Arxius de maria josé figueras | Diari La República Checa

REDACCIÓ20 Juny, 2022
Figueras2-1280x960.jpg

La Universitat Rovira i Virgili viurà una nova etapa. Després d’unes eleccions històriques on s’han enfrontat tres candidats, el Dr. Josep Pallarès serà l’encarregat de liderar la institució durant els pròxims quatre anys. A un costat ja queda l’anterior rectora, la Dra. Maria José Figueras, que va presentar-se per ser reescollida, però sense èxit. Ara l’entrevistem perquè se sinceri sobre les seves emocions i pensaments respecte a uns comicis que van ser polèmics. 

D’una banda, la candidatura de la Dra. Gisbert es va sumar a la de Pallarès en anunciar-se els resultats de la primera volta. Les discussions per Twitter van ser una constant foguera animada per les piulades i les contestacions entre els candidats. Tot plegat ha finalitzat, d’igual manera que el mandat d’una Maria José Figueras que va haver de comandar la institució amb una pandèmia pel mig. En aquest ‘Tu a tu’, l’exrectora també analitza les accions i decisions que considera que van anar bé, i les que no van quallar com a ella li haguera agradat.

 

Com se sent? Quina sensació té després d’aquestes eleccions on s’ha confirmat que no serà rectora durant els pròxims quatre anys?
Tinc sensacions confrontades. Tenia il·lusió de poder consolidar la feina feta i treballar-la durant quatre anys més, però alhora és una alliberació. És una responsabilitat molt gran a la qual dediques molta energia. Ara puc recuperar temps per a mi mateixa i per a la meva família. Fos el que fos, per a mi seria un guany. Sempre que es tanca una porta s’obre una altra.

De què està més orgullosa?
De l’equip que hem tingut, de la intensitat de la feina que hem fet, d’haver superat una pandèmia amb la qual la universitat ha continuat creixent, d’haver aconseguit formar part de l’aliança europea anomenada Aurora, d’haver pogut modificar l’estatut de la URV. Gràcies a aquesta darrera acció, que va suposar un repte i un desgast, ara cada persona sap el valor exacte del seu vot. Jo vaig heretar una institució que estava ben posicionada, i nosaltres la vam projectar encara més amunt.

Fins a quin punt creu que la pandèmia ha limitat el seu mandat?
He reflexionat molt sobre la pandèmia. Ha impedit que ens veiéssim de forma constant, que poguéssim aproximar-nos als campus i ser propers a les persones. Aquest distanciament ens ha passat factura. És igual, perquè podria haver-hi qui jutgés que eren unes circumstàncies excepcionals i que s’havia de dipositar la confiança en la rectora per saber si allò que s’havia plantejat a l’inici del mandat es podria haver continuat fent. La comunitat universitària ha decidit una altra cosa.

Què creu que ha fallat durant el seu mandat i la campanya?
No sé si es pot dir que ha fallat alguna cosa. El Dr. Pallarès tenia interès a ser rector darrere del meu predecessor. Ell porta dos anys treballant en la campanya, ha tingut temps per a entrevistar-se individualment amb moltes persones. Jo no he tingut aquesta oportunitat perquè havia de gestionar la universitat alhora que fèiem la campanya. La vam començar gairebé un any abans. Potser no hem sabut explicar bé les accions que hem dut a terme. Hi ha hagut uns canvis a la gerència del personal d’administració i serveis que tampoc han afavorit. Així i tot, a cadascú li toca jugar amb unes cartes. També tenia molta importància comptar amb càrrecs clau com per exemple els degans, ja que arrosseguen una gran representació. Tot això ha estat molt ben calculat.

També hem gestionat una universitat amb uns pressupostos prorrogats, per la qual cosa no hem disposat de més recursos. Hem intentat fer una gestió redistributiva, perquè hi havia grans diferències entre uns departaments i uns altres. Hem repartit recursos des dels quals en tenien molts fins als que en tenien poc. Aquells a qui els hi treus es consideren damnificats, i a qui els vas equiparar tampoc ho han valorat.

Jo vaig ser l’alternativa a tota una generació de rectors que provenien de l’àmbit de l’enginyeria, i ara la comunitat ha decidit tornar a la mateixa direcció i àmbit del passat.

Creu que hi ha hagut joc brut durant la campanya?
No diria joc brut, però per exemple el meu compte de Twitter ha estat hackejat dues vegades. Una a l’inici de la campanya i una altra al final. Això no havia passat mai. No sé qui ha estat l’autor ni m’interessa. A les xarxes socials també hi ha hagut comentaris de l’estil “vull ser rectora només perquè sóc una dona”, quan jo sóc la mateixa persona que va sortir escollida fa quatre anys i no per ser una dona, sinó per ser catedràtica i complir els mèrits com qualsevol altre candidat.

Les eleccions han sigut atípiques perquè hi havia tres candidatures, però de sobte una sembla intermèdia com si fos un cavall de Troia. A l’hora de la veritat és per disgregar el vot i finalment per sumar-se als de l’altre candidat. Aquestes coses són una mica estranyes. Són uns comicis que passaran a la història de la nostra universitat, ja que mai s’havien enfrontat tres candidats.

S’ha sentit assetjada durant les eleccions?
No. Una persona només es pot sentir assetjada quan és sensible a l’assetjament. Quan tens un caràcter fort com el meu, aquestes coses t’acaben empoderant més. Vaig intentar ser respectuosa. L’única cosa que vaig dir en aquest sentit és que considerava la victòria del Dr. Pallarès com un retorn al passat. No se’m pot acusar de dir res més a una persona que ha estat 10 anys com a vicerector, que entenc que probablement tota la seva cadena de contactes és molt més potent que la meva.

Què va sentir i pensar quan la Dra. Gisbert va demanar el vot per al Dr. Pallarès just quan es van fer públics els primers resultats?
Per un costat, semblava que allò podia estar acordat des d’un principi. L’equip que acompanyava la Dra. Gisbert era molt reduït i això podia ser un senyal que anava junts. De fet, en alguns actes sempre anaven junts i donaven a entendre que podien ser el mateix. Ara bé, el fet demanar el vot obertament pel Dr. Pallarès em va semblar una manca de consideració per a tots els votants que van creure en una candidatura ferma de la Dra. Gisbert. Va ser sorprenent per a tothom, i a més que no es tardés ni dos segons en dir-ho.

M’ha dit el que va pensar, però no el que va sentir…
No vaig sentir res excepcional. No va ser tant per l’anunci de la Dra. Gisbert, sinó per la diferència de vots entre jo i el Dr. Pallarès. No m’ho esperava i pensava que aquesta seria inferior. Vaig estar decebuda. Jo tenia confiança en què potser no caldria una segona volta.

Què és allò que més trobarà a faltar?
Una de les coses que més m’he sorprès a mi mateixa és en la meva capacitat de lideratge en segons quins àmbits. Quan parlava amb les persones d’alguns projectes, sempre m’inspiraven i no parava de suggerir. Trobaré a faltar aquesta interrelació amb les persones que m’han plantejat reptes o problemes. Ara bé, la nostra activitat com a docents i investigadors no s’acaba. Podré reprendre recerques que havia deixat a mitges. M’he sentit molt còmoda amb tota la societat en general, incloent-hi les institucions públiques. Allà on hi he anat m’ho he passat molt bé i ho continuaré fent.

Quin és l’objecte del seu despatx que té més significat?
Una planta que me la van regalar els meus companys el dia que vaig entrar. Entre tots s’han encarregat de regar-la. També tenen molt significat les fotos dels meus néts que em van regalar per Reis. Una altra cosa que trobaré a faltar és la proximitat amb la casa del meu fill i del meu nét que estan a la cantonada. De vegades em picaven a la porta quan anaven al col·legi i els acompanyava fins al centre.

Què espera del mandat del Dr. Pallarès?
Sempre que hi ha una candidatura hi ha ganes d’aportar a la institució perquè aquesta projecció cap al territori, a Europa i al món sencer continuï. Ha de continuar creixent com a universitat en tots els àmbits on hem estat punters.

Es tornarà a presentar d’aquí a quatre anys?
No, perquè no podré. Em jubilaré.

PUBLICITAT



REDACCIÓ3 Juny, 2022
JOSEP-PALLARES-URV-1280x961.jpg

El resultat estava cantat. Tot feia preveure que la primera rectora de la història de la URV només governaria durant un mandat.

Aquest matí s’ha publicitat, a la sala d’actes del rectorat, els resultats de la segona volta electoral. Josep Pallarès aconseguia un 57,77% mentre que María José Figueras el 42,23%. Només ha votat el 25,76% de cens. Dels 15 mil alumnes universitaris, un insignificant 17% ha participat en la votació del nou rector.

María José Figueras creu que la baixa participació es deu al calendari escolar, ja que ha coincidit amb l’època d’exàmens.

La rectora en funcions, acompanyada pel seu equip, estava visiblement decebuda, encara que ha negat alguna frustració. Ha lamentat, però, que el seu projecte no quallés entre la comunitat educativa, fent impossible que culmini la feina que va començar ara fa quatre anys. La pandèmia ha estat un dels grans impediments per executar part del seu programa electoral.

Figueras ha felicitat el seu contrincant i ha assegurat que, a partir de la setmana que ve, començarà a fer un traspàs que s’espera “complet i àgil”. Al nou rector, ha demanat que aposti per la integració i tingui en compte les diferents maneres de veure i viure la universitat.

Pallarès ha guanyat a Ma. José Figueras

Per la seva banda, un eufòric Josep Pallarès ha anunciat una “nova etapa”, durant la qual mantindrà la mà estesa a tota la comunitat, incloent-hi aquells que van votar la candidatura de María José Figueras.

El seu hàndicap serà els pressupostos participatius. Durant els 100 dies de gràcies, Pallarès posarà en marxa algunes de les propostes que va plantejar en el seu “pla de xoc”. De forma immediata, nomenarà un gerent i un vicegerent.

 
VÍDEOS

PUBLICITAT











REDACCIÓ20 Maig, 2022
Maria-José-Figueras6-1280x960.jpg

Temps d’eleccions, però no municipals. La comunitat de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha d’escollir rectora o rector per liderar un projecte que assumeixi els imminents reptes de la institució. Entre aquests, hi ha la Vall de l’Hidrogen Verd, la reforma de la Facultat d’Educació i Psicologia, les noves polítiques d’igualtat, la internacionalització de la URV, els canvis de metodologies educatives, etc. Tres candidatures pretenen comandar la universitat: Mercè Gisbert, doctora en Ciències de l’Educació i catedràtica en Tecnologia Educativa; Josep Pallarès, catedràtic d’universitat de Tecnologia Electrònica i professor distingit URV; i l’actual rectora, Maria José Figueras, que vol repetir mandat per culminar el seu projecte. En aquesta conversa, Figueras explica els seus objectius i propostes, així com les sensacions després de convertir-se en la primera rectora de la URV. Entre les seves lluites, destaca l’ampliació de la plaça de la Concòrdia al Campus Catalunya, i la implementació d’ajuts per fer ús del pàrquing del mateix campus. La rectora també exposa la situació amb la Vall de l’Hidrogen i reclama recursos per a poder tirar endavant necessitats de la universitats. 

 

Què representa per a vostè el fet d’haver estat rectora?
És un honor. Després d’una carrera universitària plena de recerca i docència, és un honor poder acompanyar i liderar la teva universitat cap al futur amb una visió madura. Et genera molta satisfacció.

Per què s’hi vol tornar a presentar?
Perquè el meu projecte ha viscut una situació complexa a causa de la pandèmia. Hem fet més d’un 95% dels reptes que ens havíem plantejat, però alhora hem perdut la proximitat amb les persones. Necessitem aquesta proximitat per continuar madurant projectes com la millora dels llocs de treball del personal d’administració i serveis. Tenim una universitat que ha patit molt, però amb la nova perspectiva del govern -que ens diu que tindrem nous pressupostos- podrem fer-ho. També amb el professorat.

Pel que fa als estudiants, els estem ajudant en la transformació que demana la societat en matèria d’ocupabilitat, el que es coneix com a competències transversals. Estem contents amb el nivell d’ocupabilitat que tenim, però els volem projectar a Europa amb l’aliança a la qual hem aconseguit pertànyer. És un orgull per a la URV, ja que permet optar a més beques millor dotades i de molts tipus. Volem ajudar més en matèria de transport sostenible. Tot això ens fa sentir empoderats per liderar la universitat quatre anys més.

Què proposa en matèria de sostenibilitat?
Ja hi ha una transformació en marxa. Mai s’havia plantejat donar a conèixer els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) amb l’extensió amb la qual ho hem fet. El nostre rendiment de comptes se seguirà alineant amb els ODS.

D’alguna manera tenim la perspectiva de gènere, on gairebé som la primera universitat de l’Estat; la lluita contra la LGTBI-fòbia… Tot això es culminarà amb un grau de Gènere pel qual estem treballant.

Sobre les energies, ens hem posicionat com a una universitat que lidera un gran projecte, el de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya. Necessitem la transformació energètica del nostre polígon industrial i de tot el país. En aquest sentit, hem format els nostres estudiants en conceptes vinculats a l’energia. Per exemple, hem iniciat un màster interuniversitari en tecnologia de l’hidrogen, perquè entenem que és el futur. Els nostres espais seran nuclis de captació d’energia solar, perquè comencem amb un desplegament de plaques solars al Campus Catalunya i al Sescelades. En biodiversitat, volem fer un jardí a la plaça de la Concòrdia on hi hagi espais de convivència, on es puguin fer actes de graduació i d’esport.

També treballarem en l’ensenyament dual d’una forma més intensa. Hem començat amb Química, però ja estem en Turisme i tenim altres idees que fan que l’estudiant estigui dins d’una empresa. Tot això contribueix al treball de qualitat, per tal que les persones del territori no hagin de marxar per trobar feina.
En l’àmbit de la salut i el benestar, hem treballat en menús vegans; que en màquines expenedores hi hagi menjar més sostenible; hem après que l’aspecte psicològic és molt important, acompanyant els estudiants en èpoques d’estrès amb webinars; també hem creat una oficina de suport emocional pels estudiants, la qual volem ampliar-la al professorat. Tot això sense comptar el que aportem als ODS amb les nostres recerques.

Quin seria el seu objectiu principal si tornés a ser escollida?
Vam voler que la URV fos de tothom i per a tothom. Hem fet, fem i farem tots junts. La pandèmia ens ha tornat a disgregar quan nosaltres havíem implementat polítiques per reconnectar-nos, com per exemple els streamings o la mobilitat dels consells de govern a tots els campus. Volem que s’empoderi la marca URV. Tothom s’ha de sentir orgullós de pertànyer a la nostra universitat. Ara hi hauran recursos i és el moment d’empoderar el personal, ja que ha estat subjecte a molts anys de pressió. Ens han d’ajudar a liderar la universitat del 2030.

Com li agradaria ser recordada?
M’agradaria ser recordada com una rectora que ha escoltat les necessitats de tot el col·lectiu. Una rectora que de vegades ha pogut donar solucions i d’altres no, però que sempre ha treballat transversalment per les necessitats de la comunitat. Amb eines de transparència, amb objectius clars i coneguts.
Sobretot m’agradaria ser recordada que haver deixat una millora en els llocs de treball. Hem fet un model de plantilla objectiu pel Personal Docent Investigador (PDI). Volem fer el mateix full de ruta pel personal d’administració i serveis. Són el nostre motor i ens ajuden a tirar endavant, hem de lluitar perquè tinguin les condicions laborals òptimes.

Quina sensació té sabent que és la primera rectora de la URV?
No ho sé. He hagut de conviure en un ambient molt d’homes. Ara mateix sóc l’única rectora de totes le universitats públiques catalanes… He sabut defensar els nostres interessos perquè sempre m’han fet costat companys excel·lents. Un dels llegats que podria deixar és aquest trencament del sostre de vidre, que moltes dones vegin que poden arribar allà on jo he arribat. Segur que hi haurà generacions de rectores darrere de la meva. M’agradaria.

S’ha trobat en situacions incòmodes pel fet de ser una dona en un món d’homes?
Com a investigadora ja he viscut en aquest món. El sostre de vidre també està en el nombre de dones que lideren projectes d’investigació. Sempre hem estat en minoria. En molts projectes europeus he estat l’única dona… Tot el temps he lluitat per allò que penso que he de fer. No m’he tallat mai perquè aquell que estigués al meu costat fos un home. En tot moment he dit el que havia de dir, he fet el que havia de fer. Sempre he defensat que els homes haurien de fer un pas al costat quan hi ha un òrgan col·legiat desequilibrat. Hem lluitat perquè les nostres honoris causa siguin visibles, passant d’un 12% a un 21% de dones honoris causa.

Com continuarà treballant aquest repte?
Fa dues setmanes vam tenir una reunió de dones rectores on vaig presentar la nostra estratègia, com la priorització de dones honoris causa. Els hi va semblar una iniciativa molt positiva. Amb la pandèmia, sembla que les dones han compartit més amb els homes, però un cop s’ha acabat tornen als seus rols de cuidadores. Les hem d’empoderar perquè aquest rol el puguin compaginar amb la seva professió. Necessiten acompanyament, un orientador. Hem lluitat des de fa molts anys, però, en canvi, les correccions de les desigualtats són molt lentes.

Què li manca a la URV?
A la URV li manquen recursos. Tant de bo ens donessin molts… Ens manca poder fer una obra per a la Facultat d’Educació i Psicologia. Reclamo recursos per poder-la tirar endavant. Demano recursos per poder tenir una nova Facultat de Medicina, perquè és la més antiga. Reclamo recursos per millorar els edificis que se’ns estan quedant vells. Reclamo recursos per millorar els llocs de treball.

També ens manquen més campus esportius; més implicació de la ciutadania en matèria d’habitatge pels nostres estudiants; un millor transport públic… Vam aconseguir el carril bici, una iniciativa universitària que vam comunicar a l’Ajuntament. Hem de lluitar per més carrils bici que també contribueixen als ODS. Reptes, moltíssims, ganes, també moltes.

Creu que va ser un error disgregar els diferents campus de la URV?
Jo crec que no va ser un error. El model centralitzat és més econòmic i rendible, però un model disgregat té un major impacte en el territori. Tenim estudiants de totes les comarques i pràcticament de tots els pobles. Si no haguessin tingut la universitat tan a prop, probablement això no seria així perquè potser haurien fet el salt a Barcelona.

Passem al tema més candent de l’entrevista: el pàrquing del Campus Catalunya. Com pot ser que una universitat pública tingui una zona d’estacionament privada?
La pregunta és molt bona. Com pot ser que una universitat pública no tingui els recursos per construir els seus centres? Aquesta és la nostra gran demanda, necessitem recursos. Quan es va construir aquest pàrquing, la URV no tenia diners per invertir-hi. Es va haver de buscar una companyia que ho construís. Quan ho va fer es va convertir en l’empresa adjudicatària, perquè havia d’amortitzar la inversió. Hi ha molt de rebombori perquè ens han apujat els preus. He de dir que durant un període la companyia tenia el dret a apujar-ho i no ho va fer fins a un moment on ho van plantejar acumulativament. Ens vam negar, però van reclamar-ho per la via judicial. Ara hem tornat a passar dels dos euros per dia d’estacionament.

Quan ho compares amb la resta de Tarragona, on l’aparcament és penós i costa molt, tenim el pàrquing més econòmic. Hem de veure si podem fer estratègies de subvenció als alumnes que vinguin en cotxe compartit, i apostar molt pel transport públic. Podem visualitzar com ajudar els estudiants amb més necessitats econòmiques per pagar els 40 euros mensuals que pot costar el pàrquing. Realment és el que tenim i competitivament està molt bé d’acord amb el nostre voltant.

Tant de bo l’alumnat pogués venir al campus en bicicleta, seria molt més sostenible. Ens manquen més carrils bici i ho parlarem amb l’Ajuntament.

Es podria negociar una rebaixa del preu o la fi de la concessió?
La concessió és llarga, però el problema el trobaries d’igual manera. El següent arrendatari hauria de treure beneficis. Quan els pàrquings són nostres no tenim vigilants ni les facilitats que hi ha al Campus Catalunya les 24h. Podríem negociar una rebaixa o inclús pensar en ajudes pels estudiants amb més dificultats econòmiques.

Què passarà amb la Facultat d’Educació i Psicologia?
Ja m’agradaria tenir la bola de vidre per saber què passarà (riu). Hem estat parlant amb la Generalitat i totes les universitats hem advertit de problemes amb les infraestructures. Necessitem ajuts per tirar-ho endavant. Hi ha altres fórmules com aconseguir a algú que construeixi l’edifici i després se li pagui un lloguer.

Nosaltres hem començat a treballar una adaptació de la facultat allà on és ara mateix. És un edifici molt vell, hem intentat rentar-li la cara i ara està licitada una millora d’aquell espai ad hoc amb el que ha demanat la comunitat universitària. Aquesta està valorada en cinc milions d’euros. Si volem acabar l’edifici del Campus Catalunya, estem parlant de més de 20 milions d’euros. Són paraules majors.

Volem aprofitar tota la plaça de la Concòrdia (la del Campus Catalunya) gràcies a un projecte d’uns 300.000 euros. Ens permetrà guanyar un espai polivalent esportiu, una zona òptima de pràctiques pels Pataquers, un terreny verd, un petit edifici amb vestuaris on relaxar-se, fer ioga. També recuperaríem els horts socials, que van ser traslladats a Bellissens. Volem fer tot això fins que aconseguim la transformació de la Facultat d’Educació i Psicologia a través dels diners que sempre reclamarem.

Els dos projectes són compatibles?
Evidentment. Tenim esperances en poder fer aquesta transformació en els quatre anys vinents.

Si vostè torna a sortir escollida, aquest projecte tirarà endavant incondicionalment?
Sí, hi ha una primera part de 100.000 euros que ja està adjudicada, però no volíem penjar cap cartell perquè coincidia amb la campanya electoral. El projecte ha comptat amb el vistiplau de tots els degans del campus. Vull dir que s’ha aprovat en consens. En aquesta línia, animo els estudiants a què presentin qualsevol idea perquè podem dotar-la. Quan s’han apropat a presentar-nos un projecte, els hi hem contestat i els hi hem acompanyat quan ha estat possible. Seguirem apostant pels nostres alumnes.

Què proposa en matèria de vida universitària?
Ens manca reactivar la convivència en àmbits socials. La festa és allò que atrau i barreja a gent de diferents campus. El Lletrafest és una iniciativa que ha vingut per quedar-se. Cada any hem de tenir una o dues festes que ens permetin socialitzar i que els nostres estudiants notin que formen part d’una comunitat. Necessitem activitats que generin comunitat universitària. És aquest sentiment de pertinença ‘URV’, la marca per la qual volem apostar.

Creu que les aules haurien de modificar-se per afavorir la comunicació i adaptar-se a les noves metodologies?
Necessitem flexibilitat. Tenim aules que permeten una disposició que afavoreix la comunicació. També tenim d’altres amb bancada fixa. Ens estan demanant que les canviem per cadires que permetin aquesta flexibilitat. Estem en un procés de transformació educativa. Tenim a la Mar Camacho, una experta en el tema. Primer hem de veure si els nostres ambients són els adequats i alhora transformar el professor. Es tracta d’una educació on l’alumne ha de resoldre problemes reals que no se li oblidaran a la vida, en comptes d’aprendre un tema per després fer un examen tipus test.

En quina situació es troba la Vall de l’Hidrogen?
Com a universitat, ens vam posar davant reconeixent que teníem un polígon industrial que era el que emetia més gasos d’efecte hivernacle de tota Espanya. Si no trobàvem una transformació energètica verda, estàvem posant en perill les generacions del futur. Ens vam unir amb tots els agents del territori per posar fil a l’agulla en aquest tema. Hem d’empoderar el territori amb l’hidrogen.

Ara, el projecte també inclou l’àrea metropolitana de Barcelona, així com una setantena de projectes. Tenim un paper d’acompanyar amb el coneixement a totes aquestes idees, però la consecució de la Vall de l’Hidrogen és empresarial. Enagas i Repsol van posar recursos des d’un primer moment per cohesionar les entitats que tenien projectes complementaris, és a dir, no redundants. Companyies del nostre sector ja han tocat fons europeus.

Necessitem un acompanyament i un compromís del Govern. Ha de fer una legislació de renovables que permeti que la Vall de l’Hidrogen sigui una realitat. Sinó, desplegarem una tecnologia d’hidrogen gris, aquell que ve d’energies no renovables. Els passos són massa discrets en aquesta direcció.
Abans, la tecnologia de l’hidrogen es veia massa costosa perquè s’havia d’invertir massa a generar aquest element, però amb la pujada de la llum s’ha tornat molt competitiva. És un projecte de tota Catalunya; això no obstant, el nucli dur de la transformació ha de ser al sud.

Quin és el nivell de prioritat d’aquest projecte?
Màxim. Per a nosaltres és prioritari. És important que Catalunya, col·lectivament, negociï bé els recursos amb Madrid.

PUBLICITAT




REDACCIÓ11 Maig, 2022
5a40dccc-d6d8-4b15-b78a-fb0a49b67a7c-1280x853.jpg

Per primera vegada, tres candidatures aspiren a la rectoria de la Universitat Rovira i Virgili (URV). La primera és la de l’actual rectora, Maria José Figueras, catedràtica de Microbiologia de la URV. D’altra banda, també es presenta Mercè Gisbert, doctora en Ciències de l’Educació i catedràtica en Tecnologia Educativa al Departament de Pedagogia de la URV. La darrera proposta és la de Josep Pallarès, catedràtic d’universitat de Tecnologia Electrònica i professor distingit URV, del Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica (DEEEA). Des de larepublicacheca.cat entrevistarem a totes les candidatures, de manera que tant alumnes com treballadors de la universitat puguin conèixer millor cada opció.

Els comicis, oberts per a tota la comunitat universitària, se celebraran entre el 23 i el 25 de maig i la votació es farà de forma electrònica. El candidat guanyador serà proclamat el mateix dia 25 de maig, si obté el 50% dels vots ponderats. En cas que cap de les tres candidatures aconsegueixi almenys el 50% dels vots ponderats, hi haurà una segona votació entre l’1 i el 3 de juny, a la qual només podran concórrer els dos candidats que hagin rebut més suports en la primera volta.

PUBLICITAT




REDACCIÓ9 Març, 2022
962ba070-ef94-46f9-98ea-48247235028a-1280x960.jpg

Els Clubs Rotary Amistat HispanoMarroquí i de Reus van commemorar de forma especial el Dia Internacional de la Dona

En aquest sentit, les dues entitats solidàries van organitzar un sopar a El Círcol amb dues convidades de luxe que van esdevenir les grans protagonistes de la vetllada: la (primera) rectora de la Universitat Rovira i Virgili, Maria José Figueras, i la primera presidenta d’El Círcol, Patrícia Tarradelles.

Després de l’àpat, les dues dones van explicar la seva reconeguda trajectòria en un món dominat pels homes. 

Figueras, per exemple, va expressar que la seva irrupció a la cúpula universitària de Tarragona ha ajudat que moltes més dones puguin accedir a aquesta esfera. Tarradelles, per la seva part, va transmetre la pressió que sentia quan es va convertir en la primera dona dins d’una junta d’El Círcol.

Les dues van coincidir que el sostre de vidre és més fàcil de trencar quan una dona ja és dins de l’alt estament d’una institució. Aquest fet pot ajudar a fer que més dones el puguin trencar, equilibrant la societat de mica en mica.

Un altre aspecte que van relatar de la mateixa manera és la disparitat d’oportunitats entre els dos gèneres. Hi ha més dones cursant graus, però els homes ocupen la majoria d’alts càrrecs a les universitats. En el cas d’El Círcol, van caldre uns 100 anys perquè una dona pogués ser-ne membre i, de retruc, presidenta.

En definitiva, el seu repàs va servir per valorar la feina obstaculitzada amb la qual es troben les dones dia rere dia. No obstant, també fou una lliçó sobre persistència i canvi. I és que les dones poden arribar allà on es proposin, trencant els sostres de vidre que faci falta i contribuint a la igualtat efectiva. Totes dues han rebutjat les ‘quotes’ femenines, ja que l’important és arribar per mèrits propis.

D’altra banda, el president del Rotary Amistat Hispano-marroquí, Ricard Checa, va demanar un minut de silenci en honor al patiment del poble ucraïnès. “En nom de les víctimes i de tots aquells que estan lluitant per la nostra seguretat, felicitat i futur”, va apuntar Checa. Aquest moment de respecte va ser secundat per tota la sala, finalitzant amb un emotiu aplaudiment.

Pel que fa al president de Rotary reusenc, Francesc Català, aquest es va comprometre a ampliar el nombre de dones al seu club.

VÍDEOS


PUBLICITAT



REDACCIÓ26 Maig, 2021
foto_3555926.jpg

María José Figueras (Imatge d’arxiu)

La rectora de la Universitat Rovira i Virgili (URV), María José Figueras, preveu que la normalitat torni a les aules de cara al curs vinent. Així ho exposa en una entrevista a Tarragona Ràdio, on també ha explicat que els exàmens finals d’aquest any podran ser completament presencials. D’altra banda, Figueras ha celebrat la confecció del nou Govern i l’elecció de Gemma Geis com a consellera d’Universitats.

No obstant, la rectora reclama més recursos per aquestes institucions, així com per les seves àrees de recerca i investigació. De fet, ha recordat que tenen el pressupost congelat des del 2017 i que des del 2010 estan patint pèrdues que arriben als 230 milions d’euros pel conjunt de les universitats.

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Maig, 2021
Presentació-de-la-Vall-dHidrogen-Verd-Catalunya2-1280x775.jpg

Més de 130 entitats han mostrat el seu suport al projecte de la Vall d’Hidrogen Verd de Catalunya, una iniciativa impulsada per la Universitat Rovira i Virgili (URV) amb la finalitat d’assolir una transició energètica i econòmica i sostenible. La demostració de suports s’ha efectuat aquest migdia al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, on s’han reunit les figures més importants de la proposta. A grans trets, la Vall de l’Hidrogen de Catalunya pretén renovar sectors com la indústria química, mantenint i creant milers de llocs de treball i assegurant la transició energètica, un fet obligatori de cara a l’Agenda 2030 i l’any 2050, quan la Unió Europea es proposa assolir la neutralitat climàtica amb aquest element.

Pere Aragonès (esquerra) i Pau Ricomà

L’esdeveniment de presentació, on també s’ha signat un memoràndum, ha comptat amb multitud de representants de cada entitat col·laboradora, entre els quals destaquen la rectora de la URV, María José Figueras; el vicepresident en funcions de president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès; l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà; la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó; el president de Repsol, Antoni Brufau; el president d’Enagas, Toni Llardén; el conseller d’Empresa, Ramon Tremosa; el president de l’Associació Empresarial Química de Tarragona, Rubén Folgado; el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Ma. Cruset; la vicepresidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Montserrat Ballarín; i el conseller de Territori, Damià Calvet.

VÍDEOS



PUBLICITAT


REDACCIÓ30 Abril, 2021
Marina-Subirats-doctora-honoris-causa-URV.png

Marina Subirats ha esdevingut una pionera i un referent en l’impuls de les polítiques d’igualtat, tant per la seva recerca en sociologia de l’educació i de la dona, com per la seva gestió a favor del servei públic i polític.

Investida aquest migdia doctora honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili, ha exercit de directora de l’Institut de la Dona del Ministeri d’Assumptes Socials, de membre de la Comissió d’Igualtat d’Oportunitats de la Unió Europea, de regidora d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona i de membre del Consell Escolar de l’Estat, entre altres càrrecs.

Gràcies als treballs d’investigació de la doctora Subirats, comptem amb els fonaments teoricopràctics per establir polítiques de paritat. L’eminent sociòloga va iniciar la seva recerca centrada en l’educació i la desigualtat de les dones, a partir de 1976, quan el moviment feminista va prendre embranzida a l’Estat espanyol. “Llavors no sabíem res; vam ser una generació sense mestres”, ha afirmat Marina Subirats en el seu discurs d’investidura, per a qui la implantació de l’escola mixta va plantejar nous reptes de coneixement: entendre com es fa a les aules la transmissió inconscient dels gèneres. A través de l’estudi del llenguatge, l’ús dels espais i el material escolar dels centres educatius, la sociòloga va constatar com l’escola mixta seguia discriminant nenes i noies, i imposava un model de comportament rígid i exigit als nois.

Tot i l’evolució dels gèneres en els darrers anys, per a la doctora Subirats la solució per aconseguir un veritable estadi d’igualtat entre dones i a homes és la dissolució i la desaparició dels gèneres: “Desfer els models de comportaments, aspectes i prescripcions assignats a homes o a dones en funció del seu sexe i acceptar que tothom pot accedir a tots els rols de gènere, sense les limitacions que aquests imposen”. En aquesta línia, Joan Martí, filòleg i antic rector de la URV, i que ha estat el padrí de la distingida, ha destacat en la seva laudatio que els raonaments de Subirats “mai cerquen la culpabilització de ningú” i “mai no exclou l’home com a col·laborador imprescindible en el procés d’alliberament”.

Marina Subirats es va formar a la prestigiosa Escola Pràctica d’Estudis Superiors de París, actualment coneguda com a Escola d’Estudis Superiors en Ciències Socials, sota el guiatge d’alguns dels millors sociòlegs contemporanis, com Alain Touraine o Pierre Bourdieu. Durant la seva formació a França, a la segona meitat dels anys 60, Subirats va viure un gir de pensament sociològic molt intens que va fixar les seves bases de recerca en l’educació i en les classes socials, “un tema inacabable, que ha estat silenciat en els darrers quaranta anys per raons polítiques”, ha dit la sociòloga, però sobre el que ha seguit treballant.
Alguns dels seus treballs més destacats són l’Enquesta Metropolitana, una anàlisi empírica de la transformació social fet a través de l’Institut d’Estudis Metropolitans entre 1986 i 1990, i el llibre Rosa y Azul. La transmisión de los géneros en la escuela mixta, publicat el 1988 i una de les seves obres més citades. Ha estat distingida amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el Premi Catalunya a la Sociologia de l’Associació Catalana de Sociologia, i també és doctora honoris causa de la Universitat de Valladolid.

Tres doctores honoris causa
La rectora de la URV, María José Figueras, ha destacat durant l’acte d’investidura el fet que els tres últims conferiments del títol de doctorat honoris causa han estat a dones: la pilot Bettina Kadner, la pedagoga Pilar Benejam i Marina Subirats. “És una qüestió de justícia”, ha dit la rectora, que ha afegit que la desproporció de doctores honoris causa “no respon a la realitat, ni d’abans ni d’ara”. Entre el 1994 i el 2018, només cinc dels 43 doctorats honoris causa concedits a la URV van ser atorgats a dones, quelcom que l’actual direcció de la Universitat ha volgut començar a esmenar.

La rectora també ha posat en relleu la proximitat de la URV amb la doctora Subirats, que forma part del consell assessor de l’Observatori de la Igualtat de la Universitat des de la creació de la unitat l’any 2008. Subirats ha participat en conferències i actes organitzats a la Rovira i Virgili i ha contribuït amb els seus coneixements “a fer funcionar millor les eines de què disposem a la URV per fer efectiu el principi d’igualtat”.

Marina Subirats, abans de ser investida doctora honoris causa, signa el llibre d’honor de la URV, acompanyada de María José Figueras, rectora de la URV, i el seu padrí d’investidura, Joan Martí.
La mateixa Subirats ha explicat que la URV no és l’únic vincle que té amb el territori tarragoní. La sociòloga ha explicat que se sent especialment lligada al Priorat, concretament a Poboleda, d’on prové la seva família materna i on considera que hi té “el seu poble”, tot i que ella va néixer a Barcelona. A més, la seva família paterna també té els seus orígens a Freginals, a la comarca del Montsià.

L’acte d’investidura de la doctora honoris causa s’ha celebrat per primera vegada en la història de la institució de forma híbrida, amb una petita representació presencial al Paranimf, i una part majoritària de l’assistència, en línia. No obstant això, ha estat un esdeveniment ple de moments de complicitat i mostres d’estima, com quan el padrí de la doctora honoris causa, Joan Martí, li ha dedicat la cançó popular italiana Bella ciao, que parla de les dificultats de les dones treballadores dels arrossars; també la salutació sorpresa que el ministre d’Universitats, Manuel Castells, ha volgut enviar a Marina Subirats, amb qui ha treballat estretament i a qui ha descrit com “una inspiració fonamental per a les investigadores i per a les polítiques feministes” i de qui ha destacat la “qualitat empírica” de la seva feina.

PUBLICITAT


REDACCIÓ9 Març, 2021

La Universitat Rovira i Virgili va commemorar el 8M, Dia Internacional de la Dona, amb – entre altres – una declaració institucional on la rectora, Maria José Figueras, anunciava les guanyadores de la Distinció Maria Antònia Ferrer. En aquesta línia, les distingides són les metgesses María José Sáenz i Lourdes Franco, del CAP de Deltebre i CAP d’Amposta, per la seva recerca en malalties de gènere, com la fibromiàlgia, així com la feminització del consum de benzodiazepines.

El jurat ha valorat positivament el fet que les dues professionals mèdiques no només fessin recerca, sinó també acció social amb impacte, creant entre d’altres un grup d’ajuda permanent, anomenat “La millor pastilla ets tu”. Aquest està format per dones amb malalties cròniques. A causa de les restriccions de la COVID-19, l’acte presencial d’atorgament de la distinció es realitzarà més endavant.

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Març, 2021

L’Ajuntament de Vila-seca ha commemorat el 8M, Dia Internacional de la Dona, amb l’anunci de les guanyadores dels Premis Maria Elena Maseras. La rectora de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Maria José Figueras, juntament amb l’alcalde del municipi, Pere Segura, ha estat l’encarregada de donar a conèixer a les premiades: Anna Sospedra, Teresa Buey i Xavier Cela. 

En aquesta línia, els títols dels treballs són “Doblement oblidades. Les dones espanyoles i la seva col·laboració en l’esforç de guerra de les Brigades Internacionals”; “Sua pecunia fecit: dedicantes femenines de homenajes estatuarios en Tarragona” i “Masculinitats (In)habitables. Transaccions, gènere i patiment mental entre els adolescents i joves”. 

Durant l’acte institucional, l’alcalde de Vila-seca ha insistit en “les dificultats que sempre han patit les dones per arribar a la igualtat”, fet que, juntament amb el seu talent, “les fa excepcionals”. “Encara ens queda molt per arribar a la igualtat, només ho aconseguirem a través de la pedagogia, un marc normatiu  i el control del llenguatge”, exposava el batlle. 

A banda, amb motiu del Dia Internacional de les Dones, enguany el consistori, juntament amb les entitats de dones del municipi, ha produït un vídeo biogràfic de la figura de M. Elena Maseras, que ha estat dirigit per Elisabeth Quevedo, juntament amb la companyia ‘Se’ns va l’olla Teatre’. La peça audiovisual ja es pot gaudir al canal YouTube de l’Ajuntament.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter