30. Abril 2024

Arxius de Esquerra Republicana Tarragona | Diari La República Checa

REDACCIÓ14 Octubre, 2019

Xavi Puig llegeix la declaració al consistori

El govern municipal de Tarragona, format per Esquerra Republicana i En Comú Podem han comparegut en roda de premsa per condemnar la sentència que ha emès el Tribunal Suprem pels fets de l’1 d’Octubre, condemnant als presos catalans a dures penes de presó i inhabilitació.

Passaven cinc minuts de les cinc de la tarda quan el portaveu municipal de l’Ajuntament de Tarragona, Xavi Puig ha comparegut davant dels mitjans per llegir una declaració institucional, acompanyat pels regidors, Jordi Fortuny, Manel Castaño, Mary López i Hermán Pinedo, per part d’En Comú Podem.

Xavi Puig ha assegurat que des de l’Ajuntament tarragoní cancelaran totes les activitats institucionals i que es convocarà un ple extraordinari per debatre el posicionament del plenari de Tarragona sobre la sentència als presos catalans pels fets del referèndum de l’1 d’octubre a Catalunya.

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DE L’EQUIP DE GOVERN DE L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA:

La sentència del judici contra el procés s’ha fet pública. Els presos i les preses polítiques han estat condemnats per sedició i malversació, amb penes de presó molt severes, després d’un judici que no ha tingut en compte els fets, sinó sobretot les idees dels encausats, i que s’assembla molt a una revenja política. En aquestes circumstàncies és oportú recordar que permetre que es pugui votar en democràcia hauria de constituir una normalitat, no una il·legalitat.

Aquesta sentència posa en dubte la continuïtat de l’estat de dret a Espanya. A partir d’ara, determinats actes en defensa d’unes idees, determinats actes de protesta o determinats actes d’exercici de les llibertats d’expressió, reunió, participació o manifestació, poden ser interpretats i jutjats com una acció sediciosa. 

Exigim l’alliberament dels presos i preses polítiques, el retorn dels exiliats i exiliades i la suspensió de les causes que, per motius polítics, afecten centenars de persones. I ho fem com a govern demòcrata i compromès amb els drets humans i les llibertats que som.

Exigim també que el govern de l’Estat respecti la legitimitat de les persones escollides democràticament a les diferents institucions catalanes i europees, des del Parlament a cadascun dels ajuntaments, així com les decisions i acords que se’n derivin.

Les persones condemnades ho són per defensar, com tants de nosaltres, políticament i pacífica, un referèndum, que en cap cas hauria de ser motiu d’empresonament. Es condemnen dones i homes de bé i, amb ells, els ideals democràtics i pacífics que comparteixen bona part del país. 

Condemnem fermament la presó dels nostres companyes i companys, líders d’entitats civils i representants democràtics de moltes i molts catalans. Els conflictes polítics només es poden resoldre amb diàleg i amb més política. 

Cal tornar a l’àmbit de la política allò que ha estat lliurat a l’àmbit judicial. Com es pot evitar la cronificació del conflicte entre Catalunya i Espanya? Com es podrà governar Espanya, tenint en contra una majoria dels catalans i catalanes? I diem majoria perquè no ens referim només als partidaris de la independència, sinó a aquesta majoria social democràtica que està en contra de l’empresonament i de l’exili, que posa els valors republicans per davant dels de la monarquia i que està a favor d’una consulta d’autodeterminació com a fórmula per desencallar el conflicte. La política no es pot resoldre judicialment ni policial. La política i la democràcia són la solució, no el problema.

En aquestes hores difícils hem d’agafar la bandera de la democràcia i de les llibertats, hem d’estendre la mà i hem d’estar oberts a dialogar serenament amb tothom. Per això, des del govern de l’Ajuntament hem suspès l’activitat institucional dels propers dies i celebrarem un ple extraordinari per tractar aquests fets tan greus que requereixen resposta urgent per part de totes i tots els representants públics. 

Som conscients que seran moltes les ciutadanes i ciutadans de Tarragona que viuran amb tristor i profunda indignació aquesta sentència. Convidem totes les tarragonines i tarragonins a participar en les mobilitzacions públiques i pacífiques que es duran a terme, durant els propers dies, pacíficament i amb serenor. No ens deixem arrossegar per la cultura de la por o de l’odi que tant aliena ens és com a poble. 

Per acabar, creiem fermament en que la ignomínia de la sentència no només afecta una gent, un poble o una ideologia. Com deia Martin Luther King, “la injustícia en un lloc determinat esdevé una amenaça per la justícia arreu del món”.

VÍDEO


REDACCIÓ16 Desembre, 2014
Pau_Ricoma.jpg

Pau_Ricoma
Pau RICOMÀ

La no execució per part de Veremonte dels drets de compra dels terrenys de La Caixa, destinats al macro complex BCN World representa un gir substancial en aquest projecte. En primer lloc, perquè no és un fet d’importància menor que els promotors donin una passa enrere després d’haver compromès al govern de CiU i al PSC – el seu soci preferent quan es produeixen situacions “especials”- amb canvis legislatius tan importants com una rebaixa fiscal a tot el sector del joc. No oblidem que aquesta rebaixa es produeix mentre la Generalitat té evidents dificultats per quadrar els pressupostos, quan s’ha de vendre patrimoni i quan els serveis socials, educatius i sanitaris es mantenen per sota dels nivells aconseguits anys enrere.

D’altra banda, perquè força a la Generalitat a una implicació en la gestió que fins ara no havia contemplat. El govern català diu que l’opció de compra no li suposarà cap cost. Ho haurem de veure. De moment sembla que amb la seva actuació salva momentàniament un projecte en el qual no havia d’intervenir directament i, de retruc, preserva els interessos dels propietaris dels terrenys.

Les explicacions de la societat Veremonte se centren en que mentre no estigui aprovat el Pla Urbanístic no poden assumir riscos. Ells saben quan es tarda a aprovar un pla i que les seves exigències de celeritat no s’aguanten. No han demostrat que hagin obtingut finançament i potser d’aquí plori la criatura. Possiblement la gran banca internacional no hagi estat tan crèdula amb els comptes del gran capità que els promotors de BCN World van presentar i que, en contrast amb els dos principals partits de les darreres dècades de política catalana, necessitin alguna cosa més que dibuixos abans de comprometre el seu suport.

Em permeto recordar que el passat mes d’abril vaig publicar un article: http://alloqueespublic.blogspot.com.es/2014/04/bcn-world-o-la-precipitacio-innecessaria.html en el que denunciava la precipitació i la parafernàlia amb què representants convergents i socialistes, concretament Mas i Navarro, s’apressaven a signar l’acord al Pretori de Tarragona, amb paper destacat de l’alcalde Ballesteros i profusió de representants polítics i socials de la província. De moment, hi ha algú que no compleix. Que ho faci com una estratègia per pressionar sobre el Pla Urbanístic o que ho faci perquè no ha aconseguit finançament tant ens hauria de fer. Cap de les dues situacions és tranquil·litzadora.

La part menys dolenta és que tenir la Generalitat al capdavant hauria de suposar una oportunitat per definir el projecte a una dimensió sostenible i integrada al territori. La vella política, la de la manca de transparència i de moviments tàctics de poca volada, ens ha posat al toll. Caldran altres maneres de fer si hem d’estar a l’altura dels temps que corren.

Pau RICOMÀ
Candidat d’ERC a l’alcaldia de Tarragona


REDACCIÓ3 Desembre, 2014
Pau_Ricoma.jpg

El resultat del procés participatiu del 9N ens ha situat davant l’hora de la veritat. Hi ha un nombre molt important de ciutadans catalans que van fer una bona estona de cua per introduir un sobre en una urna, amb un vot favorable a la Independència. Tanmateix, a hores d’ara ningú està en condicions d’assegurar que el resultat d’aquest procés indiqui amb claredat que hi ha una majoria suficient a favor de la Independència. Tampoc indica que no hi sigui.

Ens podríem posar d’acord en què el doble sí del passat dia 9 era dels convençuts; sembla obvi. Podria haver convençuts que no van anar a votar perquè no consideraven aquest procés prou transcendent i perquè no n’emanava el mandat democràtic que ens havíem posat com a objectiu? És probable, no sabem però quantes persones van actuar d’aquesta manera.

També vam trobar a faltar molta gent jove als col·legis electorals. Aquesta va ser una de les notes més inesperades i negatives de la jornada, amb clar contrast amb la molta gent gran, i molt gran, que van fer mans i mànigues per dipositar el seu vot. Alguns d’aquests joves potser responien a la premissa anterior, no van votar perquè el vot no tenia conseqüències polítiques directes? Doncs no ho sabem. Si més no, jo no ho sé. Potser a hores d’ara hi hagi estudis demoscòpics que ens donin llum sobre aquest tema.

El que sembla clar és que malgrat que s’ha fet una feina extraordinària, que hem donat reiterades  lliçons al món sencer d’organització, de civisme, de sentit democràtic, d’unitat institucional…encara no tenim la Independència guanyada. Crec, de veritat, que no ens queden més demostracions ni sacrificis per fer, ha arribat l’hora de caixa o faixa. Comptem-nos d’una vegada i fem prevaler el sentit democràtic per sobre les constriccions jurídiques i les actituds dilatòries.

Comptem-nos de veritat. Comptem tots els que per diverses motivacions creuen que som capaços de construir una societat més justa, més respectuosa, amb més oportunitats vitals. Comptem tots els que albiren un nou país sense haver de renunciar als seus valors.

Una de les fortaleses més grans del procés català d’independència és el seu sentit inclusiu i la diversitat ideològica que és capaç d’encabir. Aquesta pluralitat ideològica és la millor garantia que la República Catalana es fonamentarà sobre el principi del respecte, no sobre la relació de poder. Continuem fins al final per aquest camí i desenvolupem, amb la màxima celeritat, el marc constitucional que ens doni instruments per fer de Catalunya una de les democràcies més avançades del món. Crec fermament que aquest és un objectiu pel qual paga la pena lluitar i que hem d’aprofitar el privilegi històric que tenim per poder plantejar aquest embat.

Les pròximes passes seran decisives i es resoldran amb èxit en la mesura que més gent consideri que pot fer sentir la seva veu en la construcció del nou país.

Pau RICOMÀ
Candidat d’ERC a l’alcaldia de Tarragona

 

 


REDACCIÓ29 Octubre, 2014
Pau_Ricoma.jpg

Fa pocs dies es presentava la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, coordinada pel Museu Nacional d’Art de Catalunya. Els museus d’art catalans amb col·leccions pròpies i activitat recurrent, i fins i tot alguns amb poca activitat, apareixien a la relació de museus. Només hi ha una absència notable, el Museu d’Art Modern de Tarragona, de titularitat de la Diputació de Tarragona.

Avui dia tothom admet com una qüestió de sentit comú que el treball en xarxa augmenta l’eficiència de qualsevol activitat, sigui del sector que sigui, i que les sinergies generades multipliquen les oportunitats. En aquest sentit, la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya té quatre grans objectius: potenciar la tasca de dinamització cultural dels centres adherits en vers al seu entorn; optimitzar els recursos amb què compten; disposar d’un lideratge artístic orientat a l’excel·lència i contribuir a la visualització dels creadors del territori. Com es pot comprovar fàcilment, de tot això no anem precisament sobrats a Tarragona.

Les notícies aparegudes a diferents mitjans, i amb especial detall al digital  Circ de Tarragona, assenyalen que els responsables de l’ens provincial han declinat participar en la xarxa. Ens agradaria saber com s’ha pres la decisió. El senyor Albert Vallvé, diputat responsable de l’àrea de cultura, pot donar explicacions de quin ha estat el motiu perquè la comissió que presideix prengués una decisió tan difícil d’entendre. O potser és que la comissió de cultura no ho ha discutit i la decisió ve directament del màxim responsable de l’ens? L’alcalde de Tarragona, senyor Josep Fèlix Ballesteros, com a diputat provincial que és, i valorant que el prejudici el pateix un equipament de la seva ciutat, s’ha interessat pel tema? Els ciutadans de Tarragona mereixem una resposta.

Tothom hauria de començar a entendre que les persones que esporàdicament ostenten la titularitat d’una institució –i més si no ho són per elecció democràtica directa si no per un complicat sistema de nomenaments en el qual els ciutadans no intervenen, com passa a les diputacions- no són els propietaris de les col·leccions, ni haurien d’obstaculitzar l’òptim desenvolupament de la seva activitat.

Arribats a aquest punt, els responsables de la Diputació haurien de donar explicacions respecte a la informació apareguda, o desfer el malentès si aquesta fos la situació, reprenent de manera urgent el camí perquè la ciutat de Tarragona no es vegi abocada a un nou perjudici per la desconnexió artística a què aquesta decisió ens empeny.

Pau RICOMÀ
Candidat d’ERC a l’alcaldia de Tarragona