REDACCIÓ
La política catalana torna a la normalitat després del consens d’un nou Govern presidit per Pere Aragonès. Un executiu on estarà Junts per Catalunya i a on li hagués agradat ser al PDeCAT com a alternativa a la CUP.
De fet, el partit va veure com es quedava sense representació al Parlament per una quantitat ‘petita’ de vots. El futur de la formació ara passa indiscutiblement per les eleccions municipals de 2023. A Tarragona, el PDeCAT ha escollit un nou cap local, Ramon Vilaltella. En aquesta entrevista parlem amb ell per esbrinar els reptes que se li presenten, les valoracions respecte a la relació Junts-PDeCAT, i les decisions importants de cara als propers comicis municipals.
Abans que res donar-li l’enhorabona per la seva elecció com a cap del PDeCAT a Tarragona. S’esperava sortir escollit?
Moltes gràcies. Estic molt il·lusionat amb aquest nou repte polític. Feia temps que companys em demanaven que fes el pas, però pensava que encara no era el moment. L’important no és qui estigui al capdavant, sinó l’equip de persones compromeses amb el projecte: 100 associades i associats i tot el comitè executiu local seguim al peu del canó, incloses persones de la talla de l’alcalde Joan Miquel Nadal.
Durant el ‘divorci’ entre el PDeCAT i Junts vostè va escollir quedar-se amb els demòcrates. Per què? Va ser fàcil prendre aquesta decisió?
El PDeCAT és un partit amb ideologia, principis i una tradició política de 40 anys. Jo sóc una persona de centre, liberal-demòcrata, humanista, pragmàtica i dialogant. No m’he mogut ni un mil·límetre d’on era i d’allò en el que crec. Per això, continuar al PDeCAT m’ha resultat molt fàcil.
En canvi, Junts no sé on són ni què proposen. A mi aquesta indefinició ideològica no em representa. No em sento còmode en un projecte que es fa dir transversal, però que cedeix a polítiques d’extrema esquerra i que busca el simbolisme i la confrontació estèrils.
Com veu vostè la relació entre les dues formacions?
Esquerdada, dolguda. El PDeCAT vam fer molts sacrificis i vam ser molt generosos. Junts va néixer com una marca electoral del PDeCAT amb molts independents, per a un moment molt concret de la política catalana. No obstant, Junts va anar agafant vida pròpia i mutant i va voler que el PDeCAT desaparegués. Els fèiem nosa, no els agradava haver de consensuar i que féssim crítica interna. A partir d’aquí, quan el PDeCAT ens neguem a diluir-nos i volem marcar perfil propi, la convivència es trenca.
Com valora els resultats obtinguts pel PDeCAT al 14F?
El PDeCAT vam treure 77.000 vots a tot Catalunya i 800 a la ciutat de Tarragona. No vam entrar al Parlament. Això és un molt mal resultat. No obstant, vam quedar a pocs milers de vots de tenir representació per les 4 circumscripcions. Cal tenir en compte que van ser unes eleccions amb una participació molt baixa, amb molta desmotivació, molt polaritzades i que el PDeCAT feia anys que estàvem dins de Junts. No vam tenir prou temps per explicar el nostre projecte i visibilitzar-nos. Vam creure que una entesa amb Junts i reconduir-lo cap al centre era possible i no va ser així. El trencament es va fer massa tard i ens ha passat factura. Ens hauríem d’haver desacomplexat abans.
Ara la gent ja ens comença a identificar i reconeix la nostra política útil al servei de la ciutadania. La proposició de Llei de Mecenatge, la proposta d’enduriment dels delictes de furs al Codi Penal, la congelació de l’Impost de Matriculació, la proposició de Llei de morositat empresarial o els 240 milions d’euros aconseguits per Rodalies, en són només alguns exemples.
Amb vostè al capdavant, com es revertirà aquesta situació des de Tarragona?
Estem treballant, tant a nivell nacional com local, per fer una proposta de centre ampli que representi a aquell electorat que va quedar orfe i a aquell electorat que fa anys que vota a contracor. La recepta és parlar amb molta gent, unificar un espai que està atomitzat, recuperar el discurs en el terreny de les idees i les propostes en lloc del terreny dels sentiments i oferir un projecte seriós i solvent.
Tenim un bon equip al Congrés dels Diputats, capitanejat pel Ferran Bel. A Madrid estem aconseguint moltes millores legislatives, fiscals i econòmiques per la ciutadania. Aprofitarem aquest altaveu per a portar-hi propostes necessàries per a la ciutat de Tarragona.
En aquesta línia, quins són els reptes que se li plantegen com a nou cap del partit a la ciutat? Com els afrontarà?
Els reptes que afrontem són mantenir el partit ben actiu, guanyar visibilitat, donar a conèixer les nostres propostes per a la ciutat, reunificar el centre polític i recuperar la representació a l’Ajuntament de Tarragona. El PDeCAT ens vam presentar a les passades municipals i vam fer un bon resultat. Les sigles van ser Junts per Tarragona, però la manera de fer, les propostes i la majoria d’integrants de la llista érem del PDeCAT. Ara, per les circumstàncies polítiques, ens hem quedat sense regidors a l’Ajuntament, però el 2023 hi tornarem a ser. Treballarem perquè la política útil de centre i municipalista, que encarnem el PDeCAT i que durant molts anys va ser majoritària, sigui de nou l’alternativa a la ciutat.
El PDeCAT voldrà que Dídac Nadal continuï com a alcaldable o buscaran una llista nova?
El PDeCAT, igual que ho vam fer el 2019, ens presentarem a les eleccions municipals a Tarragona el proper 2023. És molt aviat per parlar de noms o fórmules. Ara és el moment de bastir un projecte que sumi i de definir estratègies i propostes.
En Dídac Nadal era dirigent del PDeCAT i va ser el nostre candidat a l’alcaldia el 2019. Recentment va decidir deixar el partit i nosaltres respectem la seva decisió personal, tot i que ens va saber greu. Com he dit, nosaltres treballem en la línia de crear una opció forta de centre i municipalista per a Tarragona. Parlarem amb tothom qui s’hi senti representat i s’hi vulgui sumar, tothom qui cregui en aquest projecte tindrà les portes obertes.
Des d’un punt de vista de país, què li hagués agradat al PDeCAT per a Catalunya en els propers 4 anys? En altres paraules, cap a on hauria d’encaminar-se Catalunya en aquesta legislatura segons la visió del seu partit?
La negociació per formar govern ha sigut un espectacle lamentable. ERC pacta primer amb la CUP i cedeix a les seves polítiques antisistema. Junts compra aquesta agenda política i centra la negociació en les cadires del govern… Mentrestant, tenim una pressió fiscal asfixiant, es perd teixit empresarial, molts negocis familiars i autònoms han de plegar, creixen les okupacions il·legals i la inseguretat, es criminalitza als Mossos d’Esquadra, es castiga l’escola concertada… Aquesta no és la Catalunya que volem. Nosaltres aspirem a un país productiu i d’oportunitats, amb una pressió fiscal justa i no confiscatòria, amb un bon Estat del Benestar i amb col·laboració pública-privada.
I per la ciutat de Tarragona?
A Tarragona passa el mateix. El govern municipal d’ERC i En Comú Podem no té ni l’experiència ni la capacitat d’afrontar les problemàtiques de la ciutat. Havia creat una gran expectativa de canvi i ha generat decepció a la ciutadania. Ara l’entrada de la CUP al govern local empitjora la situació, ja que imposen la seva agenda radical: posar fre a l’activitat comercial i de restauració, augmentar impostos, gastar milionades de diners públics en municipalitzar serveis i carregar-se el model exitós de col·laboració pública-privada… Això no és el que necessita i reclama la gent.
Per fer de contrapès estarem el PDeCAT, tant a Catalunya com a Tarragona, sent l’alternativa que pensa en l’interès de la ciutadania i que ofereix propostes i política útil, des del centre.
REDACCIÓ
