Arxius de eleccions | Diari La República Checa

REDACCIÓ25 Abril, 2021
Pere-Aragonès.jpeg

Aragonés amb Laura Borràs

El candidat d’ERC a presidir el govern de la Generalitat, Pere Aragonès, té clar que no vol que es repeteixin eleccions autònomes. Per aquesta raó, en una entrevista a l’Ara, ha avançat que “si l’1 de maig no hi ha acord haurem d’explorar altres vies alternatives”.

“Si l’1 de maig no hi ha acord per fer aquest Govern ampli haurem d’explorar altres vies alternatives i no ens vegem forçats a una repetició electoral” ha assenyalat el candidat republicà.

“Jo no vull un govern d’ERC en minoria. Crec que és millor un govern que tingui un pes parlamentari més gran, et dóna més estabilitat. Però si ara treballem i avancem com hem d’avançar no haurà d’haver cap impediment perquè abans de l’1 de maig puguem tenir un acord”, ha apuntat.

Tot i que Pere Aragonès hagi plantejat “altres vies” per evitar una repetició electoral, el candidat a presidit l’executiu català ha reiterat que “volem un acord i un govern amb JxCat i que es produeixi quan més aviat millor” i ha insistit que “sí hi ha voluntat podem tenir acord aquest mes d’abril”.

Aragonès, sobre paper del Consell per la República, ha manifestat que “el Govern és qui ha d’assumir” la responsabilitat de liderar el procés amb una estratègia acordada amb el conjunt de l’independentisme.

PUBLICITAT


REDACCIÓ13 Abril, 2021
josep_costa.jpg

L’exvicepresident del Parlament Josep Costa ha assegurat aquest dimarts que si el preu de formar Govern és “enterrar definitivament l’1-O”, és preferible que es repeteixin les eleccions a Catalunya.

En declaracions a Catalunya Ràdio, Costa ha subratllat que la majoria independentista en el Parlament “s’ha de traduir en alguna cosa” diferent a “gestionar una autonomia” perquè “no és el que la gent ha votat”.

Josep Costa

Costa va ocupar el número 17 en la llista de JxCat per Barcelona en les passades eleccions en el Parlament i, després de renunciar al seu escó, es va reincorporar al seu càrrec de lletrat a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i al seu lloc de professor a la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Al llarg de la passada legislatura, Costa va protagonitzar nombrosos desacords amb el president del Parlament, Roger Torrent, per exemple per la publicació de resolucions que podien col·lisionar amb el Tribunal Constitucional (TC) o els escons dels presos i del president Quim Torra.

“Si per alguna cosa he sortit decebut és per que se m’hagi arrossegat a aquest fanguer partidista”, ha dit Costa avui sobre aquest tema.

I ha afegit que l’escenari postelectoral no l'”anima” a continuar en la primera línia de la política catalana, que considera que està “en un atzucac”.

Costa creu que les estratègies independentistes que defensen ERC i JxCat “són incompatibles”: “No diria la veritat si dic que sóc optimista”.

A més, ha apuntat que “investir un Govern en minoria” no seria “donar traducció política a una majoria independentista de més del 50% del 14F”, en referència a la possibilitat que JxCat faciliti la investidura de Pere Aragonès i passi a l’oposició.

“El país necessita un Govern i necessita estar ben administrat i ben gestionat. Però si el preu és enterrar definitivament l’1-O, crec que això és pitjor que unes eleccions”, ha dit.

 PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Febrer, 2021
Foto-1-Parlament-BONA-1280x854.jpg

Amb els primers sondejos damunt la taula, on es preveu que Esquerra Republicana de Catalunya guanyaria en escons i el PSC en vots, es comença a fer comptes i a veure qui suma. Els nacionalistes catalans i els nacionalistes espanyolistes intenten donar tombs a les possibles aritmètiques.

El cert és que les formacions independentistes ja experimenten tota mena de sumes per saber si és possible revifar el procés sobiranista. De moment, i seguint els sondejos de la televisió pública catalana, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, CUP i PDeCAT sumarien un màxim de 80 escons. La cambra catalana, ubicada al Parc de la Ciutadella, alberga 135 diputats.

La resta dels partits no sumarien per constituir un govern que pugui fer ombra a un executiu controlat i sostingut per les forces independentistes.

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Febrer, 2021
urbana_2.jpg

La situació és molt atípica. Són unes eleccions enrarides. El temps tampoc ajuda a quedar-se massa temps al carrer petant la xerrada. Aquest matí, un cop resolts els dubtes i la problemàtica de la constitució de les meses, els electors han pogut entrar als col·legis per exercir el seu dret constitucional.

Les cues es fan notar, però la sensació és diferent. Hi ha un silenci i un rum rum que denota que vivim una situació diferent, excepcional. És la primera vegada en la nostra democràcia que anem a votar amb mascareta. Alguns dels votants es presenten amb doble mascareta i amb pantalla facial.

De les 9 a les 12 tenien preferència la gent gran, la més vulnerable. De les 19 a les 20h, votaran les persones infectades per la Covid o en quarantena. En aquesta franja horària, els membres del col·legi electoral hauran d’incrementar les mesures de seguretat. Hauran de fer servir equipaments de protecció individual, guants, pantalles i mantenir la distància de seguretat.

El coronavirus és el gran protagonista d’aquesta jornada electoral. La incertesa també. A hores d’ara són molts els electors que no saben a qui votar i molts que no sortir de casa per exercir aquest dret.

El divorci entre polítics i ciutadans i un projecte de país engrescador fan que l’abstenció guanyi adeptes. De fet, la totalitat dels candidats a la Presidència de la Generalitat convida els ciutadans a no quedar-se a casa i anar a votar.

Un cop a l’interior dels col·legis electorals tothom cerca les butlletes dels partits que volen que conformin l’arc parlamentari. Una dada que no passa desapercebuda és la joventut dels membres de les meses. Són realment molt joves. Les mesures anticovid enrareixen l’acte. A les entrades hi ha disponible gel hidroalcohòlic.

Abans de dipositar la butlleta a l’urna, els votants han d’una passejada, tota ella dibuixada amb tanques. Alguns presidents de la mesa demanaven a l’elector que es baixés un moment la mascareta per certificar la identitat que consta al DNI que havia estat deixat en una safata. No hi ha cap contacte. Ni per dipositar el sobre amb la butlleta.

Després de votar, els electors han d’abandonar el local per una altra porta, fet que impossibilita les trobades poc recomanables. Les cues són intermitents. A l’hora de dinar, els membres de les meses tenien moments de relaxació.

Els que no paren de donar tombs són els que fan d’apoderats. Miren el volum de vots dipositats i consulten, a les entrades, les taules on estan les paperetes. Aquests són conscients que els seus candidats s’hi juguen molt.

En aquestes eleccions tot està en obert. No només qui les guanyarà, però també qui governarà Catalunya. El poble està decidint, caldrà veure la interpretació dels polítics a la voluntat ciutadana. El secret s’anirà esvaint a partir de les 20h30.

PUBLICITAT


REDACCIÓ10 Febrer, 2021
foto_3601637.jpg

El candidat de Cs a president de la Generalitat, Carlos Carrizosa, ha tret importància al fet que dos dels regidors del partit a l’Ajuntament de Tarragona, Sonia Orts i José Luis Calderón, hagin abandonat la formació.

En declaracions a la premsa durant un acte de campanya a Tarragona, Carrizosa ha contraposat aquestes baixes i la de Rubén Viñuales, que va ser portaveu municipal i s’ha incorporat al projecte del PSC, als fitxatges que Cs ha fet per a les eleccions del 14 de febrer, com la de la tertuliana Anna Grau a Barcelona, la metgessa Heydi Hernández a Lleida i a Tarragona l’advocat Pere Lluís Huguet (regidor a Salou).

El presidenciable ha destacat “la salut del projecte” de Cs, que ha definit com a “centre liberal moderat” i defensor “sense complexos” de la Constitució i de l’Estatut. Així mateix, ha dit que el seu és un partit “lliure de corrupció” i que “és de fiar”. “Hi ha persones que se’n van però moltes que vénen”, ha conclòs.

PUBLICITAT


REDACCIÓ10 Febrer, 2021
viñuales_sonia.jpg

“Em sento enganyada i decebuda. He intentat que Ciutadans canviï, però Ciutadans no canvia”. Aquesta és una de les raons donades per Sonia Orts per abandonar el partit d’Inés Arrimadas i anar-se’n al Grup dels No Adscrits de l’Ajuntament de Tarragona. L’exregidora taronja i el seu company José Luis Calderón a partir d’ara compartiran despatx, però actuaran ‘individualment’ en la seva actuació política.

Sonia Orts lamentava en la seva carta de dimissió que “Ciutadans mai no ha fixat la seva mirada a Tarragona ni al món local”. Aquest és un dels motius que han empès la regidora al Grup dels No Adscrits. “Ciutadans no reacciona, no ha valorat ni ha invertit temps ni recursos en la meva ciutat, Tarragona, ja que la seva única prioritat és a escala nacional”, ha dit Orts.

Per tot això, l’exregidora taronja assegura que el proper diumenge, i per coherència, no votarà a Ciutadans. Anirà a votar? La resposta és afirmativa. L’exrepresentant de Ciutadans considera que exercir el dret de vot és una obligació democràtica. No obstant això, no revela a quina candidatura farà confiança.

Per dissipar especulacions i rumors, Orts avança que “tampoc votaré al PSC”, el partit on és número dos l’exlíder de Ciutadans a Tarragona i amic personal de la regidora. “Aniré a votar, però no a Ciutadans”, remarca.

PUBLICITAT


REDACCIÓ7 Febrer, 2021
foto_3596666.jpg

Les eleccions al Parlament del 14-F arribaran just 13 mesos després de l’explosió a l’empresa IQOXE de la Canonja que va causar tres morts. Un sinistre que va obrir un debat social sobre la seguretat a la petroquímica de Tarragona i va generar pèrdua de confiança de la ciutadania vers aquesta indústria. Amb una investigació judicial encara en marxa, el retorn del Plaseqta a la demarcació i després d’haver-se fet una comissió d’estudi al Parlament sobre la seguretat al complex, les formacions defensen unànimement que calen més mecanismes per incrementar la seguretat. És a l’hora de concretar les mesures quan apareixen els matisos.

La petroquímica és segura? La majoria dels partits opinen que sí. JxCat, PDeCAT, VOX i PSC són els que n’estan més convençuts. El cap de llista per Tarragona de JxCat, Albert Batet, i del PDeCAT, Marc Arza, expressen “amb rotunditat” que les companyies no són un perill. Batet posa en valor “els esforços” que han fet les empreses, que afirma “treballen amb qualitat”. Arza defensa que “la majoria” de les firmes “tenen uns índex d’accidents baixíssims” i considera que la societat està “condicionada” per l’explosió a IQOXE.

En aquest sentit el discurs del número 2 de Vox, Sergio Macián, és força similar, ja que opina que el sinistre que va causar la mort de tres persones “va ser un fet aïllat” i creu que “no es pot criminalitzar tota la indústria per un fet puntual” perquè “genera molts llocs de treball”. La cap de llista del PSC, Rosa Maria Ibarra, indica que “en tota activitat humana hi ha accidents”, però que la química “ha demostrat que és segura”.

Amb menys contundència s’expressa la cap de llista d’ERC a la demarcació, Raquel Sans. D’entrada afirma que “no és segura”, però ràpidament matisa que “no ho és cap indústria”. “El risc zero no existeix, ni a la petroquímica de Tarragona ni a cap indústria. Nosaltres el que hem de fer és que -el risc- tendeixi a ser el mínim possible”. En una línia semblant s’expressa el seu homòleg de Cs, Matías Alonso, que lamenta que en el darrer any hi ha hagut “diversos accidents molt greus” tot i que no creu que sigui una indústria “insegura”.

Qui no està d’acord en que la indústria petroquímica sigui segura és la CUP. La cap de llista per Tarragona, Laia Estrada, manifesta que el complex ja va néixer “envoltat de corrupció en ple franquisme i segueix envoltat de corrupció, opacitat, connivència política i amb els mitjans de comunicació i impunitat”. En la seva opinió tots aquests elements posen en perill la ciutadania i el medi ambient. “No pot ser que s’infantilitzi la població cada vegada que hi ha fuites o males olors”, defensa. Estrada sosté que actualment no hi ha “una legislació prou estricta en matèria de seguretat laboral i industrial” ni tampoc una bona fiscalització per part de l’administració.

Canvi de paradigma
Les formacions són conscients que l’explosió a IQOXE ha canviat la percepció de la ciutadania -especialment de la que viu a tocar dels polígons-, que ha sortit al carrer per reclamar més mesures de seguretat a l’interior de les companyies, més informació de què passa als polígons i més formació sobre com actuar en cas d’accident.

Aquest nou escenari “preocupa molt” la candidata del PP, Inma Rodríguez. “La ciutadania està preocupada, com és lògic, i els veïns estan atemorits”, indica. Però creu que la desconfiança, més que cap al propi polígon “s’ha de generar cap als responsables polítics” perquè durant el darrer any considera que “la Generalitat no ha fet res” per millorar la situació.

És en aquest punt quan es fan evidents les diferències entre els partits que han format part de l’executiu –JxCat, ERC i PDeCAT, en menor mesura- i la resta. Els primers defensen la feina feta mentre que els grups de l’oposició retreuen la manca d’acció a l’hora de trobar solucions per millorar la seguretat industrial, laboral i exterior. A la vegada, adverteixen que el retorn del Plaseqta a la demarcació és insuficient si no es dota de recursos econòmics. “El que s’ha fet és canviar els acrònims, de Plaseqcat a Plaseqta. Quan hi ha un problema la Generalitat el passa als ens locals. Em sembla indignant que en un any no s’hagi fet cap simulacre de sirenes”, assevera Rodríguez. Les crítiques al Govern per les declaracions del conseller d’Interior, Miquel Sàmper, en les quals afirmava que no hi havia diners per fer la xarxa perimetral de sensors, són clares per part de PSC, PP, En Comú Podem, CUP i Cs.

Amb tot, hi ha consens al voltant d’implementar les mesures que els grups van acordar a la comissió del Parlament. Entre aquestes hi havia una manera diferent de gestionar les emergències, bunqueritzar les sales de control, fer més simulacres i donar millor formació i informació a la població. La CUP, PSC, Cs o ECP van més enllà i demanen que s’escolti més els sindicats i s’incrementi la presència de la inspecció de treball: “S’ha d’anar a aquestes empreses per saber si compleixen una sèrie de mesures tècniques”, apunta Jordi Jordan, cap de llista dels comuns a la demarcació. Des de Cs, Matías Alonso reclama que l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) faci un pas endavant i “a més de ser un lobby representatiu també tingui un mecanisme de millora continua i de la seguretat de les indústries”.

En els darrers mesos també s’ha parlat força de l’impacte mediambiental que tenen les empreses químiques. La CUP defensa que es faci un estudi independent de la qualitat de l’aire, especialment al polígon sud, mentre que la candidata socialista remarca la “necessitat d’incrementar la xarxa d’estacions de mesurament d’emissions i els Compostos Orgànics Volàtils que s’analitzen” i reclama que es reactivi la Taula de la Qualitat de l’Aire.

Finalment, els partits estan d’acord en la necessitat que la indústria química evolucioni cap a un model més sostenible i que això garanteixi el seu futur al Camp de Tarragona. ERC, JxCat i PDeCAT parlen obertament de l’hidrogen verd com el vector que ha de permetre la transició energètica de la indústria en els propers anys, mentre que en aquest àmbit la CUP reclama “taules de treball amb els diversos agents” de la societat “per analitzar diferents propostes”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ6 Febrer, 2021
urnes-1280x960.jpg

L’Ajuntament de Salou ha fet una crida a voluntaris per formar part de les meses electorals amb motiu de les eleccions al Parlament del 14-F.

Segons informa l’Ajuntament, els electors del municipi que vulguin formar part de les meses de forma voluntària han d’enviar un correu electrònic a l’adreça voluntaris@salou.cat.

Els interessats han de facilitar el seu nom i cognoms, l’adreça i un número de telèfon, i caldrà que adjuntin una imatge del seu document d’identitat.

L’Ajuntament indica que el voluntariat quedarà a disposició de la Junta Electoral competent per si acorda fer ús d’aquest sistema per tal de constituir les meses.

PUBLICITAT


REDACCIÓ27 Gener, 2021
foto_3749147.jpg

El vicepresident del Govern amb funcions de president i candidat d’ERC, Pere Aragonès, proposa a la resta de partits arribar a un acord perquè només assisteixin presencialment als mítings les persones del mateix municipi.

Pere Aragonès, en roda de premsa

En una entrevista a ‘La Xarxa’, Aragonès ha avançat que la seva formació plantejarà aquesta proposta a la taula de partits que es reuneix demà dijous, el dia que comença la campanya del 14-F.

“Els de fora el municipi que es connectin a través d’internet. Així evitarem una batalla judicial i fem un acord de sentit comú entre forces polítiques. Estic convençut que els altres partits hi estaran d’acord”, ha conclòs.

PUBLICITAT


REDACCIÓ26 Gener, 2021
rocio-monasterio-vox-1280x720.jpg

Monasterio diu que no donaran suport al PSC

La portaveu de Vox a l’Assemblea de Madrid, Rocío Monasterio, ha assegurat que el partit d’ultradreta no facilitaria una investidura del candidat del PSC al 14-F, Salvador Illa. “En cap moment afavorirem una investidura de qui és soci del colpisme”, ha afirmat aquest dimarts al matí en una entrevista a ‘TVE’.

El secretari general de la formació, Javier Ortega Smith, va dir divendres en una entrevista a ‘Ok Diario‘ que la facilitaria “perquè no governin els colpistes”, però Vox ho ha rectificat. “Que perdin tota la il·lusió”, ha dit Monasterio al PSC. “Mai serem socis indirectes dels enemics d’Espanya”, ha insistit.

Monasterio ha afirmat que en una piulada a Twitter de divendres al vespre Ortega Smith ja va dir que Vox mai ho facilitaria i deia que “PSC i ERC són socis en el Front Popular”.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter