Arxius de pdecat | Diari La República Checa

REDACCIÓ24 Març, 2021
FB.jpg

Els grups parlamentaris de Unidas Podemos i el Partido Socialista Obrero Español (PSOE) han votat en contra d’una reforma fiscal proposada pel Partit Demòcrata (PDeCAT). Han estat els únics que no hi han estat d’acord en ampliar el col·lectiu de persones que poden beneficiar-se del règim fiscal  especial i allargar la duració d’aquest de cinc a deu anys. 

L’objectiu del PDeCAT era afavorir fiscalment la  captació de talent i d’inversions, de persones, nacionals o estrangeres, tant  emprenedores i inversores com investigadores i professionals altament  qualificades, que actualment resideixin a l’estranger. D’aquesta forma, molts optarien per viure a Espanya.

PUBLICITAT


REDACCIÓ2 Març, 2021
Dídac-Nadal-JuntsperTarragona-1280x1195.jpg

La política municipal tarragonina viu moments estranys. En les darreres setmanes s’han pogut veure canvis de colors molt rellevants com el de l’exportaveu de Ciutadans a l’Ajuntament de Tarragona, Rubén Viñuales, o l’exdiputat socialista, Carles Castillo. 

En aquest context d’incertesa i gràcies a la pandèmia, Catalunya ha viscut uns comicis històrics. Encara es desconeix si les forces independentistes s’entendran o si, per contra, s’hauran de tornar a organitzar unes eleccions de relatiu risc. En tot aquest panorama trobem a Dídac Nadal, el portaveu de Junts per Tarragona al consistori. Actualment no milita a cap partit. Amb la fragmentació del PDeCAT i Junts per Catalunya, el també president de l’Empresa de Mercats va decidir quedar-se en terra de ningú. Recentment, Nadal també ha aprovat els pressupostos municipals de la coalició formada per Esquerra Republicana i En Comú Podem, fet que pot ocasionar el seu ingrés al Govern de Tarragona.


Començarem parlant de vostè i del seu present i futur polític. Llavors, vostè és de Junts per Catalunya, és del PDeCAT, és del PNC

Uf! Doncs, no, jo vaig entrar a la política per una qüestió local i municipal. Jo tinc espais polítics en els quals em sento més còmode. És evident que el meu espai polític és el del PDeCAT o el de Junts per Catalunya. També – i ho vaig dir en el seu moment – em vaig donar de baixa de qualsevol partit polític. Des de fa força temps no sóc militant de cap formació política. Per tant, jo em defineixo  com a ‘independent’ i recordo que fa dos anys, el fet de ser independent era un valor afegit, però ara realment no sé on ha quedat tot això. Vull ser lleial a les meves idees i també és cert que dins de la política més nacional, des del meu punt de vista, o anem tots a una en un sol partit o serà especialment complicat.

És a dir, no acaba d’apropar-se a un partit en particular?
No. En aquestes eleccions bàsicament he dit que no ens podíem fragmentar més i que hem d’anar tots junts sempre, no només amb Junts per Catalunya i el PDeCAT sinó Esquerra Republicana i tots els partits d’aquest espectre haurien d’anar plegats. Si allò que se’ns va emplaçar a fer és tan bèstia com tota la independència d’un país, o ho fem tots com a col·lectiu o serà molt difícil que ens hem sortim.

En aquesta línia, ha celebrat el resultat de Junts per Catalunya al 14F?
No. Per a mi, en aquestes eleccions hi ha un punt més decisiu que aquest, el qual és que mai s’havia d’haver votat. Estàvem en un context de pandèmia mundial on tots els especialistes i sanitaris veien que no es podien celebrar aquests comicis perquè era posar en risc a la població. La sensació és que, malgrat els funcionaris que s’han encarregat de la preparació de tot el procés electoral, juntament amb tota la ciutadania que van dedicar un diumenge sencer a fer de taules. Tot amb el risc que suposava la franja de 19:00 a 20:00, quan havien de portar tots els EPI. Ha estat tan bèstia el que els hi hem exigit, i ha estat tan modèlic el que ha fet la ciutadania, que crec que l’autèntic protagonista d’aquestes eleccions ha de ser aquesta.

Tornem a la pregunta si us plau.
Salvat aquest tema, estic satisfet perquè crec que ens anem apropant al moment en què l’Estat espanyol no podrà negar que – si aquí a Catalunya des de fa 13 anys ens han emplaçat a anar a unes eleccions – cada vegada que hi hem anat, hem demostrat que això que pensem que és el nostre dret (decidir el futur del nostre país), es constata. Recordo quan el president Rajoy deia el 2017: “Esto se arregla votando y votando todos“. Doncs bé, vam anar tots a votar i l’independentisme tenia majoria absoluta. Ara, es forcen unes eleccions sense el criteri de tots els especialistes sanitaris, però amb l’interès desmesurat del Partit Socialista per consolidar l’efecte Illa. I davant de tot això, victòria més absoluta que mai de l’independentisme en el Parlament català. Crec que ha arribat el moment de què el Govern espanyol es pregunti què més volen veure. Llavors, com a tercera lectura, doncs ja vaig avisar a tots els amics del PDeCAT que no ens en sortiria bé i no vaig voler fer el pas cap a Junts per Catalunya, perquè mai no m’ha agradat això d’abandonar vaixells per saltar-ne a un de nou. No és la meva forma de ser, però he de reconèixer que amb certa tristor dic que si el PDeCAT hagués sumat els seus vots a Junts per Catalunya hagueren guanyat les eleccions. Això em genera molta tristor.

Respecte al govern del qual s’està parlant en l’àmbit nacional, vostè incorporaria a la CUP dins?
A veure, al Parlament de Catalunya les ideologies tenen un caràcter obstatiu, perquè cada cop que em fan aquesta pregunta respecte a Tarragona crec que els governs municipals de coalició no responen tant a les sigles, sinó més a les relacions amb les persones. Llavors, a nivell nacional hi ha més influència de les bases ideològiques de cada partit, però torno a repetir que per assolir aquest projecte d’independència hi ha de ser tothom en un sol col·lectiu polític. Veig que a Catalunya això és impossible. Si ens fixem en el partit nacional escocès i com li ha anat amb les seves majories absolutes, com aquí ens podem pensar que amb una força tan minúscula acabarem arribant al mateix propòsit. Se’m fa molt difícil pensar que serà així.

Si em permet, crec que la divisió és un tret característic de la política espanyola i catalana. I especialment, més de les esquerres que de les dretes.
Sí, però en una comunitat de propietaris ningú diu “Ah, es que usted es de derechas” amb el pressupost. Doncs no ens pensem que això està molt més allunyat en una ciutat. Parlar de tendències ideològiques en un pressupost municipal es fa difícil. La sensació és que l’autèntica misèria de les esquerres era que es fragmentaven, i ara ho veig amb cert interès, perquè crec que a l’Estat espanyol sempre hi ha existit la ultradreta. Ara bé, diluïda en altres partits que – seran o no seran d’ultradreta – però allí la tenien. En el moment en què s’ha obert una finestreta per identificar a l’extrema dreta doncs els tenim allà. El doble efecte és que ara a la dreta també l’afecta la llei electoral d’Homs, la qual la fragmenta més amb l’entrada de Vox. Per tant, és molt interessant, ja que abans només estava fragmentada l’esquerra. Crec que ara a Catalunya ja no ens movem per aquestes sinergies, sinó per la qüestió nacional.

Llavors vostè comptaria amb la CUP per fer govern?
Sí, i tant. Amb la CUP i amb tothom qui es ‘posés a tiro‘. Al final estem parlant de recuperar els drets i llibertats, una amnistia pel país… i algú ho pretén fer sol? És impossible.

Passem al bloc municipal. Vostès han desestimat les al·legacions dels treballadors de l’Ajuntament per aprovar els pressupostos. És el preu a pagar per entrar al Govern?
De cap manera. No tinc cap preu a pagar  per estar al Govern. Ni un. I sóc tan lliure per escollir si o faig o no. I amb aquesta llibertat li exposo a vostè. Aquest tema depèn de si un té ganes de treballar per a la seva ciutat. Jo per exemple amb el Sr. Ballesteros no m’ho plantejaria mai. El Sr, Ballesteros té un judici pendent i, per tant, des de la meva perspectiva política, jo mai podria entrar a cap govern amb ells. Ara mateix, i vostè ho sap, vam aprovar uns pressupostos essencials en aquesta fase de pandèmia i amb la crisi posterior. Era un pressupost absolutament necessari per evitar extensions dels anteriors comptes. Fixi’s una cosa, fins i tot trobo pervers que per part d’algunes forces polítiques de la ciutat s’anés quirúrgicament a col·lapsar aquest pressupost. Per què vostè es pot imaginar un pressupost on hi hagi una partida de manteniment del mur verd de la Tabacalera? Tenint en compte que aquest mur verd ja no existeix. I nosaltres hauríem de perdre temps amb diversos plenaris per acabar dient que aquesta partida l’hem de portar cap al lloc on correspon, que és el del tercer sector? Home, si algú va per aquí s’ha tornat boig.

Per tant, és un tema de contrarellotge. Els pressupostos eren necessaris el més aviat possible?
Estem en una pandèmia mundial. Ara mateix és moment d’empènyer, i no de fer polítiques de cabaret. És el moment de treballar, treballar i treballar. I per treballar en política primer es necessita un pressupost que ja existeix. Tenim uns increments d’atur brutals, tenim un sistema sanitari que no només l’hauríem de millorar, sinó també assegurar, perquè hem vist que això de les pandèmies no és cap broma, ni és inusual, i a més a més és previsible. Llavors, tot s’ha vist impactat i, per tant, ara és el moment de què tothom treballi per la ciutat. Si a nosaltres en aquest moment ens enganxa en política local, doncs el que faci falta.

Ha tingut l’oportunitat de reunir-se amb els sindicats?
No. Avui m’he trobat a la plaça de la Font amb ells i els hi he demanat hora a tots. Benvinguda la seva pregunta. Tenim hora concertada.

Quines solucions proposa a les seves reclamacions?
Solucions màgiques – que no li enganyi ningú – no n’hi ha cap. La solució màgica és de dotació pressupostària. Quin és l’autèntic problema? Doncs és que el pressupost municipal s’ha vist altament reduït pel que fa a ingressos, encara que tenim el compromís del Govern espanyol de pseudorescatar els municipis. Ens agradaria – i no avui, sinó des de l’inici de la pandèmia – que tot això es materialitzés en alguna cosa concreta de com salvaran els municipis, a més de les aportacions que puguis tenir de la Generalitat de forma directa o indirecta. És en aquest punt on s’ha d’agafar alguna partida pressupostària i s’ha d’intentar suprimir-la o compensar-la d’una altra manera per reconvertir-la en aquestes prestacions (les que demanen els treballadors). Llavors, en un exercici raonable pressupostari on  tinguessis aquests ingressos assegurats al 100%, més alguns altres comptes, podries acabar dotant el pressupost per anar mitigant tots aquests compromisos que durant aquests anys s’han dut a terme – imagino que per l’alcalde Ballesteros – i establir un calendari i un pla per la seva satisfacció. Però insisteixo, és agafant part del pressupost municipal i dotant aquestes partides. Ha de ser així. Són compromisos tan seriosos que s’han de complir, no queda una altra. Jo crec que els funcionaris sí que estan en disposició d’escoltar un compromís clar i calendat. Però no hi ha miracles.

Vostès a on se situen dins del Consell Plenari: oposició, col·laborador necessari del Govern…? Li agradaria integrar el govern?
A nosaltres, com a grup municipal, ens agradaria ser on estem ara. Perquè nosaltres, li puc assegurar que estem molt orgullosos de tot el que hem estat fent fins ara. Sense anar més lluny, avui hem anat a l’associació de veïns de la Granja a portar aliments, després cap a la protectora d’animals, després cap a la plaça de la font perquè hi havia la celebració del Carnaval… És a dir, jo fent aquesta feina – que és la que se m’exigeix – des de la posició que tenim des del nostre grup municipal…

Quina és aquesta posició llavors?
Em sento allà on vull sempre. Llavors, en determinades ocasions he estat amb l’oposició dient-li al Govern que no ho estava fent bé, i en algunes d’altres on he vist que hi havia una espècie d’abús polític per part d’un grup de l’oposició doncs jo he esdevingut defensor del Govern. I és que li deia: em sento tan còmode des del Govern dient-li a l’oposició que no ho estan fent com ho haurien de fer, com des de l’oposició dient que el Govern no està fent les coses com les hauria d’estar fent.

En el suposat que vostè entrés al Govern, quina regidoria li agradaria agafar?
Oci Nocturn (riu). No, ara mateix no és una qüestió de carteres. És sobretot un tema d’entesa entre les persones que podríem acabar fent una coalició d’aquest tipus. Després m’imagino que hi han els aparells dels partits polítics que també han de dir la seva en tot això i finalment, prendre les decisions al respecte. El que li vinc a dir és que quan jo explico que el compromís de Junts per Catalu… perdó, Junts per Tarragona amb l’Elvira i la Cristina és de treballar, ens és relativament indiferent (la regidoria).

Llavors no hi ha cap que li faria una mica més de gràcia agafar respecte a la resta?
No. Treballar. Ganes de treballar. I mira que a títol personal tinc la satisfacció d’estar treballant a l’Empresa de Mercats de Tarragona, que d’alguna manera pots fer ciutat. La veritat és que això és dignificant. M’agradaria moltíssim poder ser capaços de fer més feina si fos possible, però insisteixo, no hi ha res de tot això ara mateix. Podria ser que no fos possible per la raó que sigui i continuarem treballant amb els mercats i per la ciutat, ja sigui a l’oposició o dient-li a l’oposició que no ho està fent bé.

Ara anem cap a Ciutadans. Com valora aquesta ‘fugida’ massiva dels regidors de Cs?
Li faré d’una altra manera. Jo em vaig passar part de la campanya municipal afirmant que era necessari un canvi generacional a la política, especialment a la local. Tot degut a les noves formes de veure i fer les coses. I el que he pogut constatar és que és la meva generació fa coses estranyes en política. En fi, potser el que m’hagués agradat és que la nova política millorés l’anterior, i no estic del tot convençut.

S’obre una nova etapa a l’Ajuntament tenint en compte que els dos exregidors de Ciutadans passaran a ser no adscrits?
No ho sé. La veritat és que preferiria no parlar de la casa dels veïns. Tarragona necessita polítics rigorosos, ferms i amb capacitat d’aportar a la ciutat, i jo el que diria és que superin totes aquestes discrepàncies internes i que es concentrin al 100% en la ciutat.

Bé, jo ho deia pel que va comentar la Sra. Orts, quan va afirmar que hi va haver moltes mocions que hi van votar en contra per ordres del partit, però que personalment haurien votat a favor. La pregunta va per aquesta línia. Si ara creu que aquestes mocions es començaran a tirar endavant.
Estic convençut que no, que no serà així i que serà igual de difícil que abans.

Respecte al seu futur, es tornarà a presentar a les properes eleccions municipals?
No en tinc ni idea. Li dic de veritat.

No ha mantingut cap conversa amb algun partit polític que li hagi cortejat una mica?
Amb el Partit Socialista, m’estan tirant els trastos. (silenci d’incredulitat i riures). No, amb ningú, amb ningú.

Per tant, cap formació li ha trucat a la porta?
No, ja sé que últimament això és com a molt habitual, però no, no. A mi ningú m’ha tirat els trastos. M’estic  deprimint i tot. Ningú m’ha tirat els trastos i li insisteixo, jo em vaig trobar amb la dicotomia d’anar al PDeCAT o anar a Junts i vaig acabar ni amb els uns ni amb els altres. Llavors, jo dono mostres evidents de què no crec que en el món municipal els partits haguessin de portar el lideratge sobre les persones. Crec que les persones han de ser la referència. Això que li comento ho dic sense perjudici, que nosaltres som el grup de Junts per Tarragona i que com a tal jo tinc converses permanents amb Junts per Catalunya i fins i tot amb el comitè local del PDeCAT. Tingui en compte que a la meva llista la meitat de persones són del PDeCAT i l’altra meitat eren independents que ara molt probablement formen part de Junts per Catalunya. A mi, aquesta diversitat m’agrada i molt. Perquè és d’aquesta manera quan saltes les lògiques de partit. Algun dia hauríem de veure aquests WhatsApps, on uns pensaran d’una manera, els altres pensaran d’una altra, però tots abandonen la seva lògica de partit quan s’està parlant de qüestions de Tarragona. I a mi això la veritat és que m’encanta.

Podria tornar-se a presentar en una llista de Junts per Tarragona? És a dir, amb un partit que no fos ni Junts per Catalunya ni PDeCAT?
No tindria cap inconvenient. Però a més a més dir-li que quan jo vaig entrar en el món municipal per les eleccions del 2019, això de ser independent era un valor afegit. Es buscava gent que no hagués vingut de partits polítics. I jo em considero un independent, perquè crec que a aquells partits als que representava i que anaven en forma de coalició, no han estat beneficiats per la fragmentació. Insisteixo, jo crec que hi ha moltes vegades que en la política municipal és important que les persones puguin treure una mica més el cap que els propis partits. Perquè estem parlant d’un col·lectiu de veïns i veïnes, del futur dels nostres fills, del futur de la nostra ciutat. N cal barrejar-ho amb tesis de partits. Si vostè em pregunta quin és el meu ideari polític li diria que home, jo estic a Junts per Catalunya i considero que el PDeCAT, malgrat aquesta darrera discrepància, forma part de la mateixa gent.

PUBLICITAT

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Febrer, 2021
Arza-14F.jpg

El cap de llista del Partit Demòcrata a Tarragona, Marc Arza, ha dedicat unes paraules als resultats que ha obtingut el seu partit a Catalunya i a la demarcació (0 escons): “Teníem la plena confiança de què la campanya havia anat prou bé com per a entrar al Parlament”.

“Han fallat moltes coses”, explicava el candidat a Tarragona Ràdio. Arza afegia que “és molt difícil fer una valoració”, i que accepten els resultats tot felicitant “a les altres formacions per treure millors resultats”.

“Gràcies a la gent que ens ha votat”, concloïa el demòcrata.

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Febrer, 2021
Arza-14F.jpg

Marc Arza té 44 anys i actualment és el cap de llista del PDeCAT a les eleccions per Tarragona. Havent estudiat dret, es dedicà al comerç internacional, per la qual cosa va viatjar per mig món. L’any 2010, sorprenentment aconsegueix entrar a l’Ajuntament de Reus amb CiU com a regidor de Dinamització Econòmica. Mantindrà el càrrec durant 8 anys, fins al moment en què esclataria el cas Traiber, el qual l’obligaria a fer el típic pas al costat convergent. El reusenc ha estat escollit com el més indicat per liderar als demòcrates en aquesta nova legislatura. No ho tindrà fàcil, ja que tot indica que haurà de lluitar de valent per assolir un escó tarragoní.

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Febrer, 2021
20210208_Carles-Luz-compareix-acompanyat-de-lalcaldessa-de-Tortosa-Meritxell-Roigé-i-dels-candidats-Marc-Arza-i-Teresa-Moya-1280x720.jpg

Carles Luz

El Partit Demòcrata de Catalunya (PDeCAT) ha reclamat programes d’ocupació eficients davant del mig milió d’aturats que té Catalunya. Ho ha transmès aquest matí a través del candidat ebrenc pel 14F, Carles Luz, qui ha mencionat les “més de 50 empreses que ofereixen llocs de treball qualificats al territori que no s’estan cobrint”, segons dades del Fòrum d’Ocupació de la URV. “Des del PDeCAT pensem que el millor subsidi és una bona feina”, exposava Luz, el qual afegia: “També impulsarem plans d’ocupació específics per joves i majors de 50 anys, ja que entenem que són dos col·lectius amb una afectació especial de l’atur”.

Carles Luz també ha reivindicat convertir aquesta crisi en una oportunitat per a les Terres de l’Ebre, i ha apuntat que cal “millorar la connectivitat i fomentar el teletreball, des d’un entorn rural, amb qualitat de vida, per atreure població al món rural”. “Les Terres de l’Ebre tenen un gran valor i sembla que alguns les vulguin empobrides, el PDeCAT no ho permetrem”, ha conclòs el candidat.

PUBLICITAT


REDACCIÓ4 Febrer, 2021
Salvador-Illa.jpg

El Centre d’Investigació Sociològica (CIS) torna a posicionar al Partit Socialista de Catalunya com a guanyador de les eleccions del 14 de febrer. En aquest cas, el CIS atorga entre 22 i 26 escons a la llista encapçalada per Salvador Illa. Molt a prop li seguiria Esquerra Republicana amb 19-21 i Junts per Catalunya amb 13-18. La resta de formacions polítiques s’allunyarien més, trobant a En Comú Podem com a 4a força amb 7-10 escons. Seguidament se situaria Ciutadans amb 7-9 i la CUP amb 6-8. Els partits amb menys representació al Parlament serien Vox amb 5-8, el Partit Popular amb 5-7 i el Partit Demòcrata amb entre 1 i 2 parlamentaris. La resta de grups polítics es quedarien fora d’aquesta legislatura.

PUBLICITAT


REDACCIÓ1 Febrer, 2021
20210201_CarlesLuz-i-Teresa-Moya-1280x720.jpeg

Carles Luz

El Partit Demòcrata de Catalunya ha presentat una de les seves propostes de cara a les eleccions del 14F. En aquest cas, es tracta d’una taula de consens entre ajuntaments de les Terres de l’Ebre. L’objectiu és “consensuar la posició  del territori per fer-la arribar al Parlament, al Congrés i a la Unió Europea”, segons explica el candidat demòcrata Carles Luz. “El PDeCAT  estem compromesos amb el desplegament de la Vegueria de l’Ebre”, ha conclòs. Amb el mateix objectiu, el PDeCAT defensa la creació de la vegueria de les Terres de l’Ebre.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ26 Gener, 2021
joana-ortega.jpg

Joana Ortega, en la seva etapa com a consellera

La número dos del PDeCAT, Joana Ortega, ha preguntat a la candidata de JxCat, Laura Borràs, com ho farà per implementar la independència si s’obté més del 50% de vots independentistes el 14-F. “Reclamo seriositat i un optimisme realista. Catalunya no pot aguantar més frustració”, ha afegit. I ha contraposat la seva formació amb JxCat tot reivindicant el PDeCAT com un partit “realista, amb respostes concretes i un programa que dóna resposta a les necessitats de la gent”.

“A Catalunya hi ha qui veu aurores boreals, jo toco de peus a terra i veig que hi ha molta gent que s’ho passa malament”, ha conclòs. D’altra banda, Ortega ha criticat que Salvador Illa abandoni el ministeri de Salut tot considerant que “desvirtua la política”.

Ortega ha defensat que la independència només s’aconseguirà “si hi ha progrés econòmic i prestigi, estructures d’estat, reconeixement internacional i una àmplia majoria que ho faci possible”. En aquest sentit, la número dos del PDeCAT ha assegurat que la independència “no és un eslògan, sinó un projecte de país que es construeix cada dia”.

També ha considerat que la marxa d’Illa posa en qüestió que sigui necessari un ministre de Sanitat i “posa de manifest inseguretat de cara als ciutadans i increment de la desafecció cap a la política”. “Si ara no ens cal un ministre de sanitat, quan cal?”, ha preguntat.

PUBLICITAT


REDACCIÓ22 Gener, 2021
rosa-maria-ibarra.jpg

El Centre d’Investigacions Sociològiques ha mostrat la seva predicció per a les properes eleccions a Tarragona. La seva enquesta situaria al Partit Socialista de Catalunya (PSC) com a primera força política amb 30-35 escons, seguit de ben a prop d’Esquerra Republicana (ERC) amb entre 31 i 33. El següent partit més votat seria Junts per Catalunya (JxCat), els quals assolirien entre els 20 i els 27 escons. Tot seguit, Ciutadans (Cs) seria el següent amb 13-15 escons. Finalment, les darreres posicions serien per En Comú Podem (ECP) amb 9-12, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) amb 8-11, Vox amb 6-10 i Partit Popular (PP) amb 7.

Per tant, la resta de formacions com PDeCAT, PNC o PACMA es quedarien sense representació a la província de Tarragona. Destaca el percentatge d’indecisos, que es col·loca en un 39,1 %. Gràcies a aquesta xifra d’enquestats, encara és difícil saber com canviaran els escons de cada partit a Tarragona. També s’ha de tenir en compte que molta gent no anirà a votar a causa de la covid-19, tot i que poden fer-ho per correu.

PUBLICITAT


REDACCIÓ21 Gener, 2021
20201020_FB.jpeg

Ferran Bel

El Partit demòcrata de Catalunya (PDeCAT) s’ha posicionat a favor de reduir l’IVA de les perruqueries i estètiques al 10%. Ho ha fet aquest matí, quan el seu diputat, Ferran Bel, ha presentat la iniciativa al Congrés dels Diputats. L’objectiu de Bel és que la proposta sigui debatuda tant a la Comissió d’Hisenda com al Ple. 

“A aquests sectors se’ls va demanar un  esforç amb la pujada de l’IVA en l’anterior crisi per part del govern del PP. Ara és imprescindible  i de justícia que quan més ho necessiten els sectors de perruqueria i  estètica puguin retornar a l’IVA reduït com era vigent fins el 2012”, ha exposat el demòcrata.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter