REDACCIÓ
No hi ha dret. No és just ni té cap mena de justificació. El que va passar diumenge és un absurd es miri per on es miri. Tot plegat és un sense sentit.
Dels 16 anys que fa que em dedico al periodisme és la primera vegada que he sentir por. Molta por. I no em refereixo al fer d’haver anat a votar. Amagar les urnes de la policia ha estat, confesso, un xic morbós. El problema és quan uns policies, disfressats de tortugues ninja enrabiades, s’excedeixen a l’hora d’interpretar les ordres judicials. Són uns covards. Uns miserables.
Cap jutge va autoritzar l’ús de la força. La idea era requisar urnes i paperetes, però mai estomacar la ciutadania. Malauradament, l’ordre va arribar de la vicepresidència del govern espanyol. Soraya Sáenz de Santamaria, en veure que el descrèdit de Rajoy era una realitat; es va desesperar i va ordenar la repressió policial contra civils. Vaig viure en primera persona la barbàrie policial, protagonitzada per uns agents que van actuar com a veritables energúmens. Rajoy pot dir missa, però no hi ha cap excusa ni justificació per allò que vam viure el passat diumenge. Rajoy, a Catalunya, és un mort polític que ha perdut tota la seva credibilitat. Només li queda el recurs de la força, però el poble català és valent i la seva temprança és contagiosa.
No sé si el president Puigdemont proclamarà la independència. Només sé que la fractura social i política és irremeiable. El govern central ha permès que s’estomaqués un poble i això ha de tenir una resposta per part dels organismes que defensen el Drets Humans. No podem ser una democràcia de postís. No ho podem permetre. El poble –davant la insensibilitat de la UE – s’ha d’alçar pacíficament i dir que no tolerarem cap més agressió i que volem decidir el nostre futur. No hi ha diàleg possible amb Rajoy, encara que els vulgui oferir el mateix concert econòmic que existeix al País Basc.
Confesso que estic tocat. Molt tocat. Mai no hauria pensat que viuria i veuria (en directe) la repressió policial, només per voler votar. La Policia Nacional, la Guàrdia Civil, el govern central i alguns partits (els que pensaven que això era una broma) han perdut tota la credibilitat i la dignitat. Condemno la barbàrie policial que ha provocat gairebé 900 ferits. Ells, ara, són víctimes del terrorisme polític que es practica a Espanya. M’inquieta el silenci de l’alcalde de Tarragona davant la repressió policial a la Imperial Tàrraco.
El discurs del rei em preocupa perquè dóna pas a l’ús de la força per recuperar les institucions de l’estat, un estat que només li interessa el poder i barreja els poders en profit propi. En aquesta crisi, la imatge i el prestigi de la justícia també surten malmesos. Ja res serà igual. Les ferides són massa profundes i difícils de curar. També serà difícil d’oblidar les imatges d’extrema violència (innecessària i desproporcionada). Sento orgull del poble català que és el veritable heroi d’aquesta història. Els Mossos i els Bombers, em perdonaran, però estan assumint un protagonisme que no els pertoca. Ara no toca, ho sento.
Ricard CHECA
Periodista
REDACCIÓ
