Arxius de Borja Vizcarro | Diari La República Checa

REDACCIÓ9 Desembre, 2020
borja_vizcarro.jpg

Cuánto tiempo, ¿verdad? Hacía días que no nos leíamos. Tengo que confesar que echaba de menos ponerme enfrente del teclado y escribirles, hoy en especial en el día contra la corrupción, viendo como en este tiempo marcado por el maldito coronavirus, hay cosas que no cambian. Se habrán dado cuenta de que cada día que abren el periódico, encienden la tele o sintonizan la radio, les cuentan un nuevo caso de corrupción. Y, desgraciadamente, parece que tendemos a tratarlo como normal, incluso parte de la opinión pública lo justifica. ¿A qué se han dado cuenta?

Antes de meterme en terreno pantanoso, mientras escribo estas líneas con el canal 3/24 en bucle, me acuerdo del bueno de Carlos Goñi. Sí, el vocalista de Revólver. Para los que no sean tan fans del rock español, Goñi es una de las grandes voces del género rockero patrio-también uno de los más desconocidos- y entre uno de los temas que suenan en mi playlist de Spotify, Odio. En la letra de esta canción, el artista madrileño se queda a gusto diciendo todo aquello que odia o le provoca aversión.

Pues bien, después de esta confesión musical personal, les voy a decir algo: Odio y me provoca mucha rabia ver cómo cada día sale el político de turno a la palestra, se pone delante de la cámara o el micrófono y nos cuenta la enésima ‘milonga’ para proteger a uno de los suyos e intentar desviarnos del enésimo caso de corrupción de su grupo.

Porque, por desgracia y tal como decía antes, los partidos políticos de este país – también incluyo en este grupo a grandes empresarios y personalidades – por mucho que se les llene la boca a sus dirigentes y representantes – no se escapa ni uno –, todos están implicados en algún caso o tienen cuentas pendientes con la justicia. Da igual que sean de izquierda, de centro o derecha. Todos tienen algún colega, amiguete, familiar que ‘enchufar’ en algún puesto o cargo, incluso acceso prioritario a algún puesto de confianza. Porque, no solo es corrupción echarle mano a la caja, que quieren que les diga.

Y con esto, ¿a dónde quiero llegar? Muy sencillo. Basta ya de justificar o banalizar la corrupción. No podemos quedarnos indiferentes cada vez que nos cuenten un nuevo caso de corrupción. Hay que empezar a exigir y reclamar a nuestros representantes electos, tanto a los que gobiernan, como los que ejercen como oposición; que hagan su trabajo. Francamente, ¿no les parece una vergüenza que se quieran subir los sueldos en plena pandemia? ¿Dónde están esas ayudas que nos prometieron? ¿No iba a quedarse nadie atrás? Tengo la sensación que aquí hay alguien que no está haciendo su trabajo. Y no, no somos los ciudadanos.

Solo hace falta salir a la calle para darnos cuenta de que la cosa está cogiendo un tono muy complicado. Si no somos capaces de dar un paso adelante y empezar a exigirles responsabilidades a aquellos que nos gobiernan y a los que hacen de oposición, estamos normalizando la corrupción. Exijan y critiquen a los políticos, pues forma parte de su trabajo. Solamente así, conseguiremos acabar con la lacra que lastra el país.

Borja VIZCARRO
Periodista


REDACCIÓ15 Juny, 2020

Hermán Pinedo és el regidor de Patrimoni de Tarragona. És una persona força contestada, ja sigui per l’exregidora Bego Floria o pels dirigents del seu partit. En una entrevista a larepublicacheca.cat assegura que, com a historiador, gestionar el patrimoni d’una ciutat patrimoni de la humanitat és un regal. Reconeix que l’administració no és tan ràpida com li agradaria. És crític amb l’etapa de Bego Floria, persona a qui diu nodrir respecte personal. Està convençut que Pau Ricomà acabarà el mandat i diu que si es modifica el cartipàs municipal, ell vol continuar tutelant el Patrimoni de Tarragona

El regidor durant l’entrevista

Fa just un any que forma part del govern liderat per Pau Ricomà, com veu la ciutat i com veu el seu govern?
Veig la ciutat bastant bé, millor que fa un any. És cert que ens hem enfrontat a tres crisis seguides (IQOXE, el temporal Glòria i el coronavirus), però veig un govern fort, que va en el bon camí i que vol seguir fent canvis a la ciutat, que és això que vam venir.

Govern fort… és broma?
En absolut. Jo sempre intento veure les coses des d’un punt de vista molt realista i racional. Hem aprovat uns pressupostos i estem fent la nostra tasca de governança. No és cap secret que som 9 regidors, un terç del consell plenari, però hem aprovat totes o gairebé totes les mocions que s’han portat a debat, mitjançant la fórmula de cercar consensos i negociant. En definitiva, la política es tracta d’això: buscar aliances i negociar. Crec que un govern amb 9 regidors que ha tirat endavant la majoria de les seves propostes, significa que ha tingut èxit en la governació la ciutat.

Quan vam arribar es van descobrir monuments patrimonials que ‘queien’

Quin ha estat el moment més difícil per vostè?
Hi ha hagut uns quants, però el meu primer va ser quan vam rebre l’informe de l’estat de l’amfiteatre. Trobar-te amb un problema d’aquesta magnitud, no s’ho esperava ningú. Després d’aquest moment difícil, ens ha colpejat IQOXE, el coronavirus… Tot això ens ha obligat a adaptar-nos i a treballar per a recuperar la ciutat dels efectes de la crisi. Crec que aquest últim ha estat el moment més difícil per aquest govern. Estem doblant esforços per tirar endavant la recuperació i només el temps dirà si ho hem fet bé o malament.

No serien més forts si la CUP o JxTGN entressin al govern?
No és una cosa que decideixi jo. En el cas del meu partit, En Comú Podem, és una cosa que haurà de decidir l’assemblea. Som conscients que va haver-hi converses amb la CUP per ampliar govern, però s’han quedat allà. És una cosa que no decidiré jo personalment, sinó les assemblees dels partits polítics. Jo ara mateix em sento còmode amb les competències on treballo i qualsevol canvi que pugui haver-hi es decidirà en assemblea. Però, ara per ara, està parada.

Si l’alcalde canviés el cartipàs, seguiria a Patrimoni o hi ha altra regidoria que li agradaria tutelar?
Absolutament no. Jo sóc historiador de formació i és un autèntic somni ser el regidor de Patrimoni d’una ciutat patrimoni de la humanitat. És una oportunitat única i en cap cas l’abandonaria, per molts problemes que hi pugui haver.

Quins problemes hi han?
Els que ja se sabeu. Quan vam arribar es van descobrir monuments patrimonials que ‘queien’. Estem invertint molts recursos per al seu manteniment. Els monuments són part de la nostra identitat i s’han de conservar. La situació no és fàcil, però m’agraden els reptes.

El que no s’ha de fer mai en política és xutar la pilota amunt. Si la cagues, ho dius, i no hi ha problema. Cal assumir els errors

Vostè ha comès alguna ‘cagada’ aquest mandat?
Sí, i tant! (rialles). Per exemple, quan va sortir el tema de l’amfiteatre. En una entrevista em devia expressar malament – o van posar que jo vaig dir -, que volíem enderrocar una graderia de l’amfiteatre. En cap moment ho vaig platejar.  Em devia expressar malament, cosa que pot passar perquè sóc humà i m’equivoco. Sigui com sigui, allò va ser una cagada important. Vaig haver de sortir a rectificar i són errors que fas. Cada dia m’equivoco. Jo crec que el que no s’ha de fer mai en política és xutar la pilota amunt. Si la cagues, ho dius, i no hi ha problema. Cal assumir els errors.

Molta gent el va criticar per permetre un acte multitudinari a l’amfiteatre, abans de l’informe.
El que està clar és que segons l’informe, l’estat crític de l’amfiteatre no és una cosa que venia d’uns mesos. Evidentment, si l’estat de l’amfiteatre el setembre passat era així, també estava igual de malmès el novembre de 2018. Nosaltres quan vam rebre l’informe i va ser analitzat pels tècnics, vam decidir tancar-lo. Ara bé, si haguéssim conegut abans que l’estat era tan perillós, òbviament que no haguéssim autoritzat cap acte d’aquest tipus. Però no ho sabíem. La prova és que fa 10 mesos que l’amfiteatre està tancat, per causes que realment són alienes a la meva persona, però les assumim com a ajuntament. Em consta que s’està treballant per solucionar aquests problemes.

Fins quan estarà tancat?
El temps que sigui necessari i fins que no es pugui reobrir garantint que l’amfiteatre és 100% segur.

Si haguéssim conegut abans que l’estat de l’amfiteatre era tan perillós, òbviament que no haguéssim autoritzat cap acte

Amfiteatre en obres
Com es troben les obres de reforma, ens pot avançar alguna actuació en altre element patrimonial?
Les obres a l’amfiteatre van començar al març però es van aturar a causa del coronavirus. Es van reactivar fa poc i tenen una durada de dos mesos. Quan s’acabin aquestes actuacions iniciarem el projecte de reforç de la graderia excavada a la roca i ens trobem en vies de poder treballa a la porta ‘triumphalis‘, l’accés de l’arena. Quan estiguin acabades es podrà obrir l’amfiteatre. Pel que fa a la resta d’intervencions, estem en contacte amb la Generalitat per poder invertir i conservar el patrimoni i ens trobem realitzant convenis, com els projectes de la muralla. En dos anys podrem veure canvis molt importants en l’àmbit de patrimoni a la ciutat.

En dos anys podrem veure canvis molt importants en l’àmbit de patrimoni a la ciutat

Tots els projectes que anuncia, veuran la llum abans de finalitzar el mandat?
Jo tinc les coses molt clares. Hi ha coses que són imputables als polítics i altres que s’han d’atribuir al funcionament de l’Ajuntament. No tenim l’ajuntament més ràpid del món, ni de lluny. Ara està començant a canviar, però quan vam arribar, no ho era. Per exemple, nosaltres vam començar a treballar en l’obra de l’amfiteatre a l’octubre i l’obra va començar el maig per qüestions que no depenen de l’ordre polític. Hi havia diferents àrees a l’Ajuntament que quan arriba qualsevol tràmit, es paralitzava.

Quines són aquestes àrees?
Parlo de contractació o personal. Quan tu ja has fet el teu treball i de sobte arriba a una àrea on es paralitza durant dos mesos, al final jo sentia una sensació d’impotència, perquè l’amfiteatre és una de les peces clau del nostre Patrimoni. Evidentment que volíem tenir-lo adequat des de fa mesos, però els tràmits van com van i, de postres, ens ha vingut la COVID-19. Per tant, ja teniu una altra cagada meva: creure que els temps de l’administració pública són els del món real (rialles).

Com es troba el projecte de les graderies dels Sedassos?
M’agradaria poder donar bones notícies… És el que comentava abans. Vam entrar en un ‘debat’ entre l’empresa encarregada de les obres i l’Ajuntament, on defensaven que l’obra estava acabada i els tècnics de l’Ajuntament deien que no. L’empresa sembla que no va fer les coses de la manera adequada i es va decidir treure-li aquest encàrrec. Ara bé, des que es va fer aquest procés fins que vam aconseguir entrar dins de l’obra, que en aquell moment no era nostra; van passar dos mesos. Ara estem buscant una nova empresa perquè acabi el projecte.

Tropa d’inútils
Quan veurem acabat el projecte?
Realment, la durada de les obres per acabar el projecte és de dues setmanes. Però algú podrà pensar: “A veure, tropa d’inútils, us passeu un any per acabar una obra que ha de durar dues setmanes?”. Sí, tot i que em sap greu. Però penseu que només el tràmit per a poder accedir a les obres es va demorar dos mesos. No són coses polítiques, la voluntat existeix i tant de bo ho poguéssim haver acabat fa mesos. Espero que es pugui obrir com més aviat millor i provarem les graderies, si no funcionen, les retirarem. Si hi ha algun problema que ens fa veure que no tenen lògica (que per a mi no la tenen), a la plaça dels Sedassos, aniran fora.

No tenim l’ajuntament més ràpid del món, ni de lluny

Quants projectes ha vist que s’ha invertit una ‘morterada’ de diners i es podrien haver invertit en altres elements o àrees, des que és regidor?
Des que estic jo en cap. No obstant, sí que és veritat que el projecte de la plaça dels Sedassos es podria haver fet de manera molt diferent. Sobretot si es volia interpretar bé la graderia del circ, s’hauria d’haver fet millor en altre punt. I no ho dic jo, ho diuen tots els tècnics, experts en Història i Arqueologia, que afirmen que la plaça dels Sedassos no era el lloc per fer aquesta recreació. Em sembla que van ser 240.000 euros i allí han quedat. Si les hem de treure, les traurem. Penso que no es va pensar prou bé les coses quan es podien haver fet molt millor.

Quan vostè veu la seva ‘enemiga intima’, Begoña Floria, donar consells, que li passa pel cap?
A Begoña Floria li tinc molt de respecte…

El projecte de la plaça dels Sedassos es podria haver fet de manera molt diferent. Sobretot si es volia interpretar bé la graderia del circ, s’hauria d’haver fet millor en altre punt

Sigui honest…
Sé que la Regidoria de Patrimoni és una de les àrees més difícils de gestionar, però el que sí que és cert és que cal voluntat política. Crec que podria haver fet les coses diferent durant el seu mandat. Potser les circumstàncies no ho van permetre, però sincerament crec, havent vist i conegut la regidoria, que les coses realment les podien haver fet millor, partint d’una base que és fonamental: invertir en Patrimoni. Si analitzem els pressupostos anteriors, és fàcil adonar-se que la inversió en Patrimoni que s’ha fet és ridícula. Quan tu ja parteixes d’aquesta base, poc més pots fer. I els pressupostos, precisament, són qüestió de voluntat política. Si tot és com ella (Bego Floria) diu, que el que s’està fent a Patrimoni és perquè ella ho va deixar mig fet, dec ser l’home amb més sort del món, perquè casualment que el pressupost passi de 15.000 euros a 100.000 euros en conservació i que, amb el que ja s’ha invertit i el que està previst invertir, arribem al milió d’euros… Doncs no ho sé, seré jo el més afortunat del món i Begoña una crac. El que importa és com quedi el Patrimoni i que sigui digne.

Vostè se sent capaç de comunicar bé, és a dir, Patrimoni comunica bé amb la ciutadania?
Hi ha dues coses diferents: jo en l’àmbit personal comunico bé perquè sóc actiu a les xarxes socials i en les tecnologies. Crec que jo, en aquest sentit, ho faig bé, perquè de fet hi ha moltes coses que es fan que les publico jo mateix. També destacar la feina del departament de premsa que és genial. Ara bé, com a museu, no hem sabut comunicar gens bé.

Si analitzem els pressupostos anteriors, és fàcil adonar-se que la inversió en Patrimoni que s’ha fet és ridícula

Se sent còmode amb la situació comunicativa actual del Museu?
És evident que no. Només cal passejar pel circ o per la Rambla Vella i et trobes cartells absolutament cremats, calcinats o inclús destruïts del Museu d’Història. Això, amb tot el respecte, és una merda. Estem en vies de retirar aquests elements per sempre i cercar alternatives. La capacitat de comunicar del museu en l’àmbit del carrer és molt dolenta i en som conscients, assumeixo la responsabilitat. Ja estava així quan vaig arribar, però també és veritat que en un any de govern has d’assumir responsabilitats. Per tant espero que, com més aviat millor, podem solucionar el problema.

Vostè va a visitar els museus i els monuments per saber les seves mancances i sentir l’opinió dels turistes?
Intento visitar els recintes i museus cada vegada que puc. Però mireu, la prova que fa que conegui perfectament la situació real del Patrimoni és que la museïtzació del Museu de Tarragona és nefasta. Que en el Fòrum de la Colònia no s’hi pot estar, que pagar 3,30 euros per entrar-hi és un autèntic atracament, perquè ara mateix no es pot veure res i no tenim res a oferir. Si tu vens un producte (està bé cobrar per veure els espais i recintes), has d’oferir quelcom bo i en condicions. Hi ha molts monuments que no s’hi pot estar a l’estiu. Pagar el que es paga al Fòrum, per exemple una família de 3 persones, és una bogeria, dit pel regidor de Patrimoni.

Pagar el que es paga al Fòrum, per exemple una família de 3 persones, és una bogeria

S’està intervenint o canviant l’espai?
Estem intentant fer el recinte molt més amable. Intentant que hi hagi ombra, bancs… En definitiva fent un lloc on es pugui anar. D’altra banda, també som conscients que hi ha alguns llocs on l’accessibilitat per persones minusvàlides és molt difícil o no estan adaptades. Se’m trenca el cor quan veig una persona que no pot entrar en algun recinte pel simple fet d’anar en cadira de rodes. Hi ha moltes coses que estan malament, no tot depèn de mi perquè si així fos, hi hauria coses que ja estarien fetes.

Això sona a la història de sempre…
No, us ho estic reconeixent. La museïtzació del Museu de Tarragona és dolenta. Us ho dic claríssim i estem treballant-hi. Si no s’ha fet ja, és perquè no tenim els recursos suficients, pel que fa al personal per fer-ho i els tràmits van massa lents. Som conscients.

Llavors, mereixem el títol de Ciutat Patrimoni de la Humanitat?
Sí i tant que sí. Perquè tenim un llegat patrimonial impressionant. Som la capital de la Hispània Romana durant molts anys, vam ser ciutat imperial… Per tant ens correspon. No obstant això, no s’han fet gens bé les coses fins ara i, per la part que em correspon, ara sí que ens creiem aquest Patrimoni i ara sí que invertim.

Liderar el partit

Assemblea d’En Comú Podem

Per què volia liderar Podem a Catalunya i per què es va retirar?
Mireu, les coses a Podem Catalunya no s’han fet gens bé. Quan tu veus a les mateixes persones assegudes tres i quatre vegades, les disputes de sempre en l’àmbit de partit, et fan veure que cal un canvi real i radical. També entenc que les circumstàncies actuals, amb cinc candidatures i un perill real de repetir errors i tornar a les dinàmiques destructives; el que cal ara és més unitat. Jo entenc que la meva candidatura dividia el vot i entenc que el millor era retirar-se perquè els que estem en la mateixa línia política puguin anar a una.

 

No podem tenir un partit per alimentar famílies polítiques

Quin és el seu model per liderar el partit?
Doncs en primer lloc, una nova organització interna, és a dir, no podem tenir un partit per alimentar famílies polítiques. Hem de tenir un partit que estigui al carrer amb la gent, per poder governar i canviar les coses. Podem Catalunya, fins al moment, no ha estat aquest partit, desgraciadament. En segon lloc,  cal descentralitzar el partit a Barcelona. A la resta de territoris ens tenen oblidats. Això no pot ser. Calen recursos. De fet a mi em van fer fora per fer una assemblea. Això no va del Joc de Trons, va de política i de defensar els drets de les persones.

Creu que la gent del seu partit li té ‘tírria’?
Insisteixo que no s’han fet les coses bé. Quan tu ets l’abanderat del canvi polític, has de ser molt escrupolós amb tot allò que fas. Coses que es permeten al PSOE o al PP, a Podem no se li permet, i entenc que l’opinió pública ha estat extremadament rigorosa amb nosaltres. Ho entenc. Però si t’alces com el líder dels que lluiten contra la corrupció i defenses la radicalitat democràtica, has d’exercir-los tu mateix, i aquí és on hem fallat.

Ricomà acabarà mandat

Pinedo al costat de l’alcalde Ricomà

El seu govern acabarà el mandat?
Aquest govern acabarà el mandat al 150%. I ho podeu guardar a l’hemeroteca i si no us convidaré a alguna cosa el 2023. Segur. Som un govern molt preparat, molt capacitat i amb moltes ganes.

 

Fa un any de l’assemblea de la Casa del Mar, que va acabar amb 12 anys de govern socialista. Canviaria alguna cosa?
En absolut. Vam fer el correcte, no tenia cap sentit fer dues assemblees per separat, una d’En Comú i l’altra de Podem. Vam fer-la conjuntament, com el fet d’haver-nos presentat conjuntament a les eleccions. No em penedeixo de res. Es va votar per majoria absoluta donar suport a Pau Ricomà i s’està demostrant que es va fer el correcte.

Tot en ordre…
En aquella assemblea hi va haver gent que es va queixar que hi havia ‘infiltrats’ que van votar sense ser del partit.
En aquella assemblea va haver-hi un control del cens. Tota persona que va entrar i va votar és perquè era d’En Comú o Podem. Companys de partit s’encarregaven del cens i va estar tot controlat. No va votar ningú que no estigués inscrit.

Vull marxar com algú que realment va deixar Tarragona a l’alçada d’una Ciutat Patrimoni de la Humanitat

Com li agradaria ser recordat com a regidor de Patrimoni?
Jo vull que, quan s’acabi el meu mandat, poder anar al Museu d’Història i als recintes i poder sentir orgull de què estic veient. Viatjo quan puc i  em fixo sempre en els museus d’altres ciutats. Vull marxar com algú que realment va deixar Tarragona a l’alçada d’una Ciutat Patrimoni de la Humanitat.

Tindran, a l’estiu, aigua pels treballadors dels museus?
Espero que sí, però com he dit abans, una decisió com aquesta es torna un tràmit burocràtic terrible. Tindran, espero que l’abans possible.

ENTREVISTA


REDACCIÓ31 Desembre, 2019
jesusSantJordi.jpg

Estem poques hores abans de donar la benvinguda a un altre any. Deixem enrere les dificultats, les penes i els dessabors d’un any que passarà irremeiablement als annals de la Història.

El nostre digital, amb els pocs recursos econòmics i personals que disposa, ha intentat estar en tots aquells indrets que ens requeria l’actualitat més prement. Hem fet els possibles (i a vegades els impossibles) per fer la cobertura dels episodis més destacats de l’actualitat.

Som un mitjà local que (sense voler donar classes de  moral ni ètica periodística) pensa en gran i té com a principal objectiu (que a vegades es converteix en obsessió) informar de forma diferent. Singular? Sí i diferent, també. Ens agrada interpretar la realitat i explicar el que passa a la nostra manera, amb sentiment, però sempre intentant no faltar a la veritat.

És obvi que molts ens acusaran de no ser objectius, però ens preguntem cada dia perquè hem de ser objectius si no som objectes? Formem part de la societat i hem de saber traslladar la informació d’acord amb la realitat del nostre entorn. Som subjectes d’aquesta societat i conseqüentment subjectius. No hi ha veritats absolutes. Per això, abans de demanar-nos objectivitat ens hauran de reclamar imparcialitat i pluralisme.

Molts ens acusaran de no ser objectius, però ens preguntem cada dia perquè hem de ser objectius si no som objectes?

El dia a dia ens consumeix i som conscients que sovint no dediquem l’atenció a sectors i a col·lectius que la requereixen. Som pocs i el dia només té 24 hores, de les quals treballen moltes més del que estipula la legislació laboral. Però no ens en penedim. Ho fem de bon grat, perquè el suport que reben per part dels nostres lectors, les nostres fonts i els anunciants ho recompensa. Sense la comprensió de molts dels que ens segueixen seria impossible arribar on hem arribat i satisfer algunes de les exigències de la nostra raó de ser: el lector.

Hem intentat, amb més o menys encerts i amb més o menys dificultats, ser honestos i estar a l’altura de l’encàrrec que ens han fet. Mai no hem defallit, fins i tot quan ens hem sentit menystinguts o denigrats i tampoc ens hem acovardit davant les pressions, amenaces o querelles criminals. Solen dir que la mida no importa, el rellevant és l’actitud… Tota la raó.

La confiança dels lectors i dels anunciants es guanya amb fets i aquest és el nostre compromís. Fa 5 anys que existim i volem continuar almenys cinc anys més. Continuarem fent les preguntes que toquen, investigant i fent allò que més ens agrada: fer periodisme de proximitat, sense oblidar el nostre entorn més immediat i la història.

De cara a l’any nou renovem els nostres compromisos amb els lectors i la societat. Prometem no deixar de treballar, d’esforçar-nos per mantenir la nostra independència i l’essència humana i professional

Aquest any, el nostre digital ha pogut acompanyar en directe i in situ el judici contra el procés al Tribunal Superior a Madrid i contra el president Quim Torra al TSJC. I volem continuar acompanyant els moments històrics. No volem prometre res que no podem complir. No volem vendre fum ni créixer a costa de malabarismes que, a banda d’estèrils, són, com solen dir les àvies, sol de poca dura.

No ens falta il·lusió ni energia per seguir informant sense perdre la nostra essència. Els nostres lectors s’ho mereixen i així ens ho demanen.

Demanem disculpes pels errors comesos, però també és veritat que ningú no ha dit mai que som perfectes.

De cara a l’any nou renovem els nostres compromisos amb els lectors i la societat. Prometem no deixar de treballar, d’esforçar-nos per mantenir la nostra independència i l’essència humana i professional.

No podem oferir l’impossible, però farem els impossibles per no decebre

Tot l’equip de larepublicacheca.cat agraeix la confiança i l’estima rebuda i es compromet a treballar de valent per satisfer els nivells d’exigència imposats pels nostres lectors i anunciants. No podem oferir l’impossible, però farem els impossibles per no decebre. Gràcies a tothom i esperem que l’any 2020 arribi carregat de valors i bones notícies.

Volem continuar treballant per ser dignes i mereixedors de la vostra confiança.  Bones Festes i gràcies, de tot cor!!!

La Direcció

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter