Arxius de junts per catalunya | Diari La República Checa

REDACCIÓ7 Gener, 2021
laura_borras.jpg

La candidata de Junts per Catalunya a la presidència de la Generalitat, Laura Borràs, ha evitat explicar aquest dijous com preveu “poder complir amb el mandat de l’1 d’octubre”, és a dir, fer efectiva la independència, perquè ha dit no voler “col·laborar amb l’estat donant una informació que no correspon”.

En una roda de premsa telemàtica, Borràs, preguntada sobre quins passos concrets proposa JxCat per “complir amb el mandat de l’1-O”, expressió utilitzada en repetides ocasions per aquesta candidatura, ha contestat: “És evident que no col·laborarem amb l’Estat donant una informació que no correspon, i menys en aquests moments”.


REDACCIÓ5 Gener, 2021
Marc-Arza4-1280x720.jpg

El cap de llista del PDeCAT a Tarragona, Marc Arza, ha demanat als Reis Mags un debat cara a cara amb el candidat de Junts per Catalunya, Albert Batet. Es tracta d’un cara a cara que ja va proposar Arza el passat 17 de desembre. Des del Partit Demòcrata s’afirma que encara no hi hagut resposta per part de Junts. Per aquest motiu, el candidat demòcrata ha inclòs el debat dins la carta als Reis Mags. Així ho mostrava en un vídeo publicat a xarxes socials.

El cap de llista del PDeCAT ha manifestat que “en democràcia, les campanyes electorals, les dels països avançats, se sustenten en la confrontació d’idees i la celebració de debats”. “Un país millor ha de permetre als votants comparar els projectes dels seus partits, cap candidat hauria de tenir por al debat i l’intercanvi d’idees”, ha sentenciat Arza.

El demòcrata també ha exposat que “els votants de l’espai convergent estan desorientats, per això cal un cara a cara que constati quins ideals defensa cada formació”. “Batet ja s’ha presentat sota les sigles de CiU, Junts pel Sí, Junts per Catalunya i ara, per Junts”, explicava Arza, qui afegia que ell només es presenta per primer cop amb el PDeCAT.

PUBLICITAT


REDACCIÓ26 Desembre, 2020
torrent.jpg

El president del Parlament, Roger Torrent, ha reclamat una “dinàmica cooperativa” de l’independentisme per a la propera legislatura i evitar la “competència” entre formacions que s’ha viscut els darrers tres anys. “Si la propera legislatura ens hem d’entendre, que ens haurem d’entendre, ho haurem de fer amb unes bases absolutament diferents”, ha advertit. “Això vol dir no recelar ni criticar-nos els uns als altres” i “canviar determinades dinàmiques”, ha explicat.

El Parlament que presideix Torrent ha tancat aquesta setmana una XII legislatura marcada, entre altres coses, pels retrets entre els socis que formen el Govern: JxCat i ERC. Per a la següent, el president de la cambra catalana ha plantejat que “les relacions no es poden basar en les mateixes dinàmiques” i que cal que el sobiranisme miri “cap a enfora” i esquivi “retrets interns”.

Per a Torrent, cal “ampliar majories, fer-les sostingudes i superar el 50%” i per assolir-ho cal no només apel·lar als votants dels partits independentistes. “Això vol dir no mirar-nos tant el melic sinó dirigir-nos enfora, abandonar el nostre cercle de confort i anar als marges dels espais polítics” buscant “els ciutadans que avui no associen la millora del seu benestar a un projecte independentista”, ha subratllat.

I és que per al dirigent republicà la discussió s’està centrant “molt a parlar d’aritmètica i d’hegemonia dins del bloc independentista” i “poc de projecte”. “Si realment volem aprofitar la propera legislatura per enfortir la base social de l’independentisme, és imprescindible que es vegi que treballem per millorar les condicions de vida de la ciutadania i que governem bé”, ha afirmat.

Tot i que veu “punts de trobada” amb formacions fora del Govern com la CUP, ha tancat la porta a qualsevol pacte amb el PSC després de les eleccions del 14 de febrer i ha criticat que “hi ha qui com un espantall insisteix a treure el tripartit com a una arma que li sembla que pot fer-li guanyar eleccions”. “I potser sí que fa guanyar eleccions, però no ens acosta a la independència”, ha avisat. En qualsevol cas, i com han fet ja altres dirigents republicans, ha considerat “impossible qualsevol equació en què hi hagi ERC i el PSC”. “No només perquè han aplaudit la repressió contra els nostres companys i han estat copartícips de l’aplicació del 155 a Catalunya, sinó fins i tot des del punt de vista social”, ha argumentat.

També ha valorat la seva etapa al capdavant del Parlament i n’ha fet un balanç “relativament positiu” malgrat les “circumstàncies molt dures, complexes i limitadores” de l’autonomia i el context de “repressió”. “Per mi ha sigut un honor ser president del Parlament del meu país”, ha assegurat, i s’ha posat a disposició d’ERC i de la ciutadania per ser “on demanin”. “Em veig capacitat i amb ganes d’intentar seguir aportant des del lloc que es consideri oportú”, ha afegit sense concretar si voldria repetir en el càrrec.


REDACCIÓ17 Desembre, 2020
Laura-Borràs-i-Albert-Batet-1280x720.jpg

Laura Borràs i Albert Batet

La candidata a la presidència de la Generalitat, Laura Borràs, ha visitat les instal·lacions del Port de Tarragona. La presidenciable de Junts per Catalunya ha recorregut el Port aquest matí en companyia del cap de llista del seu partit a Tarragona, Albert Batet. En la part final del trajecte, els dos polítics han pogut veure de primera mà com es treballa a la confraria de pescadors.

Durant la roda de premsa posterior a la visita, Batet ha agraït la confiança que li ha donat la militància. Per la seva banda, Borràs ha comentat els incompliments del govern espanyol amb relació a les infraestructures, com el corredor del Mediterrani, “que no s’acaba de completar mai i ara el ministre ja ha dit que fins al 2025 no estarà”. La també parlamentària al congrés ha manifestat que Junts treballa per una Catalunya “descentralitzada i de país”. “Sempre ens trobem amb el mateix mur, que és el govern espanyol”, ha expressat. Per aquest motiu ha cridat a continuar treballant per la independència.

Laura Borràs

En aquesta línia, Borràs ha lamentat la manca de recursos de què disposa el Govern de la Generalitat que, segons explica, és definida pel “dèficit fiscal” i per l’aprovació endarrerida dels plans de rescat de l’Estat espanyol. Alhora, ha considerat com a “agressió molt greu” al model d’escola catalana la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Aquesta opció estableix un mínim del 25% de l’ensenyament a Catalunya en castellà.

VÍDEO

PUBLICITAT


REDACCIÓ17 Desembre, 2020
Marc-Arza3-1280x720.jpg

Marc Arza

Comencen els primers moviments estratègics pel 14F. En aquest cas, el cap de llista del PDeCAT a Tarragona, Marc Arza, ha proposat un cara a cara amb Albert Batet, qui encapçalarà la llista de Junts per Catalunya a la mateixa demarcació. L’anunci el feia el mateix Arza minuts abans d’una roda de premsa d’Albert Batet amb Laura Borràs. De fet, les dues convocatòries s’han fet al Serrallo  i no per casualitat.

Segons ha explicat el primer de la llista dels demòcrates, aquest matí li ha enviat una carta a Batet proposant-li el debat. Arza també ha aprofitat per desitjar-li una bona campanya i per convidar a altres partits ha participar en el cara a cara. A la roda de premsa de Junts, el seu cap de llista a Tarragona ha respost a la proposta: “Estem disposats a parlar amb tothom”.

VÍDEO

PUBLICITAT


REDACCIÓ13 Desembre, 2020
Albert_Batet.jpg

Albert Batet serà el cap de llista de Junts per Catalunya a les eleccions del proper 14 de febrer per la circumscripció de Tarragona.

L’exalcalde de Valls i actual president del grup parlamentari de JxCat ha guanyat les primàries que s’han celebrat aquest diumenge (amb 209 vots), imposant a Mònica Sales (123 vots) i a Eusebi Campdepadròs (113 vots). Hi havia 15 aspirants a cap de llista.

Els resultats d’aquestes eleccions internes serveixen per definir els tres llocs de la llista que es presentarà a les eleccions autonòmiques previstes pel 14 de febrer. Així: Albert Batet, Mònica Sales i

Eusebi Campdepadròs ocuparen per aquest ordre la candidatura de Junts per Catalunya per Tarragona. Tots tres ja són diputats al Parlament. Recordem que Albert Batet, que va ser alcalde de Valls, és parlamentari a la cambra catalana des del 2012.

 


REDACCIÓ9 Desembre, 2020
Entrevista-Eusebi4-1280x960.jpg

 Eusebi Campdepadrós i Pucurull és el secretari primer de la mesa del Parlament de Catalunya. 

Va estudiar dret, món al qual ha dedicat una gran part de la seva vida. L’any 2017 va ser escollit cap de llista de Junts per Catalunya a Tarragona de la mà de Carles Puigdemont. Campdepadrós havia deixat Esquerra Republicana unes setmanes abans, després de militar-hi durant més de 10 anys. Ara – amb les eleccions del 14 de febrer cada cop més a prop – es presenta com a candidat a les primàries de Junts per tornar a encapçalar la circumscripció de Tarragona.

 

Vostè l’any 2017 militava a Esquerra Republicana. En el seu moment va declarar que “sentia que no podia aportar res al partit”. Què vol dir això?
Efectivament jo era a Esquerra, i a les darreres eleccions em vaig postular per anar a les llistes pel parlament. Jo era l’únic candidat que es presentava, llavors la direcció va considerar oportú anar a buscar una altra candidata, la Raquel Sans, que no era del partit. Malgrat que jo portava una llarga militància i havia fet campanyes anteriors, va sortir la Raquel Sans, que era la novetat. De fet, ara ella és diputada i està confirmada com a cap de llista (a Tarragona) per les properes eleccions.

Des d’aquí (Esquerra a Tarragona) vam tenir una postura diferent de la del partit respecte al 9N, ja que ells volien que es boicotegés el 9N i nosaltres no hi estàvem d’acord. Des del partit també es va tenir sempre una postura contrària al Barcelona World, i en canvi des d’aquí enteníem que, amb les degudes correccions, era una oportunitat d’inversió i de llocs de treball pel territori. És a dir, portàvem tota una sèrie de discrepàncies, per això quan un s’adona que ja no es pot aportar cap tipus de servei, que fas més nosa que servei, doncs et dónes de baixa i ja està. I una setmana després em va trucar un assessor del president Puigdemont.

Aquest és el meu següent punt. Per què el president Puigdemont li truca a vostè i li diu que el vol per encapçalar la llista a Tarragona? Li va dir els motius exactes?
Doncs exactament com va arribar el meu nom allà a Brussel·les no ho he acabat d’esbrinar. L’únic que sé és que un bon amic meu em va trucar per dir-me que un assessor del president tenia interès a parlar amb mi. D’entrada no li vaig fer cas, però al final vaig trucar a l’assessor, vam tenir una entrevista en la qual vam xerrar de la situació política. I al cap de 3 dies em va trucar l’Albert Batet i em va passar inesperadament amb Carles Puigdemont: “Hola Eusebi, sóc en Carles Puigdemont i et truco per dir-te que encapçalaràs la llista per Tarragona”. Una cosa així ni t’ho penses. Si et truca el president, t’hi quadres i llestos. Ell em va preguntar: “Com ho veus?”. I jo li vaig contestar que per una banda molt honorat, però que per una altra no m’ho esperava i estava una mica nerviós. Ell em va contestar: “Ah bueno, com quan a mi em van dir que seria president de la Generalitat”. I ja no vaig poder retreure-li res més. Personalment ni ens coneixíem fins passades les eleccions, només l’he conegut a l’exili.

Tornant amb el tema d’ERC, durant aquestes darreres setmanes s’ha palpat molta tensió amb Junts. Per què creu què es dóna aquesta tensió i divisió de l’independentisme català?
A veure, a mi no m’agrada parlar de divisió, però és evident que la diferència radica en les estratègies de cada partit, diferents maneres d’analitzar la situació, i probablement diferents maneres de veure el que va suposar l’1 d’octubre. També una diferenciació en el que es creu que s’ha de fer ara. La tensió, que jo sàpiga hi ha unes eleccions, per tant és lògic que n’hi hagi. Cadascú òbviament vol treure el màxim de representació i de confiança de la ciutadania.

Llavors, quina creu que és l’estratègia d’Esquerra?
Tal com jo la veig i no la comparteixo, però evidentment és legítima com totes, l’estratègia d’Esquerra passa per intentar unes vies de diàleg, una conciliació. Per tant, entenen que per arribar aquí cal un apaivagament del conflicte. Que cal rebaixar les reclamacions. Ho disfressen com un tema de responsabilitat i governabilitat, però clar, governar s’ha de governar sempre i de la millor forma possible amb els mitjans limitats de l’autonomia. Però aquesta contraposició entre governabilitat i camí cap a la independència és absolutament absurda. I la resposta ja la veiem: pacten els pressupostos amb més rebaixes al final que una modificació que s’havia de fer de la llei del Tribunal Constitucional, que és aquesta que fa que ens enviïn requeriments constantment a la mesa; doncs la retiren i l’endemà els presos passaran el Nadal a la presó. Aquesta és la reacció de l’Estat davant d’un acte de conciliació, de bona voluntat i de negociació. Per tant, jo no comparteixo aquesta estratègia.

Llavors creu que és una estratègia inútil?
Home, no condueix precisament a avançar i millorar la situació de Catalunya. I evidentment, mentre hi ha un conflicte també hi ha negociacions, però el conflicte no es rebaixa. Quan un sindicat de treballadors està en vaga, la direcció de l’empresa negocia amb ell perquè la fàbrica està parada. Si els treballadors estiguessin produint, l’empresa no tindria tants incentius per negociar. Doncs aquí passa el mateix. No vol dir que haguem de parar completament, però tampoc fer veure que el conflicte no existeix. L’Estat no vol fer concessions. Ha de fer inversions aquí a Catalunya que ja vinguin incloses en els pressupostos per obligació. Patim agressions constants en llengua i infraestructures. Que encara no tenim el corredor del Mediterrani, carai! Amb perdó eh, però és que és veritat.

Hi ha coses que són obvies. La indústria química a Tarragona pateix i és més insegura perquè no hi ha aquest corredor del Mediterrani. Catalunya ha d’estar oberta al món cap al centre de la península, cap a Europa i cap al sud d’Espanya amb el Marroc. Per exemple l’A7 que arriba fins a Hospitalet de l’Infant, es talla abans d’arribar a Castelló i després torna a començar. La tenen tallada, i això ens treu oportunitats. Per exemple al Port de Tarragona que necessita aquesta infraestructura per continuar sent competitiu. La gent no sap aquestes coses…
A més l’Estat no permet aplicar la directiva europea del 2009 que permet xarxes tancades d’atenció d’energia elèctrica. Una infraestructura que el polígon químic volia crear i que l’Estat no autoritza. I això és el que posa en perill la continuïtat d’aquesta indústria a Tarragona.

Llavors la independència és la solució?
És que la independència és per això, és per fer coses com el corredor del Mediterrani. No és per fer onejar una estelada o una senyera i cantar els segadors cada matí. La independència és perquè el nostre jovent pugui tenir un lloc de treball el dia de demà. Evidentment també hem de defensar la llengua sense excloure a ningú.
Malgrat les diferències ideològiques, en qüestions de territori tots els diputats de tots els partits ens hem posat d’acord en fer aquestes infraestructures. Xoca perquè alguns tenen el partit equivalent governant (a Madrid). És la nostra obligació com a parlamentaris. De fet, contra més et preocupes pel territori, més independentista et fas. Cada carretera que trobes tallada, cada recurs que no arriba ets més conscient de les conseqüències que se’n deriven. Mercedes Benz volia que el Port de Tarragona fos la sortida de vehicles cap al sud-est asiàtic passant pel canal de Suez. No ho van fer perquè no hi havia el corredor del mediterrani, 200 llocs de treball perduts. Hi ha gent que vota a partits unionistes que estan deixant als seus fills a l’atur. Poden tenir perfectament la rojigualda al balcó, seguir gaudint de ‘la roja’, però els hi seria millor que Catalunya fos una república independent.

Vostè ja ha encapçalat abans una llista per la demarcació de Tarragona, per què s’hi torna a presentar?
Els motius són els que venim parlant. Continuar treballant per aconseguir això. A més, vull posar la meva experiència a la mesa a servei del partit. Sóc conscient que m’inhabilitaran per preservar els drets de tots els diputats i donar curs a totes les iniciatives parlamentàries, des de Ciutadans fins a la CUP. Hem rebut 16 requeriments del Constitucional per incloure en una resolució paraules com “autodeterminació” o “independència”, o per reprovar la monarquia. Llavors m’agradaria que m’agafessin en actiu.

Es presenten més de 15 persones a la llista per Tarragona. Què opina vostè d’aquest nou model més democràtic?
T’ho diré des de diversos punts de vista. Com que sóc el coordinador de la vegueria del Camp de Tarragona, d’entrada ho trobo fantàstic, és a dir, que tinguem afiliats que vulguin fer el pas de comprometre’s amb tot el que significa anar a una llista pel parlament, una campanya… Sent molts d’ells conscients que no sortiran, però disposats a treballar jo l’únic que tinc és agraïment. I des del punt de vista democràtic, en un partit on defenses la democràcia, ho trobo fantàstic i a més ben configurat, perquè no es tracta d’escollir el cap de llista, que sembla una competició, sinó que els afiliats poden votar fins a dos candidats per configurar l’equip que encapçalarà la llista. A més surten els tres més votats per la militància.

Continuant per aquesta línia, què és el que li diferència a vostè de la resta de candidats?
Bé, jo en primer lloc poso a disposició la meva experiència, no només com a advocat, assessor d’autònoms i empreses des de fa 30 anys, sinó també com a assessor d’Ajuntaments. Vaig portar els casos d’Innova per l’Ajuntament de Reus al Tribunal de Cuentas. És una experiència que em mostra la realitat econòmica i empresarial dels autònoms. Per exemple al grup parlamentari jo era l’únic que tenia aquesta experiència, que també serveix per saber la realitat del territori. A més he estat actiu a òrgans com l’ANC, sent voluntari i coordinador al 9-N. També he estat al pacte del dret a decidir que es va fer a Tarragona per part d’Òmnium. De fet, jo vaig participar perquè s’hi adherissin totes les patronals i sindicats. Experiència també com a jurista de l’ANC on vaig ser al secretariat nacional. També formo part del col·lectiu Juristes per la República que continua actuant en defensa dels represaliats. Tota aquesta experiència m’ha anat molt bé a la mesa, ja que cada sessió és com un judici. Per tant, jo em torno a presentar per aquesta experiència i per la determinació personal de continuar fent les obligacions que em pertoquen.

Ha pogut felicitar ja a Laura Borràs?
Sí, a més a més amb molt de gust.

Personalment, és a dir, cara a cara?
Cara a cara no, ja que actualment és molt complicat, però sí telefònicament i via WhatsApp. Va ser ràpid perquè ella tenia una intervenció al Congreso i estàvem tots dos a la feina, simplement ens vam abraçar telefònicament i cadascú va tornar a la feina que li tocava.

A qui li agradaria tenir al seu costat a la llista?
A qualsevol dels altres companys que es presenten. A qualsevol que la militància faci confiança. Faré costat a qui surti. Podem dir que les nostres primàries són estrictament transparents i democràtiques. El que defensem a fora també ho hem de defensar a dintre.

De veritat no hi ha cap persona en especial a qui li agradaria tenir al costat?
Home, la veritat és que amb els 4 diputats que vam sortir a les passades eleccions s’han creat llaços d’amistat i de col·laboració. La Teresa Pallarès, que s’està recuperant d’un càncer com jo també l’he passat, no està en disposició de fer campanya, ha d’estar molt aïllada i és bo que la gent sàpiga que es postula. Malgrat que no la vegin continua estant plenament activa. Ara, qualsevol altra persona, com la Mònica Sales també ha estat una magnífica diputada que sempre ha representat a l’Ebre. Ha d’haver-hi representació de l’Ebre quan parlem de la nostra demarcació. No ens oblidem tampoc del Baix Penedès. No cal dir que l’Albert Batet ha estat el president del grup parlamentari. Hi ha molta altra gent potent a la llista i d’altra no tan coneguda com la Irene Negre, que també és de l’Ebre i membre de la direcció nacional de Junts. També s’ha presentat la Natàlia Carbó que és de les joventuts (JNC), un col·lectiu que s’ha de tenir present. De fet jo vaig incloure a un membre de la JNC a l’executiva de la vegueria.

També es presenta Rai López, l’home que va anar caminant fins a Waterloo.
Sí, admirable. Aquí no puc competir. Si de cas jo em plantejaria anar-hi en bicicleta i en vàries etapes. Reconec que aquí el Rai ens supera a tots. I com a activista ha aconseguit molt de ressò.

El va sorprendre que es presentés?
De fet, cap persona que s’ha presentat m’ha sorprès. Són tot persones que han vingut amb la idea clara de quin és l’objectiu de Junts: unir l’independentisme de cara a assolir un Estat propi. Són gent que es compromet, ja que unir-se a Junts és voluntari i s’ha d’afiliar, és a dir, ha de pagar. Per tant, no m’ha sorprès. Afortunadament gent disposada n’hi ha molta. És el que no entenen, darrere sempre n’hi haurà un altre.

Per a Junts, cap a on es dirigeix Catalunya més enllà de cap a la República Catalana?
La independència en si només t’obre oportunitats: disposar dels teus propis recursos i gestionar-los com es vulgui. Per tant, Catalunya, que sempre ha volgut ser capdavantera i oberta al món, evidentment ha d’anar cap a les coses que són punteres i necessàries a nivell mundial: transició energètica, protecció ecològica, tecnologia 5G, etc. La independència és per ser un país punter en tecnologia, drets i llibertats, i respecte a la ciutadania. Per ser un país com Suïssa, on la ciutadania és consultada per les coses que l’afecten. Els ciutadans han de poder decidir si volen més espais pels cotxes o pels vianants, això és política. Debatre sobre quelcom públic i respondre davant la voluntat de la majoria.

Li agradaria un model així per Catalunya?
M’agradaria un model en la que la ciutadania decideixi la societat que vol.

PUBLICITAT


REDACCIÓ1 Desembre, 2020
ferran_bel-1280x960.jpg

El portaveu del PDeCAT al Congrés dels Diputats, Ferran Bel, entén que “si en algun moment feia sentit negociar un pressupost amb el govern espanyol, era aquest”. Per aquesta raó, els demòcrates han decidit sostenir els comptes de l’executiu liderat pel socialista Pedro Sánchez.

El parlamentari considera que gràcies a les negociacions del Partit Demòcrata, els comptes de l’estat contemplaran la redacció del projecte executiu de l’estació de Bellissens a Reus, llargament reivindicada per l’ajuntament i el seu alcalde, Carles Pellicer.

També ha avançat que en l’àmbit ferroviari també contemplaran la instal·lació d’un aïllament acústic al municipi del Vendrell i una actuació de costes a Salou: des del traçat entre el Carrer Colon i el Cap de Salou. També, en àmbit de la recerca, cal destacar una aportació de 100.000 euros per al Parc Tecnològic del Vi a Falset i per al Centre Tecnològic de la Química de Catalunya, ubicat a Tarragona, ambdós de la URV. En relació amb la Cultura, Bel recorda que hi haurà una aportació extraordinària per al Monestir de Poblet de 100.000 euros.

El PDeCAT ha decidit donar suport als pressupostos del PSOE i d’Unidas Podemos perquè s’hi ha inclòs algunes de les seves propostes. “El Partit Demòcrata no serem els del ‘No a tot’, sinó els de treballar per tal d’aconseguir acords en benefici de Catalunya i del Camp de Tarragona”, ha dit.

Però, en ser preguntat per què Junts per Catalunya no havia recolzat els PGE, Ferran Bel ha dit que la resposta només la té JxCat. Per a l’exalcalde tortosí, els demòcrates s’han instal·lat en la part “no còmoda” de la política, el que implica negociar i cedir en algunes ocasions. “Tot i que els pressupostos ja comptaven amb el suport necessari per tirar endavant, el Partit Demòcrata hi hem volgut negociar millores per a Catalunya i el Camp de Tarragona”. “No hi són totes les que voldríem, però es tracta de noves inversions per al territori”, ha afegit Bel.

El partit de Laura Borràs ha decidit posicionar-se en la part més còmoda de la política, no cedint als seus plantejaments ideològics, però aquesta situació pot no ser la més “útil als ciutadans”. Bel ha dit que “el diàleg només no es pregona, sinó que s’ha de practicar”. En la seva opinió, els ciutadans “ens valoren pels fets no només pels discursos”, sinó que se’ls hi ha de consubstanciar amb fets. “Si no ho fem, es perd el sentit de la nostra acció política”, ha subratllat el diputat i secretari d’organització del PDeCAT.

“Malgrat aquests no són els pressupostos que ens agradarien, és evident que representen millores per al territori”, ha dit el diputat, recordant que “qui pensa que pactar els pressupostos és renunciar a la independència s’equivoca, el Partit Demòcrata tenim clar que per aconseguir un país independent, hem de construir el país i això passa per, mentre paguem els impostos a Madrid, aconseguir que aquests recursos repercuteixin al nostre territori”, ha conclòs el parlamentari tortosí.

PUBLICITAT


REDACCIÓ27 Novembre, 2020
Albert_Batet.jpg

El  president del grup parlamentari de Junts per Catalunya al Parlament, Albert Batet, serà un dels aspirants a encapçalar les llistes del partit i per això es presenta a les primàries que es faran al Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i el Penedès. Les eleccions internes tindran lloc el 12 i 13 de desembre.

L’exalcalde de Valls entén que la demarcació necessita urgentment “una veu forta al Parlament”. També considera que la seva experiència a la cambra catalana durant una “legislatura excepcional”, el seu “capital polític de gestió com a alcalde de Valls durant gairebé 12 anys i el seu coneixement en la gestació de Junts per Catalunya”, poden ser importants en el proper mandat.

Batet creu que ha arribat l’hora de la “solvència i la independència”. El seu objectiu és “aconseguir la llibertat del nostre país. Però la conjuntura actual també ens exigeix gestionar amb rigor, amb eficàcia i amb eficiència la crisi sanitària i les conseqüències econòmiques i socials que se’n deriven”, ha remarcat.

D’altra banda, el parlamentari insisteix en la necessitat de canalitzar, des de la cambra i pensant en el territori, “totes les oportunitats que tenen i tindran les nostres comarques per no deixar ningú enrere i perquè tothom pugui desenvolupar el seu projecte vital i professional al sud de Catalunya”, conclou.

PUBLICITAT


REDACCIÓ16 Novembre, 2020
foto_3541693.jpg

Laura Borràs

Junts per Catalunya ja fa dies que prepara les eleccions del 14 de febrer. Primerament, han d’escollir a un candidat o candidata a la presidència de la Generalitat. Alhora, hauran de completar la llista electoral mitjançant les urnes. Són les anomenades primàries de Junts.

Com a presidenciables ja s’han presentat el conseller Damià Calvet; la diputada Laura Borràs; i l’exparlamentari tarragoní Jordi Sendra. Per a poder encapçalar la llista, a banda d’haver estat avalats per 100 afiliats, hauran de ser els més votats per la militància.

Jordi Sendra

Després, per completar la llista s’agafaran els 3 militants més votats de les províncies de Lleida i Tarragona, els 4 de Girona, i els 8 de Barcelona. La resta d’espais disponibles els escollirà la direcció nacional del partit. Entre el 12 i el 13 de desembre ja se sabran els resultats finals. No obstant, sabrem qui serà el candidat o candidata presidenciable el 29 d’aquest mes.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter