REDACCIÓ28 Febrer, 2021
És més que evident que el que està passant als carrers de les grans ciutats de Catalunya, amb l’excusa de l’empresonament del raper Pablo Hasél, res té a veure amb la reivindicació del respecte per la llibertat d’expressió.
Això és només un pretext perquè els radicals continuen fent bretolades i fent destrosses. Insisteixo que no es pot demanar respecte amb pals, pedres, cremant contenidors, destruint material urbà o robant botigues. No es pot privilegiar les actituds violentes en detriment del diàleg.
És obvi que no me n’alegro que Espanya comenci a ser un país hiperjudicialitzat. Però ha d’haver-hi respecte per la convivència i saber on comencen i acaben els drets. Escampar la por i el terror no és la solució encara que es compti amb el suport de la CUP o dels moviments més radicals.
El que més em xoca és la passivitat política. La deshonestedat institucional de qui ens governa. La seva desídia. Fan els suecs només per aconseguir un grapat de vots, els suficients per formar govern. Els que no reproven la violència no estan capacitats per governar el país. No hi ha res a discutir en matèria de seguretat. No podem donar joc als violents, els que fomenten i protagonitzen la kale borroka. Defenso la llibertat (les llibertats), però m’agradaria que no ens oblidéssim dels deures i obligacions.
Entenc perfectament el cabreig i la decepció del jovent. Els polítics no s’han preocupat (ni ho estan fent) amb les seves lluites, anhels i inquietuds. El seu futur s’aveïna magre. Però, la pregunta que segurament toca fer és si els joves estan mal acostumats i s’han desentès excessivament de les seves responsabilitats, drets i deures com a ciutadans de ple.
M’espanta que un partit encoratgi els radicals i faci servir la seguretat (model policial) com un canvi de moneda per donar llum verda a la formació de l’executiu. És una actitud irresponsable. Inconscient. És obvi que cal investigar algunes males praxis per part dels Mossos d’Esquadra, però haurem d’evitar generalitzar.
És molt fàcil crispar i escalfar motors quan un està a l’oposició. Tot canvia quan un és cridat a governar per a tots i sota el paraigua de la responsabilitat. Catalunya necessita retrobar-se, tornar al sentit comú i estimar-se. Amb la kale borroka, els radicals i extremistes de dreta i esquerra no arribarem enlloc. Si la violència continua al carrer, la policia qüestionada i els polítics fent-se el longuis, el nostre futur serà decebedor, terrible…
Haurem d’eradicar la violència dels carrers i recuperar la bona convivència… El problema no és l’empresonament d’Hasél, és la poca qualitat i dignitat política… Diguin el que diguin… Ja m’agradaria saber què farien si els violents anessin a ‘tocar lo suyo‘… Un altre gall cantaria…
Ricard CHECA
Periodista
@ricard_checa
Els Mossos estan esgotats. No només física sinó psíquicament. Se senten desmotivats i abandonats per la cúpula política. Estan deixats a la seva sort davant la pressió i la violència dels que protagonitzen la kale borroka als carrers de Catalunya. Les protestes a favor de l’alliberament del raper Pablo Hasél és només una excusa per fer mal. Els seus atacs són gratuïts. Ningú dels que pretenen manifestar-se cívicament i denunciar la violació d’un dret no pot convertir-se en un energumen, trencant el material urbà, fent malbé als aparadors de les botigues i ferit persones (ja siguin uniformats o civils).
La llibertat d’expressió no inclou trencar edificis on s’instal·len els mitjans de comunicació. No, no, això és una altra cosa. Això és gamberrisme. Alguns polítics han donat, amb les seves declaracions i accions, llum verda a la violència urbana protagonitzada per uns energúmens encaputxats. La seva covardia els du a fer mal amb les cares tapades i aprofitant la nit. No són valents. I el pitjor és que actuen amb impunitat gràcies a la incompetència i a l’estratègia electoralista d’alguns partits. Els agents de l’ARRO i de la BRIMO estan esgotats i desesperats.
En un missatge de WhatsApp que ha tingut accés 
La violència no cessa i cada dia puja la intensitat: “bloquegen els furgons policials amb containers, trenquen els retrovisors de forma simultània mentre que un altre puja a la reixa del vehicle i sap com fer-la baixar. Trenquen els parabrises i llencen draps ruixats amb benzina. Els falta la guinda final”. O sigui, els policies temem per les seves vides, ja que poden quedar atrapats a l’interior del cotxe en una d’aquestes malifetes ‘assassines’ dels radicals.
