Arxius de ERC | Diari La República Checa

REDACCIÓ29 Agost, 2022
cami_mendoza.jpg

Ahir l’Ani, una veïna del barri de la Pallissa, em va trobar i em va preguntar: ”Camí, que pasa en Cambrils que todo está tan sucio?. Te lo digo a ti porque no sé a quién decírselo”.

I em comença a dir i ressaltar tot un seguit de llocs del barri de la Pallissa,  del Barri Antic i Perellada que estan més bruts i descuidats que mai.

Pel que fa a la jardineria, deixadesa total al parc del Mercat Municipal, al pati de l’ermita, (sorprenentment a la Plaça Carles Roig fan el manteniment de la gespa) i en general a tot el barri de la Perellada i la Pallissa on les herbes creixen i creixen lliurement als escocells dels arbres. El canal central de la riera d’Alforja és ple de vegetació com no havia estat mai a l’alçada del pont amb el carrer hospital així com el tram uns metres abans de la desembocadura. Moltes de les jardineres del Barri Antic es troben mortes de set i despoblades, fixeu-vos sinó en les que hi ha al davant del Celler de Cambrils. Mare meva!!!. O passeu pel carrer Rovira i notareu com quedeu enganxats al terra al pas de la vorera de la Torre del Llimó.

Hi ha una manca general també pel que fa a la neteja, però vull destacar alguns punts concrets d’aquests barris: la façana del Mercat Municipal, els voltants de l’ermita, en especial el carrer Balmes, els bancs i el terra de l’avinguda Baix Camp, el passeig Albert, les cantonades de molts edificis i les voreres, sovint degut als orins dels gossos.

És cert que no plou. Fa mesos que no veiem l’aigua a Cambrils, ni la que cau del cel ni la que ‘cau’ dels camions de neteja.

Ahir dilluns a les 9,15h, al sortir de casa, vaig poder veure com corria l’aigua a banda i banda a la plaça Carles Roig. ”Calla que netegen!”, vaig pensar. Al tornar a passar pel mateix lloc cap a les 11h estaven els operaris de neteja, amb la bufadora, traient les fulles de les voreres i les feien caure al mateix vial on encara no feia ni 2 hores hi havien passat amb l’aigua. No hagués estat més lògic fer-ho al revés? Una mostra d’una manca de coordinació i planificació total i absoluta.

Camí, que pasa en Cambrils que todo está tan sucio?

Avui m’he centrat en aquests barris. Però l’estat de deixadesa i brutícia és general a tot el municipi. El govern actual malauradament no hi té cap interès! Moltes més evidències podria reflectir jo mateixa o qualsevol cambrilenca o cambrilenc …

I no puc deixar de respondre a l’Ani quan em pregunta: ”Camí, que pasa en Cambrils que todo está tan sucio?”, que el que passa és que no fan res!. És molt trist veure com un Govern no vetlla amb interès pel manteniment de la ciutat.

A les intervencions que vaig formular per Esquerra al Ple on demanàvem més seguiment per part del consistori a les empreses de neteja i de jardineria, el sr. Vallès, regidor de Serveis Generals i màxim responsable de tot plegat, ens respon tot convençut: “Quan estem al govern veiem una ciutat maca i llustrosa i, quan estem a l’oposició, la veiem bruta i desastrosa; crec que hem de trobar un camí entremig per veure la realitat de tot això”.

Moltes de les jardineres del Barri Antic es troben mortes de set i despoblades, fixeu-vos sinó en les que hi ha al davant del Celler de Cambrils. Mare meva

De veritat el Govern veu una ciutat maca i llustrosa? Sr. Vallés, a Cambrils no hi vivim només les 21 regidores i regidors del consistori, pregunti, pregunti i pregunti als veïns i veïnes.

Vetllin per la neteja dels carrers i places del municipi. Incrementin el pressupost per neteja i jardineria enlloc de reduir-lo. Incrementin les freqüències en la temporada d’estiu, on la calor i la sequera empitjoren l’estat dels nostres carrers. Passegin per Cambrils per tal de detectar aquells carrers on cal intensificar les tasques pel benestar dels cambrilencs i cambrilenques. Reforcin les plantilles de neteja i jardineria. I tinguin cura dels nostres espais més singulars. Estimar Cambrils és estimar el seu entorn i la imatge que es projecta de la nostra estimada ciutat, que ha de ser neta, endreçada i lluminosa.

Camí MENDOZA
Portaveu del Grup Municipal d’ERC a Cambrils

 


REDACCIÓ11 Agost, 2022
martinaFourrier.jpg

L’exregidora i excap de llista de ‘Fem Salou. Som República’, Martina Fourrier, aspira a ser la cap de llista de Junts a l’alcaldia de Salou. La política veterana creu que és la persona indicada per liderar el projecte de la formació independentista a la capital de la Costa Daurada. Fourrier, que forma part de la llista de Rosa Ma. Sánchez, candidata a presidir Junts al Tarragonès, ja va entregar la documentació necessària per postular-se com a alcaldable.

En declaracions a larepublicacheca.com, l’exregidora ha confessat el seu malestar en relació amb  l’espectacle que va oferir els partits de l’oposició durant el pregó de les Nits Daurades. En la seva opinió, la ciutadania té tot el dret a expressar-se i a manifestar-se on i quan consideri convenient.

No obstant això, els partits de l’oposició, per l’obligat sentit de la seva responsabilitat, “no poden abandonar un acte institucional“. “Els xiulets i les pancartes no em molesten. Puc arribar a entendre les queixes dels veïns de l’Eix Cívic, el que no accepto és que els regidors de l’oposició – coordinats – s’aixequin i marxin”, ha dit Fourrier. Entén que “si és per fer això, millor que no vinguin. Si venen, és per estar asseguts”, ja que en aquells moments representen també la institució i una parte del poble.

No accepto és que els regidors de l’oposició  s’aixequin i marxin

“Si volen absentar-se perquè estan en contra, no hi haurien d’assistir i explicar, per avançat, – si cal en un comunicat a la premsa – els motius”, però han de tenir “savoir faire”. “Què han aconseguit amb això?”, pregunta Martina Fourrier als regidors opositors.

PUBLICITAT










REDACCIÓ9 Agost, 2022
pauricoma10-1280x960.jpg

Rubén Viñuales, alcaldable del PSC

Nova polèmica al govern liderat per Pau Ricomà. Tot a causa d’un punt del ban municipal per les Festes de Sant Magí. El Ban deia que les persones que treballessin en les barres haurien de rebre una formació específica per servir begudes. El PSC ha posat el crit al cel. L’alcaldable socialista, Rubén Viñuales, entén que, un cop més, el govern de Ricomà s’ha precipitat, fent públiques condicions “absurdes” per posar barres a les festes de Sant Magí.

De fet, puntualitzen que, “és especialment ridícul exigir com a condició que els treballadors hagin de fer un curs específic per tal de servir begudes”. Rubén Viñuales no té dubtes que estem davant un executiu poc sensible i gens empàtic. Més que posar bastons a les rodes, Viñuales aconsella a ajudar als hostalers i que es faciliti l’activitat després de dos anys duríssims per la pandèmia.

L’alcaldable del PSC diu que el Ban municipal “és confús i ha creat malestar en molts negocis que no entenen per què es demana de manera genèrica formació per servir begudes alcohòliques”.

L’executiu davant la polèmica s’ha apressat a desfer l’equívoc: “Les persones que realitzin l’activitat de servir begudes han de rebre una formació per la dispensació responsable des de l’Equip de Prevenció del Servei de Prevenció de les Addicions de l’Ajuntament de Tarragona o bé acreditar haver-la superat”. Aquest criteri figura al ban de festes des de fa set anys a petició del Servei de Prevenció de les Addiccions i està adreçat a les entitats que col·laboren a les festes i que no són professionals del sector de l’Hostaleria que, òbviament, ja disposa d’aquests coneixements, entre els que figura la venda d’alcohol a menors”.

Rubén Viñuales recorda que l’ajuntament diu ara que només és pels “no professionals”, quan del text parla de tothom, sense excepcions. “El que cal és ajudar i no ficar més problemes a l’hostaleria de Tarragona”, insisteix el socialista.

PUBLICITAT









REDACCIÓ8 Agost, 2022
garcia_salou-1280x960.jpg

Els tres líders de l’oposició

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha viscut moments difícils tot just abans de començar el seu parlament amb motiu de les Nits Daurades. Quan el batlle es predisposava a parlar, davant una assistència repleta d’autoritats civils, polítiques i policials, els regidors de l’oposició han abandonat les instal·lacions del Patronat de Turisme. Ho han fet “per la deriva antidemocràtica” de la manera de governar de Pere Granados. ERC, PP i Ciutadans han donat l’esquena a Granados mentre un grup de persones xiulava i exhibia pancartes en contra l’edificació de l’Eix Cívic. Els tres grups municipals diuen que van absentar-se per protestar contra la “incapacitat de Pere Granados per dialogar amb l’oposició i les entitats i per fer un ús extremadament partidista dels mitjans de comunicació i de les xarxes municipals”.

Els líders de l’oposició coincideixen a l’hora de dir que “cada dia s’accentua més el tarannà poc dialogant de l’alcalde i el seu govern”, ja que menysté els grups que no formen part del seu govern. Marçal Curtó (ERC) Pere Lluís Huguet (C’s) i Mario García (PP) diuen que el cap de l’executiu municipal només el té en compte quan vol que “vinguem a aplaudir els seus discursos”. “L’oposició d’aquest ajuntament es mereix un respecte, perquè representem un 50% dels votants de Salou”.

ERC, PP i C’s esperen que el fet que hagin abandonat l’acte abans del discurs de l’alcalde pot ser motiu de reflexió de l’equip de govern. També estan enfadats amb l’ús i abús de la premsa i de les xarxes socials per part de l’executiu. “Això demostra que aquest alcalde i el seu govern està en campanya electoral permanent”, ja que utilitza els mitjans institucionals per “fer-se autobombo”.

Els manifestants vigilats per la policia

Insisteixen que els impostos dels salouencs no hauran de servir per a pagar campanyes polítiques que no tenen res a veure amb la informació veraç i transparent que hauria de facilitar la coalició.

Després dels discursos del pregoner i de l’alcalde, els manifestants han continuat xiulant i demanant la dimissió de Granados des del davant de la seu del Patronat de Turisme. Els Mossos d’Esquadra i la policia local han reforçat la seva presència.

PUBLICITAT









REDACCIÓ28 Juliol, 2022
aragones-1.jpg

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha defensat la suspensió de la fins ara presidenta del Parlament, Laura Borràs, i que la Mesa ha aplicat el reglament. “No estem davant un cas de repressió política, sinó de presumpta corrupció”, ha dit, per afegir que no es pot “tapar” el judici a Borràs per presumpte fraccionament de contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) “amb l’argument de la lluita per la independència”.

Tot i les crítiques de Borràs als membres del PSC, ERC i la CUP de la Mesa i, preguntat per si aquesta tensió pot fer perillar el Govern, Aragonès ha afirmat que cap dels seus membres li ha traslladat que no confiï en l’executiu i ell, ha assegurat, manté la confiança en tots els consellers.

No estem davant un cas de repressió política, sinó de presumpta corrupció

Aragonès ha defensat que els membres de la Mesa han aplicat el reglament previst per fets com els que afecten Laura Borràs. “S’ha obert judici oral contra una diputada per uns presumptes delictes vinculats a la corrupció. Això és el que ha passat i no una altra cosa. Més enllà de la retòrica, hi ha els fets”, ha recalcat el president de la Generalitat preguntat en una roda de premsa per la suspensió de Borràs com a presidenta del Parlament, aquest dijous.

PUB

El president del Govern ha traslladat el “respecte” pels membres de la Mesa, criticats per Borràs en una declaració institucional, en què ha dit que cinc parlamentaris no s’havien vestit aquest dijous “de diputats”, sinó de “jutges hipòcrites”. “No són cinc diputats que passaven pel passadís del Parlament, sinó membres de la Mesa escollits pel mateix ple que va escollir la presidenta”, ha assenyalat Aragonès, preguntat per la intervenció de Borràs poc després que la Mesa l’hagués suspès dels drets i deures parlamentaris.

No s’ha de barrejar la lluita per la independència amb la defensa que pugui fer” una persona que està acusada d’uns delictes

Aragonès ha subratllat que “no s’ha de barrejar la lluita per la independència amb la defensa que pugui fer” una persona que està acusada d’uns delictes i que haurà d’afrontar un judici, en què s’ha de garantir, ha recordat, la presumpció d’innocència.

Sobre si aquest conflicte podria condicionar el futur del Govern, format per Junts i ERC, ha respost que no té “cap informació” que la situació de l’executiu hagi de variar. El president ha defensat que Catalunya necessita un Govern “estable” en un context difícil per, entre altres motius, la “guerra d’Ucraïna, la inflació o el conflicte polític amb l’Estat”.

PUBLICITAT












REDACCIÓ18 Juliol, 2022
IMG_4857-1280x960.jpg

Quarts d’onze del matí i el Palau de la Diputació de Tarragona bull d’activitat. L’edifici del passeig de Sant Antoni és un formiguer constant de gent entrant i sortint en un dia de treball laboral. Accedim a l’ens supramunicipal per conèixer quina ha estat la tasca en aquest mandat de Noemí Llauradó (ERC), la nova presidenta que ha agafat el relleu de Josep Poblet (CiU), després de dotze anys al càrrec. I no ha estat una gestió gens fàcil, tal com admet Llauradó qui ens explica com s’han hagut de reinventar i gestionar tres anys “d’emergències” climàtiques, socials i econòmiques. La presidenta ens obre les portes del seu despatx i conversem sobre aquest mandat, marcat per la crisi sanitària i social esdevinguda per la Covid-19, també sobre els reptes del nostre territori i la relació entre la Diputació i les diferents administracions locals, i quin ha estat el seu paper durant aquests mesos marcats per la incertesa i una recuperació econòmica que es veu amenaçada per una nova ombra de crisi.

Quin balanç fa d’aquests tres anys presidint la Diputació?
Balanç positiu. Però ha estat el mandat -no només a la Diputació, sinó també a la resta d’administracions- de la gestió d’emergències. Recordo que només entrar, vam haver de gestionar els incendis de la Ribera d’Ebre, que evidencien, en bona part, i que són fruit del canvi climàtic. Després van venir els aiguats de la Conca de Barberà, més tard el temporal Glòria, Filomena… Una sèrie d’episodis climàtics que van fer mal a la demarcació, amb víctimes mortals, danys als carrers i equipament públics… per tant, gestió de desgràcies. També l’explosió d’Iqoxe i, per descomptat, l’esclat de la pandèmia de la Covid-19. Ha estat el mandat del fet d’haver de reinventar-se per haver de fer front a tots aquests problemes.

Com ha estat el fet d’haver de gestionar una pandèmia amb la incertesa i el desconeixement sobre la mateixa?
Tot i que l’esclat de la Covid-19 ens va sorprendre a tots, crec que hem tingut la capacitat necessària per adaptar-nos i poder fer front a tot el que succeïa, hem pogut estar al costat de tots els ajuntaments, que són els nostres destinataris per tal de poder garantir tots els serveis. La desinfecció dels municipis, el manteniment de les carreteres, la compra de material sanitari (mascaretes, gel desinfectant). Crec que ha estat una bona gestió, tot i haver de gestionar-ho tot telemàticament amb el teletreball.

Noemí Llauradó amb larepublicacheca.cat

I ara els plans de reactivació econòmica per fer front a la crisi econòmica.
Hem destinat molts recursos als ajuntaments per fer front a aquesta crisi, sobretot a les entitats socials. Tot i que també ens hem fixat en altres línies de treball. El sector cultural ha estat un dels més afectats i que més ha patit la conseqüència de les restriccions i els aforaments. En definitiva, afrontant tots els flancs on atacava la pandèmia. Un altre dels sectors on hem incidit ha estat en el Turisme, que també s’ha vist molt afectat per aquesta crisi.

Aquesta pandèmia també ha evidenciat la necessitat de tenir cura dels municipis i evitar el despoblament de les àrees rurals. Com s’ha afrontat?
És un dels nostres grans reptes. Ens hem posat les piles per donar cobertura de serveis a aquells municipis petits de l’interior que es troben en aquesta problemàtica i que, lamentablement, perden població de manera continuada. Sabem que hi ha eines per poder combatre el despoblament i nosaltres (la Diputació) som una d’elles, perquè ens permet poder injectar recursos a les localitats tarragonines, uns 85 milions pels municipis, que poden destinar a inversions o despesa corrent. Al final el més important és que els pobles puguin oferir serveis de qualitat, per tal que la gent s’hi quedi i atreure més població.

Ha estat el mandat de les emergències i del fet d’haver de reinventar-se per haver de fer front a tots aquests problemes.

Un altre dels reptes és l’arribada de la fibra òptica per poder digitalitzar els municipis.
És de vital importància. De fet, a través de la xarxa de carreteres de la Diputació, a través dels treballs de manteniment i gràcies al pacte amb la Generalitat, s’està desplegant la fibra òptica per tal de poder arribar a tots els municipis de la demarcació. És vital estar ben connectats, tant a través de la xarxa de carreteres, com amb les telecomunicacions, ja que d’aquesta manera també ajudes a les localitats a poder atreure empreses i generar un teixit empresarial. També garanteixes que la població pugui teletreballar des dels pobles i és una eina molt important contra el despoblament.

I pel que fa al canvi climàtic? Quines eines s’han destinat a les administracions locals?
Hem doblat totes les partides pressupostàries per tal que els ajuntaments puguin dur a terme polítiques contra la crisi climàtica, en l’àmbit de l’enllumenament per exemple, fomentant el canvi de les llums convencionals a les de tipus LED, o les calderes de biomassa per alimentar energèticament les poblacions.

Vizcarro i Llauradó en l’entrevista

Quines són les comarques que més preocupen a causa d’aquest despoblament?
Totes les de l’interior. Conca de Barberà, Terra Alta, la Ribera d’Ebre o el Priorat. Són les quatre comarques que més s’han vist afectades. Tot i que en alguns d’aquests municipis ens hem trobat que molta gent arran de la pandèmia, s’han plantejat anar a viure a aquests pobles més petits durant el confinament i que han decidit quedar-s’hi. Una de les parts positives d’aquesta pandèmia ha estat el fet de veure com algunes persones deixen la ciutat per anar al seu poble. No necessàriament tots hem de viure en les ciutats, sempre que hi hagin garantits en un radi assumible, tots els serveis necessaris. Tots hem de tenir l’oportunitat de poder decidir viure al poble on hem crescut i no haver de marxar. Aquest és un dels reptes demogràfics més importants que tenim com a societat.

Quina importància tenen en aquest context els ‘esperats’ fons Next Generation europeus?
Aquests fons en definitiva el que busquen és que siguem una societat molt més resilient. Davant de les amenaces del canvi climàtic, els efectes de la crisi de la Covid-19 i la recessió econòmica, hem d’estar preparats i treballar en aquests escenaris per tal que les generacions futures puguin continuar gaudint d’un futur sostenible, tant en l’àmbit climàtic, com econòmic i social. Crec que el treball de la Diputació amb els municipis és positiu en aquests projectes de sostenibilitat i transformació energètica.

Hem de fer que el nostre territori sigui un lloc encara millor, i això implica que es generin oportunitats per tothom, que siguem una demarcació on es generi treball per tothom, amb habitatge digne.

Quin és l’objectiu de la seva gestió més rellevant en aquest mandat?
És poder fer de les nostres comarques un lloc millor per viure. Sempre he dit que hem de fer que el nostre territori sigui un lloc encara millor, i això implica que es generin oportunitats per tothom, que siguem una demarcació on es generi treball per tothom, amb habitatge digne.

Un altre dels grans reptes és la mobilitat i el transport. Sembla que s’estan fent passes per millorar les connexions ferroviàries amb l’estació intermodal. Quina valoració en fan?
Tot allò que sigui inversió pel nostre territori és positiu. I l’estació intermodal és una prioritat que ha de garantir el servei a tot el territori, que faciliti la mobilitat de les persones i, a banda, que millori les connexions amb l’aeroport de Reus, per tal de millorar la dinamització econòmica i turística de la demarcació. No pot ser que un viatge a Barcelona ara trigui el mateix que fa trenta o quaranta anys. Hem de progressar i s’han de garantir unes infraestructures dignes, per poder vertebrar el territori, amb un transport públic sostenible.

Un altre dels grans objectius pel Camp de Tarragona és aquest projecte de la Vall de l’Hidrogen Verd. Quines novetats hi ha sobre aquest pla?
Estem a l’espera que sigui publicat el PERTE, on les diferents valls de l’Ebre de l’Aragó, País Basc i Catalunya, amb aquest anomenat eix de l’hidrogen de l’Ebre opten a ser generadores d’aquesta energia més sostenible a través dels fons europeus. Hem tingut resolucions favorables i estem a l’espera que els plans avancin, però som optimistes.

Noemí Llauradó a l’interior de la Diputació

Sobre la qüestió territorial. Hi ha desigualtat entre les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre?
Pel que fa als recursos que destinem a ambdós territoris, tenim un equilibri. També amb el Baix Penedès. Sempre hem de garantir una equitat i un equilibri i sempre vetllem per aquest equilibri. És cert que les Terres de l’Ebre han estat oblidades durant molt de temps i un exemple ha estat les desgràcies climàtiques. Apostem molt per la marca turística de les Terres de l’Ebre, que està creixent i que ajuda a mostrar la seva gastronomia, la seva geografia o amb la memòria històrica. És una terra amb un potencial enorme i que s’ha de sentir acompanyada per totes les administracions.

Quina és la situació del Baix Penedès? Els alcaldes han decidit alçar la veu i es veuen maltractats i oblidats.
És una comarca fronterera amb dues demarcacions i hem de facilitar l’apropament del Baix Penedès, millorant la mobilitat. Hem de reflexionar sobre el fet que la gent s’estimi més mobilitzar-se cap a Barcelona i no cap a Tarragona. Una altra de les problemàtiques són les ocupacions il·legals en les segones residències que afecten directament els municipis del Penedès. En l’àmbit econòmic s’ha de continuar apostant, tant pel teixit industrial que és molt potent, com pel sector agroalimentari i vitivinícola, també amb el turisme i, entre tots, els hem de fer valdre. Hem de continuar apostant i destinant recursos.

Precisament la pandèmia ha fet que aquestes localitats del litoral penedesenc i tarragoní hagin crescut i ara es faci més evident la manca de serveis davant aquest augment. Com ho valoren?
Valorem aquest creixement dels pobles del litoral de forma positiva. Però sí que és cert que creixen les localitats de la costa, però perden població les de l’interior i hem de fer que hi hagi un equilibri, com he esmentat abans. És cert que la pandèmia ha evidenciat que la gent pot viure a la costa sense la necessitat de desplaçar-se cap a les ciutats per treballar, gràcies al teletreball. Tenim un clima i unes condicions i qualitat de vida que atreuen la gent i que són privilegiades. El repte d’aquestes localitats és el fet d’haver de mantenir aquests serveis durant tot l’any i no fer-ho només durant uns mesos a l’època vacacional. Això se soluciona destinant més recursos i donant eines als municipis.

Crec que la guerra de campanars entre les dues ciutats és un mite. Fa anys que aquesta batalla ja no existeix i la realitat és que hi ha molta sinergia i col·laboració.

Com valora la relació entre Tarragona i Reus?
Perfectament bona. Crec que la guerra de campanars entre les dues ciutats és un mite. Fa anys que aquesta batalla ja no existeix i la realitat és que hi ha molta sinergia i col·laboració. El que és important pel desenvolupament de la demarcació és que Tarragona i Reus sumin i el que cada vegada és més evident és el fet que han esdevingut una àrea metropolitana. Treballem a Tarragona, però vivim a Reus, o al revés. També ho podem traslladar a Cambrils, Salou o Vila-seca. Ens comportem com si fos una sola ciutat i això és el que fa que la demarcació avanci. I això ens fa més forts.

Llauradó i Vizcarro durant l’entrevista

La capitalitat l’ha de continuar exercint Tarragona?
La capital administrativa és evident que és Tarragona. Però ja no és tant el fet de parlar de capitalitat administrativa, sinó que tenim una capitalitat coral molt distribuïda per tota la demarcació. Som una gran ciutat difosa i crec que hem d’observar els municipis i les ciutats tarragonines de forma molt més oberta.

Reus està demostrant que pot acollir esdeveniments esportius d’alt nivell (World Padel Tour). Què li falta a Tarragona per poder fer-ho, a banda de no tenir una jugadora d’elit com Ari Sánchez?
Això ha estat molt determinant. És un fet que Ariana Sánchez és una jugadora reusenca i en aquest cercle esportiu va sortir la possibilitat de portar el circuit de pàdel a la seva ciutat. Si hagués estat de Tarragona, s’hauria fet aquí. De fet, també s’acullen altres esdeveniments, com en altres localitats de la demarcació. La lectura que s’ha de fer és molt més d’àmbit global i de territori que no pas sectorial. És la riquesa del nostre territori. Tots tenim aquelles parts rellevants depenent de la zona geogràfica.

La lectura que s’ha de fer és molt més d’àmbit global i de territori que no pas sectorial. És la riquesa del nostre territori. Tots tenim aquelles parts rellevants depenent de la zona geogràfica.

Però la realitat és que la ciutadania percep que és molt més fàcil ara mateix fer coses a Reus que a Tarragona.
A mi el cert és que no m’arriba. Crec que ara mateix tots els municipis estan bullint d’activitats, ja que la gent tenia moltes ganes de recuperar la normalitat. No puc valorar un municipi més que un altre, ens hem de valorar i fer estimar molt més en el nostre conjunt. No ens valorem i no som conscients del potencial que tenim tots junts com a territori, si sumem plegats Tarragona, Reus, El Vendrell, Amposta i Tortosa. Tenim un territori molt ric.

No es tracta només d’obrir les portes. Volem fer les coses amb rigor, que hi hagi una seguretat per tota la gent que pugui passar i evidentment, preservant tot el tema de les Savines.

Un altre dels punts calents és el futur del preventori de la Savinosa. Com està el projecte?
Va ser una de les primeres qüestions que vam abordar. Hi havia un acord de consens a la Diputació que es preserva, que és el més important per tal d’impulsar qualsevol projecte a la finca de la Savinosa. Però la pandèmia i la caiguda del POUM han obligat que s’hagi de replantejar allò que s’hi vol fer. Vam haver d’esperar la nova normativa urbanística que supleix l’antic planejament urbanístic, les estem analitzant i hi ha una comissió que està estudiant totes les línies. Quan hi hagi un projecte, tant de l’ajuntament com de la Generalitat, qui ha d’aprovar el nou planejament, mirarem d’impulsar-lo. És complex, si no fos així no faria més de cinquanta anys que està així. El projecte ha de tenir un impacte més enllà de Tarragona, ha de ser beneficiós per la ciutat, però també pel territori.

Així i tot, des del mateix govern de la ciutat, amb l’aprovació de la moció per obrir la tanca de la Savinosa, parlen de poder apropar el preventori a la ciutadania.
No és tan fàcil. Hi ha molts condicionants. No es tracta només d’obrir les portes. Volem fer les coses amb rigor, que hi hagi una seguretat per tota la gent que pugui passar i evidentment, preservant tot el tema de les Savines. Estem treballant. Quan hi hagi una sintonia entre Generalitat, Diputació i Ajuntament, estarem en disposició d’explicar alguna cosa més, però no tenim pressa. Hem de mantenir aquest consens i fer les coses ben fetes, treballant amb certeses i anant plegats de l’ajuntament i de la Generalitat. No volem generar expectatives que després generin frustracions.

PUBLICITAT



 


REDACCIÓ18 Juliol, 2022
fiscalia.png

Hi ha novetats sobre la polèmica de l’abús d’autoritat protagonitzat pel cap de la brigada municipal de Tarragona. El Sindicato Unión Sindical Obrera de Catalunya (USOC) va presentar davant de la Fiscalia de Tarragona una denúncia contra Marc Antillach, el director de la brigada municipal de l’Ajuntament de Tarragona per un presumpte delicte de prevaricació i malversació de caudals públics.

Tal com ja va publicar larepublicacheca.com, Antillach, aprofitant-se del seu càrrec de direcció, va fer servir mitjans personals i materials de l’Ajuntament de Tarragona, en benefici propi. Membres sindicals asseguren que, el 10 de març del 2020, en una inspecció ocular a les dependències de la brigada municipal, van poder certificar que una caranava aliena a l’empresa estava amagada amb una lona esperant ser reparada.

Al llarg dels anys, a les instal·lacions de la brigada s’han dut a terme treballs de manteniment, reparació i pintura d’altres vehicles i tractors, propietat de particulars.

Segons ha pogut saber el nostre digital, els sindicalistes van informar el regidor responsable de Recursos Humans, Jordi Fortuny, d’aquesta ‘anomalia’ i abús de poder. Mesos després, i davant el silenci i l’immobilisme per part de l’executiu, representants de l’USOC van tornar a reunir-se amb Jordi Fortuny, qui va explicar que havia traslladat el problema al responsable polític de la brigada municipal, el regidor Xavier Puig.

Algú menteix?
Davant la inoperància governamental, el sindical va mostrar la seva intenció d’interposar una denúncia a l’OMAC. Davant aquesta voluntat sindical, Jordi Fortuny hauria manifestat que li farien un gran favor. Finalment, es va formalitzar la denúncia a l’Ajuntament de Tarragona el 10 de maig del 2021.

Curiosament, el regidor Xavier Puig quan instat a comentar aquest tema, va dir que desconeixia els fets i que era “completament fals”.

Els dies anaven passant i, des de l’equip de govern, s’obviava el tema i no es donava cap explicació. “si no que es reiteraven conductes molt semblants” a les dependències de la Brigada Municipal.

Pressions als sindicalistes
D’acord amb la denúncia, a les instal·lacions de la brigada hi havia un xassís i rodes d’una furgoneta Volkswagen, també propietat de Marc Antillach, a l’espera de ser reparada. El vehicle, segons hem pogut saber, va ser retirat de la brigada la mateixa nit que van presentar la denúncia. Els sindicalistes asseguren que van rebre pressions per part dels treballadors i responsables de la brigada perquè la queixa fos retirada.

Finalment, es va tramitar un expedient contra el director de la brigada. L’instructor va concloure que havien quedat provats els fets denunciats. Va proposar sancions per la comissió de dues faltes molt greus. El sindicat va interposar un recurs de reposició que, al que tot indica, encara no ha estat resolt. De fet, USOC acusa l’Ajuntament de Tarragona de poca transparència i d’ignorar les sol·licituds sindicals.

USOC considera que els fets denunciats són constitutius d’un delicte malversació de caudals públics i prevaricació. Per aquesta raó, el sindical van posar el cas en coneixement del Ministeri Fiscal perquè es determini els responsables partícips dels fets i el perjudici causat a l’ajuntament.

Els responsable sindicals entenen “els responsables municipals en adoptar mesures contra el Sr. Antillach van actuar de forma irregular i contrària a dret. Van ocultar els fets denunciats. No van adoptar les mesures per evitar la reincidència i no s’ha determinat el perjudici econòmic causat a l’Ajuntament de Tarragona només amb l’objectiu de beneficiar el Sr. Antillach”.

Investigar tots els responsables
USOC sol·licita a la Fiscalia de l’Audiència Provincial de Tarragona que s’inicien les diligències d’investigació necessàries per determinar si estem davant un delicte de malversació de caudals públics i prevaricació o “de qualsevol delicte del que puguin desprendre’s de la investigació cursada”. Es pretén que s’investigui tant Marc Antillach com “la resta dels responsables” de l’Ajuntament de Tarragona. S’hi estan referint als regidors Jordi Fortuny i Xavier Puig.

R.C. ✍🏼

PUBLICITAT










REDACCIÓ21 Juny, 2022
ricoma3-1-1280x853.jpg

L’alcalde Pau Ricomà ha compartit amb un teatre Metropol mig ple – unes 200 persones – la fórmula que vol fer servir per avançar cap a una Tarragona desacomplexada, inclusiva, sostenible i cohesionada. L’inquilí del Palau de la plaça de la Font, vestit de blau i una camisa blanca i sense corbata, ha pronunciat una conferència sobre l’estat de la ciutat.

Ricomà portava 15 folis i un grapat de vídeos per sustentar la seva visió, com a alcalde, de Tarragona. La seva al·locució no ha estat mai interrompuda pels aplaudiments.  El públic, entre ells Ernest Maragall, es dedicava a escoltar serenament els plantejaments transformadors del governant. Pau Ricomà ha parlat de Cultura, d’habitatge, de canvi climàtic, d’integració social, de patrimoni, d’economia, d’atur, de turisme, d’igualtat, d’infraestructures, d’educació, de Memòria Democràtica, de qualitat de vida, de mobilitat sostenible, de sanitat, de comerç, d’esports i de futur.

Foto: Tjerk van der Meulen

I és pensant en el futur que Pau Ricomà pretén que Tarragona estigui preparada per entendre, de forma desacomplexada, els canvis accelerats que s’hi acosten. Per a això, Tarragona haurà de créixer, atreure i projectar-se amb allò que té propi i diferent. Després de fer esment a la duresa de la Covid, socialment parlant, Ricomà ha volgut recordar el fatídic accident d’Iqoxe, fet que va posar en evidència la gestió i les relacions laborals de l’empresa. Aquella explosió, recorda l’edil, va provocar una profunda escletxa en la confiança entre veïns i el sector industrial. Una convivència  que cal recuperar a través de la transparència i la comunicació. En aquest àmbit, l’alcalde republicà ha recordat la insistència a l’hora de recuperar el Plaseqta. “Com a alcalde exigeix a l’estat que, d’una vegada per totes, apliqui el sistema d’avís per missatgeria mòbil, donant així compliment a una directiva europea”.

Ricomà pretén que Tarragona estigui preparada per entendre, de forma desacomplexada, els canvis accelerats que s’hi acosten

L’alcalde diu estar capficat amb la transformació de Tarragona, la qual ha de ser una ciutat adaptada als nous temps i on la qualitat sigui notablement a la quantitat. Dos conceptes que encaixen en la cohesió social i la sostenibilitat. De fet, Ricomà ha repetit fins a no poder més les paraules cohesió i sostenibilitat. Ha explicat que Tarragona, com cap altre ajuntament, s’ha implicat en les aplicacions de l’hidrogen verd com a gran font energètica. “L’hidrogen verd és l’aposta de la UE. O som capaços d’assumir aquest tipus de repte o ens haurem d’afrontar a una deslocalització industrial que no volem”, ha remarcat.

Després de referir-se al turisme sostenible, aquell que ajuda a valorar els espais i els recursos naturals, el cap de l’executiu municipal ha volgut deixar clar que s’està projectant un futur lluminós: “Tarragona ho té tot pe rebre els nostres visitants: un patrimoni monumental, natural, cultural i gastronòmic”. Ha enaltit el treball que està duent a terme la DO Tarragona. Per si algú s’havia oblidat, Ricomà ha recordat que Tarragona és l’única ciutat catalana Patrimoni de la Unesco, un fet que ens permet penetrar en un important mercat internacional i accedir a subvencions com les que van permetre convertir el Fòrum de la Colònia en un hub cultural i turístic.

Ricomà: vam haver de tancar l’Amfiteatre perquè presentava deficiències estructurals molt perilloses

Però Pau Ricomà també ha tret les ungles a l’hora de criticar el manteniment dels monuments durant el mandat de Josep Fèlix Ballesteros. Assegura que va haver de sortir a arreglar algunes de les ‘relliscades’ del govern PSC. Recorda que al principi del seu mandat va haver de tancar l’Amfiteatre perquè presentava deficiències estructurals molt perilloses. També ha dit que s’està actuant en la Porta Tàrraco, la façana de l’antic beateri de Sant Domènec i en l’Antiga Audiència, un espai que pretén ser el punt neuràlgic dels turistes. La idea és que el patrimoni, que “ens fa ciutat de la Unesco no es deteriori”. L’edil ha anunciat també que enguany els tarragonins podran assistir a l’obertura del Fortí de Sant Jordi després de dècades en desús.

Parlant de comerç, l’alcalde es presenta com el líder d’un equip que ha plantat cara al declivi comercial de Tarragona. Assegura que malgrat les dificultats econòmiques i estructurals, “es tornen a obrir comerços al centre de la ciutat”. També treu pit a l’hora de dir que va reactivar els mercats de Torreforta i de Bonavista. A més, explica: “estem omplint els carrers de vida i de flors. Hem rebaixat els preus dels aparcaments municipals”.

Pau Ricomà, malgrat el sentiment d’inseguretat que regna entre els ciutadans i turistes, insisteix que les dades oficials de delictes “són les més baixes” des de fa anys. En aquest sentit, no ha reconegut cap punt negre de la ciutat en termes de seguretat. S’ha limitat a agrair la tasca de la policia.

El governant republicà també s’ha pronunciat sobre la rehabilitació i regeneració urbana. Ha defensat la necessitat de cosir Ponent i Nord amb el Centre i preservar els espais amb més valor natural per al gaudi de tota la ciutadania.

El govern de Ricomà també ha plantat cara a l’atur. Segons ha dit, l’ocupació ha estat un dels eixos clau. “Al final de mandat haurem donat feina a més de 700 persones, amb el clar objectiu de lluitar contra l’exclusió social a través de la inserció laboral”.

L’alcalde pretén que la Tabacalera aculli aculli la Biblioteca Provincial de Tarragona

No s’ha oblidat de l’àrea cultural. Ell, que va ser regidor de Cultura abans de traspassar les competències a la CUP, ha dit que la cultura haurà de ser, sense excuses, un dret; un impulsor de la igualtat d’oportunitats; un activador econòmic i professional; un instrument inclusiu i una eina de projecció de ciutat.

Per assolir aquests propòsits, l’aposta passa pel Carnaval, Setmana Santa, Santa Tecla, Tàrraco Viva, REC, Festival d’Estiu, Scan de fotografia, Fitt o Dixie… Encara en el capítol de la cultura, Ricomà ha avançat que el seu desig és que la Tabacalera aculli la Biblioteca Provincial de Tarragona. “La cultura ha deixat de ser una mera programació per ser un element transformador que ens fa capital”, subratlla.
En l’àmbit de l’educació, ha esmentat que la inversió en els edificis de les escoles també ha estat un punt d’inflexió del seu executiu. “Veníem del buit més absolut i en acabar el mandat haurem invertit 1.200.000 euros”, ha subratllat, tot afegint que hi va haver una inversió en els menjadors de les llars i en els casals d’estiu. Ha avançat que “aquest curs ja comença la nova divisió de zones escolars, un instrument més per lluitar contra la segregació escolar”.

El tren tramvia suposarà “un guany indiscutible pel conjunt del Camp de Tarragona

I ja que parlava d’inversions, no ha volgut oblidar els dos milions que s’han destinat a la compra per fer un parc propi de lloguer social “que Tarragona mai no havia tingut”. “El canvi que volem també vol dir ser una ciutat cuidadora”. Cuidadora i respectuosa amb la diferència. Per això, es fa una aposta clara pel col·lectiu LGTBIQ+. Tarragona pretén valorar a tothom, de forma desinhibida i lliure. I no és una qüestió de tolerància, és una qüestió de dret (a què tothom sigui feliç).

Pau Ricomà amb Ernest Maragall

També ha mencionat la Memòria Històrica i la capitalitat de Tarragona en una realitat metropolitana. Ha lamentat no haver rebut prou recolzament per tirar endavant els Consells de Districte. “Un projecte de ciutat d’empoderament ciutadà que requereix un consens polític molt ampli. És una llàstima -ha reconegut l’alcalde- que per una actitud constant d’obstaculització, allò que per altres ciutats de la nostra dimensió és una realitat consolidada aquí hagi d’esperar a canvis futurs en la composició del consistori”.

Tarragona està molt millor que abans.  El govern del canvi està motivat per continuar fent de Tarragona una ciutat sostenible, cohesionada i inclusiva

Ha defensat un cop més el tren tramvia, el qual suposarà “un guany indiscutible pel conjunt del Camp de Tarragona. (…) S’està treballant en la proposta del Tramcamp que enllaci Tarragona i Vila-seca per seguir cap a reus o en direcció a Salou i Cambrils, amb un traçat que vagi fins a la plaça Imperial Tàrraco, entrant a La Canonja, Bocanista, Campclar i Torreforta. (…) Podrem anar a buscar l’AVE en Tramvia”. Ricomà ha apuntat que “actualment la utilització del transport públic és força baixa, inferior al 18%, amb una petjada de carboni que hem de reduir sensiblement”.

A finalitzar, Ricomà ha agraït la confiança, “el valor, l’honestedat i la capacitat de treball de tot l’equip de Govern i dels diferents grups polítics – especialment a Junts per Tarragona i la CUP – que han fet possible aquesta majoria pel canvi”.

Fora del guió, l’alcalde ha contestat a cinc de la trentena de preguntes formulades pels ciutadans. Algunes feien referència a la neteja, al tancament dels comerços i a la transformació de l’administració local. Pau Ricomà, en definitiva, ha dit que Tarragona està molt millor que abans i que el govern del canvi està motivat per continuar fent de Tarragona una ciutat sostenible, cohesionada i inclusiva.
Als jardins del Teatre Metropol hi havia un pica-pica. Ricomà estava molt més relaxat…

PUBLICITAT









REDACCIÓ20 Juny, 2022
cae9671a-c66b-49ee-9c17-80bebbe35702-1280x804.jpg

Si els partits polítics de Tarragona fossin ballarins, una de les parelles més estranyes seria la formada pel PSC i Esquerra Republicana. Tanmateix, sembla que les dues agrupacions han pactat una treva just abans de l’estiu -i de la campanya electoral- i s’han posat a ballar plegats. Podria ser una metàfora, però literalment un membre de cada grup, Sandra Ramos (PSC) i Jordi Fortuny (ERC) es van citar a la pista de ball de les festes de Sant Pere i Sant Pau.

En un vídeo publicat a les xarxes pel regidor republicà, Xavier Puig, es poden veure els dos edils agafats de la mà gaudint plegats d’una cançó de revetlla. Potser podrien estar pactant acords entre moviment i moviment, o intercanviant-se polítics entre volta i volta. El que està clar és que malgrat la tensió que es viu a cada Plenari, hi ha bon rotllo entre les dues formacions.

De fet, Fortuny ha manifestat per xarxes que ja fa temps que sap que a les noies socialistes els hi agrada ballar. El primer tinent d’alcalde fins i tot les llista: Ivana Martínez, Begoña Floria, Sandra Ramos. “Perquè no s’enfadi ningú, les noies dERC i de junts x Tarragona també tenen bon ritme i em queda encara molt per ballar”, explica el regidor, qui afegeix: “No he tingut l’oportunitat de ballar amb les cupaires ni amb les de en comú podem, tot arribarà”.

Ara només resta veure en Dídac Nadal de copes amb la Begoña Floria, o a Carles Castillo llegint el nou llibre de l’exalcalde Ballesteros. En aquests moments, res ens sorprendria. Això ha de ser la calma abans de la tempesta…

PUBLICITAT



 


REDACCIÓ20 Juny, 2022
foto_3594428.jpg

A poc a poc, el puzle electoral comença a perfilar-se. Es van coneixent els alcaldables. Després de l’estiu s’aniran presentant els membres de les candidatures que se sotmetran a l’escrutini popular.

Eduard Rovira

L’alcalde de Torredembarra, el republicà Eduard Rovira, acaba de fer públic que es presenta a la reelecció. La presentació pública es farà més endavant, a mitjans del mes de juliol. Rovira, que compta amb l’aval de la militància i de les bases del partit, encara aquest repte com una oportunitat per a consolidar un projecte de transformació més competitiu del municipi i del consistori.

Els republicans confien en Eduard Rovira perquè ha aconseguit sanejar les comptes de l’ajuntament i ha sabut gestionar la pandèmia, tenint cura dels ciutadans i els col·lectius més desfavorits i vulnerables. ERC entén que el seu alcaldable és la persona adequada per modernitzar el municipi i continuar millorant la qualitat de vida dels seus conciutadans.

Cal recordar que Rovira va guanyar les passades eleccions amb majoria absoluta. Arran de l’escàndol del 3%, el republicà va obtenir la confiança del consistori per fer-se càrrec de l’executiu municipal.

 
PUBLICITAT










RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter