Arxius de pdecat | Diari La República Checa

REDACCIÓ18 Gener, 2022
3735328-1280x854.jpg

La pandèmia no entén ni de classes ni de categories. Aquesta és la realitat de molts catalans que s’estan contagiant davant l’arribada de la variant òmicron que ha acabat alterant tota la realitat a tots els àmbits.

Amb aquest ‘descontrol’ de la pandèmia, Ferran Bel, diputat del PDeCAT al Congrés dels Diputats per la demarcació de Tarragona ha anunciat que ha donat positiu per Covid-19. Ha estat el mateix polític ebrenc qui s’ha fet ressò del resultat d’un test a través de les xarxes socials.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ22 Setembre, 2021
cristinaGuzaman_-1280x960.jpg

Cristina Guzmán Roset va canviar l’uniforme dels Mossos d’Esquadra per la política. Considera que està vivint una experiència gratificant, sobretot perquè pot contribuir a la millora de la seva ciutat i al benestar dels ciutadans. Discreta, treballadora incansable i empàtica, l’actual regidora de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Tarragona reconeix que hi ha molta feina a fer a la comissaria de la Guàrdia Urbana. La manca d’efectius és un dels seus principals hàndicaps. En aquesta entrevista, Cristina Guzmán fa un repàs per l’actualitat més prement en relació amb la seguretat. Té una opinió molt particular i crítica amb el ‘tracte’ que reben els extutelats per part de l’administració. L’expresidenta de l’Associació de Veïns de Sant Salvador també parla del seu futur polític i del que li agradaria que passés amb el PDeCAT i Junts.   


Què fa una mossa d’Esquadra governant els destins de la Guàrdia Urbana de Tarragona?

L’Albert Abelló em va convidar a formar part de la seva llista electoral quan jo era la presidenta de l’Associació de Veïns de Sant Salvador. Vaig demanar una excedència als Mossos per dedicar-me a la política i la situació em va conduir fins aquí.

Havia imaginat mai ser la regidora de Seguretat Ciutadana?
Em fa molta il·lusió. Sempre havia pensat que si un dia arribés a governar m’agradaria ser regidora de Seguretat Ciutadana de la meva ciutat.

Com va trobar la Guàrdia Urbana?
Durant molt anys per diferents motius no s’ha proveït els agents necessaris per dotar-la de l’estructura que es mereix i per tenir, en definitiva, una policia forta.

Quants agents falten?
Després de l’ingrés dels nous agents al mes d’octubre, ens faltarà una vintena més. Hauríem de tenir en actiu uns 280 agents, tot i que la Guàrdia Urbana de Tarragona hauria de superar els 300.

Com qualificaria la Guàrdia Urbana de Tarragona (GUT)?
És una policia de proximitat, però és cert que per poder arribar als nivells d’excel·lència encara falten molts efectius.

La gent està satisfeta amb la GUT? Rep moltes queixes?
Sempre hi ha algú que es queixa.

Hi ha veus que apunten a una actitud xulesca per part d’alguns agents…
A tots els col·lectius trobem sempre algú que desentona. Hem de fer un esforç perquè l’atenció al client sigui correcte i la que es mereix. Són molt resolutius a la GUT.

Quina és la gran problemàtica de la Guàrdia Urbana?
Insisteixo: la manca d’efectius.

S’ha reunit amb els sindicats de la policia?
Encara no. Em vaig reunir quan encara no era la regidora de Seguretat Ciutadana. Ens reunirem aviat.

Quan té previst reunir-se amb els representants sindicals?
Serà en breu.

Estem estudiant instal·lar càmeres a la Part Alta i al perímetre del palau municipal

Però coneix les seves reivindicacions?
Clar. Hi ha una promoció interna que cal fer. Hem de resoldre el tema de l’interinatge. També reclamen nous vehicles.

Comprareu cap?
Hem adquirit dos vehicles i dues motocicletes.  De cara a l’any vinent volem comprar-ne quatre més.

Els agents també es queixen de l’estat de la comissaria, sobretot quan plou…
Sí, som conscients d’aquesta reivindicació i en prenem nota. No entenem que un edifici nou arribi al 2021 en aquest estat. Vam demanar assessorament jurídic per exigir responsabilitats al constructor. Les goteres podran degenerar en problemes més seriosos.

Quin ha estat el tema més complicat que ha trobat a la seva arribada?
Els assumptes relacionats amb la convivència i les queixes dels veïns sobre la inseguretat. Estic en permanent contacte amb les diferents entitats veïnals per intentar solucionar alguns aspectes que acaben provocant una sensació d’inseguretat.

La falta de seguretat que es viu a Tarragona és real o és només una percepció?
Crec que s’ha magnificat. Però és important tenir en compte que quan una persona surt al carrer i se sent intranquil·la és perquè està passant alguna cosa i cal analitzar-la.

Què creu que està passant?
Hi ha incidents que cal controlar i hi ha ‘punts calents’ que cal redoblar l’atenció. Tot i això, no vol dir que Tarragona sigui una ciutat insegura.

Hi ha zones on cal dedicar més atenció i efectius

Hi ha punts calents a Tarragona, quins són?
A cada barri hi ha un punt calent, és evident.

Quina és la zona més complicada a nivell d’inseguretat?
Segurament a Camp Clar, però no és nou. És un lloc on hi ha molts conflictes de salut pública.

Per quina zona no sortiria per la nit?
Tarragona no és el Bronx. És una ciutat segura. No obstant, és cert que hi ha zones on cal dedicar més atenció i efectius perquè la gent pugui recuperar la sensació de seguretat perduda.

Vostè diu que cal dedicar més atenció, però alhora parla de manca d’efectiu. Quina és la solució?
La manca d’efectius és real, però els agents estan distribuïts de tal forma que estan fent un patrullatge eficient.

La gent es queixa que la Guàrdia Urbana es dedica més a posar multes d’estacionament que a controlar allò que és realment important per a la seguretat…
Aquesta percepció sempre ha existit. Molta gent creu que la policia només està per denunciar. No podem oblidar que la policia fa la seva feina en tots els seus vessants. El problema és que no agradarà a tots per igual.

Quines garanties podran tenir els ciutadans que vostè no serà una regidora més? Voldrà deixar la seva pròpia petjada, oi?
Jo només em comprometo a entregar-me el 100%. Saben on trobar-me les 24 hores.

Creu que la seva formació com a criminòloga (i mossa d’esquadra en excedència) pot ser útil al capdavant de la Guàrdia Urbana?
Crec que sí.

Patinets i vianants… hauran de conviure
Quina serà la relació entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil?
Ha de ser molt bona. La veritat és que hi ha molt bona coordinació. Hem de potenciar el treball en equip.

Els patinets comencen a ser un problema. Com resoldrem la inseguretat que estan generant?
Haurem de treballar encara més en la convivència entre el patinet i el vianant. Tampoc hi ha tants accidents, el problema és que són molt mediàtics. Els patinets han vingut per quedar-s’hi.

Una altra qüestió que també genera preocupació són els botellots. Què s’està fent per evitar-los sobretot durant la pandèmia?
Hem de demanar als joves que siguin responsables i hem de tenir una actitud pedagògica. Els agents estan coordinats per dissuadir-los. A banda dels botellots, també hem d’observar si es malmet el patrimoni o el medi natural.

Què passa amb els drons? No funcionen?
Els drons han tingut un problema mecànic però aviat formaran part dels operatius. També estem esperant que des de la comissió de protecció de dades que ens autoritzin a fer els vols i enregistrar amb normalitat. No oblidem que posar en marxa un departament nou segueix un procés i té algunes dificultats.

Es van vendre els drons amb pompa i circumstància… Al final s’ha venut només fum, oi?
El dron és una bona eina. Crec que estarà operatiu abans que acabi el mes de setembre.

Càmeres a la Plaça de la Font
Com està el tema de les càmeres de videovigilància de la Part Alta? Hi ha pressupost per a instal·lar-les?
Quan jo vaig assumir la responsabilitat de la Regidoria de Seguretat Ciutadana es parlava molt dels episodis d’inseguretat a la Part Alta. Els veïns sol·licitaven la instal·lació de les càmeres. El govern entén que és una bona eina però cal tenir en compte que també s’haurà de fer una treball de policia de proximitat.

Però hi ha partida pressupostària?
Quan vaig arribar no hi havia. Però estem treballant perquè hi hagi una disponibilitat financera per instal·lar càmeres a la Part Alta i també al perímetre del palau municipal, perquè es pugui controlar la Plaça de la Font, el Carrer Salinas…

Hi ha algun projecte fet?
Sí, però s’haurà de perfeccionar. Estem en fase d’estudi.

La instal·lació de càmeres de videovigilància pretén donar resposta a una inquietud veïnal i apostar per la seguretat

O sigui, la idea és convertir la Part Alta en una mena de ‘Gran Hermano’…
No, la idea és donar resposta a una inquietud veïnal i apostar per la seguretat.

I aquestes càmeres d’on es controlarien?
Des de la Guàrdia Urbana i des de la garita de vigilància de l’Ajuntament.

Quantes càmeres s’haurien d’instal·lar?
Unes 20.

Hi ha la possibilitat que Tarragona pugui controlar els seus monuments a través de videovigilància?
És quelcom que no es descarta.

Estem plenes festes de Santa Tecla. No tem que hi hagi descontrol en temps de pandèmia?
Demanem sentit comú i responsabilitat col·lectiva i individual.

La polèmica dels okupes
Se sent còmode en un govern on hi ha persones que defensen l’okupació?
És un tema delicat que no podem generalitzar ni fer polèmiques estèrils.

Està d’acord amb els okupes?
Estic d’acord que tothom tingui una casa digna.

Què vol dir això?
Que tothom té dret a dormir sota un sostre. Hem de preservar la convivència ciutadana i evitar les okupacions conflictives que poden generar problemes de seguretat. No obstant, també opinió que l’administració hauria de donar respostes més ràpides a alguns casos per evitar les okupacions.

Hauríem d’arribar a l’extrem de no haver necessitat d’okupar immobles

O sigui vostè s’apropa molt més a les idees de la Cup en relació a les okupacions…
Jo només dic que tothom té dret a una habitatge digna.

Li agradaria que okupessin casa seva?
Home, podem fer demagògia, però crec que no paga la pena. Hauríem d’arribar a l’extrem de no haver necessitat d’okupar immobles.

Té alarma a casa seva?
No.

Extutelats? No vam estar a l’alçada
Els extutelats han generat molta polèmica…
Ells estan en una situació molt delicada L’administració no ha sabut estar a l’alçada. Hem acollit els menors, els hem tutelat, però quan han arribat als 18 anys els hem deixat anar sense tenir una habitatge digne i sense integrar-los en el món laboral. Què esperem d’ells ara? Alguns s’han vist abocats a la delinqüència i en molts casos per qüestions de supervivència. Potser hauríem de treballar molt més en el seu futur. Si no els podem integrar en el món laboral no trobarem mai la solució. No ho arreglarem mai.

Creu que hi ha zones de Tarragona on es dedica atenció per qüestions de seguretat però oblidem el vessant sociocultural?
Crec que destinem molt recursos però de vegades no està ben encaminats. Falta més treball transversal entre les administracions. Els diferents actors s’haurien d’asseure i treballar en un pla de transformació social rigorós. Si treballem de manera individual no aconseguirem res.

Se sent respectada com a dona? Intenta introduir el feminisme en la comissaria, en un món que és acusat de masclisme?
Jo m’he sentit super bé acceptada i respectada. No he notat cap acte discriminatori. És una comissaria molt conscienciada amb el feminisme.

Arribar a ser regidora de Seguretat Ciutadana ha complert un somni?
Sí.

PDeCAT i Junts… units
Continuarà en política després de les properes eleccions?
Mai no es pot dir que no.

Però li agradaria?
Continuar no depèn només de mi. Hi ha factors i condicionants que poden determinar el futur.

Se sent còmode en aquest govern?
Sí, els que hi són estimen molt Tarragona i hi ha moltes ganes de construir i de treballar des del consens.

Si es presentés a les eleccions amb quin partit ho faria?
No sé que passarà.

Se sent del PDeCAT?
Més que de sigles jo sóc de Tarragona. Crec que no s’hauriem d’haver separat mai de Junts. M’agradaria que Junts i PDeCAT poguessin sumar, de cara a les municipals, en un projecte engrescador per a Tarragona.

PUBLICITAT








REDACCIÓ13 Setembre, 2021
PDeCAT.jpg

Diversos alcaldes del Partit Demòcrata de Catalunya (PDeCAT) han registrat les sigles de ‘Junts’ de cara a les eleccions municipals de 2023. Segons ha avançat el diari Ara, es tracta d’una mesura per evitar que Junts per Catalunya o qualsevol altra llista es pugui presentar amb el mateix nom. Aquestes accions arriben després de la negativa de JuntsxCat pel que fa a presentar-se globalment sota el mateix paraigües que el PDeCAT als comicis de 2023.

De fet, el Partit Demòcrata està en vies de negociació per ajuntar-se amb altres formacions polítiques a diferents poblacions, ja sigui amb Lliures, la Lliga Democràtica, Convergents i el PNC, o amb Junts per Catalunya en llocs puntuals.

Segons ha informat l’Ara, alguns dels alcaldes que han registrat les marques locals són el de Martorell, Xavier Fonollosa; el de Vilafranca del Penedès; Pere Regull; Jaume Dulsat, de Lloret de Mar; Marc Castells, d’Igualada; Josep Llopart, de Piera; i el líder del grup municipal de Figueres, Jordi Masquef, entre altres.

PUBLICITAT


REDACCIÓ9 Setembre, 2021
Banc-dEspanya-Tarragona-1280x960.jpg

El Partit Demòcrata de Catalunya (PDeCAT) culpa a Esquerra i PSC de la situació actual del Banc d’Espanya a Tarragona, tancat des de fa 17 anys i a l’expectativa de perdre la subvenció FEDER. El president del PDeCAT a la ciutat, Ramon Vilaltella, acusa el govern municipal d’Esquerra Republicana de “no haver fet res en 2 anys fins ara pel Banc d’Espanya”, però recorda al PSC, que ha sortit a criticar el govern municipal, que són “corresponsables de tenir l’equipament tancat i oblidat tots aquests anys, ja que el Banc d’Espanya es va cedir a la ciutat l’any 2010”.

D’altra banda, Vilaltella ha lamentat l’ajornament sine die de la pèrgola de Corsini: “Sorprèn que la proposta fos viable i que ara amb el projecte executiu hagin aparegut aquestes inviabilitats. Aquí s’han de depurar responsabilitats en la resolució del concurs”.

El president de la formació demana celeritat, tot aprofitant alguna de les altres 34 propostes presentades a concurs. “Cal humanitzar els voltants del Mercat amb carrers peatonals, vegetació, ombra, aigua... El comerç i la restauració ho necessiten i no poden esperar més, fa anys que es parla de fer l’Illa Corsini, sense materialitzar-se avanços”, exposa.

PUBLICITAT


REDACCIÓ2 Setembre, 2021
20201020_FB.jpeg

Ferran Bel (Imatge d’arxiu)

El Partit Demòcrata de Catalunya (PDeCAT) ha reclamat mesures d’urgència pels aiguats que han destrossat parts del Montsià i el Baix Ebre. Ho han fet a través d’una iniciativa presentada avui al Congrés dels Diputats. Aquesta reclama diversos ajuts destinats a pal·liar els greus danys materials que ha patit el territori, especialment a les produccions agrícoles i ramaderes.

La proposta també demana bonificacions fiscals i subvencions directes a les entitats locals en situació d’emergència. El portaveu del PDeCAT al Congrés, Ferran Bel, ha reblat per la implantació d’aquestes mesures: “És un moment crític, cal que les administracions estiguin a l’altura i responguin amb molta celeritat, des del Partit Demòcrata estarem amatents i contribuirem en tot el que sigui necessari”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ9 Agost, 2021
pere_segira1.jpg

Pere Segura va assumir la presidència de l’Ajuntament de Vila-seca intentant marcar un estil propi després de les majories absolutes de totpoderós Josep Poblet. Segura és un jove polític que té les coses molt clares, sobretot quin projecte de ciutat vol. És una persona preocupada amb els seus conciutadans, majoritàriament els que més dificultats estan passant a causa de la pandèmia. De fet, tornar a la ‘normalitat’ social i econòmica és una de les seves prioritats. En aquesta entrevista confessa que va viure moments difícils i de molta tristesa i impotència. És un alcalde que intenta mantenir el diàleg i el consens. Pere Segura no sap si es presentarà a la reelecció, encara que tot apunta que sí, sobretot perquè – ha dit – el seu projecte municipal no està acabat. També opina sobre el PDeCAT i el que pretén del govern de Pere Aragonès. Per cert, l’edil vila-secà és partidari de l’amnistia pels líders independentistes que van ser empresonats. Sobre la corrupció diu que serà intransigent. 

 

Quin balanç fa d’aquests dos anys?

L´alcalde de Vila-seca durant l´entrevista

És molt positiu. Han estat dos anys intensos, els quals han posat a prova la nostra capacitat d’adaptació, de resiliència i de buscar solucions per a la pandèmia. Ha estat un any accidentat, no podem oblidar que hem hagut de fer font a l’accident d’Iqoxe, de les tempestes Glòria i després la Covid. Hem fet molta feina, tots plegats, i ara veiem que els resultats comencen a fructificar.

Vol donar algun exemple?
Vaig començar el mandat amb força complexitat i incògnites. Volia fer un govern més ampli i no va ser possible i vam estar en minoria. Això ens obligava a reforçar el diàleg i les negociacions i crec que finalment vam decidir prioritzar els interessos del municipi i dels ciutadans.

Vostè va ser regidor i ara és alcalde. En quin paper se sent més còmode?
M’ho vaig passar bé fent de regidor i és cert que sempre teníem el superior jeràrquic que ens defensava i rebia l’última estovada. Fer d’alcalde també és molt interessant, però hi ha el vertigen d’haver de decidir i que en moltes situacions tens la darrera paraula. Cada funció té la seva responsabilitat i la seva part bonica i complexa.

Amb quina es queda?
Ser alcalde del teu poble és l’honor més gran que et poden concedir.

S’ha sentit sol en aquests dos anys?
No. Tinc un gran equip que està molt bé compenetrat. És cert que de vegades hi ha moments de solitud quan has de prendre decisions rellevants i que t’envaeixen els dubtes.

Un dels moments més polèmics va ser assistir a l’entrada dels Mossos d’Esquadra a causa d’una investigació… Com ho va viure?
Vaig tenir una sensació d’incredulitat. No sabia que estava passant i sobretot el perquè. Però estava tranquil. Sóc molt curós en les decisions que prenc i confio en el meu equip. Tenia la consciència tranquil·la.

Va intentar saber què va passar? Va parlar amb els implicats?
No. La policia va al·legar secret d’actuacions i encara estem a l’espera de conèixer el contingut de la instrucció.

Durant el confinament vam intentar no fallar als nostres conciutadans i fer que ells notessin que ens tenien al seu costat

Com va viure i va intentar aportar solucions a la pandèmia i a la gent afectada directa o indirectament?
Mai no estem preparats per a aquestes situacions tan extremes. No havíem viscut mai una pandèmia. I per a nosaltres parlar de pandèmia ens resultava molt llunyà. Quan passa te n’adones que tot ho trasbalsa i que ho canvia tot. Hem vist que una simple mascareta – un complement poc propi de la nostra cultura – ara és una realitat i la fem servir com una peça de roba o un complement més. Vam intentar durant el confinament donar el servei més essencial a tots aquells que ho necessitaven. Vam intentar no fallar als nostres conciutadans i fer que ells notessin que ens tenien al seu costat.

Quan vostè va començar a veure i a sentir històries dramàtiques, què va fer? Impotència, oi? Molta gent ho va perdre tot…
L’impacte social de la pandèmia és el més frapant. La covid ha fet mal a molta fent, sigui a nivell de salut o econòmic. S’han vist abocats a Ertes o a l’atur. Han vist trencada tota la seva perspectiva de futur. Això impacta molt i provoca convulsions socials, familiars… L’Ajuntament ha intentat estar al costat de la seva més fragilitzada. Va ser molt dur i molt trist. A mi m’ha trasbalsat personalment i com a alcalde. Hem de reforçar tots els sectors vitals i serveis bàsics, no només a nivell de beneficència però també pel que fa a dignitat de la persona.

Però això es fa amb voluntat i diners. D’on es treuen els diners?
Vam fer un expedient de modificació de crèdit històric, vam habilitar els estalvis – uns 11 milions d’euros – per fer-los servir com a escut social. Tota la corporació va actuar amb responsabilitat i sentit comú. Vaig trobar una oposició exigent i constructiva.

Vostè ha arribat a plorar?
Vaig estar tocat. La impotència i la tristesa em consumien.

I ara com es recupera el que s’ha perdut?
Caldrà un esforç per part dels diferents sectors i molta empenta de l’administració. Quan se surti de la pandèmia, l’activitat econòmica haurà d’emergir i amb força. Les persones que estan en Erto hi hauran de passar a l’activitat econòmica i que no es consolidi com a atur. Si no és així, el futur serà molt magre.

En Josep Poblet sempre m’ho ha posat fàcil. Ell sempre em va dir que estaria per tot allò que fos estrictament necessari, però sempre ha evitat les intromissions

Què es va fer amb les residències, un sector fortament sacsejat per la crisi sanitària?
La nostra residència, que és medicalitzada, va estar molt afectada per la Covid, tot i que no va ser alarmant. La situació dels nostres avis va ser dolorosa. Era trist veure com traspassaven en solitud sense poder acomiadar-se dels seus familiars.

Com es reactiva l’activitat del petit comerç i dels autònoms?
És complicat. Hem aprovat ajudes econòmiques – que som ampliables – perquè alguns tinguessin un respir. Sé que són quantitats que no ajuden massa, però és el que podem fer amb el pressupost que tenim.

Vila-seca congelarà els impostos i taxes?
No incrementarem els impostos fins a final del mandat.

Vostè substitueix en l’alcaldia una persona que ha deixat petjada. Com ho fa per tenir una marca pròpia?
En Josep Poblet sempre m’ho ha posat fàcil. Ell sempre em va dir que estaria per tot allò que fos estrictament necessari, però sempre ha evitat les intromissions i això s’agraeix.

Manté contacte amb l’alcalde Josep Poblet?
Clar. És un referent polític i una persona que estimo molt.

Es presentarà a les properes eleccions municipals?
No vull fixar una temporalitat. L’important és gaudir i aportar. El dia que jo cregui que ja no aporto res marxaré cap a casa.

Està gaudint i aportant?
La política ben utilitzada pot ser un element transformador i em sento molt realitzat. Ara caldrà saber que pensa la gent.

Doncs, entenc que vostè serà candidat…
Ni si, ni no, ni todo lo contrario. Avui dia m’ho passo bé i els reptes són enormes.

Si demà se celebressin eleccions seria candidat a l’alcaldia?
Sí.

El concepte independentista no m’aclareix massa. Crec que les societats modernes han de decidir quin ha de ser el seu futur

Creu que el seu projecte polític finalitza en quatre anys o caldrà més temps?
Hi ha projectes que es culminen els quatre anys i d’altres que necessiten 12.

El seu…?
Té a veure amb molts àmbits no només amb la visió de ciutat. Pensi que per prendre la decisió de candidatar-me no depèn només de mi. La família també té una paraula a dir. Si depengués de la meva parella, jo no estaria en política. La política és com un forat negre que si no poses límits, ho consumeix tot. Quan tens tres fills, que és el meu cas, has de fer algunes reflexions.

Quin llegat vol deixar als seus fills després de ser alcalde?
Parlaria més de valors. M’agradaria que es comprometessin amb la societat que els envolta, abraçant projectes positius d’interès col·lectiu.

Encara se sent identificat amb el seu partit (PDeCAT)?
(Riu) Amb quin? Vaig entrar quan érem convergents, després vam passar per Junts i ara he donat suport al Partit Demòcrata des d’una visió independent. Jo em sento identificat amb una visió de centre del país i moderada. El concepte independentista no m’aclareix massa. Crec que les societats modernes han de decidir quin ha de ser el seu futur (d’una manera pactada i dialogada).

Si depengués de la meva parella, jo no estaria en política. La política és com un forat negre que si no poses límits, ho consumeix tot

Hi ha molta pressió política…
Cal descomprimir i haurem de caminar cap a una desescalada de la tensió política. Independència sí o independència no és un element instrumental.

Si hi hagués unes eleccions per decidir que Catalunya serà independent, què votaria?
La veritat és que no ho sé. El dia que passi faré una reflexió i votaré en conseqüència. Però el més important és saber quina és la proposta de país que oferim.

Quina és la seva?
Una Catalunya pròspera, rica, innovadora i amb una visió europeista.

Fora d’Espanya?
Per a això estan els governs de Catalunya i d’Espanya per prendre decisions.

I quin projecte té per a Vila-seca?
Quan ets alcalde intentes fer el millor per a la teva ciutat, millorant la qualitat de vida de les persones i que sigui una ciutat que generi oportunitats per als seus conciutadans.

Està d’acord amb els indults o s’estimaria més l’amnistia?
Amnistia.

Però els presos independentistes han violant algunes normes o no?
No mereixien estar a la presó. HI ha altres alternatives a la privació de la llibertat.
Què té Vila-seca que us diferencia de la resta dels municipis de l’entorn?
Tenim un projecte coherent des de fa 40 anys i això ha permès anar fent realitat un somni.

Està preocupat amb la inseguretat al municipi?
No. Hem baixat els nivells de delinqüència i això ens convida a continuar treballant perquè aconseguir un grau de seguretat important.

Tarragona va viure no fa pas gaire l’accident petroquímic, amb l’explosió d’Iqoxe. Què s’ha de fer amb la petroquímica?
Amb la petroquímica s’ha de ser exigents i que tenim dret a defensar sense pors ni tabús el sector industrial que, per cert, genera riquesa i llocs de treball qualificats i estables i té una trajectòria i una projecció important. No ens hem de posar cap bena als ulls i admetre que hi ha coses que són francament millorables. Ha de ser compatible viure en un territori pròsper però alhora segur. No podem renunciar a les dues coses, però sempre tenint com a objectiu principal la seguretat. La gran majoria de les empreses del sector petroquímic és responsable i aposta per la seguretat. Les administracions, però, han de tenir les eines per fer controls reals i creïbles. Som un exemple d’un territori amb economies tan disperses com la química i el turisme i això ho hem de convertir-lo en una fortalesa, però hem de ser exigents.

Amb la petroquímica s’ha de ser exigents i que tenim dret a defensar sense pors ni tabús el sector industrial que, per cert, genera riquesa i llocs de treball qualificats i estables

Qui és Pere Segura?
Fill d’un torner i una mestra, nascut a Vila-seca. De petit, em van educar amb la importància de la política com a element transformador i avui és l’alcalde de Vila-seca.

Quins són els seus principals valors?
Intento ser bona persona.

Com pretén ser recordat?
No pretenc ser recordat.

Què espera del seu poble?
Espero ser mereixedor del seu respecte i confiança.  Intento que la covardia no em bloquegi.

Què no trobem en l’Ajuntament sent vostè alcalde?
Tinc molt clar els meus valors d’honestedat. Seré implacable amb la corrupció. Però tampoc són ingenu. Avui dia es ‘fabriquen‘ casos de corrupció que acaben en no res. Quan estàs en política, està en el ‘disparadero‘ i pots ser que et vulguin implicar en algun problema legal. Però en relació amb la meva tranquil·litat personal seré inquebrentable.

Es mantidrà al PDeCAT?
Sí, des del punt de vista independent.

Creu que el govern de Pere Aragonès esgotarà la legislatura?
Crec que sí. Aquest país necessita un govern fort perquè els projectes tirin endavant. Estem endavant de projectes globals i hem de començar a fer polítiques d’un cert recorregut. Competim amb tot el món i no podem quedar enrere.

 

PUBLICITAT




REDACCIÓ30 Juliol, 2021
Àngels-Chacón-PdeCAT-Tarragona-1280x960.jpeg

La secretària general del Partit Demòcrata (PDeCAT), Àngels Chacón, ha visitat Tarragona per tal de reunir-se amb el teixit empresarial i veïnal de la ciutat. La secretària va estar acompanyada del president del partit, David Bonvehí, i la direcció executiva local presidida per Ramon Vilaltella.

La visita es va iniciar ahir al centre de la ciutat amb una reunió amb PIMEC, per tal de conèixer les inquietuds de la micro, petita i mitjana empresa. La delegació del PDeCAT va ser rebuda per Àngels Brulla, Gemma Gasulla, Florenci Nieto i Raül Font-Quer i es van tractar temes com innovació, recerca, infraestructures, fiscalitat, els Fons Europeus o el món rural.

Chacón els va traslladar el seu posicionament envers diversos afers: “Defensem una fiscalitat justa i creadora d’oportunitats per fomentar la iniciativa privada i no castigar l’estalvi i això passa per rebaixar l’Impost de Societats a les PIMES del 25% al 20%, suprimir l’Impost de Patrimoni i bonificar al 100% l’Impost de Successions i Donacions, així com una nova fiscalitat per impulsar el món rural que gravi per serveis i no per producció”.

Posteriorment, la representació del PDeCAT va visitar els Barris de Ponent i es va reunir, a Torreforta, amb la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT), per analitzar les preocupacions de la ciutadania respecte a seguretat, serveis públics i indústria química. Els demòcrates van ser rebuts per Alfonso López, Justo Velilla i Miguel Ángel Cruz, d’associacions de veïns dels diferents barris de la ciutat.

En relació a la seguretat, Àngels Chacón va afirmar que des del seu partit han impulsat al Congrés una llei per elevar les penes per la reincidència en furs. Per la seva part, Ramon Vilaltella va indicar que a Tarragona proposen instal·lar càmeres de videovigilància en punts estratègics de la ciutat, patrulles constants tant a peu com a vehicle de la Guàrdia Urbana i augmentar el nombre d’efectius del cos.

Pel que fa a la protecció davant riscos químics, Àngels Chacón, va defensar usar les noves tecnologies, ja que “cal un sistema que alerti a la ciutadania en temps real a través de missatges de mòbil i que les dades sobre seguretat i prevenció de les empreses estiguin a un núvol i tinguin traçabilitat per a poder-hi accedir en cas de sinistre”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ29 Juliol, 2021
David-Melero-president-PDeCAT-Tgnès-1280x853.jpeg

David Melero ha tornat a ser elegit com a president del Partit Demòcrata Català (PDeCAT) al Tarragonès. La seva nova executiva la formaran Marc Montagut, com a secretari d’Organització, Joan Martí Pla, que s’ocuparà de la Secretaria de Política Municipal, a més de Jordi Pujol Fuentes, responsable dels Àmbits Temàtics i Ramon Vilaltella, que es farà càrrec de la Secretaria d’Imatge i Comunicació.

La resta de l’equip estarà format per Miguel Angel Almasa, de Vila-seca; Carme Càrdenas, de Salou; Roser Olivé, de Tarragona i Josep Maria de Magrinyà de Vilallonga. També ens són membres els electes locals Carles Guillen, del Catllar; Josep Maria Franquès, de Constantí; Toni Tenorio, dels Pallaresos, Xavier Rofas, d’Altafulla i Albert Martin, de Roda de Barà.

A l’assemblea en qüestió també es va designar Roser Olivé, Ramon Vilaltella i Marc Montagut com a nous consellers nacionals del Partit Demòcrata, en representació del Tarragonès.

PUBLICITAT


REDACCIÓ21 Juliol, 2021
Joan-Josep-Garcia-PDeCAT.jpg

Joan Josep Garcia, alcalde d’Alforja i diputat a la Diputació, ha estat escollit com a nou president del Partit Demòcrata (PDeCAT) a la vegueria del Camp de Tarragona. La nova executiva del territori també compta amb Mònica Boquera, com a secretària d’Organització, Marc Rovira, com a responsable de Política Municipal, Irene Mallol, responsable de coordinació dels Àmbits temàtics del partit i Ramon Vilaltella, que s’ocuparà de la comunicació.

L’equip de la nova direcció territorial, que està format per un total de quinze membres, el completen militants de les diferents comarques, vinculats, majoritàriament al món local. La nova direcció de la vegueria té com a objectiu impulsar l’acció política de la formació al territori, de manera coordinada amb els seus alcaldes i alcaldesses, segons ha explicat el nou president.

PUBLICITAT


REDACCIÓ31 Maig, 2021
Ramon-Vilaltella3-1280x960.jpg

 

La política catalana torna a la normalitat després del consens d’un nou Govern presidit per Pere Aragonès. Un executiu on estarà Junts per Catalunya i a on li hagués agradat ser al PDeCAT com a alternativa a la CUP. 

De fet, el partit va veure com es quedava sense representació al Parlament per una quantitat ‘petita’ de vots. El futur de la formació ara passa indiscutiblement per les eleccions municipals de 2023. A Tarragona, el PDeCAT ha escollit un nou cap local, Ramon Vilaltella. En aquesta entrevista parlem amb ell per esbrinar els reptes que se li presenten, les valoracions respecte a la relació Junts-PDeCAT, i les decisions importants de cara als propers comicis municipals.

 

Abans que res donar-li l’enhorabona per la seva elecció com a cap del PDeCAT a Tarragona. S’esperava sortir escollit?

Moltes gràcies. Estic molt il·lusionat amb aquest nou repte polític. Feia temps que companys em demanaven que fes el pas, però pensava que encara no era el moment. L’important no és qui estigui al capdavant, sinó l’equip de persones compromeses amb el projecte: 100 associades i associats i tot el comitè executiu local seguim al peu del canó, incloses persones de la talla de l’alcalde Joan Miquel Nadal.

Durant el ‘divorci’ entre el PDeCAT i Junts vostè va escollir quedar-se amb els demòcrates. Per què? Va ser fàcil prendre aquesta decisió?

El PDeCAT és un partit amb ideologia, principis i una tradició política de 40 anys. Jo sóc una persona de centre, liberal-demòcrata, humanista, pragmàtica i dialogant. No m’he mogut ni un mil·límetre d’on era i d’allò en el que crec. Per això, continuar al PDeCAT m’ha resultat molt fàcil.
En canvi, Junts no sé on són ni què proposen. A mi aquesta indefinició ideològica no em representa. No em sento còmode en un projecte que es fa dir transversal, però que cedeix a polítiques d’extrema esquerra i que busca el simbolisme i la confrontació estèrils.

Com veu vostè la relació entre les dues formacions?

Esquerdada, dolguda. El PDeCAT vam fer molts sacrificis i vam ser molt generosos. Junts va néixer com una marca electoral del PDeCAT amb molts independents, per a un moment molt concret de la política catalana. No obstant, Junts va anar agafant vida pròpia i mutant i va voler que el PDeCAT desaparegués. Els fèiem nosa, no els agradava haver de consensuar i que féssim crítica interna. A partir d’aquí, quan el PDeCAT ens neguem a diluir-nos i volem marcar perfil propi, la convivència es trenca.

Com valora els resultats obtinguts pel PDeCAT al 14F?

El PDeCAT vam treure 77.000 vots a tot Catalunya i 800 a la ciutat de Tarragona. No vam entrar al Parlament. Això és un molt mal resultat. No obstant, vam quedar a pocs milers de vots de tenir representació per les 4 circumscripcions. Cal tenir en compte que van ser unes eleccions amb una participació molt baixa, amb molta desmotivació, molt polaritzades i que el PDeCAT feia anys que estàvem dins de Junts. No vam tenir prou temps per explicar el nostre projecte i visibilitzar-nos. Vam creure que una entesa amb Junts i reconduir-lo cap al centre era possible i no va ser així. El trencament es va fer massa tard i ens ha passat factura. Ens hauríem d’haver desacomplexat abans.

Ara la gent ja ens comença a identificar i reconeix la nostra política útil al servei de la ciutadania. La proposició de Llei de Mecenatge, la proposta d’enduriment dels delictes de furs al Codi Penal, la congelació de l’Impost de Matriculació, la proposició de Llei de morositat empresarial o els 240 milions d’euros aconseguits per Rodalies, en són només alguns exemples.

Amb vostè al capdavant, com es revertirà aquesta situació des de Tarragona?

Estem treballant, tant a nivell nacional com local, per fer una proposta de centre ampli que representi a aquell electorat que va quedar orfe i a aquell electorat que fa anys que vota a contracor. La recepta és parlar amb molta gent, unificar un espai que està atomitzat, recuperar el discurs en el terreny de les idees i les propostes en lloc del terreny dels sentiments i oferir un projecte seriós i solvent.
Tenim un bon equip al Congrés dels Diputats, capitanejat pel Ferran Bel. A Madrid estem aconseguint moltes millores legislatives, fiscals i econòmiques per la ciutadania. Aprofitarem aquest altaveu per a portar-hi propostes necessàries per a la ciutat de Tarragona.

En aquesta línia, quins són els reptes que se li plantegen com a nou cap del partit a la ciutat? Com els afrontarà?

Els reptes que afrontem són mantenir el partit ben actiu, guanyar visibilitat, donar a conèixer les nostres propostes per a la ciutat, reunificar el centre polític i recuperar la representació a l’Ajuntament de Tarragona. El PDeCAT ens vam presentar a les passades municipals i vam fer un bon resultat. Les sigles van ser Junts per Tarragona, però la manera de fer, les propostes i la majoria d’integrants de la llista érem del PDeCAT. Ara, per les circumstàncies polítiques, ens hem quedat sense regidors a l’Ajuntament, però el 2023 hi tornarem a ser. Treballarem perquè la política útil de centre i municipalista, que encarnem el PDeCAT i que durant molts anys va ser majoritària, sigui de nou l’alternativa a la ciutat.

El PDeCAT voldrà que Dídac Nadal continuï com a alcaldable o buscaran una llista nova?

El PDeCAT, igual que ho vam fer el 2019, ens presentarem a les eleccions municipals a Tarragona el proper 2023. És molt aviat per parlar de noms o fórmules. Ara és el moment de bastir un projecte que sumi i de definir estratègies i propostes.

En Dídac Nadal era dirigent del PDeCAT i va ser el nostre candidat a l’alcaldia el 2019. Recentment va decidir deixar el partit i nosaltres respectem la seva decisió personal, tot i que ens va saber greu. Com he dit, nosaltres treballem en la línia de crear una opció forta de centre i municipalista per a Tarragona. Parlarem amb tothom qui s’hi senti representat i s’hi vulgui sumar, tothom qui cregui en aquest projecte tindrà les portes obertes.

Des d’un punt de vista de país, què li hagués agradat al PDeCAT per a Catalunya en els propers 4 anys? En altres paraules, cap a on hauria d’encaminar-se Catalunya en aquesta legislatura segons la visió del seu partit?

La negociació per formar govern ha sigut un espectacle lamentable. ERC pacta primer amb la CUP i cedeix a les seves polítiques antisistema. Junts compra aquesta agenda política i centra la negociació en les cadires del govern… Mentrestant, tenim una pressió fiscal asfixiant, es perd teixit empresarial, molts negocis familiars i autònoms han de plegar, creixen les okupacions il·legals i la inseguretat, es criminalitza als Mossos d’Esquadra, es castiga l’escola concertada… Aquesta no és la Catalunya que volem. Nosaltres aspirem a un país productiu i d’oportunitats, amb una pressió fiscal justa i no confiscatòria, amb un bon Estat del Benestar i amb col·laboració pública-privada.

I per la ciutat de Tarragona?

A Tarragona passa el mateix. El govern municipal d’ERC i En Comú Podem no té ni l’experiència ni la capacitat d’afrontar les problemàtiques de la ciutat. Havia creat una gran expectativa de canvi i ha generat decepció a la ciutadania. Ara l’entrada de la CUP al govern local empitjora la situació, ja que imposen la seva agenda radical: posar fre a l’activitat comercial i de restauració, augmentar impostos, gastar milionades de diners públics en municipalitzar serveis i carregar-se el model exitós de col·laboració pública-privada… Això no és el que necessita i reclama la gent.

Per fer de contrapès estarem el PDeCAT, tant a Catalunya com a Tarragona, sent l’alternativa que pensa en l’interès de la ciutadania i que ofereix propostes i política útil, des del centre.




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter