24. Febrer 2024

Arxius de URV | Diari La República Checa

REDACCIÓ16 Juny, 2023
2b3d763c-a84f-4c83-baee-697315b837a8-1280x960.jpg

Josep Pallarès ja es troba immers en la posició de rector de la Universitat Rovira i Virgili. De fet, va camí de complir el seu primer any de mandat al capdavant de la institució acadèmica. En aquests primers mesos, ja ha pogut dur a terme un dels seus projectes estrella: la Festa Major de la URV. En aquesta entrevista, coneixerem la seva valoració de l’esdeveniment i les seves sensacions ara que ja coneix bé el càrrec. També sabrem l’estat de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya, una iniciativa que ha de ser liderada per les comarques tarragonines a la recerca d’un combustible sostenible. Alhora, el rector anuncia que el contracte d’explotació del pàrquing del campus Catalunya té vigència fins al 2038, i que ja s’estan pensant formes de rebaixar els preus als alumnes.

 

Com es troba després d’aquests mesos?
Amb les piles carregades com el primer dia, amb les mateixes ganes i amb la mateixa il·lusió del començament. Si no, malament rai.

I com s’ha trobat la Universitat?
Com l’esperava. Crec que partíem d’una situació inicial on hi havia un coneixement prou gran de la situació de la universitat, per tant, no hem tingut sorpreses inesperades, amb una excepció: l’eficiència energètica. Un tema de consum que no només afecta la universitat. Està en uns paràmetres que no tens previstos quan ho fas en un programa electoral i quan penses en quines coses podràs fer… Això ens ha marcat molt en el pressupost de l’any 2023, perquè vam haver de fer una reserva de crèdit, que passàvem de pagar 2 milions i mig a gairebé 7 milions. És una reserva de caràcter molt important que no ha permès pressupostar elements que volíem posar damunt de la taula ja des del primer any. La sorpresa més desagradable ha estat aquesta.

Recordo que abans de les eleccions vam parlar i em deia que encara s’havien d’optimitzar més els recursos. Amb la crisi energètica, imagino que això encara serà més difícil…
És la filigrana elevada a l’enèsima potència. Ens ha forçat a fer un pressupost hiperrealista sense haver de mirar-ho tot al mil·límetre, per poder alliberar aquests 5 milions d’euros que ens donava de més el pressupost inicial i que havíem d’aportar sense una injecció directa de la Generalitat. Això obligava a poder-ho fer de forma que no es notés en el dia a dia de la universitat, però si ha tingut efectes en la mesura que no s’ha pogut planificar actuacions que ens hagués agradat poder dur a terme durant l’any 2023.

A la pràctica, soc optimista, si no no estaria en el càrrec que ocupo. Entenc que la Generalitat farà una aportació cap a finals de 2023. Així ens ho ha promès el conseller. Hi haurà una aportació econòmica per cobrir una part rellevant d’aquest increment final de preus que tindrà el consum d’energia. Pensem que quan es feien les planificacions, els preus estaven més alts i s’ha fet una negociació a nivell de Catalunya amb el consorci del CSUC, que ens han deixat un preu millor del que havíem previst inicialment, els consums van reduint-se… De fet, a cada Consell de Govern, un dels punts que apareix de forma repetitiva és saber com va el consum d’energia en comparació amb el mateix mes de l’any anterior.

Esperem poder activar gran part de les actuacions que teníem previstes. Des del punt de vista positiu, amb el Govern català s’ha materialitzat un pla de xoc que ens ha de permetre transformar la docència de 75 professors a temps complet, que ara ho estàvem fent amb associats. És a dir, al cap de 4 anys hauríem de poder incorporar 75 persones a temps complert. Això ens hauria de cobrir el nostre pla de xoc inicial multiplicat per tres.

L’altre element que també van considerar de la Generalitat era que part d’aquests diners del pla de xoc es pogués destinar també al personal d’administració i serveis. Finalment, l’any 2023 hi haurà una partida de 5 milions per a tot el sistema universitari català, de la qual ens pertocarien uns 400.000 euros per a poder contractar a personal d’administració i serveis.

I que li sembla el càrrec? Imagino que abans de ser nomenat rector tenia una idea preconcebuda. Ara que s’hi troba immers, era el que s’esperava? Què li sembla?
Sí. He estat treballant amb els rectors des del 2006 fins al 2019, fos com a vicerector o com a director general que interaccionava amb altres rectors. El fet de ser-ho et dona una visió molt més àmplia i molt més fina d’allò que és la institució. És una experiència impagable i és molt recomanable per a tothom que estimi la universitat.

Què és el millor d’aquesta posició?

El millor de ser rector és la sensació de tenir la porta oberta a tothom. Aquest contacte personal amb tota la comunitat universitària i la societat civil. És una sensació que quan era vicerector no tenia. Ara ets la universitat les 24 h, estàs en contacte amb tothom les 24 h i sempre estàs representant la universitat.

I què és el pitjor de ser rector?
El pitjor és que no tens vida familiar. Això pesa. Ho sabia d’abans, però una cosa és ser conscient i una altra trobar-t’ho. I en el dia a dia, no et dona la intimitat ni el temps per a poder estar amb els teus. Estàs en un restaurant sopant, i continues sent el rector de la universitat. L’anonimat es troba faltar, i és un preu que paguen els teus familiars.

Com li agradaria que es recordés el seu mandat?
Com un mandat honest. Cadascú té el seu record perquè tot té les seves parts positives i negatives, però al final volem fer el màxim que puguem amb el que tenim. Sortir pensant que si no hem fet més és perquè no hem pogut, no perquè no hàgim posat les hores, les ganes, l’esforç o les capacitats per a fer-ho.

I respecte a obres o canvis… quin li agradaria que es recordés del seu mandat?
Dinàmiques de treball i de funcionament, perquè al final són tan importants com les infraestructures. Són d’aquells elements que perduren un cop tu ja deixes el càrrec. Ja m’agradaria poder completar totes les obres… Tot són elements que abans no estaven i que quan tu els has posat damunt de la taula es mantenen.

Quina valoració fa de la primera Festa Major de la URV?
És un exemple d’aquests elements intangibles que esperem que pugui durar durant molt de temps. La valoració és magnífica. La societat és la que ha de valorar-ho, però tots els imputs que he rebut són genials. Nosaltres havíem detectat la necessitat de crear projectes que ajudessin a cohesionar tota la comunitat URV. Veníem d’un temps de pandèmia en què havíem estat aïllats i tots teníem la necessitat de socialitzar i de passar una bona estona.

Una cosa que em va sorprendre molt de la festa va ser anar al Campus Catalunya i veure gent que baixava amb la samarreta de la universitat. La gent s’ho ha fet seu i ha anat més enllà del que havia previst la comissió, que ha fet una feina brutal i impagable. La festa major va superar totes les previsions que podíem tenir, fins i tot les més optimistes. Que 15 dies abans s’esgotessin tots els tiquets per a la paella… són dades estupendes. Sempre hi ha punts de millora. Petits detalls que et faciliten la vida. També s’ha de valorar positivament que no hi hagués cap incident.

Hi ha certa preocupació en el sector energètic per la Vall de l’Hidrogen de Catalunya. Creu que està en perill?
Són dues coses diferents. Una cosa és la capacitat d’energia renovable que som capaços de produir a les nostres comarques, independentment de l’ús final d’aquesta energia sigui per a aconseguir hidrogen. Com a societat hem de decidir quin tipus d’energia volem, perquè totes tenen aspectes positius i negatius. Tenir renovables implica comptar amb aerogeneradors i molta superfície per a plaques solars.

Hem d’assolir que no se separi la producció d’energia del seu consum. Hem de ser capaços que en aquests espais de producció hi hagi una indústria que consumeixi aquesta energia. Seria aplicar el quilòmetre zero que ja es promou en l’alimentació. En altres països, el preu de l’energia va en funció de la distància on es produeix. Són polítiques per a compensar els efectes paisatgístics de les renovables.

Pel que fa a la Vall de l’Hidrogen, va començar a les nostres comarques de la mà de la URV. Anem avançant en projectes industrials que mantenen el seu retorn. A poc a poc. Ens agradaria que les coses anessin més de pressa, però estem parlant d’instal·lacions que tenen uns temps. Tenim molta potencialitat: amb el Port per a fer arribar i fer sortir l’hidrogen, i amb la indústria tarragonina ha de ser un factor energètic que hem de tirar endavant.

Podríem veure marxar inversions de Catalunya cap a l’Aragó per la negativa a implantar renovables?
A l’Aragó hi ha grans extensions on és fàcil produir energia renovable. El fet que la indústria es deslocalitzi per això? Això passa a nivell mundial en funció de molts paràmetres, no només a l’Aragó. Per tant, hem de ser capaços de donar les millors condicions perquè les indústries es quedin aquí i vagin eclosionant-se. El problema no és que se’n vagin a l’Aragó, el problema és que se’n vagin a Alemanya, a Polònia o a la Xina. Estem parlant d’això.

Quin paper ha de tenir la URV dins d’aquest projecte?
La universitat ha de tenir un paper facilitador i d’acompanyament per a aquestes grans indústries. Poder conèixer les seves necessitats per a aportar solucions tecnològiques que permetin les plantes d’aquí ser competitives amb les seves homòlogues holandeses o americanes. Un exemple d’això és la descarbonització. Tona de CO₂ que s’emet, impost que s’ha de pagar. Hem de ser capaços d’emmagatzemar i utilitzar aquest gas que deixem anar a l’atmosfera. És el que s’intenta amb les empreses químiques del Camp de Tarragona.

Hi ha un tema pel qual sempre li pregunto: el pàrquing del Campus Catalunya. La darrera vegada que el vaig entrevistar em va dir que no disposava de la documentació, però que segurament l’única manera de millorar la situació seria abaratint el preu. Serà possible?
Tenim la informació i ho estem treballant. No hem entrat encara en negociacions amb l’empresa perquè primer hem de tenir clar la feina que es pot fer. Hi ha elements damunt de la taula que podrien ser viables. El problema és la capacitat que tenim per a poder-los implementar ràpidament. Per exemple, si poguéssim cobrir tot el pàrquing amb laques solars, seria una infraestructura que podria repercutir en les condicions del contracte. Necessitem la capacitat econòmica com per a poder cobrir allò, i no és barat. Estem parlant de milions d’euros. No ho descartem.

Dins del pla d’estalvi energètic hem començat a instal·lar plaques solars a dalt dels edificis. Un cop hàgim completat les tres fases, el següent pas seria intentar veure quines superfícies que no siguin teulades es podrien fer servir. Per desgràcia, no parlem d’elements que es puguin construir d’avui per demà.

Quin any acaba el contracte d’explotació?
El 2038.

Canviant totalment de tema… Quin és l’objecte del seu despatx al qual li té més afecte?
Més afecte? (fa un cop d’ull general a tot el despatx). Hi havia un quadre que no m’agradava i ja no està. Mai m’havia agradat.

Per què?
A banda de per què era molt fosc, sortia la cara d’una dona amb unes mans desproporcionades.

Ja sap quin element és el que més li agrada?
El més singular és el Tàpies. És un despatx molt normal. Sorollós, això sí (riu). És un lloc de treball i, per tant, no tinc temps de mirar gaires coses. Ara sí, el que té més valor és el Tàpies original.

Com definiria la seva relació amb la universitat en una sola paraula?
(Dubta) No ho sabria dir en una paraula. Jo sense la universitat no seria com soc. En conseqüència, és una part fonamental de la meva vida.

I com definiria la universitat en una sola paraula?
És motor, energia, vitalitat, és joventut.

PUBLICITAT




REDACCIÓ15 Juny, 2023
Ouigo-tren6-1280x960.jpg

L’estudi realitzat per la Universitat Rovira i Virgili revela que l’augment de les connexions en transport públic entre l’estació d’alta velocitat del Camp de Tarragona i els principals nuclis turístics de la Costa Daurada ha tingut un impacte positiu en la demanda.

Segons l’estudi, el percentatge de viatgers que utilitzen el transport públic, especialment l’autobús, per accedir a aquests llocs ha augmentat del 16% al 39% en vuit anys. A més, la introducció dels serveis d’alta velocitat de baix cost ha augmentat l’atractiu de l’estació per als turistes, ja que l’oferta millorada de transport ferroviari és un factor important en la seva elecció de la Costa Daurada com a destinació.

Es van fer enquestes a 1.454 persones que havien visitat la Costa Daurada abans de pujar a un tren d’alta velocitat entre el 4 de juliol i el 20 d’agost de 2022

L’estudi, titulat “L’Estació de l’AVE, porta d’entrada a la Costa Daurada“, liderat per Aaron Gutiérrez de la Universitat Rovira i Virgili, analitza l’ús de l’estació del Camp de Tarragona per part dels turistes. L’estudi ha comptat amb la participació de l’Autoritat Territorial de la Mobilitat del Camp de Tarragona i ha estat finançat per la Diputació de Tarragona a través del projecte Mobitur.

Es van realitzar enquestes a 1.454 persones que havien visitat la Costa Daurada per turisme o oci abans de pujar a un tren d’alta velocitat durant el període entre el 4 de juliol i el 20 d’agost de 2022. Aquest estudi actualitzat proporciona una comparativa amb un estudi anterior dut a terme el 2014 que també analitzava l’ús de l’estació del Camp de Tarragona per part dels turistes.

Els resultats de les dues investigacions revelen canvis significatius en el perfil i el comportament dels visitants que utilitzen l’estació després de la pandèmia. Hi ha un augment en l’ús del transport públic per desplaçar-se entre l’estació i l’allotjament, amb un decreixement en l’ús del vehicle privat. La millora de la connectivitat en transport públic amb l’estació del Camp de Tarragona ha estat un factor clau en aquest canvi de comportament. L’estudi també destaca que l’existència dels serveis d’alta velocitat ferroviària influeix en la decisió dels turistes d’escollir la Costa Daurada com a destinació, i l’aparició dels serveis de baix cost ha augmentat encara més l’atractiu de l’estació.

Els canvis en el perfil dels visitants de la Costa Daurada que fan servir l’estació d’alta velocitat mostren un augment dels turistes que trien Salou, Cambrils i Vila-seca

Els canvis en el perfil dels visitants de la Costa Daurada que fan servir l’estació d’alta velocitat mostren un augment dels turistes que trien Salou, Cambrils i Vila-seca com a destinacions, així com un increment en l’ús d’allotjaments en hotels i apartaments. També s’observa que hi ha un descens en el nombre de viatgers que viatgen sols i un augment en aquells que viatgen amb família o amics. A més, s’ha reduït la durada mitjana de l’estada, mentre que el nombre de visitants que venen per primera vegada a la Costa Daurada ha augmentat significativament.

PUBLICITAT












REDACCIÓ8 Juny, 2023
FyFsE_HWYAMUGMz.jpg

L’excel·lència acadèmica té nom de dona a les comarques tarragonines. En aquest sentit, tres de cada quatre millors alumnes dels graus de la Universitat Rovira i Virgili (URV) són dones. I és que la institució lliurava ahir els reconeixements a les millors estudiants de cada grau i màster de la promoció 2021-2022, és a dir, a aquelles que més han destacat en els seus estudis. Pel que fa a graus, el percentatge de dones guardonades va ser d’un magnífic 75%. Un percentatge que, no obstant això, s’equilibra en el cas dels màster. En aquests, les dones reconegudes van representar el 58,1% del total.

L’acte de lliurament es va dur a terme a l’aula magna del Campus Catalunya. L’esdeveniment va comptar amb la ponència d’Abril Martínez Escudero, graduada en Dret i guardonada amb el Premi Extraordinari de Fi de Grau de la promoció del curs 2020-21, titulat “Del Ritz al judici de Johnny Depp i Amber Heard”.

PUBLICITAT




REDACCIÓ6 Juny, 2023
urv2-1280x960.jpg

La Universitat Rovira i Virgili (URV) ofereix un màster destinat a complementar la formació dels futurs professionals de la indústria petroquímica, agroalimentària, cosmètica, tractament d’aigües i altres àmbits relacionats. Aquest programa té com a objectiu principal promoure la inserció laboral dels graduats en Química i altres titulacions afins en aquests sectors, proporcionant-los habilitats, competències transversals i coneixements pràctics rellevants per al seu desenvolupament professional.

La URV, situada en un entorn industrial clau com el polígon químic de Tarragona, compta amb l’ICIQ i altres centres acadèmics relacionats amb la Química. Aquest màster pretén oferir als estudiants una base sòlida i un contacte directe amb empreses del sector mitjançant pràctiques i treballs fets en col·laboració amb aquestes.

El programa està dirigit als estudiants amb una titulació universitària oficial en Química, Enginyeria Química i ciències afins

El programa està dirigit als estudiants amb una titulació universitària oficial en Química, Enginyeria Química i ciències afins, així com a professionals del sector empresarial que desitgin ampliar els seus coneixements en aquest àmbit. Les competències adquirides durant el màster inclouen l’aplicació de normatives de seguretat, la gestió de recursos i residus, el coneixement del funcionament de la indústria química i la capacitat de treballar en equips i entorns complexos.

Aquest màster ofereix als estudiants l’oportunitat de completar la seva formació i adquirir les eines necessàries per a una inserció laboral exitosa en el sector industrial, contribuint al desenvolupament professional dels graduats en Química i altres títols relacionats.

PUBLICITAT













REDACCIÓ5 Juny, 2023
Nena-nen-cridant-enfadat.jpg

Jordi Miró

El dolor crònic infantil és una d’aquelles patologies ignorades per gran part de la població, però alhora és cada vegada més comú. Així ho exposa el director de la Càtedra de Dolor Infantil de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Jordi Miró, que ha estat estudiant aquest fenomen durant més de 20 anys. “L’impacte que tenen aquests dolors en els infants és brutal”, declara el catedràtic tot apuntant que les causes sovint són desconegudes, especialment si la patologia no és un efecte de malalties com el càncer. Miró exposa que el fet que un nen pateixi dolors continus pot afectar la seva salut mental i ocasionar-li problemes per a relacionar-se. Tot plegat, acaba afectant la seva família, que en la majoria dels casos mai arriba a saber què li passa a l’infant.

Segons l’investigador, una de les problemàtiques d’aquest àmbit és la manca de formació que tenen els professionals sanitaris, que haurien de ser els primers a detectar un cas de dolor crònic infantil. Una patologia que pot donar-se a diferents parts del cos i que, si no es tracta a temps, pot ser de per vida i fins i tot es pot estendre a altres zones de l’organisme. Miró assegura que, d’acord amb alguns estudis, un 46% dels infants d’entre 8 i 16 anys pateix alguna mena de dolor crònic, un percentatge que ha anat augmentant amb el pas dels anys.

Jordi Miró

El catedràtic exposa que manquen programes especialitzats en aquesta patologia, i de manera especial en infants. “La societat està mirant cap a un altre costat”, declara. Malgrat això, la seva càtedra treballa des del 2007 a l’hospital Sant Joan de Reus per a combatre aquesta problemàtica. Una de les seves iniciatives estrella ha estat l’impuls d’una aplicació mòbil amb exercicis per a mitigar el dolor sense efectes secundaris. Es tracta d’un servei gratuït que – sota el seu parer – fins i tot és millor que alguns tractaments presencials. La seva causa també ha estat objecte d’accions benèfiques com per exemple La Marató de TV3, que va dedicar una de les seves edicions a recaptar fons contra el dolor crònic infantil.

PUBLICITAT




REDACCIÓ1 Juny, 2023
ffac4c8b-422c-478e-a1cf-8f4e9fa96667-1280x853.jpg

UGT diu ‘prou’ a l’infrafinançament públic que pateix la Universitat Rovira i Virgili (URV). Segons el sindicat, la institució rep una desinversió per part de les administracions des de fa dotze anys. Així ho ha explicat aquest matí el secretari general d’UGT Catalunya, Camil Ros, que ha reclamat un pla de recuperació i de rescat de “tot allò” que s’ha retallat en els darrers anys. L’objectiu? Revertir la precarització dels treballadors del sistema universitari.

El sindicat també ha exigit la creació de places estructurals per cobrir el “gran volum” de personal temporal, així com millorar les condicions salarials del professorat associat i dels substituts. Els sindicalistes han fet aquestes demandes aquest dijous des de Tarragona en el marc de les pròximes eleccions sindicals, en les quals s’escolliran 64 delegats la setmana que ve.

PUBLICITAT



REDACCIÓ23 Maig, 2023
aeht-1280x960.jpeg

L’hostaleria del Camp de Tarragona ha inaugurat l’AULA AEHT, un espai polivalent destinat a la formació específica i transversal en el sector.

Les instal·lacions de l’empresa Francesc Tomas Llobet S.L., especialitzada en maquinària alimentària, s’han convertit en la seu d’aquesta iniciativa.

La creació de l’AULA AEHT respon a la necessitat de fomentar la formació en hostaleria davant de la problemàtica recurrent de la manca de personal qualificat.

Aquest nou espai proporcionarà una plataforma per a la divulgació del turisme i contribuirà a augmentar la satisfacció dels clients

L’AULA AEHT és una iniciativa impulsada per la Federació d’Associacions d’Empresaris d’Hostaleria de Tarragona (AEHT) i compta amb el suport de prestigioses institucions com la Universitat Rovira i Virgili i l’Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils.

El seu objectiu és oferir una formació complementària i completa mitjançant una àmplia gamma de cursos impartits per ponents de referència en diverses àrees temàtiques.

El pla formatiu de l’AULA AEHT, dissenyat per Jordi Jardí, vicepresident de Formació de l’AEHT i tècnic de formació professional de cuina i pastisseria de l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils, inclou uns vint cursos que poden acollir fins a quatre-cents alumnes. Aquesta oferta formativa té com a objectiu abordar les necessitats i inquietuds de les 16 associacions membres de l’AEHT i la seva junta directiva.

Amb aquesta iniciativa, l’AEHT busca contribuir a millorar la qualitat del sector hostaler i turístic de la regió. La col·laboració amb entitats públiques i privades, com ara l’empresa Francesc Tomàs Llobet S.L., ha estat essencial per fer possible la creació de l’AULA AEHT.

Aquest nou espai proporcionarà una plataforma per a la divulgació del turisme i contribuirà a augmentar la satisfacció dels clients.

Per a més informació sobre les formacions programades i el procés d’inscripció, es pot consultar el lloc web de l’AEHT a www.aeht.es/formacio/ o posar-se en contacte amb ells a través del correu electrònic:  formacio@aeht.es.

 

PUBLICITAT

























REDACCIÓ22 Maig, 2023
congres-1280x960.jpg

Del 22 al 24 de maig se celebra a Tarragona i Reus el Pint of Science 2023, un festival de divulgació científica que uneix la comunitat investigadora amb el públic en bars. Durant tres dies, una trentena d’investigadores i investigadors de la Universitat Rovira i Virgili i altres institucions de recerca local acostaran la ciència a un públic no especialitzat. Les xerrades tindran lloc a la Sala Zero, l’Old Dirty Burgers (antiga Cantonada) de Tarragona, a l’Absis i al Cafè Teatre de Reus.

Des de fa vuit anys, el festival Pint of Science s’ha caracteritzat per la seva atmosfera informal i relaxada en bars i, aquesta edició, se celebra simultàniament a 26 països arreu del món. A Tarragona i Reus, l’Associació per a la Divulgació Científica al Camp de Tarragona organitza l’esdeveniment des de fa sis anys. Les ponències són gratuïtes i el programa complet, amb els temes, horaris i llistat de bars, es pot consultar a la web www.pintofscience.es.

Les àrees de coneixement que es tractaran inclouen química, arqueologia, medicina, enginyeria, dret, genètica, lideratge, bioquímica i evolució humana

El Pint of Science a Tarragona i Reus abordarà temes d’actualitat com la protecció de la natura, els ritmes circadians, l’energia de l’hidrogen, les conseqüències del turisme massiu, els efectes del tabaquisme, les xarxes complexes, l’energia nuclear i els problemes de salut mental. Les àrees de coneixement que es tractaran inclouen química, arqueologia, medicina, enginyeria, dret, genètica, lideratge, bioquímica i evolució humana.

En aquesta edició, participen una trentena de ponents amb diversos perfils, incloent-hi investigadors en els inicis de la seva carrera i experts amb una àmplia trajectòria en recerca. Alguns d’aquests destacats investigadors inclouen el catedràtic en física i matemàtiques de la URV, Àlex Arenas; l’investigador del Departament de Geografia, Antonio Paolo Russo; el catedràtic d’Enginyeria Química de la URV i divulgador científic, Laureano Jiménez, així com investigadors d’altres centres de recerca com l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), l’Institut Pere Mata, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), l’Institut Català de la Salut i l’Associació Jóvenes Nucleares.

PUBLICITAT






















REDACCIÓ22 Maig, 2023
vent2.jpg

Un estudi realitzat per investigadors de la Universitat Rovira i Virgili, el CSIC-Universitat de València i la Generalitat Valenciana ha analitzat les dades de vent a la Península Ibèrica per millorar la predicció estacional i entendre el seu impacte en sectors com l’energia eòlica.

L’estudi ha revelat que els vents bufen més forts entre dos i tres mesos després d’un debilitament del vòrtex polar, com en el cas d’un escalfament estratosfèric sobtat. També s’ha observat que no hi ha correlació entre la velocitat mitjana del vent i les ratxes màximes a llarg termini, amb una agudització a l’estiu i una disminució a l’hivern.

L’anàlisi dels espectres de les dades ha permès identificar patrons de comportament i correlacions desfasades en el temps que poden tenir implicacions en la predicció del vent i altres variables climàtiques. Aquesta investigació és rellevant per a sectors com l’energia renovable i la gestió de contaminants i gasos d’efecte hivernacle.

PUBLICITAT






















REDACCIÓ19 Maig, 2023
feina2.jpg

Una macroenquesta que es durà a terme a més de 100 països pretén destapar i conscienciar sobre els problemes de salut que genera l’addicció a la feina.

La investigadora del Centre de Recerca en Avaluació i Mesura de la Conducta (CRAMC) del Departament de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, Maria José Serrano, que participa en aquest estudi internacional, ha explicat que la macroenquesta cerca conscienciar al voltant d’una problemàtica que preocupa, cada cop més, les institucions sanitàries i els governs.

El projecte, dirigit des de dues universitats poloneses, Silèsia i Gdansk, i amb la participació d’institucions de més d’un centenar de països de tot el món, també ha d’ajudar a visibilitzar i definir l’addicció a la feina per millorar-ne la prevenció, la detecció i el tractament.

Segons Serrano, la primera part del projecte consisteix en una enquesta en línia de gran abast i especialment fiable ja que a cadascun dels més de cent països participants se’n faran centenars.

“L’enquesta ens donarà una visió general del panorama, la seva gravetat real, si hi ha molta gent addicta, quanta en risc de caure-hi, cosa que ens permetrà fer una diagnosi completa per fer-hi front”, ha dit la investigadora, que també ha apuntat que els resultats serviran per “incidir de manera especial en la prevenció i detectar possibles casos abans que siguin greus”.

“Sovint les solucions que es troben, com ara canvis en el lloc de treball, arriben massa tard o quan ja ha caigut en problemes de salut”, ha puntualitzat l’experta.

Serrano ha detallat que en el projecte participen països on l’addicció a la feina “és un problema realment greu, com és el cas del Japó”.

“A tots els països és clau aprofundir en la conscienciació, fer veure que és un problema greu de salut, que l’ansietat i l’estrès poden desembocar en altres problemes, cardiovasculars per exemple. No es pot forçar la màquina”, ha advertit Serrano, que apunta que moltes empreses no veuen amb mals ulls el personal que està enganxat a la feina, ja que sembla que els dona més productivitat, però en realitat aquesta actitud pot portar a un pitjor rendiment i a baixes laborals.

El projecte està vertebrat a través d’un web (https://workaddiction.org/) que recull coneixements científics de darrera generació i proporciona informació sobre l’estat clínic de l’addicte a la feina, els factors de risc, les conseqüències, els enfocaments de prevenció i les intervencions terapèutiques.

També vol ser una plataforma de col·laboració internacional de científics, professionals, organitzacions sense ànim de lucre, institucions, estudiants i mitjans de comunicació amb l’objectiu d’augmentar la consciència sobre l’addicció a la feina, proporcionar informació precisa i integrar els esforços per contrarestar aquest problema individual, social i econòmic perjudicial.

PUBLICITAT