Arxius de policia nacional | Diari La República Checa

REDACCIÓ8 Febrer, 2021
foto_3560900.jpg

La fiscalia de Tarragona demana 6 anys i mig de presó per a 5 detinguts durant el 17 d’octubre de 2019, moment de tensió a Catalunya a causa de la sentència del procés. Tarragona nova ser excepció. En aquest cas, a gran part d’ells se’ls hi atribueix desordres públics, danys mitjançant incendi (crematori de contenidors) i atemptat contra l’autoritat. Segons informa l’ACN, també hi ha dos casos en què el delicte de danys és només en grau de temptativa.

En l’escrit d’acusació, el ministeri públic assenyala que una part dels manifestants que van sortir a protestar durant diverses nits arreu de Catalunya “van trencar la pau social comportant-se de manera violenta, provocant aldarulls, fent talls de carretera, aixecant barricades amb mobiliari urbà, arribant a atacar immobles pertanyents a institucions i organismes estatals, ocasionant quantiosos danys materials, així com a les forces d’ordre públic, a les quals van escometre causant danys personals”.

L’escrit relata que el primer acusat portava bona part de la cara tapada i es va dirigir amb una vintena de persones no identificades a la Rambla Nova, on va moure contenidors per formar barricades al mig de la calçada, i els va calar foc. Almenys un va quedar completament calcinat. Posteriorment, fiscalia apunta que davant l’arribada de diverses furgonetes policials van fugir cap al carrer Soler.

Allà, a la cantonada amb el carrer Gasòmetre, sosté que dos mossos de paisà es van identificar com a tals i que l’acusat i els seus acompanyants van agafar pedres d’uns sacs de runa propers i els van llançar contra els agents. Els policies es trobaven a uns cinc metres, però les van poder esquivar. Els agents van detenir al carrer Doctor Zamenhoff l’acusat, a qui van trobar un encenedor tenia en el seu poder.

La fiscalia li demana penes que sumen 6 anys i mig de presó. En concret, 2 anys i tres mesos per un delicte de desordres públics, 2 anys de presó per un delicte d’atemptat contra agents de l’autoritat i 2 anys i tres mesos per un delicte de danys mitjançant incendi, a més d’una indemnització de 3.040 euros a la concessionària de la brossa, FCC, pel contenidor cremat.

Segons Fiscalia, el segon acusat duia un passamuntanyes i va encendre foc a un contenidor que havia col·locat a tall de barricada en un dels carrers adjacents a la plaça Imperial Tarraco. Tant ell com les altres persones que l’acompanyaven van fugir quan va arribar a la policia, però uns agents el van detenir a l’avinguda de Prat de la Riba. Afronta 4 anys i mig per desordres i danys mitjançant incendi, i el pagament de 3.040 euros d’indemnització pel contenidor cremat.

Al tercer processat la fiscalia l’acusa d’haver llançat pedres als policies que el perseguien a ell i a altres persones pel carrer Pere Martell després de muntar una barricada. Un policia es va lesionar al sortir precipitadament del vehicle per iniciar la persecució, apunta. Quan el van detenir, a Vidal i Barraquer, van trobar-li quatre pedres i un encenedor. Afronta 4 anys i mig de presó per desordres, atemptat i danys mitjançant incendi en temptativa, ja que el foc no va causar danys.

Finalment, a la quarta i al cinquè processat -que van passar més d’un mes en presó preventiva- se’ls acusa de fer “tasques de direcció i dinamització”, coordinant els actes d’un grup d’encaputxats. L’escrit d’acusació apunta que a l’altura de l’estació d’autobusos van preparar una barricada al mig de Pere Martell, i que van bolcar alguns contenidors per cremar-ne el contingut i que van llançar-hi cartrons encesos. Tot i això, no se’n va calcinar cap.

Tot seguit, afegeix la fiscalia, van seguir avançant cap a Ramón y Cajal, on el processat, “mitjançant instruccions als altres”, va liderar la creació d’una barricada amb contenidors sobre els quals van iniciar foc, si bé finalment tampoc no en va cremar cap. Simultàniament, agents de paisà de la policia nacional van enxampar i detenir la processada per calar foc a papers i cartrons que hi havia dins una paperera.

Segons la policia, la noia es va resistir activament tirant-se a terra i donant puntades i movent els braços mentre els deia: “fills de puta, fills de puta, solteu-me, sóc estudiant de Dret, no he fet res, cabrons, sabreu el que és bo”. A més, segons l’acusació, cridava a les persones que l’acompanyaven perquè l’ajudessin i evitessin la detenció.

La fiscalia detalla que els policies es van desplaçar amb l’acusada immobilitzada pel carrer Jaume I fins a la Tarraco Arena Plaça i que allà “els va envoltar un tumult d’afins a l’acusada que, malgrat les ordres dels agents, amenaçaven amb agredir-los si no la deixaven anar, provocant que els agents temessin per la seva integritat”.

Entre aquestes persones, apunta el ministeri públic, hi havia l’acusat, el qual, per reforçar la “ja de per si intensa intimidació sobre els policies”, va agafar una pedra i es va apropar a un agent amb actitud “amenaçant”. Davant d’això, “per evitar una agressió a la vista de la violenta conducta demostrada durant la nit, altres policies de paisà van detenir-lo”.

Atès l’ambient “extremadament hostil i intimidant”, i davant l’inici d’un llançament d’objectes per part dels concentrats “que preludiava un evident atac a la seva integritat física” els agents van haver de refugiar-se amb els detinguts a un portal de la plaça Josep Roig i Raventós. Aleshores, altres individus van llançar pedres al portal, ocasionant danys, i els policies “només van poder sortir quan van acudir al seu auxili reforços policials que van dispersar els atacants”.

Els dos processats afronten una petició de 5 anys i 11 mesos de presó. En concret, la fiscalia els demana 3 anys per desordres públics, 2 anys per atemptat contra agents de l’autoritat i 11 mesos per un delicte continuat de danys mitjançant incendi en grau de temptativa. La concessionària de la brossa també reclama els contenidors que van quedar inutilitzats. El cas es jutjarà en els propers mesos a l’Audiència de Tarragona.

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Gener, 2021
guardia-civil.jpg

Una operación conjunta entre Policía Nacional y Guardia Civil han permitido desarticulado la principal organización criminal internacional encargada de elaborar y suministrar la mayor parte de drogas sintéticas que se consumen en España, establecida en Cataluña, Andalucía e Ibiza. La investigación ha concluido con la mayor aprehensión de drogas sintéticas en la historia de España y ha permitido desmantelar dos laboratorios clandestinos donde se fabricaban las drogas para su posterior tráfico y distribución, tanto en el ámbito nacional como en el internacional.

En total, se han intervenido 827.000 pastillas de MDMA (200 kilogramos), 76 kilogramos de sulfato de anfetamina, 39,5 kilogramos de cristal, 217 litros de anfetamina líquida -con una capacidad de producción de 738 kilogramos de sulfato de anfetamina-, 310 kilogramos de hachís, 89 kilogramos de marihuana, 2.000 dosis de LSD y 1,65 kilogramos de cocaína rosa. También se han aprehendido 126 litros de ácido sulfúrico, seis litros de ácido clorhídrico, tres litros de acetona, 20 kilogramos de sustancia de corte y 25 litros de diversos líquidos precursores para la fabricación de diversas drogas de síntesis.

Modus operandi
La organización criminal estaba establecida en Barcelona, donde tenía su sede central de operaciones y los dos laboratorios de fabricación de la droga. Desde la ciudad Condal almacenaban la droga que llegaba de Holanda y también era el punto de inicio de su distribución por España.

Para financiar o sufragar la droga sintética que procedía de Holanda -tanto en formato pastillas MDMA como en anfetamina líquida para su fabricación en los laboratorios clandestinos de Barcelona- enviaban grandes cantidades de hachís y marihuana, procedentes de Málaga y de Barcelona, para su posterior
venta en Holanda y en el Reino Unido.

El hachís y la marihuana la transportaban en transformadores eléctricos trifásicos manipulados, que eran enviados bajo la apariencia de mercancía lícita con coches clásicos. Estos transformadores disponían en su interior de un doble fondo con capacidad para trasladar cientos de kilogramos de droga por viaje y estaban dotados de un sofisticado sistema de apertura eléctricohidráulico ideado para imposibilitar su descubrimiento y asegurar la ocultación de la droga.

Una vez entregados en Holanda los fardos de hachís o las bolsas envasadas al vacío con marihuana, aprovechaban el viaje de vuelta de esos mismos transformadores para transportar la droga sintética a España.

El siguiente paso, una vez que la droga sintética llegaba a nuestro país, era procesarla, actividad para la que usaban a “cocineros” -personas expertas en la manufacturación de los diferentes componente químicos para obtener la droga final, sulfato de anfetamina “speed”, metanfetamina o MDMA-, proceso que tenía lugar en los dos laboratorios que esta estructura criminal había instalado de Barcelona.
Sus redes principales para el tráfico de las diferentes sustancias se localizaban en Ibiza, Málaga y Barcelona, donde la organización contaba con viviendas logísticas desde las que distribuían la droga por España usando para este objetivo coches de alquiler y vehículos con doble fondo, con los cuales podían
mover la sustancia estupefaciente sintética sin ser detectados.
La organización usaba terminales móviles de mensajería cifrada para comunicarse, con dispositivos de bloqueo/borrado/cifrado del teléfono y provistos de un botón del pánico ante la adversidad que les supondría que sus terminales móviles fueran intervenidos.

Fases de explotación
Durante la compleja investigación, que ha durado cerca de un año, se han producido tres fases operativas de explotación:
1ª fase (desarticulación de dos laboratorios de elaboración de droga sintética en Barcelona)
Se produjo durante el pasado mes de octubre, resultando detenidas tres personas y desmantelados dos laboratorios de elaboración de drogas sintéticas (anfetamina, metanfetamina y MDMA).
Uno de los laboratorios proporcionaba a la organización una gran capacidad en la manufacturación de las sustancias estupefacientes; el segundo, si bien de menor productividad que el anterior, también servía para el almacenaje de la droga. En esta fase de la operación fueron intervenidas 174.000 pastillas de MDMA, 40 kilogramos de sulfato de anfetamina (speed), 10 litros de Bencil Metil Cetona (sustancia de producción, también para elaborar speed), 25 litros de anfetamina líquida mezclada con precursor , 18 kg. de sustancia de corte (lidocaína, cafeína, levamisol), diferentes ácidos para su elaboración (ácido
clorhídrico y sulfúrico), así como material para la elaboración, envasado y pesado de la droga, dinero en metálico y terminales móviles junto con su dispositivo de cifrado y una motocicleta.

2ª fase (desarticulación del sistema de distribución de droga a Holanda)
Esta segunda fase tuvo lugar a mediados de noviembre de 2020. Entonces se detuvo a una persona y se desmanteló el sistema de transporte de marihuana y hachís a Holanda. A raíz de la desarticulación de los laboratorios, los investigadores averiguaron que la cúspide de la organización se iba a trasladar a la provincia de Málaga, ciudad donde disponían de infraestructura con el objetivo de evitar ser detectados. Trasladado el equipo de investigación a Málaga, se descubrió un posible envío de sustancia estupefaciente desde la provincia Málaga a Holanda, transportado en un camión como posible mercancía lícita y con carta de porte CMR.
Los agentes decidieron monitorizar la ruta del camión hasta la frontera de Irún con Francia, donde se estableció un dispositivo de inspección del vehículo y mediante el que se descubre que transportaba dos coches clásicos además de dos transformadores eléctricos trifásicos. Estos transformadores disponían de
un doble fondo con un sistema de apertura eléctrico-hidráulico que ocultaba en su interior 310 kg. de fardos de hachís y 89 kg. de marihuana envasada al vacío.

3ª fase (conclusión objetivos de la operación)
A finales del pasado mes de noviembre se realizaron diez registros (cinco de ellos simultáneos) en las provincias de Málaga, Barcelona e Ibiza. Se detuvo a nueve personas en estas ciudades, todo el escalón intermedio de la organización, así como al máximo responsable de ésta, un ciudadano holandés.
En esta última fase también se desmanteló el almacén principal de la organización, localizado en Barcelona, donde se intervinieron 651.000 pastillas de MDMA (éxtasis), 35,242 kg. de sulfato de anfetamina (speed), 2000 dosis de LSD (Dieltilamida Ácida Lisérgico), 39,5 kg. de cristal (metanfetamina), 180 litros de anfetamina líquida de gran pureza, 1,3 kg. de sustancia de corte
(lidocaína, cafeína, levamisol), 1’650 kg. de 2C-B (conocido como nexus, erox, pantera rosa, tussi , tucibí, etc.)
En los registros en viviendas y ubicaciones logísticas de la organización fueron intervenidas dos armas de fuego -un revólver y una pistola semiautomática-, dos granadas de mortero, un machete, ordenadores, teléfonos encriptados con sus dispositivos de cifrado de mensajería, cinco vehículos y tres
embarcaciones de recreo -dos motos de agua y un barco-. Además, los investigadores han bloqueado 23 cuentas bancarias -en torno a 100.000- vinculadas a todos los miembros de la organización detenidos.

La operación “Latrans-Girasol-Muhlberg” ha propiciado la desarticulación por completo de la organización criminal más importante dedicada a la fabricación y tráfico de drogas sintéticas que ha operado en la historia del narcotráfico en España, siendo considerada también una de las más activas en Europa.

Han sido detenidas once personas de nacionalidades holandesa, española, rumana, colombiana e italiana, por la presunta comisión de los delitos de tráfico de drogas, pertenencia a organización criminal y tenencia ilícita de armas; ocho de ellas han ingresado en prisión.

Las cifras del resultado final de las diferentes sustancias estupefacientes intervenidas así como armas, vehículos y otros efectos decomisados en los 13 registros domiciliarios efectuados en Barcelona, Sevilla, Ibiza y Málaga, son las siguientes:

827.000 pastillas de MDMA (éxtasis).
76 kgm de sulfato de anfetamina (speed).
39,5 kgm de cristal (metanfetamina).
217 litros de Anfetamina líquida de gran pureza (que equivaldría a una capacidad de producción de 738,5 kilogramos de sulfato de anfetamina (speed).
2.000 dosis de LSD (Dietilamida de Ácido Lisérgico).
1’650 kilogramos de 2C-B (conocido como nexus, erox, pantera rosa, tussi, tucibí, etc).
310 kilogramos de hachís.
89 kilogramos de marihuana envasada al vacío.
Diferente sustancia de corte y/o adulterante (lidocaína, cafeína, levamisol) y ácidos para la elaboración de la droga sintética (clorhídrico y sulfúrico).
Dos pistolas (un revólver y una pistola semiautomática), dos granadas de mortero y un machete.
Tres embarcaciones de recreo, nueve vehículos y 267.000 euros (entre el dinero bloqueado de las cuentas y el intervenido en metálico).

De todo el material cabe destacar la importancia de los 217 litros de anfetamina líquida intervenida, cantidad esta que si se hubiera procesado en los laboratorios que la organización disponía en Barcelona habría producido unos 738 kilogramos de sulfato de anfetamina (speed), constituyendo la mayor aprehensión de anfetamina que se ha producido nunca en España.


REDACCIÓ3 Gener, 2021
jay-santos.jpg

La Policia Nacional ha detingut a Màlaga el cantant de reggaeton Germán Felipe V.G., conegut com Jay Santos, acusat d’agredir sexualment una dona fa tres anys.

Jay Santos estava fugit i sobre ell hi havia una reclamació judicial de l’Audiència Provincial de Madrid ordenant-ne l’ingrés a presó.

Després dels fets, el cantant va marxar de Madrid i es va instal·lar a Màlaga, on viu la seva família, que li oferia cobertura per evitar ser localitzat. El fet de no tenir un domicili fix i que hagués acabat l’activitat laboral dificultava que se’l trobés.

Els fets pels quals es buscava Jay Santos van passar el novembre del 2017, quan el cantant va quedar amb una noia que hauria conegut a través de les xarxes socials i, al seu domicili, l’hauria agredit sexualment, segons ha informat la policia.

Després de comprovar la vigència de la reclamació judicial, la policia va fer diverses gestions per localitzar el cantant. Centrant-se en l’entorn més proper a Jay Santos, van acabar localitzant-lo i detenint-lo.


REDACCIÓ17 Desembre, 2020
policia-droga2.jpg

La Policia Nacional desarticula una organització criminal al Vendrell que es dedicava al tràfic de substàncies estupefaents. La investigació comença al passat febrer, quan una operació antidroga a Lleida sembla indicar que l’origen de la mercaderia provenia de la província de Tarragona. En total s’han detingut a 5 persones.

Els presumptes autors blanquejaven els beneficis de la trama a través de compra d’immobles hostalers. Finalment, s’han fet 6 registres entre el Vendrell i Valls, en els quals s’han trobat més de 4 quilos de drogues (cocaïna, heroïna, haixix, cristall, i cocaïna rosa), més 45.000 euros, balances de precisió, envasadores i eines de manipulació de substàncies, tres vehicles i una motocicleta.

Els 5 presumptes delinqüents han estat detinguts per possibles delictes contra la sanitat pública i pertinença a organització criminal. 4 d’ells van entrar a presó provisional, tenint tots ells antecedents policials per fets semblants als actuals.


REDACCIÓ13 Desembre, 2020
mossos_1.jpg

Els Mossos d’Esquadra han sancionat tres agents de la Policia Nacional per incomplir el toc de queda i donar un d’ells positiu al test d’alcoholèmia.

Segons fonts policials, els tres agents circulaven per l’Eixample de paisà en un cotxe particular al voltant de les dues de la matinada la nit de dissabte. Una patrulla dels Mossos els va aturar per incomplir el toc de queda.

A banda, la Guàrdia Urbana va practicar un test d’alcoholèmia al conductor del vehicle, que va donar positiu. Els policies van al·legar que estaven de servei.

La Policia Nacional ha obert una informació reservada per escoltar els agents i esclarir els fets, en un procediment que pot acabar en expedient disciplinari.

PUBLICITAT



REDACCIÓ10 Desembre, 2020
policia.jpg

L’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, ha estat detinguda “tècnicament” i posada en llibertat després de declarar aquest dijous a la comissaria de la Verneda de la Policia Nacional pel presumpte desviament de subvencions públiques al Consell Esportiu.

Fonts del consistori han confirmat que l’alcaldessa ha declarat durant tres hores davant agents de la Unitat de Delinqüència Econòmica (UDEF) com a investigada policialment i que ha quedat en llibertat a l’espera que se la citi a declarar en seu judicial. Finalitzada la declaració, Marín s’ha desplaçat a l’Ajuntament o està previst que comparegui en roda de premsa en les pròximes hores.

Inicialment, Núria Marina havia estat citada a declarar en condició de testimoni, però finalment ho ha fet com a investigada pels presumptes delictes de malversació i omissió del deure de perseguir un delicte. Segons el TSJC, la batllessa encara no està sent investigada judicialment.

El cas el porta el jutjat número 2 de l’Hospitalet de Llobregat que investiga si les subvencions rebudes pel Consell Esportiu de l’Hospitalet, una entitat privada que es dedica a la promoció de l’esport escolar i altres esdeveniments esportius, es van destinar a finalitats particulars.

El cas va esclatar el passat mes de juny arran una denúncia de Jaume Graells, llavors tinent d’alcalde i responsable de les àrees d’Educació, Esports i Joventut, i que, tot i que va renunciar a les seves responsabilitats al govern municipal, encara manté l’acta de regidor.

El 10 de juny de 2020, la UDEF va registrar la seu del Consell Esportiu i va detenir el seu director, Eduard Galí, el segon tinent d’alcaldia de l’ajuntament i primer secretari del PSC de l’Hospitalet, Cristian Alcázar, i el regidor d’Esports, Cristóbal Plaza, per una presumpta desviació de subvencions públiques.

Posteriorment, la llista de persones implicades ha anat creixent, entre elles el secretari d’Esports de la Generalitat de Catalunya, Gerard Figueras, que el passat 25 de novembre va ser detingut i posat en llibertat després de declarar davant agents de la UDEF.

PUBLICITAT


REDACCIÓ3 Desembre, 2020
rafael-amargo.jpg

La Policía Nacional encontró en las casas propiedad del bailarín Rafael Amargo registradas con motivo de una reciente operación antidroga en la que han hallado otros tipos de droga, y no solo la mefedrona y la ketamina de la informaron ayer, sino otras como GHB, ketamina, 2CB y Popper; medicamentos, así como ocho móviles y unos 6.000 euros, según una fotografía del alijo incautado facilitada hoy por la Policía.

Concretamente, había 100 gramos de metanfetaminas, 40 de ketamina, 2CB y Popper; medicamentos, así como ocho móviles y unos 6.000 euros, según una fotografía del alijo incautado facilitada hoy por la Policía. Concretamente, había 100 gramos de metanfetaminas, 40 de ketamina, tres botes de Popper, varias bolsitas de mefedrona, una bolsita de 2CB (más conocido como cocaína rosa, Nexus o Tucibi), dos pequeños botes de GHB (conocido como ‘éxtasis líquido’), una caja de testosterona de la marca Propandrol y un blíster de Viagra; además de una pequeño peso, 8 móviles (uno de ellos de tecnología antigua) y casi 6.000 euros en billetes de 100, 200 y 500 euros.

El artista y su pareja fueron detenidos el martes junto a otras dos personas, una de ellas el asistente de producción de la obra que iba a estrenar Amargo este jueves. Fue arrestado nada más salir de los ensayos de la obra que iba a estrenar hoy por la presunta comisión de delitos de organización criminal y tráfico de drogas.

Tras tomarle declaración policial, ha pasado esta mañana a disposición de los Juzgados de Plaza de Castilla, donde continúa. El abogado de Rafael Amargo ha negado que en casa o en el vehículo del bailarín se haya encontrado droga en cantidades que vayan “más allá de lo que sería el consumo propio”.

PUBLICITAT




REDACCIÓ29 Novembre, 2020
policia_droga2.jpg

El centre de Tarragona s’ha despertat aquest matí amb un impressionant dispositiu de la Policia Nacional. Més de 8 furgons – un d’ells de la unitat canina – i altres vehicles policials camuflats tallaven part del carrer Reding.

   L’objectiu dels agents era el número 42. Però, al barri de Sant Pere i Sant Pau, més concretament al Bloc Equador, Escalera C, també era ‘visitat’ per la policia espanyola. En aquestes dues adreces, els agents, sota el manament del Jutjat d’Instrucció Número 3 de Tarragona, feien registres i escorcolls en alguns domicilis.

Operació a Sant Pere i Sant Pau

En les diferents operacions s’haurien detingut a una vintena de persones. En relació amb Sant Pere i Sant Pau, fonts judicials indiquen que s’hauria arrestat el president de la comunitat de veïns de l’Escalera C del Bloc Equador.

En causa estava una xarxa il·legal de tràfic de drogues, designadament de cocaïna. Segons els veïns, en aquests dos domicilis, es concentraria un punt clau de venda de droga. Un fet que estava provocant incomoditats i por al veïnatge.

Des de les 6 del matí i fins a les tres de la tarda, la presència policial al carrer Reding era impressionant. La presència de policies uniformats i de paisà (amb la cara coberta per passamuntanyes) era més que notòria. Els vianants s’aturaven i no resistien fer-ne algunes fotografies.

El cordó policial impedia transitar per la vorera esquerra del carrer, només per a casos excepcionals. Agents de paisà han entrat amb els gossos a l’edifici i han sortit amb diferents caixes.

Alguns veïns assistien a l’espectacle policial asseguts en les terrasses dels bars de la zona. Alguns d’ells, residents en l’edifici, confessava que ja era hora que posessin fi a “aquesta vergonya”. Això perquè tothom “sabia que passava allà, però ningú no feia res”.

A les tres de la tarda, la policia abandonava el local amb la convicció que havia desmuntat un punt de droga de la ciutat. La investigació continua oberta. Les diligències estan sota secret de sumari.

PUBLICITAT


REDACCIÓ23 Novembre, 2020
pellicer_reus.jpg

L’Audiència de Tarragona ha decretat el sobreseïment lliure i l’arxivament de la causa oberta per un suposat delicte d’oci contra l’alcalde de Reus i quatre portaveus municipals, arran del manifest signat dos dies després de l’1-O per rebutjar la violència policial i per demanar la retirada dels agents enviats a Catalunya en l’operació ‘Copèrnic’. Els investigats i la fiscalia havien demanat arxivar el cas, entre d’altres motius pel fet que el TSJC ja va descartar que el col·lectiu de policies pogués considerar-se vulnerable. L’Audiència comparteix que la protesta que va haver-hi davant l’hotel Gaudí, on s’allotjaven agents de la policia nacional, s’emmarca en un context de “polèmica política” i està emparada per la llibertat d’expressió.

El cas va arrencar arran d’una denúncia de la pròpia policia espanyola i, després d’arribar a sumar prop d’una vintena de persones investigades, el desembre del 2018 el jutjat número 2 de Reus va tancar la instrucció i va deixar a un pas de judici l’alcalde Carles Pellicer i els aleshores portaveus municipals Montserrat Vilella (PDeCAT), Noemí Llauradó (ERC), Mariona Quadrada (CUP) i Jordi Cervera (Ara Reus), pels suposats delictes d’incitació a l’odi i contra la integritat moral.

Els investigats van presentar sengles recursos davant la resolució del jutjat d’instrucció per demanar l’arxivament de la causa i la pròpia fiscalia va descartar presentar acusació contra els investigats. En un auto del 2 de novembre al qual ha tingut accés l’ACN, la secció quarta de l’Audiència de Tarragona ha estimat els recursos presentats pels cinc responsables polítics, a més del ministeri públic, i ha acordat revocar les resolucions i decretar el sobreseïment lliure de les actuacions.

Sobre la concentració que es va fer després de la lectura del manifest davant l’hotel Gaudí, on s’allotjaven policies, la resolució assenyala que la multitud s’hi va aplegar llançant consignes instant a l’expulsió dels agents durant uns 40 minuts. Tot i això, precisa que cap manifestant va aconseguir accedir dins l’establiment, que no consten danys a l’hotel, ni cap altercat, incident o agressió a algun dels policies allotjats.

Els dies previs al 3 d’octubre del 2017, afegeixen els magistrats de l’Audiència, ja hi havia hagut “diverses concentracions a l’hotel Gaudí amb crits i consignes similars, de manera que les expressions utilitzades en el manifest pels investigats s’emmarquen en un context de polèmica política sobre els fets ocorreguts l’1 d’octubre del 2017”.

Tal com ja va indicar la fiscalia, els magistrats apunten que no consta que l’alcalde Pellicer o els portaveus municipals fessin “gestions personals i directes” perquè es cancel·lés l’allotjament dels policies en l’hotel. En aquesta línia, recorda que el director de l’hotel va dir que no hi havia hagut cap cancel·lació anticipada i que els policies van marxar de l’hotel el dia que va acabar la reserva. També ho va corroborar, afegeix, un inspector en cap del cos.

La lectura del manifest, conclouen els magistrats, “no pot estimar-se constitutiva del delicte d’incitació a l’odi ni molt menys d’un delicte contra la integritat moral dels agents”. Apunta que el cap de l’operatiu va dir que no es va sentir assetjat i que “l’ambient a la ciutat era hostil sobretot a partir del dia 1 i que les manifestacions eren gairebé diàries”.

En aquest sentit, el responsable policial va detallar que va ser el dia 2 quan l’encarregat d’un gimnàs on anaven va dir-los que no podrien acudir-hi més perquè d’altres socis s’havien queixat de la seva presència. “No pot atribuir-se als recurrents -Pellicer i els portaveus municipals- l’assetjament i humiliació que afirmen haver sentit els agents per l’actuació d’alguns ciutadans de la localitat”, conclou l’Audiència de Tarragona.

En la fase d’instrucció la magistrada ja havia arxivat provisionalment la causa contra dos regidors de la CUP, dos treballadors d’un gimnàs i diversos bombers que havien estat inicialment investigats també per suposats delictes d’odi contra els mateixos agents de la policia espanyola destinats a Reus.

PUBLICITAT


REDACCIÓ18 Novembre, 2020
foto_3651418.jpg

Diversos sindicats policials entre els quals es troba JUPOL i JUCIL han sol·licitat al Ministeri de l’Interior que declari Catalunya com a Zona d’Especial Singularitat, seguint el mateix criteri que es va utilitzar amb País Basc i Navarra. Si finalment s’aprovés, comportaria un complement econòmic, dies de permís i baremació.

En un comunicat conjunt, els agents asseguren que arran de les accions de l’1-O de 2017, va sorgir un clima d’hostilitat cap a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Alhora, afirmen que aquest clima hostil s’ha traslladat cap a les seves famílies, considerats com “espanyolistes”.

Segons els sindicats policials, les accions del Govern de la Generalitat “han assenyalat com a enemics del poble català a tot allò que representa el poble espanyol”. L’objectiu final de la proposta és “no convertir Catalunya en una destinació de pas”, ja que molts agents decideixen marxar arran d’aquestes afirmacions.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter