REDACCIÓEl Rei i el Príncep d’Astúries recuperen la ‘paga extra’ i es pujen el sou. Davant d’un titular com aquest no puc fer altra cosa que aturar-me per reflexionar.
L’any passat, el cap d’estat i l’hereu a la corona van decidir fer un gest d’austeritat. Van ‘patir’ una reducció del sou equivalent al percentatge de la ‘paga extra’ de Nadal que, aquell mateix any, el Ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro va decidir retirar als treballadors de la funció pública.
Però sembla ser que aquesta desició ministerial ha provocat ‘mals de cap’ al Rei i al seu fill. Justament ara, quan el país està travessant un dels moments més delicats d’aquesta crisi galopant, han decidit recuperar el tresor perdut. A partir d’ara el monarca rebrà un total de 292.752 euros bruts, i el príncep la meitat. Exactament el mateix que fa dos anys (2011).
D’altra banda, diguem-ho tot, el pressupost reial s’ha vist reduït en un 7,29% (55.000 euros) corresponent a l’assignació de la Reina, la Princesa Letícia i les Infantes. Tot i així, confesso no entendre aquesta jugada. Vull pensar que la restricció del pressupost reial no suposa, en cap cas, un pretext per pal•liar l’increment del sou que tant el monarca com l’hereu a la corona acaben de fer públic.
Em sembla lamentable que, en aquests moments, decideixin jugar aquesta fitxa. Sobretot, quan fa justament un mes, el cap d’estat s’adreçava als seus súbdits afirmant que l’austeritat i el creixement haurien de ser compatibles. “[…] Les renúncies d’avui han de garantir el benestar de demà […].” I quina millor manera hi ha de renunciar que retrobar el sou ‘perdut’? Les paraules reals em fan recordar allò que ‘El vent s’endugué’.
No entenc cap a on va aquest país. Per més que m’esforci em declaro incapaç de saber el futur que està triant Espanya. Ens trobem en una situació fràgil i en un embolic de cal Déu. Sobre els funcionaris se situa el núvol de la incertesa i de la inseguretat, perquè ignoren si en el 2013 tornaran a patir retallades salarials.
Continio insistint que en una democràcia hem de ser tots moros o cristians. Millor dit: hem de ser tots iguals, sobretot quan des del Govern, la Casa Reial i tots els poders públics en general demanen sacrificis i esforços extraordinaris a la ciutadania. En aquest joc o som tots o estripem les cartes.
Si tots som iguals, els ciutadans han de recuperar els diners perduts. No accepto res que contradigui aquesta tendencia. Aplaudeixo la reducció del pressupost de la casa reial i que es ventilin 27 cotxes oficials de la Zarzuela. Però, encara insistiria més en l’austeritat dels càrrecs públics. Hem de lluitar perquè siguem tots iguals.
Dani Martínez
Periodista
REDACCIÓ
