REDACCIÓ
Gairebé 300 persones, arribades de diferents punts de la província de Tarragona, van acceptar la invitació de la cònsol general del Marroc a Tarragona, Lleida i Aragó, Saloua Bichri, amb motiu del 20è aniversari de l’entronització del rei Mohamed VI.
Es va ambientar l’emblemàtica Casa Joan Miret amb elements típics del país àrab. Una banda rebia els convidats amb música en directe. La diplomàtica ha rebut tots i cadascú dels convidats, amb qui s’ha fotografiat en un photocall oficial presidit per una imatge de Sa Majestat el rei Mohamed VI i les banderes del Marroc, Espanya i Catalunya.
Un dels moments institucionals més àlgids de l’acte ha estat, sens dubte, el discurs de la cònsol. Amb un vestit llarg de gala de color blau i amb el cabell recollit, Saloua Bichri la seva al·locució en la seva primera Festa del Tron a Tarragona.
Saloua Bichri ha sorprès els assistents, entre ells moltes cares conegudes de la política, cultura, periodisme i del món empresarial, en començar el seu discurs fent servir la llengua catalana. Ha confessat haver tingut el privilegi d’experimentar en la pròpia pell tot allò que sent un aragonès, un català i un català que viu a Tarragona. S’ha referit a Tarragona com una joia mediterrània, patrimoni de la humanitat.
Ha agraït tota l’estima que ha rebut d’ençà que va arribar a Catalunya, el setembre del 2018 i totes les “facilitats que m’han donat per poder exemplar de forma exemplar la meva missió” com a representant del regne del Marroc a terres catalanes. S’ha posat a disposició de totes les institucions perquè, ha insistit, “vivim davant, però no enfrontats”. La diplomàtica ha recordat que la Festa del Tron té un arrelament històric que es remunta a l’any 1933, any en què els marroquins van retre per primera vegada un homenatge a l’avi de l’actual monarca, qui va ser perseguit i exiliat per potències estrangeres presents al Marroc.
Després de convidar els assistents a conèixer el Marroc, la seva cultura i les seves tradicions, Saloua Bichri ha volgut dedicar unes paraules als seus compatriotes emigrats que, gràcies a la seva feina, aporten riquesa a Catalunya i al Marroc “en tots els seus vessants”. (“(…) No podem oblidar que són éssers humans que contribueixen amb la seva riquesa cultural al multiculturalisme inclusiu i a un model de societat plural, tolerant i de progrés” que “ens fa sentir orgullosos”.
Ha recordat que molts dels marroquins que resideixen a Catalunya – alguns ja són segona i tercera generació – són professionals de l’enginyeria, de la medicina, de l’art i de la cultura.
“Sense ànims de vendre cap imatge paradisíaca”, sobretot perquè els problemes “als que ens enfrontem són moltíssims”, la cònsol ha destacat l’obertura econòmica del país iniciada per Hassan II i que la segueix Mohamed VI. “En 20 anys de regnat – diu Saloua Bichri – s’ha aconseguit que el Marroc hagi entrat al segle XXI” al ritme dels temps que imposa la globalització. “Sa Majestat desenvolupa avui una doble perspectiva que encarna la tradició d’identitat cultural i religiosa, però amb una clara aposta per una política de desenvolupament i modernització del país”.
Ha volgut citar com a exemples la Cimera del Clima de les Nacions Unides a Marràqueix i la Cimera del primer pacte mundial per la migració. També s’ha referit a les instal·lacions portuàries del Tànger Med, recentment ampliades i on operen 912 empreses internacionals. Però, la pujança del Marroc passa també per la competitiva indústria automobilística, aeronàutica i turística.
La diplomàtica no ha volgut ignorar el tema del paper de la dona. Ella que és una feminista reconeguda, ha recordat que el seu país està fent esforços rellevants en matèria d’igualtat. De fet, la prova és que, actualment, l’ambaixadora del Marroc a Espanya és una dona. HI ha altres tres dones que exerceixen les funcions de màxima representació consular a Espanya, entre elles Saloua Bichri. “Des de la reforma constitucional del 2011, el Parlament del Marroc ha passat, en 2000, del 0,6% de dones parlamentàries al 21%”. És obvi, diu la cònsol, que estem lluny de paritat desitjada, però és innegable que es tracta d’un avançament clar i decidit.
En relació a una matèria polèmica i controvertida com són els drets humans, la diplomàtica ha explicat que el Marroc havia signat les 9 claus internacionals referents a la igualtat de sexes. També és signatari de convencions de l’Organització Internacional del Treball sobre igualtat de gènere i remuneració.
Malgrat aquests èxits, Bichri entén que es presenten reptes “apassionants” també en matèria de revolució tecnològica i una necessitat de modernitzar, esglaonadament, les estructures polítiques i socials. Canvis que s’han de fer des d’una identitat pròpia cultural, social i religiosa plural. La cònsol ha revelat que el seu país està compromès amb l’Agenda 2030, “un imperatiu irrenunciable per a la Humanitat”.
A finalitzar, la diplomàtica ha convidat tothom a treballar per un “ideari comú”, perquè “som dues cultures, però una sola humanitat”. El discurs de la cònsol ha estat força aplaudit. S’ha notat l’absència injustificada dels màxims representants del govern municipal de Tarragona, presidit pel republicà Pau Ricomà.
VÍDEOS
REDACCIÓ
