25. Abril 2024

Arxius de rebel·lió | Diari La República Checa

REDACCIÓ22 Gener, 2020
trapero_major.jpg

El major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha assegurat que ni l’exsecretari general d’Interior Cèsar Puig ni l’exdirector general dels Mossos Pere Soler van donar mai directrius o ordres de caire operatiu al cos.

En el tercer dia d’interrogatori i durant el torn de les defenses, Trapero ha explicat que Puig i Soler podien participar en reunions de caire operatiu, mai de caire judicial, i opinar, però no van ordenar mai res amb el que no estiguessin d’acord els comandaments policials. Sobre el 20-S, ha dit que l’exintendent de l’Eixample Teresa Laplana, acusada, no podia donar ordres als comandaments d’ordre públic, que depenien dels seus comandaments regionals.

El 20-S Soler no va estar al Cecor i Trapero només hi va parlar en una ocasió per telèfon. El major ha explicat que en altres ocasions el director general dels Mossos, el secretari general o el conseller d’Interior podien estar al Cecor, però només opinaven i en algun moment podien arribar a autoritzar la dissolució d’una manifestació si ho demanaven els comandaments, cosa que no va passar aquell dia.

A preguntes del lletrat de Soler, Trapero també ha assegurat que l’exdirector general no va dir res sobre l’actitud dels Mossos respecte el referèndum, ni tampoc va intervenir en les cartes que el major va enviar a la Fiscalia Superior o en els 172 atestats que van fer per la instrucció de la fiscalia sobre l’organització d’actes de propaganda del referèndum. En el mateix sentit, Soler no va assistir a la reunió de comandaments i càrrecs intermedis del cos el 29 de setembre per explicar les pautes d’actuació l’1-O, i el dia del referèndum Trapero només va parlar un cop per telèfon amb Soler.

Per últim, ha dit que totes les peticions que va fer el cos en matèria de recursos humans i materials van ser autoritzades per Puig i Soler. De fet, Trapero ha dit que Puig va ajudar el cos a obtenir el permís de la Conselleria d’Economia per obtenir els diners necessaris per obtenir armes llargues, armilles antibales i altres material antiterrorista arran dels atemptats jihadistes de París del 2015.

Detenció de Puigdemont després de la DUI
El major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, es va plantejar la possibilitat de detenir ell personalment l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont en cas que ho ordenés un jutjat després de declarar la DUI el 27 d’octubre del 2017. Ho ha explicat a preguntes de la seva advocada sobre el pla per detenir tots els membres del Govern i que va encarregar als comissaris superiors Ferran López i Joan Carles Molinero el 24 d’octubre. A més, ha assegurat que la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Mercedes Armas va remarcar als tres cossos policials que havien d’actuar conjuntament l’1-O.

En el cas de la Conselleria d’Economia hi van anar nou agents i comandaments de mediació des de primera hora del matí i durant tot el dia

Sobre el 20-S, Trapero ha explicat que el mateix dia i l’anterior la Guàrdia Civil va demanar ajuda als Mossos per poder sortir de diversos escorcolls ordenats pel jutjat d’instrucció 13 de Barcelona. Efectius de l’àrea de mediació i d’ordre públic es van desplaçar a diversos punts i van permetre la sortida de les comitives judicials i policials, fins i tot patint agressions per part d’alguns manifestants. En el cas de la Conselleria d’Economia hi van anar nou agents i comandaments de mediació des de primera hora del matí i durant tot el dia.

Ha explicat que el comissari Ferran López va parlar des de les 9 del matí i durant 40 trucades al llarg del dia amb el coronel de la Guàrdia Civil que dirigia l’escorcoll a Economia, i sempre davant de Trapero. Tots els requeriments que el coronel feia a López van ser atesos, ha assegurat Trapero. De fet, des del 2015 aquell va ser l’únic dia que la Brimo ha estat retirada dels punts de vigilància antiterrorista, excepte l’aeroport del Prat, per ajudar la Guàrdia Civil.

En aquella actuació es va prioritzar la mediació perquè així es feia sempre des del canvi de model i de filosofia de l’ordre públic del 2013. En les reunions amb la fiscalia i els altres cossos policials dels dies posteriors no se li va transmetre cap queixa per l’actuació dels Mossos davant d’Economia. Tampoc hi va haver cap queixa pel fet de no haver tancat cap col·legi preventivament els dies 29 i 30 de setembre tot i estar ocupats, com tampoc ho van fer Guàrdia Civil ni Policia Nacional, que també havien visitat algun centre.

«Els tres cossos eren policia judicial»
Durant l’interrogatori de la seva advocada, Trapero ha recordat el contingut de les instruccions de la fiscalia i els «problemes» que va traslladar per escrit perquè podien comportar algunes de les seves indicacions, com ara el tancament de centres de votació abans del dia 30, ja que afectava dies laborables i molts d’ells eren escoles, l’establiment d’un perímetre de 100 metres, o si també podien actuar en centres privats. «Eren dubtes que vaig plantejar sabent que la gent del cos me’ls plantejarien», ha dit, i tenien «bastant lògica».

La coordinació del mateix dia 1 s’havia de fer des dels diversos Cecor i una aplicació informàtica denominada «gestor d’esdeveniments», però el mateix diumenge De los Cobos va comunicar que la coordinació es faria a través de cèdules de seguiment a les diverses subdelegacions del govern espanyol a Catalunya

Posteriorment, va arribar l’ordre de la magistrada del TSJC Mercedes Armas, que va suposar l’arribada de «diversos canvis». Trapero ha destacat que la magistrada va deixar clar que, a partir d’aquell moment, els tres cossos policials «són els que han de complir amb l’ordre judicial» i que tots tres passen a ser «policia judicial», sense «cap dubte en aquest sentit». «Fins aquell moment, les instruccions de fiscalia anaven dirigides a mi com a major i al cos, i posteriorment n’havia fet alguna a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil», ha afegit. En canvi, també ha remarcat que la magistrada va fer al·lusió a un article de la Llei de cossos i forces de seguretat de l’Estat segons el qual, quan hi ha un servei amb diversos cossos implicats, «qui té la direcció de l’operació és el cos de l’Estat».

Trapero també ha explicat que el TSJC «no parlava de tancament de col·legis» prèviament al dia 30, tot i que sí demanava que s’impedissin actes de preparació del referèndum, i exclou els centres privats. La interlocutòria de la magistrada, segons Trapero, va fer decaure les ordres de la fiscalia.

El 28 de setembre al matí hi va haver la reunió extraordinària de la Junta de Seguretat i a la tarda es va reunir la cúpula policial al Palau de la Generalitat amb el president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller d’Interior Joaquim Forn.

Els Mossos havien demanat la presència de la presidenta del Parlament d’aleshores, Carme Forcadell, però no hi va acudir. Van plantejar als polítics que hi havia risc d’aldarulls l’1-O, però el Govern va mantenir la seva intenció de celebrar el referèndum. «Espero, president, que no haguem de lamentar una desgràcia», li va dir Trapero a Puigdemont.

Tres dies abans de la DUI, Trapero va encarregar a Molinero i López un pla per detenir tot el Govern si feia falta, i ell va plantejar la possibilitat «lògica» d’arrestar personalment a Puigdemont

En les reunions entre els comandaments policials i el coordinador Diego Pérez de los Cobos es va pactar, segons Trapero, que a cada centre de votació hi aniria com a mínim dos agents de seguretat ciutadana de Mossos, després es respondria amb més agents de seguretat ciutadana o d’ordre públic de la policia catalana i finalment intervindrien els agents antiavalots dels cossos estatals.

La coordinació del mateix dia 1 s’havia de fer des dels diversos Cecor i una aplicació informàtica denominada «gestor d’esdeveniments», però el mateix diumenge De los Cobos va comunicar que la coordinació es faria a través de cèdules de seguiment a les diverses subdelegacions del govern espanyol a Catalunya. Trapero ha lamentat que cap representant estatal estés als Cecor dels Mossos. Si hagués estat al contrari, «s’haguessin eliminat suspicàcies» per suposats seguiments, utilització de codis i comunicacions, ha dit el major. A més, ha explicat que les comunicacions entre les unitats d’antiavalots es feien per canals diferents de les de seguretat ciutadana, cosa que no recullen els atestats de la Guàrdia Civil presentats a l’Audiència Nacional.

Tres dies abans de la DUI, Trapero va encarregar a Molinero i López un pla per detenir tot el Govern si feia falta, i ell va plantejar la possibilitat «lògica» d’arrestar personalment a Puigdemont. Els dos comissaris li van dir que era millor que es quedés al complex policial central d’Egara i que ja farien ells la detenció del president. També va donar altres instruccions, i el pla va quedar establert el 26 d’octubre.

Preguntat per la seva advocada, Trapero ha explicat que va rebutjar l’oferiment de tornar a ser cap del cos i fins i tot a presentar-se a unes eleccions.

 


REDACCIÓ9 Juliol, 2019

El major Josep Lluís Trapero

L’Audiència Nacional ja ha fixat data pel judici contra el major José Lluís Trapero i l’excúpula dels Mossos d’Esquadra. Serà el 20 de gener del 2020.

La secció primera de l’Audiència Nacional jutjarà el comanament policial de rebel·lió, arran dels esdeveniments del 20 de setembre del 2017 i de la jornada del referèndum independentista, considerat il·legal pel Tribunal Constitucional.

També seran jutjats pels mateixos delictes l’exsecretari d’Interior, el vallenc César Puig i l’exdirector dels Mossos d’Esquadra, Pere Soler. La intendent Teresa Laplana serà jutjat pel delicte de sedició.

Es preveu que el judici que se celebrarà a Madrid es prolongui fins al 19 de març, coincidint amb el Dia del Pare.

 


REDACCIÓ12 Febrer, 2019

La protesta davant la conselleria d’Economia seran determinants

Per a la Fiscalia, el procés independentista va ser un atemptat contra la integritat d’Espanya que va culminar quan Carles Puigdemont va proclamar la DUI. Defensa que els seus líders, els nou que estan en presó preventiva, van incitar a votar en un referèndum il·legal i van cometre un delicte de rebel·lió.

“No tots els actes d’execució del delicte de rebel·lió han de ser violents” deia el fiscal Jaime Moreno. Perquè precisament aquest és l’argument de les defenses. Afirmen que no hi va haver violència, ni ús d’armes i sense això no hi pot haver rebel·lió. Va ser només, diuen, la defensa d’un projecte polític.

Un delicte que sosté també l’acusació popular exercida de Vox, però no així l’advocacia de l’Estat, que defensa que es va tractar de sedició. Així ho veia Felipe González a Roent: “Era un cop contra l’Estat però no un cop d’Estat. Em va semblar una sedició o una incitació a la rebel·lió que una rebel·lió”.

Totes les acusacions sumen més el delicte de malversació en el cas dels líders polítics i parlen de xifres superiors als dos milions d’euros. Les defenses neguen que es comprometessin fons públics.

A més, la Fiscalia i l’advocacia de l’Estat acusen de desobediència als tres exconsellers que estan en llibertat i incideix que les resolucions del Tribunal Constitucional van ser ignorades de manera sistemàtica.

Els acusats s’emparen en la inviolabilitat parlamentària i si preguntem als experts, com Martín Pallín, asseguren que “no hi ha rebel·lió ni sedició ni malversació i queda obert el portell de la desobediència”. Els advocats de tots ells reclamessin la nul·litat d’aquesta causa i al·legaran vulneració de drets i parcialitat de la Guàrdia Civil, que va anar al encarregada de la investigació.

 


RICARD CHECA5 Novembre, 2018

El catedràtic ha defensat que “el sistema judicial espanyol és un sistema de jutges independents”. 

El catedràtic de dret constitucional i redactor de l’article del Codi Penal sobre rebel·lió, Diego López Garrido, no creu que els líders independentistes empresonats hagin comès aquest delicte. Així ho ha assegurat al matí al programa ‘El Suplement’ de Catalunya Ràdio, on ha considerat que la interpretació de la fiscalia és forçada i “incomprensible”. “No entenc com els fets que van tenir lloc es poden interpretar com a violència insurreccional”, ha afegit.

“Quan nosaltres vam fer el Codi Penal, jo vaig proposar aquesta fórmula transaccional pensant en una violència física” per respondre a un “alçament militar armat” amb una “violència d’unes característiques importants”, ha destacat López Garrido.

Diego López Garrido no creu que “hi hagi presos polítics a Catalunya, sinó gent que està a la presó incorrectament”.

El catedràtic ha assegurat que en el Codi Penal “la violència no és una hipòtesi”, ha de “ser un fet constatat”. “Per tant, és una interpretació jurídicament incorrecta”, ha conclòs.

En la mateixa línia que Garrido s’ha mostrat la portaveu de Jutges per la Democràcia, Montserrat Comas, que en declaracions a ‘El Suplement’ ha assegurat que “la qualificació de rebel·lió és tècnicament errònia perquè el codi penal exigeix un alçament públic i violent pel delicte de rebel·lió”. Comas ha considerat que sí que es van produir “actes il·legals a Catalunya, però no violents”. A més, la portaveu de Jutges per la Democràcia s’ha preguntat: “Si l’aixecament va ser en diferit (com diuen els textos d’acusació), com és que l’Estat no va fer res per aturar-lo?”

 


REDACCIÓ2 Novembre, 2018

La Fiscalia acusa els líders independentistes d’un delicte de rebel·lió i demana 25 anys de presó per l’exvicepresident del govern, el republicà Oriol Junqueras, 16 anys per a cada un dels cinc exconsellers presos i 17 per als Jordis i l’expresidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, empresonada a El Catllar.

El Ministeri Fiscal demana la pena més alta per a Junqueras per considerar-lo el líder de la rebel·lió, i s’afegeix a la petició de presó 25 anys d’inhabilitació absoluta per a l’exercici de càrrec públic.

En el seu escrit de qualificacions provisionals, publicitat aquest divendres davant el Tribunal Suprem, el Ministeri Fiscal demana la pena més alta per a Junqueras per considerar-lo el líder de la rebel·lió, i s’afegeix a la petició de presó 25 anys d’inhabilitació absoluta per a l’exercici de càrrec públic.

Un esglaó per sota estan l’exlíder d’Assemblea Nacional de Catalunya i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, respectivament, per a qui la Fiscalia sol·licita 17 anys només per rebel·lió – i altres 17 d’inhabilitació absoluta –, la mateixa pena que sol·licita per a l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, per considerar-los també caps o promotors.

 

 


REDACCIÓ31 Octubre, 2017

El president  Carles Puigdemont i els seus consellers han estat citats a declarar dijous a l’Audiència Nacional i s’obre ara la incògnita de si acudiran o no després de les paraules avui de Puigdemont a Bèlgica en el sentit que no tornaran a Espanya mentre no hi hagi garanties

En el cas que no es presentin dijous al tribunal, la Fiscalia podria demanar a la jutge que porta el cas, Carmen Lamela, que lliure les corresponents ordres europees de detenció i lliurament (OEDE) i, d’aprovar-la magistrada, les autoritats belgues haurien de procedir a l’arrest de Puigdemont i els seus consellers.

Les ordres europees de detenció o euroordres substitueixen entre els estats membres de la Unió Europea (UE) al procediment d’extradició amb un sistema àgil de lliurament que s’aplica a Espanya des de 2004, després d’haver transposat al nostre ordenament una directiva europea de 2002. El procediment de l’OEDE persegueix simplificar els tràmits i la documentació a remetre mitjançant la creació d’un document únic per a tramitar-la.

La regulació europea redueix els motius de denegació de l’extradició i suprimeix el principi de doble incriminació en determinades circumstàncies, concretament en una llista de delictes en què no hi ha la rebel·lió i la sedició, però sí alguns de corrupció, de manera que cabria la possibilitat que se li apliqués a Puigdemont, que està imputat per malversació.

En cas contrari, els delictes que s’atribueixen a l’expresident català han d’estar tipificats en l’ordenament jurídic belga perquè es pugui procedir a l’ordre de detenció i lliurament.

Segons l’ordenament jurídic belga, els governants catalans serien detinguts i posats a disposició del jutge, que decidiria sobre la seva posada en llibertat o manteniment a la presó fins que es resolgués sobre l’execució de l’ordre.

Si els reclamats acceptessin la seva entrega a Espanya, aquesta es faria sense més complicacions, però, en cas contrari, la decisió correspondria a la Cambra del Consell de Brussel·les, que disposaria d’un termini de quinze dies.

La seva decisió es pot recórrer en apel·lació (amb el que s’obriria un nou termini de quinze dies) i en últim cas davant la Cort de Cassació, que disposaria del mateix temps per resoldre.

Però a més, el jutge instructor podria considerar que la informació continguda en l’ordre de detenció no és suficient i requerir l’enviament d’informació complementària.

La llei belga estableix una sèrie de motius pels que l’ordre pot ser rebutjada, com ara l’existència de raons per creure que la seva execució tindria com a efecte una vulneració dels drets fonamentals de la persona reclamada recollits en el Tractat de la Unió Europea .

En qualsevol cas, si les persones afectades accepten el lliurament, aquesta ha de realitzar-se en els deu dies següents; si no l’accepten, la decisió s’ha de prendre en un termini de seixanta dies a partir de la detenció.