REDACCIÓ
La taxa de pobresa severa a Espanya és la segona més alta d’Europa, segons afirma l'”Autoridad Independiente de Responsabilidad Fiscal”. Només Romania té una taxa més alta. Una dada que confirma Càritas Catalunya a la seva Memòria 2018. Luis Miquel Luna, Secretari de Presidència d’aquesta entitat assevera que la crisi econòmica no s’ha resolt per una millor situació o conjuntura econòmica, sinó gràcies a les famílies que han donat suport als membres que ho estaven passant malament: avis que han ajudat les famílies amb les seves pensions; solidaritat entre germans de persones que s’han quedat a l’atur… Les xarxes d’amics i entitats han pal·liat aquesta situació. A la Memòria 2018 de Càritas Catalunya s’afirma que hi ha una petita millora a la conjuntura econòmica i s’ha reduït la pobresa moderada, però que s’ha agreujat la pobresa severa.
Què és pobresa severa?
Són les rendes que estan per sota del 60% del salari mínim interprofessional. La reducció de la renda moderada s’ha detectat per la reducció de l’assistència a Càritas el darrer any: persones que, afortunadament, han trobat feina. Però estem fent unes intervencions més sostingudes en el temps amb les que pateixen la pobresa severa. Els hi resolem les necessitats més bàsiques: alimentació, roba i l’habitatge.
Quina és la primera preocupació d’aquestes persones?
Pagar l’habitatge: hipoteca o lloguer. Que no els facin fora. Després, s’ha reduït la despesa en alimentació, en roba, en oci…
A Catalunya, avui, hi ha un milió i mig de persones en risc d’exclusió social. I moltes famílies que estan al llindar de la pobresa
I si ve una altra crisi?
Si es torna a produir una crisi tan severa com la que vàrem viure del 2007 al 2014, les famílies ja no tenen coixí per poder ajudar a solucionar la situació. Tant de bo no hi arribi, perquè si n’hi ha, moltes famílies ja han esgotat tots els seus estalvis.
Hi ha conscienciació ciutadana envers la pobresa?
La gent està agafant consciència d’un concepte que fa anys que treballem que és el dels “treballadors pobres”. A Catalunya, avui, hi ha un milió i mig de persones en risc d’exclusió social. I moltes famílies que estan al llindar. Abans, quan hi havia més classe mitjana, molta gent estava en zona de confort, de seguretat. Ara, no. Si perd la feina cau. Tenim moltes persones que tenen feina i no arriben a final de mes.
És la precarietat laboral
La gran part de la feina, és amb contractes temporals: com poden planificar-se la vida aquestes persones? I l’economia familiar? La major part de la gent que ve a Càritas no arriba als 800 euros al mes.
I com es planifiquen?
Reduint el menjar. Hem detectat que hi ha una reducció important de la despesa alimentària, que té repercussions en la salut: no poden menjar peix de manera regular, ni xai… Compren menjar de menys qualitat. Per això, no ens sorprenem quan veiem a les estadístiques que hi ha barris a Barcelona on l’esperança de vida és menor que a d’altres.
Estem fent ajustaments econòmics per ajudar el màxim de gent possible i, sobretot, per no acomiadar cap dels professionals que treballen a Càritas, perquè al darrere hi ha famílies
Per exemple?
Tenim un estudi que recull que les persones que viuen en barris com Sarrià o Pedralbes, tenen una esperança de vida més llarga (d’entre 5 a 8 anys) que els habitants, per exemple, de Nou Barris o de Trinitat Vella.
A Sarrià no hi ha pobres?
En tots els barris hi ha pobresa, quedi clar, però és cert que en aquells en què hi ha més poder adquisitiu, les persones viuen més: mengen bé, inverteixen en esport i oci, poden pagar-se medicaments més cars, ortodòncies, ulleres, pròtesis…
Quants usuaris ateneu a Càritas?
El nombre d’usuaris ha baixat de 320 mil persones a 260 mil al llarg del 2017.
A què es deu?
Dos fets: primer, que hi ha unes 80 mil persones que demanaven aliment a Càritas han deixat de ser ateses, ja que molts ajuntaments catalans han posat en marxa iniciatives amb entitats socials per posar en marxa centres de distribució d’aliments. Amb aquestes iniciatives municipalistes, ja no venen aquí.
El segon?
Que ja no atenen els menors. Abans venien a Càritas a través del programa “Caixa pro Infància”, de la Fundació La Caixa. Ara hi ha moltes entitats de Catalunya, a banda de nosaltres, que s’ofereixen a prestar-lo i des de Càritas entenem que ja està cobert.
Quin és el nivell de recursos de Càritas?
Som una entitat que rep molta aportació privada i estem detectant una davallada dels ingressos, tant per ajuts com per mantenir l’estructura. Estem fent ajustaments econòmics per ajudar el màxim de gent possible i, sobretot, per no acomiadar cap dels professionals que treballen a Càritas, perquè al darrere hi ha famílies.
Què demanem nosaltres als governs? Que als pressupostos posin sempre les persones al centre
Quin paper hi juguen els voluntaris?
Tenim més de 12 mil voluntaris a tot Catalunya. I intentem apoderar-los, que agafin més protagonisme, de manera que els professionals, que som uns 500, ens dediquem a acompanyar-los i a fer-los suport. Nosaltres ens encarreguem de la gestió i ells de les acollides, de la coordinació de projectes, o de la captació de recursos a través del programa “Entitats amb cor”… Són imprescindibles.
La pobresa té solució?
Sí. Si analitzem l’evolució de la societat, és evident que hem progressat positivament. A principis del segle XX hi havia molta població que passava gana, amb menys cobertura social, menys medicaments, menys educació… El que ens trobem és amb una desigualtat creixent, però es recursos hi són.
Com ara?
Disminuir les despeses en exèrcits i armaments, per exemple. Què demanem nosaltres als governs? Que als pressupostos posin sempre les persones al centre. Mira, l’altre dia, en unes jornades sobre el tercer sector social un dels participants va dir: “si el Govern espanyol ha rescatat la banca amb 60 mil milions d’euros, també podria rescatar les entitats socials”. És una magnífica reflexió. Encara que sigui amb 10 mil milions.
REDACCIÓ
