REDACCIÓEl president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ultima la declaració d’independència que preveu plantejar, aquest dimarts, al Parlament, amb efectes “progressius” i amb la previsió d’iniciar un “procés constituent” a Catalunya.
Ha estat un dilluns frenètic de reunions a múltiples bandes entre els diferents actors sobiranistes per comentar els escenaris que pot obrir la compareixença que protagonitzarà Puigdemont demà a les 18.00 hores al Parlament.
El nucli dur del procés independentista – amb Puigdemont, el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, representants de partits i entitats, així com exdirigents sobiranistes – ha mantingut reunions al matí i a la tarda, per debatre els darrers esborranys de la declaració d’aquest dimarts, que no han parat de variar al llarg de l’última setmana a causa de la cadena d’esdeveniments i la versió final no es donarà per tancada fins demà, han explicat fonts coneixedores de les converses.
Segons les fonts consultades, la declaració de Puigdemont -que no votarà perquè la llei del referèndum, aprovada pel Parlament i suspesa pel Tribunal Constitucional, no ho preveiem farà èmfasi en la voluntat de diàleg del Govern per canalitzar el seu pols amb el estat i insistirà en la necessitat de cercar una mediació.
D’acord amb els esborranys que es manegen, Puigdemont es planteja una declaració d’independència amb “efectes progressius”, en la qual per a algunes qüestions es proclamaria que Catalunya passa a ser sobirana -previsiblement les que concerneixen al seu marc institucional-, mentre que a altres assumptes la desconnexió requeriria una negociació directa amb l’Estat o una mediació internacional per resoldre el contenciós.
Segons admeten diverses fonts sobiranistes, sense un acord amb l’Estat, el Govern no pot aplicar sencer el marc legal català que estableix la llei de transitorietat jurídica – per exemple, l’administració de justícia o les finances –, pel que consideren que l’apel·lació al diàleg i la mediació és imprescindible.
La declaració també al·ludirà a l’activació d’un procés constituent, com estableix la llei de transitorietat jurídica, que preveia que si guanyava el ‘sí’ en el referèndum de l’1-O el Govern posaria en marxa un procés “democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant, amb l’objectiu de redactar i aprovar la Constitució de la República “catalana, una tasca en la qual els independentistes confien que s’implicaran els comuns.
Un dels objectes de debat és el termini a establir fins a la convocatòria del següent “filtre democràtic”, que serien unes “eleccions constituents”.
REDACCIÓ
0 comments
hola
10 Octubre, 2017 at 7:28 am
que absurdo