REDACCIÓ
Jordi Salvador ha deixat de ser secretari general de la UGT a Tarragona per dedicar-se a la política activa com a diputat al Congrés. Anava com a independent a la llista d’ERC, tot i que els convergents el volien ‘fitxar’. Salvador, doctor en Antropologia, promet esforçar-se per no decebre la gent que li va fer confiança. Diu que no troba a faltar e despatx de la UGT, però no deixarà de ser mai sindicalista.
REPUBLICA CHECA – Dues paraules per definir el moment que està vivint?
JORDI SALVADOR – Il·lusió i orgull.
RC – Diu que ha arribat l’hora de la prova del cotó fluix… Què vol dir exactament?
JS – Hi tinc clar que no aniré mai contra els interessos dels treballadors, de la gent gran, dels autònoms. Nu vull ser un miserable.
RC – Com?
JS – Si es tracta d’una proposta que beneficiï el 99 per cent de la població la votaré, però si només és avantatjosa per l’u per cent, és obvi que no hi estaré d’acord i no penso donar-li suport.
RC – Aniria en contra la disciplina de vot del seu partit?
JS – Sí. No crec en la disciplina del partit i a més vaig com a independent. Un exemple podria ser donar suport a la implicació d’Espanya en guerres internacionals.
RC – I que pensa d’això ERC?
JS – Suposo que saben a qui han triat. Hi ha coses que són valors d’esquerra i de país que són inviolables.
RC – Durant la presentació de la seva candidatura a la premsa va prometre no ser un ‘diputat florero’… Què vol dir en la practica?
JS – No aniré a aixecar al braç. Aniré a pensar, reflexionar i a actuar amb criteris molt clars.
Viatge a Ítaca
RC – De moment, és gairebé impossible dir qui formarà govern ni quins pactes hi haurà… Vostè s’atreveix a avançar algun escenari?
JS – El que està passant ara ho comparo amb el Viatge a Ítaca de Lluis Llach. Tot està en obert. No obstant això, no podem oblidar que el PP té majoria absoluta al Senat i això permet que puguin boicotejar qualsevol proposta que surti. Per aquesta raó intueixo que serà impossible un govern d’esquerres.
RC – Veu factible un pacte PSOE/PP…?
JS – Crec que seria la mort definitiva dels socialistes. Un pacte entre PSOE i PP no pot ser bo per la classe treballadora.
RC – Uhmm… beneficiaria el PP i condemnaria de per vida el PSOE…?
JS – Els grecs ja ho van fer. Un partit va decidir auto emular-se per salvar el país. Ja tindrem temps d’anar veient-ho. A Espanya no el veig…
Tractament feudal 
RC – Ha passat de ser el secretari general d’UGT a Tarragona per passar a ser ‘Su Señoria’…
JS – Això de ‘Su Señoria’ em sona a quelcom anacrònic i feudal. No m’imagino tractar ningú en aquests termes, però si a algú li fa gràcia, endavant. Jo no ho faré. Mal aniria si canviés el meu discurs i els meus valors. La gent m’ha votat per allò que puc fer i no per anar improvisant.
RC – El veurem amb corbata?
JS – No. Mai
RC – Què farà per no defraudar la gent que li va fer confiança?
JS – Ser coherent. No votar cap llei que vagi en contra de les persones o que afavoreixi l’oligarquia capitalista i financera. No em veig votant a favor d’una amnistia fiscal o d’una llei mordassa. Si fes això seria un miserable.
RC – A qui va trucar un cop tenia clar que anava al Congrés…?
JS – A la meva mare. Penso que li feia molta il·lusió que el fill d’una treballadora del Carrefour i de la ‘Xisqueta’ que fregava les escales arribés al Congrés dels Diputats. No vinc de la casta…
RC – Està d’acord amb aquesta expressió?
JS – No pertanyo a la casta, però és veritat que existeix.
No era un salt al buit
RC – Has plorat durant la campanya o després de conèixer el resultat electoral?
JS – M’he emocionat molts cops.
RC – Ha pensat mai, en algun moment, engegar-ho tot a rodar?
JS – No. Ans el contrari. Era una aposta feta amb coneixement de causa. No era un salt al buit.
RC – Què portarà a la maleta cap a Madrid?
JS – Els valors i la defensa del catalanisme i la lluita de la classe treballadora.
RC – El nacionalisme…
JS – No faré improvisacions. He llegit i he estudiat molt sobre qüestió. Sóc doctor en Antropologia. Sobre el moviment obrer també sé algunes coses. He après molt per no tenir contradiccions i que no fos un improvis. No és una vanada d’un dia. Porto maduració personal i ideològica.
RC – Quines són les línies vermelles?
JS – Vull tornar a Tarragona i que la gent em reconegui. Poso a LA disposició de la gent la meva experiència, dedicació, treball i honradesa. ERC ha confiat en mi i no penso defraudar-la.
RC – Els barons del partit han abdicat a favor de la regeneració…
JS – ERC ha fet una aposta generosa en els independents. A gent del partit no ha volgut cadires perquè sí i això l’honora com a partit. No m’imagino aquesta generositat en altres partits.
No sóc de Junts pel Sí
RC – Podria haver estat diputat de Democràcia i Llibertat?
JS – No. No. Rotundament no. No sóc de DL ni de Junts pel Sí, Era un moment històric però no m’hi sentia còmode.
RC – On creu ser més útil al Parlament de Catalunya o al Congrés?
JS – Als dos llocs, però crec que sóc més útil a ERC i no a Junts pel Sí. I deixem-ho aquí. Sóc d’esquerres. Convergència i ara Democràcia i Lleibertat (DL) tenen un model social i econòmic que no comparteixo.
RC – En què es fixava durant la campanya tenint en compte que no és un professional de la política…
JS – En la meva gent. No malgastava energies amb els meus adversaris.
RC – El veurem parlant amb els ciutadans o només es farà notar en les campanyes electorals?
JS – Vull escoltar la gent tal com he fet durant els anys que vaig ser secretari general d’UGT.
RC – Quines són les necessitats més immediates de la ciutadania?
JS – Fa falta treball i digne. Sense això no hi ha res més. No pot haver-hi cap inversió si no té un retorn en forma d’ocupació i benestar social. Crec que és un delicte continuar construint línies d’AVE per servir a 30 passatgers. Hem de vigilar molt més els diners públics. No són confetis. Hi ha gent que malgrat que tenir feina no arriba a final de mes. Les lleis han de millorar la vida de la gent. Hem de revisar el pressupost militar.
RC – Una promesa…
JS – No votar mai una llei que vagi en contra de la classe treballadora.
No trobo a faltar la UGT
RC – Trobes a faltar la UGT?
JS – La veritat és que no. No trobo a faltar la responsabilitat sindical, però porto el carnet a la butxaca. Seré sempre sindicalista.
REDACCIÓ
