Arxius de congrés dels diputats | Diari La República Checa

REDACCIÓ6 Maig, 2021
20201020_FB.jpeg

Ferran Bel (imatge d’arxiu)

El portaveu del PDeCAT al Congrés dels Diputats, Ferran Bel, ha demanat explicacions al Govern de l’Estat respecte al tancament de les oficines de la Seguretat  Social de Valls i Montblanc. Bel troba “inacceptable” que estiguin tancades, ja que actualment les restriccions permeten la seva reobertura. En comptes d’això, els ciutadans de l’Alt Camp i de la Conca han d’anar fins a Reus per tramitar afers relacionats amb la Seguretat Social. 

El portaveu del PDeCAT ha destacat que “les seus físiques   de la Seguretat Social són necessàries i imprescindibles en zones rurals,   on hi ha una població envellida que té dificultats per fer els tràmits a través   d’internet”, i ha demanat al govern de l’Estat que “no es basi només en criteris   econòmics per tancar o obrir oficines de serveis públics, sinó que també   ha de tenir molt en compte la lluita contra el despoblament i l’equilibri territorial”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ30 Abril, 2021
ferran_bel.jpg

Ferran Bel, el portaveu del PDeCAT al Congrés, va presentar, a la Comissió d’Afers Econòmics i Transformació Digital, una Proposició no de Llei per instar al govern espanyol a impulsar les mesures legals necessàries per ampliar les potestats dels ajuntaments per a requerir a les operadores titulars de telefonia i d’electricitat el soterrament o millora de les línies i de les instal·lacions aèries existents, dels nous desplegaments, així com un adequat estat de conservació. La iniciativa ha estat rebutjada amb els vots en contra de PSOE, Unidas Podemos, Ciutadans i Vox.

Bel ha recordat també que “molts ajuntaments, sobretot els petits i mitjans, tenen una gran dificultat per poder interlocutar en igualtat de condicions amb les grans companyies de telefonia i d’energia elèctrica”.

En aquest sentit, el portaveu del PDeCAT al Congrés ha recordat que “la Llei General de Telecomunicacions o la Llei del Sector Elèctric atorga a aquestes companyies excessiva permissivitat, que fa que s’instal·lin noves línies elèctriques o de telèfon -normalment aèries- sense respectar la voluntat de l’ajuntament o dels mateixos veïns”.

Així mateix, Bel ha remarcat la importància que s’estableixin mesures perquè les companyies assumeixin la seva responsabilitat en l’estat de conservació i manteniment de les línies, ja que “en molts casos són els ajuntaments els que reben les queixes la falta de manteniment i no tenen prou instruments legals per a poder actuar”.

El diputat tortosí ha lamentat que la iniciativa no s’hagi aprovat, i ha afirmat que “lamento que alguns dels grups de la cambra prioritzin més els interessos de les grans operadores elèctriques i de telefonia que l’autonomia dels ajuntaments”.

 
PUBLICITAT


REDACCIÓ1 Desembre, 2020
ferran_bel-1280x960.jpg

El portaveu del PDeCAT al Congrés dels Diputats, Ferran Bel, entén que “si en algun moment feia sentit negociar un pressupost amb el govern espanyol, era aquest”. Per aquesta raó, els demòcrates han decidit sostenir els comptes de l’executiu liderat pel socialista Pedro Sánchez.

El parlamentari considera que gràcies a les negociacions del Partit Demòcrata, els comptes de l’estat contemplaran la redacció del projecte executiu de l’estació de Bellissens a Reus, llargament reivindicada per l’ajuntament i el seu alcalde, Carles Pellicer.

També ha avançat que en l’àmbit ferroviari també contemplaran la instal·lació d’un aïllament acústic al municipi del Vendrell i una actuació de costes a Salou: des del traçat entre el Carrer Colon i el Cap de Salou. També, en àmbit de la recerca, cal destacar una aportació de 100.000 euros per al Parc Tecnològic del Vi a Falset i per al Centre Tecnològic de la Química de Catalunya, ubicat a Tarragona, ambdós de la URV. En relació amb la Cultura, Bel recorda que hi haurà una aportació extraordinària per al Monestir de Poblet de 100.000 euros.

El PDeCAT ha decidit donar suport als pressupostos del PSOE i d’Unidas Podemos perquè s’hi ha inclòs algunes de les seves propostes. “El Partit Demòcrata no serem els del ‘No a tot’, sinó els de treballar per tal d’aconseguir acords en benefici de Catalunya i del Camp de Tarragona”, ha dit.

Però, en ser preguntat per què Junts per Catalunya no havia recolzat els PGE, Ferran Bel ha dit que la resposta només la té JxCat. Per a l’exalcalde tortosí, els demòcrates s’han instal·lat en la part “no còmoda” de la política, el que implica negociar i cedir en algunes ocasions. “Tot i que els pressupostos ja comptaven amb el suport necessari per tirar endavant, el Partit Demòcrata hi hem volgut negociar millores per a Catalunya i el Camp de Tarragona”. “No hi són totes les que voldríem, però es tracta de noves inversions per al territori”, ha afegit Bel.

El partit de Laura Borràs ha decidit posicionar-se en la part més còmoda de la política, no cedint als seus plantejaments ideològics, però aquesta situació pot no ser la més “útil als ciutadans”. Bel ha dit que “el diàleg només no es pregona, sinó que s’ha de practicar”. En la seva opinió, els ciutadans “ens valoren pels fets no només pels discursos”, sinó que se’ls hi ha de consubstanciar amb fets. “Si no ho fem, es perd el sentit de la nostra acció política”, ha subratllat el diputat i secretari d’organització del PDeCAT.

“Malgrat aquests no són els pressupostos que ens agradarien, és evident que representen millores per al territori”, ha dit el diputat, recordant que “qui pensa que pactar els pressupostos és renunciar a la independència s’equivoca, el Partit Demòcrata tenim clar que per aconseguir un país independent, hem de construir el país i això passa per, mentre paguem els impostos a Madrid, aconseguir que aquests recursos repercuteixin al nostre territori”, ha conclòs el parlamentari tortosí.

PUBLICITAT


REDACCIÓ19 Novembre, 2020
20201118_FB_Pressupostos-1280x716.jpeg

Ferran Bel presentant les esmenes

El portaveu del Partit Demòcrata al Congrés dels Diputats, Ferran Bel, ha presentat les esmenes que exigeix per donar el vistiplau als pressupostos de l’Estat (PGE). En total són 302, però Bel en destaca dues a curt termini: la creació d’un fons covid municipal de com a mínim 3.000 milions d’euros; i la confecció d’un fons d’ajudes a pimes i autònoms afectats per les mesures anticoronavirus, afavorint especialment al sector de l’hostaleria. El diputat demòcrata ha assegurat que si només s’aproven unes poques o cap, no votaran a favor d’aquests PGE.

Les altres propostes de canvi es divideixen en 5 blocs. En primer lloc, el PDeCAT vol que es posin en marxa més ajuts a pimes i autònoms. Entre elles l’ajornament d’impostos i cotitzacions socials, bonificacions al lloguer d’ús comercial, i una moratoria de 2 anys en els crèdits ICO, entre altres.

La resta d’esmenes pretenen una inversió en futur, assegurant l’estada al país d’investigadors reconeguts espanyols o estrangers, i l’entrada de divises; incrementar el 0,7% de l’IRPF destinat a polítiques d’interès social a l’1%; dotar d’un fons covid de 60 milions d’euros a les Comunitats Autònomes per a entitats d’atenció a persones amb discapacitat intel·lectual; una exempció de realitzar la declaració de la renda a aquells treballadors en ERTO sense més de 22.000 ingressos anuals; i destinar una partida de 15 milions d’euros en ajudes al sector cultural català, entre altres.

PUBLICITAT


REDACCIÓ17 Agost, 2020
QGYIQBZ7OFBV7C2EOVBU5OJHTM-1280x736.jpg

El PP ha cessat Álvarez de Toledo

El Partit Popular ha fet oficial la decisió de destituir la fins ara portaveu de la formació política en el Congrés dels Diputats, Cayetana Álvarez de Toledo. La decisió ha estat comunicada pel president del PP Pablo Casado, aquest mateix dilluns.

La successora de d’Álvarez de Toledo a la cambra baixa espanyola serà Cuca Gamarra. D’altra banda, l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida ha estat proposat pels barons del partit conservador perquè sigui el nou portaveu nacional del PP.


REDACCIÓ20 Juliol, 2020
foto_3672234.jpg

Nou partits reclamen al Congrés que s’investigui el cas

Els grups parlamentaris de JxCat, ERC, la CUP, EH Bildu, PNB, Més País, Unides Podem, BNG i Compromís reclamen una comissió d’investigació al Congrés sobre l’espionatge i la “intromissió a la privacitat i la intimitat de líders polítics, institucions i persones individuals per part de les estructures públiques de l’Estat”.

Les formacions han presentat la proposta a la cambra baixa arran de les informacions publicades per diversos mitjans relacionades amb l’espionatge de líders polítics catalans a través dels seus telèfons mòbils. Entre ells, el president del Parlament, Roger Torrent, l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel o el membre de l’ANC Jordi Domingo.

A la petició, els partits asseguren que, tot i que els poders públics han negat qualsevol vinculació amb els fets, “és sabut que les FCSE i el CNI utilitzava el software per a la intromissió en terminals mòbils i dispositius electrònics”. En concret, remarquen que “a causa de una filtració interna de més de 400 correus, es va fer públic que el govern espanyol era client –almenys fins a l’any 2015- de la competidora italiana de NSO, Hacking Team“.

La proposta preveu que la comissió estigui integrada per tres representants de cada grup parlamentari de més de 100 diputats, dos representants de cada grup amb un número superior a 8 i inferior a 100 i un representant de cada un dels grups restants.

 

 


REDACCIÓ18 Juny, 2020
foto_36568451.jpg

Laura Borràs intervenint al Congrés

La comissió de l’Estatut dels Diputats del Congrés ha aprovat aquest dijous un dictamen favorable a aixecar la immunitat parlamentària a la portaveu de JxCAT, Laura Borràs, tal com demana el suplicatori del Tribunal Suprem. ERC i Bildu no han participat en la votació, on PSOE, PP, Vox i Cs han imposat la seva majoria per fer prosperar el text. JxCAT i PNB hi ha votat en contra i Podem s’ha abstingut.

És el primer pas perquè Borràs quedi en mans dels magistrats de la Sala Segona del Tribunal Suprem, presidida per Manuel Marchena, que la vol investigar per suposades irregularitats mentre era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). La decisió definitiva del Congrés es produirà el pròxim dijous 25 de juny, quan el ple votarà el dictamen i previsiblement concedirà el suplicatori.

Segons fonts parlamentàries, PSOE, PP, Vox i Cs han votat en bloc a favor del dictamen que aposta per concedir el suplicatori del Suprem contra Laura Borràs, mentre que JxCAT i PNB han fet un vot en contra i Podem s’ha abstingut.

Fonts d’ERC han explicat que la seva formació –i també Bildu– han optat per no participar en la votació perquè consideren que malgrat que Borràs ha de poder defensar-se davant d’un tribunal, i són favorables a què s’investigui qualsevol indici de corrupció, no hi ha garanties que sigui objecte d’un judici just al Tribunal Suprem.

 


REDACCIÓ16 Juny, 2020
juan-carlos-devuelva-770.jpg

PSOE, PP i VOX han votat en contra de la comissió

PSOE, PP i Vox han sumat els seus vots a la Mesa del Congrés dels Diputats per rebutjar les dues peticions de creació d’una comissió d’investigació sobre el rei emèrit, Joan Carles de Borbó. Només Podem ha votat a favor de les iniciatives, que venien també signades per ERC, JxCAT, PNB, Bildu, Mas País, Compromís i BNG.

PSOE, PP i Vox s’han escudat en l’informe dels lletrats del Congrés dels Diputats que –malgrat que Joan Carles I no és cap d’Estat i els fets a investigar són posteriors a la seva abdicació- no es pot investigar el rei emèrit per les “prerrogatives d’inviolabilitat” que li atorgava l’article 56.3 de la Constitució.

Segons l’informe dels lletrats les prerrogatives d’inviolabilitat que la Constitució atribueix al cap d’Estat “són absolutes i engloben la totalitat del període en què s’exerceix la comandància d’Estat”. Tot plegat després que la Fiscalia actués en direcció contrària i decidís investigar pel seu compte les suposades irregularitats del rei emèrit en el cobrament de comissions per l’AVE Medina-La Meca.

Tant el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, com el diputat de Podem i secretari primer de la Mesa, Gerardo Pisarello, han advertit aquest dimarts que les seves formacions no desistiran de reclamar la creació d’una comissió d’investigació. Tots dos han apel·lat al PSOE, que amb el seu ‘no’ ha tombat les propostes. “Al PSOE cada cop li costa més frenar aquest tipus d’investigacions”, ha afirmat Rufián.

 


REDACCIÓ6 Maig, 2020
foto_3643923.jpg

 De moment el govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias podran respirar tranquils quinze dies més. El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dimecres la quarta pròrroga de l’estat d’alarma, des que es va iniciar la pandèmia del coronavirus i que s’allargarà fins al 24 de maig. La mesura ha comptat amb 178 suports, 75 vots contraris i 97 abstencions.

Aquesta proposta finalment ha aconseguit prosperar i ho ha fet amb una majoria més ajustada que en les anteriors votacions, amb el suport de la coalició del govern estatal (PSOE i Unides Podem), Ciutadans, PNB, Més País i altres grups com Coalició Canària, Teruel Existe o Nova Canària.

El Partit Popular, després d’amenaçar de votar en contra de l’allargament finalment s’ha abstingut enmig d’una sessió parlamentària marcada per les crítiques creuades entre el líder dels populars, Pablo Casado, i el president, Pedro Sánchez. També s’han abstingut altres formacions com EH Bildu o el BNG.

D’altra banda, el grup de partits favorables al no de l’allargament de l’estat d’alarma ha estat format per les formacions que ja havien advertit a Sánchez que votarien en contra com Vox, Esquerra, Junts per Catalunya i la CUP, que han mantingut la seva postura en contra.


REDACCIÓ12 Abril, 2020
congres.jpg

La crisi del coronavirus ha paralitzat pràcticament l’activitat de Congrés i obert el debat sobre les dietes i complements dels parlamentaris. La Taula tractarà l’assumpte, però, de moment, el PSOE i Junts per Catalunya han anunciat que els seus diputats donaran les seves retribucions per desplaçaments al combat contra l’epidèmia.

Ciutadans i Bildu demanen que tots els parlamentaris renunciïn a aquestes dietes, i el principal partit de l’oposició, el PP, crearà un fons comú perquè els seus càrrecs públics puguin donar part del seu sou. Només al Congrés, la suma de tots aquests complements supera els 600.000 euros al mes.

Els diputats reben una assignació bàsica de 2.981 euros mensuals. Els que ocupen càrrecs en comissions reben altres 1.516 euros en el cas dels presidents; 1.108 els vicepresidents i portaveus i 739 euros els portaveus adjunts i secretaris. A més, els parlamentaris de fora de Madrid (313) perceben altres 1.921 euros en concepte d’indemnització per sufragar despeses que generi la seva activitat a la cambra, i els electes per Madrid, 917. Tots tenen, a més, assegurat el pagament de desplaçaments i viatges (prèvia justificació).

La crisi del coronavirus ha paralitzat l’activitat del Congrés, que només ha celebrat els plens d’urgència per aprovar i prorrogar l’estat d’alarma i les comissions de Sanitat (les úniques que continuen d’un total de 36, entre legislatives, no legislatives i mixtes). En aquest context, diversos grups i diputats han plantejat la necessitat de renunciar a part del seu sou per donar-lo a la Sanitat pública o a entitats que ajuden als altres durant l’epidèmia. La plataforma change.org acumula desenes de milers de signatures de diverses peticions en aquest sentit.

La presidenta Meritxell Batet recorda que el Congrés com a tal no pot fer donacions i proposa fer un càlcul dels diners que la Cambra s’ha estalviat al març per la reducció de les activitats presencials i estudiar una fórmula jurídica perquè aquestes quantitats es puguin destinar a la lluita contra la Covid-19, per exemple, retornant aquest romanent a Hisenda. Aquestes són les postures dels grups.

PSOE. Fonts del PSOE, que compta amb 120 diputats i 113 senadors, assenyalen que “com a gest de solidaritat amb els sectors més vulnerables de la societat espanyola, en aquests moments de dificultat, els parlamentaris socialistes destinaran les indemnitzacions per les seves funcions representatives a les donacions que considerin de major interès, en favor d’entitats de caràcter social i en el marc de les seves respectives circumscripcions”. El diputat Odón Elorza va demanar a la presidenta de Congrés que atengui la seva renúncia al cobrament de la dieta per a despeses de desplaçament de la nòmina d’abril. “El 14 de març vaig plantejar que no s’abonés i el vaig tornar a demanar el 21 perquè no veia cap resposta. Al meu entendre el més clar és no efectuar l’ingrés a qui ho demani. L’important és fer un mínim gest ètic”, assenyala.

PP. El principal partit de l’oposició, amb 88 diputats i 97 senadors, assegura que establirà un “fons comú perquè tots els càrrecs públics (diputats, senadors, europarlamentaris, diputats autonòmics i provincials i altres càrrecs institucionals) donin part del seu sou per ajudar en la lluita contra el coronavirus a tots els voluntaris en primera línia”. “Ens unirem a qualsevol acord dels Parlaments que impliquin aportacions directes a les organitzacions que es troben lluitant contra el virus”, afegeixen els populars. Mentrestant, el líder del PP, Pablo Casado, segueix demanant que el Govern injecti més diners per combatre els efectes de l’epidèmia. Sense especificar d’on es trauria aquests diners, en un moment en què la despesa pública s’ha disparat per intentar esmorteir la pandèmia, el líder de l’oposició va reclamar aquest dijous una paga extra per al personal sanitari i que els empleats de sectors essencials, entre els quals ha citat a repartidors, caixers de supermercats, transportistes, militars, guàrdies civils i policies, no paguin impostos durant l’estat d’alarma.

Vox. En les seves esmenes al decret de pròrroga de l’estat d’alarma, el grup, de 52 diputats, va proposar la suspensió del pagament de subvencions a partits polítics i sindicats per destinar aquestes quantitats a “ajudes a la ciutadania gestionades per entitats locals”. Els grups parlamentaris reben una subvenció fixa de 29.026 euros mensuals i altres 1.670 euros extra per cada escó. Vox va anunciar que donarà aquesta subvenció a “associacions de víctimes del coronavirus”. El partit s’oposa, però, a deixar de percebre els 1.900 euros que reben els diputats de fora de Madrid. “Cal entendre que aquests pagaments es fan servir per pagar el lloguer. I aquest lloguer se segueix pagant durant aquest període”, ha declarat el seu portaveu, Iván Espinosa de los Monteros.

Podemos. “Nosaltres ja ho fem de manera habitual, no només per aquesta situació. Ja donem part del nostre salari. Això és una pràctica necessària i nosaltres ho vam destinar en bona part a causes socials, col·lectius i caixes de resistència”, va declarar la ministra Irene Montero, contagiada per coronavirus, en una entrevista a Antena 3.

Ciutadans. Inés Arrimadas, presidenta de C’s (10 escons), proposa que les sessions tant al ple com a les comissions siguin telemàtiques i que els diputats renunciïn al plus salarial que cobren pels desplaçaments.

Junts per Catalunya. El grup independentista ha proposat a la Taula de Congrés que faci les modificacions pertinents per destinar l’assignació per desplaçaments a “contribuir a fer front a la crisi del coronavirus”.

ERC. Gabriel Rufián, portaveu d’ERC (13 diputats), assenyala que es tracta d’una decisió “tant política com personal que es discutirà dins el si del grup parlamentari i que en cap cas es farà pública com no s’han fet públiques altres iniciatives d’aquest tipus que es prenen fan anys”. “Una donació anunciada no és generositat, és publicitat”, afegeix Rufián.

La Taula de Parlament de Catalunya ha decidit renunciar a aquestes dietes a l’abril i decidirà la fórmula per donar aquests diners – bé al Departament de Salut de la Generalitat o a diverses entitats que assisteixen als afectats –. Mentrestant, anima els parlamentaris a donar les que ja han rebut i que corresponien al mes de març.

N.J.




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter