L’Ajuntament de la Canonja i IQOXE han signat un conveni de col·laboració on l’empresa química s’ha compromès a finançar el Banc d’Aliment de la Canonja durant els pròxims sis mesos, on també donarà més de 4.000 litres de gel desinfectant, en el marc de la crisi provocada per la pandèmia del coronavirus.
Segons ha avançat InfoCamp, l’acord ha estat impulsat per Roc Muñoz, alcalde canongí, Càritas diocesanes i l’empresa filial de CL Grup Industrial. L’acord compromet a IQOXE a lliurar productes de primera necessitat a les famílies del municipi com 3.255 litres de llet, 618 paquets de pasta o 750 litres d’oli d’oliva, entre altres aliments.
Pel que fa als productes d’higiene personal, CL Grup Industrial donarà 705 ampolles de gel de bany, 960 litres de detergent per a la roba i 960 litres de neteja terres. La companyia també aportarà 4.000 unitats de gel fabricat per
La taxa de pobresa severa a Espanya és la segona més alta d’Europa, segons afirma l'”Autoridad Independiente de Responsabilidad Fiscal”. Només Romania té una taxa més alta. Una dada que confirma Càritas Catalunya a la seva Memòria 2018. Luis Miquel Luna, Secretari de Presidència d’aquesta entitat assevera que la crisi econòmica no s’ha resolt per una millor situació o conjuntura econòmica, sinó gràcies a les famílies que han donat suport als membres que ho estaven passant malament: avis que han ajudat les famílies amb les seves pensions; solidaritat entre germans de persones que s’han quedat a l’atur… Les xarxes d’amics i entitats han pal·liat aquesta situació. A la Memòria 2018 de Càritas Catalunya s’afirma que hi ha una petita millora a la conjuntura econòmica i s’ha reduït la pobresa moderada, però que s’ha agreujat la pobresa severa.
Luis Miquel Luna
Què és pobresa severa?
Són les rendes que estan per sota del 60% del salari mínim interprofessional. La reducció de la renda moderada s’ha detectat per la reducció de l’assistència a Càritas el darrer any: persones que, afortunadament, han trobat feina. Però estem fent unes intervencions més sostingudes en el temps amb les que pateixen la pobresa severa. Els hi resolem les necessitats més bàsiques: alimentació, roba i l’habitatge.
Quina és la primera preocupació d’aquestes persones?
Pagar l’habitatge: hipoteca o lloguer. Que no els facin fora. Després, s’ha reduït la despesa en alimentació, en roba, en oci…
A Catalunya, avui, hi ha un milió i mig de persones en risc d’exclusió social. I moltes famílies que estan al llindar de la pobresa
I si ve una altra crisi?
Si es torna a produir una crisi tan severa com la que vàrem viure del 2007 al 2014, les famílies ja no tenen coixí per poder ajudar a solucionar la situació. Tant de bo no hi arribi, perquè si n’hi ha, moltes famílies ja han esgotat tots els seus estalvis.
Hi ha conscienciació ciutadana envers la pobresa?
La gent està agafant consciència d’un concepte que fa anys que treballem que és el dels “treballadors pobres”. A Catalunya, avui, hi ha un milió i mig de persones en risc d’exclusió social. I moltes famílies que estan al llindar. Abans, quan hi havia més classe mitjana, molta gent estava en zona de confort, de seguretat. Ara, no. Si perd la feina cau. Tenim moltes persones que tenen feina i no arriben a final de mes.
És la precarietat laboral
La gran part de la feina, és amb contractes temporals: com poden planificar-se la vida aquestes persones? I l’economia familiar? La major part de la gent que ve a Càritas no arriba als 800 euros al mes.
I com es planifiquen?
Reduint el menjar. Hem detectat que hi ha una reducció important de la despesa alimentària, que té repercussions en la salut: no poden menjar peix de manera regular, ni xai… Compren menjar de menys qualitat. Per això, no ens sorprenem quan veiem a les estadístiques que hi ha barris a Barcelona on l’esperança de vida és menor que a d’altres.
Estem fent ajustaments econòmics per ajudar el màxim de gent possible i, sobretot, per no acomiadar cap dels professionals que treballen a Càritas, perquè al darrere hi ha famílies
Per exemple?
Tenim un estudi que recull que les persones que viuen en barris com Sarrià o Pedralbes, tenen una esperança de vida més llarga (d’entre 5 a 8 anys) que els habitants, per exemple, de Nou Barris o de Trinitat Vella.
A Sarrià no hi ha pobres?
En tots els barris hi ha pobresa, quedi clar, però és cert que en aquells en què hi ha més poder adquisitiu, les persones viuen més: mengen bé, inverteixen en esport i oci, poden pagar-se medicaments més cars, ortodòncies, ulleres, pròtesis…
Quants usuaris ateneu a Càritas?
El nombre d’usuaris ha baixat de 320 mil persones a 260 mil al llarg del 2017.
A què es deu?
Dos fets: primer, que hi ha unes 80 mil persones que demanaven aliment a Càritas han deixat de ser ateses, ja que molts ajuntaments catalans han posat en marxa iniciatives amb entitats socials per posar en marxa centres de distribució d’aliments. Amb aquestes iniciatives municipalistes, ja no venen aquí.
El segon?
Que ja no atenen els menors. Abans venien a Càritas a través del programa “Caixa pro Infància”, de la Fundació La Caixa. Ara hi ha moltes entitats de Catalunya, a banda de nosaltres, que s’ofereixen a prestar-lo i des de Càritas entenem que ja està cobert.
Quin és el nivell de recursos de Càritas?
Som una entitat que rep molta aportació privada i estem detectant una davallada dels ingressos, tant per ajuts com per mantenir l’estructura. Estem fent ajustaments econòmics per ajudar el màxim de gent possible i, sobretot, per no acomiadar cap dels professionals que treballen a Càritas, perquè al darrere hi ha famílies.
Què demanem nosaltres als governs? Que als pressupostos posin sempre les persones al centre
Quin paper hi juguen els voluntaris?
Tenim més de 12 mil voluntaris a tot Catalunya. I intentem apoderar-los, que agafin més protagonisme, de manera que els professionals, que som uns 500, ens dediquem a acompanyar-los i a fer-los suport. Nosaltres ens encarreguem de la gestió i ells de les acollides, de la coordinació de projectes, o de la captació de recursos a través del programa “Entitats amb cor”… Són imprescindibles.
La pobresa té solució?
Sí. Si analitzem l’evolució de la societat, és evident que hem progressat positivament. A principis del segle XX hi havia molta població que passava gana, amb menys cobertura social, menys medicaments, menys educació… El que ens trobem és amb una desigualtat creixent, però es recursos hi són.
Com ara?
Disminuir les despeses en exèrcits i armaments, per exemple. Què demanem nosaltres als governs? Que als pressupostos posin sempre les persones al centre. Mira, l’altre dia, en unes jornades sobre el tercer sector social un dels participants va dir: “si el Govern espanyol ha rescatat la banca amb 60 mil milions d’euros, també podria rescatar les entitats socials”. És una magnífica reflexió. Encara que sigui amb 10 mil milions.
La Policía Nacional dóna les joguines a Càritas TGN
La Policia Nacional de Tarragona ha realitzat la tradicional donació de joguines a Càritas Diocesana de la capital tarragonina. El 17 de desembre, el Cap de la Comissaria Provincial de Tarragona, CarlosYubero va fer l’entrega dels regals i joguines a la delegació de Càritas.
Aquests regals, tal com expliquen des de la Policia Nacional, van dirigits a tots els nens i nenes tarragonins, que les seves famílies es troben en situació de vulnerabilitat econòmica, per tal que puguin gaudir d’aquesta època tan especial de la manera que mereixen.
“La Policia Nacional col·labora activament en aquestes dates perquè cap nen o nena es quedi sense regal i puguin sentir l’esperit del Nadal. Cap recompensa és tan preada com la cara d’alegria de quan obren els regals en el Dia de Reis. Tots hem sigut petits i aquest és un dels records que es recorden amb més afecte”, asseguren en un comunicat.
Nadal, és temps d’alegria, de nous de desitjos, d’il·lusions, de pau, de treure el millor de nosaltres mateixos, de mirar més enllà i posar-nos en lloc dels altres per que siguin feliços, de ser solidaris. És el moment pel retrobament, per l’ajut, pel compromís.
Des de Càritas ens afegim a la joia del Nadal amb un missatge d’alegria, de confiança i d’esperança a tota la societat. Creiem fermament que el nostre compromís vers les persones més vulnerables millora el món i que un nou món és possible, si molts de nosaltres ho volem i treballem en aquesta direcció. Per això aquest Nadal us convidem a ser part del nostre compromís.
L’alegria i esperança del Nadal no amaga que vivim en “una economia de l’exclusió i desigualtat. Aquesta economia mata.” com ens diu el Papa Francesc en la exhortació La Joia de l’evangeli: “Com a conseqüència d’aquesta situació, grans masses de la població es veuen excloses i marginades: sense treball, sense horitzons, sense sortida….. Hem iniciat la cultura del descartament.”.
Tot i la recuperació econòmica dels darrers anys, la tasca social de Càritas continua sent avui imprescindible per a moltes persones que no tenen feina o que es troben atrapades en la precarietat laboral, que pateixen solitud, que no poden garantir la igualtat d’oportunitats per als seus fills, que no poden accedir a un habitatge en condicions, que procedents de processos migratoris variats no aconsegueixen el reconeixement dels seus drets fonamentals ni poden satisfer les seves necessitats bàsiques.
El dia a dia de Càritas està ple d’històries de persones que es veuen excloses i marginades per raons diverses i viuen situacions cada vegada més complexes. Però també d’experiències joioses i esperançadores que ens animen a continuar com les 3 que presentem a tall d’exemple, amb els noms de les persones canviats. La primera, una actuació d’emergència, les altres dues, processos llargs d’acolliment i d’empoderament personal.
Dues famílies brasileres que de cop i volta són desnonats de l’apartament on vivien i estroben al carrer un capvespre de novembre. Vuit persones, en total: una parella amb la dona embarassada, que ja porta un temps entre nosaltres; una altra parella, amb quatre fills entre vuit i setze anys, acabada d’arribar que tan sols parla portuguès. Vingueren amb una promesa d’habitatge i van ser enganyats. La policia municipal els dona el telèfon de
Càritas: el municipi no té serveis d’urgència social per atendre’ls a aquestes hores. Des de Càritas ràpidament es cerca un hostal senzill perquè tinguin allotjament. Venen a la parròquia carregats de maletes i estris, que deixen al local de Càritas. Se’ls explica els passos i les gestions que han de fer i reben els diners per pagar l’hostal. L’endemà al matí aniran a l’oficina de benestar social, que es farà càrrec de la seva situació. El futur que els espera és difícil i incert. Si més no, a Càritas els hem acollit de manera immediata i han evitat una nit freda a la intempèrie amb els infants i la dona embarassada.
Quatre homes acollits per Càritas en un habitatge compartit. Pere, treballador responsable d’una indústria en un país llunyà, va fugir per por de perdre la vida. Ha tramitat la pensió que per edat li correspon. Joan, després de sis mesos al carrer, per ordre d’allunyament familiar, és acollit i acompanyat per refer la vida, mèdicament i socialment. Andreu, queda al carrer en quedar-se sense feina, ha continuat la seva formació per cercar una ocupació estable. Jaume, donat que la seva família viu lluny, cerca habitació per ell. S’ha acollit i s’assumeix l’acompanyament mèdic i psiquiàtric que necessita. Amb una aportació de 160,00 € mensuals cadascú, tenen habitació i espais comuns compartits en un habitatge i han aconseguit l’empadronament. Tenen sostre, com a primer pas mentre cerquen una llar, i amb l’acompanyament de Càritas tenen una nova esperança.
Tres joves migrants en un habitatge d’acollida. De diferents països africans i processos d’arribada també diversos, tres joves migrants majors de 18 anys, sense tutela de l’administració pública, comparteixen un pis de Càritas. Amb un seguiment personal individualitzat, itineraris de formació i d’inserció laboral, proveïment d’aliments i de roba, tramitació de papers, gestió del pis i acompanyament general intens de professionals i voluntaris de Càritas, aquests nois tenen la oportunitat de regularitzar la seva situació, d’adquirir una formació i d’aconseguir la seva autonomia personal. Un procés ple de dificultats d’un mínim de dos anys.
Amb alegria, confiança i esperança des de Càritas acollim i acompanyem persones que ho necessiten. Vols ser part del nostre compromís? Pots fer-ho de moltes maneres:
realitzant un donatiu puntual
fent-te soci i col·laborant de manera continuada
vivintde manera austera i consumint de manera responsable
cedinttemporalment un habitatge
sentvoluntari per acompanyar persones, assessorar, donar suport administratiu o gestionar processos
Per Nadal pensa en Càritas. Bon i joiós Nadal 2018!
Salvador GRANÉ Director de Càritas diocesana de Tarragona
La sala d’actes de l’Institut Comte de Rius, de Tarragona, ha estat l’escenari escollit per inaugurar el segon curs Endesa-Càritas. Aquest curs s’emmarca dins d’un conveni entre la fundació de l’elèctrica i Càritas Espanyola.
Francesc Roig, director de Càritas de Tarragona
El projecte, ja en el seu segon any, consisteix en la impartició d’un curs d’auxiliar de muntatge d’instal·lacions electrotècniques i de telecomunicacions en edificis.
Rafael López Rueda, director general de la Fundació Endesa, ha explicat que aquest és un curs per “la capacitació en el món de la instal·lació elèctrica i és una formació que els facilitarà incorporar-se al mercat laboral”, ja que el perfil dels estudiants són persones sense feina, que han quedat fora del mercat laboral i que tenen capacitats per tirar endavant el curs.
Per la seva banda, Francesc Roig, director de Càritas Diocesana de Tarragona, ha comentat que aquest projecte “entra dins del paraigua del què en diem ‘Empreses amb cor’”. L’elèctrica, segons Roig, des de l’any passat “va apostar d’una manera decidida per la formació i la inserció laboral, sobretot per aquelles persones que no han pogut acabar els seus estudis i que necessiten un certificat que els permeti buscar feina”.
Amb l’obtenció d’aquest certificat, “els estudiants aconseguiran un trampolí que els donarà accés a aquest món laboral tant difícil d’aconseguir en aquests moments de crisi”.
Roig ha destacat que han hagut de fer una selecció entre més d’una trentena d’aspirants i que finalment el curs l’iniciaran només 16. Els alumnes procedeixen e Campclar, Salou, Torreforta i Tarragona centre, entre d’altres llocs.
El programa formatiu tindrà una durada total de 500 hores que es dividiran en 300 de formació teòrica en electricitat, 120 de matèries transversals i 80 de pràctiques en empresa. El curs s’impartirà a l’Institut Compte de Rius de Tarragona i permetrà l’obtenció d’un Certificat de Professionalitat de nivell 1.
Els curs passat conclou avui A banda, l’acte d’avui ha servit per donar per acabat el primer curs, en el qual hi van participar 17 alumnes i se n’han certificat 12.
Roig ha explicat que “en aquest moment n’hi ha 5 que ja treballen i n’hi ha 5 més que estan en fase per acabar les pràctiques i que els puguin agafar l’empresa les estan fent”.
López Rueda està molt satisfet amb els resultats obtinguts i ha explicat que la Fundació té intenció de seguir endavant amb aquests cursos.
A banda, el director general ha dit que la Fundació Endesa porta a terme diferents cursos a set llocs d’Espanya i Tarragona és l’únic indret de Catalunya on el finança. Cada curs suposa una inversió de 50.000 euros per part de la fundació.
A l’acte també hi ha assistit Narcís Almena, director de l’Institut Compte de Rius de Tarragona i Isabel Buesa, directora general d’Endesa a Catalunya.
Càritas Diocesana de Tarragona ha demanat una major intervenció dels governs europeus a “la tragèdia humana que s’està vivint últimament a la Mediterrània”.
“Estem assistint a la major tragèdia humana que s’ha produït en els nostres oceans. Una situació gravíssima que requereix de la intervenció immediata dels nostres governants”, ha demanat el Servei de Migració de Càritas de Tarragona en un comunicat.
“Prou de desviar la mirada cap a un altre costat! Perquè també ens afecta. Arriben als nostres països i per tant hauríem de preguntar què passa als seus llocs d’origen. Cal preguntar quina responsabilitat té el conjunt de la societat davant d’aquesta situació”, clama Càritas de Tarragona.
Els responsables de Càritas han ressaltat “les tristes històries” que relaten els cooperants que ajuden els immigrants, històries “que barregen al mateix temps la il·lusió de trobar la terra promesa, on buscar la pau, la dignitat com a ésser humà, i la foscor de la presència de la mort “.” Assistim a un temps on la solidaritat, la paraula donada, no val res.
L’arquebisbe i el director de Càrites
Per a algunes persones no hi ha compassió pel dolor que tenim al nostre voltant. Tenim ciutadans de primera i ciutadans de segona. L’anomenat primer món segueix sense assabentar-se que tota acció té conseqüències “, ha criticat Càritas de Tarragona.
Per a la oenagé catòlica “els actuals traficants de persones són els que busquen esclaus per als nous amos rics, sense escrúpols”.
“El dia que tinguem clar que hem de compartir, que totes les persones tenen els mateixos drets, sigui quina sigui la procedència, aquest dia serà quan realment la societat avançarà i començarem a tenir un món una mica millor”, conclou Càritas Diocesana de Tarragona.
Els diners obtinguts revertiran a favor de Càritas
Cambrils es prepara per celebrar la segona edició d”El camí per la Solidaritat“. Aquest proper diumenge dia 31, el passeig de Miramar donarà el tret de sortida a la cursa benèfica que recaptarà diners en benefici de Càritas.
El responsable d’aquesta iniciativa és en Roger Solà, un jove cambrilenc i estudiant de batxillerat. Enguany, com ha dit Solà, el projecte és més ambiciós, ja que el col·lectiu al qual es destinarà els diners recaptats és més nombrós.
Amb els beneficis obtinguts Càritas pretén posar en marxa un projecte per oferir berenar als 600 nens i nenes amb risc d’exclusió social.
Durant la tarda, espodrà gaudir de la colla castellera ‘els Xiquets de Cambrils’ així com dels diables, els timbalers ‘Els Cagarrieres‘, i dels grups de música ‘Trescuartos‘ i ‘Fiahfamily Tarragona’ que amenitzaran l’acte.
També es vendran samarretes i se sortejaran dues joies i entrades al parc temàtic de PortAventura.
L’any passat la donació va ser per sessions d’equinoteràpia pels usuaris de l’esplai ‘El Gripau blau’. A la cursa hi van participar més de 247 persones i va comptar amb la col·laboració de 18 empreses. Els diners recaptats van superar els 3.000€ nets.
Com hi participo?
Per aquells que hi vulguin participar, les inscripcions es poden fer prèviament al pavelló de Cambrils o el mateix dia al port.
Pel que fa a les aportacions, es poden realitzar durant la jornada o bé mitjançant Càritas.
Los episodios de vandalismo salvaje que ha vivido Tarragona a raíz del caso “Can Vies”, con quema de contenedores, pintadas en edificios públicos y destrozos de todo tipo, sólo pueden catalogarse de “Kale Borroka” en Tarragona. Para abordar este tipo de vandalismos hay tres opciones, dos malas y una buena. Las malas son la de Xavier Trias en BCN (ceder ante el chantaje) o Ballesteros en Tarragona (reducir las sanciones y practicar el buenismo con esa gente). La buena es la tolerancia cero con el vandalismo, la que yo defiendo.
¿Por qué tenemos que pagar los vecinos de Tarragona la enorme factura de desperfectos? Con la normativa propuesta por Ballesteros, pintar la fachada del Ayuntamiento le sale al gamberro por 100 euritos de nada y quemar un contenedor por 500. Yo propongo que paguen 3000 y así serán ellos los que paguen realmente los desperfectos y no los vecinos cívicos con sus impuestos.
Cada vez que un operario municipal dedica su tiempo a limpiar pintadas, no lo puede dedicar a su verdadero trabajo: mantener limpia la ciudad. Los trabajadores municipales tampoco merecen que luego les digan que no hacen bien su trabajo si tienen que perder valiosas horas limpiando orines y pintadas de los incívicos.
Uno de mis Alcaldes más admirados, Rudolph Giuliani, decidió aplicar la mano dura con el incivismo en Nueva York. Al principio le atacaron, pero cuando la gente vio el resultado fue reelegido en las urnas con una gran mayoría. Si los tarraconenses depositan su confianza en mí para ser su Alcalde, seguiré el ejemplo de Giuliani: tolerancia cero con el incivismo. Todos saldremos ganando. Todos menos los gamberros, claro. Alejandro FERNÁNDEZ Portaveu del PP a l’Ajuntament de Tarragona
Càritas pretén estar al costat dels més necessitats en tots els àmbits possibles. No vol limitar-se exclusivament a la distribució d’aliments o fer front als pagaments de rebuts de lloguer, electricitat o aigua de les persones més necessitades. De cara a la tardor, Càritas Diocesana de Tarragona posarà en marxa un servei d’assessorament psicològic com a conseqüència dels efectes de la crisi econòmica. Les dues primeres visites seran gratuïtes. Després d’una valoració de l’especialista, el ‘pacient’ podrà, si ho vol, d’adquirir packs de 5 ‘consultes’ a 5 euros cadascuna. Francesc Roig i Jaume Pujol
En una trobada amb els periodistes, l’arquebisbe de Tarragona i el director de Càritas, Jaume Pujol i Francesc Roig, han presentat la memòria anual del 2013 i han coincidit que “estem davant d’un model de societat exhaurit” i que cal cercar solucions pels drames existents arran de la duresa d’una crisi salvatge.
Actualment, amb 1630 voluntaris, Càritas lluita per donar resposta a les múltiples demanades que arriben als 11 centres distribuïts per les comarques de Tarragona.
La situació “és preocupant”, però “la voluntat, la paciència, la disponibilitat i la dedicació” dels voluntaris contribuiran per auxiliar les més de 18 mil persones que van ser ateses per Càrites. Francesc Roig ha reconegut que pot representar un drama pels ‘participants’ recórrer a aquest serveis de necessitats bàsiques. Només a títol d’exemple, els menjadors socials de la diòcesi van acollir gairebé 1500 persones i van servir més 57 mil àpats. Es va atendre 3500 persones sense llar ateses en alimentació, roba, aliments i pagament d’ajudes. Moment de la presentació de la memòria de Càritas
Les persones que demanen ajuda a Càrites solen aturats, famílies autòctones, joves de 20 a 40 anys, immigrants que resideixen a Tarragona des de fa anys i les mares soles amb càrregues familiars.
També val dir que els jubilats, els homes de més de 45 anys, persones d’ètnia gitana i els immigrants que comparteixen pis amb d’altres estrangers són alguns dels altres col·lectiu que cerquen el caliu que ofereix Càritas.
Francesc Roig que ha detallat les activitats de l’ens que dirigeix i ha explicat que al 2013, es va invertir més d’un milió d’euros en els diferents programes d’acció social. “La partida més forta del pressupost ha estat destinada a l’atenció primària”.
La principal preocupació, ara per ara, és l’atur. L’any passat el projecte d’Orientació Laboral va “atendre 1826 atencions”.
El director de Càrites ha explicat que els seus principals ingressos provenen de les donacions i no de les subvencions públiques. L’any passat es van ingressar més de 2 milions d’euros. Un pressupost que serveix, tal com ha referit Francesc Roig, per dur a terme accions de proximitat basades en la coherència.
REDACCIÓ28 Abril, 2020
L’Ajuntament de la Canonja i IQOXE han signat un conveni de col·laboració on l’empresa química s’ha compromès a finançar el Banc d’Aliment de la Canonja durant els pròxims sis mesos, on també donarà més de 4.000 litres de gel desinfectant, en el marc de la crisi provocada per la pandèmia del coronavirus.
Nadal, és temps d’alegria, de nous de desitjos, d’il·lusions, de pau, de treure el millor de nosaltres mateixos, de mirar més enllà i posar-nos en lloc dels altres per que siguin feliços, de ser solidaris. És el moment pel retrobament, per l’ajut, pel compromís.
El dia a dia de Càritas està ple d’històries de persones que es veuen excloses i marginades per raons diverses i viuen situacions cada vegada més complexes. Però també d’experiències joioses i esperançadores que ens animen a continuar com les 3 que presentem a tall d’exemple, amb els noms de les persones canviats. La primera, una actuació d’emergència, les altres dues, processos llargs d’acolliment i d’empoderament personal.
REDACCIÓ
Demà, l’escenari del Teatre Metropol aixecarà el teló per acollir la VIII cantada de Nadales de Centres i Cases regionals.
