Arxius de junts per catalunya | Diari La República Checa

REDACCIÓ11 Gener, 2022
foto_3845486-1280x845.jpg

No serà necessari militar a JxCAT per liderar una llista

No caldrà ser afiliat de JxCat per presentar-se a les primàries del partit per triar els caps de llista a les eleccions municipals del 2023. Així es desprèn del reglament per escollir els candidats que la formació ha difós aquest dimarts i que no posa com a condició ser membre de JxCat per concórrer a aquesta elecció interna.

El document estableix un procés de primàries per als municipis de més de 50.000 habitants i obre la porta, a més, als alcaldes d’altres formacions que vulguin encapçalar la candidatura de JxCat, sempre que s’apuntin al partit abans del mes de març.

Concretament, estableix que “les persones que exerceixen l’alcaldia d’un ens local i siguin persones afiliades o simpatitzants a la base de dades de Junts per Catalunya abans del dia 28 de febrer”, sempre que ho manifestin, “seran considerats candidats a valorar”. La valoració la farà la Comissió Municipal Territorial (CMT) –formada per representants del municipi, de la comarca, de la vegueria i de la direcció de JxCat–, que serà l’òrgan que proposarà els candidats a primàries i en validarà els guanyadors.

Aquesta fórmula permet, a la pràctica, que persones de fora del partit concorrin a les primàries o, almenys, optin a ser precandidats. També facilita que alcaldes que es van presentar sota el paraigua de JxCat a les eleccions de l’any 2019, però que no són afiliats al nou partit –perquè són militants del PDeCAT, per exemple– optin a repetir si s’integren a la formació presidida per Carles Puigdemont.

Els aspirants a les primàries hauran de comunicar la seva candidatura al partit en un termini de tres dies des de la convocatòria del procés. Llavors, es proclamaran els precandidats i començarà el procés de recollida d’avals, que hauran de ser d’un mínim del 20% dels afiliats al municipi. Al desè dia d’ençà de l’obertura del procés, es proclamaran els candidats i s’obrirà un període de campanya electoral fins a la celebració de les votacions uns deu dies més tard, no més tard del 30 d’octubre de 2022.

Ara bé, aquest és el procediment previst per als municipis de més de 50.000 habitants, ja que JxCat ha establert un altre mecanisme per elaborar les candidatures de les localitats amb menys població. Els municipis de menys de 50.000 habitants que tinguin coordinadora local del partit celebraran una assemblea local per proposar candidats i, després de rebre la proposta de la CMT, duran a terme una assemblea de ratificació. Si no hi ha coordinadora, la candidatura suggerida per la CMT serà definitiva. El cap de llista escollit serà l’encarregat d’elaborar la resta de la candidatura “en coordinació amb l’executiva local” i amb l’aval de la CMT. En aquests municipis, els candidats també hauran de comptar amb l’aval del 20% dels afiliats.

El reglament, que té set títols, 24 articles i tres disposicions addicionals, s’aprovarà previsiblement al Consell Nacional que JxCat celebrarà aquest dissabte.

PUBLICITAT


REDACCIÓ30 Desembre, 2021
david-saldoni.jpg

El mal rotllo a Junts per Catalunya a Tarragona és evident. Es palpa. Se sent. Fa uns dies es va publicar que la junta local del partit controlat, des de Brussel·les per Carles Puigdemont, havia dimitit en bloc per ‘boicotejar’ qualsevol pretensió d’Eusebi Campdepadrós.

En una carta adreçada a la militància, el secretari d’Organització de Junts per Catalunya, David Saldoni de Tena, ha volgut desmentir la notícia, motivada en “filtracions que sabem d’on venen”. Aquestes filtracions intencionades “malmeten la imatge del partit, i en aquest cas, la del nostre coordinador de vegueria”.

David Saldoni

Amb l’objectiu d’esclarir alguns detalls, Saldoni explica que “després de la dimissió del coordinador local de Tarragona ciutat, personalment vaig convocar una reunió el dia 9 de novembre al local de Tarragona, que també va ser filtrada als mitjans, on vaig assumir la coordinació del grup local de Tarragona amb la voluntat de treballar tots plegats per tirar endavant un procés que culminaria amb una nova elecció d’una coordinadora local”.

El curiós és que tot i rebre algunes dimissions, no han arribat totes, i concretament l’anunciada pel mateix secretari organització local

També informa que “el dia 24 de novembre, vam tenir una nova reunió dels membres de la coordinadora local de Tarragona ciutat, on teníem un ordre del dia per començar a treballar. Aquest guió de treball, no es va poder portar a terme, perquè el secretari d’organització de la coordinadora local, va anunciar la dimissió de tota l’executiva local, per tal de forçar les eleccions d’una nova coordinadora local. En aquella reunió vam arribar a l’acord, que tots els membres enviarien la seva dimissió personal, atès que havien estat escollits personalment, i es procediria a nomenar una gestora per encarar el procés de nova elecció”. El més curiós, – narra David Saldoni – és que “tot i rebre algunes dimissions, no han arribat totes, i concretament l’anunciada pel mateix secretari organització local, que tot i les reiterades peticions no ha estat enviada fins al dia d’avui, fet que ha impedit iniciar qualsevol procés”.

Eusebi Campdepadrós

“La meva sorpresa i decepció, és que s’anuncien coses a la premsa que no corresponen a la realitat, i aquest fet està provocant el deteriorament de la imatge de Junts a Tarragona, fet que sembla que a algunes persones els agrada, perquè no deixen d’intoxicar als mitjans de comunicació”, escriu Saldoni en la nota tramesa als militants. A més, és contundent al desmentir la notícia publicada a la premsa. “En cap cas s’ha iniciat cap procés per escollir candidats a l’alcaldia d’enlloc. Justament l’assemblea que vam fer dimarts passat, va ser per parlar de les esmenes que s’hauria d’introduir en el reglament d’elecció de candidats que s’haurà d’aprovar el proper dia 15 de gener en un Consell Nacional”, puntualitza.

No podem tolerar intoxicacions periodístiques com les que s’han fet en els darrers mesos

També deixa evident que la Direcció Executiva Nacional confia i dóna ple suport a la figura de l’Eusebi Campdepadrós, com a coordinador de vegueria, persona que ha treballat sempre en coordinació amb el secretari d’organització del partit. David Saldoni és contundent en afirmar que “no podem tolerar intoxicacions periodístiques com les que s’han fet”.

Amb l’objectiu d’evitar deteriorar encara més la imatge del partit i convertir-lo en un projecte guanyador, Saldoni informa que “durant el mes de gener, convocarem, dins el termini i en la forma escaient, una assemblea d’afiliats, on juntament amb el secretari general, delinearem el camí a seguir per trobar el rumb que ens ha de portar a l’èxit a Tarragona, lluny d’aquestes intoxicacions i males praxis”.

PUBLICITAT


 






REDACCIÓ28 Desembre, 2021
eusebi.jpg

Eusebi Campdepadrós

Situació complexa la que es viu en la directiva de Junts per Catalunya a Tarragona. L’executiva del partit ‘neoconvergent’ ha pres la decisió de dimitir en bloc i forçar unes noves eleccions amb un objectiu clar: apartar a l’exsecretari primer de la mesa del Parlament, Eusebi Campdepadrós, un dels grans ‘tòtems’ juntaire.

Segons ha pogut saber larepúblicacheca.cat, un dels principals motius d’aquesta decisió seria bloquejar Campdepadrós i presentar un nou candidat a Tarragona que li plantes cara en un procés de primàries que definiria l’estratègia per escollir un candidat per als comicis municipals a l’Ajuntament tarragoní, de cara a 2023.

Diferents fonts internes del partit presidit per Carles Puigdemont, apunten que la militància acusa l’exmembre de la mesa del Parlament de voler “col·locar” a dit càrrecs del PDeCAT que veurien com s’enfonsa el partit i optarien per l’opció de “saltar” a les files de Junts per Catalunya per a seguir amb les seves carreres en la política tarragonina, catalana i nacional. També confiarien en la sentència del TSJC que inhabilitaria Campdepadrós.

El partit ‘neoconvergent’ ha dimitit en bloc per forçar unes eleccions i apartar Eusebi Campdepadrós, un dels grans ‘tòtems’ juntaire.

Aquestes mateixes veus també volen “trencar” amb el sector més proper al partit de Bonheví i “conservar la puresa” del projecte que va impulsar Carles Puigdemont i Jordi Turull per esdevenir un referent del votant independentista i no dependre de pactes amb els demòcrates. El que està clar que l’espai ‘neoconvergent’ tarragoní encara es troba recercant l’estabilitat.

PUBLICITAT


REDACCIÓ15 Novembre, 2021
granados-1-1280x720.jpg

L’alcalde Pere Granados

El projecte del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Salou i Vila-seca ha tornat de nou al centre de la diana. Els municipis implicats en aquest pla, on es preveu la construcció d’un complex de casinos on operarà Hard Rock, preocupa als seus representants, com és el cas de l’alcalde de Salou, qui de nou ha volgut fer una crida a l’executiu català perquè aposti sense fissures ni complexos pel projecte.

Pere Granados, al marge d’una presentació d’un acte gastronòmic, s’ha mostrat, davant els periodistes, molt contundent contra l’executiu català i contra la CUP, assegurant que “un govern ha de tenir clar totes les opcions per pactar uns pressupostos que generin riquesa i treball. No pot ser que pactin uns comptes amb un partit antisistema, que es vol carregar un sector importantíssim, com el Turisme” i que freni la creació de llocs de treball.

El batlle salouenc ha lamentat que “fa molts anys que treballem perquè es dugui a terme aquest projecte”, i ha acusat el partit anticapitalista de “posar pals a les rodes a través de les seves plataformes”, per tal de bloquejar el CRT. Granados tem que el compromís de la Generalitat amb la CUP, on s’ha plantejat la possibilitat que no s’inverteixi diners públics en l’operació de compra dels terrenys acabi matant aquest projecte.

L’alcalde ha demanat a l’administració catalana que faciliti els tràmits “amb la màxima transparència, tal com s’ha fet fins ara”. “No pot ser que en aquests moments on tenim problemes econòmics segueixi el projecte bloquejat, menys hàndicaps i menys pals a les rodes“, ha reblat l’alcalde de Salou.

VÍDEO

PUBLICITAT



REDACCIÓ4 Novembre, 2021
Gabriel-Rufián.png

El portaveu d’ERC al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, ha defensat a ultrança la capacitat negociadora del seu partit i ha criticat a Junts per Catalunya davant les insinuacions dels seus socis a la Generalitat: “Qui no ho entengui i ho qualifiqui d’inútil o de suport a canvi de res fa molt de temps que seu en un escó, molt de temps que es mou en un cotxe oficial i molt de temps que viu a Twitter”.

Rufián també ha aprofitat per advertir el PSOE dels efectes que genera la seva “supèrbia” en la negociació. “Calculin bé les seves forces perquè no sé si els queda gasolina per a tant de viatge”, ha dit.

Rufián ha fet aquestes manifestacions durant la recta final del debat de les esmenes a la totalitat als pressupostos generals de l’Estat, que cauran gràcies al suport d’ERC i de Bildu al govern espanyol.

PUBLICITAT


REDACCIÓ13 Setembre, 2021
PDeCAT.jpg

Diversos alcaldes del Partit Demòcrata de Catalunya (PDeCAT) han registrat les sigles de ‘Junts’ de cara a les eleccions municipals de 2023. Segons ha avançat el diari Ara, es tracta d’una mesura per evitar que Junts per Catalunya o qualsevol altra llista es pugui presentar amb el mateix nom. Aquestes accions arriben després de la negativa de JuntsxCat pel que fa a presentar-se globalment sota el mateix paraigües que el PDeCAT als comicis de 2023.

De fet, el Partit Demòcrata està en vies de negociació per ajuntar-se amb altres formacions polítiques a diferents poblacions, ja sigui amb Lliures, la Lliga Democràtica, Convergents i el PNC, o amb Junts per Catalunya en llocs puntuals.

Segons ha informat l’Ara, alguns dels alcaldes que han registrat les marques locals són el de Martorell, Xavier Fonollosa; el de Vilafranca del Penedès; Pere Regull; Jaume Dulsat, de Lloret de Mar; Marc Castells, d’Igualada; Josep Llopart, de Piera; i el líder del grup municipal de Figueres, Jordi Masquef, entre altres.

PUBLICITAT


REDACCIÓ6 Setembre, 2021
Dídac-Nadal8-1280x960.jpg

El comerç de Tarragona passa per una situació – a priori – delicada a causa de la crisi derivada amb la pandèmia. A més, la seva regidoria ha viscut un canvi important en el seu lideratge, ja que l’anterior regidora, Mary López, va deixar aquesta competència en mans de Dídac Nadal, el portaveu de Junts per Tarragona i l’entrevistat d’avui. Nadal també és el president de l’Empresa de Mercats, una entitat que ha viscut molts canvis en els darrers anys. Romanen molts projectes per executar-se com per exemple el de l’Illa Corsini, que esperava avançar amb la col·locació de la pèrgola a la plaça aquest setembre i que finalment no serà així. També cal considerar aquests dos anys de Nadal com a edil, i alhora pensar en la seva possible candidatura amb Junts per Catalunya de cara a les pròximes eleccions municipals. 

 

Quina és la situació del comerç tarragoní?
No és que sigui un impacte exclusivament local, sinó de caràcter general. Tots sabem que existeix una crisi en allò que havien estat els paràmetres més clàssics del comerç. S’ha d’anar amb cura perquè els models de comerç van i vénen amb terminis establerts. Fa uns anys es va apostar per un comerç aplegat en centres comercials allunyats dels centres de població i per unes innovacions tecnològiques específiques. Això ha provocat una crisi en el comerç de proximitat que a més sabem que és aquell que ha de persistir. Davant d’aquest escenari global, ara estan naixent altres eines de recuperació d’aquest sector. Tots volem sortir per la ciutat, comprar i tenir moments agradables amb la teva família.

Quants establiments tarragonins han abaixat la persiana des de l’inici de la pandèmia?
No és bo situar-ho en un context de pandèmia. No voldria situar-ho en altes i baixes perquè és un moment que pot donar lloc a una desestabilització del comerç, però alhora a aventures tipus start-ups que donen una visió esbiaixada. No parlaria tant de reducció de comerç. Hi ha hagut una situació de crisi on el comerç local – en la mesura que ha pogut – s’ha anat preservant, però ara és el moment de la seva reactivació. Hi ha certa paràlisi pel que fa a aquest comerç, però la nostra conselleria treballa amb les eines necessàries per assolir-ho.

Però hi ha una dada de quants establiments han tancat?
És que el sector s’està reinventant. Tot el comerç basat en l’interiorisme, és a dir en el mobiliari, ara s’està refent després de la crisi que va patir el 2008. Un altre exemple és el comerç de tèxtils domèstics. Resulta que ara ja no ens vestim amb pijama a casa. Tots aquests comerços ara estan veient finestres d’oportunitats que abans de la pandèmia no tenien.

El comerç de proximitat acabarà desapareixent?
No, s’està reinventant i manca ressituar-se. Les persones al final volen apropar-se a una ciutat i tenir una experiència íntegra i global, que tothom pugui gaudir i fer diferents activitats. Això ha de venir acompanyat d’una bona política d’aparcaments, d’il·luminació, d’aparadors, etc. S’està apostant per això.

A què es deu el retard de 9 mesos dels ‘Bons comerç Tgna‘?
Retard? No. El Dídac Nadal va agafar el càrrec de regidor de Comerç a mitjans de juliol. La conselleria, els treballadors de les empreses municipals i les persones particulars que han col·laborat en la campanya han fet un esforç enorme durant tot juliol i agost. Voldria incloure a la Cambra de Comerç, la qual fa d’agent vertebrador de la iniciativa. Estic molt satisfet i agraït amb la feina de tots.

Vostè ha canviat la regidoria de Comerç?
Jo no entenc que hagi de canviar res. Al final, en els equips cadascú aporta el que és. És evident que la regidora Mary López i jo tenim trets diferencials i els dos hem donat la nostra pròpia impremta. Anirem veient si la meva impremta ha servit per canviar alguna cosa.

Hi haurà una segona convocatòria d’aquesta iniciativa?
S’està intentant dur a terme accions que tinguin un impacte amb certa immediatesa. Aquesta campanya perdurarà en la mesura en què els mateixos ciutadans i establiments puguin anar treballant amb aquesta eina, que si és bona hi podrem continuar. Si no, en trobarem d’altres.

Quines altres idees estan treballant?
Els APEU, una eina que ja s’ha consolidat en el món anglosaxó. El problema és que la nostra llei dels APEU és molt recent i encara s’ha d’establir d’una forma útil. Hem d’intentar reactivar les zones comercials amb aquest mètode.

Alguna eina més?
Continuem treballant amb l’aplicació mòbil, intentem evolucionar aquest marketplace. Insisteixo, ara mateix les polítiques comercials han de ser la suma de diferents factors. Aquí parlem d’alguns, però n’hi ha molts: l’estímul del comerciant, la millora de la il·luminació, programes d’activitats, etc.

En quin estat es troba el projecte Illa Corsini?
És un projecte que no depèn tant de la regidoria de Comerç, sinó de la de Territori. Es va presentar tota la part del projecte relacionat amb el carrer Canyelles, però aquesta és la part més física. La part mental ve acompanya d’una programació duta a terme per l’Empresa de Mercats i d’un acompanyament que tots els negocis estan fent des del carrer Governador González fins al Reding. Hi ha una sèrie d’actuacions que estan a punt de sortir i que formaran part d’aquesta Illa Corsini.

Quan s’instal·larà la pèrgola de l’Illa Corsini?
Jo personalment mai faré fugides ‘hacia delante‘. Les coses es faran ben fetes. El projecte de la pèrgola el tenim, però hem detectat que hi ha potencials incidències que s’estan revisant i redefinint. No tindrem pressa en fer les coses bé.

Com està la situació amb els marxants?
És bona. Vam fer dues reunions positives a l’agost. La relació amb ells és bona i – de fet – la campanya dels bons comercials també està destinada als marxants de Tarragona. A més, hi ha una sèrie d’accions relacionades amb els mercadets i amb ells. Des de la conselleria d’Hisenda s’estan estudiant mesures d’acompanyament als mercadets i als marxants. No els oblidem mai.

Quin és el balanç del nou mercadet de la plaça dels Carros?
És positiu. La consolidació de mercadets és una fita temporal que necessita una evolució. Aquest el vam estrenar abans de l’estiu i lògicament ha viscut els alts i baixos que tenen tots els mercadets. Li estem fent un seguiment i fins i tot es va acordar saber què s’estava fent al mercat del Fòrum i repetir-ho al de la plaça dels Carros per saber d’on són els seus clients. Hi ha molt d’interès en què el barri del Port hi vagi.

Quin balanç fa d’aquests 2 anys al capdavant de l’Empresa de Mercats?
Això possiblement ho hauria de fer algú altre. Crec que hem resolt una sèrie de problemes històrics que tenia l’empresa i li puc dir que el grau de satisfacció de tots els treballadors és extraordinari. Ells treballen a les 5 del matí els dissabtes i diumenges. En aquest sentit, satisfacció plena. Passa el mateix amb els nous càrrecs de gerència i de direcció perquè li han donat un to molt diferent. Li han donat la imatge dels Mercats de Tarragona que molta gent teníem al cap. Finalment, molta satisfacció amb el consell d’administració que està acompanyant les nostres decisions. Crec que s’estan veient resultats i que tenim 4 coses previstes que acabaran de consolidar el canvi vers els mercats i mercadets de la ciutat.

Com a regidor de Comerç de Tarragona, vostè està a favor o en contra del projecte Hard Rock?
Jo crec que en la vida existeixen els grisos, els matisos, etc. Ningú a Tarragona posa cap problema i fins i tot no és un tema a debatre l’existència d’un casino en una altra ciutat. No veig cap trava a la construcció d’un punt d’atracció com el que vostè em comenta. M’agradaria pensar que serà en la dimensió correcta i que com a societat serem capaços de regular el que pugui passar en aquests espais. Ara bé, no és el meu model personal. No instal·laria un projecte així a Tarragona, ja que aquí no hi ha aquesta necessitat. Tanmateix, sóc molt respectuós amb el que passi a altres municipis amb una situació econòmica delicada.

Es tornarà a presentar a les properes eleccions?
No ho sé. Si no ho sabia quan estava a l’oposició, encara ho sé menys ara que estic a la conselleria de Comerç, perquè estic tan concentrat treballant…

Però li agradaria tornar-se a presentar?
Quan me’n vaig a la plaça dels Carros i em trobo veïns que em diuen que han notat el canvi amb accions com les que comentem, llavors m’entren ganes de presentar-me. Per contra, quan portem 8 hores en un plenari i m’adono que només a les darreres 4 podríem haver estat més pràctics, doncs se’m prenen les ganes. O quan veig que només es parla de l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona… Tot és una qüestió de grisos.

En cas que es presentés, amb quines sigles ho faria?
Evidentment seria amb Junts per Catalunya, però ara mateix no he pres cap decisió. Ara només vull treballar per Tarragona des del tarragonisme.

Com valora la feina dels seus companys de Govern en aquests més de 2 anys de mandat?
Jo sempre dic que aquest Govern es va trobar amb una Tarragona que era un Titanic que s’havia de parar amb una mà. És evident que hi ha una inèrcia en parar el Titanic amb una mà, però estic satisfet amb com s’ha reconduït la situació. Anàvem a la deriva.

Què en pensa dels indults?
Que arriben tard i malament des de la perspectiva democràtica, de la del dret, de la justícia, etc. A més, quanta gent jove tenim amb causes penals pels fets dels darrers anys? Quanta gent tenim a l’Audiència Nacional? No és que estigui d’acord amb els indults, sinó que aquests no haurien d’haver existit, ja que no haurien d’haver hagut condemnes. Ara bé, crec que són un primer pas molt petit.

Vostè creu que són una moneda de canvi?
Són petites dosis de somnolència per guanyar temps i evitar tractar frontalment el problema polític que té aquest país. Fixi’s que aquest Govern progressista ha permès que l’energia pugi un 25%, i ara intentarà calmar els ànims amb la pujada del salari mínim interprofessional. Són petites càpsules per intentar dormir temes fonamentals. Així hem funcionat durant molt de temps.

Taula de diàleg o confrontació?
Crec que pot existir la taula de diàleg i alhora certa confrontació. Com no hi han d’haver vies de trobada? Al final el que no resoldrà aquest problema és donar-nos l’esquena els uns als altres. Encara que sigui per insultar-nos, ha d’existir una taula. Si no, com ho arreglarem? Han d’existir eines de diàleg.

PUBLICITAT


 


REDACCIÓ23 Juliol, 2021
neteja_9-1280x720.jpg

Esquerra, Junts per Catalunya i Vox han tombat una proposta per estendre la paga ‘COVID’ al personal de neteja d’hospitals i Centres d’Atenció Primària (CAP). La iniciativa estava impulsada pel diputat d’En Comú Podem, Jordi Jordan, el qual es va reunir amb els i les treballadores d’aquest sector a l’hospital Joan XXIII i Verge de la Cinta.

Aquest plus al sou el cobren els metges i professionals sanitaris, deixant de banda altres sectors que han estat a peu de canó fent possible que el sistema de salut pogués tirar endavant amb el risc que comportava fer-ho amb la covid-19.

Des d’En Comú Podem s’apunta que se seguirà donant suport a l’extensió i reclamen explicacions als partits del Govern sobre el motiu de la seva negativa. Finalment, també insten a la CUP a “que faci una reflexió sobre si aquest és el model de país que volen, on es deixa enrere a part dels i les que es van deixar la pell per nosaltres”.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ26 Juny, 2021
Bandera-Espanya.jpg

Els resultats del 14-F demostren que la majoria d’electors van votar a partits ‘unionistes’

Les dades electorals del passat 14-F demostren que la majoria de Tarragonins no són independentistes. En el conjunt de la ciutat, només el 38,8% dels electors va votar a Esquerra Republicana (ERC), Junts per Catalunya o la Candidatura d’Unitat Popular (CUP). D’altra banda, la suma de partits ‘unionistes’ amb representació al Parlament va aconseguir un 57,1% dels vots. Desglossant-ho a partits, el més votat va ser el Partit Socialista de Catalunya (24,49%), seguit d’ERC (18,92%), Junts (14,29%) i Vox (12,04%). La resta de formacions no va assolir més d’un 10%.

Per barris, Ponent és la zona amb més diferència entre els dos blocs. Un 79,61 d’aquests electors va votar a forces no independentistes, en contraposició amb el 15,05% d’ERC, Junts i CUP. A més, el PSC de Salvador Illa va ser la formació més repetida amb un 37,32% dels vots, seguit de Vox amb un 20,82%. De fet, aquests resultats són els millors dels dos partits a Tarragona, coincidint amb els pitjors números dels independentistes. En aquest sentit, l’opció separatista més votada va ser ERC amb un llunyà 10,44% dels vots.

A Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau, les forces ‘unionistes’ també van superar clarament al bloc independentista, amb un 63,4% davant d’un 30,59%. Un altre cop, el PSC és el partit més votat amb un 27,01%, seguit d’ERC (17,64%) que ara sí supera a Vox (15,45%).

PUBLICITAT

Pel que fa als Eixamples, els Barris Marítims i la zona de llevant, tots tres punts presenten xifres molt similars. Els partits ‘unionistes’ ronden el 49% dels vots en els tres punts, mentre que la triple entesa entre ERC, Junts i la CUP continua per sota amb un 45%. No obstant, les formacions independentistes sí que lideren per separat: ERC als eixamples i barris marítims amb un 21,52% dels vots, mentre Junts s’apunta Llevant com la única zona a on va aconseguir guanyar (20,35%). No va ser per massa, ja que el PSC es va situar just al darrere amb un 19,01%, seguit d’ERC amb 18,86%.

Finalment, la Part Alta va ser l’únic sector de la ciutat on van guanyar els partits independentistes amb un 62,66% enfront del 33,07% dels ‘unionistes’. En termes individuals per formacions polítiques, ERC lidera (25,47%), seguit de Junts (21,36%) i la CUP (15,82%). Les cupaires van aconseguir el seu millor resultat a la Part Alta, ja que a la resta del municipi no van assolir cap percentatge superior al 8%. La quarta força seria el PSC amb un 14,16%.

En termes globals i per partits, el guanyador de les eleccions del 14-F a Tarragona va ser el Partit Socialista amb un 24,49%. Esquerra i Junts van ser les dues forces següents, amb un 18,92% i 14,29% respectivament. D’altra banda, Vox va ser el quart partit més votat (12,04%), seguit pel Partit Popular (7,65%), Ciutadans (7,06%), En Comú Podem (5,85%) i finalment la CUP (5,59%).

PUBLICITAT



REDACCIÓ31 Maig, 2021
Ramon-Vilaltella3-1280x960.jpg

 

La política catalana torna a la normalitat després del consens d’un nou Govern presidit per Pere Aragonès. Un executiu on estarà Junts per Catalunya i a on li hagués agradat ser al PDeCAT com a alternativa a la CUP. 

De fet, el partit va veure com es quedava sense representació al Parlament per una quantitat ‘petita’ de vots. El futur de la formació ara passa indiscutiblement per les eleccions municipals de 2023. A Tarragona, el PDeCAT ha escollit un nou cap local, Ramon Vilaltella. En aquesta entrevista parlem amb ell per esbrinar els reptes que se li presenten, les valoracions respecte a la relació Junts-PDeCAT, i les decisions importants de cara als propers comicis municipals.

 

Abans que res donar-li l’enhorabona per la seva elecció com a cap del PDeCAT a Tarragona. S’esperava sortir escollit?

Moltes gràcies. Estic molt il·lusionat amb aquest nou repte polític. Feia temps que companys em demanaven que fes el pas, però pensava que encara no era el moment. L’important no és qui estigui al capdavant, sinó l’equip de persones compromeses amb el projecte: 100 associades i associats i tot el comitè executiu local seguim al peu del canó, incloses persones de la talla de l’alcalde Joan Miquel Nadal.

Durant el ‘divorci’ entre el PDeCAT i Junts vostè va escollir quedar-se amb els demòcrates. Per què? Va ser fàcil prendre aquesta decisió?

El PDeCAT és un partit amb ideologia, principis i una tradició política de 40 anys. Jo sóc una persona de centre, liberal-demòcrata, humanista, pragmàtica i dialogant. No m’he mogut ni un mil·límetre d’on era i d’allò en el que crec. Per això, continuar al PDeCAT m’ha resultat molt fàcil.
En canvi, Junts no sé on són ni què proposen. A mi aquesta indefinició ideològica no em representa. No em sento còmode en un projecte que es fa dir transversal, però que cedeix a polítiques d’extrema esquerra i que busca el simbolisme i la confrontació estèrils.

Com veu vostè la relació entre les dues formacions?

Esquerdada, dolguda. El PDeCAT vam fer molts sacrificis i vam ser molt generosos. Junts va néixer com una marca electoral del PDeCAT amb molts independents, per a un moment molt concret de la política catalana. No obstant, Junts va anar agafant vida pròpia i mutant i va voler que el PDeCAT desaparegués. Els fèiem nosa, no els agradava haver de consensuar i que féssim crítica interna. A partir d’aquí, quan el PDeCAT ens neguem a diluir-nos i volem marcar perfil propi, la convivència es trenca.

Com valora els resultats obtinguts pel PDeCAT al 14F?

El PDeCAT vam treure 77.000 vots a tot Catalunya i 800 a la ciutat de Tarragona. No vam entrar al Parlament. Això és un molt mal resultat. No obstant, vam quedar a pocs milers de vots de tenir representació per les 4 circumscripcions. Cal tenir en compte que van ser unes eleccions amb una participació molt baixa, amb molta desmotivació, molt polaritzades i que el PDeCAT feia anys que estàvem dins de Junts. No vam tenir prou temps per explicar el nostre projecte i visibilitzar-nos. Vam creure que una entesa amb Junts i reconduir-lo cap al centre era possible i no va ser així. El trencament es va fer massa tard i ens ha passat factura. Ens hauríem d’haver desacomplexat abans.

Ara la gent ja ens comença a identificar i reconeix la nostra política útil al servei de la ciutadania. La proposició de Llei de Mecenatge, la proposta d’enduriment dels delictes de furs al Codi Penal, la congelació de l’Impost de Matriculació, la proposició de Llei de morositat empresarial o els 240 milions d’euros aconseguits per Rodalies, en són només alguns exemples.

Amb vostè al capdavant, com es revertirà aquesta situació des de Tarragona?

Estem treballant, tant a nivell nacional com local, per fer una proposta de centre ampli que representi a aquell electorat que va quedar orfe i a aquell electorat que fa anys que vota a contracor. La recepta és parlar amb molta gent, unificar un espai que està atomitzat, recuperar el discurs en el terreny de les idees i les propostes en lloc del terreny dels sentiments i oferir un projecte seriós i solvent.
Tenim un bon equip al Congrés dels Diputats, capitanejat pel Ferran Bel. A Madrid estem aconseguint moltes millores legislatives, fiscals i econòmiques per la ciutadania. Aprofitarem aquest altaveu per a portar-hi propostes necessàries per a la ciutat de Tarragona.

En aquesta línia, quins són els reptes que se li plantegen com a nou cap del partit a la ciutat? Com els afrontarà?

Els reptes que afrontem són mantenir el partit ben actiu, guanyar visibilitat, donar a conèixer les nostres propostes per a la ciutat, reunificar el centre polític i recuperar la representació a l’Ajuntament de Tarragona. El PDeCAT ens vam presentar a les passades municipals i vam fer un bon resultat. Les sigles van ser Junts per Tarragona, però la manera de fer, les propostes i la majoria d’integrants de la llista érem del PDeCAT. Ara, per les circumstàncies polítiques, ens hem quedat sense regidors a l’Ajuntament, però el 2023 hi tornarem a ser. Treballarem perquè la política útil de centre i municipalista, que encarnem el PDeCAT i que durant molts anys va ser majoritària, sigui de nou l’alternativa a la ciutat.

El PDeCAT voldrà que Dídac Nadal continuï com a alcaldable o buscaran una llista nova?

El PDeCAT, igual que ho vam fer el 2019, ens presentarem a les eleccions municipals a Tarragona el proper 2023. És molt aviat per parlar de noms o fórmules. Ara és el moment de bastir un projecte que sumi i de definir estratègies i propostes.

En Dídac Nadal era dirigent del PDeCAT i va ser el nostre candidat a l’alcaldia el 2019. Recentment va decidir deixar el partit i nosaltres respectem la seva decisió personal, tot i que ens va saber greu. Com he dit, nosaltres treballem en la línia de crear una opció forta de centre i municipalista per a Tarragona. Parlarem amb tothom qui s’hi senti representat i s’hi vulgui sumar, tothom qui cregui en aquest projecte tindrà les portes obertes.

Des d’un punt de vista de país, què li hagués agradat al PDeCAT per a Catalunya en els propers 4 anys? En altres paraules, cap a on hauria d’encaminar-se Catalunya en aquesta legislatura segons la visió del seu partit?

La negociació per formar govern ha sigut un espectacle lamentable. ERC pacta primer amb la CUP i cedeix a les seves polítiques antisistema. Junts compra aquesta agenda política i centra la negociació en les cadires del govern… Mentrestant, tenim una pressió fiscal asfixiant, es perd teixit empresarial, molts negocis familiars i autònoms han de plegar, creixen les okupacions il·legals i la inseguretat, es criminalitza als Mossos d’Esquadra, es castiga l’escola concertada… Aquesta no és la Catalunya que volem. Nosaltres aspirem a un país productiu i d’oportunitats, amb una pressió fiscal justa i no confiscatòria, amb un bon Estat del Benestar i amb col·laboració pública-privada.

I per la ciutat de Tarragona?

A Tarragona passa el mateix. El govern municipal d’ERC i En Comú Podem no té ni l’experiència ni la capacitat d’afrontar les problemàtiques de la ciutat. Havia creat una gran expectativa de canvi i ha generat decepció a la ciutadania. Ara l’entrada de la CUP al govern local empitjora la situació, ja que imposen la seva agenda radical: posar fre a l’activitat comercial i de restauració, augmentar impostos, gastar milionades de diners públics en municipalitzar serveis i carregar-se el model exitós de col·laboració pública-privada… Això no és el que necessita i reclama la gent.

Per fer de contrapès estarem el PDeCAT, tant a Catalunya com a Tarragona, sent l’alternativa que pensa en l’interès de la ciutadania i que ofereix propostes i política útil, des del centre.




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter