Arxius de ERC | Diari La República Checa

REDACCIÓ16 Febrer, 2021
Pere-Aragonès.jpeg

Pere Aragonès

L’Executiva Nacional d’Esquerra Republicana ja ha designat els principals actors de les negociacions amb Junts per Catalunya, CUP i Comuns per tal de crear un govern per la Generalitat de Catalunya, amb Pere Aragonès al capdavant. En aquesta línia, els escollits són la secretària general adjunta, Marta Vilalta, el president del Consell Nacional, Josep Maria Jové, el president del grup parlamentari d’Esquerra Republicana i responsable de comunicació del partit, Sergi Sabrià, i la número 2 dels republicans, Laura Vilagrà.

Aquest grup negociador estarà complementat per diferents equips de treball per àmbits temàtics que treballaran en paral·lel. La ronda de contactes ha començat per la CUP, formació que des de Esquerra es té molt en compte, ja que és un dels partits que han sortit més reforçats de la cita electoral. Després dels cupaires es dirigiran a Junts, i finalment als comuns. No obstant, el coordinador nacional d’Esquerra Republicana, Pere Aragonès, ja ha fet els primers contactes amb les caps de llista de la CUP, Junts i comuns.

PUBLICITAT


REDACCIÓ15 Febrer, 2021
raquel_sans.jpg

ERC s’ha imposat a la província de Tarragona en les eleccions al Parlament en aconseguir cinc escons, un més dels que va obtenir el 2017, en un empat amb Ciutadans, seguida del PSC, que recupera terreny en sumar quatre diputats, mentre que el PP perd al seu únic representant.

Amb gairebé el 100 % dels sufragis escrutats, els republicans, que el 2017 van ser la segona força més votada per darrere de Ciutadans, s’han situat en aquests comicis al capdavant, en aconseguir el 24 % dels vots, un 0,8 % més dels que van recollir en les anteriors eleccions autonòmiques.

El PSC, que el 2017 va quedar en cinquè lloc amb dos diputats, s’ha convertit en la segona formació amb més suports a la província -un 20 %-, cosa que li permet aconseguir quatre escons, els mateixos que JxCat, que manté el resultat electoral dels últims comicis, amb el 19 % dels sufragis.

En quart lloc ha irromput Vox, que s’ha fet amb un 9 % dels vots i dos dels diputats en joc en la circumscripció tarragonina, mentre que Ciutadans, que el 2017 es va erigir en la força amb més suports en la demarcació de Tarragona (27,35 %), ha retrocedit fins a quedar-se amb un sol escó, tres menys dels quals tenia.

La CUP, que no tenia representació a la demarcació de Tarragona, ha obtingut un 6 % de vots que li concedeixen un parlamentari, el mateix que En Comú Podem, que amb un 5 % de suports conserva el que va aconseguir el 2017.

El PP, que en les anteriors eleccions catalanes va aconseguir esgarrapar un diputat amb un 4,57 % dels vots, s’ha quedat sense representant en descendir al 4,3 %, igual que el PDeCAT, que amb un 2,7 % no aconsegueix fer-se amb cap dels escons en disputa.

A diferència del 2017, quan la província de Tarragona va aconseguir una participació rècord del 78,41 %, en aquesta ocasió només han acudit a les urnes el 50,42 % dels electors, un 0,84 % dels quals han votat en blanc mentre que el 2,08 % ha emès un sufragi nul.

Al municipi de Tarragona, la ciutat del cap de llista del PPC, Alejandro Fernández, el PSC és la formació amb més vots, un 24 %, seguida d’ERC (18 %) i JxCat (14 %), mentre que VOX (12 %) se situa en quart lloc, una mica per davant dels populars, als quals segueixen CS (7 %), En Comú Podem (5 %) i la CUP (5 %). El PP i el PDeCAT desapareixen del mapa parlamentari.

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Febrer, 2021
viñuales-1-1280x960.jpg

Tot apunta que Carlos Castillo i Rubén Viñuales, dos dels protagonistes tarragonins d’aquestes eleccions al Parlament de Catalunya, entraran a la cambra catalana amb certa comoditat. Ara mateix, Esquerra Republicana lidera a la demarcació de Tarragona amb 6 escons, Castillo és el 4t a la llista, per la qual cosa es convertiria novament en diputat. Pel que fa a Viñuales, és el número dos del Partit Socialista, la formació que arrasa al Tarragonès i al Baix Penedès amb 4 escons a la província. Per tant, tot fa pensar que Viñuales entrarà per primer cop al Parlament. Si tot continua igual, el canvi de color de Castillo (del PSC a ERC) i de Viñuales (de Cs a PSC) els hi sortirà bé.

PUBLICITAT


REDACCIÓ6 Febrer, 2021
paula_varas_.jpg

El segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona, Jordi Fortuny, ha estat molt crític contra l’actuació dels Mossos d’Esquadra en relació amb el tracte que han dispensat a la regidora Paula Varas, que ha acabat denunciada per desobediència i resistència a l’autoritat.

ERC asseguren que la política republicana no s’ha saltat cap cordó policial, només tenia intenció de fotografiar l’acte polític de Vox, on s’estava incomplint les restriccions d’aforament a causa de la pandèmia.

Fortuny exigeix una investigació per esclarir els fets, ja que una de les afectades és una autoritat de la ciutat, ja que és la titular de la Regidoria de Districtes, Nova ciutadania, Pressupostos Participatius de l’Ajuntament de Tarragona.

“Tarragona no és un lloc per fer aquests espectacles; mai no haurien d’haver ocorregut”, ha dit Jordi Fortuny.

D’altra banda, el candidat número 4 d’ERC al Parlament de Catalunya, Carles Castillo, entén que no és coherent que els Mossos d’Esquadra sobreprotegeixin els feixistes quan vénen a provocar.

Castillo ha lamentat que la policia catalana hagi fet un cordó policial per impedir que els manifestants antifeixistes es trobessin amb els militants de l’extrema dreta.

«Em sembla el món al revés, que sense haver-hi una provocació, els antifeixistes estiguin sobrecontrolats, hauria de ser el contrari», s’ha queixat el republicà.

PUBLICITAT


REDACCIÓ1 Febrer, 2021
raquelSans.jpg

La periodista Raquel Sans encapçala la llista d’ERC al Parlament per Tarragona. En una conversa amb larepublicacheca.cat, la vallenca explica com va endinsar-se en aquest projecte i també remarca la diferència entre ‘l’independentisme’ de Junts per Catalunya i el republicà. Sans diu que no se sent identificada amb la classe política i apunta quins han estat els ingredients que van contribuir a minvar la credibilitat de la política. La periodista i diputada confessa que la política està pensada i dibuixada pels homes. A aquest respecte, manifesta el seu més vehement repudi en relació amb les crítiques contra la consellera de Salut, Alba Vergés, només pel simple fet de ser dona. En la propera legislatura, aquesta amant del món casteller promet fer el millor que sap: treballar, treballar i treballar.

 

Quan i per què va decidir encapçalar la llista d’ERC al Parlament?
Va ser un procés natural. No va haver-hi un moment determinat. És el resultat de fer feina i d’assumir responsabilitats. El partit, després que jo entrés a formar-ne part de l’executiva, em va proposar ser la cap de llista i jo com no sé dir mai que no, em vaig animar i acceptar fer un pas endavant.

Ara mateix vostè se sent més periodista o política?
Em sento perduda (riu). Quan sento a parlar de la classe política no m’hi sento identificada. Vaig exercir de periodista durant prop de 20 anys, he picat molta pedra, he treballat caps de setmana, he hagut de tenir quatre feines per poder arribar a final de mes. Tinc tres fills… Em sento molt normal. Vull dir… no em sento classe política. De fet, el concepte classe política em genera distància emocional. Ara, de tant en tant, em recorden que en formo part i, he de dir, és quelcom que em costa digerir. La periodista que porto dins no la perdré mai.

En quina fase es troba la ‘periodista’?
En fase de congelació. M’agrada escriure. De tant en tant faig algun article i les històries m’agraden. No ho puc evitar. A qualsevol cosa trobo el punt comunicatiu, periodístic… Darrere de qualsevol tema hi ha una història per explicar.

Com ho fa per poder conciliar el paper de mare, dona, professional i ara cap de llista?
És molt difícil. Entenc que moltes dones, sobretot les que no volen renunciar a la maternitat (amb tot el que comporta) no es vulguin dedicar a la política. La política, malauradament, està pensada i dissenyada per als homes. Si jo m’hi puc dedicar és gràcies a la xarxa familiar i perquè tinc una parella amb qui és possible compartir aquesta i altres responsabilitats.

PUBLICITAT

Abans deia que no se sent representada per (aquesta) classe política. Per què?
Sobretot per les etiquetes que hi hem anat posant entre tots i afegint tota mena de continguts negatius. També és cert que la corrupció ens ha desacreditat i molt. El discurs polític i les necessitats de la ciutadania no sempre coincideixen i això provoca distanciament. Hauríem d’intentar fer que la política sigui una eina per resoldre els problemes dels ciutadans. A la política només s’hi hauria de dedicar persones amb mirada i preocupades pel bé comú.

Però… si no s’hi sent identificada per què vol ser-hi?
Per canviar coses. Les coses no es poden canviar si ens limitem a queixar-nos. Hem d’assumir reptes i responsabilitats.

Quins canvis vol fer sola?
Jo no estic sola. Quan t’hi fixes, te n’adones que hi ha molta fent que es dedica a la política de forma honrada i honesta i que pensa i veu el mateix que tu.

Considera que els caps de llista un cop ocupen el seu escó al Parlament s’acaben oblidant de les promeses fetes?
És un tema complex. Quan ets cap de llista has de ponderar dues coses: la representativitat territorial i aconseguir una veu forta i potent al Camp de Tarragona a les institucions. Inevitablement quan prens decisions polítiques, moltes vegades no ho fas amb criteris d’objectivitat, però amb la mirada posada en el territori que representes. Per exemple, quan es discuteix temes relacionats amb les infraestructures ferroviàries a Tarragona, tots sabem de què s’està parlant, sobretot si et desplaces en tren. El secret és no oblidar a qui representem i quines són les seves necessitats i prioritats.

Per cert, vostè què en pensa de l’accident d’Iqoxe?
Aquell dia jo arribava de Barcelona i 20 minuts després es va produir l’explosió. Vaig veure com la gent passejava pel carrer, sortia i entrada del Parc Central i cotxes circulant com si no res. Després em vaig adonar de la perillositat si l’aire fos tòxic.

Què s’hauria de fer per què un accident mortal com aquest no es torni a repetir?
Hi ha molta feina a fer i en diferents línies. Una és la seguretat industrial que cal revisar i l’altra és el sistema d’emergències en si mateix. En cas que es produís un altre accident d’aquestes característiques cal saber, sense dubtar, qui haurà d’activar les sirenes; què haurà de fer la ciutadania; quin paper hauran de jugar els mitjans de comunicació (sobretot els locals)… Hi ha molta feina pendent i no podem entendre aquest debat com quelcom negatiu.

El debat és complex, delicat… Creu que hi ha la por que la petroquímica es desplaci de Tarragona amb les conseqüències que això representaria?
Hem d’abraçar la indústria química, la qual dóna molts llocs de treball, però hem de ser exigents amb la indústria. Química sí, però més segura i menys contaminant. Crec que hem de prioritzar les nostres vides. Està molt bé tenir llocs de treball, però a costa de què?

PUBLICITAT

Vostè és feminista. Ha pogut posar el seu segell al Parlament?
El segell es va posant en tot el trajecte vital i personal. Al Parlament ser feminista vol dir ser capaç de treballar en equip, fer les coses d’una altra manera (no crec en els lideratges messiànics). Cal definir les prioritats, tot deixant de banda les discrepàncies polítiques i prioritzar allò que és realment important.

Independentista?
I tant.


Independentista com a mitjà per a aconseguir una República Catalana. La societat en la qual vivim no és justa. Penso que hem de construir un país per resoldre diferències i injustícies. Es tracta de lluitar per la igualtat d’oportunitats en tots els nivells: cultural, lingüística i/o històrica.
Hi ha altres comunitats que tenen els mateixos problemes i no demanen la independència…
Sóc independentista perquè crec que Catalunya té el dret de viure en llibertat i de disposar plenament de totes les eines d’un estat, col·laborant amb la resta de pobles.

Creu que el suflé independentista ha minvat?
Les dades de les eleccions del 14F seran un bon indicatiu per saber en quin punt ens trobem. Les darreres eleccions al

Congreso i al Senado no van posar en evidència una davallada. Ens fa falta recuperar la il·lusió. No crec que sigui una qüestió numèrica, però sí d’il·lusió. La repressió no ens ho posa fàcil. De fet, la repressió només busca la divisió, la confrontació i la incertesa, la desmotivació.

Per on passa la Il·lusió?
Passa, sobretot, per mirar-nos als ulls i recuperar les forces i fer els possibles per corregir els errors que vam poder cometre l’1 d’octubre.

Quina diferència hi ha entre els independentistes de Junts per Catalunya, PDeCAT i ERC?
Crec que és una qüestió de projecte polític. Tots tenim clar que volem una república catalana, encara que cadascú posi l’accent en punts diferents. Hem de saber com assolir el desig comú i quin camí ha de seguir la proposta de l’independentisme: la república catalana.

En quina fase estem?
En la d’acumulació de forces i de saber quins estris disposem. Hi ha uns que creuen que podem ser més ràpids, però l’horitzó ha de ser compartit.

PUBLICITAT

S’identifica, per exemple, amb el projecte de Junts per Catalunya?
No.

No?
Tinc molt clar que sóc d’esquerres. A mi pesa ant la qüestió social com la d’ideologies d’esquerra. Els nostres projectes tenen similituds, però són diferents.

Considera que el català està en perill?
Sí. És una llengua minoritària. El català va estar perseguit durant 40 anys. Només cal veure les estadístiques de l’ús que fa la gent del català. Després de fer una repassada per tots els canals de TDT que ens diguin quina és la llengua que cal reforçar, el català o el castellà.

Raquel, en què ha canviat la seva vida després de ser diputada?
Les hores que hi dedico. Estic connectada les 24 hores – el mateix em passava quan era periodista – i estic molt exposada pública i mediàticament.

PUBLICITAT

Li agrada?
De vegades em fa molta mandra. T’has de mesurar en diferents coses. Hauràs de tenir clar que, d’alguna manera, ets un referent, un exemple i, per tant, hauràs de ser hipermega curosa amb tot. També fa que t’endinsis en un món on gairebé sempre són els mateixos. És una mena de bombolla.

Es perd la noció de la realitat?
Si no hi poses mesures, sí. Jo intento conservar les amistats que discrepen políticament…

Ha deixat de parlar amb algú per qüestions polítiques?
No.

Creu que la gent s’hi més en un bon programa electoral o en el carisma d’un(a) candidata(a)?
Estaria bé que s’hi fixessin en les dues coses. En un programa electoral anem a màxims, construïm la realitat que ens agradaria. Després te n’adones que el paper tot ho aguanta i que has de ser realista. De totes maneres, penso que s’ha perdut la cultura de llegir els programes electorals.

Quim Torra va tenir un mandat complicat. Ara governa un republicà (Pere Aragonès). Qui va governar millor?
El govern és el mateix, malgrat tenir dos lideratges diferents. El projecte és el mateix. Hem de valorar el govern en la seva globalitat.

Qui li agradaria que governés Catalunya?
Pere Aragonès, sens dubte.

Ha governat aquest govern?
I tant, sobretot en la gestió de la pandèmia. Amb molts errors, equivocacions o altres decisions, però hi ha hagut lideratge i la gent que s’hi dedica s’ha implicat a fons i amb sentit de la responsabilitat.

Com va viure la pandèmia?
He tingut la sort de no tenir en el meu cercle més proper cap positiu en Covid. He viscut amb molta intensitat, sobretot el primer confinament, tancada en un pis amb un petit balcó i tres nens petits, dos dels quals tot just començava a caminar. Vaig viure el confinament com molts milers de ciutadans.

PUBLICITAT

Es podria gestionar millor la pandèmia?
No oblidem que el virus ens va agafar per sorpresa. Es tracta d’una pandèmia mundial, on no hi ha un acord i una opinió unànime entre la comunitat científica. El que sí que és cert és que qualsevol discrepància en el si del govern no hauria d’haver transcendit a la ciutadania. No tots ho veiem igual, tots rebem pressions, però les discrepàncies internes s’haurien de quedar en el fòrum intern.

Aquesta picabaralla no estava estudiada?
Espero que no. Espero que hagi estat fruit d’una equivocació.

A qui interessa aquesta picabaralla?
A ningú.

Què no trobarem mai a Raquel Sans?
Rendició. No em rendeixo mai. Tampoc tinc excés d’orgull. Intento practicar la comprensió i l’empatia.

Ha plorat molt darrerament?
Molt. Sobretot pels meus companys que estan a la presó. He plorat de ràbia i de tristesa cada cop que sortia de la presó. També quan la meva companya Alba Vergés (consellera de Salut) rebia atacs ferotges i descarnats que no tenen res a veure amb la gestió.

Creu que ella és objecte de tantes crítiques només perquè és dona?
Segurament sí. Se la pot criticar, però és el to. Hi ha un to que no s’utilitzaria si el gestor de la pandèmia fos un home. Curiosament, l’expressió de les emocions en política sembla que no es puguin fer, sobretot si ets una dona. Es qualifica immediatament de feblesa, debilitat. A canvi, a qui no agrada o no entendreix veure un home plorar? Sembla que l’humanitza. En política, les llàgrimes per què són tan diferents si són d’una dona o d’un home?

Es veu consellera?
No n’hi veig ni tinc gens d’interès. És un orgull ser diputada i representar el meu territori.

Fins quan serà diputada? Ha posat algun termini?
No he posat límits temporals, però emocionalment no crec que sigui massa llarg.

Com li agradaria ser recordada?
Com a una bona persona.

PUBLICITAT


REDACCIÓ27 Gener, 2021
foto_3749147.jpg

El vicepresident del Govern amb funcions de president i candidat d’ERC, Pere Aragonès, proposa a la resta de partits arribar a un acord perquè només assisteixin presencialment als mítings les persones del mateix municipi.

Pere Aragonès, en roda de premsa

En una entrevista a ‘La Xarxa’, Aragonès ha avançat que la seva formació plantejarà aquesta proposta a la taula de partits que es reuneix demà dijous, el dia que comença la campanya del 14-F.

“Els de fora el municipi que es connectin a través d’internet. Així evitarem una batalla judicial i fem un acord de sentit comú entre forces polítiques. Estic convençut que els altres partits hi estaran d’acord”, ha conclòs.

PUBLICITAT


REDACCIÓ22 Gener, 2021
rosa-maria-ibarra.jpg

El Centre d’Investigacions Sociològiques ha mostrat la seva predicció per a les properes eleccions a Tarragona. La seva enquesta situaria al Partit Socialista de Catalunya (PSC) com a primera força política amb 30-35 escons, seguit de ben a prop d’Esquerra Republicana (ERC) amb entre 31 i 33. El següent partit més votat seria Junts per Catalunya (JxCat), els quals assolirien entre els 20 i els 27 escons. Tot seguit, Ciutadans (Cs) seria el següent amb 13-15 escons. Finalment, les darreres posicions serien per En Comú Podem (ECP) amb 9-12, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) amb 8-11, Vox amb 6-10 i Partit Popular (PP) amb 7.

Per tant, la resta de formacions com PDeCAT, PNC o PACMA es quedarien sense representació a la província de Tarragona. Destaca el percentatge d’indecisos, que es col·loca en un 39,1 %. Gràcies a aquesta xifra d’enquestats, encara és difícil saber com canviaran els escons de cada partit a Tarragona. També s’ha de tenir en compte que molta gent no anirà a votar a causa de la covid-19, tot i que poden fer-ho per correu.

PUBLICITAT


REDACCIÓ2 Gener, 2021
xavi-puig.jpg

Que el 2021 sigui l’any de tocar-se, d’agafar-se les mans, d’abraçar-se, de fer-se petons, d’estar ben a prop, de brindar, de mirar-se els ulls, de deixar l’ordinador i sortir al carrer. Que sigui l’any d’estimar-se, sense mesura, distància ni miraments. Canalla, joves, avis, no importa l’edat, tothom a recuperar el somriure i la tendresa. Que sigui l’hora de viure i no hi hagi temps per perdre.

Que el 2020 no sigui més que una profunda ferida a la pell, res més. Un mal record que ens faci millors. El lloc del nostre passat on vam patir tant pels nostres veïns, amics i familiars, que hem decidit no oblidar mai més que amb ells ho som tot i només amb ells tot té sentit. Que els duem a dins, si se n’han anat. Que volem fer camí amb ells, si encara hi són. I que si aquesta maleïda malaltia antisocial té un sentit, que sigui el de recordar-nos que som i volem ser éssers precisament això, socials, dependents i fràgils, però resilients i solidaris. Que el 2020 sigui la duríssima lliçó que ens va ensenyar a estimar més i millor.

Fem bondat, ajudem-nos molt i generosament, que el 2021 ha de ser l’any de la remuntada en tots els camps, començant per la felicitat i l’amor, dels quals n’emanen tots els altres.

Estimem-nos. Guanyarem.

Xavi PUIG
Portaveu del Grup Municipal d’ERC a Tarragona


REDACCIÓ30 Desembre, 2020
Laura-Castel.png

L’exregidora de Turisme de Tarragona i senadora, la republicana Laura Castel, no ha resistit escriure – amb sorna – un missatge al seu compte personal de Twitter qüestionant què està passant a Ciutadans de Tarragona. “Què passa a Ciutadans de Tarragona?”, pregunta la política d’ERC, recordant que els del partit taronja havien repetit per activa i passiva que Tarragona, gràcies a Ciutadans, s’havia convertit en la capital de Tabarnia. Laura Castel fa esment a la marxa de Rubén Viñuales cap al PSC i de Lorena Roldán cap al Partit Popular, on farà tàndem amb el també tarragoní Alejandro Fernández.


REDACCIÓ26 Desembre, 2020
torrent.jpg

El president del Parlament, Roger Torrent, ha reclamat una “dinàmica cooperativa” de l’independentisme per a la propera legislatura i evitar la “competència” entre formacions que s’ha viscut els darrers tres anys. “Si la propera legislatura ens hem d’entendre, que ens haurem d’entendre, ho haurem de fer amb unes bases absolutament diferents”, ha advertit. “Això vol dir no recelar ni criticar-nos els uns als altres” i “canviar determinades dinàmiques”, ha explicat.

El Parlament que presideix Torrent ha tancat aquesta setmana una XII legislatura marcada, entre altres coses, pels retrets entre els socis que formen el Govern: JxCat i ERC. Per a la següent, el president de la cambra catalana ha plantejat que “les relacions no es poden basar en les mateixes dinàmiques” i que cal que el sobiranisme miri “cap a enfora” i esquivi “retrets interns”.

Per a Torrent, cal “ampliar majories, fer-les sostingudes i superar el 50%” i per assolir-ho cal no només apel·lar als votants dels partits independentistes. “Això vol dir no mirar-nos tant el melic sinó dirigir-nos enfora, abandonar el nostre cercle de confort i anar als marges dels espais polítics” buscant “els ciutadans que avui no associen la millora del seu benestar a un projecte independentista”, ha subratllat.

I és que per al dirigent republicà la discussió s’està centrant “molt a parlar d’aritmètica i d’hegemonia dins del bloc independentista” i “poc de projecte”. “Si realment volem aprofitar la propera legislatura per enfortir la base social de l’independentisme, és imprescindible que es vegi que treballem per millorar les condicions de vida de la ciutadania i que governem bé”, ha afirmat.

Tot i que veu “punts de trobada” amb formacions fora del Govern com la CUP, ha tancat la porta a qualsevol pacte amb el PSC després de les eleccions del 14 de febrer i ha criticat que “hi ha qui com un espantall insisteix a treure el tripartit com a una arma que li sembla que pot fer-li guanyar eleccions”. “I potser sí que fa guanyar eleccions, però no ens acosta a la independència”, ha avisat. En qualsevol cas, i com han fet ja altres dirigents republicans, ha considerat “impossible qualsevol equació en què hi hagi ERC i el PSC”. “No només perquè han aplaudit la repressió contra els nostres companys i han estat copartícips de l’aplicació del 155 a Catalunya, sinó fins i tot des del punt de vista social”, ha argumentat.

També ha valorat la seva etapa al capdavant del Parlament i n’ha fet un balanç “relativament positiu” malgrat les “circumstàncies molt dures, complexes i limitadores” de l’autonomia i el context de “repressió”. “Per mi ha sigut un honor ser president del Parlament del meu país”, ha assegurat, i s’ha posat a disposició d’ERC i de la ciutadania per ser “on demanin”. “Em veig capacitat i amb ganes d’intentar seguir aportant des del lloc que es consideri oportú”, ha afegit sense concretar si voldria repetir en el càrrec.




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter