20. Abril 2024

Arxius de DUI | Diari La República Checa

REDACCIÓ15 Març, 2022
3882971-1280x853.jpg

Ciutadans va rebre 200.000 euros en donacions d’un mateix compte corrent tres dies abans de la declaració unilateral d’independència, el 24 d’octubre del 2017. Així consta en l’informe del Tribunal de Comptes sobre els comptes dels partits polítics. El TdC detecta que la formació d’Inés Arrimadas va ingressar quatre donacions per l’import màxim cadascuna de 50.000 euros.

L’informe afegeix que, segons la informació facilitada per l’entitat bancària, el compte d’origen de les quatre transferències és el mateix. Per aquest motiu considera que s’ha pogut superar el límit màxim de donacions de 50.000 euros l’any per persona que fixa l’article 5.1 de la LOFPP4. I recorda que pot constituir una “irregularitat sancionable”.

Cs ha enviat al·legacions al Tribunal de Comptes argumentant que ha actuat amb “màxima diligència” complint la Llei Orgànica de Finançament de Partits Polítics (LOFPP), ja que ha identificat els donants facilitant la informació requerida legalment. I afegeixen que el partit no pot accedir a les dades dels comptes bancaris d’on procedeixen les transferències.

PUBLICITAT


REDACCIÓ23 Octubre, 2017

L’alcalde de Tarragona, el socialista, Josep Fèlix Ballesteros, davant el conflicte entre Catalunya i l’estat, i tenint en compte que, aquesta setmana, el Senat aprovarà l’article 155 de la Constitució, ha decidit compartir les paraules del primer secretari del PSC, Miguel Iceta.

El batlle tarragoní s’ha posicionat en contra l’aplicació del 155, tot i que la decisió depèn, única i exclusivament, del president de la Generalitat, Carles Puigdemont. No obstant això, ha deixat clar que, “òbviament si es declara la DUI, aquest desig s’haurà esvaït i es posarà en funcionament tota la maquinària per l’aplicació del 155”.

Per això, Ballesteros ha insistit a l’hora de demanar al Govern de la Generalitat i al president Puigdemont que no donin cap pas irreversible. “Fins divendres hi ha temps pel diàleg, la negociació i el pacte i continuo mantenint que només des d’aquestes tres premisses és possible una solució que eviti el que ningú vol”.

 


REDACCIÓ10 Octubre, 2017

El portaveu del govern dela Generalitat, Jordi Turull, ha comparegut davant els mitjans de comunicació hores abans que el president Carles Puigdemont es desplaci al Parlament de Catalunya per donar compte sobre el resultat del referèndum d’autodeterminacuó del passat 1 d’octubre, on a causa de l’apallissament policial, més de 900 persones van resultar ferides o contusionades.

 


REDACCIÓ10 Octubre, 2017

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ultima la declaració d’independència que preveu plantejar, aquest dimarts, al Parlament, amb efectes “progressius” i amb la previsió d’iniciar un “procés constituent” a Catalunya.

Carles Puigdemont

Ha estat un dilluns frenètic de reunions a múltiples bandes entre els diferents actors sobiranistes per comentar els escenaris que pot obrir la compareixença que protagonitzarà Puigdemont demà a les 18.00 hores al Parlament.

El nucli dur del procés independentista – amb Puigdemont, el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, representants de partits i entitats, així com exdirigents sobiranistes – ha mantingut reunions al matí i a la tarda, per debatre els darrers esborranys de la declaració d’aquest dimarts, que no han parat de variar al llarg de l’última setmana a causa de la cadena d’esdeveniments i la versió final no es donarà per tancada fins demà, han explicat fonts coneixedores de les converses.

Segons les fonts consultades, la declaració de Puigdemont -que no votarà perquè la llei del referèndum, aprovada pel Parlament i suspesa pel Tribunal Constitucional, no ho preveiem farà èmfasi en la voluntat de diàleg del Govern per canalitzar el seu pols amb el estat i insistirà en la necessitat de cercar una mediació.

D’acord amb els esborranys que es manegen, Puigdemont es planteja una declaració d’independència amb “efectes progressius”, en la qual per a algunes qüestions es proclamaria que Catalunya passa a ser sobirana -previsiblement les que concerneixen al seu marc institucional-, mentre que a altres assumptes la desconnexió requeriria una negociació directa amb l’Estat o una mediació internacional per resoldre el contenciós.

Segons admeten diverses fonts sobiranistes, sense un acord amb l’Estat, el Govern no pot aplicar sencer el marc legal català que estableix la llei de transitorietat jurídica – per exemple, l’administració de justícia o les finances –, pel que consideren que l’apel·lació al diàleg i la mediació és imprescindible.

La declaració també al·ludirà a l’activació d’un procés constituent, com estableix la llei de transitorietat jurídica, que preveia que si guanyava el ‘sí’ en el referèndum de l’1-O el Govern posaria en marxa un procés “democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant, amb l’objectiu de redactar i aprovar la Constitució de la República “catalana, una tasca en la qual els independentistes confien que s’implicaran els comuns.

Un dels objectes de debat és el termini a establir fins a la convocatòria del següent “filtre democràtic”, que serien unes “eleccions constituents”.