REDACCIÓEl bon seny és, avui dia, un dels bens més preuats.
És quelcom que escasseja en la classe política, acostumada a l’espectacle mediàtic i a posar per la foto. Els periodistes, és clar, donem ales a la imaginació de “ses senyories”, concedint-los espai informatiu, quan se’ls hauria de reservar un lloc en qualsevol exhibició circense.
Com a periodista – com no podia ser d’una altra manera – m’agrada divulgar bones i importants notícies, independentment si venen acompanyades d’un sonor escàndol. Són els polítics – i sobretot els governants locals, sutonòmics o nacionals – qui hauran de controlar la magnitud de les seves extravagàncies o “diarrees cerebrals”.
Entenc que els governants han d’assumir una postura molt més responsable que l’oposició. Mentre uns tenen la missió de representar, defensar i resoldre els problemes dels seus conciutadans, els altres pretenen, essencialment, posar en entredit totes les accions de govern. Fer espectacle per aconseguir vots.
Defenso que els plens municipals siguin “moguts” i intensos, on hi hagi debat d’idees i algun enfrontament dialèctic. No obstant, no puc acceptar que els edils converteixin el “parlament municipal” en un galliner. És clar que aquest fet pot beneficiar l’oposició, però minarà (encara més) la credibilitat política.
Es confonen aquells que pensen que estic contra els esclariments, el debat d’idees o les crítiques constructives. Els alcaldes (demòcrates) estan obligats a contestar a tots els dubtes de l’oposició si en la base hi ha respecte i voluntat de sumar. En cas contrari, i si estem davant la crítica despietada i l’ànsia de protagonisme, el silenci pot ser una bona resposta.
Els plens municipals no poden esdevenir una plaça de braus, on l’objectiu principal és omplir espais informatius i ser el protagonista del “circ” mediàtic. Si els periodistes optem per “silenciar” els pallassos de torn i fer cas omís dels atacs personals i ignorar les actuacions i actituds propagandístiques (de l’oposició i del govern) n’estic segur que tots hi guanyarem, sobretot la Democràcia.
Ricard Checa
Periodista
REDACCIÓ
