REDACCIÓ
És més que evident que el que està passant als carrers de les grans ciutats de Catalunya, amb l’excusa de l’empresonament del raper Pablo Hasél, res té a veure amb la reivindicació del respecte per la llibertat d’expressió.
Això és només un pretext perquè els radicals continuen fent bretolades i fent destrosses. Insisteixo que no es pot demanar respecte amb pals, pedres, cremant contenidors, destruint material urbà o robant botigues. No es pot privilegiar les actituds violentes en detriment del diàleg.
És obvi que no me n’alegro que Espanya comenci a ser un país hiperjudicialitzat. Però ha d’haver-hi respecte per la convivència i saber on comencen i acaben els drets. Escampar la por i el terror no és la solució encara que es compti amb el suport de la CUP o dels moviments més radicals.
El que més em xoca és la passivitat política. La deshonestedat institucional de qui ens governa. La seva desídia. Fan els suecs només per aconseguir un grapat de vots, els suficients per formar govern. Els que no reproven la violència no estan capacitats per governar el país. No hi ha res a discutir en matèria de seguretat. No podem donar joc als violents, els que fomenten i protagonitzen la kale borroka. Defenso la llibertat (les llibertats), però m’agradaria que no ens oblidéssim dels deures i obligacions.
Entenc perfectament el cabreig i la decepció del jovent. Els polítics no s’han preocupat (ni ho estan fent) amb les seves lluites, anhels i inquietuds. El seu futur s’aveïna magre. Però, la pregunta que segurament toca fer és si els joves estan mal acostumats i s’han desentès excessivament de les seves responsabilitats, drets i deures com a ciutadans de ple.
M’espanta que un partit encoratgi els radicals i faci servir la seguretat (model policial) com un canvi de moneda per donar llum verda a la formació de l’executiu. És una actitud irresponsable. Inconscient. És obvi que cal investigar algunes males praxis per part dels Mossos d’Esquadra, però haurem d’evitar generalitzar.
És molt fàcil crispar i escalfar motors quan un està a l’oposició. Tot canvia quan un és cridat a governar per a tots i sota el paraigua de la responsabilitat. Catalunya necessita retrobar-se, tornar al sentit comú i estimar-se. Amb la kale borroka, els radicals i extremistes de dreta i esquerra no arribarem enlloc. Si la violència continua al carrer, la policia qüestionada i els polítics fent-se el longuis, el nostre futur serà decebedor, terrible…
Haurem d’eradicar la violència dels carrers i recuperar la bona convivència… El problema no és l’empresonament d’Hasél, és la poca qualitat i dignitat política… Diguin el que diguin… Ja m’agradaria saber què farien si els violents anessin a ‘tocar lo suyo‘… Un altre gall cantaria…
Ricard CHECA
Periodista
@ricard_checa
REDACCIÓ
