QUÈ PASSARÀ A PUIGDEMONT SI NO ES PRESENTA DAVANT LA JUSTÍCIA ESPANYOLA?

El president  Carles Puigdemont i els seus consellers han estat citats a declarar dijous a l’Audiència Nacional i s’obre ara la incògnita de si acudiran o no després de les paraules avui de Puigdemont a Bèlgica en el sentit que no tornaran a Espanya mentre no hi hagi garanties

En el cas que no es presentin dijous al tribunal, la Fiscalia podria demanar a la jutge que porta el cas, Carmen Lamela, que lliure les corresponents ordres europees de detenció i lliurament (OEDE) i, d’aprovar-la magistrada, les autoritats belgues haurien de procedir a l’arrest de Puigdemont i els seus consellers.

Les ordres europees de detenció o euroordres substitueixen entre els estats membres de la Unió Europea (UE) al procediment d’extradició amb un sistema àgil de lliurament que s’aplica a Espanya des de 2004, després d’haver transposat al nostre ordenament una directiva europea de 2002. El procediment de l’OEDE persegueix simplificar els tràmits i la documentació a remetre mitjançant la creació d’un document únic per a tramitar-la.

La regulació europea redueix els motius de denegació de l’extradició i suprimeix el principi de doble incriminació en determinades circumstàncies, concretament en una llista de delictes en què no hi ha la rebel·lió i la sedició, però sí alguns de corrupció, de manera que cabria la possibilitat que se li apliqués a Puigdemont, que està imputat per malversació.

En cas contrari, els delictes que s’atribueixen a l’expresident català han d’estar tipificats en l’ordenament jurídic belga perquè es pugui procedir a l’ordre de detenció i lliurament.

Segons l’ordenament jurídic belga, els governants catalans serien detinguts i posats a disposició del jutge, que decidiria sobre la seva posada en llibertat o manteniment a la presó fins que es resolgués sobre l’execució de l’ordre.

Si els reclamats acceptessin la seva entrega a Espanya, aquesta es faria sense més complicacions, però, en cas contrari, la decisió correspondria a la Cambra del Consell de Brussel·les, que disposaria d’un termini de quinze dies.

La seva decisió es pot recórrer en apel·lació (amb el que s’obriria un nou termini de quinze dies) i en últim cas davant la Cort de Cassació, que disposaria del mateix temps per resoldre.

Però a més, el jutge instructor podria considerar que la informació continguda en l’ordre de detenció no és suficient i requerir l’enviament d’informació complementària.

La llei belga estableix una sèrie de motius pels que l’ordre pot ser rebutjada, com ara l’existència de raons per creure que la seva execució tindria com a efecte una vulneració dels drets fonamentals de la persona reclamada recollits en el Tractat de la Unió Europea .

En qualsevol cas, si les persones afectades accepten el lliurament, aquesta ha de realitzar-se en els deu dies següents; si no l’accepten, la decisió s’ha de prendre en un termini de seixanta dies a partir de la detenció.

 

 

PUBLICITAT
Advertisement

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Informació bàsica respecte a protecció de dades
Responsable República Checa Press +info...
Finalitat Gestionar y moderar tus comentarios. +info...
Legitimació Consentiment de l'interessat +info...
Destinataris Automattic Inc., EEUU per filtrar spam. +info...
Drets Accedir, rectificar i esborrar les dades, així com altres drets. +info...
Informació addicional Podeu aconseguir més informació sobre protecció de dades a la pàgina de política de privadesa.



RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter

Free Download WordPress Themes
Download WordPress Themes Free
Download WordPress Themes
Download WordPress Themes
udemy paid course free download