PAU RICOMÀ: Em veig liderant la llista d’ERC el 2023, el canvi ha de continuar

Tota l’actualitat de Tarragona en una entrevista. Ras i curt. Conversem de nou amb l’alcalde Pau Ricomà, qui ens rep al seu despatx després de moltes turbulències al Palau Municipal, però alhora amb molts anuncis de projectes que poden fer un gir a la ciutat, després de molts anys de paràlisi i de dubtes. Ricomà desgrana punt per punt l’estat de la capital tarragonina, la seva gestió, el seu govern i els últims projectes en els quals s’està treballant. També es mostra dolgut amb la “manca de paraula” de l’exsòcia de govern, Carla Aguilar, amb els pressupostos i demana “sentit de la responsabilitat” als partits polítics, per poder tirar Tarragona endavant, a base de modificatius de crèdit, que seran la nova fórmula per pressupostar les partides. Així i tot, amb la reobertura de les restriccions a l’horitzó, l’alcalde republicà insisteix que el seu equip ha portat un canvi a la ciutat, que es veu fort a nivell de partit per continuar liderant ERC i que vol encapçalar de nou la llista per continuar amb un nou mandat a l’Ajuntament.

Com es troba, després d’aquests dies tan ‘intensos’?
Estic, personalment, molt animat, molt content i em sento molt acompanyat.

Quin balanç fa d’aquests sis mesos del nou govern?
Crec que el govern està actuant d’una manera molt solidària, entre tots els departaments. Aquesta ampliació de govern ha portat una nova il·lusió i ha estat corresposta amb tots els grups.

Com defineix aquest nou govern?
És un govern que treballa per la ciutat i que ha suposat un canvi. Això ho tenim molt interioritzat. És a dir, veníem d’unes inèrcies que s’havien de canviar. De fet, la campanya electoral va anar amb aquesta línia. Hi havia un esgotament de l’anterior model de ciutat. Ara tenim una idea molt més clara del que volem i crec que anem tots en la mateixa direcció.

Quin és, doncs, aquest nou model? És un govern cohesionat?
Crec que en la feina diària es veu que som un govern molt cohesionat

Però per exemple hi ha matèries com l’Urbanisme, on ERC i CUP tenen un posicionament i Junts un altre…
És evident que ara estem mantenint un gran debat amb Urbanisme. És el futur de la ciutat. I el que hem de buscar és la cohesió de la ciutat i la sostenibilitat. Hem sentit molts discursos que s’ha de cosir la ciutat i que s’ha de cohesionar, però el cert és que les polítiques que s’han fet en les últimes dècades han anat en la línia contrària. Crec que el futur de Tarragona ha d’anar cap a la cohesió urbanística. Aquest ha de ser el debat.

I en què s’està treballant?
La nostra idea, bàsicament, en diferents eixos. En primer lloc, destacar el traspàs de carreteres amb l’Estat. En el seu dia sabem que no es va avançar perquè les propostes que es feien des de Tarragona no encaixaven amb les estratègies o prioritats del Ministeri. Nosaltres vam plantejar unes demandes que sí que els encaixaven, i que segueixen l’eix del qual avui dia és l’urbanisme: la descarbonització. Amb aquesta línia, ara el que es farà és apostar pel carril bici que unirà el centre de Tarragona amb Altafulla. Però també des de la banda de Ponent, ampliar els accessos del Francolí, per tal que els vianants, conductors i usuaris puguin anar des dels barris fins a Altafulla, o al centre de la ciutat amb comoditat.

En aquesta ‘descarbonització’ entra també el Tren Tramvia?
Fa cosa d’un any, el Departament de Territori de la Generalitat ens va presentar la seva proposta. Vull recordar, que jo mateix em vaig enfadar molt i vaig dir clarament que no arreglava res. Hem de tenir un eix de transport que vertebri tot el Camp de Tarragona.

Què proposava Territori?
Recuperar la via que s’ha deixat de fer ús, entre Cambrils i Salou, ampliar-la fins a Vila-seca i connectar-la amb la via convencional que va fins a Reus i Tarragona. Això vol dir, que seguiríem amb un ample ibèric fins a Tarragona, trens amb característiques ‘poc amables’, però a més amb l’estació de tren on és ara i sobresaturant una línia on passen mercaderies, regionals… i volien afegir-hi un tramvia. Això era impossible. D’aquí el nostre enuig. Nosaltres vam al·legar i vam demanar que de Vila-seca fins a Tarragona, amb aquesta proposta, no es recollia a gent i deixaven els barris de Ponent fora de l’equació. Això s’ha acceptat i ara continuarem treballant perquè el tramvia passi fins a la plaça Imperial Tàrraco. És el lloc amb més intermodalitat, i també millorarà la mobilitat de tots els barris de Ponent. I evidentment, després el volem fer arribar fins a Joan XXIII i Sant Pere i Sant Pau. Però si per l’estiu aconseguim aquest escenari, millorarà la mobilitat i ajudarà a la cohesió.

Això en matèria de mobilitat, però i en urbanisme? Com ocupem els espais ‘buits’?
Volem que el creixement de la ciutat vagi ocupant aquests espais ‘periurbans’ entre el centre de la ciutat, els barris Nord i els de Ponent i impulsar polítiques urbanístiques. Alhora hem de conservar tots aquells espais paisatgístics i naturals a Llevant, perquè siguin de l’ús de tothom.

Sobre la connexió del tramvia amb Tarragona i Reus, quines són les propostes d’aquesta segona fase?
En primer lloc, estem treballant en aquesta primera fase, amb Vila-seca, els barris de Ponent i la plaça Imperial Tàrraco. Després seria interessant no només que unís Sant Pere i Sant Pau, si no que arribés fins a l’aeroport, amb un traçat més o menys paral·lel al de la T-11. Però és una fase que cal fer feina molt encara. Vull assenyalar que, si finalment s’acaba fent l’estació intermodal en aquesta ‘X’ a la zona de Vila-seca, amb aquesta proposta podríem anar des del centre de Tarragona fins a l’alta velocitat amb tramvia. El guany és enorme. Va en la línia de la cohesió i té a veure amb el lideratge regional de la ciutat.

Estaríem parlant de ‘recuperar’ la capitalitat de Tarragona?
Estem en una zona on hi ha diferents ‘capitalitats’. La capitalitat turística està en un lloc, l’administrativa, econòmica i demogràfica està en un altre. Però aquí tenim un paper a jugar. Som la capital de la demarcació, la ciutat més gran. I últimament estem exercint aquest lideratge, com feia temps que no es feia. Amb visió de conjunt, perquè tothom hi guanyi, amb la valentia i la generositat que s’ha de tenir.

Què s’estava fent malament?
S’ha de mirar cosa per cosa i hi ha diferents sensibilitats. En temes de mobilitat no només és el tramvia, també el tema de les mercaderies ferroviàries per l’interior i estem sumant forces amb els diferents ajuntaments per ajudar a les plataformes ciutadanes. Estem intentant influir, demanant trobades i posar el fil a l’agulla. És una visió, d’assumir el rol que crec que ens toca. Hem d’intentar que aquests temes, que són de llarg recorregut, no decaiguin. Segurament el tema dels trens i el tramvia ho acabi un altre alcalde, perquè són projectes a uns quants anys vista.

Independentment dels colors polítics?
Sí, sí. És evident. Aquí va per davant la ciutat, no és un tema ideològic. De fet, quan aquests temes s’han portat al ple o a la junta de portaveus, hi ha hagut unanimitat, o posicions molt àmplies.

Entre els joves hi ha la sensació que a Tarragona no passen coses, més enllà de quatre dies, i que la ciutat és ‘de funcionaris i capellans’.
Jo crec que això és una percepció. Cadascú pot tenir la seva. Però crec que no és real. Tot i que és una percepció que hem de trencar. Si vostè mira l’agenda cultural de Tarragona, molts dies hi ha més de quatre actes. La gent que surt molt, hi ha dies que no pot anar a tot arreu. Jo crec que hi ha opcions. Vull recordar que, durant els moments amb més restriccions i més durs de la pandèmia, que moltes ciutats suspenien l’activitat cultural, a Tarragona ens vam fer un fart de programar actes. Vam recuperar el Camp de Mart, un espai que estava gairebé mort. Hi havia grups que deien “sort que Tarragona programa”. Va ser moltíssima activitat quan ningú programava. També hem portat activitat als barris. La nostra línia de treball és que la cultura és un element transformador. I valorem molt a les entitats i tot allò que fan.

Parlem de turisme. Tarragona es ven bé? A Fitur anàvem integrats en la marca Costa Daurada.
Sí, això ja fa anys que funciona i és la manera habitual d’anar-hi. Han estat pocs anys que anàvem en solitari. Al final a Fitur el que vas a fer és a relacionar-te amb les empreses del sector, operadors, proveidors, etc. I en aquest sentit s’ha fet una feinada. Jo mateix continuo treballant. El que importa és el que vas a fer als llocs. Quan presideixes un patronat, has de tenir un objectiu estratègic. I has d’analitzar el que tens. Tenim una realitat, amb un parc hoteler limitat i un sector del càmping potent i que quadruplica el nombre de places. Hem d’ampliar el parc hoteler i és un dels nostres objectius.

Quin turisme vol per la ciutat?
Hem de pensar quin model turístic volem. I això és bàsic per anar als llocs a vendre’ns. Hi ha una sèrie de mercats internacionals que no són el nostre ‘target‘ i ens són poc pràctics. No volem un turisme massiu, quan tenim la infraestructura que tenim. Seria un error. Volem un turisme que vingui tot l’any, que sigui integrat amb l’activitat normal de la ciutat, que al final és el cap a on va el sector. La gent va buscar la qualitat i l’experiència. I això sí que ho podem oferir. Volem apostar també pel turisme sostenible, que permeti al sector guanyar-se la vida, que les entitats puguin participar d’aquest turisme, integrant-les en aquesta oferta; i des de la part mediambiental, que el turisme sigui respectuós i afavoreixi a conservar i revifar els espais naturals, com les platges.

Ho veu factible?
Penso que tenim moltes opcions d’en sortir-nos.

L’anterior govern es va carregar la participació del sector turístic dins els òrgans del patronat

Tarragona és una ciutat que està per descobrir?
Sí, això és un problema, però alhora pot suposar un avantatge. Tot el que hem de fer ho podem fer bé i ens permetrà a nosaltres mateixos marcar el recorregut i les prioritats. En aquests primers mesos hem tingut força complicitat amb el sector. L’anterior govern es va carregar la participació del sector turístic dins els òrgans del patronat. I ara, en canvi, hem fet un consell on participin tots els agents, inclosos els veïns, entitats i associacions mediambientals.

Ja s’ha fet a la idea d’haver de governar amb modificatius de crèdit? Com ha estat?
El primer que hem presentat ha estat un èxit. Es va aprovar sense cap vot en contra, va haver-hi una responsabilitat col·lectiva. He de dir una cosa. Quan parlem de pressupostos, com a terme general, hi ha una nebulosa que poden confondre a la ciutadania. Quan comences a desgranar les partides, i veuen que aquestes serviran per arreglar problemes, ajudar entitats o per a infraestructures, doncs evidentment crec que tots els partits i els ciutadans veuen el que estem fent i és molt més fàcil trobar punts en comú. Aquest camí que hem agafat de treballar amb els pressupostos prorrogats ens demanarà un altre tipus d’esforç, on no hi faltarà la negociació i el diàleg. Al final són partides que afecten la ciutadania de forma molt clara, i aquí hem de trobar els consensos.

És a dir, negociar partida a partida?
Però és que al final la majoria de partides, són absolutament lògiques. Les presentem nosaltres, però les poden presentar qualsevol dels altres grups. Estem parlant de coses de dia a dia. A qui li pot semblar malament que no es millori l’enllumenat d’una zona? O un equipament esportiu? Al final són punts de coincidència. Quan passi aquesta ‘nebulosa’ dels pressupostos prorrogats, serà més fàcil que puguem trobar majories per aprovar els modificatius.

Com ha estat aquesta ‘polèmica’ negociació amb En Comú Podem?
Sabem el que ha anat sortint a les notícies i als mitjans…

Sincerament, estic sorprès que no hagi tirat endavant, i no ha sigut per manca de voluntat per la nostra part

Ha participat directament vostè en les negociacions?
Sí, en alguna de les converses, no de forma directa. En algunes ocasions la regidora Aguilar m’ha trucat i he parlat amb ella. Però no he participat de forma ‘directa’. Hi ha hagut dos equips negociadors, d’una banda, En Comú Podem i de l’altra els dels tres partits al govern. I en aquestes negociacions, ningú nega que s’ha arribat a uns nivells de coincidència molt grans. Sincerament, estic sorprès que no hagi tirat endavant, i no ha sigut per manca de voluntat per la nostra part, ja li asseguro.

Creu que la decisió per no aprovar-los estava presa? Hi ha hagut ordres de partit?
Aquí no m’hi vull posar. Crec sincerament que els ciutadans tenen tot el seu dret en intentar saber que ha passat, a posicionar-se. Però és tan senzill com seguir les declaracions dels uns i dels altres. Nosaltres hem estat molt respectuosos, no hem criticat les seves disciplines de partit. Ells, en canvi, han fet un munt de declaracions. A partir d’aquí no faré cap elucubració. No aporta res.

I la voluntat negociadora amb En Comú Podem, ha canviat?
Nosaltres tenim voluntat negociadora amb tothom. El que sí que és evident que si amb un grup amb el qual estàs negociant uns pressupostos o unes partides, si ells donen per conclosa aquesta negociació, a partir d’aquí tornem a una ‘taula rasa’, a negociar amb tothom per igual. No passaran les seves partides per davant. El que estàvem fent abans era, precisament, negociar-les. Si voleu tancar la negociació, és molt legítim, però ara no hi ha prioritats. Ara toca negociar amb tothom per aprovar cada modificatiu.

Els comuns parlaven que no s’havia respectat el pacte antitransfuguisme. Com encaixa això en la negociació?
Això és una història llarga, on cadascú té el seu punt de vista. I és evident que el nostre punt de vista no coincideix en absolut amb el seu. També he dir que, nosaltres al mes de desembre, i que des dels comuns ens van garantir que, com a mínim, s’abstindrien. Per sorpresa nostra en aquella comissió, no s’aproven. Llavors aquests comptes han d’anar al ple. Vam pensar en totes les opcions.

Després de totes les converses i aquestes negociacions, ens trobem que no ens donen ni l’abstenció. Evidentment, aquest ha estat el marc i cadascú valori

Va parlar amb la portaveu en aquell moment?
Carla Aguilar em va trucar, paral·lelament per demanar-me que no els portéssim al ple i que es tractava de fer una negociació. Jo vaig demanar que no passés com en altres ocasions on les negociacions s’han allargat molt. Siguem diligents. Em va dir que sí, però que aquestes reunions dels partits de la coalició serien després de festes. Nosaltres vam tenir paciència. Si no vam presentar els pressupostos al ple va ser perquè ells ens ho van demanar i que volien negociar. Es van comprometre a buscar una solució en poc temps. Després de totes les converses i aquestes negociacions, ens trobem que no ens donen ni l’abstenció. Evidentment, aquest ha estat el marc i cadascú valori.

Està dolgut amb aquesta situació?
Jo crec que cadascú pot veure les coses com vulgui, però si ens comprometem a treballar per la ciutat amb una línia, ha d’anar cap aquesta línia. Altres raons a mi no em serveixen, perquè jo esperava que les coses acabessin d’una altra manera, en aquest sentit perquè em vaig prendre seriosament la paraula de la regidora.

Creu que hi ha hagut una ‘revenja’ amb aquesta situació, per haver-los fet fora del govern?
El que pugui dir jo aquí ara, crec que ara no aportarà gaire més. La gent si mira el que han dit uns i els altres, trauran les seves conclusions. Es tractava d’aprovar uns pressupostos per Tarragona, en un moment molt difícil, després d’una pandèmia que ha afectat moltíssima gent. Sabem que anàvem a un pressupost amb menys diners, amb la pèrdua de la plusvàlua. També amb una forta inflació, que ens afecta molt, amb un ajuntament molt endeutat. Que els pugin els interessos dels crèdits, ens afectaran també moltíssim. Aquestes són situacions reals. No hem dramatitzat. Ho han explicat els mateixos tècnics de la casa. I la resposta de l’oposició ha estat que som uns alarmistes. Hem explicat, tant el govern com els tècnics quina és la situació. Si hi ha aquesta poca sensibilitat cap a la ciutat, ja no és culpa nostra. Continuarem treballant, com fem sempre i amb molta il·lusió.

Com afectarà el fet de treballar amb els pressupostos prorrogats a les convocatòries dels fons europeus? Hi ha localitats veïnes que ja han presentat projectes.
Que ningú pensi que no estem treballant. Hem presentat diferents candidatures en matèria de turisme, transport, agenda urbana, descarbonització, generació mediambiental… Que ningú pensi que, pel fet de no tenir pressupost, no podrem optar. El que sí que és evident que, si s’accepta alguna de les candidatures presentades, s’hauran de fer reserves de crèdit per poder tirar endavant el projecte, pagar l’IVA, etc. I tot això -el no tenir un pressupost- ho fa una mica més complicat. També he de dir, vull agrair als tècnics de la casa, intervenció i pressupostos que, amb un sentit molt de ciutat, estan defensant i ajudant a tirar endavant la ciutat. Crec que la seva professionalitat és espectacular. Per tots, és una situació nova, i l’estem assumint amb professionalitat i molta vocació de servei.

Veurem finalment el nou Fòrum Judicial o és una altra promesa falsa?
Hem resolt el tema de la Ciutat Judicial. Recordem que és un tema que, sincerament, amb el primer projecte que no es va complir, per indignació i enuig de tots, un projecte del 2006 on han passat molts anys de govern socialista on no s’ha adquirit cap compromís amb aquest sentit. Nosaltres l’hem tingut. No és que la consellera hagi vingut aquí casualment. Fa mesos i mesos que estem treballant. Hem arribat a bon port, perquè s’ha treballat.

Hi ha uns espais als quals no volem renunciar: la Biblioteca i el Museu Arqueològic

Amb la confirmació del nou Fòrum Judicial, què passarà ara amb Tabacalera?
Hem de distingir a la Tabacalera dos espais. Els magatzems, on nosaltres estem realitzant diferents projectes, al ritme que ens permet les diferents logístiques, que tindran un ús ciutadà i van a bon ritme. I per l’altra banda tenim l’edifici noble, que és el que més ens preocupa. Per aquest espai tenim un concurs d’idees que va presentar el PSC quan faltaven poques setmanes per a l’inici de la campanya electoral. Hi ha coses que no ens acaben de fer el pes, però el que si que ens encaixa és que tingui un ús cultural. I hi ha uns espais als quals no volem renunciar: la Biblioteca i el Museu Arqueològic. Som conscients que hem de buscar aliances amb la Generalitat i l’Estat -ja les estem fent- per anar cap al Museu Arqueològic. Tarragona se’l mereix i tenim elements suficients per fer-ho.

L’aposta, doncs, del seu govern per la Tabacalera és ubicar la Biblioteca i el Museu Arqueològic?
Sí. Biblioteca i Museu Arqueològic, els volem allí.

I com està la situació amb el Banc d’Espanya?
Doncs està en una situació on hem de seguir treballant. La idea és que aquest projecte no s’abandoni, evidentment estem presentant diferents opcions de subvenció. Al seu dia demanaven dos milions perquè l’anterior govern entenia que amb quatre milions un projecte executiu, i nosaltres, fent el projecte executiu en els termes que estava previst, ens diuen que falten sis milions. Hi ha una part que és producte de l’encariment dels materials. Creiem que es va calcular molt a la baixa els recursos que es necessitaven.

Està parat llavors?
Estem ara buscant fons per poder presentar un altre projecte. El pressupost inicial plantejat era insuficient per fer tot el que cal fer. També existeixen, segons els arquitectes, uns problemes estructurals, que quan fas un equipament públic s’ha de fer amb una sèrie de garanties, que en aquell moment no es van considerar. Seguirem treballant. D’altra banda, hi ha un altre aspecte, que és la col·laboració amb les entitats i el centre de recerca. Aquest tema segueix viu. Volem fer arribar aquestes recerques al conjunt de la ciutadania. Seguim treballant.

Per tant, segueix viu el concepte de Tarragona ciutat de la recerca?
Sí, ens interessa ajudar a donar valor a tots els centres de recerca que moltes vegades la ciutadania desconeix la seva feina. Ells fan la seva divulgació, però nosaltres volem posicionar la ciutat i promocionar aquest tipus d’activitats.

Els tarragonins estan preocupats i pensen que la ciutat està bruta. Què en pensa?
És una percepció. És molt difícil comparar, perquè la memòria que tenim és molt curta i molt selectiva. El que li puc dir és que es fan molts i molts esforços per mantenir la ciutat neta. És cert que arriben queixes, però també elogis dels llocs on s’ha d’actuar i la rapidesa de les actuacions. Ens importa moltíssim la neteja. Hem ampliat els equips d’inspecció. Hem millorat molt amb la recollida selectiva. Les proves han funcionat molt bé, en tres barris amb característiques molt diferents. L’Agència Catalana de Residus ens ha estat avaluant. Ens estem apropant al que ens demana Europa per 2030, estem millorant. Sobre la percepció de la ciutadania, seguirem treballant. Entenc que no es tingui aquesta percepció, però ens estem esforçant molt i és un dels objectius del govern. Un exemple és la ràpida actuació amb els abocaments il·legals.

I, amb aquesta radiografia general de com està la ciutat, està satisfet de la situació?
Tarragona va pel bon camí. Nosaltres vam entrar al govern per fer un canvi en el model d’urbanisme, polític, de situar la ciutat en el segle XXI, en la manera de relacionar-nos amb les entitats, amb la gent… I crec que amb aquestes circumstàncies -viure una pandèmia que no havíem vist mai-, crec que estem assentant aquest canvi, sense sortir-nos de la nostra via. Estem fent moltes coses i que encaixen en el mateix marc. També tinc clar que aquest canvi no té data de caducitat. El canvi ha de continuar, perquè queden moltes coses a canviar i millorar. Estem desfent nusos, coses que estaven lligades i ara estem desbloquejant. Per tant, aquest canvi ha de seguir.

Quin pot ser el llegat d’aquest mandat com a alcalde?
Hem de mirar amb perspectiva. El mandat encara no ha acabat. Crec que hem posat a sobre de la taula unes realitats que fins ara no es contemplaven. Hem desfet coses que semblaven impossibles o irresolubles. Com el jardí vertical, que tothom entenia que era un cau de brutícia, un desastre i un malbaratament de diners. Estem parlant de tres milions d’euros. S’havia de desfer. Hem protegit molt més el Patrimoni, cal recordar que quan vam arribar hi havia informes amb problemes molt greus, com a l’amfiteatre i que no s’actuava. Nosaltres ho vam posar sobre la taula. En tots els àmbits estem fent coses diferents de les que es feien abans. Segur que existirà un llegat. Ara tenim el tema de la platja del Miracle.

Què passarà amb la plataforma i els aparcaments del Miracle?
Doncs hem de fer una situació que, des de fa molts anys, no s’ha fet servir (la plataforma). Abans de la discussió, de què s’ha de fer o no, hem de decidir què fem amb allò, que realment fa nosa i està en desús.

Un altre tema són els carrils bicicleta.
Serà una xarxa de carrils bicicleta que s’entendrà molt millor quan passin els anys. Hi ha ciutats més avançades que la nostra on s’ha fet i és una cosa que cal fer-la.

S’està avançant també amb la seguretat química? Un altre tema preocupant pels ciutadans.
Estem avançant. Amb el nou conseller, que sembla més receptiu que l’altre, hem avançat amb temes importants. També seguim parlant amb els veïns, conscients que queden molts temes per fer. Hi ha sobre la taula, ara mateix, una inversió rellevant, amb temes bàsics com són els sensors, les alarmes, la comunicació a la població… Tot això sembla que està molt encarrilat. En definitiva crec que el nostre llegat serà de treball, esforç amb totes les línies i que tindrà conseqüències per tota la ciutat.

Un altre dels temes bloquejats. Com està la cessió del Palau d’Esports?
Pel que m’arriba, està molt a punt. Aquestes són les notícies que tenim, que ens arriben dels tècnics de la Generalitat als tècnics de l’Ajuntament. Per tant, esperem fer-vos partícips de la notícia ben aviat.

Per la primavera?
Estem parlant d’aquestes dates, sí. Està molt a prop. Poden haver-hi petites arestes i tràmits, però em diuen que està molt a punt.

La condició és que la Generalitat cedirà el pavelló a la ciutat, o serà ja propietat de l’Ajuntament?
Primer que res, la Generalitat ha pagat l’obra en un terreny que no era seu, són coses que s’han fet i que no es podien fer. Aquí hem tingut tot el problema jurídic, i cada departament veu una cosa. Intervenen molts departaments. Al final, l’acord al qual s’ha arribat és que nosaltres cedirem l’espai a la Generalitat perquè es pugui inscriure com de la seva propietat i se’ns cedirà, sempre que el seu ús sigui esportiu. El Palau d’Esports serà de Tarragona per molts anys, sempre que no canviï el seu ús esportiu. Cal recordar que és un embolic que ens va venir heretat i que en el moment que vam necessitar una votació que demanava una majoria absoluta, el PSC no va facilitar l’acord. Em sap molt greu, perquè és una cosa que van iniciar ells, entenc que amb bona intenció, que ens van ‘passar’ a nosaltres i que a l’hora de solucionar-ho podrien haver estat una mica més generosos.

Hi haurà Carnaval. Amb quin format?
Amb el format que les comparses han decidit. Ells mateixos, pel tema de les disfresses i el nombre de participants, van pensar que enguany era molt difícil plantejar-ho d’una forma normal. Tot ha estat dialogat, crec que totes les parts estem satisfets. Hi haurà carnaval i ho passarem molt bé (rialles). A més tenen moltes ganes i estan superanimats i amb molta força per tornar al carrer. Hem de recordar que quan la resta de localitats cancel·laven les rues de Carnaval, nosaltres vam defensar que hi hagués Carnaval, més si va sortir la Cavalcada de Reis.

Any especial també festiu, amb els 700 anys de l’arribada del braç de Santa Tecla, ens pot avançar alguna cosa?
Anirem desgranant alguns temes. Estem treballant en un format escènic important. Porta molta feina, però ho afrontem amb molta il·lusió i en poc temps ho acabarem desvetllant. Hem d’acabar de tenir tot lligat.

També tindrem als passos de les confraries al carrer per Setmana Santa?
Amb aquest tipus de coses és difícil fer prediccions exactes i dir, serà tal dia (rialles). Entenc que sí. Ara la preocupació se centra en els assajos, les condicions en les quals puguin assajar els portants. Vam parlar amb l’Agrupació, estan treballant en una sèrie de protocols, inclús un propi, però crec que tot indica que es podrà assajar amb normalitat i tenir una Setmana Santa molt semblant a la ‘normal’, que és el que volem.

Tornarà a ser ‘normal’ la temporada castellera a Tarragona?
Serà tan normal com pugui ser. Als que ens agraden els castells i sabem del món casteller, serà el més normal, amb les diades que es puguin fer. Podrem complir amb el calendari ‘tradicional’. Sí que és cert que, si se sap una mica de castells, que requereix molt assaig. Aquest ritme s’ha perdut i recuperar el nivell no serà fàcil. El recanvi de la canalla no s’ha pogut fer amb normalitat. No sabem com serà aquesta temporada. El que sí que puc dir és que l’Ajuntament ha pres un compromís amb les colles, mantenint el barem per les construccions i no exigirem cap construcció. Volem que les colles es recuperin, amb el suport de l’Ajuntament.

Amb el Concurs de Castells a l’horitzó.
Ens fa molta il·lusió. A més, aquesta sí que és la gran trobada de totes les colles del món casteller. És quan les colles reconeixen Tarragona com la capital del món casteller. Molts d’ells és quan poden fer els seus millors castells dins la zona tradicional castellera. Això només es dona a Tarragona.

Alguna sorpresa, alguna actuació o diada internacional?
M’agradaria que es fes. Depèn més de Cultura i de la regidora Solé. Crec que les dues edicions han estat un èxit, quedarà també per veure l’estat d’aquestes colles internacionals, que també s’hauran vist afectades per la covid-19.

Com està Esquerra Republicana a Tarragona?
Estem molt bé. Units. Estem en una situació envejable. Tots som molt conscients que tenim una oportunitat històrica, que no havíem tingut des dels anys 30. Per tant, som una pinya i tenim moltes ganes de que això tiri endavant.

Es veu liderant de nou la llista d’ERC per 2023?
Sí, absolutament. És més, et diré una cosa. Tot i el dia a dia a l’Ajuntament som conscients que ens hem d’anar posicionant de cara a les eleccions, però de moment seguim centrats en el govern i no ens preocupa excessivament. Els inputs que ens arriben des de l’executiva local i de la militància és de suport absolut. Hi ha una sensació de confiança i de suport.

És a dir, repetirà la candidatura a l’alcaldia?
Sí. Tinc la voluntat de repetir i tinc la sensació que els companys també volen que ho faci. També és cert que el nostre procés es basa en unes primàries, sempre hi ha gent que es pot presentar, però no tinc la sensació que ningú es presenti.

Repetirà amb el seu nucli fort, amb els regidors Fortuny i Puig?
Nosaltres fem un procés on hi ha una assemblea, allí es poden presentar els diferents candidats. Després es convoca una comissió, amb set persones membres de la militància o de la junta executiva… etc. Aquesta comissió és qui ha de decidir els membres de la llista. Encara queda molt. Ja en parlarem.

PUBLICITAT