Arxius de justicia | Diari La República Checa

porn
REDACCIÓ2 Desembre, 2022
mani_funcionaris-judicials-1280x960.jpg

Nova reivindicació davant de l’edifici del Palau de Justícia de Tarragona. En aquesta ocasió, els funcionaris judicials reclamen millors condicionals laborals per poder oferir un servei de qualitat. Els sindicats CCOO, UGT, STAJ i CSI-CSIF exigeixen a l’administració que pregui les mesures necessàries per aturar la precarització de la justícia. Insten les diferents administracions a seure per negociar les condicions laborals del personal que exerceix funcions en el sector de la justícia.

Sílvia Faja

La responsable del sector de l’administració general de l’estat de la UGT a Catalunya, Sílvia Faja, es manifesta contra l’aprovació de la Llei d’Eficiència Organitzativa, fet que representa la “gota que ha fet vessar el got” perquè no ha comptat amb la participació dels sindicats.

Faja també han exigit que es cobreixin les places vacants amb més celeritat i han denunciat que moltes d’elles “s’oculten” al personal titular sense cap justificació, restringint les expectatives de mobilitat. A Tarragona, una cinquantena de persones han protestat aquest divendres davant del Palau de Justícia.

VÍDEOS

PUBLICITAT









REDACCIÓ29 Novembre, 2022
secretaris-judicials-1-1280x720.jpg

Concentració a Reus

Els lletrats de l’Administració de Justícia – més coneguts com a secretaris judicials – consideren que s’haurà de posar punt final a la seva situació de precarietat laboral. S’han concentrat davant de l’Audiència Provincial de Tarragona i dels jutjats de Reus per reivindicar que l’Estat els pagui les responsabilitats addicionals que han hagut d’assumir des de l’any 2009, arran de les reformes legislatives promogudes per descarregar de feina els jutges i els magistrats. Aquesta concentració és l’avantsala d’una vaga nacional convocada per als dies 14 i 15 de desembre.

Sabem que estem perjudicant el ciutadà. A nosaltres no ens agrada aquesta situació, però pensem que ja hem esgotat les vies de diàleg

La vaga s’ha convocat per a aquests dies perquè dimarts i dimecres és “quan més activitat hi ha als jutjats”, diuen els lletrats. “Sabem que estem perjudicant el ciutadà. A nosaltres no ens agrada aquesta situació, però pensem que ja hem esgotat les vies de diàleg. No ens fan cas. Ja no ens queda cap altra opció”, comenten els representants dels lletrats judicials.

El Col·legi Nacional de Lletrats de l’Administració de Justícia, l’Associació Independent de Lletrats (AINLAJ) i la Unió Progressista de Lletrats (UPSJ) van decidir acudir a la vaga prevista pels dies 14 i 15 de desembre – i “indefinida al gener” – per a “exigir” al Ministeri tutelat per Pilar Llop que se’ls apliquin “els mateixos criteris que tenen la resta de funcionaris” que depenen del Departament, cosa que comportaria millores retributives per al cos. Representants dels lletrats de justícia a Tarragona asseguren que no estan demanant un augment de salari, sinó «que ens retribueixin les funcions que fa 13 anys que fem gratis».

Entre els motius que els ‘empeny’ a la vaga, podem destacar la “clàusula de connexió” de retribució d’aquests lletrats de l’Administració de Justícia, que demanen que s’inclogui, via esmena, a la Llei d’Eficiència Organitzativa que actualment es debat al Congrés dels Diputats. Reclamen també que s’actualitzi de manera “immediata” el percentatge actual destinat al concepte de productivitat.
També demanen que es recuperin els dies de lliurança, “respecte d’aquelles substitucions que no donaven lloc a retribució econòmica”.

La vaga suposarà que no es podran celebrar judicis, declaracions penals ni desnonaments, així com tampoc es podran entregar manaments de pagament ni dur a terme cap altra activitat que requereixi la intervenció dels professionals.

PUBLICITAT









REDACCIÓ22 Novembre, 2022
acusats-amagats-1280x720.jpg

El judici contra sis acusats d’un delicte d’assassinat durant un robatori amb violència en un mas de Masllorenç l’any 2019 ha continuat aquest dimarts a l’Audiència de Tarragona amb la declaració d’una de les víctimes. Es tracta de l’home que vivia amb el seu pare al domicili assaltat, on hi conreava plantes de marihuana. El testimoni ha assegurat que va rebre un cop “molt fort” al cap que li va provocar perdre el coneixement i que li van fer un tall al coll. Així mateix, ha explicat que els assaltants també van colpejar al seu pare, el qual va morir mesos més tard. En la tercera sessió, també ha declarat el fill d’un dels processats, que ja va ser condemnat pels fets, el qual ha reconegut que va colpejar la víctima amb una pota de cabra.

En la seva declaració, la víctima ha explicat que tant ell com el seu pare dormien quan van entrar al seu domicili, conegut com a Mas Artesà. L’home ha relatat que va sentir com el seu pare el cridava des del menjador i que quan hi va arribar es va començar a barallar amb un home. Tot seguit, ha explicat que un altre individu li va donar un cop “molt fort” al cap amb una eina que li va provocar la pèrdua de consciència. Segons ell, un agent dels Mossos d’Esquadra li va dir que l’havien colpejat amb una pota de cabra, però, subratlla, que no va veure l’instrument. Després de recuperar el coneixement, detalla, es va adonar que estava ple de sang i que li havien fet un tall al coll amb un ganivet.

El testimoni també ha declarat que es va trobar el seu pare a terra ple de sang i que el va col·locar damunt d’un matalàs. L’home ha assegurat que només va tenir temps de trucar a la seva mare a qui li va comunicar que hi havia molta sang arran del robatori i li va demanar que avisés a la policia. “Llavors vaig tornar a perdre el coneixement i no el va recuperar fins a l’ambulància. Un cirurgià em va explicar que havia anat per dos mil·límetres i cinc minuts”, ha afegit la víctima.

Alhora, ha afirmat que des de feia tres anys conreava marihuana i que tenia poques plantes a la finca. De fet, ha dit que la droga que es van emportar era de poca qualitat i que no va veure com se l’enduien. També ha indicat que no va identificar els assaltants perquè duien passamuntanyes i pel fet que l’habitatge estava a les fosques. Tant el testimoni com el seu pare van estar hospitalitzats després de l’agressió durant uns dies. Tres mesos més tard, al maig de l’any 2019, l’estat de l’home gran va empitjorar i va morir a conseqüència d’un traumatisme cranioencefàlic amb hematomes subdurals bilaterals.

Cop amb la pota de cabra 
En la tercera jornada d’aquest judici, amb jurat popular, també ha declarat, en qualitat de testimoni, el fill d’un dels acusats, el qual va participar en el robatori quan era menor. El jove, que actualment té dinou anys, ja ha estat condemnat pels fets i compleix condemna en un centre de menors. Ell ha assegurat que tots els acusats van participar en l’assalt lliurement i que ell i un altre membre sabien que al mas hi havia droga. Tot i que ha confessat que sabia que la casa estava habitada, ha assenyalat que en el moment del robatori no sabien que els seus propietaris estaven dins.

El testimoni ha confessat que ell portava un ganivet i una pota de cabra quan va entrar al domicili i que hi havia un home gran dormint. Segons el jove, dos dels acusats es van quedar al menjador amb aquest home i ell va ajudar a un altre membre del grup, ja que s’estava barallant amb l’altre resident. “Estava rebent cops de puny i vaig intentar ajudar-lo, llavors va anar contra mi – en referència a la víctima-. Li vaig donar un cop amb la pota de cabra per defensar-se”, ha justificat.

El jove també ha explicat que van aconseguir trobar la marihuana i que es van emportar una caixa. La van “pelar” a casa d’un dels processats i després d’un parell de dies se la va quedar per vendre-la. “Li vaig vendre a un marroquí a qui li devia diners, no recordo amb exactitud, però devia guanyar uns 1.000 euros”, ha apuntat. A més, ha reconegut que a la persona que li va vendre la droga no va “posar cap problema” pel que fa a la qualitat de la marihuana. També ha admès que es va quedar tots els diners de la venda i que no els va repartir, tal com havien acordat amb la resta de la banda: “Soc molt avariciós i m’ho vaig quedar tot”.

Peticions de més 40 anys de presó
En la jornada d’aquest dimarts, han declarat diversos testimonis com la dona de l’home mort, la qual ha relatat que el seu fill la va trucar per avisar-la que els havien entrat a robar al mas. Ella ha explicat que quan va arribar a la casa, acompanyada pels Mossos, ja hi havia les ambulàncies. “Em vaig trobar el meu marit a terra i hi havia molta sang, em vaig quedar al seu costat i després vam marxar amb l’ambulància tots tres”, ha dit. El judici va començar la setmana passada i està previst que s’allargui fins a mitjans de desembre. Les declaracions de la resta dels acusats es faran el dia 30 de novembre.

El ministeri fiscal considera que els fets són constitutius d’un delicte d’assassinat, d’un delicte de temptativa d’assassinat, d’un de robatori amb violència en casa habitada, d’un altre contra la salut pública, i d’un delicte de grup criminal. Per això, demana 44 anys de presó per l’home que va impulsar l’assalt, a qui li atribueix tots els delictes, i 43 anys pels mateixos delictes pels altres quatre integrants del grup. També sol·licita una pena de dos anys de presó per a un dels acusats per un delicte contra la salut pública. En canvi, els advocats defensors demanen l’absolució dels seus representants.

PUBLICITAT





REDACCIÓ3 Octubre, 2022
josep-poblet.jpg

L’exalcalde de Vila-seca i expresident de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, s’ha assegut, aquest matí, al banc dels acusats de la Secció 4 de l’Audiència Provincial, a causa de la construcció del Centre d’Atenció Primària de Vila-seca.

En el ‘banquillo‘ també s’asseuen la regidora d’Urbanisme de l’executiu vilasecà, Manuela Moya i l’arquitecte Jorge Batesteza. Aquest matí, el tribunal, format per tres magistrats, la fiscalia, la defensa i l’acusació particular, han debatut les qüestions prèvies. Finalment, els acusats seran jutjats a partir del dijous a l’Audiència Provincial de Tarragona.

Tot i que el Ministeri Fiscal demana l’absolució dels processats, la CUP entén que aquests han comès almenys sis delictes: prevaricació, malversació, falsificació documental, blanqueig de capitals, tràfic d’influències i delicte contra l’administració pública.

Ampliarem la informació

PUBLICITAT










REDACCIÓ1 Octubre, 2022
urnes.jpg

Als cinc anys del referèndum il·legal de l’1-O, la trentena de càrrecs processats per organitzar-lo, entre ells dos diputats d’ERC i una consellera, esperen les acusacions de Fiscalia i Advocacia de l’Estat confiant a sortejar el delicte de malversació, penat amb presó, i amb la mirada posada en la taula de diàleg.

Els organitzadors de l’1-O no són els únics pendents de judici. Tampoc s’ha assegut encara en la banqueta cap responsable dels excessos en les càrregues per impedir el referèndum: a Barcelona, on s’instrueix la principal causa, els policies nacionals investigats superen els 40, sense que la instrucció hagi aclarit qui va planificar i va ordenar l’ús de la força contra els votants.

I mentre la taula de diàleg aborda com desjudicialitzar la política catalana -el que podria obrir la porta a una reforma del delicte de sedició o a mitigar l’ofensiva penal contra els processaments per l’1-O-, segueix sense tancar-se el front judicial per les condemnes als líders del procés, amb la decisió del Suprem de revisar els indults que els va concedir el govern central.

Els organitzadors de l’1-O, pendents de Fiscalia
Les dues causes obertes pels preparatius del referèndum estan a l’espera dels propers moviments de la Fiscalia, que en qüestió de setmanes podria presentar el seu escrit d’acusació contra els diputats d’ERC Josep Maria Jové -membre de la cúpula del partit i que ha participat en la taula de diàleg amb el Govern- i Lluís Salvadó, així com la consellera de Cultura, la republicana Natàlia Garriga.

L’escrit del ministeri públic, al costat del de l’Advocacia de l’Estat, serà clau per conèixer l’abast de les penes al fet que s’exposen Jové i Salvadó, excargos d’Economia a els qui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) situa al capdavant de la planificació del referèndum il·legal, la qual cosa segons la instructora encaixaria en els delictes de malversació, desobediència, prevaricació i revelació de secrets.

Una vegada concreti les penes per als aforats, el ministeri públic plantejarà la seva acusació contra els gairebé 30 càrrecs del Govern de Carles Puigdemont i empresaris processats per la logística de l’1-O, en la causa dirigida pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona que va motivar els registres del 20S a la seu de la Conselleria d’Economia i que va nodrir al Suprem de proves contra els líders del procés.

Sobre els processaments d’ambdues causes sobrevola l’amenaça del delicte de malversació, castigat amb fins a deu anys de presó i que dispararia les penes per als encausats, els qui confien que els seus processos es resolguin amb condemnes d’inhabilitació per desobediència i prevaricació que els lliurin de la presó.

La Fiscalia ja es va obrir a suavitzar la responsabilitat penal de Natàlia Garriga, quan el passat mes de desembre va demanar al TSJC que la investigués solament per desobediència, malgrat que abans de ser aforada havia estat processada també per malversació en la causa que investiga el jutjat d’instrucció número 13.

Indultats i exiliats 
Any i mig després dels indults del govern espanyol als líders del procés, que van sortir de presó al juny de 2021, el Suprem va revifar el passat mes d’abril un capítol judicial que es donava per resolt en acceptar revisar la concessió de la mesura de gràcia, en un canvi de criteri propiciat per la majoria conservadora de la sala.

En paral·lel, en l’últim any i mig s’han lliurat davant el Suprem dos de les polítiques independentistes processades per l’1-O: l’exconsellera d’Agricultura Meritxell Serret, que serà jutjada per desobediència en el TSJC, i l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, acusada també d’aquest delicte i que no és descartable que acabi absolta com la seva excompanya de files Mireia Boya, a qui s’imputaven els mateixos fets.

Mentre l’horitzó judicial es buida per als acusats de delictes menors, el retorn a Espanya s’intueix més complicat en el cas dels tres líders independentistes processats per rebel·lió -l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí-, als quals se suma l’exconseller de Lluís Puig, imputat per desobediència i malversació.

La reforma del delicte de sedició, que el govern de l’Estat va prometre abordar però segueix aparcada des del 2020, podria suposar una sortida per als escapolits de la justícia, encara que les possibilitats d’un acord entre els partits del Congrés que permeti treure-la endavant són, de moment, limitades.

El futur dels exiliats està així mateix en mans del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que ha de decidir sobre l’abast de les euro-ordres arran de la qüestió prejudicial que va plantejar el jutge del Suprem Pablo Llarena: l’Advocat General de la UE ja va mantenir el

La sindicatura electoral, hi haurà judici?
Els qui tampoc poden passar pàgina són els cinc membres de la Sindicatura Electoral de l’1-O, un dels puntals del referèndum que el Constitucional va desarborar en qüestió de dies, després d’imposar-los una multa coercitiva de 12.300 euros diaris.

A l’abril de l’any passat una jutge penal els va absoldre dels delictes de desobediència i usurpació de funcions que estaven acusats, però el ministeri públic no va afluixar i va recórrer davant l’Audiència de Barcelona, que fa dos mesos va ordenar repetir el judici.

Dos dels exmembres de la Sindicatura són ara aforats -la consellera de Feminismes, Tània Verge, i el diputat de JxCat al Congrés Josep Pagès-, amb la qual cosa el cas podria acabar en el TSJC o el Suprem.

Les càrregues policials
Cinc anys d’instrucció sobre les càrregues contra els votants de l’1-O, que van deixar centenars de ferits segons la Generalitat, s’han saldat amb més de 60 imputacions en la causa que dirigeix el titular del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, qui centralitza la investigació sobre la intervenció de la Policia Nacional per impedir el referèndum en una quinzena de col·legis.

En aquesta macro-causa, la més gran oberta a Catalunya per les càrregues, el jutge està pendent de les últimes diligències abans d’enviar a la banqueta als més de 40 policies nacionals imputats, alguns dels quals ho són doblement atès que van actuar en més d’un col·legi.

Al costat d’ells s’asseurà l’activista i excandidat de Junts al Senat Roger Español, qui l’1-O va perdre un ull pel tret d’una pilota de goma de la Policia Nacional i també està processat per un delicte d’atemptat a l’autoritat per llançar una tanca contra els agents quan es replegaven.

Malgrat l’exhaustiva investigació, els intents de les acusacions populars per tractar d’identificar als responsables polítics de les càrregues han topat amb el silenci dels agents investigats i la negativa del jutge a imputar comandaments de la Policia Nacional, mes enllà dels inspectors responsables de cada unitat.

PUBLICITAT










REDACCIÓ8 Agost, 2022
foto_3088869.jpg

El departament de Justícia de la Generalitat ultima la revisió que va començar a inicis d’any sobre l’estat de les diferents sales de víctimes, espais pensats perquè no coincideixin amb els agressors, que hi ha a tota Catalunya i que preveu haver acabat a final d’estiu.

En aquest context, la Generalitat també és a punt d’acabar un Pla Estratègic d’Atenció a la Víctima del Delicte, que entrarà en vigor a finals d’any, i que pretén garantir els drets de les persones afectades.

Aquesta mesura té com a objectiu “garantir els drets de les víctimes, assegurar que siguin reconegudes i protegides de la victimització secundària i institucional, facilitar l’accés als serveis de suport i prioritzar l’accés a la justícia restaurativa”.

La Generalitat està avaluant l’estat de les diferents sales de víctimes, espais pensats perquè no coincideixin amb els agressors

A més, aquest pla preveu el reforç de les Oficines d’Atenció a la Víctima del Delicte, així com dels Equips d’Assessorament Tècnic Penal, “els dos dedicats a garantir els drets de totes les víctimes abans, durant i després del procediment penal”.

Quant a la violència de gènere, el departament ha explicat que aquest pla fa un èmfasi especial sobre aquesta situació, i que “dona resposta a totes les peticions dels jutjats” sobre aquesta matèria.

PUBLICITAT













REDACCIÓ29 Juliol, 2022
3431986-1280x853.jpg

La fiscalia demana vuit anys i dos mesos de presó per a Shakira per presumptament defraudar 14,5 milions d’euros entre el 2012 i el 2014 a Hisenda, en conceptes de l’IRPF i l’impost de Patrimoni. També se li reclamen 23,7 milions d’euros de multa i 18 anys i un mes sense rebre incentius fiscals. Segons el ministeri públic, la cantant hauria simulat que vivia fora d’Espanya quan realment s’allotjava a Barcelona amb la que era la seva parella, Gerard Piqué.
Shakira i la fiscalia havien negociat un possible pacte, però fa uns dies la cantant el va descartar al·legant que era “abusiu”, que es considera innocent, confia en la justícia i ja ha pagat més de 17 milions d’euros a Hisenda per intentar regularitzar la seva situació fiscal.

El maig passat l’Audiència de Barcelona va confirmar el processament de la colombiana per haver suposadament defraudat 14,5 milions d’euros a Hisenda entre el 2012 i el 2014. Els magistrats desestimaven la petició d’arxivament de la cantant, en considerar que hi ha prou indicis per determinar que en aquells anys vivia de forma estable a Espanya, i en concret a Catalunya, després d’emparellar-se amb el futbolista del Barça Gerard Piqué. Els magistrats veuen indicis de sis delictes fiscals en l’IRPF i l’Impost de Patrimoni, mentre que la defensa al·lega que va seguir els consells d’experts. En canvi, el tribunal va arxivar la causa contra el seu assessor fiscal i advocat, Ezequiel A.C., recurs que també va rebre el suport de la fiscalia.

El jutge instructor d’Esplugues de Llobregat la va processar per sis delictes fiscals en els impostos d’IRPF i Patrimoni. La fiscalia i l’Agència Tributària consideren que va idear un entramat de societats en paradisos fiscals per evadir impostos i va passar més de la meitat de l’any a Espanya. Segons el jutge, Shakira va deixar de tributar a l’estat espanyol els anys 2012, 2013 i 2014, ja que hauria passat més de la meitat dels dies de cada any en territori espanyol.

En concret, va passar 243 dies el 2012, 212 el 2013 i 244 el 2014. Per això, considera que els 123 dies que va passar fora de l’estat el 2012, els 153 del 2013 i els 121 del 2014 són “absències esporàdiques”. Així, hauria defraudat 12,3 milions d’euros en l’IRPF, dividits en 5,6 milions el 2012, 3,1 el 2013 i 3,5 el 2014. En l’Impost de Patrimoni hauria defraudat 999.024 euros el 2012, 526.923 el 2013 i 665.823 el 2014, un total de 2,2 milions.

El tribunal considera que, amb les dades que hi ha al sumari, Shakira era “resident habitual” a Espanya i no està prou acreditat que visqués en un altre país. Així, considera que les estades de la cantant a l’estranger eren absències “esporàdiques”. En canvi, l’Audiència sí que va arxivar provisionalment la causa per a l’altre investigat, en considerar que el que a l’inici del procediment judicial eren sospites raonables, no s’han convertit en indicis potencialment incriminadors per determinar en què hauria consistit l’aportació d’aquest encausat.

PUBLICITAT




REDACCIÓ15 Juliol, 2022
b42976e3-2fe6-4ac7-bcca-70a9cbcb757c-1280x853.jpg

Un dels homes jutjats per integrar una macroxarxa de pornografia infantil destapada a Tortosa ha sortit de la presó perquè encara no s’ha dictat sentència. Es tracta de Christian A., qui ha finalitzat el període de presó preventiva, prolongat fins a un màxim de quatre anys. Exhaurit aquest temps i sense sentència condemnatòria, el processat ha pogut sortir en llibertat aquest divendres a les sis de la tarda del centre penitenciari Mas d’Enric de Tarragona. L’altre acusat i líder de la trama, Jean Luc A., finalitza la presó preventiva al setembre. Ambdós van ser jutjats fins al febrer passat i s’enfrontaven a penes severes de presó.

Com a mesures cautelars, s’ha decretat la retirada del passaport, la prohibició de sortir del país i compareixences setmanals al jutjat. Ambdós processats són de nacionalitat francesa i es dóna la circumstància que van fugir a mig judici a França, quan se’ls jutjava l’any 2019 amb quatre membres més de la xarxa desarticulada el 2015, ja condemnats i empresonats. Tots dos van ser localitzats mesos més tard i van ser novament jutjats a Tarragona, des del novembre al febrer passats. La Generalitat s’havia personat com a acusació particular en un cas destapat per la DGAIA.

El principal acusat, Jean Luc A., que s’enfrontava inicialment a més de 1.000 anys de presó per abús sexual de menors, i gravar i distribuir pornografia infantil -amb un centenar de víctimes identificades, si bé n’hi podria haver moltes més-, va reconèixer de forma genèrica els fets, mentre que Christian A., col·laborador seu, ho va negar, al·legant que només era consumidor de porno. A les conclusions finals se li sol·licitaven 200 anys de presó. El judici, que va durar tres mesos, va quedar vist per a sentència al febrer.

Aquesta, però, més de cinc mesos després del judici a la secció segona de l’Audiència de Tarragona, encara no està redactada. La fiscal en cap, María José Osuna, conscient que s’esgotava el límit de la presó preventiva dels processats i de la gravetat dels delictes, va presentar un escrit sol·licitant que es notifiqués la sentència i, si era condemnatòria, que es prorrogués la presó fins a la meitat de la pena. Però la sentència no s’ha notificat i un dels processats ha pogut sortir en llibertat, una situació, segons la fiscal en cap, no gaire habitual en el sistema judicial.

PUBLICITAT




REDACCIÓ19 Juny, 2022

El Tribunal Supremo ha declarado procedente el despido de un trabajador que insultó y agredió a sus compañeros al término de una comida de Navidad, fuera del horario y lugar de trabajo, al considerar que su conducta está “anidada a la relación laboral” y redunda en un perjuicio para la empresa.

La Sala de lo Social del Alto Tribunal ha dictado una sentencia para la unificación de doctrina en la que establece que este tipo de actuaciones trascienden “las relaciones privadas” entre los compañeros de trabajo y atentan directamente contra su dignidad, “repercutiendo en la empresa misma”.

Los magistrados han analizado el caso de un trabajador que fue despedido tras proferir “graves ofensas” contra sus compañeros al finalizar una comida de Navidad sufragada por la empresa el 21 de diciembre de 2018 en Madrid.

Al término de la celebración, según recoge la sentencia, el trabajador insultó a sus compañeros con términos como “gilipollas”, “hijo de puta” o “moro de mierda”, sin “mediar provocación alguna por su parte”.

El trabajador insultó a sus compañeros con términos como “gilipollas”, “hijo de puta” o “moro de mierda”

También intentó agredir a un compañero físicamente con una botella, e incluso a uno de ellos le abofeteó con su billetera. Como consecuencia de esa actuación y tras llamar el propietario del bar al gerente de la empresa, los agredidos firmaron un escrito de queja hacia su compañero. El trabajador, que había resultado sancionado ya en dos ocasiones, fue despedido en enero de 2019.

Un despido que llevó ante la Justicia: primero sin éxito ante un juzgado de lo Social de Madrid, si bien después el Tribunal Superior de Justicia de Madrid le dio la razón y estimó que el despido había sido improcedente, obligando a la empresa a abonarle 21.719,12 euros de indemnización o a readmitirle con el pago de los salarios que dejó de percibir.

La empresa recurrió esta sentencia ante el Tribunal Supremo, que la ha revocado al estimar conforme a derecho el despido del trabajador. Según los magistrados, “las graves ofensas proferidas”, incluyendo “expresiones de odio”, condicionaron “irremediablemente” las relaciones laborales entre los trabajadores de la empresa y “también un deterioro para la imagen de la entidad empresarial, provocando su descrédito frente a terceros”.

El Tribunal Superior de Madrid dio la razón al trabajador y estimó que el despido había sido improcedente, obligando a la empresa a abonarle 21.719,12 euros de indemnización o a readmitirle. El Supremo falló contra el TSJM

“Los insultos vertidos, que alcanzaron un sesgo discriminatorio por razón de la raza, y las ofensas de obra, han trascendido las relaciones privadas, atentando a la dignidad de los propios compañeros de trabajo y repercutiendo en la empresa misma”, indica el Supremo.

Por tanto, concluye, el lugar donde acaecieron o que el origen fuese “un desencuentro sobre la máquina tragaperras no puede enervar en este caso la sanción disciplinaria de despido y su calificación de procedente”.

PUBLICITAT









REDACCIÓ9 Juny, 2022
edgar-fernandez-1.jpg

El regidor de la CUP de Reus, Edgar Fernández, ha plantat per vuitè cop el jutge que l’havia citat per la causa judicial contra l’independentisme. Fernández recorda que hi ha més de 30 independentistes encausats en cinc casos diferents en el marc de les mobilitzacions de la tardor de l’any 2019. Tant Fernández com la resta d’implicats han denunciat de forma reiterada la “clara voluntat atemoridora dels Mossos d’Esquadra amb la construcció d’aquesta macrocausa”. L’anticapitalista avisa que exigiran responsabilitats polítiques quan es tanqui definitivament el procés judicial.

PUBLICITAT





RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter