REDACCIÓ
Temps d’eleccions, però no municipals. La comunitat de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha d’escollir rectora o rector per liderar un projecte que assumeixi els imminents reptes de la institució. Entre aquests, hi ha la Vall de l’Hidrogen Verd, la reforma de la Facultat d’Educació i Psicologia, les noves polítiques d’igualtat, la internacionalització de la URV, els canvis de metodologies educatives, etc. Tres candidatures pretenen comandar la universitat: Mercè Gisbert, doctora en Ciències de l’Educació i catedràtica en Tecnologia Educativa; Josep Pallarès, catedràtic d’universitat de Tecnologia Electrònica i professor distingit URV; i l’actual rectora, Maria José Figueras, que vol repetir mandat per culminar el seu projecte. 
En aquesta conversa, Figueras explica els seus objectius i propostes, així com les sensacions després de convertir-se en la primera rectora de la URV. Entre les seves lluites, destaca l’ampliació de la plaça de la Concòrdia al Campus Catalunya, i la implementació d’ajuts per fer ús del pàrquing del mateix campus. La rectora també exposa la situació amb la Vall de l’Hidrogen i reclama recursos per a poder tirar endavant necessitats de la universitats.
Què representa per a vostè el fet d’haver estat rectora?
És un honor. Després d’una carrera universitària plena de recerca i docència, és un honor poder acompanyar i liderar la teva universitat cap al futur amb una visió madura. Et genera molta satisfacció.
Per què s’hi vol tornar a presentar?
Perquè el meu projecte ha viscut una situació complexa a causa de la pandèmia. Hem fet més d’un 95% dels reptes que ens havíem plantejat, però alhora hem perdut la proximitat amb les persones. Necessitem aquesta proximitat per continuar madurant projectes com la millora dels llocs de treball del personal d’administració i serveis. Tenim una universitat que ha patit molt, però amb la nova perspectiva del govern -que ens diu que tindrem nous pressupostos- podrem fer-ho. També amb el professorat.
Pel que fa als estudiants, els estem ajudant en la transformació que demana la societat en matèria d’ocupabilitat, el que es coneix com a competències transversals. Estem contents amb el nivell d’ocupabilitat que tenim, però els volem projectar a Europa amb l’aliança a la qual hem aconseguit pertànyer. És un orgull per a la URV, ja que permet optar a més beques millor dotades i de molts tipus. Volem ajudar més en matèria de transport sostenible. Tot això ens fa sentir empoderats per liderar la universitat quatre anys més.
Què proposa en matèria de sostenibilitat?
Ja hi ha una transformació en marxa. Mai s’havia plantejat donar a conèixer els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) amb l’extensió amb la qual ho hem fet. El nostre rendiment de comptes se seguirà alineant amb els ODS.
D’alguna manera tenim la perspectiva de gènere, on gairebé som la primera universitat de l’Estat; la lluita contra la LGTBI-fòbia… Tot això es culminarà amb un grau de Gènere pel qual estem treballant.
Sobre les energies, ens hem posicionat com a una universitat que lidera un gran projecte, el de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya. Necessitem la transformació energètica del nostre polígon industrial i de tot el país. En aquest sentit, hem format els nostres estudiants en conceptes vinculats a l’energia. Per exemple, hem iniciat un màster interuniversitari en tecnologia de l’hidrogen, perquè entenem que és el futur. Els nostres espais seran nuclis de captació d’energia solar, perquè comencem amb un desplegament de plaques solars al Campus Catalunya i al Sescelades. En biodiversitat, volem fer un jardí a la plaça de la Concòrdia on hi hagi espais de convivència, on es puguin fer actes de graduació i d’esport.
També treballarem en l’ensenyament dual d’una forma més intensa. Hem començat amb Química, però ja estem en Turisme i tenim altres idees que fan que l’estudiant estigui dins d’una empresa. Tot això contribueix al treball de qualitat, per tal que les persones del territori no hagin de marxar per trobar feina.
En l’àmbit de la salut i el benestar, hem treballat en menús vegans; que en màquines expenedores hi hagi menjar més sostenible; hem après que l’aspecte psicològic és molt important, acompanyant els estudiants en èpoques d’estrès amb webinars; també hem creat una oficina de suport emocional pels estudiants, la qual volem ampliar-la al professorat. Tot això sense comptar el que aportem als ODS amb les nostres recerques.
Quin seria el seu objectiu principal si tornés a ser escollida?
Vam voler que la URV fos de tothom i per a tothom. Hem fet, fem i farem tots junts. La pandèmia ens ha tornat a disgregar quan nosaltres havíem implementat polítiques per reconnectar-nos, com per exemple els streamings o la mobilitat dels consells de govern a tots els campus. Volem que s’empoderi la marca URV. Tothom s’ha de sentir orgullós de pertànyer a la nostra universitat. Ara hi hauran recursos i és el moment d’empoderar el personal, ja que ha estat subjecte a molts anys de pressió. Ens han d’ajudar a liderar la universitat del 2030.
Com li agradaria ser recordada?
M’agradaria ser recordada com una rectora que ha escoltat les necessitats de tot el col·lectiu. Una rectora que de vegades ha pogut donar solucions i d’altres no, però que sempre ha treballat transversalment per les necessitats de la comunitat. Amb eines de transparència, amb objectius clars i coneguts.
Sobretot m’agradaria ser recordada que haver deixat una millora en els llocs de treball. Hem fet un model de plantilla objectiu pel Personal Docent Investigador (PDI). Volem fer el mateix full de ruta pel personal d’administració i serveis. Són el nostre motor i ens ajuden a tirar endavant, hem de lluitar perquè tinguin les condicions laborals òptimes.
Quina sensació té sabent que és la primera rectora de la URV?
No ho sé. He hagut de conviure en un ambient molt d’homes. Ara mateix sóc l’única rectora de totes le universitats públiques catalanes… He sabut defensar els nostres interessos perquè sempre m’han fet costat companys excel·lents. Un dels llegats que podria deixar és aquest trencament del sostre de vidre, que moltes dones vegin que poden arribar allà on jo he arribat. Segur que hi haurà generacions de rectores darrere de la meva. M’agradaria.
S’ha trobat en situacions incòmodes pel fet de ser una dona en un món d’homes?
Com a investigadora ja he viscut en aquest món. El sostre de vidre també està en el nombre de dones que lideren projectes d’investigació. Sempre hem estat en minoria. En molts projectes europeus he estat l’única dona… Tot el temps he lluitat per allò que penso que he de fer. No m’he tallat mai perquè aquell que estigués al meu costat fos un home. En tot moment he dit el que havia de dir, he fet el que havia de fer. Sempre he defensat que els homes haurien de fer un pas al costat quan hi ha un òrgan col·legiat desequilibrat. Hem lluitat perquè les nostres honoris causa siguin visibles, passant d’un 12% a un 21% de dones honoris causa.
Com continuarà treballant aquest repte?
Fa dues setmanes vam tenir una reunió de dones rectores on vaig presentar la nostra estratègia, com la priorització de dones honoris causa. Els hi va semblar una iniciativa molt positiva. Amb la pandèmia, sembla que les dones han compartit més amb els homes, però un cop s’ha acabat tornen als seus rols de cuidadores. Les hem d’empoderar perquè aquest rol el puguin compaginar amb la seva professió. Necessiten acompanyament, un orientador. Hem lluitat des de fa molts anys, però, en canvi, les correccions de les desigualtats són molt lentes.
Què li manca a la URV?
A la URV li manquen recursos. Tant de bo ens donessin molts… Ens manca poder fer una obra per a la Facultat d’Educació i Psicologia. Reclamo recursos per poder-la tirar endavant. Demano recursos per poder tenir una nova Facultat de Medicina, perquè és la més antiga. Reclamo recursos per millorar els edificis que se’ns estan quedant vells. Reclamo recursos per millorar els llocs de treball.
També ens manquen més campus esportius; més implicació de la ciutadania en matèria d’habitatge pels nostres estudiants; un millor transport públic… Vam aconseguir el carril bici, una iniciativa universitària que vam comunicar a l’Ajuntament. Hem de lluitar per més carrils bici que també contribueixen als ODS. Reptes, moltíssims, ganes, també moltes.
Creu que va ser un error disgregar els diferents campus de la URV?
Jo crec que no va ser un error. El model centralitzat és més econòmic i rendible, però un model disgregat té un major impacte en el territori. Tenim estudiants de totes les comarques i pràcticament de tots els pobles. Si no haguessin tingut la universitat tan a prop, probablement això no seria així perquè potser haurien fet el salt a Barcelona.
Passem al tema més candent de l’entrevista: el pàrquing del Campus Catalunya. Com pot ser que una universitat pública tingui una zona d’estacionament privada?
La pregunta és molt bona. Com pot ser que una universitat pública no tingui els recursos per construir els seus centres? Aquesta és la nostra gran demanda, necessitem recursos. Quan es va construir aquest pàrquing, la URV no tenia diners per invertir-hi. Es va haver de buscar una companyia que ho construís. Quan ho va fer es va convertir en l’empresa adjudicatària, perquè havia d’amortitzar la inversió. Hi ha molt de rebombori perquè ens han apujat els preus. He de dir que durant un període la companyia tenia el dret a apujar-ho i no ho va fer fins a un moment on ho van plantejar acumulativament. Ens vam negar, però van reclamar-ho per la via judicial. Ara hem tornat a passar dels dos euros per dia d’estacionament.
Quan ho compares amb la resta de Tarragona, on l’aparcament és penós i costa molt, tenim el pàrquing més econòmic. Hem de veure si podem fer estratègies de subvenció als alumnes que vinguin en cotxe compartit, i apostar molt pel transport públic. Podem visualitzar com ajudar els estudiants amb més necessitats econòmiques per pagar els 40 euros mensuals que pot costar el pàrquing. Realment és el que tenim i competitivament està molt bé d’acord amb el nostre voltant.
Tant de bo l’alumnat pogués venir al campus en bicicleta, seria molt més sostenible. Ens manquen més carrils bici i ho parlarem amb l’Ajuntament.
Es podria negociar una rebaixa del preu o la fi de la concessió?
La concessió és llarga, però el problema el trobaries d’igual manera. El següent arrendatari hauria de treure beneficis. Quan els pàrquings són nostres no tenim vigilants ni les facilitats que hi ha al Campus Catalunya les 24h. Podríem negociar una rebaixa o inclús pensar en ajudes pels estudiants amb més dificultats econòmiques.
Què passarà amb la Facultat d’Educació i Psicologia?
Ja m’agradaria tenir la bola de vidre per saber què passarà (riu). Hem estat parlant amb la Generalitat i totes les universitats hem advertit de problemes amb les infraestructures. Necessitem ajuts per tirar-ho endavant. Hi ha altres fórmules com aconseguir a algú que construeixi l’edifici i després se li pagui un lloguer.
Nosaltres hem començat a treballar una adaptació de la facultat allà on és ara mateix. És un edifici molt vell, hem intentat rentar-li la cara i ara està licitada una millora d’aquell espai ad hoc amb el que ha demanat la comunitat universitària. Aquesta està valorada en cinc milions d’euros. Si volem acabar l’edifici del Campus Catalunya, estem parlant de més de 20 milions d’euros. Són paraules majors.
Volem aprofitar tota la plaça de la Concòrdia (la del Campus Catalunya) gràcies a un projecte d’uns 300.000 euros. Ens permetrà guanyar un espai polivalent esportiu, una zona òptima de pràctiques pels Pataquers, un terreny verd, un petit edifici amb vestuaris on relaxar-se, fer ioga. També recuperaríem els horts socials, que van ser traslladats a Bellissens. Volem fer tot això fins que aconseguim la transformació de la Facultat d’Educació i Psicologia a través dels diners que sempre reclamarem.
Els dos projectes són compatibles?
Evidentment. Tenim esperances en poder fer aquesta transformació en els quatre anys vinents.
Si vostè torna a sortir escollida, aquest projecte tirarà endavant incondicionalment?
Sí, hi ha una primera part de 100.000 euros que ja està adjudicada, però no volíem penjar cap cartell perquè coincidia amb la campanya electoral. El projecte ha comptat amb el vistiplau de tots els degans del campus. Vull dir que s’ha aprovat en consens. En aquesta línia, animo els estudiants a què presentin qualsevol idea perquè podem dotar-la. Quan s’han apropat a presentar-nos un projecte, els hi hem contestat i els hi hem acompanyat quan ha estat possible. Seguirem apostant pels nostres alumnes.
Què proposa en matèria de vida universitària?
Ens manca reactivar la convivència en àmbits socials. La festa és allò que atrau i barreja a gent de diferents campus. El Lletrafest és una iniciativa que ha vingut per quedar-se. Cada any hem de tenir una o dues festes que ens permetin socialitzar i que els nostres estudiants notin que formen part d’una comunitat. Necessitem activitats que generin comunitat universitària. És aquest sentiment de pertinença ‘URV’, la marca per la qual volem apostar.
Creu que les aules haurien de modificar-se per afavorir la comunicació i adaptar-se a les noves metodologies?
Necessitem flexibilitat. Tenim aules que permeten una disposició que afavoreix la comunicació. També tenim d’altres amb bancada fixa. Ens estan demanant que les canviem per cadires que permetin aquesta flexibilitat. Estem en un procés de transformació educativa. Tenim a la Mar Camacho, una experta en el tema. Primer hem de veure si els nostres ambients són els adequats i alhora transformar el professor. Es tracta d’una educació on l’alumne ha de resoldre problemes reals que no se li oblidaran a la vida, en comptes d’aprendre un tema per després fer un examen tipus test.
En quina situació es troba la Vall de l’Hidrogen?
Com a universitat, ens vam posar davant reconeixent que teníem un polígon industrial que era el que emetia més gasos d’efecte hivernacle de tota Espanya. Si no trobàvem una transformació energètica verda, estàvem posant en perill les generacions del futur. Ens vam unir amb tots els agents del territori per posar fil a l’agulla en aquest tema. Hem d’empoderar el territori amb l’hidrogen.
Ara, el projecte també inclou l’àrea metropolitana de Barcelona, així com una setantena de projectes. Tenim un paper d’acompanyar amb el coneixement a totes aquestes idees, però la consecució de la Vall de l’Hidrogen és empresarial. Enagas i Repsol van posar recursos des d’un primer moment per cohesionar les entitats que tenien projectes complementaris, és a dir, no redundants. Companyies del nostre sector ja han tocat fons europeus.
Necessitem un acompanyament i un compromís del Govern. Ha de fer una legislació de renovables que permeti que la Vall de l’Hidrogen sigui una realitat. Sinó, desplegarem una tecnologia d’hidrogen gris, aquell que ve d’energies no renovables. Els passos són massa discrets en aquesta direcció.
Abans, la tecnologia de l’hidrogen es veia massa costosa perquè s’havia d’invertir massa a generar aquest element, però amb la pujada de la llum s’ha tornat molt competitiva. És un projecte de tota Catalunya; això no obstant, el nucli dur de la transformació ha de ser al sud.
Quin és el nivell de prioritat d’aquest projecte?
Màxim. Per a nosaltres és prioritari. És important que Catalunya, col·lectivament, negociï bé els recursos amb Madrid.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
