05. Maig 2024

Arxius de +Actual | Pàgina 3 de 4 | Diari La República Checa

REDACCIÓ4 Març, 2014

marina_port_tarraco
La Marina brillarà més que mai aquest estiu

Marina Tarraco és conscient que la crisi és una oportunitat de futur. És conscient que s’ha de renovar o entra en un procés de coma profund, on l’absència de públic dictarà la seva mort. Per evitar aquest apesarat final, Marina Port Tarraco i el Grup Rosell – una empresa tarragonina – han arribat a un acord per ‘ressuscitar’ la vida i la màgia d’aquell espai marítim. Es crearà, doncs, una mena de passarel·la outlet amb les millors i conceptuades firmes de moda d’alta costura.
El pre acord, que es troba en la seva fase final compta amb el recolzament dels propietaris de la Marina que és Qatarí Diar, consisteix en ocupar un 70% dels 6 blocs edificats esparcits per un dels lloc més emblemàtic de la zona marítima de la ciutat. Es preveu que en els 5.500 metres quadrats s’aposentin 35 establiments diferents, tots ells de primer nivell mundial.
A partir d’aquest estiu, els habitants de la província no tindran la necessitat d’anar a la capital de Catalunya per trobar gangues de marca.
El Grup Rosell és qui tindrà la darrera paraula en relació a quines firmes ocuparan cada parcel·la i les dimensions de cada outlet. També correspondrà a aquesta empresa tarragonina  posar nom a la nova passarel·la comercial.
D’aquesta forma, la Marina de Tarragona tindrà una nova atracció tant pel turista com pel resident. I es dinamitzarà una zona que, fins ara, no havia trobat la seva essència. De fet, la majoria d’empreses que operaven en aquest emplaçament, sobretot restauradors, va abandonar-lo per manca de ‘visites’.
El Grup Rosell – especialista en serveis d’inversió i gestió de patrimoni i transaccions de negocis – controla també la zona outlet de les Galeries Plaza del Principat d’Andorra.
 
 


REDACCIÓ15 Febrer, 2014
Oliver_Klein1.jpg

Ara fa unes setmanes es va aprovar de forma inicial, i dintre de ben poc serà de forma definitiva, la proposta de Pressupost per a l’Ajuntament de Cambrils que en fa el seu Equip de Govern format per CiU, PP i Plic. En la primera ocasió, i ara també ho volem donar a conèixer, el Nou Moviment Ciutadà per Cambrils(NMC), n’ha votat en contra. Com en els exercicis anteriors d’aquesta legislatura, tot i presentar al.legacions constructives per al municipi i els seus habitants, tot buscant el consens de les forces polítiques representades, no es variarà el full de ruta d’uns governants cambrilencs, que no volen corregir un rumb per ells endegat que realment no ens porta a cap lloc esperançador.
L’NMC, tot i ser una formació jove, té molt clar el sentit del seu origen que és precisament el de trencar les consignes dels partits tradicionals de seguir unes receptes caduques per a l’urgent necessitat que clama la millora constant i defensa de la qualitat de vida dels cambrilencs, cosa que només es pot fer de forma directa a nivell local. És aquest motiu fonamental que no ens deixa donar suport a uns pressupostos que no són bons ni per a la projecció de Cambrils, ni per al dia a dia dels seus habitants. Tots dos conceptes, el nostre prestigi, i els serveis adreçats a les persones, sota el nostre punt de vista, han perdut molt de terreny en aquests darrers anys, resultant inacceptable.
Sembla, tot plegat, que els hi qui governen, o bé no en saben més, o bé es veuen mancats d’una ambició, valentia, capacitat de lideratge i de defensa de la nostra Vila i, per tant, dels interessos de cadascun dels seus habitants, que és bàsica i per la qual varen ser escollits. Creiem des del NMC que aquest govern ja fa un temps que ha tirat la tovallola, i fins i tot els tres partits que el conformen ja resten conformes a l’espera de les noves eleccions municipals. Del que no hi ha cap mena de dubte és que el ciutadà no els hi renovarà la confiança a cap d’ells per la passivitat mostrada.
(Llegeix l’article complert a +Actual, pàgina 26)
Oliver KLEIN
Portaveu del Nou Moviment Ciutadà per Cambrils (NMC)
 


REDACCIÓ14 Febrer, 2014
Nuria_Segu_PSC.jpeg

Un dels pitjors estats d’ànim que podem tenir com a societat és el de la resignació. Igual com passa a la vida, quan en política tires la tovallola s’ha acabat la partida. “Game over” que dirien els més joves. Així, lamentablement s’ha estès entre una bona part de la ciutadania la convicció que la majoria absoluta del PP és quelcom inamovible que els deixa les mans lliures per fer i desfer (i mai millor dit això de desfer) durant encara dos llargs anys i que no podem fer res per aturar les retallades. Això no és ben bé així i ara acabem de tenir-ne un bon exemple. Una de les darreres insensateses del govern de Rajoy i companyia, en la seva croada insaciable per retallar serveis i prestacions sanitàries i socials, era el copagament de les ambulàncies i de les pròtesis incloses  les cadires de rodes. Així, si un malalt de diàlisi o un malalt crònic o fins hi tot algú que ha de desplaçar-se a fer rehabilitació,  els senyor del PP consideren que s’ho han de pagar o copagar-ho de la seva butxaca o sinó  renunciar al tractament. Una mesura al costat de la qual la senyora Merkel sembla una perillosa radical d’extrema esquerra…
Doncs bé, gràcies a la pressió ciutadana i al rebuig unànime de totes les forces polítiques i d’associacions mèdiques i de malalts crònics, el PP ha hagut de fer marxa enrera i abdicar, almenys de moment, d’aquesta nova i brutal tissorada. El mateix Consell d’Estat ha emès un informe en el què s’afirma que aquest copagament no produeix cap estalvi, ans el contrari, que el dispositiu que s’ha de crear per recaptar-lo costaria més que els diners que es pretenen cobrar i fins hi tot més que el  serveix mateix. A aquest nivell tan absurd han arribat els que fa dos anys prometien “más trabajo y menos impuestos”. En fi…
Núria SEGÚ
Diputada del PSC al Parlament de Catalunya
(Llegeix l’article complert a +Actual, pàgina 29)


REDACCIÓ14 Febrer, 2014

Actual_valenti_2
El dia de Sant Valentí, o dia dels enamorats, és una data que genera més d’una opinió, sobretot ara, quan el debat sobiranista està sobre la taula i es defensa, més que mai, la cultura i la tradició catalana.
Per una banda, hi ha aquells que defensen la festivitat, ja que és un dia per recordar, de forma especial, l’amor cap a l’altra. Els que creuen que Sant Valentí no és més que el fruit d’una estratègia comercial per tal d’incentivar el consumisme i, finalment, aquells que defensen la tradició catalana de Sant Jordi, una festivitat de casa i que substitueix perfectament a Sant Valentí, pel qual no professen cap tipus d’amor.

SantJordi_SantValenti
Una de les pancartes penjades a la ciutat

La revista +Actual, en la seva edició de febrer, ha volgut dedicar un espai per a parlar de diferents aspectes d’aquest dia tan estimat i, a la vegada, rebutjat.
L’origen de Sant Valentí, què és el que es regala, quants casaments s’esperen aquell dia i un reportatge on es recull l’opinió d’alguns tarragonins i tarragonines són, només, un exemple del què es pot trobar en aquesta edició de la revista. DM
 
 
 
 


REDACCIÓ13 Febrer, 2014

Tarragona porta temps sent maltractada. Any rere any el Camp de Tarragona és una de les zones que més contaminació concentra per l’activitat dels polígons químics, i a sobre pretenen que siguem l’abocador dels residus d’armes procedents de Síria. Se’n recorden de nosaltres per venir a demanar el vot i per fer-nos pagar peatges que ja fa anys que es van amortitzar. Es va trigar 15 anys a fer efectiu l’anunci de la remodelació dels accessos i de l’entorn a la Torre dels Escipions, un monument d’interès nacional ubicat al marge de la N-340 al seu pas per la nostra ciutat. Mentrestant es permetia que s’utilitzés com a diana de tir, urinari i abocador. Hem batallat durant molt de temps pel Corredor Mediterrani, i el nyap del tram entre Tarragona i Castelló ens ha deixat sense comunicacions ferroviàries entre Catalunya i Andalusia per al trànsit de mercaderies. El resultat? Més costos per a les empreses, menys competitivitat per a la nostra ciutat i una trava a la creació de llocs de treball.
Anna ROMEU
PxC Tarragona
 


REDACCIÓ12 Febrer, 2014
Jaume_Descarrega.jpg

Diu el refranyer, “més val prevenir que curar”, recomanant d’aquesta manera la necessitat de prevenir per evitar haver de remeiar els mals que ens vinguin per no haver-ho fet amb anterioritat en un moment en que encara es podien solucionar. Si confiem doncs en la saviesa popular, això s’hauria de traduir en una aposta sanitària, en tots els àmbits de la salut, però sobretot en el de la salut mental, que destinés una gran majoria dels seus esforços a possibles projectes preventius, i és per això que cal no defallir i seguir mantenint la il·lusió en aquesta possibilitat.
De totes maneres, si busquem la paraula il·lusió al diccionari de la llengua Catalana podem trobar 2 accepcions possibles: la primera d’elles, ve definida com “error de percepció, de judici o raonament provocat per una aparença”, i donat que, malauradament, també sabem que les aparences enganyen, això no suposa una perspectiva gaire tranquil·litzadora respecte a la probabilitat que s’engeguin gaires programes preventius. La segona accepció, en canvi, té una visió més positiva, ja que significa “alegria, entusiasme que hom experimenta amb l’esperança o la realització d’alguna cosa agradable”. És imprescindible que ens quedem amb aquesta segona visió més esperançadora, i per això podem afegir que la primera vessant psicopatològica de la il·lusió, inclou una important matisació que la diferencia d’altres possibles distorsions perceptives (com per exemple l’al·lucinació), i és que, en aquesta, l’ésser humà és capaç de rectificar un cop ha pres consciència de la falsedat de la seva percepció. És per aquest motiu que, encara i que en ocasions ens pugui resultar realment difícil, això ens ha de permetre seguir mantenint la il·lusió que els nostres dirigents polítics albirin la necessitat d’apostar per projectes preventius que ens ajudin a continuar mantenint viva l’esperança i que aquesta pugui esdevenir una realitat.
Jaume DESCARREGA
President Col·legi Psicòlegs Tarragona
 
 
 


REDACCIÓ11 Febrer, 2014

Em tremola tot el cos quan escolto als nostres mandataris dir que comencem a notar una millora i que la recuperació del país ja està a prop. Em pregunto: a prop de què?
Enrere deixem el 2013, un any que va concloure amb un 26% de víctimes aturades, 101.034 desnonaments i tot un seguit de dades que no deixen de ser repulsives i difícils d’assimilar tenint en compte els moments d'”esplendor” dels que venim.
Aquestes paraules serien agradables si els resultats fossin evidents de cara a la ciutadania. No vull qüestionar el que Rafael Pampillón, catedràtic d’economia, va dir: “hi han dades que ens poden fer pensar que 2014 serà l’any de la recuperació”. Però, sincerament, em costa de creure. No m’equivoco si dic que la gent està cansada d’esperar a veure què és el que passa. Es volen resultats ara i aquí. Res de promeses ni de previsions futures.
De poc em serveix que el president del Govern, Mariano Rajoy, digui en la seva trobada amb el president d’Estats Units, Barack Obama, que Espanya s’ha estabilitzat. La gent del carrer, els que lluiten dia rere dia, volen resultats que siguin palpables, no paraules que se les emporti el vent. Estem cansats de la fumata negra.
Si notar una millora, i estar a prop de la recuperació, vol dir rebre una carta on t’anuncien que es produeix un augment en la pensió d’un 0,25% (en el cas concret del que parlo equival a una pujada d’1,66€) anem llestos. És més, aquesta pujada no és res més que la “promesa” electoral del PP per pujar les pensions en l’exercici del 2014. Una promesa que, per altra banda, pot resultar còmica i no té cap altra objectiu que treure rèdits electorals. Però això és pa d’una altra cistella.
Com tothom, espero que no estiguem lluny de la recuperació, però, francament, em costa creure que el final ja està a prop i que els brots verds ja estan a punt d’esclatar. No sabem fins quan podrem seguir comprant fum. Estaria bé que els nostres representants polítics, d’una vegada per totes, diguessin la veritat i se sinceressin amb els ciutadans, compartint els camins i les solucions per una crisi que sembla  no tenir data de caducitat. Els espanyols, potser, estan cansats de sentir frases fetes com “tot s’arreglarà” i després veuen com tot continua igual i han de continuar assistint a la “marxa forçada” de la població cap a d’altres països cercant un millor futur amb noves oportunitats.
Dani MARTÍNEZ
Periodista


REDACCIÓ10 Febrer, 2014
Yolanda_Serra.jpg

Máximo González Jurado vindria a ser, per les infermeres i infermers d’aquest país, el que Voldemort pels mags de Hogwarts: “aquell que no s’ha d’anomenar”. A mi, personalment, quan sento el seu nom, comencen a sortir-me unes ronxes,  un prurit generalitzat… Per aquells que no coneguin al personatge, permeteu-me que us el presenti. Don Máximo, Il dottore en endavant, és el president del Consejo General de Enfermeria des de fa més de 25 anys, un d’aquells que no treus ni amb aigua calenta, un mafiós a qui no li tremola el pols a l’hora de repartir caps de cavall a tots aquells que el “traeixen” tractant d’obrir  finestres perquè entri aire fresc.
Mil caràcters es queden curts per tal d’explicar els “tejemanejes” del personatge. Ara bé, una sent una mena d’orgasme emocional quan veu que els draps bruts es comencen a ventilar. Ja el passat estiu van ser diversos els mitjans que van donar a conèixer la implicació de Il dottore a la trama Gürtel per un suposat blanqueig de diners mitjançant una operació urbanística. Però és que, més enllà dels seus vincles empresarials amb la Gürtel, en una sentència recent del Suprem, es discuteix la legitimitat de González afirmant que la seva presidència al Consejo General és il·legal des del 2010. Bé, d’afegitó, ara és l’Udef (Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal) qui  informa d’una sèrie de viatges de plaer (i en família) dels que el susdit s’ha beneficiat. I no s’ho perdin, organitzats per l’agencia de viatges Pasadena Viajes SL. Si senyor, agencia implicada a la trama Gürtel. El millor de tot: a nom de qui es facturava? Han encertat, a nom del Consejo General de Enfermeria. Qui li ha costejat els viatges de plaer al Il dottore?, els més que putejats (perdó) infermers d’aquest país que s’han de pagar els viatges de la seva pròpia butxaca, però, en aquests casos, per cercar feina fora del país. No anem bé.
Yolanda SERRA
Informadora Sanitària
 
 


REDACCIÓ9 Febrer, 2014
Nuria_Gomez.jpg

Alguns alcaldes, tot i no estar obligats per llei, cediran el padró d’habitants a la Generalitat. Ho faran a petició de la Generalitat per fer una consulta il·legal, segons la Constitució. Però, qui m’ha preguntat a mi com a ciutadana, si vull que es cedeixen les meves dades personals? El Padró recull dades especialment protegides per llei.
No es diu que cal fer la consulta per saber l’opinió dels catalans? Doncs potser que comencem per preguntar als ciutadans si volem cedir les nostres dades.
Per fer reunions a favor de la consulta, l’Assemblea Nacional de Catalana demanarà espais municipals, fins i tot potser les sales de plens. Espai aquest, on totes les veus tenen cabuda dins del marc constitucional, on els que hi fem tasques a favor de la comunitat, tenim molt present que l’article 1 de l’Estatut declara que “Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i amb aquest Estatut, que és la seva norma institucional bàsica”.
Cedir locals per promoure el trencament entra en contradicció amb el compromís de respectar i fer respectar la Constitució i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
Arribats aquí, jo em pregunto si cal respectar les lleis? M’empudega saber que no, que alguns municipis de Catalunya no la compliran.
Núria GÓMEZ
Escriptora


REDACCIÓ8 Febrer, 2014
SC.jpg

El passat mes de desembre es va aprovar la llei d’avortament més restrictiva de la democràcia, “Llei de Protecció de la Vida del Concebut i dels Drets de la Dona Embarassada”. El 80% de la població, segons les enquestes, està en contra d’aquesta nova llei. Una absoluta contradicció amb la decisió política, causada per una “majoria absoluta conservadora” atorgada a les últimes eleccions i que encara li quedaran més cartutxos per llençar en forma de decisions extretes del NO-DO.
Alberto Ruiz-Gallardón, ministre de Justícia, ha convertit el que fins ara era un dret en un delicte. Tots aquells avortaments fora del marc legal seran declarats delicte, amb un càstig pel metge que ho practiqui, de fins a tres anys de presó, i fins a sis anys d’inhabilitació. Sempre s’ha dit que un bebè neix amb un “pa sota el braç”, però, tal i com es presenten les coses, ens veurem obligats a substituir la barra de pa tradicional per la integral.
El dret ha avortar es redueix només a poder acollir-se en cas de violació i de “greu perill per a la vida o salut física o psíquica” de la dona. Se suprimeix, d’aquesta manera, la interrupció per causa de malformacions fetals de qualsevol grau. A què ens porta tot això? És una absoluta vergonya que haguem de consentir tal despropòsit. No només haurem de fer les maletes per trobar feina a altres països, sinó també per avortar lliurement. Si el que pretén el govern és que Espanya continuï sent un país ple de gavines taronges i blaves s’equivoca. Vol que la taxa de natalitat pugi?  En comptes de crear delictes del que és un dret, pot ser seria més adient crear drets socials per motivar, en aquest cas, a les mares, tal com fan a Finlàndia des de fa 75 anys. Regalant un paquet de maternitat, un regal del govern, obert per a totes les dones que esperen un bebè.
En el que conté tot el que necessita el nadó en els seus primers mesos de vida: una caixa de cartró on, els nous finlandesos, fan la seva primera becaina. A Finlàndia els bebès, independentment de l’estatut econòmic dels seus pares, neixen de la mateixa manera: dins una caixa de cartró. Un recent informe assegura que les mares finlandeses són les més felices del món. Un país on la dona és molt important i on totes les seves decisions són les que prioritzen. Seria convenient prendre l’exemple, que malament no els hi va, i no castigar al creixement natural de la societat. Ens pensem un país desenvolupat i no despertem dels anys seixanta i setanta. Una caixa de cartró plena de roba pel nadó no crec que ho regalés aquest govern, però sí un exemplar del llibre Florido pensil.
Santiago CORDÓN
Graduat Social