19. Abril 2024

Arxius de justicia | Diari La República Checa

REDACCIÓ15 Juny, 2023
iqoxe_mossos2-1280x960.jpg

IQOXE, l’empresa on va tenir lloc l’explosió del 14 de gener de 2020 a Tarragona, recorrerà contra la decisió de la jutgessa instructora de processar la companyia i tres exdirectius per imprudència greu. I és que les diligències inicials ja han finalitzat, deixant el cas a punt per al judici oral. IQOXE, no obstant això, no està conforme amb les imputacions que se li atribueixen i torna a defensar que l’accident químic no era previsible. Per aquest motiu, l’empresa considera que és innocent d’aquests delictes.

En un comunicat, IQOXE afirma que el reactor accidentat reunia “les màximes mesures i garanties de seguretat” i havia estat sotmès a totes les revisions que preveu la llei. Fins i tot detalla que la darrera inspecció s’havia fet un mes abans de l’accident i s’havia superat. De la mateixa manera, la companyia subratlla que el producte que s’estava elaborant al reactor en el moment de l’explosió ja s’havia produït amb antelació sense que hi hagués hagut cap problema.

La firma aporta un informe pericial elaborat per l’Institut Químic de Sarrià segons el qual es desconeixia arreu del món que, en determinades circumstàncies, aquest producte té una capacitat d’explosió com la que es va demostrar. És per això que l’empresa defensa que l’accident era “totalment imprevisible”.

D’altra banda, i quant als danys civils ocasionats per l’accident, IQOXE assenyala que s’ha fet responsable de tots els danys ocasionats tant a les víctimes directes, “a les quals ha indemnitzat per damunt del barem que regeix en el sector assegurador”, com als veïns que van veure afectats els seus habitatges.

Finalment, l’empresa ha volgut recordar que la jutgessa del cas ja va dictar un escrit d’acusació en referència a la peça separada de l’estació depuradora d’aigües residuals de la planta, un escrit que també va ser recorregut amb uns arguments que van comptar amb el beneplàcit de l’Audiència Provincial de Tarragona.

PUBLICITAT






REDACCIÓ5 Juny, 2023
acusats-protestes.jpg

L’alcalde en funcions ha assistit a l’acte de suport

Quatre joves han comparegut, aquest matí, als jutjats de Tarragona com a investigats per la seva participació en les protestes que van culminar en aldarulls arran de la postsentència de l’1 d’octubre l’any 2019. Davant de les portes de l’edifici judicial, unes setanta persones han exhibit pancartes de suport als encausats. A primera hora, l’alcalde en funcions, Pau Ricomà, acompanyat d’algun membre del seu equip, i dirigents de la CUP, com la diputada Laia Estrada, s’han sumat a l’acte de suport. En el moment que els investigats han accedit a les instal·lacions judicials, s’han sentit missatges de suport: “No esteu sols”. Un dels joves portava una jaqueta negra on es podia llegir ‘Perros callejeros’. 

Lluis Madurell d’Alerta Solidària

Lluís Madurell, membre de l’Alerta Solidària, que feia de portaveu, ha declarat als periodistes: “Estem aquí davant dels jutjats de Tarragona perquè, un cop més, ens trobem que hem de donar suport als joves que van participar en les protestes del 2019. Van ser jornades molt difícils, ja que es van produir 14 detencions, incloent-hi un menor d’edat”. Aquestes detencions van donar lloc a una macrocausa que va ser impulsada en primera instància pels informes de la Policia Nacional i, posteriorment, pels Mossos d’Esquadra. En total, van ser encausats 18 joves de Tarragona.

Durant tot aquest temps, diu Madurell, la justícia ha anat “constatant” que no hi havia fonaments perquè alguns d’aquests joves acabessin sent jutjats. En 14 casos, el jutge no ha apreciat indicis delictius i va decidir arxivar les acusacions. No obstant això, en el cas de quatre joves, el procediment penal ha continuat. Es tracta de persones implicades en la vida social, cultural i associativa de Tarragona, sense antecedents penals ni vincles amb actes violents. Aquests joves van participar en les manifestacions de protesta i van acabar detinguts i encausats a partir d’informes, segons Madurell, “totalment falsos i carregats de mentides”, on se’ls acusa de delictes greus.

Madurell ha afirmat que les úniques proves existents contra els quatre investigats són relats policials que els vinculen amb haver estat “en algun lloc i moment determinats”, però sense precisar res.

No obstant això, tenint en compte que hi havia més de 50.000 persones als carrers durant aquelles protestes, “és difícil determinar amb precisió qui era qui”. El portaveu d’Alerta Solidària ha assenyalat que hi ha algunes imatges, però no hi ha proves d’activitat delictiva ni evidències suficients per condemnar aquests joves.

Alerta Solidària “continuarà informant i conscienciant la gent sobre el fet que hi ha persones que estant sent jutjades per fets on no hi ha hagut activitat delictiva

Segons Madurell, s’ha produït una generalització dels atestats policials, que han estat redactats de manera irregular i amb contingut dubtós. “La policia va utilitzar tot un seguit d’arxius il·legals que ja té la Policia Nacional i els Mossos per encausar més persones i afegir més gent a la causa”, va denunciar el portaveu d’Alerta Solidària.

Cal recordar que Lluís Madurell va ser un dels detinguts durant aquella jornada de protesta, sent arrestat el 20 de gener de 2020, tres mesos després dels fets. Va ser arxivada la seva causa, on se l’acusava de liderar accions contra els Mossos.

De moment, no hi ha previstes noves accions de protesta, però Alerta Solidària “continuarà informant i conscienciant la gent sobre el fet que hi ha persones que estant sent jutjades per fets on no hi ha hagut activitat delictiva” demostrada.

 VÍDEOS



PUBLICITAT
















REDACCIÓ30 Maig, 2023
interloutoria_tortosa-1280x1707.jpg

L’Ajuntament de Tortosa hauria patit un frau d’un milió d’euros. Això mateix és el que es desprèn d’una interlocutòria de l’Audiència Nacional, més concretament les diligències prèvies 37/2019 del Jutjat d’Instrucció número 4.

D’acord amb el document, que ha tingut accés larepublicacheca, els fets estan relacionats amb l’actuació de la consultoria Efial i diferents ajuntaments, entre ells el de Tortosa. D’acord amb la justícia, els fets descrits en la interlocutòria constitueixen delictes de malversació de cabals públics i prevaricació administrativa.

En la pàgina 37 de l’escrit judicial, es deixa clar que el frau en relació amb l’Ajuntament de Tortosa, ara presidit per la juntaire Meritxell Roigé, ascendeix a un total de 1.055,130 euros. Els fets no són d’ara, ja que es van produir entre els anys 2008 i 2014. En aquest període, segons la interlocutòria es van fer adjudicacions de contractes en concursos irregulars. Es parla de l’empresa Urbanística Municipal de Tortosa, SA (GUMTSA) que aleshores era presidida per l’actual cap del govern tortosí, Meritxell Roigé.

Aquest cas de malversació de diners públics podria entorpir les negociacions per configurar el nou govern tortosí

El cas de la presumpta contractació irregular a l’Ajuntament de Tortosa i l’empresa pública GUMTSA ha guanyat rellevància després de la interlocutòria judicial que acusa 12 ajuntaments de pràctiques fraudulentes. Tot i que no hi ha cap responsable municipal de Tortosa imputat, l’alcaldessa actual, Meritxell Roigé, ha estat relacionada amb les presumptes irregularitats.

Els contractes amb l’empresa consultora Efial, que ascendeixen a més d’un milió d’euros, sospitosament es van tramitar de manera irregular, sense garantir els principis de publicitat i lliure concurrència.

El jutge d’instrucció ha destacat la relació entre GUMTSA i Efial, i les converses interceptades que indiquen un funcionament que beneficiava la consultora amb importants beneficis. A més, s’ha revelat una reunió on l’aleshores alcalde de Tortosa, Ferran Bel, semblava interessat en una piscina proposada per Efial, i s’han mencionat altres contractes de GUMTSA relacionats amb Meritxell Roigé. Tot i que no hi ha imputacions directes a l’Ajuntament de Tortosa, les xifres del frau ascendeixen a més d’1 milió d’euros.

El jutge d’instrucció ha destacat la relació entre GUMTSA i Efial, i les converses interceptades que indiquen un funcionament que beneficiava la consultora amb importants beneficis

Alguns ajuntaments afectats han plantejat accions legals per recuperar els diners, mentre que altres esperen més informació abans de prendre mesures.

Grups municipals com ERC o Movem Tortosa han expressat la seva intenció d’exigir responsabilitats i investigar a fons el cas en cas de canvi de govern a Tortosa.

A més pregunten a l’actual alcaldessa  – que era la presidenta de GUMTSA – si ha pres alguna mesura en el sentit de recuperar el frau econòmic que han sofert les arques públiques. També volen saber si el govern de Meritxell Roigé té intenció de personar-se com a acusació particular en la referida causa, reclamant als seus responsables, el milió d’euros defraudat.

Aquest cas de malversació de diners públics podria entorpir les negociacions per configurar el nou govern tortosí. 

PUBLICITAT















REDACCIÓ28 Maig, 2023
foto_3088869.jpg

El proper dijous, a la Secció 2 de l’Audiència Provincial de Tarragona, tindrà lloc un judici que ha captat l’atenció de la comunitat. Una persona s’enfronta a acusacions de delicte d’abús sexual a menor de 16 anys i delicte d’aproximació a menor per mitjans tecnològics amb la comissió d’un delicte d’abús sexual. Els fets es remunten a l’any 2018.

D’acord amb l’escrit d’acusació presentat pel fiscal, l’acusat hauria aprofitat la visita de la seva neboda al seu domicili per apropar-se a ella mentre es trobaven a la piscina, realitzant-li tocaments no consentits. Després, l’acusat hauria establert contacte amb la menor a través de l’aplicació de missatgeria WhatsApp, insistint en diverses ocasions perquè tornés a la piscina i fins i tot enviant-li fotografies íntimes d’ell mateix.

El fiscal busca una pena de més de 5 anys de presó per als delictes que se li imputen.

PUBLICITAT















REDACCIÓ17 Abril, 2023
7090e17d-cab7-4d4e-8d38-56c4e5eaec86-1280x854.jpg

L’Audiència de Tarragona ha condemnat a 22 anys i sis mesos de presó l’home acusat de matar la seva parella cremant-la viva a la Bisbal del Penedès. Els fets van tenir lloc el 2021 i – el passat febrer – el jurat popular va declarar per unanimitat que l’home era culpable d’assassinat. Ara, el jutge de la secció quarta l’ha condemnat per un delicte d’assassinat amb acarnissament, amb l’agreujant d’abús d’autoritat i parentesc.

Alhora, se li ha imposat set anys de llibertat vigilada i la prohibició de comunicar-se i acostar-se als familiars de la víctima durant 24 anys. A més, els haurà d’indemnitzar amb 254.000 euros per danys morals.

El fiscal va demanar la mateixa pena imposada mentre que la defensa en va sol·licitar 15 anys de presó. Per la seva banda, el lletrat de l’acusació particular va demanar presó permanent revisable, i alternativament, una pena mínima de 25 anys.

PUBLICITAT
I



REDACCIÓ17 Abril, 2023
funcionaris_vaga-vendrell-1280x960.jpg

Els funcionaris aquest matí al Vendrell

Els funcionaris de justícia a Espanya, uns 45.000 en total, han començat una vaga indefinida després de la solució del conflicte amb els secretaris judicials, que havien paralitzat els jutjats.

Els sindicats CSIF, STAJ, Comisiones Obreras, UGT i CIG s’han unit a l’aturada i també han convocat una jornada de vaga general per al proper dimecres.

A més de la reivindicació salarial, els funcionaris de justícia exigeixen la paralització de la llei orgànica d’eficiència organitzativa, ja que, segons ells, posarà en risc els llocs de treball, els destins, la mobilitat voluntària, les retribucions especials i les funcions concretes sense mediació prèvia de negociació.

Amb aquesta vaga, els sindicats CSIF, STAJ, CCOO, UGT i CIG esperen que el Ministeri de Justícia prengui mesures per millorar les condicions laborals dels empleats públics del sistema judicial i evitar una possible mobilització dels magistrats.

PUBLICITAT














REDACCIÓ13 Abril, 2023
alves_dani.jpg

Dani Alves serà traslladat de la presó de Brians 2 a la Ciutat de la Justícia, on haurà de declarar per segona vegada davant la jutge que instrueix el cas de la presumpta violació que es va produir a la discoteca Sutton de Barcelona el 30 de desembre del 2022. 

Alves està acusat d’haver agredit sexualment una dona de 23 anys als lavabos de la zona VIP de la discoteca, i fins al moment totes les proves han reforçat la versió de la víctima.

En la seva primera declaració, el 23 de gener, la jutge va decretar la privació de llibertat provisional del futbolista per elevat risc de fuga i per la seva alta capacitat econòmica, així com per la constatació d’indicis que apuntaven a la seva culpabilitat. Ara, la defensa d’Alves ha sol·licitat una nova declaració per intentar desmuntar la versió de la víctima i defensar la seva innocència.

El trasllat del futbolista a la Ciutat de la Justícia està previst per al dilluns vinent, 17 d’abril, i es tractarà d’una cita important per a la causa, ja que el resultat de la declaració podria decantar la balança cap a la seva posada en llibertat de forma condicional o continuar en presó. 

PUBLICITAT













REDACCIÓ8 Abril, 2023
aragones.jpg

Aragonès parla amb Laura Borràs

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha criticat a Laura Borràs per utilitzar la “interinitat” en la presidència del Parlament com a “una peça més de la seva estratègia personal de defensa” i l’ha advertit que la causa independentista “no mereix quedar contaminada per la corrupció”.

Aragonès ha afirmat que la condemna que afecta la presidenta de JxCat “no és un cas de repressió política” contra l’independentisme, sinó “una sentència amb uns fets provats i relacionats amb pràctiques de corrupció”.

El cap del govern ha reclamat una presidència de la cambra catalana “amb plenes funcions” i ha defensat la necessitat de procedir a l’elecció d’una nova presidència del Parlament que “reflueixi” la majoria independentista.

PUBLICITAT












REDACCIÓ6 Abril, 2023
justicia.jpg

Els sindicats CCOO, CSIF, STAJ i UGT han convocat una vaga indefinida a l’Administració de Justícia per la manca de reconeixement de les funcions realitzades per cada cos de funcionaris i la falta de negociació per part del Ministeri de Justícia. Això afecta el 93% del personal de l’Administració de Justícia que no ha vist reconegudes les seves tasques i responsabilitats, mentre que només s’ha augmentat les retribucions del 7% restant (el cos de lletrats). Els sindicats també exigeixen la suspensió del procés parlamentari de la Llei orgànica d’Eficiència Organitzativa, que posa en risc els llocs de treball, la mobilitat voluntària i les retribucions especials del personal de l’Administració de Justícia.

Els sindicats també reclamen un augment salarial en línia amb l’acord assolit per l’Administració General de l’Estat amb les associacions de lletrats i lletrades de l’Administració de Justícia, així com el reconeixement professional i retributiu de les funcions que realment fan tots els cossos funcionarials. Això inclou l’eliminació de l’acumulació de funcions en el cos de lletrats que són delegades als cossos generals sense compensació.

A més a més, els sindicats reclamen l’increment del complement general del lloc, que és l’únic concepte retributiu d’aplicació per a tots els cossos generals i especials i per a tots els àmbits territorials. També reclamen increments salarials específics per a cada grup de funcionaris, amb increments retributius de 430 euros mensuals per a mèdics forenses i facultatius de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, 400 euros per a Gestió i tècnics especialistes de laboratori, 375 euros per a Tramitació i Ajudants de laboratori i 350 euros mensuals per a Auxili Judicial.

A partir del 17 d’abril, s’han convocat aturades de 10:00 a 13:00 en els centres de treball de l’Administració de Justícia de tota Espanya

Les mobilitzacions a l’Administració de Justícia tindran el seu inici amb una concentració de delegats i delegades sindicals de les quatre organitzacions sindicals el proper 12 d’abril a les portes del Ministeri de Justícia.

A partir del 17 d’abril, s’han convocat aturades de 10:00 a 13:00 en els centres de treball de l’Administració de Justícia de tota Espanya que es duran a terme de manera indefinida fins que el Ministeri de Justícia accedeixi a les reivindicacions plantejades.

La vaga serà de jornada completa el 19 d’abril i hi haurà una gran manifestació a Madrid a la qual assistiran treballadors i treballadores de l’Administració de Justícia de tota Espanya per a exigir el reconeixement i la millora de les condicions laborals del sector.

PUBLICITAT











REDACCIÓ6 Abril, 2023
tribunal-suprem.jpg

La Sala Penal del Tribunal Suprem ha confirmat la condemna de 5 anys de presó a un advocat de Gijón per quedar-se amb 148.850 euros d’un matrimoni de clients, als quals va deixar en una situació de penúria econòmica que va obligar la dona a demanar almoina a la porta d’una església, segons recullen els fets provats.

El lletrat, a més, va aconsellar a la dona que li atorgués un poder per seguir amb les reclamacions pendents, cosa que li va permetre aprofitar-se indegudament de la situació, utilitzant el poder atorgat per apropiar-se de diners durant set anys.

La parella es va instal·lar a Valladolid després de l’accident del marit, i la dona va haver d’acudir a trets de diners de forma constant, ja que l’advocat els havia deixat sense diners.

La sentència de la Sala Penal del Tribunal Suprem confirma la pena imposada pel Tribunal Superior de Justícia d’Astúries, que va condemnar l’advocat per un delicte continuat d’apropiació indeguda, amb una pena de 5 anys de presó, multa de 3.960 euros i la inhabilitació per exercir la professió d’advocat. A

més, l’advocat haurà de pagar 148.850 euros en concepte d’indemnització a la parella i 5.000 euros a la dona per danys morals. La decisió del Suprem només varia la quantia de la indemnització, que passa de 180.906 euros a 148.850 euros.

PUBLICITAT