Arxius de junts per catalunya | Diari La República Checa

REDACCIÓ12 Abril, 2021
cinta_pasto3-1280x723.jpg

Cinta Pastó

Junts per Catalunya, tot i no tenir representació a l’Ajuntament de Tarragona, demana al Govern Municipal que redreci la situació del Patronat de Turisme, el qual fa molt de temps que viu el seu dia a dia sense un gerent. En aquest sentit, agraeixen la bona disposició de l’actual presidenta del Patronat, la regidora Cinta Pastó, però afirmen que és “aliena al sector turístic i la importància que aquest es mereix”.

Fa unes setmanes, la mateixa Cinta Pastó va assegurar als mitjans de comunicació que l’elecció d’un gestor ja estava en el seu darrer tràmit, entenent que el consistori ja té a la persona que se’n farà càrrec. No obstant, encara no es tenen més notícies al respecte, per la qual cosa Junts es queixa en un comunicat: “Tota aquesta concurrència d’esdeveniments demostra la poca sensibilitat, la manca de planificació i l’escàs coneixement del sector que es té des de l’actual consistori, que ha menystingut la importància que té el Turisme en la nostra ciutat”.

“Instem al govern municipal a donar una resposta immediata, solvent i contundent a una situació que, en cas de no resoldre’s de manera eficient, posarà en seriós compromís la recuperació econòmica de la ciutat i del sector turístic a casa nostra”, conclouen.

PUBLICITAT


REDACCIÓ29 Març, 2021
laura-aragones.jpeg

Aragonés parlant amb Laura Borràs

Els diputats de JxCat es tornaran a abstenir a la segona volta de la investidura del candidat republicà, Pere Aragonès. D’acord amb la formació liderada per Carles Puigdemont, el partit ha abordat la qüestió en la reunió de la seva executiva d’aquest dilluns i ha optat per no facilitar la investidura d’Aragonès a la sessió prevista per demà dimarts.

Els diputats de Junts ja es van abstenir en la primera ronda del debat d’investidura, el divendres passat, a l’espera de treballar “un bon acord” per a tota la legislatura amb ERC. En la primera volta Aragonès només va comptar amb els suports del seu mateix grup i de la CUP-UNCPG.

PUBLICITAT


REDACCIÓ23 Març, 2021
Eusebi-Campdepadrós.jpg

L’exsecretari de la Mesa del Parlament, el tarragoní Eusebi Campdeadrós, investigat per desobediència, exigeix al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que li apliqui el mateix “barem” que a la jutge Carmen Lamela, a qui el Suprem va arxivar una querella per prevaricació en el “cas Sandro Rosell”.

Jordi Pina, advocat del despatx Molins que defensa Campdepadrós, ha presentat un escrit davant la sala civil i penal del TSJC en el qual demana que s’inadmeti a tràmit la querella per desobediència al Constitucional que la Fiscalia va presentar contra l’expresident del Parlament Roger Torrent (ERC) i els membres independentistes de la Mesa.

En la seva querella, la Fiscalia acusa Torrent i els membres de JxCAT i ERC a la Mesa en la passada legislatura – Josep Costa (JxCat), Eusebi Campdepadrós (JxCat) i Adriana Delgado (ERC) – de desobeir el Tribunal Constitucional per tramitar resolucions a favor d’exercir el dret a l’autodeterminació i per reprovar la monarquia.

En el seu recurs, la defensa de Campdepadrós, que també és advocat, esgrimeix la decisió del Suprem del passat mes de gener d’arxivar la querella presentada per l’expresident del FC Barcelona Sandro Rosell contra la jutge Carmen Lamela per prevaricació durant la instrucció de la causa que el va tenir més de dos anys a la presó preventiva.

Després de recordar que la Constitució proclama la igualtat dels espanyols davant la llei, la defensa adverteix que “no pot haver-hi dos barems diferents”: un “molt exigent aplicable a les querelles contra magistrats i un altre molt més lax per a la resta de ciutadans”.

Per aquest motiu, demana que s’apliqui a Campdepadrós “exactament el mateix criteri” que en el cas de Lamela, la querella del qual es va arxivar perquè el Suprem no va considerar acreditat que la magistrada no actués “de bona fe o convençuda de la rectitud de la seva decisió”, afegeix el recurs.

En aquest sentit, l’escrit sosté que Campdepadrós va actuar a tot moment per garantir la llibertat d’expressió dels parlamentaris, “en la profunda convicció” que la jurisprudència li obligava a permetre que els diputats debatessin sobre els temes que havien proposat i que la seva interpretació “prevaldria” si el cas arribava a Estrasburg.

Un altre dels motius que al·lega Campdepadrós perquè s’arxivi la seva querella per desobediència és que les providències que suposadament va desoir van ser dictades per un Tribunal Constitucional “parcial”, del que formava part el magistrat Antonio Narváez, que posteriorment es va acabar abstenint en totes les causes relacionades amb el procés per tenir “interès personal”.

Per a la defensa, això comporta que les resolucions dictades pel TC amb la participació de Narváez han de considerar-se materialment nul·les: “Com se li pot retreure a algú, sota amenaça de sanció penal, que s’aparti de les decisions d’un tribunal que s’ha reconegut a si mateix com no imparcial en matèries com les que ens ocupen?”, qüestiona l’advocat.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ11 Març, 2021
lauraBorras.jpg

Després de tanta confusió, negociacions i ball de noms, finalment, Laura Borràs, de Junts per Catalunya, serà la presidenta del Parlament de Catalunya durant la legislatura que ve. Demà prendrà possessió del càrrec oficialment. La CUP s’ha oposat a aquesta alternativa atenent els problemes judicials de l’exconsellera de Cultura. Ex-advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, ocuparà, si tot va segons el pactat, una de les secretaries de la Mesa.

ERC es reserva una vicepresidència – proposa a Anna Caula – d’aquest òrgan rector col·legiat, que qualifica els escrits i els documents parlamentaris, declara l’admissió o inadmissió d’aquests, decideix la tramitació i quines iniciatives poden incórrer en il·legalitat. Dit d’una altra manera, el partit liderat per Carles Puigdemont té ara la clau d’un Parlament que ja va ser escenari de confrontació en l’anterior legislatura.

Borràs està investigada pel Tribunal Suprem per prevaricació, frau a l’administració, malversació de cabals públics i falsedat documental, delictes que va poder cometre com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), on presumptament va fraccionar contractes per afavorir a un amic. Per això, la CUP rebutja a Borràs com a presidenta de la Cambra catalana. L’independentisme no es pot permetre a la presidència de Parlament ni una ombra de sospita”, ha assegurat avui el cupaire Carles Riera.

 


REDACCIÓ2 Març, 2021
Dídac-Nadal-JuntsperTarragona-1280x1195.jpg

La política municipal tarragonina viu moments estranys. En les darreres setmanes s’han pogut veure canvis de colors molt rellevants com el de l’exportaveu de Ciutadans a l’Ajuntament de Tarragona, Rubén Viñuales, o l’exdiputat socialista, Carles Castillo. 

En aquest context d’incertesa i gràcies a la pandèmia, Catalunya ha viscut uns comicis històrics. Encara es desconeix si les forces independentistes s’entendran o si, per contra, s’hauran de tornar a organitzar unes eleccions de relatiu risc. En tot aquest panorama trobem a Dídac Nadal, el portaveu de Junts per Tarragona al consistori. Actualment no milita a cap partit. Amb la fragmentació del PDeCAT i Junts per Catalunya, el també president de l’Empresa de Mercats va decidir quedar-se en terra de ningú. Recentment, Nadal també ha aprovat els pressupostos municipals de la coalició formada per Esquerra Republicana i En Comú Podem, fet que pot ocasionar el seu ingrés al Govern de Tarragona.


Començarem parlant de vostè i del seu present i futur polític. Llavors, vostè és de Junts per Catalunya, és del PDeCAT, és del PNC

Uf! Doncs, no, jo vaig entrar a la política per una qüestió local i municipal. Jo tinc espais polítics en els quals em sento més còmode. És evident que el meu espai polític és el del PDeCAT o el de Junts per Catalunya. També – i ho vaig dir en el seu moment – em vaig donar de baixa de qualsevol partit polític. Des de fa força temps no sóc militant de cap formació política. Per tant, jo em defineixo  com a ‘independent’ i recordo que fa dos anys, el fet de ser independent era un valor afegit, però ara realment no sé on ha quedat tot això. Vull ser lleial a les meves idees i també és cert que dins de la política més nacional, des del meu punt de vista, o anem tots a una en un sol partit o serà especialment complicat.

És a dir, no acaba d’apropar-se a un partit en particular?
No. En aquestes eleccions bàsicament he dit que no ens podíem fragmentar més i que hem d’anar tots junts sempre, no només amb Junts per Catalunya i el PDeCAT sinó Esquerra Republicana i tots els partits d’aquest espectre haurien d’anar plegats. Si allò que se’ns va emplaçar a fer és tan bèstia com tota la independència d’un país, o ho fem tots com a col·lectiu o serà molt difícil que ens hem sortim.

En aquesta línia, ha celebrat el resultat de Junts per Catalunya al 14F?
No. Per a mi, en aquestes eleccions hi ha un punt més decisiu que aquest, el qual és que mai s’havia d’haver votat. Estàvem en un context de pandèmia mundial on tots els especialistes i sanitaris veien que no es podien celebrar aquests comicis perquè era posar en risc a la població. La sensació és que, malgrat els funcionaris que s’han encarregat de la preparació de tot el procés electoral, juntament amb tota la ciutadania que van dedicar un diumenge sencer a fer de taules. Tot amb el risc que suposava la franja de 19:00 a 20:00, quan havien de portar tots els EPI. Ha estat tan bèstia el que els hi hem exigit, i ha estat tan modèlic el que ha fet la ciutadania, que crec que l’autèntic protagonista d’aquestes eleccions ha de ser aquesta.

Tornem a la pregunta si us plau.
Salvat aquest tema, estic satisfet perquè crec que ens anem apropant al moment en què l’Estat espanyol no podrà negar que – si aquí a Catalunya des de fa 13 anys ens han emplaçat a anar a unes eleccions – cada vegada que hi hem anat, hem demostrat que això que pensem que és el nostre dret (decidir el futur del nostre país), es constata. Recordo quan el president Rajoy deia el 2017: “Esto se arregla votando y votando todos“. Doncs bé, vam anar tots a votar i l’independentisme tenia majoria absoluta. Ara, es forcen unes eleccions sense el criteri de tots els especialistes sanitaris, però amb l’interès desmesurat del Partit Socialista per consolidar l’efecte Illa. I davant de tot això, victòria més absoluta que mai de l’independentisme en el Parlament català. Crec que ha arribat el moment de què el Govern espanyol es pregunti què més volen veure. Llavors, com a tercera lectura, doncs ja vaig avisar a tots els amics del PDeCAT que no ens en sortiria bé i no vaig voler fer el pas cap a Junts per Catalunya, perquè mai no m’ha agradat això d’abandonar vaixells per saltar-ne a un de nou. No és la meva forma de ser, però he de reconèixer que amb certa tristor dic que si el PDeCAT hagués sumat els seus vots a Junts per Catalunya hagueren guanyat les eleccions. Això em genera molta tristor.

Respecte al govern del qual s’està parlant en l’àmbit nacional, vostè incorporaria a la CUP dins?
A veure, al Parlament de Catalunya les ideologies tenen un caràcter obstatiu, perquè cada cop que em fan aquesta pregunta respecte a Tarragona crec que els governs municipals de coalició no responen tant a les sigles, sinó més a les relacions amb les persones. Llavors, a nivell nacional hi ha més influència de les bases ideològiques de cada partit, però torno a repetir que per assolir aquest projecte d’independència hi ha de ser tothom en un sol col·lectiu polític. Veig que a Catalunya això és impossible. Si ens fixem en el partit nacional escocès i com li ha anat amb les seves majories absolutes, com aquí ens podem pensar que amb una força tan minúscula acabarem arribant al mateix propòsit. Se’m fa molt difícil pensar que serà així.

Si em permet, crec que la divisió és un tret característic de la política espanyola i catalana. I especialment, més de les esquerres que de les dretes.
Sí, però en una comunitat de propietaris ningú diu “Ah, es que usted es de derechas” amb el pressupost. Doncs no ens pensem que això està molt més allunyat en una ciutat. Parlar de tendències ideològiques en un pressupost municipal es fa difícil. La sensació és que l’autèntica misèria de les esquerres era que es fragmentaven, i ara ho veig amb cert interès, perquè crec que a l’Estat espanyol sempre hi ha existit la ultradreta. Ara bé, diluïda en altres partits que – seran o no seran d’ultradreta – però allí la tenien. En el moment en què s’ha obert una finestreta per identificar a l’extrema dreta doncs els tenim allà. El doble efecte és que ara a la dreta també l’afecta la llei electoral d’Homs, la qual la fragmenta més amb l’entrada de Vox. Per tant, és molt interessant, ja que abans només estava fragmentada l’esquerra. Crec que ara a Catalunya ja no ens movem per aquestes sinergies, sinó per la qüestió nacional.

Llavors vostè comptaria amb la CUP per fer govern?
Sí, i tant. Amb la CUP i amb tothom qui es ‘posés a tiro‘. Al final estem parlant de recuperar els drets i llibertats, una amnistia pel país… i algú ho pretén fer sol? És impossible.

Passem al bloc municipal. Vostès han desestimat les al·legacions dels treballadors de l’Ajuntament per aprovar els pressupostos. És el preu a pagar per entrar al Govern?
De cap manera. No tinc cap preu a pagar  per estar al Govern. Ni un. I sóc tan lliure per escollir si o faig o no. I amb aquesta llibertat li exposo a vostè. Aquest tema depèn de si un té ganes de treballar per a la seva ciutat. Jo per exemple amb el Sr. Ballesteros no m’ho plantejaria mai. El Sr, Ballesteros té un judici pendent i, per tant, des de la meva perspectiva política, jo mai podria entrar a cap govern amb ells. Ara mateix, i vostè ho sap, vam aprovar uns pressupostos essencials en aquesta fase de pandèmia i amb la crisi posterior. Era un pressupost absolutament necessari per evitar extensions dels anteriors comptes. Fixi’s una cosa, fins i tot trobo pervers que per part d’algunes forces polítiques de la ciutat s’anés quirúrgicament a col·lapsar aquest pressupost. Per què vostè es pot imaginar un pressupost on hi hagi una partida de manteniment del mur verd de la Tabacalera? Tenint en compte que aquest mur verd ja no existeix. I nosaltres hauríem de perdre temps amb diversos plenaris per acabar dient que aquesta partida l’hem de portar cap al lloc on correspon, que és el del tercer sector? Home, si algú va per aquí s’ha tornat boig.

Per tant, és un tema de contrarellotge. Els pressupostos eren necessaris el més aviat possible?
Estem en una pandèmia mundial. Ara mateix és moment d’empènyer, i no de fer polítiques de cabaret. És el moment de treballar, treballar i treballar. I per treballar en política primer es necessita un pressupost que ja existeix. Tenim uns increments d’atur brutals, tenim un sistema sanitari que no només l’hauríem de millorar, sinó també assegurar, perquè hem vist que això de les pandèmies no és cap broma, ni és inusual, i a més a més és previsible. Llavors, tot s’ha vist impactat i, per tant, ara és el moment de què tothom treballi per la ciutat. Si a nosaltres en aquest moment ens enganxa en política local, doncs el que faci falta.

Ha tingut l’oportunitat de reunir-se amb els sindicats?
No. Avui m’he trobat a la plaça de la Font amb ells i els hi he demanat hora a tots. Benvinguda la seva pregunta. Tenim hora concertada.

Quines solucions proposa a les seves reclamacions?
Solucions màgiques – que no li enganyi ningú – no n’hi ha cap. La solució màgica és de dotació pressupostària. Quin és l’autèntic problema? Doncs és que el pressupost municipal s’ha vist altament reduït pel que fa a ingressos, encara que tenim el compromís del Govern espanyol de pseudorescatar els municipis. Ens agradaria – i no avui, sinó des de l’inici de la pandèmia – que tot això es materialitzés en alguna cosa concreta de com salvaran els municipis, a més de les aportacions que puguis tenir de la Generalitat de forma directa o indirecta. És en aquest punt on s’ha d’agafar alguna partida pressupostària i s’ha d’intentar suprimir-la o compensar-la d’una altra manera per reconvertir-la en aquestes prestacions (les que demanen els treballadors). Llavors, en un exercici raonable pressupostari on  tinguessis aquests ingressos assegurats al 100%, més alguns altres comptes, podries acabar dotant el pressupost per anar mitigant tots aquests compromisos que durant aquests anys s’han dut a terme – imagino que per l’alcalde Ballesteros – i establir un calendari i un pla per la seva satisfacció. Però insisteixo, és agafant part del pressupost municipal i dotant aquestes partides. Ha de ser així. Són compromisos tan seriosos que s’han de complir, no queda una altra. Jo crec que els funcionaris sí que estan en disposició d’escoltar un compromís clar i calendat. Però no hi ha miracles.

Vostès a on se situen dins del Consell Plenari: oposició, col·laborador necessari del Govern…? Li agradaria integrar el govern?
A nosaltres, com a grup municipal, ens agradaria ser on estem ara. Perquè nosaltres, li puc assegurar que estem molt orgullosos de tot el que hem estat fent fins ara. Sense anar més lluny, avui hem anat a l’associació de veïns de la Granja a portar aliments, després cap a la protectora d’animals, després cap a la plaça de la font perquè hi havia la celebració del Carnaval… És a dir, jo fent aquesta feina – que és la que se m’exigeix – des de la posició que tenim des del nostre grup municipal…

Quina és aquesta posició llavors?
Em sento allà on vull sempre. Llavors, en determinades ocasions he estat amb l’oposició dient-li al Govern que no ho estava fent bé, i en algunes d’altres on he vist que hi havia una espècie d’abús polític per part d’un grup de l’oposició doncs jo he esdevingut defensor del Govern. I és que li deia: em sento tan còmode des del Govern dient-li a l’oposició que no ho estan fent com ho haurien de fer, com des de l’oposició dient que el Govern no està fent les coses com les hauria d’estar fent.

En el suposat que vostè entrés al Govern, quina regidoria li agradaria agafar?
Oci Nocturn (riu). No, ara mateix no és una qüestió de carteres. És sobretot un tema d’entesa entre les persones que podríem acabar fent una coalició d’aquest tipus. Després m’imagino que hi han els aparells dels partits polítics que també han de dir la seva en tot això i finalment, prendre les decisions al respecte. El que li vinc a dir és que quan jo explico que el compromís de Junts per Catalu… perdó, Junts per Tarragona amb l’Elvira i la Cristina és de treballar, ens és relativament indiferent (la regidoria).

Llavors no hi ha cap que li faria una mica més de gràcia agafar respecte a la resta?
No. Treballar. Ganes de treballar. I mira que a títol personal tinc la satisfacció d’estar treballant a l’Empresa de Mercats de Tarragona, que d’alguna manera pots fer ciutat. La veritat és que això és dignificant. M’agradaria moltíssim poder ser capaços de fer més feina si fos possible, però insisteixo, no hi ha res de tot això ara mateix. Podria ser que no fos possible per la raó que sigui i continuarem treballant amb els mercats i per la ciutat, ja sigui a l’oposició o dient-li a l’oposició que no ho està fent bé.

Ara anem cap a Ciutadans. Com valora aquesta ‘fugida’ massiva dels regidors de Cs?
Li faré d’una altra manera. Jo em vaig passar part de la campanya municipal afirmant que era necessari un canvi generacional a la política, especialment a la local. Tot degut a les noves formes de veure i fer les coses. I el que he pogut constatar és que és la meva generació fa coses estranyes en política. En fi, potser el que m’hagués agradat és que la nova política millorés l’anterior, i no estic del tot convençut.

S’obre una nova etapa a l’Ajuntament tenint en compte que els dos exregidors de Ciutadans passaran a ser no adscrits?
No ho sé. La veritat és que preferiria no parlar de la casa dels veïns. Tarragona necessita polítics rigorosos, ferms i amb capacitat d’aportar a la ciutat, i jo el que diria és que superin totes aquestes discrepàncies internes i que es concentrin al 100% en la ciutat.

Bé, jo ho deia pel que va comentar la Sra. Orts, quan va afirmar que hi va haver moltes mocions que hi van votar en contra per ordres del partit, però que personalment haurien votat a favor. La pregunta va per aquesta línia. Si ara creu que aquestes mocions es començaran a tirar endavant.
Estic convençut que no, que no serà així i que serà igual de difícil que abans.

Respecte al seu futur, es tornarà a presentar a les properes eleccions municipals?
No en tinc ni idea. Li dic de veritat.

No ha mantingut cap conversa amb algun partit polític que li hagi cortejat una mica?
Amb el Partit Socialista, m’estan tirant els trastos. (silenci d’incredulitat i riures). No, amb ningú, amb ningú.

Per tant, cap formació li ha trucat a la porta?
No, ja sé que últimament això és com a molt habitual, però no, no. A mi ningú m’ha tirat els trastos. M’estic  deprimint i tot. Ningú m’ha tirat els trastos i li insisteixo, jo em vaig trobar amb la dicotomia d’anar al PDeCAT o anar a Junts i vaig acabar ni amb els uns ni amb els altres. Llavors, jo dono mostres evidents de què no crec que en el món municipal els partits haguessin de portar el lideratge sobre les persones. Crec que les persones han de ser la referència. Això que li comento ho dic sense perjudici, que nosaltres som el grup de Junts per Tarragona i que com a tal jo tinc converses permanents amb Junts per Catalunya i fins i tot amb el comitè local del PDeCAT. Tingui en compte que a la meva llista la meitat de persones són del PDeCAT i l’altra meitat eren independents que ara molt probablement formen part de Junts per Catalunya. A mi, aquesta diversitat m’agrada i molt. Perquè és d’aquesta manera quan saltes les lògiques de partit. Algun dia hauríem de veure aquests WhatsApps, on uns pensaran d’una manera, els altres pensaran d’una altra, però tots abandonen la seva lògica de partit quan s’està parlant de qüestions de Tarragona. I a mi això la veritat és que m’encanta.

Podria tornar-se a presentar en una llista de Junts per Tarragona? És a dir, amb un partit que no fos ni Junts per Catalunya ni PDeCAT?
No tindria cap inconvenient. Però a més a més dir-li que quan jo vaig entrar en el món municipal per les eleccions del 2019, això de ser independent era un valor afegit. Es buscava gent que no hagués vingut de partits polítics. I jo em considero un independent, perquè crec que a aquells partits als que representava i que anaven en forma de coalició, no han estat beneficiats per la fragmentació. Insisteixo, jo crec que hi ha moltes vegades que en la política municipal és important que les persones puguin treure una mica més el cap que els propis partits. Perquè estem parlant d’un col·lectiu de veïns i veïnes, del futur dels nostres fills, del futur de la nostra ciutat. N cal barrejar-ho amb tesis de partits. Si vostè em pregunta quin és el meu ideari polític li diria que home, jo estic a Junts per Catalunya i considero que el PDeCAT, malgrat aquesta darrera discrepància, forma part de la mateixa gent.

PUBLICITAT

PUBLICITAT


REDACCIÓ25 Febrer, 2021
Okupació.jpg

(Imatge d’arxiu)

El comitè local de Junts per Catalunya a Tarragona ha expressat el seu suport als veïns de les urbanitzacions de Llevant, els quals pateixen problemes d’inseguretat a causa d’una okupació. Alhora, també demanen solucions fermes, immediates i integrals a l’Ajuntament per tal que no es repeteixin les situacions que ja es van donar a la Part Alta o al Serrallo. “Encara segueix latent la petjada d’aquestes màfies organitzades que aprofiten per a crear una xarxa d’ocupació a la nostra ciutat i des d’on estableixen la seva activitat delictiva”, apunten.

Amb l’objectiu d’emparar als veïns, Junts proposa elaborar un cens d’habitatges buits de Tarragona, per tal d’anticipar-se a problemes futurs i demanar responsabilitats als grans tenidors que, com en el del cas que ens ocupa, executen “el desnonament d’una vídua que vivia honradament en l’habitatge i això ha acabat provocant la seva ocupació posterior per part d’aquestes màfies delinqüencials organitzades”. De fet, aquesta iniciativa l’ha reivindicat de forma sovint la CUP, però encara no s’ha dut a terme.

PUBLICITAT


REDACCIÓ25 Febrer, 2021
boscos_.jpg

La inseguretat a la zona de Boscos és un problema que està preocupant els veïnats. La delinqüència, les okupacions i la sensació d’abandó i desprotecció per part de les autoritats policials i polítiques agreugen el problema. Recentment, una veïna va patir un atac per part d’un gos perillós propietat dels okupes, els quals semblen tenir antecedents delictius. Fa dies que els veïns que de les urbanitzacions de Llevant es queixen de la desídia de l’ajuntament de Tarragona i de les autoritats policials.

Junts per Catalunya, en un comunicat, assegura compartir “la sensació de desprotecció, frustració, enuig i impotència dels veïns, així com el temor que es produeixi un efecte crida en la mateixa urbanització i a Tarragona en general”.

Després de posicionar-se al costat del veïnat, JxCat insta el govern de Pau Ricomà a prendre decisions “fermes, immediates i integrals” que vetllin per la seguretat de tots els ciutadans, en lloc de “pedaços” com els que s’han adoptat  al Serrallo, Part Alta o al barri de Sant Salvador, on encara “segueix latent la petjada d’aquestes màfies organitzades que aprofiten per a crear una xarxa d’okupació a la nostra ciutat i des d’on estableixen la seva activitat delictiva”.

Els independentistes exigeixen més presència policial, ja que “s’ha vist reduïda en els darrers temps”. Un fet que afavoreix la inseguretat.

Junts reclamen al govern de Pau Ricomà a complir la promesa electoral “d’elaborar un cens d’habitatges buits de Tarragona”, amb l’objectiu d’anticipar-se a problemes futurs i demanar responsabilitats als grans tenidors.

Recorden que un desnonament “d’una vídua que vivia honradament en l’habitatge (dels grans tenidors) ha acabat provocant l’okupació de l’habitatge per part d’aquestes màfies organitzades”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ16 Febrer, 2021
Pere-Aragonès.jpeg

Pere Aragonès

L’Executiva Nacional d’Esquerra Republicana ja ha designat els principals actors de les negociacions amb Junts per Catalunya, CUP i Comuns per tal de crear un govern per la Generalitat de Catalunya, amb Pere Aragonès al capdavant. En aquesta línia, els escollits són la secretària general adjunta, Marta Vilalta, el president del Consell Nacional, Josep Maria Jové, el president del grup parlamentari d’Esquerra Republicana i responsable de comunicació del partit, Sergi Sabrià, i la número 2 dels republicans, Laura Vilagrà.

Aquest grup negociador estarà complementat per diferents equips de treball per àmbits temàtics que treballaran en paral·lel. La ronda de contactes ha començat per la CUP, formació que des de Esquerra es té molt en compte, ja que és un dels partits que han sortit més reforçats de la cita electoral. Després dels cupaires es dirigiran a Junts, i finalment als comuns. No obstant, el coordinador nacional d’Esquerra Republicana, Pere Aragonès, ja ha fet els primers contactes amb les caps de llista de la CUP, Junts i comuns.

PUBLICITAT


REDACCIÓ15 Febrer, 2021
pau-Ricoma-1280x722.jpg

L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà

Un cop més, el Partit Socialista (PSC) va guanyar les eleccions al Tarragonès i a la seva capital. Pot semblar estrany, ja que Esquerra Republicana (ERC) va guanyar al conjunt de la demarcació, però la realitat és que cap formació independentista aconsegueix captar l’atenció dels barris de Tarragona, dominats pel PSC i Vox. No és el primer cop que es comenta aquesta dualitat, el centre de la ciutat sembla clarament independentista, mentre que els barris es plantegen del tot antagònics.

El núm. 2 socialista, Rubén Viñuales

En aquesta línia, les dades facilitades per l’Ajuntament de Tarragona mostren que a zones com la Part Alta, els Eixamples i els barris marítims són de clara influència ‘separatista’, amb percentatges de vots del 25, 21 i 24 per cent per ERC o del 21%, 19% i 16% per Junts per Catalunya, a més de la CUP, la qual assolia un 15% a la Part Alta.
D’altra banda, els barris de Ponent, Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau denoten una influència encara més gran cap a partits ‘unionistes’. El PSC és el gran triomfador, emportant-se percentatges a l’alçada de molt pocs: 35% a Torreforta (Granja, Albada, Floresta), 39% tant a Bonavista com a Campclar, 31% a Sant Salvador i 26% a Sant Pere i Sant Pau.

En aquesta zona també destaca Vox, assolint un 23% a Bonavista, un 20% a Torreforta i Campclar, i un 15% a Sant Pere i Sant Pau. Pel que fa a la zona de Llevant, és la més igualada de Tarragona: 19% per ERC, 20% per Junts (l’únic territori guanyat pels de Laura Borràs) i un altre 19% pels socialistes.

PUBLICITAT


REDACCIÓ15 Febrer, 2021
foto_3234891.jpg

Estrada votant

La futura diputada al parlament de Catalunya per la CUP a Tarragona, Laia Estrada, ha valorat els resultats obtinguts (1) amb certa positivitat. No obstant, les preguntes envers l’àmbit general són recurrents al cap de l’encara regidora tarragonina. I és que el projecte del Hard Rock, el qual no es veu amb bons ulls des de la CUP, pot ser una de les claus de negociació si Esquerra i Junts volen fer govern. No obstant, l’actual govern entre els dos ha donat suport a la iniciativa. Per tant, podria ser un punt important en una suposada investidura, però no una “línia vermella”, segons Estrada. “No podem gastar 120 milions d’euros per rescatar els terrenys tòxics de la Caixa i no destinar-los a millorar l’educació, on hi ha col·legis en barracons en diverses escoles, o en salut”, explicava la futura diputada.

Respecte a la irrupció de Vox al Parlament com a quarta força, Estrada ha culpat a les campanyes mediàtiques a Espanya a favor dels líders d’extrema dreta d’aquesta formació. Alhora, també ha reconegut el fracàs de les esquerres. “Hem de fer front a aquesta bilis verda, que és un partit de rics per beneficiar als rics amb discursos demagògics per aconseguir el suport dels pobres”, exposava la cupaire. Estrada tindrà oportunitat de fer-ho al Parlament quan juri càrrec d’aquí a unes hores.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter