Arxius de abusos sexuals | Pàgina 4 de 6 | Diari La República Checa

És fill adoptiu de Tarragona i està a punt d’abandonar la ciutat. Exerceix les funcions d’Arquebisbe i està a punt de ser rellevat del càrrec per arribar a l’edat de la jubilació. En una entrevista a La República Checa, Jaume Pujol confessa com està vivint un dels pitjors moments del seu mandat i inclòs de la seva trajectòria professional. Repudia els abusos sexuals en l’església i entén que s’ha de ser més severs a l’hora de tractar aquesta polèmica. El màxim responsable de l’església a Tarragona i membre de l’Opus Dei, diu que durant tots aquests anys ha intentar estimar i perdonar de cor. A l’hora de l’adéu, Jaume Pujol agraeix tots aquells que li han entès i estimat i demana perdó per algun error. Diu que quan abandoni el Palau Episcopal deixarà Tarragona. De moment, no té pensat escriure les seves memòries.

Va lliurar la carta de renúncia, quin balanç fa dels anys que porta en el càrrec?
Més que jo, penso que són els fidels cristians de l’Arxidiòcesi, en primer lloc, els que han de fer aquest balanç, i després, totes les persones que també ho vulguin fer, amb tota llibertat. Per part meva, he intentat servir a l’Arxidiòcesi de la millor manera que he sabut, amb els meus encerts i evidentment amb els meus errors, dels quals en demano perdó.

Quin titular posaria al mandat?
És una mica difícil resumir prop de 15 anys en un sol titular, però podria ser aquest: “He intentat estimar i perdonar de cor”.

Quin és el segell personal que deixa impregnat en el seu mandat?
M’agradaria ser recordat com un arquebisbe que ha estat sempre al costat de la gent, escoltant tant les seves inquietuds i patiments com les seves alegries; i que ha estimat l’arxidiòcesi de Tarragona, a través de les seves persones i les seves institucions, tant eclesiàstiques com civils.

Vostè ha estat distingit amb el títol de ‘fill predilecte’ de Tarragona. Què ha representat aquesta distinció?
Mai no m’ho haguera imaginat. Va ser un fet que em va omplir de satisfacció i que vaig agrair molt, sobretot perquè l’Ajuntament ho va decidir per unanimitat. Recordo amb molta estima aquell 8 d’abril de 2011 al saló de plens de l’Ajuntament. Per a mi, ha suposat ser membre oficial d’una gran família i estimar, encara més, Tarragona, els tarragonins i les tarragonines.

Sobre la polèmica proposta de la CUP de retirar-li el títol de fill predilecte de la ciutat, li ha dolgut més la proposta en si o el vot d’alguns grups municipals?
No vull judicar ningú per les seves accions. Cadascú és lliure per proposar o votar el que li sembli més convenient segons els seus principis.

S’ha sentit còmode a Tarragona? Estimat?
Molt, de veritat. M’he sentit molt sostingut i estimat, tant pels mossens, pels fidels com pels representants de les institucions del territori.

Quins han estat els pitjors moments?
Els moments més durs, i li dic sincerament, han estat els viscuts els darrers dies en relació als abusos (sexuals a menors). Però també davant la mort dels mossens de l’Arxidiòcesi, un total de 61, als quals he enterrat, i també he enterrat, sempre que he pogut, els pares dels mossens. O davant la mort d’una persona estimada tant de la família com de persones que han treballat o col·laborat en algun àmbit pastoral. Són moments tristos però que he viscut amb esperança.

Darrerament han transcendit a l’opinió pública alguns escàndols d’abusos sexuals que esquitxaven al sacerdoci a Tarragona…
Els he viscut amb dolor i patiment, crec que ha estat un sentiment compartit amb tots els cristians i cristianes de l’Arxidiòcesi.

Com s’ha gestionat aquests casos per evitar ‘tacar’ la imatge general de l’església?
Tota institució formada per persones travessa moments de dificultat i desencís. És en aquests moments quan ens cal recordar les paraules de Santa Teresa de Jesús: «En tiempos recios, amigos fuertes de Dios» i romandre més units que mai perquè fets com aquests no tornin a succeir.

Creu que les seves paraules (‘Tots tenim un mal moment’) van ser desafortunades o van ser mal interpretades per la premsa? Què volia dir exactament?
Com ja vaig puntualitzar en el seu moment, les meves paraules mai no van pretendre rebaixar la importància dels fets. Qualsevol actuació d’aquest tipus, impròpia de ningú i més encara d’un prevere, em sembla gravíssima. Per això, vaig demanar perdó en nom de l’Església de Tarragona i ens vam posar tant personalment com des de l’Arquebisbat a disposició per escoltar a les víctimes.

Creu que els mitjans de comunicació hem estat injustament durs amb vostè pel cas dels mossens acusats?
No em pertoca a mi valorar l’ètica o la professionalitat dels periodistes. Sempre he valorat molt el vostre treball i us ho he fet saber en totes les ocasions en què hem coincidit. I vostè ho sap…

Quina és la posició clara i inequívoca de l’Arquebisbat sobre els abusos sexuals a l’església catòlica?
En el darrer comunicat dels bisbes de Catalunya, del mes de febrer d’aquest any, – i que La República Checa també va fer ressò – hem dit que aquestes notícies referides a abusos de menors ens omplen de vergonya i de dolor; abusos que condemnem rotundament. Demanem perdó a les víctimes i ens comprometem a trobar la manera d’ajudar-les en el seu restabliment. També hem dit que actuarem amb determinació per protegir els infants i els adults vulnerables, eliminant tota mena de tolerància o encobriment. També parlem del ferm compromís a complir la legislació vigent tant Canònica com Civil. I volem seguir fidelment el que el Papa Francesc ha determinat i determini per combatre aquestes accions deshonestes i delictives que tant afecten l’anunci de l’Evangeli. Aquesta és la nostra posició i la meva, naturalment.

Creu que es podria ser molt més severs amb els mossens implicats o sospitosos en aquests casos?
Quan hem tingut constància d’algun cas hem secundat en tot moment les indicacions del Sant Pare i des de l’Arquebisbat hem aplicat escrupolosament el protocol previst.

Considera que aquests escàndols provoquen alarma social? Com es pot frenar el descrèdit de l’església arran d’aquests escàndols?
És evidentment que aquests casos no són agradables per a ningú i ens provoquen rebuig i vergonya. Però és, també, en aquests moments quan es fa més necessari fer valdre la gran tasca de l’Església a nivell social, educatiu, cultural… i és de justícia valorar la dedicació generosa i madura de tants sacerdots i religiosos, d’educadors en les escoles i el temps lliure, vers els infants i joves, i les seves famílies. Convé que els defensem de l’ombra de sospites generalitzades, així com recordar el dret que tota persona té a la presumpció d’innocència.

A què es deuen, segons el seu parer, aquests desagradables casos en l’interior de l’església?
Hi ha persones que creuen que el celibat és la causa d’aquests casos, però segons les estadístiques la major part dels abusos sexuals es realitzen dins l’entorn familiar: més del 70%. Per tant, el celibat no és la causa dels abusos que puguin cometre sacerdots i religiosos. Al contrari, el celibat és un dels grans tresors que tenim a l’Església. Davant d’aquests fets és important llegir i aplicar les directrius que el Papa Francesc va donar a conèixer al final de la cimera celebrada al Vaticà el mes de febrer passat en relació a la protecció dels menors entre els quals parla de la formació i selecció dels candidats al sacerdoci.

Vostè ha patit molt amb aquesta situació… S’ha sentit impotent i incomprès a l’hora de ‘tractar-la’?
Com ja he dit anteriorment ha estat un moment molt dur, tant per a mi com per tota l’arxidiòcesi, i l’he afrontat amb dolor i de la millor manera que he sabut.

Creu que l’Església ha actuat prou bé en aquest tema si mirem 20 o 30 anys enrere?
Segurament no es va procedir adequadament. Tant de bo hi hagués en aquells anys els mecanismes i protocols actuals en relació a aquest tema.

Per cert, vostè assumeix totalment el que diu el Sant Pare sobre l’assumpte dels abusos sexuals a menors en mans de representants de l’Església?
No pot ser d’una altra manera, i coincideixo plenament amb el que el Papa ens diu.

El dia que abandoni definitivament el càrrec, què és el que més trobarà a faltar?
Trobaré a faltar moltes persones que amb el seu bon fer m’han ajudat al llarg del meu episcopat i a les que sempre portaré en el meu cor. També trobaré a faltar participar de la vida tan activa de les parròquies (en tenim 201 a l’arxidiòcesi) i ser a prop de les persones que en formen part i a les que he pogut conèixer en les meves visites pastorals. També trobaré a faltar la Setmana Santa de Tarragona, Reus, Valls i altres ciutats on he pogut participar; l’anada a Lourdes amb l’Hospitalitat, les grans celebracions a la Catedral al Nadal i Pasqua, Sant Fructuós i Santa Tecla, la festa de la Mare de Déu de Misericòrdia a Reus, les Decennals de Valls, les festes de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc, les quinquennals de Vimbodí i tantes i tantes festes que he celebrat amb molt de goig.

Fixarà la seva residència a Tarragona o en un altre lloc?
M’agradaria molt quedar-me per aquesta terra tan bonica que és Catalunya. A Tarragona li puc dir, ja des d’ara, que no.

Quan va arribar a l’Arquebisbat, vostè no tenia experiència bisbal. Com van ser els primers dies? Va canviar el matalàs com el president Pedro Sánchez?
Després de la solemne celebració catedralícia els primers dies com a arquebisbe van ser molt intensos. L’endemà de la presa de possessió vaig confirmar tots els càrrecs de la cúria arxidiocesana, vaig contactar amb els diversos organismes que hi ha a l’arxidiòcesi o que estan relacionats amb l’Arquebisbat, també vaig visitar sacerdots malalts, comunitats religioses a més de les trucades, visites… L’endemà de la meva ordenació vaig celebrar la primera missa com a arquebisbe a la Capella de la Mare de Déu del Claustre, em feia molta il·lusió, perquè l’advocació d’aquesta Mare de Déu coincideix amb la de la meva parròquia de Guissona. Participar en les celebracions de Santa Tecla i la Mare de Déu de Misericòrdia a Reus, els dies 23 i 25 de setembre, respectivament, van ser per a mi tot un regal.

Tan bon punt vaig arribar a Tarragona vaig estudiar la possibilitat de viure a l’edifici del palau arquebisbal a diferència dels meus antecessors que havien viscut fora de Palau, a la Residència Sacerdotal. Ho vaig parlar amb el Consell Episcopal i d’altres preveres i la idea va semblar bona.

Quin consell li donaria a la persona que el rellevi a vostè al capdavant de l’arxidiòcesi?
Que sigui un bon pastor i que escolti i aculli a tothom.

En el seu criteri, quines creu que haurien de ser les principals qualitats del nou Arquebisbe?
Em sembla primordial que tingui experiència en l’administració d’una diòcesi i que estimi els preveres i els fidels que en formen part. També crec que és important que parli el català i que conegui el nostre país.

Quines seran les seves activitats quan deixi el càrrec?
Si Déu vol, tornaré a treballar per a l’Opus Dei, com he estat fent durant quaranta anys de la meva vida, concretament des dels 17 fins als 60 anys primer com a laic i després com a prevere. Espero poder impartir conferències, xerrades i dirigir Exercicis Espirituals, entre altres tasques. I passar moltes hores confessant i dirigint espiritualment a les persones que s’acostin. No em faltarà el treball.

S’ha plantejat escriure les seves memòries?
La veritat és que, avui dia, no m’ho he plantejat. L’any 2011, quan feia set anys de la meva consagració i presa de possessió de l’arxidiòcesi, vaig publicar el llibre Records i esperances, no pretenia ser ni una biografia ni unes memòries, sinó simplement un recull que em va brollar del cor, experiències, records i emocions viscudes fins a la data.