REDACCIÓLa xiulada popular durant la processó de Santa Tecla va ser el detonant perquè l’alcalde Ballesteros decidís, finalment, modificar el cartipàs municipal. Era cosncient que els canvis requerien urgència. No podia badar ni pensar-s’ho massa. El desgast i la desconfiança popular començava a passar factura. Havia conselleries que estaaven paralitzades i regidors que manifestaven un cansament perillós.
A l’equador del mandat, Ballesteros sap que no pot admormir-se ni permetre que l’oposició es desperti. Aquesta fita s’aconsegueix fent sortint els regidors al carrer i establir un contacte directe amb la gent. L’alcalde vol apostar pe rla proximitat i pel diàleg, malgrat ser conscient que no pot fer promesses ni dir “sí” a tot. No obstant, vol potenciar el diàleg i apostar per la transparència. Vol frenar la crítica social desmesurada i treballar per aconseguir una reelecció.
El “ball de cadires” no representa una crisi de govern, però evidencia el baix nivell polític dels rehidors. Malgrat dediquin hores i hores a tasques de despatx, la ciutadania té la percepció que el govern és dropo i està allunyat de la població.
Amb la reforma governamental, Bego Floria – una política tot terreny – i Javier Villamayor – el seu dofi polític – han sortit reforçats. Floria té capacitat de treball i no té por al diàleg i Vilamayor guanyarà més popularitat (negativa o positiva) a Serveis Socials.
L’alcalde té motius per estar preocupat amb el futur. És conscient que, si amb aquest canvi no és capaç de donar la volta a la truita, el seu futur polític, de cara a les eleccions del 2015, és força incert.
Amb un ajuntament hipotecat i un govern en minoria, Ballesteros troba en la proximitat i dedicació, la clau de l’èxit. Ha donat ordres per escoltar la societat civil i buscar fòrmules per solucionar els seus problemes i inquietuds.
L’alcalde sap que si l’equip no respon, el partit està perdut i Tarragona no pot permetre’s el luxe de continuar ingovernable.
Ricard Checa
Periodista
REDACCIÓ
