REDACCIÓ
La no execució per part de Veremonte dels drets de compra dels terrenys de La Caixa, destinats al macro complex BCN World representa un gir substancial en aquest projecte. En primer lloc, perquè no és un fet d’importància menor que els promotors donin una passa enrere després d’haver compromès al govern de CiU i al PSC – el seu soci preferent quan es produeixen situacions “especials”- amb canvis legislatius tan importants com una rebaixa fiscal a tot el sector del joc. No oblidem que aquesta rebaixa es produeix mentre la Generalitat té evidents dificultats per quadrar els pressupostos, quan s’ha de vendre patrimoni i quan els serveis socials, educatius i sanitaris es mantenen per sota dels nivells aconseguits anys enrere.
D’altra banda, perquè força a la Generalitat a una implicació en la gestió que fins ara no havia contemplat. El govern català diu que l’opció de compra no li suposarà cap cost. Ho haurem de veure. De moment sembla que amb la seva actuació salva momentàniament un projecte en el qual no havia d’intervenir directament i, de retruc, preserva els interessos dels propietaris dels terrenys.
Les explicacions de la societat Veremonte se centren en que mentre no estigui aprovat el Pla Urbanístic no poden assumir riscos. Ells saben quan es tarda a aprovar un pla i que les seves exigències de celeritat no s’aguanten. No han demostrat que hagin obtingut finançament i potser d’aquí plori la criatura. Possiblement la gran banca internacional no hagi estat tan crèdula amb els comptes del gran capità que els promotors de BCN World van presentar i que, en contrast amb els dos principals partits de les darreres dècades de política catalana, necessitin alguna cosa més que dibuixos abans de comprometre el seu suport.
Em permeto recordar que el passat mes d’abril vaig publicar un article: http://alloqueespublic.blogspot.com.es/2014/04/bcn-world-o-la-precipitacio-innecessaria.html en el que denunciava la precipitació i la parafernàlia amb què representants convergents i socialistes, concretament Mas i Navarro, s’apressaven a signar l’acord al Pretori de Tarragona, amb paper destacat de l’alcalde Ballesteros i profusió de representants polítics i socials de la província. De moment, hi ha algú que no compleix. Que ho faci com una estratègia per pressionar sobre el Pla Urbanístic o que ho faci perquè no ha aconseguit finançament tant ens hauria de fer. Cap de les dues situacions és tranquil·litzadora.
La part menys dolenta és que tenir la Generalitat al capdavant hauria de suposar una oportunitat per definir el projecte a una dimensió sostenible i integrada al territori. La vella política, la de la manca de transparència i de moviments tàctics de poca volada, ens ha posat al toll. Caldran altres maneres de fer si hem d’estar a l’altura dels temps que corren.
Pau RICOMÀ
Candidat d’ERC a l’alcaldia de Tarragona
REDACCIÓ
