JORDI COLLADO: El PSC es posa molt ‘palote’ amb les coses gordes

Tarragona es troba immersa en unes eleccions que es preveuen igualades i – consegüentment – molt cruentes. Les enquestes apunten a una lluita entre Esquerra Republicana i PSC per l’alcaldia. Enmig dels dos, diversos partits tenen la possible clau de govern. Un d’ells és En Comú Podem, que ha dipositat les seves esperances en Jordi Collado, el seu alcaldable. Després d’un mandat de desgast ple de decepcions com la d’Hermán Pinedo o la de la seva sortida de l’executiu municipal, la coalició enfoca aquestes eleccions com una oportunitat de renovar l’espai, de tornar a començar. Avui, entrevistem al líder d’una de les poques candidatures que podria pactar tant amb Esquerra com amb els socialistes. Per qui es decantaria Collado? 

 

Com se sent ara que ja és candidat?
Doncs, per una banda, amb responsabilitat, i per una altra, amb una mica de cangueli. Aquests dies faig broma dient que descobreixes unes dinàmiques que no són les d’un mateix. Intentar normalitzar-ho resulta complex. Tinc la responsabilitat d’estar amb una gent al darrere que ha apostat per mi i d’altra que et trobes pel camí i et fa propostes. Portar tot això fa molt de respecte.

Havia imaginat o tenia clar que seria candidat?
No, en absolut. En el procés del 2015, quan va desaparèixer Iniciativa i van aparèixer els Comuns, jo vaig marxar cap a casa pensant que no tornaria mai més. Dubtava que fóssim capaços de superar algunes històries que estàvem generant allà. Ha vingut molt de sorpresa. Hi ha gent que em diu: “Home, si estava cantat que algun dia faries el pas!”.

La meva sensació era que tenia una vida molt normalitzada. Tinc una feina que m’omple i m’encanta, una família amb un petit… Si m’ho arribes a preguntar fa quatre mesos, t’hagués dit que no hi havia cap opció. És al desembre quan la direcció local del partit em diu que necessitaven que fes un pas endavant. Havíem de superar algunes coses internes i el meu perfil els hi agradava.

En tot aquest joc, on entra la que va ser la seva rival a les primàries, Àngels Pérez?
L’Àngels és la regidora i hi ha un plantejament d’intentar generar un consens. Hi ha alguns punts de desavinença i al final decidim trobar-nos en unes primàries. Fins a l’últim dia plantejàvem que ens hauria agradat fer una llista única en la qual tothom se sentís representat. No vam ser capaços.

Comptarà amb Àngels Pérez?
Li hem allargat la mà. L’Àngels està en un procés de sortida del procediment polític. És completament respectable. Ho he d’entendre i desitjar-li el millor. A més, l’Àngels va assumir el lideratge institucional en un moment molt complex, on hi havia molts terratrèmols interns i públics. Va tenir el valor d’aguantar i intentar sumar gent en el procés. Per tant, el meu respecte i admiració van per davant.

I què pensa d’aquelles presumptes trucades per part d’ERC per a intentar influenciar en les vostres primàries?
Bufff. No ho sé. Crec que en aquesta ciutat ens hem acostumat a fer coses lletges en política. I a mi és un dels aspectes que m’agradaria superar. A banda d’aquestes trucades que es temptejaven també hi va haver missatges molt estranys… S’està respectant poc l’autonomia de les organitzacions. I això a mi és una de les coses que em molesta i molt. Puc trobar millor o pitjor les accions del meu rival polític, però intentar incidir a nivell intern és traspassar línies molt perilloses.

En aquests quatre anys i – en especial – l’any previ a les eleccions s’han traspassat línies que ens haurien de fer reflexionar a tots a nivell intern. Hauríem de fer una introspecció i valorar si paga la pena. Jo vull creure que això de les trucades no va passar perquè em costa molt entendre que Esquerra Republicana fes moviments interns d’igual manera que s’ha dit del PSC en altres moments.

Ha parlat d’aquest ambient crispat que hi ha a la política tarragonina, què li sembla la guerra que mantenen el PSC i ERC?
Em sembla una guerra estúpida. A més, el PSC i Esquerra s’han oblidat que Tarragona és una ciutat d’esquerres. El primer govern de la transició va ser d’esquerres, el Recasens, que crec que en aquestes èpoques cal recuperar-lo més que mai. La seva manera de fer i de construir, de fer avançar tot el municipi, no ha tornat a existir des del seu govern. Un altre exemple, Nadal va ser alcalde perquè va ser capaç d’obrir Convergència a una realitat de socialdemocràcia. Ballesteros es va dedicar a treballar la seva imatge, i el seu primer equip era absolutament d’esquerres.

Per tant, a mi em sobta que aquests dos (ERC i PSC) s’estiguin barallant contínuament per un bocinet convergent que se’ls hi ha quedat. I no estan veient que la força està a l’esquerra. Aquests dies, els socialistes m’estan dient que per a mi tothom és de dretes menys jo. Només dic que s’equivoquen mirant cap a la dreta en comptes de cap a l’esquerra. No crec que cap d’ells sigui de dretes, només que estan condicionats per una mirada electoralista. Em sap greu i em fot molta ràbia. Si es confirmen algunes enquestes que diuen que PSC, ERC i nosaltres serem els més votats, quedarà palès que Tarragona és d’esquerres.

Considera que la seva coalició pot ser la peça d’unió entre PSC i Esquerra?
Aquesta és la nostra voluntat. Els hi hem expressat. El moment és clau perquè dibuixarem la ciutat dels pròxims 30 anys. Ens gastarem tots els diners dels Next Generation i ho hem de fer bé. Aquests dies fèiem humor negre: els mateixos que van fer el jardí vertical i els que ara han perdut el FEDER pel Banc d’Espanya es diuen els uns als altres que ho han fet malament. Si us plau, hem de fer una reflexió i mirar a la legislatura que ve, que serà clau. En aquest pròxim mandat el govern ha de ser gran, fort i que sigui capaç de mirar els altres als ulls.

Jo amb la Maria Mercè Martorell estic convençut que comparteixo molt poques coses, però crec que ens hem d’entendre per fer el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Perquè si en algun moment la ciutat decideix que el PP tiri milles amb l’alcaldia, que es respecti allò que hem pactat tots. Potser sóc una mica idealista, però crec que la política està per arreglar coses, i no per generar problemes.

Ha repetit molt que Tarragona és una ciutat d’esquerres, però sempre s’ha dit que és una ciutat de militars, funcionaris i capellans…
Sí, i que els vam fotre fora a uns i als altres. No tenim caserna militar i ens queden molt pocs militars, i la majoria dels que queden estan més vinculats a la Guàrdia Civil. I pel que fa als capellans i monges, cada vegada en queden menys perquè la societat evoluciona i Tarragona això ho ha aconseguit.
Tarragona ha estat capaç de ser capdavantera en la lluita contra les retallades en el moment més dur amb Convergència. Fotíem 10.000 persones al carrer reclamant els salaris públics.

Les lluites històriques del moviment obrer sempre han estat claus en aquesta ciutat: les dones de la Tabacalera, la pujada del bus de Bonavista… És a dir, la història ens diu que hi ha hagut un fil vermell potent a la nostra ciutat, que és el que ens ha mantingut.
M’agrada explicar que mentre es construïa l’església de Torreforta s’organitzaven les Comissions Obreres de Catalunya a Tarragona. No va de militars i capellans, sinó de quin tipus de militars i capellans.

Com està l’ambient dins d’En Comú Podem?
Estem animats. Han passat coses molt boniques com que militants que fa temps que estaven desconnectats, ara tornen a venir als nostres actes. Estem recuperant gent després d’un moment molt convuls. Crec que tant la gent d’En Comú com la de Podem hem estat capaços de mirar-nos a la cara i fer-nos-ho fàcil. Hem de ser respectuosos els uns amb altres, i crec que ho estem fent.

Podríem veure un pacte amb el PSC?
Podríem veure un pacte que tingui una majoria d’esquerres i un programa ample. No ens trobarem en un govern de 12 (regidors).

És a dir que depèn molt del programa?
Lògicament. Ha de ser un programa d’esquerres. Quan nosaltres,  a l’assemblea del juny de 2021, vam acordar que no es pactava amb Junts per Tarragona, no acordàvem que no suméssim mans amb en Dídac Nadal o amb algú en concret. Pactàvem que no faríem polítiques de dretes. I la demostració d’això és que la deriva de l’executiu ha anat cap aquí (la dreta). L’afer de les càmeres de vigilància es basa en això. Quan érem al govern vam fer apostes de 2 i 3 milions d’euros per a compra d’habitatge. Això s’ha perdut. S’ha canviat per unes reformes de pisos privats.

A priori, serà molt difícil que el Sr. Sendra, la Sra. Martorell i la Sra. de la Fuente ens facin una proposta del nostre goig, perquè bàsicament no es dediquen a altra cosa que a malparlar. Però a mi m’agraden els pressupostos de la Generalitat i els de l’Estat, també m’agrada la configuració del govern espanyol. Hi ha molt camí a recórrer com per a plantejar-nos o un o l’altre. No tenim cap necessitat d’entrar a govern. Primer hem de veure quina és l’aritmètica del plenari. El que segur que no farem és entrar en un executiu per a fer de comparsa i respondre a tot el que vulgui el senyor Fortuny o el senyor Viñuales.

El va sorprendre que la CUP entrés en un govern amb Junts per Tarragona?
Sí, em va sorprendre i em va entristir. Crec que hi ha unes posicions de coherència que són molt importants. Quan un decideix entrar en un govern ha de tenir molt clar quines coses vol transformar. Al final els rumors a la ciutat diuen que la gent de la CUP no està gaire contenta amb el resultat del govern. Considero que van córrer massa. Podríem haver aconseguit que Esquerra no estirés el braç a Junts, però no van ser capaços de parar-ho. A mi em sorprèn més que la CUP no hagi pactat amb un trànsfuga. Perquè si parlem de radicalitat democràtica, parlem-ne de debò.

Precisament li anava a preguntar per aquest tema. Què opina d’Hermán Pinedo?
L’Hermán em mereix tots els respectes del món. A nivell personal ni ens coneixem, no en tinc ni opinió. Però en l’àmbit polític… va fer una fugida cap endavant. Hi ha gent que ho entén i hi ha gent que no.

Vostè ho entén?
No, jo no entenc aquestes fugides personals. Agafar-se a una acta… Si a mi la meva organització em diu que per aquí no, i jo tiro igualment per aquí, no em puc aferrar a la meva acta argumentant que em van votar a mi. No sé ni el temps que feia que ell vivia a la ciutat, però plantejar que l’acta era seva perquè l’havien escollit a ell…

És una pràctica política que com a mínim és reprovable. Hi ha una cosa que em sap greu, i és aquesta posició de dir que manaven des de Barcelona. Quan vam votar en contra del pacte amb Junts per Tarragona, Hermán Pinedo estava assegut al meu costat i va aixecar la mà com jo en contra de l’acord.

Hauria entès que ell hagués defensat perquè s’havia de pactar amb Junts, però ni ho va fer. Per tant, o Barcelona manava tant que li tenien un xip posat i no podia ni parlar, o estem ‘tontos’. Aquell dia no va demanar ni la paraula.

Considera que va ser deslleial?
Jo crec que va ser deslleial amb l’organització i amb el seu votant.

Com s’anomena a una persona que vota una cosa internament i després fa una altra a l’hora de la veritat?
D’això se’n diu transfuguisme.

Ha parlat que aquest mandat és clau pel futur de la ciutat. Com li agradaria veure Tarragona d’aquí a 30 anys?
A mi m’agradaria que fos una ciutat relligada, que es respectessin totes les zones verdes, un municipi reindustrialitzat amb una perspectiva no contaminant i amb bons llocs de treball, una Tarragona amb un turisme que no caigués en els pisos turístics sinó en les visites culturals potents, una ciutat connectada amb el tramvia que ens han promès tantes vegades, que les escoles públiques fossin l’enveja del país… M’imagino una ciutat oberta al mar, però no des del punt de vista del ‘pelotazo’ econòmic, sinó des del d’anar alliberant terreny per a les persones.

Al final, si fas una illa Corsini molt xula, però no transformes una illa de la Granja que uneixi el carrer Gran Canària amb uns altres 4 carrers que no van a cap banda… El comerç es mor, i no només al centre, sinó a tota la ciutat. I quan parlem de la Tarragona que volem, ens referim a l’Illa Corsini o a la Rambla del Mar, però no a la Floresta i a l’Albada que han de superar una autovia de 6 carrils, tampoc parlem de l’entorn del CAP la Granja que hauria de ser un bombó que centra un equipament mèdic, un altre escolar, una residència de persones grans i teixit comercial. Aquest hauria de ser el centre dels barris de Ponent.

Creu que aquest govern ha deixat abandonat els barris?
Considero que el govern ha deixat abandonada la ciutat, però no només aquest executiu, sinó també el darrer de Ballesteros. Hi ha un tema que em colpeix molt: l’any 2019 tothom tenia clar que alguna cosa s’havia acabat, però és que ara tenim la mateixa sensació. Aquell neguit continua viu i és un desastre. Aquest govern ha cremat un cicle exageradament ràpid. No crec que s’hagin descuidat més uns barris que uns altres, perquè ara visc al centre i també és un drama, fa vergonya.

S’han fet algunes intervencions urbanístiques interessants, però fins i tot algunes que haurien de ser genials – com la del carrer Canyelles – deixen molt a desitjar. Peatonitzem una zona com aquesta i fotem unes torretes de metre i mig i a terra posem granit que és impracticable i llisca quan plou. Tota l’obra està mirada en favor del manteniment, i no de les persones que gaudiran de l’espai.

Què opina del carril bici?
Que necessitem més i millors. A Tarragona estem segrestats contínuament per mirades parcials i pel típic “i tu més”. Celebro molt la lògica de la Ciutat 30. Va ser un pas superinteressant en matèria de mobilitat. Però, és que hi ha una cosa abans que no hem fet, que és el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS). Està caducat de l’època de Ballesteros. Hola!!? S’estan dissenyant zones de baixes emissions sense tenir un PMUS. Estem desenvolupant obres que condicionen la mobilitat sense tenir un pla de mirada llarga. El que no podem fer és que els vianants perdin lloc perquè el guanyin les bicis. La demostració que els carrils bici funcionen arriba quan ocupen carretera i li treuen espai als cotxes. Aquesta ciutat té prou capacitat perquè això passi.

Em quedo amb l’exemple dels patinets. Dos anys després tenim uns aparcabicis molt bufons que no funcionen pràcticament per a res més que per a posar patinets d’empreses privades. Unes companyies que no han vingut aquí a fer altra cosa que a provar coses. No tenim ciclistes al carrer perquè no tenim aquesta cultura i a més no som capaços de pensar en un servei públic de mobilitat sostenible.

Hem de ser molt seriosos amb la mobilitat perquè al final generem anticossos. Quan t’expliquen mentides, al final no te les creus. I això és prou important com per a anar explicant mentides. Al final no va de treure cotxes perquè sí, va de millorar la salut de les persones. Per exemple, Tarragona té uns mapes de soroll terribles. A mi Tarragona és una ciutat que em sembla acollonant per la seva composició i per una lògica: els urbanistes ara estan intentant fer la ciutat dels 15 minuts, tenir-ho tot a un quart d’hora de distància. Tarragona ja té això. Aprofitem-ho.

I què s’ha de fer amb la Tabacalera?
Tinc molts dubtes amb la Tabacalera, amb els metres i metres que tenim pendents de fer coses maques. Sóc poc partidari dels macroprojectes. Aquest seria un projecte d’uns 15 o 20 milions d’euros facis el que facis, perquè amb tants de metres quadrats que has d’omplir… El que és important és fer-ho ja. Crec que abans d’atacar el tema Tabacalera s’ha de posar ordre a l’antiga facultat de lletres de la plaça Imperial, en alguns edificis de la Part Baixa, posar ordre en habitatge… Fem coses molt tangibles i concretes. A mi la Tabacalera m’agrada molt com a espai. La perspectiva cultural plantejada en el darrer govern de Ballesteros em sembla una bona proposta. Hem de veure si som capaços. A veure què diu el ministre i la consellera de cultura, que ni està ni se l’espera. La Tabacalera no és només un tema de Tarragona.

Canviant de tema… Tarragona ha de continuar apostant pels creuers?
No. Tarragona no ha de continuar apostant pels creuers. El plantejament és subsidiari. Quan ens volien col·locar el Barcelona World, el debat era si s’havia de dir així o no. Que el tema era el que ens portaria al territori. I amb els creuers ens l’han colat dient-nos que molem molt, quan realment és una operació subsidiaria del Port de Barcelona. Aquests creuers no tenien gens d’interès de venir. I quan s’ha limitat l’arribada de creuers a Barcelona han dit: “Calla, que aquí a una horeta hi ha un Port que ens ho peta i a més si els hi diem que són molt guapos ens posen una catifa”. Crec que no estem sent capaços de fer un plantejament seriosament sostenible amb el Port.

Tenim problemes amb tota la gestió d’escombraries al Port i a les aigües. Quin sentit té que aquí s’aturi un vaixell, el carreguem d’aigua i menjar en plena sequera, xuclen benzina, contaminen i se’n van. A mi em costa molt entendre-ho. I a més, poso en dubte l’impacte que diem que té. L’impacte és que ens petin la Part Alta de gent? És l’únic que passa. Encara estarem amb aquests monocultius intensius? Puc entendre que la gent faci turisme i se’n vagi de creuer. És com quan ens diuen que els avions en algun moment seran sostenibles i mentrestant ens la van colant. Informes del mateix Port apunten que hi ha una despesa de 20 euros per cada creuerista. Qualsevol que arriba a l’estació de l’AVE fa més gasto pel camí fins a Tarragona.

Vostè lluitarà contra el projecte Hard Rock des de Tarragona?
Sí. Sóc dels que va començar a lluitar contra el Barcelona World. No queda una altra. El projecte Hard Rock és una barbaritat en si mateix. Per l’aigua, per l’estètica… De veritat ens plantaran una guitarra elèctrica de no sé quants metres d’alçada per a fer d’hotel? Només per estètic algú ja s’ho hauria de repensar. També per la pressió turística. Les promeses futures mai són veritat. Recordo quan van dir que l’obertura del Corte Inglés comportaria 1.000 nous llocs de treball i al final eren la meitat. Van contractar molta gent i després es van ‘petar’ a la meitat. Ens la colen tota l’estona.

El projecte Hard Rock és nociu pel territori i ens fa caure en un monocultiu molt important. Si el Camp de Tarragona històricament ha tingut problemes d’atur, té relació amb la caiguda de la indústria i la pujada d’un turisme de sol i platja. El negoci de Hard Rock no és ni el casino, són les superconvencions de senyors i senyores que vindran d’arreu del món i que gastaran zero euros en el territori. Al final, hi haurà algú de fora que s’emportarà els diners i aquí ni els veurem. Al territori no quedarà res més que treball precari, que és contra el que hauríem de lluitar.

La nova llei de formació ocupacional de la Generalitat planteja consells territorials d’ocupació. Això ens facilitarà creuar la formació que ofereix el SOC amb les necessitats del territori. De veritat haurem de fer cursos de crupier? No em fotis… La indústria turística ha de ser la bomba, però no amb això.

Si el projecte Hard Rock és tan dolent, per què l’alcalde de Salou el defensa a ultrança?
Perquè creu que facturarà molts diners. Aquí humanament ho entenc. Amb el fitxatge de Granados es demostra la teoria de que el PSC es posa molt ‘palote’ amb les coses gordes. És el plantejament que tenen. No podem continuar pensant en macroprojectes per a desenvolupar un país. Ja no cola. Parem ja de pensar que amb un ‘pelotazo’ arreglarem la societat, això només s’aconsegueix amb coses concretes del dia a dia, millorant el benestar de les persones, les condicions laborals, etc. PortAventura ens ha portat coses bones al territori? Segur. I dolentes? Moltes. I el Covid ens ho va demostrar. Vam patir de valent. Si no arriba a ser pels ERTE… Quina merda de negoci és un que només se salva quan arriba l’Estat per a salvar-lo? No té cap sentit.

Tornant ja en clau tarragonina, considera que Esquerra va trair a En Comú Podem?
No. Aquí no hi ha un tema de traïció. Jo crec que Esquerra va calcular malament. Es pensaven que com que érem tan bons jans… Crec que fins i tot pensaven que ens quedaríem al govern. Creien que no tindríem nassos de sortir i es van trobar amb una força que tenia molt clar el que volia i que al final els va confrontar. A més de crear una regidoria fantasma a la qual no han donat ni una sola eina, es van ‘petar’ els Consells de Districte que era la seva bandera, només perquè els hi agradava més el que va proposar en Dídac Nadal. Es van pensar que en el següent Ple els hi diríem a tot que sí. I no va per aquí. En política s’ha de ser seriós i anar amb cura amb els càlculs, que de vegades surten malament.

Llavors ja no hi ha rancúnia dins de la coalició?
Jo no n’he tingut mai de rancúnia. Al Pau (Ricomà) me l’estimo molt personalment. Hi ha gent decebuda, però no amb rancúnia. A més, en política no en pots tenir. Has de ser més adult. Quan entres en política has de ser conscient que et cauran moltes hòsties i que algunes ni et tocaran, però et cauran igual. Has de tenir cap fred i cor calent.

Anem amb un tema d’actualitat, quina és la posició d’En Comú Podem respecte a la Fira d’Abril?
No s’entén res. La Fira d’Abril pot ser l’explicació de moltes coses en aquesta ciutat. Contínuament hi ha coses que el món conspira perquè no surtin bé. I sí passa això, potser és perquè ja no s’han començat a fer bé. Crec que amb la Fira d’Abril hi havia un plantejament que no acabava de funcionar, i la pandèmia ens va posar en una situació concreta. Així i tot, és que la licitació era un desastre, era inassumible. Quan dius que en una festa amb arrels de fora de Tarragona et gastaràs 15.000 euros, i que ningú del departament de Cultura i Festes hi participa… Potser ja ho estàs explicant tot… Però això no ve d’ara.

Quin sentit té que la Fira d’Abril, que no deixa de ser una expressió cultural, la gestionin des de Mercats o Comerç? Que no és cultura? Que no és una festa? On està la responsable d’aquest àmbit per assegurar i assumir una festa folklòrica com les tantes que hi ha a la ciutat?

A Tarragona encara tenim una mirada petita en aquest sentit. No mirem la ciutat tal com és. No fa sentit que sigui la regidoria de Nova Ciutadania la que faci reconeixements culturals a les noves ciutadanies que arriben al municipi. Que no és cultura i festa? No pot ser. No podem parcel·lar tota la ciutat segons les funcions de cadascú. La Fira d’Abril és la representació d’una ciutat que no se sap mirar sencera. Quan parlem de cultura i d’identitats culturals, o som responsables i coherents o deixem de ser-ho. A qui li demana la subvenció la Asociación Folklórica Andaluza? A Relacions Ciutadanes, com totes les entitats del municipi. Llavors, què fa l’Empresa de Mercats gestionant la Fira d’Abril? Les coses es fan quan un té voluntat que surtin i jo crec que en aquesta no hi ha hagut. Quan ho embrutes tot, és difícil que alguna cosa surti bé…

En clau electoral, quin és l’objectiu d’En Comú Podem?
Aquí tenim un debat. Jo sóc una persona molt calmada i crec que el nostre objectiu és tornar a sortir i aconseguir representació. I entre la nostra gent hi ha persones que es venen molt amunt, estan molt animades, i volen obtenir molta (representació). Per a mi, l’objectiu és ser coherent i aconseguir un resultat digne. La dignitat ens la posarà la gent.

I què seria un fracàs per a En Comú Podem?
Políticament, seria un fracàs no sortir, perquè significarà que no hem estat capaços de recollir i de demostrar que som necessaris. En l’àmbit personal, no ho veuria com un fracàs, per això estic molt tranquil. Al final tinc la meva vida i la continuaré fent igual. La meva militància la mantindré igual. També és veritat que en la legislatura que ens hem marcat, un càstig es podria entendre. Seria un fracàs que no ens sortís bé, que no arribéssim units i forts. Això seria un fracàs de debò. L’objectiu ha de ser obtenir la màxima representació política. A mi m’han arribat enquestes on ens donen 4 regidors, però em costa molt creure-m’ho. Hi ha enquestes que ens donen intenció de vot del 6,8%.

Quina àrea li agradaria comandar en cas de ser al govern municipal?
No ho sé. A mi hi ha una àrea que em sembla clau en aquest govern i en la propera legislatura. Parlo d’Urbanisme, Mobilitat i Medi Ambient. Però no sé si sóc qui ho pot fer millor en aquest espai un cop tinguem representació, siguem capaços de pactar un govern, etc. Hi ha moltes passes. Un ha de ser responsable amb allò que sap fer. Hi ha coses que m’agraden molt en aquest plantejament, però un ha de ser conscient del que té, i si tens algú al costat que és capaç de fer-ho molt millor…

Però imagino que hi ha alguna àrea que li agrada més? Entenc que Seguretat Ciutadana no serà…
(riu) No, no em posa massa, tot i que crec que s’ha de fer molta feina en Seguretat Ciutadana. Crec que aquesta àrea d’Urbanisme és molt clau pel que significa per a la ciutat, i a nivell personal – per trajectòria – em motiva tot allò que tingui a veure amb la gent. Àmbits com la cultura o serveis socials tenen una potència increïble. Però és que sóc un motivat de la vida. A mi m’agrada molt la ciutat i tenint un equip tècnic al davant, no sóc d’aquells que creu que els metges han de portar el Ministeri o la Conselleria de Salut.

Has de tenir un projecte polític molt clar i saber fins a on vols arribar, després ja tens uns tècnics que et porten allà. Tu als tècnics no pots dir-los farem això o allò perquè anirem allà. Els hi has d’explicar cap a on vols anar i escollir la millor opció per arribar-hi. Els tècnics han de facilitar-ho. Aquesta és la meva escola política. Últimament, en aquesta ciutat els polítics semblen més tècnics que polítics. Està molt bé que un sàpiga molt de números o d’habitatge, però hi ha gent molt potent a la casa, que no són capaços de proposar res perquè no tenen espai. Aquí hi ha una incultura política que ens ho pren.

Imagini’s que som a 29 de maig, PSC i Esquerra Republicana estan igualats i vostès tenen la clau de govern. No obstant això, només poden escollir pactar amb un dels dos. A hores d’ara, a qui escolliria?
Bufff. A aquell que digui l’assemblea. Tinc la sort que no escolliré jo. Tenim una assemblea que debat, que reflexiona, que pren posicions, que parla amb molta gent, i que et fa prendre les decisions. No seré jo qui decideixi entre PSC i Esquerra. No va de si Jordi Collado es porta millor amb Pau Ricomà o de si Jordi Collado i Rubén Viñuales es coneixen molt. Va de què la militància política d’En Comú Podem ens posarà allà on cregui que hem d’estar, i escollirà el millor projecte.

I a nivell personal? Preferiria pactar amb PSC o amb Esquerra?
Primerament que no m’he mirat cap dels programes, i jo sóc un friki d’això. I a nivell personal em porto molt bé amb els dos. Això és una mala passada perquè hi ha un punt de no voler trencar relacions personals. Per a mi el Pau (Ricomà) és una persona que es mereix tots els meus respectes, que hem viscut moltes històries quan ell estava a l’oposició. Ens coneixem més enllà de la feina. Per exemple, anava a classe amb la seva filla. Per a mi és el Pau, no és el líder d’Esquerra Republicana.

I amb el Rubén em passa una cosa similar. Som quintos i ens coneixem de fa molts anys. No va d’un amic o un altre, sinó de política. Maleïda la gràcia de conèixer-los als dos, perquè si no seria fotre hòsties als dos i cap endavant, però no va d’això. Va de projecte de ciutat. I si els dos surten empatats, que parlin entre ells, que potser el que han de fer (ERC i PSC) és formar govern entre els dos.

PUBLICITAT