Arxius de URV | Diari La República Checa

REDACCIÓ20 Maig, 2022
URV-Rectorat.jpg

La Universitat Rovira i Virgili (URV) impartirà un nou grau en Gènere i Polítiques d’igualtat pel curs 2022-2023. La nova titulació, la qual constarà de quatre anys, serà la segona en matèria d’igualtat entre gèneres que s’imparteix a l’Estat espanyol, després del que ofereix la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L’objectiu d’aquesta nova formació – impulsada per la Facultat de Lletres i Ciències Jurídiques – és assolir un ensenyament de tècniques que permetin aconseguir una igualtat plena entre els diferents gèneres.

Per tant, vol cobrir la necessitat de formar persones professionals capacitades per dissenyar i aplicar, d’acord amb la legislació vigent, actual i futura, iniciatives i polítiques dirigides a erradicar les desigualtats entre homes i dones. A la vegada, el nou grau vol ser una altra eina per donar resposta, des de la institució, als objectius de desenvolupament sostenible que es proposen assolir la igualtat de gènere i l’empoderament de les dones com a part integral de cadascun dels seus objectius globals.

PUBLICITAT




REDACCIÓ20 Maig, 2022
Maria-José-Figueras6-1280x960.jpg

Temps d’eleccions, però no municipals. La comunitat de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha d’escollir rectora o rector per liderar un projecte que assumeixi els imminents reptes de la institució. Entre aquests, hi ha la Vall de l’Hidrogen Verd, la reforma de la Facultat d’Educació i Psicologia, les noves polítiques d’igualtat, la internacionalització de la URV, els canvis de metodologies educatives, etc. Tres candidatures pretenen comandar la universitat: Mercè Gisbert, doctora en Ciències de l’Educació i catedràtica en Tecnologia Educativa; Josep Pallarès, catedràtic d’universitat de Tecnologia Electrònica i professor distingit URV; i l’actual rectora, Maria José Figueras, que vol repetir mandat per culminar el seu projecte. En aquesta conversa, Figueras explica els seus objectius i propostes, així com les sensacions després de convertir-se en la primera rectora de la URV. Entre les seves lluites, destaca l’ampliació de la plaça de la Concòrdia al Campus Catalunya, i la implementació d’ajuts per fer ús del pàrquing del mateix campus. La rectora també exposa la situació amb la Vall de l’Hidrogen i reclama recursos per a poder tirar endavant necessitats de la universitats. 

 

Què representa per a vostè el fet d’haver estat rectora?
És un honor. Després d’una carrera universitària plena de recerca i docència, és un honor poder acompanyar i liderar la teva universitat cap al futur amb una visió madura. Et genera molta satisfacció.

Per què s’hi vol tornar a presentar?
Perquè el meu projecte ha viscut una situació complexa a causa de la pandèmia. Hem fet més d’un 95% dels reptes que ens havíem plantejat, però alhora hem perdut la proximitat amb les persones. Necessitem aquesta proximitat per continuar madurant projectes com la millora dels llocs de treball del personal d’administració i serveis. Tenim una universitat que ha patit molt, però amb la nova perspectiva del govern -que ens diu que tindrem nous pressupostos- podrem fer-ho. També amb el professorat.

Pel que fa als estudiants, els estem ajudant en la transformació que demana la societat en matèria d’ocupabilitat, el que es coneix com a competències transversals. Estem contents amb el nivell d’ocupabilitat que tenim, però els volem projectar a Europa amb l’aliança a la qual hem aconseguit pertànyer. És un orgull per a la URV, ja que permet optar a més beques millor dotades i de molts tipus. Volem ajudar més en matèria de transport sostenible. Tot això ens fa sentir empoderats per liderar la universitat quatre anys més.

Què proposa en matèria de sostenibilitat?
Ja hi ha una transformació en marxa. Mai s’havia plantejat donar a conèixer els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) amb l’extensió amb la qual ho hem fet. El nostre rendiment de comptes se seguirà alineant amb els ODS.

D’alguna manera tenim la perspectiva de gènere, on gairebé som la primera universitat de l’Estat; la lluita contra la LGTBI-fòbia… Tot això es culminarà amb un grau de Gènere pel qual estem treballant.

Sobre les energies, ens hem posicionat com a una universitat que lidera un gran projecte, el de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya. Necessitem la transformació energètica del nostre polígon industrial i de tot el país. En aquest sentit, hem format els nostres estudiants en conceptes vinculats a l’energia. Per exemple, hem iniciat un màster interuniversitari en tecnologia de l’hidrogen, perquè entenem que és el futur. Els nostres espais seran nuclis de captació d’energia solar, perquè comencem amb un desplegament de plaques solars al Campus Catalunya i al Sescelades. En biodiversitat, volem fer un jardí a la plaça de la Concòrdia on hi hagi espais de convivència, on es puguin fer actes de graduació i d’esport.

També treballarem en l’ensenyament dual d’una forma més intensa. Hem començat amb Química, però ja estem en Turisme i tenim altres idees que fan que l’estudiant estigui dins d’una empresa. Tot això contribueix al treball de qualitat, per tal que les persones del territori no hagin de marxar per trobar feina.
En l’àmbit de la salut i el benestar, hem treballat en menús vegans; que en màquines expenedores hi hagi menjar més sostenible; hem après que l’aspecte psicològic és molt important, acompanyant els estudiants en èpoques d’estrès amb webinars; també hem creat una oficina de suport emocional pels estudiants, la qual volem ampliar-la al professorat. Tot això sense comptar el que aportem als ODS amb les nostres recerques.

Quin seria el seu objectiu principal si tornés a ser escollida?
Vam voler que la URV fos de tothom i per a tothom. Hem fet, fem i farem tots junts. La pandèmia ens ha tornat a disgregar quan nosaltres havíem implementat polítiques per reconnectar-nos, com per exemple els streamings o la mobilitat dels consells de govern a tots els campus. Volem que s’empoderi la marca URV. Tothom s’ha de sentir orgullós de pertànyer a la nostra universitat. Ara hi hauran recursos i és el moment d’empoderar el personal, ja que ha estat subjecte a molts anys de pressió. Ens han d’ajudar a liderar la universitat del 2030.

Com li agradaria ser recordada?
M’agradaria ser recordada com una rectora que ha escoltat les necessitats de tot el col·lectiu. Una rectora que de vegades ha pogut donar solucions i d’altres no, però que sempre ha treballat transversalment per les necessitats de la comunitat. Amb eines de transparència, amb objectius clars i coneguts.
Sobretot m’agradaria ser recordada que haver deixat una millora en els llocs de treball. Hem fet un model de plantilla objectiu pel Personal Docent Investigador (PDI). Volem fer el mateix full de ruta pel personal d’administració i serveis. Són el nostre motor i ens ajuden a tirar endavant, hem de lluitar perquè tinguin les condicions laborals òptimes.

Quina sensació té sabent que és la primera rectora de la URV?
No ho sé. He hagut de conviure en un ambient molt d’homes. Ara mateix sóc l’única rectora de totes le universitats públiques catalanes… He sabut defensar els nostres interessos perquè sempre m’han fet costat companys excel·lents. Un dels llegats que podria deixar és aquest trencament del sostre de vidre, que moltes dones vegin que poden arribar allà on jo he arribat. Segur que hi haurà generacions de rectores darrere de la meva. M’agradaria.

S’ha trobat en situacions incòmodes pel fet de ser una dona en un món d’homes?
Com a investigadora ja he viscut en aquest món. El sostre de vidre també està en el nombre de dones que lideren projectes d’investigació. Sempre hem estat en minoria. En molts projectes europeus he estat l’única dona… Tot el temps he lluitat per allò que penso que he de fer. No m’he tallat mai perquè aquell que estigués al meu costat fos un home. En tot moment he dit el que havia de dir, he fet el que havia de fer. Sempre he defensat que els homes haurien de fer un pas al costat quan hi ha un òrgan col·legiat desequilibrat. Hem lluitat perquè les nostres honoris causa siguin visibles, passant d’un 12% a un 21% de dones honoris causa.

Com continuarà treballant aquest repte?
Fa dues setmanes vam tenir una reunió de dones rectores on vaig presentar la nostra estratègia, com la priorització de dones honoris causa. Els hi va semblar una iniciativa molt positiva. Amb la pandèmia, sembla que les dones han compartit més amb els homes, però un cop s’ha acabat tornen als seus rols de cuidadores. Les hem d’empoderar perquè aquest rol el puguin compaginar amb la seva professió. Necessiten acompanyament, un orientador. Hem lluitat des de fa molts anys, però, en canvi, les correccions de les desigualtats són molt lentes.

Què li manca a la URV?
A la URV li manquen recursos. Tant de bo ens donessin molts… Ens manca poder fer una obra per a la Facultat d’Educació i Psicologia. Reclamo recursos per poder-la tirar endavant. Demano recursos per poder tenir una nova Facultat de Medicina, perquè és la més antiga. Reclamo recursos per millorar els edificis que se’ns estan quedant vells. Reclamo recursos per millorar els llocs de treball.

També ens manquen més campus esportius; més implicació de la ciutadania en matèria d’habitatge pels nostres estudiants; un millor transport públic… Vam aconseguir el carril bici, una iniciativa universitària que vam comunicar a l’Ajuntament. Hem de lluitar per més carrils bici que també contribueixen als ODS. Reptes, moltíssims, ganes, també moltes.

Creu que va ser un error disgregar els diferents campus de la URV?
Jo crec que no va ser un error. El model centralitzat és més econòmic i rendible, però un model disgregat té un major impacte en el territori. Tenim estudiants de totes les comarques i pràcticament de tots els pobles. Si no haguessin tingut la universitat tan a prop, probablement això no seria així perquè potser haurien fet el salt a Barcelona.

Passem al tema més candent de l’entrevista: el pàrquing del Campus Catalunya. Com pot ser que una universitat pública tingui una zona d’estacionament privada?
La pregunta és molt bona. Com pot ser que una universitat pública no tingui els recursos per construir els seus centres? Aquesta és la nostra gran demanda, necessitem recursos. Quan es va construir aquest pàrquing, la URV no tenia diners per invertir-hi. Es va haver de buscar una companyia que ho construís. Quan ho va fer es va convertir en l’empresa adjudicatària, perquè havia d’amortitzar la inversió. Hi ha molt de rebombori perquè ens han apujat els preus. He de dir que durant un període la companyia tenia el dret a apujar-ho i no ho va fer fins a un moment on ho van plantejar acumulativament. Ens vam negar, però van reclamar-ho per la via judicial. Ara hem tornat a passar dels dos euros per dia d’estacionament.

Quan ho compares amb la resta de Tarragona, on l’aparcament és penós i costa molt, tenim el pàrquing més econòmic. Hem de veure si podem fer estratègies de subvenció als alumnes que vinguin en cotxe compartit, i apostar molt pel transport públic. Podem visualitzar com ajudar els estudiants amb més necessitats econòmiques per pagar els 40 euros mensuals que pot costar el pàrquing. Realment és el que tenim i competitivament està molt bé d’acord amb el nostre voltant.

Tant de bo l’alumnat pogués venir al campus en bicicleta, seria molt més sostenible. Ens manquen més carrils bici i ho parlarem amb l’Ajuntament.

Es podria negociar una rebaixa del preu o la fi de la concessió?
La concessió és llarga, però el problema el trobaries d’igual manera. El següent arrendatari hauria de treure beneficis. Quan els pàrquings són nostres no tenim vigilants ni les facilitats que hi ha al Campus Catalunya les 24h. Podríem negociar una rebaixa o inclús pensar en ajudes pels estudiants amb més dificultats econòmiques.

Què passarà amb la Facultat d’Educació i Psicologia?
Ja m’agradaria tenir la bola de vidre per saber què passarà (riu). Hem estat parlant amb la Generalitat i totes les universitats hem advertit de problemes amb les infraestructures. Necessitem ajuts per tirar-ho endavant. Hi ha altres fórmules com aconseguir a algú que construeixi l’edifici i després se li pagui un lloguer.

Nosaltres hem començat a treballar una adaptació de la facultat allà on és ara mateix. És un edifici molt vell, hem intentat rentar-li la cara i ara està licitada una millora d’aquell espai ad hoc amb el que ha demanat la comunitat universitària. Aquesta està valorada en cinc milions d’euros. Si volem acabar l’edifici del Campus Catalunya, estem parlant de més de 20 milions d’euros. Són paraules majors.

Volem aprofitar tota la plaça de la Concòrdia (la del Campus Catalunya) gràcies a un projecte d’uns 300.000 euros. Ens permetrà guanyar un espai polivalent esportiu, una zona òptima de pràctiques pels Pataquers, un terreny verd, un petit edifici amb vestuaris on relaxar-se, fer ioga. També recuperaríem els horts socials, que van ser traslladats a Bellissens. Volem fer tot això fins que aconseguim la transformació de la Facultat d’Educació i Psicologia a través dels diners que sempre reclamarem.

Els dos projectes són compatibles?
Evidentment. Tenim esperances en poder fer aquesta transformació en els quatre anys vinents.

Si vostè torna a sortir escollida, aquest projecte tirarà endavant incondicionalment?
Sí, hi ha una primera part de 100.000 euros que ja està adjudicada, però no volíem penjar cap cartell perquè coincidia amb la campanya electoral. El projecte ha comptat amb el vistiplau de tots els degans del campus. Vull dir que s’ha aprovat en consens. En aquesta línia, animo els estudiants a què presentin qualsevol idea perquè podem dotar-la. Quan s’han apropat a presentar-nos un projecte, els hi hem contestat i els hi hem acompanyat quan ha estat possible. Seguirem apostant pels nostres alumnes.

Què proposa en matèria de vida universitària?
Ens manca reactivar la convivència en àmbits socials. La festa és allò que atrau i barreja a gent de diferents campus. El Lletrafest és una iniciativa que ha vingut per quedar-se. Cada any hem de tenir una o dues festes que ens permetin socialitzar i que els nostres estudiants notin que formen part d’una comunitat. Necessitem activitats que generin comunitat universitària. És aquest sentiment de pertinença ‘URV’, la marca per la qual volem apostar.

Creu que les aules haurien de modificar-se per afavorir la comunicació i adaptar-se a les noves metodologies?
Necessitem flexibilitat. Tenim aules que permeten una disposició que afavoreix la comunicació. També tenim d’altres amb bancada fixa. Ens estan demanant que les canviem per cadires que permetin aquesta flexibilitat. Estem en un procés de transformació educativa. Tenim a la Mar Camacho, una experta en el tema. Primer hem de veure si els nostres ambients són els adequats i alhora transformar el professor. Es tracta d’una educació on l’alumne ha de resoldre problemes reals que no se li oblidaran a la vida, en comptes d’aprendre un tema per després fer un examen tipus test.

En quina situació es troba la Vall de l’Hidrogen?
Com a universitat, ens vam posar davant reconeixent que teníem un polígon industrial que era el que emetia més gasos d’efecte hivernacle de tota Espanya. Si no trobàvem una transformació energètica verda, estàvem posant en perill les generacions del futur. Ens vam unir amb tots els agents del territori per posar fil a l’agulla en aquest tema. Hem d’empoderar el territori amb l’hidrogen.

Ara, el projecte també inclou l’àrea metropolitana de Barcelona, així com una setantena de projectes. Tenim un paper d’acompanyar amb el coneixement a totes aquestes idees, però la consecució de la Vall de l’Hidrogen és empresarial. Enagas i Repsol van posar recursos des d’un primer moment per cohesionar les entitats que tenien projectes complementaris, és a dir, no redundants. Companyies del nostre sector ja han tocat fons europeus.

Necessitem un acompanyament i un compromís del Govern. Ha de fer una legislació de renovables que permeti que la Vall de l’Hidrogen sigui una realitat. Sinó, desplegarem una tecnologia d’hidrogen gris, aquell que ve d’energies no renovables. Els passos són massa discrets en aquesta direcció.
Abans, la tecnologia de l’hidrogen es veia massa costosa perquè s’havia d’invertir massa a generar aquest element, però amb la pujada de la llum s’ha tornat molt competitiva. És un projecte de tota Catalunya; això no obstant, el nucli dur de la transformació ha de ser al sud.

Quin és el nivell de prioritat d’aquest projecte?
Màxim. Per a nosaltres és prioritari. És important que Catalunya, col·lectivament, negociï bé els recursos amb Madrid.

PUBLICITAT




REDACCIÓ19 Maig, 2022
Josep-Pallarès3-1280x960.jpg

Temps d’eleccions, però no municipals. La comunitat de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha d’escollir rectora o rector per liderar un projecte que assumeixi els imminents reptes de la institució. Entre aquests, hi ha la Vall de l’Hidrogen Verd, la reforma de la Facultat d’Educació i Psicologia, les noves polítiques d’igualtat, la internacionalització de la URV, els canvis de metodologies educatives, etc. Tres candidatures pretenen comandar la universitat: l’actual rectora, Maria José Figueras; Mercè Gisbert, doctora en Ciències de l’Educació i catedràtica en Tecnologia Educativa; i Josep Pallarès, catedràtic d’universitat de Tecnologia Electrònica, professor distingit URV i el nostre entrevistat d’avui. En aquesta conversa, Pallarès expressa les seves motivacions i objectius, així com les propostes per contribuir al creixement de la universitat. Sobre el polèmic pàrquing del Campus Catalunya, Pallarès es compromet a intentar rebaixar el preu “des d’una posició realista”. Entre les seves accions destaquen uns pressupostos participatius dotats amb 50.000 euros.

 

Per què es vol presentar?
Em presento per un motiu personal i per un altre col·lectiu, i amb un objectiu final, que és aconseguir una millor universitat. A nivell individual perquè vull retornar tot el que la institució m’ha donat. En l’àmbit professional m’ho ha donat tot: m’ha permès estar en molts càrrecs de direcció, conèixer molta gent, i saltar a la direcció general d’universitats. Penso que és el moment de retornar a la URV tot aquest bagatge personal que he anat rebent.

En l’àmbit col·lectiu perquè quan he explicat al meu equip el projecte que impulso, s’han sumat directament. Els hi estic molt agraït de la seva aposta per mi. Per tant, sumo les meves motivacions a les d’aquestes persones. Tenim experiència i sinergia de grup, això fa un paquet immillorable.

És a dir, que s’hi presenta per vocació?
Un professor universitari ja és vocacional. Ens agradà el que fem. Al meu poble diem que xalem. Vull que aquest sentiment d’orgull i pertinença de ser de la URV el tingui tota la comunitat universitària. La universitat no és un lloc on només es va a estudiar o a treballar. Hi ha un creixement personal juntament amb els amics que es fan a les classes.

Què li manca a la universitat?
Diners, però no només això, també capacitat de gestió per treure rendiment als recursos que ja tenim.

Per quin aspecte li agradaria ser recordat si surt escollit?
Per la meva honestedat i per la meva contribució a millorar la URV.

Què vol implantar o canviar a la universitat?
No és important el que vulgui el rector o rectora. L’important és el que vol la societat. La pregunta que ens fem per plantejar un projecte és “què vol la societat de la nostra universitat?”. Hem d’aconseguir que els elements de la URV evolucionin per donar resposta social a les demandes de la ciutadania.

Què pensa de la gestió de l’actual rectora?
La universitat no tenia experiència per gestionar la pandèmia, per tant, s’ha trobat amb aquest impàs. Si traiem això, que és una anomalia, la gestió econòmica que ha fet no és la més adequada.

Quines actuacions faria si sortís escollit?
Actuacions n’hi ha moltes. Al final, ha d’importar l’objectiu final. Vull millorar el sentiment de pertinença a la URV.

I com es millora aquest sentiment?
En els estudiants, fent que la seva etapa formativa sigui fructífera i que la seva estada sigui el màxim efervescent possible.

Ho faria impulsant activitats extralectives?
I tant. Dins de les 10 accions que durem a terme durant els primers cent dies hi ha la Festa Major, que agafarà l’impuls de les darreres festivitats com la de la Facultat de Lletres. La idea es continuar repetint-ho. També la festa de l’orgull que té lloc el 28 de juny.

D’altra banda, tenim els pressupostos participatius, que consistiran en 50.000 euros perquè els alumnes ho destinin a aquells elements que ho consideren oportú. Primer es faran propostes, i les que surtin escollides es faran realitat mitjançant aquests pressupostos participatius. Volem que la gent s’impliqui en la vida universitària.

A nivell d’ocupabilitat impulsem un certificat digital -a banda del títol- per incorporar tots els elements extracurriculars com les estades d’Erasmus, el nivell d’anglès, si un ha estat delegat de classe… Hi ha moltes coses que no apareixen en el suplement europeu del títol, però que realment són importants per a l’ocupador. També volem promoure que totes les pràctiques extracurriculars arribin al salari mínim interprofessional. Tenim propostes des del vessant lúdic, fins al formatiu o d’ocupabilitat.

Quines polítiques d’igualtat vol impulsar?
És un punt que ha d’evolucionar. La societat ens ha avançat perquè el nostre observatori està focalitzat en un aspecte concret, i no en la diversitat. Tenim un comissionat d’igualtat i diversitats amb el qual volem ampliar l’observatori a totes aquestes realitats. Portem a un professor de Ciències Jurídiques que és un expert reconegut del tema i a l’actual degana de Lletres que és molt activa en aquest afer.

Fa uns mesos va sorgir un debat sobre a quin lavabo havien d’anar les persones transgènere. Què opina al respecte?
Per mi no és un problema. Entenc que les persones s’han d’expressar i actuar lliurement, sense etiquetes. Cadascú és cadascú i, per tant, respectem-nos.

Passem a parlar del pàrquing del Campus Catalunya. Com pot ser que una universitat pública tingui una zona privada d’estacionament?
Som hereus de les decisions que es van prendre en el seu dia. Tenim un conveni que regeix les regles del joc i mentre duri estem lligats. Ho intentarem millorar des d’una posició realista. L’empresa té la concessió amb unes condicions que intentarem millorar.

Com ho farà?
L’única manera és rebaixant el preu.

Per tant, el pàrquing continuaria sent privat?
Mentre duri la concessió. Parlo sense tenir els documents, però m’imagino que l’única alternativa és trencar l’acord amb la consegüent penalització. Intentarem rebaixar el preu del pàrquing, tanmateix en una negociació l’altra part també ha d’estar d’acord.

Què passarà amb la Facultat d’Educació i Psicologia?
Hauríem de preguntar-nos per què el projecte que hi havia es va parar. Si s’hagués tirat endavant, ja estaria facabat perquè la covid hauria solucionat el fet de tenir alumnes al voltant de les obres. Actualment, ja és un projecte diferent, el qual actualitzarà l’edifici on encara s’ubica la facultat.

Què passarà amb aquest espai del Campus Catalunya si vostè surt escollit?
Aquest espai s’ha de dignificar. Hem d’aconseguir que sigui una zona habitable al servei de la comunitat. Si volem que hi hagi vida al Campus, aquí tenim un espai que podem aprofitar.

Ha pensat alguna utilitat?
Necessitem tenir projectes de diferents magnituds per poder desenvolupar-los en funció de la capacitat econòmica que tinguem. Tindrem projectes a cada Campus.

Què pensa de la Vall de l’Hidrogen Verd?
És un projecte de país que el territori necessita que tiri endavant. No és un projecte d’universitat com s’ha volgut fer.

Creu que la URV ha perdut lideratge en aquest projecte?
L’important és si el projecte tira endavant o no. El País Basc ens està avançant per la dreta i com a societat no ens ho podem permetre.

Per tant, quina prioritat tindrà aquest projecte si vostè surt escollit?
Insisteixo que s’ha d’impulsar i promoure, però no com a universitat, sinó com a societat. La URV a d’estar al costat per poder tornar a donar vida la Vall de l’Hidrogen Verd.

Remodelaria les aules per millorar la comunicació?
L’educació és un sistema dinàmic i darrerament està canviant a velocitats supersòniques. Normalment, hi ha la necessitat i després t’adaptes a aquesta. Es van pensar per a un tipus de metodologies docents. Hem de ser capaços d’adaptar-nos als canvis.

Es compromet a fer canvis en la distribució de les aules?
Em comprometo a poder dotar els centres de les instal·lacions necessàries per desenvolupar correctament les tasques. L’objectiu és millorar la qualitat docent amb la disposició i el material adequat.

PUBLICITAT




REDACCIÓ18 Maig, 2022
c3fabbef-2d7c-4cf1-a6d7-a5900631a296-1-1280x960.jpg

Experts de la Universitat Rovira i Virgili (URV) creuen que l’arribada d’ILJIN a Mont-roig del Camp atraurà altres companyies relacionades amb el vehicle elèctric i l’hidrogen verd.

Consideren que la implantació de l’empresa sud-coreana de components per a bateries pot provocar un augment de firmes de diferents sectors econòmics relacionats amb aquestes tecnologies al Camp de Tarragona i a la resta de Catalunya.

Això, segons apunten, requerirà molts professionals qualificats en diferents àmbits de l’enginyeria, però alerten que actualment les universitats no formen prou alumnat per satisfer la demanda, especialment en estudis com l’enginyeria elèctrica.

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Maig, 2022
5a40dccc-d6d8-4b15-b78a-fb0a49b67a7c-1280x853.jpg

Per primera vegada, tres candidatures aspiren a la rectoria de la Universitat Rovira i Virgili (URV). La primera és la de l’actual rectora, Maria José Figueras, catedràtica de Microbiologia de la URV. D’altra banda, també es presenta Mercè Gisbert, doctora en Ciències de l’Educació i catedràtica en Tecnologia Educativa al Departament de Pedagogia de la URV. La darrera proposta és la de Josep Pallarès, catedràtic d’universitat de Tecnologia Electrònica i professor distingit URV, del Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica (DEEEA). Des de larepublicacheca.cat entrevistarem a totes les candidatures, de manera que tant alumnes com treballadors de la universitat puguin conèixer millor cada opció.

Els comicis, oberts per a tota la comunitat universitària, se celebraran entre el 23 i el 25 de maig i la votació es farà de forma electrònica. El candidat guanyador serà proclamat el mateix dia 25 de maig, si obté el 50% dels vots ponderats. En cas que cap de les tres candidatures aconsegueixi almenys el 50% dels vots ponderats, hi haurà una segona votació entre l’1 i el 3 de juny, a la qual només podran concórrer els dos candidats que hagin rebut més suports en la primera volta.

PUBLICITAT




REDACCIÓ25 Abril, 2022
foto_3555926.jpg

La rectora, María José Figueras.

La rectora de la Universitat Rovira i Virgili, María José Figueras, ha convocat les eleccions a la rectoria pel pròxim 23 de maig. Concretament, les candidatures es podran presentar fins al 25 de maig, dia en què també es tancaran les votacions. Aquestes es duran a terme per via electrònica. La institució ja ha informat a la comunitat educativa detallant els següents terminis: 

-Termini de consulta del cens electoral: del 25 d’abril al 2 de maig de 2022 (ambdós inclosos).

-Termini de presentació de candidatures: del 26 d’abril, a les 10h, al 25 de maig, a les 10h.

-Votació electrònica: del 23 de maig, a les 10h, al 25 de maig de 2022, a les 10h.

PUBLICITAT



REDACCIÓ22 Abril, 2022
8b4b852a-2d98-4f0e-9321-d434937c05a8.jpg

La URV estrena un nou laboratori de biomecànica pels estudiants de Fisioteràpia i Enginyeria Biomèdica, on podran fer pràctiques relacionades amb l’anàlisi del moviment humà. El nou equipament es troba a l’Hospital Sant Joan de Reus. També servirà perquè els estudiants facin el treball de fi de grau, de fi de màster i tesis doctorals, per recollir dades dels voluntaris dels estudis.

El laboratori disposa de dos sensors inercials, que permet avaluar la velocitat i l’acceleració d’una persona, per als estudis de cinemàtica, així com una plataforma de forces i un electromiògraf de superfície -que permet registrar l’activitat elèctrica muscular i saber quan es contrau un múscul, la seva duració i la intensitat relativa.

Al nou laboratori ja es fan diferents treballs d’investigació en fisioteràpia. Concretament, es du a terme una recerca sobre la fatiga muscular i l’angle del calcani en la dansa clàssica, una avaluació de l’activació muscular de la cama amb la posició de relevé.

Un altre estudi, ‘Activació de la musculatura glútia per millorar l’estabilitat de turmell’, avalua l’activació dels principals músculs de la cama en el salt després d’enfortir els glutis. Finalment, Gisela Cisa desenvolupa una tesi doctoral de l’eficàcia de l’eina de vibració focal en l’exercici de les carreres.

PUBLICITAT


REDACCIÓ21 Abril, 2022
urv.jpg

La Universitat Rovira i Virgili (URV) manté l’ús obligatori de la mascareta en espais interiors. Així ho ha informat l’alumnat via mail. La institució s’acull al Pla Sectorial d’Universitats i al Pla de Contingència de la mateixa URV respecte a la covid-19. “Es manté vigent, fins a nou avís, la Resolució de la rectora de data 3 de setembre de 2021 quant a l’ús obligatori de les mascaretes als espais interiors, la ventilació dels espais tancats i la higiene de mans”, exposa el correu. “Tan bon punt s’estableixin novetats, us les farem saber”, conclouen.

PUBLICITAT



REDACCIÓ19 Abril, 2022
URV-Rectorat.jpg

El QS World University Rankings by Subject 2022 ha situat quatre graus de la Universitat Rovira i Virgili (URV) entre els 500 millors del món. En aquest sentit, els de Química i d’Enginyeria Química se situen entre la posició 251 i 300, mentre que el de Medicina es troba entre el 451 i el 500. El més ben posicionat és el d’Arqueologia, que tot i que baixa posicions se situa entre els 201 i 230 millors.

Amb tot, Química ocupa la tercera posició a Catalunya i la sisena a Espanya, empatada amb tres universitats més. També és la tercera catalana Arqueologia, que se situa en setena posició a l’Estat. Enginyeria Química és la quarta catalana i la novena espanyola, posició que comparteix amb tres universitats més. Finalment, Medicina és la quarta catalana i ocupa l’onzena posició a l’Estat.

Per elaborar el rànquing, es fan enquestes arreu del món per conèixer la reputació internacional de cada grau. També s’avalua l’impacte de la recerca científica a través dels estudis i publicacions que es fan des de la universitat.

PUBLICITAT



REDACCIÓ4 Abril, 2022
IMG_9643-1280x853.jpg

El món del periodisme és immensament polifacètic i té molts aspectes que són objecte d’estudi. En els darrers anys, hem vist com la premsa digital li ha anat guanyant terreny al paper, molts cops posant el focus en la immediatesa en detriment de la qualitat. Dos periodistes del territori han treballat en un estudi en forma de llibre que repassa el darrer mig segle de professió periodística a la província: De l’olivetti al teletreball. Avui entrevistem a un dels autors, Josep M. Arias, exprofessor de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i exdirector de comunicació i màrqueting de Bonaimatge. Ell ens parlarà dels detalls del seu llibre, elaborat juntament amb Tomàs Carot.

D’on va sorgir la idea de fer un estudi dels darrers cinquanta anys de periodisme a la demarcació?
Va néixer de l’interès de dos periodistes que hem desenvolupat tota la nostra carrera professional al Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès, convençuts que valia la pena fer memòria i obrir camí per un major coneixement del passat i del present que ens ajudi a encarar el futur.

Com van decidir que la iniciativa es convertiria en un llibre?
Des d’un primer moment vam creure que s’havia de fer un llibre, però també que calia fer-ne un portal dinàmic. Vam trobar el suport de la Càtedra URV-Repsol d’Excel·lència en la Comunicació, la Diputació de Tarragona, el Col·legi de Periodistes i Publicacions URV i això ens va animar a tirar endavant. Ara hem presentat el primer i estem treballant en el segon projecte que permetrà una constant actualització tant del registre de mitjans com del de periodistes. Hem fet un primer pas amb aquesta aproximació als darrers cinquanta anys, però l’objectiu és que tot aquest esforç es mantingui en el futur. Nosaltres obrim un camí que d’altres, si volen, podran continuar.

Quin significat té aquesta publicació per a vostè?
És el meu primer llibre i això és molt especial. M’he passat la vida escrivint en tots els gèneres periodístics (notícia, crònica, reportatge, entrevista …) i fer un llibre ha estat una gran experiència pel que suposa de canvi de registre i de temporalitat.

Com ha estat fer feina en aquest projecte amb Tomàs Carot?
La idea va sortir de dos caps i el seu desenvolupament l’hem fet a quatre mans. Pensem que un projecte com aquest ha de ser coral. I no només és obra nostra, sinó que hi participen directament o indirectament molts altres companys que ens ha aportat la seva memòria i la seva visió.

Quina és la seva part preferida del llibre?
Ha estat un viatge del passat al present i, per tant, tots els capítols tenen el seu interès. Aquest no és un llibre d’història sinó de memòria documentada amb totes les limitacions que això pugui comportar. Al Tomàs i a mi ens agrada dir que és una simfonia inacabada i que seran el portal i la versió digital del treball les eines que permetran ampliar, corregir i actualitzar els continguts.

Quins altres temes recull l’obra?
A banda de fer memòria periodística, hem tingut la voluntat de contextualitzar socioeconòmicament i políticament tot el que recollim. Per tant, el lector trobarà una evolució de la professió, però també de la societat. El periodisme és un reflex de la comunitat en la qual es desenvolupa, amb totes les llums i totes les ombres.

Tinc entès que surt larepublicacheca.cat. Pot avançar-nos alguna cosa al respecte?
El fenomen de l’explosió digital es tracta de forma molt transversal a partir de posar inicialment el focus en les primeres experiències que van sorgir a les nostres comarques. A partir d’aquí es relacionen les següents experiències que com La República Checa han anat sorgint i que en el portal tindran un tractament més ampli.

Sembla que la tendència de la premsa escrita és l’entorn digital. Desapareixeran els diaris de paper?
La revolució digital també ha remogut els fonaments del periodisme i de la comunicació i ha plantejat reptes, però també oportunitats als mitjans tradicionals (premsa impresa, ràdio, televisió). La mateixa premsa digital s’ha obert als continguts multimèdia. Jo crec que anem cap a un món comunicatiu de convivència de tots els suports. Per tant, estic convençut que els diaris de paper no desapareixeran, això no obstant, hauran de revisar els seus continguts per fer-los atractius als “nous lectors”. I espero que el fil conductor de tots els mitjans sigui la pràctica i la defensa del bon periodisme, lliure i independent, posat al servei de les audiències.

PUBLICITAT





RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter