22. Abril 2024

Arxius de Cònsol del Marroc | Diari La República Checa

REDACCIÓ8 Juliol, 2022
saloua_pastis-1280x961.jpg

Saloua Bichri encara la recta final del seu mandat com a cònsol general del Marroc a Tarragona, Lleida i Aragó. En les darreres setmanes, la diplomàtica està sent objecte de reconeixements i homenatges. La comunitat marroquina i entitats socials destaquen la humanitat, humilitat i exemplaritat de la representant del Regne del Marroc. L’Associació Sociocultural Nostalgia Familiar de Lleida va organitzar un sopar de confraternització, on Saloua Bichri va ser la gran protagonista.

La cònsol rep un dels regals

En la trobada, que va aplegar centenars de persones en un dels salons de l’emblemàtica la Seu Vella de Lleida, la cònsol va ser distingida per Air Arabia i pel president de l’associació Nostalgia, entitat que propugna la integració, la cohesió social, la participació, la igualtat i la convivència. Tots han coincidit en el treball incansable dut a terme per Bichri durant els darrers quatre anys. També han destacat el paper de suport i d’enteniment vers la comunitat marroquí resident a Tarragona, Lleida i Aragó.

“Saloua ha fet del Consolat casa nostra i ens ha tractat amb respecte i dedicació”, ha explicat el president de l’entitat, assegurant que “de la Sra. cònsol mai no hem rebut un no com a resposta”. Han remarcat la seva senzillesa i empatia, però sobretot l’amor patriòtic.

Birchri amb els integrants de Nostalgia/Lleida

Saloua Bichri, visiblement emocionada, va pujar a l’escenari i va començar per agrair al seu equip i a tots aquells que han contribuït a fer més fàcil la vida dels marroquins a Espanya. Va enaltir el paper de les associacions que “contribueixen, amb la seva riquesa cultural, al multiculturalisme inclusiu i a un model de societat plural, tolerant i de progrés”. Va animar els joves a continuar formant-se perquè demostrin el seu potencial i siguin protagonistes en àrees professionals com la medicina, enginyeria, art, cultura o política.

Durant els quatre anys que ha exercit com a cònsol, Saloua Bichri assegura que va poder tenir l’oportunitat d'”experimentar el que sent un aragonès, un català o un marroquí que viu aquí”. Va llençar un repte a la comunitat marroquí, però també als espanyols: “Hem d’aprofitar les sinergies que ens complementen i tenir més amplitud de mires perquè es pugui construir un futur comú basat en l’intercanvi, el respecte, el creixement cultural i humà”.

En la seva opinió, “tenir diferències culturals, religioses, socials i ser capaços de conviure en progrés, és dels millors èxits que, com a civilització, podem tenir”. Saloua Bichri, a finalitzar, va dir que “som dues cultures, però una sola humanitat”. El secret de la convivència és tenir clar que “vivim enfront, no enfrontats”.

PUBLICITAT











REDACCIÓ8 Març, 2021

Nada en la vida debe ser temido, sino entendido”. Con esta frase de Marie Curie (dos veces Premio Nobel) quisiera expresarme hoy, celebración del Día Internacional de la mujer trabajadora, de la mujer feminista, de la mujer científica, de la mujer madre, de la mujer que debe ocupar sin más demora el puesto que le corresponde en igualdad de condiciones al hombre.

Nuestra sociedad ha hecho grandes avances en materia de igualdad y que conviene recordar para desde esa base consolidada seguir creciendo en derechos y salvaguardando los progresos conseguidos y que ya se han hecho afortunadamente irrenunciables para nuestra sociedad.

En Marruecos, la situación de la Mujer es una prioridad de Su majestad el Rey Mohamed VI. La voluntad real de construir una sociedad moderna y democrática ha permitido a la mujer marroquí ejercer plenamente sus derechos en todos los ámbitos civiles, políticos, económicos, sociales y culturales.

Esta voluntad Real, trasladada al ámbito parlamentario y unida a una sociedad que avanza cada día en su desarrollo y en la modernización del país, han hecho posible estos notables avances en la promoción de los derechos de las mujeres acercándolas cada día mas a planos de igualdad que exige una sociedad avanzada.

Desde su acceso al Trono en 1999, Su Majestad el Rey Mohammed VI ha apoyado las demandas de las mujeres y ha liderado un proceso de modernización de su estatus. Destacó en varios de sus discursos la necesidad de promover el papel de la mujer y fomentar su participación en los centros de toma de decisiones. Desde la creación del Código de Familia en 2004, se han logrado avances importantes. La Constitución de 2011 dio un gran paso adelante al prohibir todas las formas de discriminación. En el preámbulo se proclama que “el Reino de Marruecos se compromete a prohibir y combatir toda discriminación contra cualquier persona por razón de sexo”. Esto consagra en su artículo 19 la igualdad entre los dos sexos.

Además, Marruecos ha ratificado varias convenciones internacionales para la protección de los derechos de la mujer, incluida la Convención sobre la eliminación de todas las formas de discriminación contra la mujer (CEDAW) y el Pacto de derechos económicos y sociales. Sin olvidar el proyecto de ley de lucha contra la violencia contra la mujer. La  Moudouwana o el código de familia ha realizado cambios sustanciales en términos de los derechos de la mujer, entre otros, fijando la edad mínima para contratar matrimonio a los 18 años, también otorga el derecho de tutela a la mujer sobre sí misma. Ya no necesita un tutor para casarse o viajar.

Estos cambios ya han dado sus frutos. Si en cada gobierno tenemos ministras, secretarias de Estado, embajadoras … que no es el caso de muchos otros países musulmanes, la paridad y la igualdad entre hombres / mujeres todavía tiene un largo camino por recorrer. No olvidemos señalar que Marruecos opera a dos velocidades.

Este Código de Familia, adoptado en 2004, otorga a la mujer marroquí un mejor estatus social y dio un fuerte impulso al proceso iniciado por Marruecos para la construcción de una sociedad democrática y moderna y para promover y consolidar la noción. de la “familia” y la protección de los menores. Consagra el principio de igualdad entre mujeres y hombres en el nivel de responsabilidad familiar, los derechos y deberes de ambos esposos y preserva los derechos del niño al incluirlos en las disposiciones del Código de conformidad con las convenciones internacionales ratificadas por marruecos.

Desde entonces, se han dado varios pasos positivos. Y esto tanto en el campo político, con la introducción de cuotas para las elecciones, y mediante la multiplicación de los nombramientos de las mujeres a cargos de responsabilidad. En este sentido, la Constitución de 2011, como ley suprema del país, ha otorgado un lugar destacado a la participación de las mujeres en la vida política, dado su papel como palanca para la democracia, a través de la implementación de lugar de principios, mecanismos y autoridades capaces de alcanzar el principio de paridad y permitir que hombres y mujeres disfruten, en pie de igualdad, los derechos y libertades de una sociedad civil, política, económica, social, cultural, ambiental y también a través de la promoción de la igualdad de oportunidades para hombres y mujeres en el acceso a las elecciones

En el plano social, el Rey ha hecho de la integración de las mujeres, especialmente las de entornos desfavorecidos, en los circuitos económicos y la mejora de su condición social una prioridad estratégica.

La experiencia en el campo ha demostrado que incluso las mujeres educadas (especialmente en el mundo rural) solo pueden cambiar su perspectiva sobre la vida y el matrimonio si son económicamente independientes. Por lo tanto, la acción real se ha fijado el objetivo de ayudarlos a desarrollar una actividad generadora de ingresos en una visión de una economía sólida que combine el desarrollo humano y la promoción de productos locales. Acceso a cooperativas, agricultura orgánica, artesanía … El financiamiento está asegurado, entre otras cosas, por un programa de desarrollo rural por valor de 55 mil millones de dirhams.

Con este fin, todos los proyectos lanzados en todo el Reino, en colaboración con la Fundación Mohammed V para la Solidaridad o la Iniciativa Nacional para el Desarrollo Humano, demuestran el constante deseo de equipar a las mujeres con los medios y herramientas para Integración socioeconómica que les permita participar activamente al desarrollo de su país. Los Centros para la educación y capacitación de mujeres, aquellos para la capacitación y el fortalecimiento de las habilidades de las mujeres, y otros para madres en dificultades, fueron inaugurados por Su Majestad el Rey para asegurar una mayor estabilidad social y Integración económica exitosa.

Yo soy de los convencidos de la importancia que tiene la aportación al desarrollo y crecimiento de una sociedad cuando crecemos juntos en deberes y derechos y eliminamos las desigualdades.

La humanidad no se puede permitir tener:

  • 750 millones de niñas casadas antes de cumplir los 18 años de edad
  • 200 millones de niñas que sufren mutilación genital.
  • Que en 18 países los maridos impidan legalmente trabajar libremente a las mujeres.
  • Que en 49 países no existan leyes de protección hacia las mujeres.
  • Que 1 de cada 5 mujeres sean víctimas de violencia de género.
  • Que solo el 23 % de las mujeres son parlamentarias.
  • Que solo el 13 % tienen tierras en propiedad.

Y ya si pasamos al dato más dramático de la violencia, el asesinato de mujeres, creo que a nadie nos surgen dudas de que esto es insostenible en un mundo en el que debe imperar la Justicia social y la defensa de los derechos humanos por encima de cualquier otro valor.

Codo con codo, hombres y mujeres, pueden luchar de forma unida, pero ante todo convencidos, de que la igualdad nos enriquece como sociedad y nos hace crecer hacia metas más altas como modelo a seguir y desarrollar para futuras generaciones.

Yo quisiera llegar a un utópico hoy, pero posible día 8 de marzo, donde de verdad sea una celebración de mujeres y hombres que han hecho posible acabar con una discriminación que afecta al 50 por ciento de la humanidad.

Ese día habremos ganado no una batalla, sino todo un reto para el futuro de ese 50 % que no deberíamos olvidar que son nuestras madres, nuestras hermanas, nuestras abuelas, nuestras hijas, nuestras compañeras!

Y no se olviden que Nada en la vida debe ser temido, sino entendido !!!

Saloua BICHRI
Cônsol General de Marruecos en Tarragona,. Lleida y Aragón


REDACCIÓ31 Juliol, 2019
SALOUA4.jpg

Gairebé 300 persones, arribades de diferents punts de la província de Tarragona, van acceptar la invitació de la cònsol general del Marroc a Tarragona, Lleida i Aragó, Saloua Bichri, amb motiu del 20è aniversari de l’entronització del rei Mohamed VI.

Es va ambientar l’emblemàtica Casa Joan Miret amb elements típics del país àrab. Una banda rebia els convidats amb música en directe. La diplomàtica ha rebut tots i cadascú dels convidats, amb qui s’ha fotografiat en un photocall oficial presidit per una imatge de Sa Majestat el rei Mohamed VI i les banderes del Marroc, Espanya i Catalunya.

Saloua Bichri ha estat una gran amfitriona

Un dels moments institucionals més àlgids de l’acte ha estat, sens dubte, el discurs de la cònsol. Amb un vestit llarg de gala de color blau i amb el cabell recollit, Saloua Bichri la seva al·locució en la seva primera Festa del Tron a Tarragona.

Saloua Bichri ha sorprès els assistents, entre ells moltes cares conegudes de la política, cultura, periodisme i del món empresarial, en començar el seu discurs fent servir la llengua catalana. Ha confessat haver tingut el privilegi d’experimentar en la pròpia pell tot allò que sent un aragonès, un català i un català que viu a Tarragona. S’ha referit a Tarragona com una joia mediterrània, patrimoni de la humanitat.

Ha agraït tota l’estima que ha rebut d’ençà que va arribar a Catalunya, el setembre del 2018 i totes les “facilitats que m’han donat per poder exemplar de forma exemplar la meva missió” com a representant del regne del Marroc a terres catalanes. S’ha posat a disposició de totes les institucions perquè, ha insistit, “vivim davant, però no enfrontats”. La diplomàtica ha recordat que la Festa del Tron té un arrelament històric que es remunta a l’any 1933, any en què els marroquins van retre per primera vegada un homenatge a l’avi de l’actual monarca, qui va ser perseguit i exiliat per potències estrangeres presents al Marroc.

Van asssitir gairebé 300 persones

Després de convidar els assistents a conèixer el Marroc, la seva cultura i les seves tradicions, Saloua Bichri ha volgut dedicar unes paraules als seus compatriotes emigrats que, gràcies a la seva feina, aporten riquesa a Catalunya i al Marroc “en tots els seus vessants”. (“(…) No podem oblidar que són éssers humans que contribueixen amb la seva riquesa cultural al multiculturalisme inclusiu i a un model de societat plural, tolerant i de progrés” que “ens fa sentir orgullosos”.

Ha recordat que molts dels marroquins que resideixen a Catalunya – alguns ja són segona i tercera generació – són professionals de l’enginyeria, de la medicina, de l’art i de la cultura.

“Sense ànims de vendre cap imatge paradisíaca”, sobretot perquè els problemes “als que ens enfrontem són moltíssims”, la cònsol ha destacat l’obertura econòmica del país iniciada per Hassan II i que la segueix Mohamed VI. “En 20 anys de regnat – diu Saloua Bichri – s’ha aconseguit que el Marroc hagi entrat al segle XXI” al ritme dels temps que imposa la globalització. “Sa Majestat desenvolupa avui una doble perspectiva que encarna la tradició d’identitat cultural i religiosa, però amb una clara aposta per una política de desenvolupament i modernització del país”.

La cònsol amb el subdelegat del govern a Tarragona

Ha volgut citar com a exemples la Cimera del Clima de les Nacions Unides a Marràqueix i la Cimera del primer pacte mundial per la migració. També s’ha referit a les instal·lacions portuàries del Tànger Med, recentment ampliades i on operen 912 empreses internacionals. Però, la pujança del Marroc passa també per la competitiva indústria automobilística, aeronàutica i turística.

La diplomàtica no ha volgut ignorar el tema del paper de la dona. Ella que és una feminista reconeguda, ha recordat que el seu país està fent esforços rellevants en matèria d’igualtat. De fet, la prova és que, actualment, l’ambaixadora del Marroc a Espanya és una dona. HI ha altres tres dones que exerceixen les funcions de màxima representació consular a Espanya, entre elles Saloua Bichri. “Des de la reforma constitucional del 2011, el Parlament del Marroc ha passat, en 2000, del 0,6% de dones parlamentàries al 21%”. És obvi, diu la cònsol, que estem lluny de paritat desitjada, però és innegable que es tracta d’un avançament clar i decidit.

En relació a una matèria polèmica i controvertida com són els drets humans, la diplomàtica ha explicat que el Marroc havia signat les 9 claus internacionals referents a la igualtat de sexes. També és signatari de convencions de l’Organització Internacional del Treball sobre igualtat de gènere i remuneració.

Bichri amb l´alcalde de Torredembarra

Malgrat aquests èxits, Bichri entén que es presenten reptes “apassionants” també en matèria de revolució tecnològica i una necessitat de modernitzar, esglaonadament, les estructures polítiques i socials. Canvis que s’han de fer des d’una identitat pròpia cultural, social i religiosa plural. La cònsol ha revelat que el seu país està compromès amb l’Agenda 2030, “un imperatiu irrenunciable per a la Humanitat”.

A finalitzar, la diplomàtica ha convidat tothom a treballar per un “ideari comú”, perquè “som dues cultures, però una sola humanitat”. El discurs de la cònsol ha estat força aplaudit. S’ha notat l’absència injustificada dels màxims representants del govern municipal de Tarragona, presidit pel republicà Pau Ricomà.

VÍDEOS