21. Febrer 2024

Arxius de pdecat | Diari La República Checa

REDACCIÓ14 Juny, 2023
20201020_FB.jpeg

El que va ser portaveu del PDeCAT al Congrés, Ferran Bel, ha anunciat que deixa la política i el partit després de dotze anys a les Corts Generals i ha avisat que encara que el PDeCAT ha estat una formació útil, que ha deixat “petjada legislativa ” a la XIV Legislatura, hi ha un sobiranisme “realista” que actualment està orfe.

“Me’n vaig després d’una legislatura on ens hem sentit útils, on l’aritmètica parlamentària ens ha permès incorporar moltes propostes a totes les iniciatives”, ha dit davant dels periodistes del Congrés a qui ha reconegut que l’espai polític que a Catalunya ha representat durant molts anys el PDeCAT, com a hereu de l’antiga Convergència, “una part està orfe”.

Tot i això, ha valorat que el PDeCAT es presenti a les properes eleccions del 23 de juliol i s’ha mostrat convençut que “explicarà bé la seva proposta”, però ha advertit que si no es fa “prou atractiva”, els vots podrien anar-hi a parar altres formacions polítiques.

Reivindicant la tradició convergent, Bel ha insistit que la seva continuïtat la decidiran les urnes.

L’exdiputat, exsenador i exalcalde de Tortosa (Baix Ebre) tornarà al seu despatx d’assessoria fiscal

“Aquest espai d’un sobiranisme, independentisme compromès, realista, pragmàtic i que entén que la política és millorar les condicions de vida de la gent i que ocupa un espai de centralitat existeix i es recuperarà en un futur. Trigarà més o menys”, ha confiat malgrat que tampoc vegi “una gran disputa” entre altres partits per intentar ocupar aquest espai.

“Potser ho estan ocupant de forma més sibil·lina”, ha considerat, alhora que ha mostrat la seva preocupació perquè els partits sobiranistes i independentistes a Catalunya estiguin més pendents d'”ofegar-se mútuament” que de fer un “front comú a una amenaça externa” com pot ser la que representi un govern de PP i Vox a Catalunya.

L’exdiputat, exsenador i exalcalde de Tortosa (Baix Ebre) tornarà al seu despatx d’assessoria fiscal en aquesta localitat després de prendre una decisió personal reflexionada fa temps i que ha dit que “si hi hagués hagut alguna cosa, que no s’ha produït, que hagués fet revertir-la, ja que potser m’ho hauria pensat”.

PUBLICITAT












REDACCIÓ20 Abril, 2023
didac9-1280x961.jpg

Dídac Nadal vol fer un pas al costat en el panorama polític local, però sembla que no li deixen. Hi ha partits que consideren que el regidor de Comerç encara pot aportar molt a la política tarragonina. De fet, en la roda de premsa del seu comiat, Nadal va deixar la porta oberta. O sigui, va dir que no es presentaria a les eleccions municipals, però no descartava tornar a la política en un futur no massa llunyà. Abans d’acomiadar-se va deixar clar la seva preferència per la formació encapçalada per David Bonvehí: el PDeCAT.

És exactament la ‘marca blanca’ d’aquest partit (Sí Tarragona) – barrejat amb Ara Catalunya – que va intentar ‘festejar’ amb Dídac Nadal amb la intenció d’incloure’l a la candidatura liderada per Mar Giné. L’alcaldable de ‘Sí Tarragona’ va confessar haver-se reunit amb Nadal el dimarts passat. No obstant això, va explicar als periodistes que la seva candidatura compta amb el suport de Nadal, però no assegura que el regidor formi part de la llista que porta per eslògan ‘Desperta Tarragona’.

Giné va explicar que la seva candidatura municipalista disposa del suport del també president de l’Empresa de Mercats de Tarragona, però que “en principi no estarà a la llista”. La candidata, molt hàbil, no va esclarir si va oferir-li un lloc en el seu equip. Giné, per tal de concloure el tema, va fer referència al comiat de Nadal, on va apuntar que deixava la política.

PUBLICITAT





REDACCIÓ19 Abril, 2023
Mar-Giné-Sí-Tarragona-1280x960.jpg

Mar Giné veu la seva candidatura com l’alternativa als projectes faraònics electoralistes. Així ho ha explicat durant la seva presentació com a alcaldable d’Ara Pacte Local, la coalició del PDeCAT i Ara Catalunya que a Tarragona tindrà el nom de  Tarragona.

Sota el parer de Giné, la ciutat es troba en un estat de decadència que cal solucionar com a màxima prioritat abans d’executar projectes “electoralistes”. La candidata ja ha llençat el seu primer atac cap a altres partits, afirmant que la Rambla del Mar presentada pel PSC és una d’aquestes propostes faraòniques de les quals cal fugir.

El comerç i la seguretat són dos dels handicaps de la candidata de ‘Sí Tarragona’

Giné s’ha presentat com una gestora preocupada pel dia a dia de la ciutadania. Entre els seus objectius hi ha el de revitalitzar el comerç i tenir cura de les vertaderes problemàtiques de les persones com la seguretat. L’alcaldable ha criticat que la política nacional de vegades arribi al plenari tarragoní, ja que ho considera un debat buit per a la ciutat.

La líder de  Tarragona també ha apuntat que la seva llista no es mourà per interessos partidistes, perquè només rebrà el suport del PDeCAT i d’Ara, però sense cap imposició per part les dues formacions. De fet, ha assegurat que tot el seu equip es presentarà com a independent. Respecte al lema de campanya, la coalició aposta per “Desperta Tarragona!”.

Conversacions amb Dídac Nadal
Que Dídac Nadal dona suport al PDeCAT no és cap novetat. Giné, però, ha confirmat que s’ha reunit amb el líder de Junts per Tarragona i que “en principi no estarà a la llista” d’Ara Pacte Local. L’alcaldable, molt hàbil, no ha deixat clar si en aquesta trobada va oferir-li un espai en el seu equip. Així i tot, sí que ha apuntat que compten amb el seu suport, ara de manera especial pel fet de presentar-se com a una candidatura municipalista.

VÍDEOS



PUBLICITAT





REDACCIÓ13 Abril, 2023
maria-del-mar-giné-PDECAT-1280x960.jpg

Maria del Mar Giné Serven, cap administrativa de l’àrea de Territori a Roda de Berà, liderarà la candidatura del PDeCAT per a la coalició Ara Pacte Local a Tarragona de cara a les eleccions del 28 de maig. Aquesta tria ha sorprès a tothom, ja que el PDeCAT havia estat durament criticat per la seva incapacitat i lentitud a l’hora de trobar una persona adequada per presidir la candidatura a la capital de la província.

La candidata d’Ara Pacte Local a Tarragona

Giné és una experimentada professional que ha ocupat càrrecs de responsabilitat a l’administració pública. A més a més, també és la dona de Marc Montagut, alcaldable de Salou i candidat del mateix partit, el que reforça la seva posició dins l’organització.

Amb el fitxatge de Giné, el PDeCAT busca remuntar en les enquestes i competir en igualtat de condicions amb la resta de forces polítiques que opten a guanyar un lloc a la sala de plens de la Plaça de la Font. El partit independentista concorrerà a les eleccions amb la coalició Ara Pacte Local, deixant de banda la candidatura de Junts per Catalunya, liderada per Jordi Sendra.

Amb aquesta tria, el PDeCAT espera posar fi a la seva crisi interna i atraure l’atenció dels ciutadans de Tarragona. Amb tot, només el temps dirà si la nova candidata aconsegueix consolidar-se com una figura referent en la política municipal de la ciutat. Ja veurem si la candidatura de Giné farà mal a la candidatura de Jordi Sendra.

PUBLICITAT













REDACCIÓ14 Març, 2023
Ramon-Vilaltella-1-e1621616377628.jpeg

Negociacions trencades. Junts per Catalunya i el PDeCAT finalment no aniran plegats a les eleccions municipals per Tarragona. Segons avança el Diari de Tarragona, el punt d’inflexió ha estat la petició d’una coalició per part del Partit Demòcrata, el propietari dels drets electorals. Jordi L’equip de Jordi Sendra no hauria vist amb bons ulls la proposta, recolzant-se en els resultats dels passats comicis autonòmics, en els quals Junts va obtenir 6.721 vots a la ciutat la ciutat respecte als 802 del PDeCAT.

En un principi, la junta nacional de la formació liderada per David Bonvehí no aprovava cap mena d’acord amb Junts. No obstant això, s’hauria obert una finestra que passava per presentar-se en coalició. Amb les negociacions trencades, Jordi Sendra haurà de lluitar de valent per ser present als debats electorals i aconseguir la tramitació censal. El PDeCAT, per la seva banda, es presentarà sota el paraigua d’Ara Pacte Local, una llista unitària que inclou Convergents, Lliures, Ara, PNC i Centrem.

Un dels grans mals de cap del Partit Demòcrata a Tarragona és trobar un candidat. Ja s’han descartat noms com el del president del PDeCAT a Tarragona, Ramon Vilaltella, i altres amb pes dins de la comitiva local com Irene Mallol o Roser Olivé. Una de les opcions predilectes era en Dídac Nadal, que sembla que ha trencat alguns cors amb la seva retirada temporal de la política.

PUBLICITAT





REDACCIÓ9 Març, 2023
didac_nadalcomiat-scaled-e1678385884303-1280x833.jpg

 S’han acabat els rumors. Dídac Nadal ha desvetllat, finalment, el seu futur polític, sobretot a curt termini. No es presentarà a les eleccions del proper 28 de maig. En una roda de premsa, amb força expectació, el portaveu de Junts per Tarragona ha dit que abandona la política activa, desencantat i perquè, també, no ha vingut a perpetuar-se: “Faig un pas enrere i me’n vaig”, ha estat taxatiu.

En la base de la seva decisió estan motius personals, professionals i, òbviament, polítics. Ha confessat que la política nacional és repugnant” i la catalana un lamentable desordre. De fet, ha dit que no es reconeix en els partits ni en l’actual Parlament de Catalunya. 

Durant els plenaris es diuen “bestieses d’important calibre”

En l’àmbit local, pensa que “no estem sent honestos i ja no representem allò que hauríem de representar” i que les estratègies polítiques locals són controlables i de butxaca (“se les veu venir”). Nadal no amaga que l’actual panorama l’entristeix. “Sóc una persona que em considero valent, però ara no és una època per a valents”, ha dit, deixant clar que les regidories gestionades per Junts són les que tenen una activitat més intensa. Però també s’ha queixat del guirigall que, de vegades assistim a saló de plens. En la seva opinió, durant els plenaris es diuen “bestieses d’important calibre”.

No li ha costat prendre aquesta decisió perquè està decebut amb “la política trapera que no hauria d’existir en la política local”. Recorda que sempre ha intentat que les seves actituds i accions fossin conseqüents amb les seves afirmacions.

Preguntat si marxa satisfet, ha estat contundent en afirmar que no. “Mai no estaria satisfet amb la Tarragona que deixo”, ha remarcat.

Ningú no em pot prendre el dret de tornar en un futur

Ara que està amb peu fora del palau municipal, ha dit, amb to irònic, que no sap si anirà a votar. En el cas que ho faci, en l’urna dipositaria la papereta del PDeCAT perquè és l’únic partit que no ha sucumbit a les sacsejades i ha sabut estar a l’altura tot i tenir presència en llocs de poder.

Quina relació manté amb Jordi Sendra, l’alcaldable de Junts per Catalunya a Tarragona? “Relació d’amor”, ha dit de forma sarcàstica. Ha precisat que no té en contra de Jordi Sendra, però no és el seu amic.

El regidor de Comerç i president de l’empresa de Mercats Municipals ha dit que la seva decisió no pot ser interpretada com un adeu definitiu, perquè “m’agrada la política”. Tot i que ara mateix té ganes de poder dedicar més temps a la seva família, no ha descartat poder fer un pas endavant de cara al futur. “Ningú no em pot prendre el dret de tornar en un futur”.

Dídac Nadal ha tingut paraules d’agraïment per a les seves companyes regidores i pels assessors del grup municipal i l’equip dels mercats.

 

Tota la roda de premsa

PUBLICITAT
















REDACCIÓ9 Març, 2023
sendra_candi-1280x720.jpg

Pactes. S’apropen les eleccions i ja és crucial que cada partit polític tingui el seu equip de confiança i les seves aliances enllestides. Encara, però, hi ha formacions que estan debatent com presentar-se als comicis del 28 de maig. És el cas del PDeCAT i Junts per Catalunya, els quals estarien negociant una candidatura conjunta a Tarragona.

Jordi Sendra (arxiu)

Per ara tan sols es coneixen alguns noms que acompanyaran Jordi Sendra en el seu camí cap a l’Ajuntament, com per exemple l’expresident d’Ara Tarragona, Pep Manresa. El desig de Junts seria que el PDeCAT aportés alguns candidats a la seva llista, la qual tindria el nom de la formació liderada per Jordi Turull.

L’objectiu d’aquesta possible unió seria evitar la fragmentació del vot neoconvergent en uns comicis que s’anticipen força igualats i, per tant, sumar el màxim d’esforços disponibles és vital.

El gran impediment d’aquest acord seria la direcció nacional del Partit Demòcrata, la qual no veuria amb bons ulls aquesta sinergia municipalista a Tarragona. On quedaria Ara Pacte Local? Aquesta és l’altra gran incògnita de l’afer, ja que el PDeCAT té una entesa a nivell català amb altres formacions per concórrer a les eleccions (Centrem, Ara, Convergents, el Partit Nacionalista de Catalunya i Lliures).

Sigui com sigui i segons ha pogut saber larepublicacheca, el pacte entre Junts i PDeCAT podria ser imminent, amb les conseqüències internes que podria tenir per als membres del Partit Demòcrata a Tarragona.

PUBLICITAT





REDACCIÓ20 Octubre, 2022
pellicer.jpg

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, plegarà del PDeCAT pel pacte segellat entre el partit postconvergent i la formació Ara Catalunya. Les dues parts han anunciat que concorreran junts a les eleccions de 2023. Segons Pellicer, l’acord no s‘ha consultat amb la militància. “No em representa”, ha expressat el batlle en un to decebut. Per aquest motiu, Pellicer presentarà la seva baixa del PDeCAT.

Tanmateix, no deixarà les seves funcions al capdavant de l’Ajuntament de Reus. Està previst que la resta de regidors del mateix partit es pronunciïn en les properes hores. El regidor de la CUP, Èdgar Fernández, ha reaccionat a la notícia via xarxes socials amb les emoticones d’un circ, crispetes i una cara rient.

XARXES

PUBLICITAT





REDACCIÓ18 Gener, 2022
3735328-1280x854.jpg

La pandèmia no entén ni de classes ni de categories. Aquesta és la realitat de molts catalans que s’estan contagiant davant l’arribada de la variant òmicron que ha acabat alterant tota la realitat a tots els àmbits.

Amb aquest ‘descontrol’ de la pandèmia, Ferran Bel, diputat del PDeCAT al Congrés dels Diputats per la demarcació de Tarragona ha anunciat que ha donat positiu per Covid-19. Ha estat el mateix polític ebrenc qui s’ha fet ressò del resultat d’un test a través de les xarxes socials.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ22 Setembre, 2021
cristinaGuzaman_-1280x960.jpg

Cristina Guzmán Roset va canviar l’uniforme dels Mossos d’Esquadra per la política. Considera que està vivint una experiència gratificant, sobretot perquè pot contribuir a la millora de la seva ciutat i al benestar dels ciutadans. Discreta, treballadora incansable i empàtica, l’actual regidora de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Tarragona reconeix que hi ha molta feina a fer a la comissaria de la Guàrdia Urbana. La manca d’efectius és un dels seus principals hàndicaps. En aquesta entrevista, Cristina Guzmán fa un repàs per l’actualitat més prement en relació amb la seguretat. Té una opinió molt particular i crítica amb el ‘tracte’ que reben els extutelats per part de l’administració. L’expresidenta de l’Associació de Veïns de Sant Salvador també parla del seu futur polític i del que li agradaria que passés amb el PDeCAT i Junts.   


Què fa una mossa d’Esquadra governant els destins de la Guàrdia Urbana de Tarragona?

L’Albert Abelló em va convidar a formar part de la seva llista electoral quan jo era la presidenta de l’Associació de Veïns de Sant Salvador. Vaig demanar una excedència als Mossos per dedicar-me a la política i la situació em va conduir fins aquí.

Havia imaginat mai ser la regidora de Seguretat Ciutadana?
Em fa molta il·lusió. Sempre havia pensat que si un dia arribés a governar m’agradaria ser regidora de Seguretat Ciutadana de la meva ciutat.

Com va trobar la Guàrdia Urbana?
Durant molt anys per diferents motius no s’ha proveït els agents necessaris per dotar-la de l’estructura que es mereix i per tenir, en definitiva, una policia forta.

Quants agents falten?
Després de l’ingrés dels nous agents al mes d’octubre, ens faltarà una vintena més. Hauríem de tenir en actiu uns 280 agents, tot i que la Guàrdia Urbana de Tarragona hauria de superar els 300.

Com qualificaria la Guàrdia Urbana de Tarragona (GUT)?
És una policia de proximitat, però és cert que per poder arribar als nivells d’excel·lència encara falten molts efectius.

La gent està satisfeta amb la GUT? Rep moltes queixes?
Sempre hi ha algú que es queixa.

Hi ha veus que apunten a una actitud xulesca per part d’alguns agents…
A tots els col·lectius trobem sempre algú que desentona. Hem de fer un esforç perquè l’atenció al client sigui correcte i la que es mereix. Són molt resolutius a la GUT.

Quina és la gran problemàtica de la Guàrdia Urbana?
Insisteixo: la manca d’efectius.

S’ha reunit amb els sindicats de la policia?
Encara no. Em vaig reunir quan encara no era la regidora de Seguretat Ciutadana. Ens reunirem aviat.

Quan té previst reunir-se amb els representants sindicals?
Serà en breu.

Estem estudiant instal·lar càmeres a la Part Alta i al perímetre del palau municipal

Però coneix les seves reivindicacions?
Clar. Hi ha una promoció interna que cal fer. Hem de resoldre el tema de l’interinatge. També reclamen nous vehicles.

Comprareu cap?
Hem adquirit dos vehicles i dues motocicletes.  De cara a l’any vinent volem comprar-ne quatre més.

Els agents també es queixen de l’estat de la comissaria, sobretot quan plou…
Sí, som conscients d’aquesta reivindicació i en prenem nota. No entenem que un edifici nou arribi al 2021 en aquest estat. Vam demanar assessorament jurídic per exigir responsabilitats al constructor. Les goteres podran degenerar en problemes més seriosos.

Quin ha estat el tema més complicat que ha trobat a la seva arribada?
Els assumptes relacionats amb la convivència i les queixes dels veïns sobre la inseguretat. Estic en permanent contacte amb les diferents entitats veïnals per intentar solucionar alguns aspectes que acaben provocant una sensació d’inseguretat.

La falta de seguretat que es viu a Tarragona és real o és només una percepció?
Crec que s’ha magnificat. Però és important tenir en compte que quan una persona surt al carrer i se sent intranquil·la és perquè està passant alguna cosa i cal analitzar-la.

Què creu que està passant?
Hi ha incidents que cal controlar i hi ha ‘punts calents’ que cal redoblar l’atenció. Tot i això, no vol dir que Tarragona sigui una ciutat insegura.

Hi ha zones on cal dedicar més atenció i efectius

Hi ha punts calents a Tarragona, quins són?
A cada barri hi ha un punt calent, és evident.

Quina és la zona més complicada a nivell d’inseguretat?
Segurament a Camp Clar, però no és nou. És un lloc on hi ha molts conflictes de salut pública.

Per quina zona no sortiria per la nit?
Tarragona no és el Bronx. És una ciutat segura. No obstant, és cert que hi ha zones on cal dedicar més atenció i efectius perquè la gent pugui recuperar la sensació de seguretat perduda.

Vostè diu que cal dedicar més atenció, però alhora parla de manca d’efectiu. Quina és la solució?
La manca d’efectius és real, però els agents estan distribuïts de tal forma que estan fent un patrullatge eficient.

La gent es queixa que la Guàrdia Urbana es dedica més a posar multes d’estacionament que a controlar allò que és realment important per a la seguretat…
Aquesta percepció sempre ha existit. Molta gent creu que la policia només està per denunciar. No podem oblidar que la policia fa la seva feina en tots els seus vessants. El problema és que no agradarà a tots per igual.

Quines garanties podran tenir els ciutadans que vostè no serà una regidora més? Voldrà deixar la seva pròpia petjada, oi?
Jo només em comprometo a entregar-me el 100%. Saben on trobar-me les 24 hores.

Creu que la seva formació com a criminòloga (i mossa d’esquadra en excedència) pot ser útil al capdavant de la Guàrdia Urbana?
Crec que sí.

Patinets i vianants… hauran de conviure
Quina serà la relació entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil?
Ha de ser molt bona. La veritat és que hi ha molt bona coordinació. Hem de potenciar el treball en equip.

Els patinets comencen a ser un problema. Com resoldrem la inseguretat que estan generant?
Haurem de treballar encara més en la convivència entre el patinet i el vianant. Tampoc hi ha tants accidents, el problema és que són molt mediàtics. Els patinets han vingut per quedar-s’hi.

Una altra qüestió que també genera preocupació són els botellots. Què s’està fent per evitar-los sobretot durant la pandèmia?
Hem de demanar als joves que siguin responsables i hem de tenir una actitud pedagògica. Els agents estan coordinats per dissuadir-los. A banda dels botellots, també hem d’observar si es malmet el patrimoni o el medi natural.

Què passa amb els drons? No funcionen?
Els drons han tingut un problema mecànic però aviat formaran part dels operatius. També estem esperant que des de la comissió de protecció de dades que ens autoritzin a fer els vols i enregistrar amb normalitat. No oblidem que posar en marxa un departament nou segueix un procés i té algunes dificultats.

Es van vendre els drons amb pompa i circumstància… Al final s’ha venut només fum, oi?
El dron és una bona eina. Crec que estarà operatiu abans que acabi el mes de setembre.

Càmeres a la Plaça de la Font
Com està el tema de les càmeres de videovigilància de la Part Alta? Hi ha pressupost per a instal·lar-les?
Quan jo vaig assumir la responsabilitat de la Regidoria de Seguretat Ciutadana es parlava molt dels episodis d’inseguretat a la Part Alta. Els veïns sol·licitaven la instal·lació de les càmeres. El govern entén que és una bona eina però cal tenir en compte que també s’haurà de fer una treball de policia de proximitat.

Però hi ha partida pressupostària?
Quan vaig arribar no hi havia. Però estem treballant perquè hi hagi una disponibilitat financera per instal·lar càmeres a la Part Alta i també al perímetre del palau municipal, perquè es pugui controlar la Plaça de la Font, el Carrer Salinas…

Hi ha algun projecte fet?
Sí, però s’haurà de perfeccionar. Estem en fase d’estudi.

La instal·lació de càmeres de videovigilància pretén donar resposta a una inquietud veïnal i apostar per la seguretat

O sigui, la idea és convertir la Part Alta en una mena de ‘Gran Hermano’…
No, la idea és donar resposta a una inquietud veïnal i apostar per la seguretat.

I aquestes càmeres d’on es controlarien?
Des de la Guàrdia Urbana i des de la garita de vigilància de l’Ajuntament.

Quantes càmeres s’haurien d’instal·lar?
Unes 20.

Hi ha la possibilitat que Tarragona pugui controlar els seus monuments a través de videovigilància?
És quelcom que no es descarta.

Estem plenes festes de Santa Tecla. No tem que hi hagi descontrol en temps de pandèmia?
Demanem sentit comú i responsabilitat col·lectiva i individual.

La polèmica dels okupes
Se sent còmode en un govern on hi ha persones que defensen l’okupació?
És un tema delicat que no podem generalitzar ni fer polèmiques estèrils.

Està d’acord amb els okupes?
Estic d’acord que tothom tingui una casa digna.

Què vol dir això?
Que tothom té dret a dormir sota un sostre. Hem de preservar la convivència ciutadana i evitar les okupacions conflictives que poden generar problemes de seguretat. No obstant, també opinió que l’administració hauria de donar respostes més ràpides a alguns casos per evitar les okupacions.

Hauríem d’arribar a l’extrem de no haver necessitat d’okupar immobles

O sigui vostè s’apropa molt més a les idees de la Cup en relació a les okupacions…
Jo només dic que tothom té dret a una habitatge digna.

Li agradaria que okupessin casa seva?
Home, podem fer demagògia, però crec que no paga la pena. Hauríem d’arribar a l’extrem de no haver necessitat d’okupar immobles.

Té alarma a casa seva?
No.

Extutelats? No vam estar a l’alçada
Els extutelats han generat molta polèmica…
Ells estan en una situació molt delicada L’administració no ha sabut estar a l’alçada. Hem acollit els menors, els hem tutelat, però quan han arribat als 18 anys els hem deixat anar sense tenir una habitatge digne i sense integrar-los en el món laboral. Què esperem d’ells ara? Alguns s’han vist abocats a la delinqüència i en molts casos per qüestions de supervivència. Potser hauríem de treballar molt més en el seu futur. Si no els podem integrar en el món laboral no trobarem mai la solució. No ho arreglarem mai.

Creu que hi ha zones de Tarragona on es dedica atenció per qüestions de seguretat però oblidem el vessant sociocultural?
Crec que destinem molt recursos però de vegades no està ben encaminats. Falta més treball transversal entre les administracions. Els diferents actors s’haurien d’asseure i treballar en un pla de transformació social rigorós. Si treballem de manera individual no aconseguirem res.

Se sent respectada com a dona? Intenta introduir el feminisme en la comissaria, en un món que és acusat de masclisme?
Jo m’he sentit super bé acceptada i respectada. No he notat cap acte discriminatori. És una comissaria molt conscienciada amb el feminisme.

Arribar a ser regidora de Seguretat Ciutadana ha complert un somni?
Sí.

PDeCAT i Junts… units
Continuarà en política després de les properes eleccions?
Mai no es pot dir que no.

Però li agradaria?
Continuar no depèn només de mi. Hi ha factors i condicionants que poden determinar el futur.

Se sent còmode en aquest govern?
Sí, els que hi són estimen molt Tarragona i hi ha moltes ganes de construir i de treballar des del consens.

Si es presentés a les eleccions amb quin partit ho faria?
No sé que passarà.

Se sent del PDeCAT?
Més que de sigles jo sóc de Tarragona. Crec que no s’hauriem d’haver separat mai de Junts. M’agradaria que Junts i PDeCAT poguessin sumar, de cara a les municipals, en un projecte engrescador per a Tarragona.

PUBLICITAT