Arxius de +Actual | Pàgina 4 de 4 | Diari La República Checa

REDACCIÓ7 Febrer, 2014

El comité organitzador es va comprometre amb els representants internacionals que al 2013 donaria feina a 11 persones, però, per qüestions legals, encara no ha estat possible
Tarragona 2017 hauria d’haver contractat 11 persones per començar a treballar en tasques relatives als jocs del Mediterrani. Aquesta ha estat, almenys, la informació que els organitzadors de l’esdeveniment esportiu van donar als representants del Comité Internacional dels Jocs quan van visitar Tarragona el passat mes de desembre.
El comité organitzador es va comprometre a contractar 45 persones entre 2013 i 2017. Un equip que comptaria, per les diferents àrees de treball, amb el suport de 70 voluntaris. Fonts de l’Ajuntament de Tarragona asseguren que, efectivament, no s’ha contractat cap treballador, però ha destinat alguns empleats municipals per desenvolupar tasques per l’esdeveniment esportiu que tindrà lloc a l’estiu del 2017. La raó que impossibilità la contractació del personal té a veure amb qüestions jurídiques. Ara, amb la Fundació aprovada, es començarà a reclutar personal.
Al 2014 està previst que s’incorporin 22 treballadors. Els anys successius es contractarien 31 al 2015 i 39 al 2016, totalitzant, així, 45 assalariats.
Tarragona 2017 havia calculat un cost que ultrapassa els 4,9 milions (Seguretat Social inclosa) per pagar els 45 treballadors, durant els quatre anys. A aquest pressupost s’hi addiciona una partida econòmica per a la formació d’aquests (45) empleats.
(Llegeix l’article complert a+Actual, pàgina 32)

REDACCIÓ7 Febrer, 2014

Cinema_Santi
Nota: 7,2
EEUU
Drama / Comedia
179 min.
No recomenada per menors de 16 anys
Crítica: Santi Cordón

Entre ratlla i ratlla de cocaïna, dues frases de diàleg. Aquesta és la base de l’últim film de Martín Scorsese. Una pel·lícula que s’ha salvat pel treball d’un excèntric i elèctric Leonardo Di Caprio, que s’ha posat en el paper del corredor de borsa Jordan Belfort, més conegut com “el llop”.
Scorsese marca una diferència molt clara en aquests últims cartutxos de la seva vida com a director (ha anunciat que es retirarà en els anys vinents). Poc queda del Scorsese de Taxi Driver. La sobrietat dóna pas a una exagerada orgia visual, i mai millor dit, de tres hores.
Sexe, drogues, diners en negre, més drogues, humor negre i més sexe. Ingredients que fan que aquest excés es converteixi en pel·lícula i aquesta en un excés. Possiblement aquest era el propòsit establert al realitzar el film, però s’ha passat.
(Llegeix l’article complert a+Actual, pàgina 33)

REDACCIÓ7 Febrer, 2014

Fa pocs dies vaig sentir en una tertúlia una persona favorable a què la ciutadania catalana fos cridada a decidir en quin marc polític vol viure d’ara en endavant, però que es mostrava reticent a donar un doble Sí. El seu argument era qui ningú li garantia que el nou estat català fos diferent socialment a l’actual estat espanyol.
Té raó, això no ho pot garantir ningú, però si més no tenim la possibilitat de fer-ho. La nova República Catalana serà més equilibrada socialment, més sensible a les necessitats de les persones i oferirà més oportunitats de desenvolupament personal i professional en la mesura que el conjunt de la societat siguem capaços d’aconseguir-ho. Ningú no ens pot garantir res abans de començar perquè a la vida mai ningú no et garanteix res, t’ho has de guanyar.
I per fer la nova República ens necessitem tots, ens calen tots els accents. Si volem aprofitar l’oportunitat històrica que representa la creació d’un nou estat –aquest és un fet que es dóna en comptades ocasions al llarg de la història d’una nació- per impulsar una regeneració democràtica profunda i fer un país on l’economia productiva, la que dóna treball i ofereix dignitat a les persones, estigui per davant de l’economia especulativa ara tenim l’ocasió de fer-ho, d’implicar-nos-hi, d’intentar que les lleis emparin la majoria de la població.
Pau RICOMÀ
Candidat d’ERC a l’alcaldia de Tarragona

REDACCIÓ9 Gener, 2014

Quan tot funciona segons el previst, tothom està feliç i content. Ara bé, quan hi ha algun entrebanc tendim a posar-nos neguitosos. Ens preocupa que allò que tenim entre mans, és a dir controlat, no surti com haviem planejat. És aquí, doncs, quan busquem algun responsable que ens pugui esclarir, ràpidament, què està passant. En aquest sentit, quan parlem dels carters, observem que, per norma, tothom confia en la seva fèina. Deixen la correspondència a les nostres bústies i, si és urgent, el mateix carter fa els possibles per lliurar-la personalment.
El problema sorgeix quan s’està esperant un paquet urgent i t’arriba un missatge de text al correu electrònic on t’informen que “l’enviament ha fallat. Adreci’s cap a l’oficina més propera”. Aquesta situació es veu agreujada quan, en el mateix missatge, s’afegeix que han passat pel teu domicili i no hi havia ningú.
En molts casos és cert, però en d’altres, sembla excusa de mal pagador, sobretot quan a les 8:02 t’envien un missatge on et demanen que passis a recollir el paquet perquè no hi havia ningú a les 8. Per acabar d’adobar-ho et posen una data límit de recollida perquè sinó serà retornat.
En aquests moments, aquella persona que sap com et dius, on vius i qui t’envia les cartes t’ha fallat, encara que et diguin, com a defensa, que la responsabilitat no és seva. Em decep molt quan passen aquests episodis. Més encara quan “l’excusa” és una impostura. Prefereixo rebre un missatge que, directament i sense excuses, digui: “Ja pot passar a buscar el seu paquet per l’oficina”. És l’única manera de continuar confiant, cegament, en el nostre carter. Com diu la pel·lícua: “El cartero siempre llama dos veces”.
Dani Martínez
Periodista

REDACCIÓ7 Gener, 2014

+Actual – Museum?
Juan Carlos – L’amor pels museus. Veure coses, úniques que estan amagades
+A – Què és el que tens amagat i que t’agrada ensenyar de tant en tant?
JC – Jo amago res
+A – Què és el que tens més gran que el cor?
JC – Ser ruc
+A – Et penedeixes de…
JC – De res
+A – Quants rucs coneixes a Tarragona?
JC – (mare meva) El blanc i el negre
+A – Què és per a tu demanar perdó?
JC – És dir-ho, sense pors, ho sento i que t’he fallat
+A – Per escriure utilitzes boli o ploma?
JC – (riu) Llapis i boli, però hi ha una persona que em regala una ploma cada any
+A – Quina és la peça de roba que més t’agrada?
JC – Les sabatilles
+A – Et posaries sabates amb taló?
JC – Me les he posat moltes vegades. Ara les tinc desades a l’armari
+A – La ‘perilla’?
JC – Exclusiva. (riu)
(…)
+A – Què és el primer que fas quan t’aixeques?
JC – Una cafetera sencera i set cigarretes i em poso a veure les notícies. No em miro al mirall
+A – Per què?
JC – (riu)
+A – El teu darrer pecat?
JC – Existeix el pecat?
+A – Ets solidari?
JC – Sí, ho vaig descobrir l’altre dia
+A – Què has fet per amor?
JC – Bogeries. Anar-me’n a Santiago de Compostela, a Madrid…
+A – Has anat mai al llit amb un famós?
JC – Sí. Amb uns quants
+A – Amb algun polític de Tarragona?
JC – Pot ser
(…)
+A – Ballesteros…
JC – Tenim un cafè pendent des del 2012
+A – Amb què et raspalles les dents?
JC – Amb el raspall
+A – L’última vegada que vas anar a la perruqueria?
JC – Fa un parell de dies que vaig anar a fer-me les celles
+A – La darrera masturbació…
JC – Ahir
(…)
+A – S’hauria de potenciar el món gai?
JC – No. Sóc apologista de la normalitat
+A – Quin és el regidor més guapo?
JC – Carles Castillo
+A – Què més aprecies en aquesta vida?
JC – L’amistat
+A – Algun amic t’ha decebut mai?
JC – Sí, moltes vegades
+A – Què penses de la crisi?
JC – Hem tingut de tot i no tenim res. Hem de ser més humils.
+A – Quantes cigarretes fumes al dia?
JC – No ho sé perquè ja barrejo tot
+A – T’has drogat mai?
JC – Sí. El Laxatin, l’Orfidal, la nicotina, el cafè, el te… tot és una droga
+A – Quina és la regidora que pitjor es vesteix?
JC – No és qüestió de vestir-se malament. És que la mona encara que es vesteixi de seda, mona es queda. L’important és que cadascú se senti a gust
(…)
+A – Quina premsa llegeixes?
JC – He deixat de llegir-la. És una llàstima que ja no es pugui embolcallar sardines
+A – Ets monàrquic o republicà?
JC – Em dic Juan Carlos. (riu)
+A – Tarragona?
JC – “Quant t’estimo i quant t’ofegues”.

(Llegeix l’entrevista complerta a +Actual, pàgines 19-20)
D.Martínez/R.Checa

REDACCIÓ29 Desembre, 2013

Amb l’arribada de l’any nou es tanca una porta i se n’obre una de nova. Per norma, mentre se celebren les 12 campanades, es tendeix a fer una valoració de l’any que es deixa enrrere. Ha arribat el moment de proposar-se “nous” reptes per a l’any que entra.

La revista +Actual ha fet una enquesta al carrer i ha preguntat als tarragonins i tarragonines què és el que esperen del 2014. El més desitjat és trobar feina i estabilitat en un moment en que, malgrat els brots verds, les adversitats econòmiques segueixen escanyant al país.

REDACCIÓ21 Desembre, 2013

Arriba el Nadal. Una època de l’any on la tradició envaeix totes les llars. El Tió, el Pare Noel, els Reis Mags… a cada lloc del món la celebraciónadalenca té les seves característiques i diferències, tot i que al final tots festegem el mateix: el naixement de Jesús.

La revista +Actual, en el número de desembre, ha volgut recollir la tradició del Nadal a 6 països diferents: França, Itàlia, Irlanda, Rússia, Mèxic i Portugal. Què és el que es fa? Com celebren les festes nadalenques?

REDACCIÓ11 Desembre, 2013

Els 13 dies de vaga es tradueixen en 910 euros “perduts”, 70 al dia. Dit d’aquesta man-era sembla tot un sacriﬁci en moments tant complicats com l’actual. Tot i així, els escombriaires i jardiners de Madrid han demostrat que val la pena lluitar ﬁns al ﬁnal i que el dret de vaga sí serveix per alguna cosa que no es tracta de cap pèrdua de temps i diners.
Carrers plens de brossa (no tots, és clar, els barris més rics ni se n’han assabentat), olors insuportables, insectes… Una imatge deplorable que s’ha venut a Europa, però que correspon amb la realitat a peu de carrer d’un país, i d’una ciutat en aquest cas, que toca fons, tot i que, alguns ens vulguin vendre la moto.
Una lluita dels treballadors, i també dels sindicats, mal-grat que últimament es qüestioni el seu paper social, que ha evitat que 1.134 persones anessin a l’atur i que moltes altres veiessin el seu sou rebaixat gairebé a la meitat. Però la pregunta és: Com s’ha arribat a aquesta situació? Doncs bé, parlem d’un servei, el de la neteja, privatitzat fa gairebé vint anys. Algunes de les empreses concessionàries, és a dir, que en el seu moment van rebre el vist-i-plau de l’Ajuntament, casualment estarien relacionades amb el cas Gürtel. Tot un entramat de favors i de concessions fetes a dit que són només un petit miratge dels llargs tentacles corruptes que mouen gran part de la classe política nacional i que ara en temps de crisis, amb pressupostos municipals més ajustats, no s’ho pensen dues vegades a l’hora d’aproﬁtar-se dels que més tenen a perdre. I no oblidem una gestió més que dubtosa d’una alcaldessa hereva i no escollida.
Són milers els treballadors que en els darrers anys han anat a la vaga. Per exemple, podriem parlar molt del transport públic, l’Ensenyament, l’Educació o dels periodistes, però a vegades no s’ha comptat amb el suport suﬁcient del ciutadà i menys quan afecta tant directament. No obstant, la vaga de neteja sí que ha aconseguit el suport de la gent. Malgrat les olors, pels carrers de la ciutat més castissa es respirava comprensió i paciència. Potser buscàvem algú que ens obrís els ulls i ens demostrés que sortir al carrer, la força de la unió i sobre-tot, el dret de vaga que ara volen emmordassar, encara continuen sent les millors armes que tenim per defensar els nostres drets, pels quals tant van lluitar els nostres avis.
Marta Alcolea
Periodista

REDACCIÓ18 Novembre, 2013

Què està passant a la policia autonòmica de Catalunya, la nostra policia?
Em preocupa que, en els darrers temps, comença a ser normal que un jutge acabi imputant els mossos per agressions a ciutadans.Sé que és molt fàcil fer demagògia…
Em molesta que la policia del meu país no reuneixi els requisits necessaris per aconseguir la confiança popular. No podem continuar mirant els mossos com si fossin ‘goril·les’ o tortugues ‘ninja’.
Vull que la policia del meu país sigui respectuosa, exemplar i al servei del ciutadà. Deploro i rebutjo alimentar un cos de seguretat més apropiat a un sistema antidemocràtic. El ciutadà no pot tenir la sensació que en aparèixer una patrulla dels mossos algú acabarà detingut o ferit de mort.
Els episodis de violència que protagonitzen els mossos haurien de servir per canviar la filosofia d’aquesta policia. No és normal que a casa nostra hi hagi qui pensa que la Guàrdia Civil ho feia millor. No podem mantenir ni consentir una policia xulesca i allunyada de la sensibilitat de la ciutadania.
Aquesta setmana, una jutgessa ha imputat vuit mossos per la mort d’un ciutadà al Raval. Les imatges recopilades per alguns veïns són clares i parlen soles. Hi ha un despropòsit al·lucinant. Hi ha violència gratuïta i xuleria manifesta per part d’alguns agents.
El conseller d’Interior els ha “castigat” i obert un expedient disciplinari. Espero, si són culpables, una sentència exemplar i exemplaritzant. Hem d’evitar a tota costa mantenir gent violenta a la nostra policia. Un uniforme no et por transformar en un delinqüent. I ser policia no pot ser sinònim de fora de la llei.
Quan coneixerem els resultat de l’expedient?
Els responsables polítics tenen la culpa del que està passant. Han protegit massa els mossos i els han amagat molts defectes només per quedar bé. No podem confondre’ns i defensar, a ultrança, els mossos, malgrat petin l’ull a algú o l’apallissin provocant-li la mort. No volem una policia assassina.
I no juguem amb els signes d’identitat del país. La institució dels Mossos és quelcom ben diferent als agents que peguen, insulten, manquen al respecte i tenen una actitud xulesca.
Els polítics han de ser responsables i no defensar l’indefensable. Ans el contrari. Han de contribuir a purgar les comissaries i allunyar els agents que no tenen esperit de servei a la ciutadania.
Mentre es (man)tingui en les fileres del Mossos, agents delinqüents (molts d’ells indultats per compromís polític) estarem afeblint el sistema democràtic i perjudicant la imatge de Catalunya.
Ricard Checa
Periodista

Newer Posts

Arxius de +Actual | Pàgina 4 de 4 | Diari La República Checa

xxx Partners

JOCS DEL 2017: ENCARA NO HAN CONTRACTAT CAP TREBALLADOR

LA BUTACA: El lobo de Wall Street

PAU RICOMÀ: "Un país per a tothom!!!"

DANI MARTINEZ: "El carter que no truca"

JUAN CARLOS VIDAL: "HE ANAT AL LLIT AMB FAMOSOS"

VIDEO: Què esperes del 2014?

COM ES VIU EL NADAL A…

MARTA ALCOLEA: "Un problema de salut, laboral"

RICARD CHECA: Què passa amb els Mossos?