Arxius de #Tarragona | Diari La República Checa

REDACCIÓ1 Febrer, 2021
raquelSans.jpg

La periodista Raquel Sans encapçala la llista d’ERC al Parlament per Tarragona. En una conversa amb larepublicacheca.cat, la vallenca explica com va endinsar-se en aquest projecte i també remarca la diferència entre ‘l’independentisme’ de Junts per Catalunya i el republicà. Sans diu que no se sent identificada amb la classe política i apunta quins han estat els ingredients que van contribuir a minvar la credibilitat de la política. La periodista i diputada confessa que la política està pensada i dibuixada pels homes. A aquest respecte, manifesta el seu més vehement repudi en relació amb les crítiques contra la consellera de Salut, Alba Vergés, només pel simple fet de ser dona. En la propera legislatura, aquesta amant del món casteller promet fer el millor que sap: treballar, treballar i treballar.

 

Quan i per què va decidir encapçalar la llista d’ERC al Parlament?
Va ser un procés natural. No va haver-hi un moment determinat. És el resultat de fer feina i d’assumir responsabilitats. El partit, després que jo entrés a formar-ne part de l’executiva, em va proposar ser la cap de llista i jo com no sé dir mai que no, em vaig animar i acceptar fer un pas endavant.

Ara mateix vostè se sent més periodista o política?
Em sento perduda (riu). Quan sento a parlar de la classe política no m’hi sento identificada. Vaig exercir de periodista durant prop de 20 anys, he picat molta pedra, he treballat caps de setmana, he hagut de tenir quatre feines per poder arribar a final de mes. Tinc tres fills… Em sento molt normal. Vull dir… no em sento classe política. De fet, el concepte classe política em genera distància emocional. Ara, de tant en tant, em recorden que en formo part i, he de dir, és quelcom que em costa digerir. La periodista que porto dins no la perdré mai.

En quina fase es troba la ‘periodista’?
En fase de congelació. M’agrada escriure. De tant en tant faig algun article i les històries m’agraden. No ho puc evitar. A qualsevol cosa trobo el punt comunicatiu, periodístic… Darrere de qualsevol tema hi ha una història per explicar.

Com ho fa per poder conciliar el paper de mare, dona, professional i ara cap de llista?
És molt difícil. Entenc que moltes dones, sobretot les que no volen renunciar a la maternitat (amb tot el que comporta) no es vulguin dedicar a la política. La política, malauradament, està pensada i dissenyada per als homes. Si jo m’hi puc dedicar és gràcies a la xarxa familiar i perquè tinc una parella amb qui és possible compartir aquesta i altres responsabilitats.

PUBLICITAT

Abans deia que no se sent representada per (aquesta) classe política. Per què?
Sobretot per les etiquetes que hi hem anat posant entre tots i afegint tota mena de continguts negatius. També és cert que la corrupció ens ha desacreditat i molt. El discurs polític i les necessitats de la ciutadania no sempre coincideixen i això provoca distanciament. Hauríem d’intentar fer que la política sigui una eina per resoldre els problemes dels ciutadans. A la política només s’hi hauria de dedicar persones amb mirada i preocupades pel bé comú.

Però… si no s’hi sent identificada per què vol ser-hi?
Per canviar coses. Les coses no es poden canviar si ens limitem a queixar-nos. Hem d’assumir reptes i responsabilitats.

Quins canvis vol fer sola?
Jo no estic sola. Quan t’hi fixes, te n’adones que hi ha molta fent que es dedica a la política de forma honrada i honesta i que pensa i veu el mateix que tu.

Considera que els caps de llista un cop ocupen el seu escó al Parlament s’acaben oblidant de les promeses fetes?
És un tema complex. Quan ets cap de llista has de ponderar dues coses: la representativitat territorial i aconseguir una veu forta i potent al Camp de Tarragona a les institucions. Inevitablement quan prens decisions polítiques, moltes vegades no ho fas amb criteris d’objectivitat, però amb la mirada posada en el territori que representes. Per exemple, quan es discuteix temes relacionats amb les infraestructures ferroviàries a Tarragona, tots sabem de què s’està parlant, sobretot si et desplaces en tren. El secret és no oblidar a qui representem i quines són les seves necessitats i prioritats.

Per cert, vostè què en pensa de l’accident d’Iqoxe?
Aquell dia jo arribava de Barcelona i 20 minuts després es va produir l’explosió. Vaig veure com la gent passejava pel carrer, sortia i entrada del Parc Central i cotxes circulant com si no res. Després em vaig adonar de la perillositat si l’aire fos tòxic.

Què s’hauria de fer per què un accident mortal com aquest no es torni a repetir?
Hi ha molta feina a fer i en diferents línies. Una és la seguretat industrial que cal revisar i l’altra és el sistema d’emergències en si mateix. En cas que es produís un altre accident d’aquestes característiques cal saber, sense dubtar, qui haurà d’activar les sirenes; què haurà de fer la ciutadania; quin paper hauran de jugar els mitjans de comunicació (sobretot els locals)… Hi ha molta feina pendent i no podem entendre aquest debat com quelcom negatiu.

El debat és complex, delicat… Creu que hi ha la por que la petroquímica es desplaci de Tarragona amb les conseqüències que això representaria?
Hem d’abraçar la indústria química, la qual dóna molts llocs de treball, però hem de ser exigents amb la indústria. Química sí, però més segura i menys contaminant. Crec que hem de prioritzar les nostres vides. Està molt bé tenir llocs de treball, però a costa de què?

PUBLICITAT

Vostè és feminista. Ha pogut posar el seu segell al Parlament?
El segell es va posant en tot el trajecte vital i personal. Al Parlament ser feminista vol dir ser capaç de treballar en equip, fer les coses d’una altra manera (no crec en els lideratges messiànics). Cal definir les prioritats, tot deixant de banda les discrepàncies polítiques i prioritzar allò que és realment important.

Independentista?
I tant.


Independentista com a mitjà per a aconseguir una República Catalana. La societat en la qual vivim no és justa. Penso que hem de construir un país per resoldre diferències i injustícies. Es tracta de lluitar per la igualtat d’oportunitats en tots els nivells: cultural, lingüística i/o històrica.
Hi ha altres comunitats que tenen els mateixos problemes i no demanen la independència…
Sóc independentista perquè crec que Catalunya té el dret de viure en llibertat i de disposar plenament de totes les eines d’un estat, col·laborant amb la resta de pobles.

Creu que el suflé independentista ha minvat?
Les dades de les eleccions del 14F seran un bon indicatiu per saber en quin punt ens trobem. Les darreres eleccions al

Congreso i al Senado no van posar en evidència una davallada. Ens fa falta recuperar la il·lusió. No crec que sigui una qüestió numèrica, però sí d’il·lusió. La repressió no ens ho posa fàcil. De fet, la repressió només busca la divisió, la confrontació i la incertesa, la desmotivació.

Per on passa la Il·lusió?
Passa, sobretot, per mirar-nos als ulls i recuperar les forces i fer els possibles per corregir els errors que vam poder cometre l’1 d’octubre.

Quina diferència hi ha entre els independentistes de Junts per Catalunya, PDeCAT i ERC?
Crec que és una qüestió de projecte polític. Tots tenim clar que volem una república catalana, encara que cadascú posi l’accent en punts diferents. Hem de saber com assolir el desig comú i quin camí ha de seguir la proposta de l’independentisme: la república catalana.

En quina fase estem?
En la d’acumulació de forces i de saber quins estris disposem. Hi ha uns que creuen que podem ser més ràpids, però l’horitzó ha de ser compartit.

PUBLICITAT

S’identifica, per exemple, amb el projecte de Junts per Catalunya?
No.

No?
Tinc molt clar que sóc d’esquerres. A mi pesa ant la qüestió social com la d’ideologies d’esquerra. Els nostres projectes tenen similituds, però són diferents.

Considera que el català està en perill?
Sí. És una llengua minoritària. El català va estar perseguit durant 40 anys. Només cal veure les estadístiques de l’ús que fa la gent del català. Després de fer una repassada per tots els canals de TDT que ens diguin quina és la llengua que cal reforçar, el català o el castellà.

Raquel, en què ha canviat la seva vida després de ser diputada?
Les hores que hi dedico. Estic connectada les 24 hores – el mateix em passava quan era periodista – i estic molt exposada pública i mediàticament.

PUBLICITAT

Li agrada?
De vegades em fa molta mandra. T’has de mesurar en diferents coses. Hauràs de tenir clar que, d’alguna manera, ets un referent, un exemple i, per tant, hauràs de ser hipermega curosa amb tot. També fa que t’endinsis en un món on gairebé sempre són els mateixos. És una mena de bombolla.

Es perd la noció de la realitat?
Si no hi poses mesures, sí. Jo intento conservar les amistats que discrepen políticament…

Ha deixat de parlar amb algú per qüestions polítiques?
No.

Creu que la gent s’hi més en un bon programa electoral o en el carisma d’un(a) candidata(a)?
Estaria bé que s’hi fixessin en les dues coses. En un programa electoral anem a màxims, construïm la realitat que ens agradaria. Després te n’adones que el paper tot ho aguanta i que has de ser realista. De totes maneres, penso que s’ha perdut la cultura de llegir els programes electorals.

Quim Torra va tenir un mandat complicat. Ara governa un republicà (Pere Aragonès). Qui va governar millor?
El govern és el mateix, malgrat tenir dos lideratges diferents. El projecte és el mateix. Hem de valorar el govern en la seva globalitat.

Qui li agradaria que governés Catalunya?
Pere Aragonès, sens dubte.

Ha governat aquest govern?
I tant, sobretot en la gestió de la pandèmia. Amb molts errors, equivocacions o altres decisions, però hi ha hagut lideratge i la gent que s’hi dedica s’ha implicat a fons i amb sentit de la responsabilitat.

Com va viure la pandèmia?
He tingut la sort de no tenir en el meu cercle més proper cap positiu en Covid. He viscut amb molta intensitat, sobretot el primer confinament, tancada en un pis amb un petit balcó i tres nens petits, dos dels quals tot just començava a caminar. Vaig viure el confinament com molts milers de ciutadans.

PUBLICITAT

Es podria gestionar millor la pandèmia?
No oblidem que el virus ens va agafar per sorpresa. Es tracta d’una pandèmia mundial, on no hi ha un acord i una opinió unànime entre la comunitat científica. El que sí que és cert és que qualsevol discrepància en el si del govern no hauria d’haver transcendit a la ciutadania. No tots ho veiem igual, tots rebem pressions, però les discrepàncies internes s’haurien de quedar en el fòrum intern.

Aquesta picabaralla no estava estudiada?
Espero que no. Espero que hagi estat fruit d’una equivocació.

A qui interessa aquesta picabaralla?
A ningú.

Què no trobarem mai a Raquel Sans?
Rendició. No em rendeixo mai. Tampoc tinc excés d’orgull. Intento practicar la comprensió i l’empatia.

Ha plorat molt darrerament?
Molt. Sobretot pels meus companys que estan a la presó. He plorat de ràbia i de tristesa cada cop que sortia de la presó. També quan la meva companya Alba Vergés (consellera de Salut) rebia atacs ferotges i descarnats que no tenen res a veure amb la gestió.

Creu que ella és objecte de tantes crítiques només perquè és dona?
Segurament sí. Se la pot criticar, però és el to. Hi ha un to que no s’utilitzaria si el gestor de la pandèmia fos un home. Curiosament, l’expressió de les emocions en política sembla que no es puguin fer, sobretot si ets una dona. Es qualifica immediatament de feblesa, debilitat. A canvi, a qui no agrada o no entendreix veure un home plorar? Sembla que l’humanitza. En política, les llàgrimes per què són tan diferents si són d’una dona o d’un home?

Es veu consellera?
No n’hi veig ni tinc gens d’interès. És un orgull ser diputada i representar el meu territori.

Fins quan serà diputada? Ha posat algun termini?
No he posat límits temporals, però emocionalment no crec que sigui massa llarg.

Com li agradaria ser recordada?
Com a una bona persona.

PUBLICITAT


REDACCIÓ28 Novembre, 2020
herman_pinedo.jpg

Tarragona és Patrimoni Mundial des de fa vint anys. Des d’aleshores hi ha hagut diferents governs i responsables polítics al capdavant que, amb més o menys fortuna, han desenvolupat i impulsat diferents projectes en relació amb el patrimoni. Sí, ens enganyaríem si diguéssim que hi ha hagut un abandonament total per part de les institucions. S’han fet coses millors o pitjors, però se n’han fet.

Ara bé, ens preguntem: s’ha fet tot el necessari? S’ha fet tot el que la ciutat necessitava per estar a l’alçada d’una distinció que per llegat sens dubte Tarragona mereix? Estic segur que aquesta pregunta suscita divisió d’opinions, però crec que està bé que ens la fem. Mirar cap enrere de vegades és necessari per afrontar el futur més preparats i reconeixent els errors del passat.

La meva resposta a aquesta pregunta és clara: crec que es podria haver fet més i, sobretot, crec que es podria haver fet diferent. Un exemple. Les famoses grades de fusta de la Plaça Sedassos van tenir un cost aproximat de 240.000€. Una inversió controvertida i que va comptar amb el rebuig de diferents institucions i especialistes. Doncs bé, amb aquest mateix import es podria haver intervingut preventivament a l’Amfiteatre i es podria haver evitat el seu tancament. A més a més, tenint en compte que diferents tècnics municipals ja havien informat que els problemes estructurals eren clarament visibles. Aquest és només un exemple, és clar, però evidencia que, des de les institucions públiques, des de l’Ajuntament, tenim un poder de decisió important a l’hora de decidir on invertim els diners de tots els tarragonins i tarragonines i que, per tant, els responsables polítics tenim capacitat d’influir en els pressupostos i en la despesa.

Estem en el camí correcte. Ara bé, ni serà ràpid ni serà fàcil. Hi ha feina per a diverses legislatures

Així, el resultat de les diferents decisions polítiques en matèria de patrimoni dels darrers vint anys és el que podem veure als nostres carrers. Per a mi, i ho dic com a regidor de Patrimoni, però també com a ciutadà, la salut del nostre patrimoni no és bona. A partir d’aquí, què podem fer?

Des que vam començar a governar ara fa un any i mig – i quin any i mig! – hem dut a terme un gir de 180 graus en la manera en què entenem i gestionem el nostre patrimoni. Així, el principal objectiu que ens hem marcat ha estat invertir en la conservació. En aquest sentit, s’ha multiplicat per més de sis la partida destinada a conservació, passant dels 15.000 euros anuals de 2019 als 100.000 de 2020. A aquests 100.000 euros, cal afegir-ne 100.000 més d’anuals que és l’aportació de la Generalitat de Catalunya, el que fa un total de 200.000 euros a l’any durant quatre anys només en conservació i manteniment. Faltarà, segur, però creure en el nostre patrimoni han de ser fets, no només paraules.

Tarragona està impregnada d’història en cadascuna dels seus carrers i racons

Sumat a això, estem destinant els diners de les inversions a redactar i executar projectes que impliquen recuperació de patrimoni. Els problemes estructurals de l’Amfiteatre, la recuperació de les tan malmeses façanes del Pretori, la recuperació de la Plaça del Pallol, la recuperació de diferents trams de la Muralla, etcètera…en definitiva, hem centrat els esforços municipals en conservar, recuperar i mantenir aquesta part de nostre passat que ens fa referència a nivell nacional i internacional.

D’altra banda, el segon dels objectius que ens hem marcat és el de millorar la museïtzació dels nostres espais patrimonials. Què ensenyem i com ho ensenyem al visitant, és part fonamental de la nostra imatge. Una de les coses que més trobo a faltar quan passejo pels nostres carrers, és la informació necessària perquè puguem entendre on som i el que veiem en cada moment. Tarragona està impregnada d’història en cadascuna dels seus carrers i racons, i tot això s’ha de fer més visible i posar-ho en valor. Hem de generar un relat de ciutat que serveixi per entendre, de manera didàctica i accessible, el passat diacrònic de la nostra ciutat. Tot això ha de servir també per al creixement cultural i econòmic de Tarragona.

Finalment, però no menys important, el tercer objectiu en el qual estem treballant és el de posar en valor, dignificar i donar suport als professionals vinculats al sector del patrimoni.

L’Ajuntament ha de tenir cura sempre a les seves treballadores i treballadors. Sempre. Sense matisos. A més, com a institució pública que gestiona patrimoni hem de facilitar, en la mesura del possible, que professionals del turisme i de la cultura tinguin els espais i les eines per  a funcionar en les millors condicions. Així mateix, hem d’impulsar, donar suport i aprofitar la investigació científica, que és bona i molta la que tenim a Tarragona (URV, ICAC, IPHES).

En definitiva, crec que aquestes mesures i projectes contribueixen a marcar el nou rumb a seguir per estar a l’alçada de la distinció que té la nostra ciutat. Tarragona ha de caminar cap a un model de gestió del patrimoni proactiu que, de manera coordinada, posi en valor el que té, que és molt. Per què no aspirar a ser una referència en la gestió del patrimoni a Europa? Podem aconseguir-ho, sobretot si som capaços de sumar a aquest immens repte a les diferents administracions competents. En aquest sentit, la formació d’una taula de treball compartida amb la Generalitat i l’Estat és un primer pas per generar aquest full de ruta que suposi el suport i l’impuls que necessita el nostre patrimoni.

Per què no aspirar a ser una referència en la gestió del patrimoni a Europa?

Així, vint anys després de la declaració de Tarragona com a patrimoni mundial, crec que estem en el camí correcte. Ara bé, ni serà ràpid ni serà fàcil. Hi ha feina per a diverses legislatures i per això és important generar aquestes eines perquè, governi qui governi, hi hagi una estructura consolidada sobre la qual seguir enfortint el nostre patrimoni.

Crec que aquest aniversari ha de ser un punt d’inflexió en la manera en què, tant polítics com a ciutadans, entenem i gestionem el nostre patrimoni. Ara més que mai hem de seguir invertint i apostant per la cultura com a eina de futur. Tot perquè, d’aquí a cinc, deu i vint, anys, Tarragona sigui una capital de referència en la gestió del patrimoni.

Herman PINEDO
Regidor de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona


REDACCIÓ25 Novembre, 2020
Nadal-2020.png

La campanya de Nadal a Tarragona – anomenada ‘Tarragona, el millor regal’ – s’adapta a la pandèmia i ofereix activitats per a tots els públics. La principal característica d’aquest any és que es descentralitzaran molts esdeveniments per evitar aglomeracions. A banda, molts actes també seran en línia. La proposta començarà aquest divendres amb l’encesa de llums de Nadal que es retransmetrà a les 19h per TAC12.

Comerç

Primerament i amb motiu del Black Friday, els comerços de la ViaT oferiran descomptes a través d’una iniciativa pròpia. A partir de la setmana vinent i de manera diària, s’han programat diverses accions d’animació pels carrers de la ciutat que tenen com a objectiu portar a tots els racons de la ciutat la màgia del Nadal. La regidora de comerç, Maria José López, ha explicat que “es tracta de 3 propostes que aniran girant per diferents punts de la ciutat i que es podran veure tant en horari de matí com de tarda. D’aquesta manera es busca descentralitzar les activitats, evitant aglomeracions, i a la vegada dinamitzar el comerç de tots els barris.” També es durà a terme una gimcana d’aparadors i un concurs d’aparadors en col·laboració amb la ViaT.

Actes tradicionals (Reis i Home dels Nassos)

El 22 de desembre es podrà gaudir de l’exposició de les 12 carrosses dels Reis Mags, al Refugi 1 del Moll de Costa. Alhora, el 22 i 23 del mateix mes es durà a terme un espectacle familiar amb temàtica castellera anomenat ‘Mireu allà dalt’. L’Home dels Nassos voltarà per tota la ciutat a partir de les 10, sempre acompanyat pels músics del Tecler.
El 2 de gener el Magatzem Reial al Refugi 1 del Moll de Costa obrirà les seves portes als més petits, que podran observar com els patges reials preparen la nit del dia 5. Alhora, els nens podran entregar les seves cartes als patges al Pati Jaume I de l’Ajuntament. Finalment, la cavalcada serà online, però es mantindrà el repartiment de regals.

Activitats per infants i joves

El dia 19 es durà a terme l’Arbre dels Desitjos, que comptarà amb l’alcalde Ricomà i amb el regidor d’Educació, Manel Castaño. Aquest any, s’han preparat activitats a través de la xarxa com concursos o contacontes. Els joves de la ciutat es podran sumar al CASALx20.t. Del 27 al 30 de desembre, s’han preparat tallers, cursos i activitats de Cultura KESSE pels joves a partir de 12 anys. La majoria de les quals es realitzen a través del campus virtual de Joventut.

Cites culturals

El Teatre de Tarragona serà el gran protagonista d’aquests actes. L’11 de desembre acollirà l’espectacle de màgia ‘Hidden‘; el 13 pujarà a l’escenari l’Orquestra de cambra de l’Empordà amb el “Concerto a tempo d’umore“. És un espectacle únic al món, on dotze músics i un director d’orquestra mostren un muntatge còmic i musical. El dia 19, el director Àlex Rigola portarà el seu espectacle “La Gavina, una versió lliure de l’obra d’Anton Txékhov”. El diumenge 20, els infants gaudiran de l’adaptació teatral de “El Monstre de Colors”, l’obra d’Anna Llenas sobre les emocions. Tampoc faltarà el clàssic ‘Trencanous’, que estarà representat per Rady Miniakhmetov i Orión Pico Plaja. A més, col·laboraran alumnes del centre Artemis Dansa.

El Teatre Tarragona també acollirà els concerts del cicle DCicle de música de cambra organitzat per les Joventuts Musicals de Tarragona: el dimarts 1 de desembre el Cosms Quarte & Fernando Arias, el 15 de desembre Alvaro Mur i el 30 de desembre Jove Orquestra InterComarcal i Kebyart Ensemble. Pel que fa a exposicions fins al 31 de gener es podran visitar les exposicions Talent Latent /SCAN 2020 i #IamAbleProject a la Casa Canals.

Totes les activitats es poden consultar via web, així com a l’App TGN Agenda. Les xarxes socials de l’Ajuntament també faran ressò puntual de les activitats, així com les xarxes de Comerç (Facebook i Instagram) recentment obertes, que informaran de totes les activitats de suport al Comerç.


REDACCIÓ25 Octubre, 2020
vendrell2210202025premsa.jpg

Hi ha mal rotllo a Vox Tarragona fins al punt que la coordinadora de Vox al Vendrell i la majoria dels militants del partit liderat per Abascal es canvien de camisa i passen a la formació de Josep Anglada: Som Identitaris (SOMI).

Demelsa González i Josep Anglada

La ja exrepresentant del partit de l’extrema dreta al Vendrell, Demelsa González justifica el seu traspàs polític “a les males praxis que està portant el partit la presidenta provincial de Tarragona,

Isabel Lázaro”. Demelsa assegura que l’únic que importa a Lázaro són els seus interessos personals, entre ells “poder col·locar-se en un futur dins les institucions”. La nova militant de SOMI acusa Isabel Lázaro de no importar-li la democràcia ni les bases del Vox. “Lázaro no pot permetre que ningú li faci ombra”, puntualitza.

Demelsa González està convençuda que després d’aquesta desbandada de militants de Vox del Vendrell cap a SOMI, hi haurà d’altres militants de la província de Tarragona que faran el salt cap a SOMI.

Dreta ‘agilipollada’
Josep Anglada entén que militants de Vox vulguin passar al seu projecte polític, ja que Vox és una “veritable estafa” i que s’ha convertit en “la dreta agilipollada“.

El president de SOMI diu que “no es pot confia en un partit que va prometre acabar amb els ‘xiringuitos’ i resulta que el major ‘xiringuito’ que hi ha a Espanya és Vox, el partit que representa Abascal”.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ8 Octubre, 2020
mariano-pescador.jpg

Mariano Pescador

Mariano Pescador, en qualitat de portaveu del cercle de Podem Tarragona als Barris de Ponent, ha dit que aviat – “quan ho considerem oportú” – la direcció de la formació formada “aclarirà les veritables raons per les quals (el regidor) Hermán Pinedo ha estat expulsat“.

Pescador ha qualificat la notícia de “trist” i entén que “mai no hauríem d’haver arribat a aquesta situació”, però la decisió d’expulsar el regidor tarragoní posa de manifest que ha triomfat la democràcia interna, la transparència i el respecte “als nostres principis”. “És motiu d’orgull i satisfacció per a la immensa majoria de la militància de Podem”, insisteix Mariano Pescador, recordant que, finalment, es confirma la notícia per la qual “alguns hem estat lluitant des de fa un any i mig”.

Tot i que la decisió ja es coneixia des de fa tres dies, Podem ha volgut ser prudent perquè “no volíem que notícies com aquesta interferissin en allò que és realment important: l’excel·lent treball que està fent el govern d’Espanya, des del nostre vicepresident i secretari general, Pablo Iglesias, fins a l’últim company que forma part del govern més progressista de la Història d’Espanya des de la mort del dictador”.

PUBLICITAT

PUBLICITAT

PUBLICITAT


REDACCIÓ6 Octubre, 2020
amfietatre-1.jpg

El regidor de Patrimoni de Tarragona, Hermán Pinedo, ha afirmat que la graderia reconstruïda de l’amfiteatre romà de Tarragona, en la qual s’asseuen els visitants, seguirà tancada com a mínim un parell d’anys més.
L’espai està clausurat des de fa poc més d’un any arran d’un informe que alertava de problemes estructurals i que va fer tancar tot el monument. Pinedo confia que abans de l’estiu es pugui reobrir l’accés a l’arena, un cop s’hagin executat dues fases de millora. A les graderies reconstruïdes als anys 70 però, s’hi està fent un procés de monitoratge que s’allargarà més temps. Entre altres qüestions, s’analitza l’impacte que tenen les vibracions generades pel pas de trens i vehicles a tocar de monument.

Unes setmanes després del primer tancament total del monument, el setembre de l’any passat, es va permetre contemplar-lo des de la rampa d’accés. Des d’aleshores els visitants no han pogut trepitjar l’arena ni les graderies i des del consistori s’ha treballat per fer les millores necessàries per garantir la seguretat i conservació. En una primera fase, completada aquest estiu, s’han arranjat les escales del Miracle i s’ha reforçat un mur. Ara falta assegurar part de les graderies originals excavades a la roca, ja que hi ha pedres de grans dimensions que amenacen de caure a l’arena; i reforçar la zona de la porta Triumphalis, que és la que permet accedir al centre de l’amfiteatre.

Aquestes dues fases que falten per completar, Pinedo confia que puguin estar enllestides abans del proper estiu. Tot i això, admet que els treballs estaran condicionat pels temps administratius. El proper tràmit que hauran de superar serà l’aprovació de les obres per part de la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural, prevista pel novembre.

Plaça de Sedassos
A banda, ha exposat que espera que les graderies de fusta que s’han col·locat al circ romà a la plaça dels Sedassos es puguin obrir al públic, finalment, abans d’acabar l’any. “Li falta xapa i pintura. Són unes dues setmanes d’obres i uns 40.000 euros”, ha detallat Pinedo.

PUBLICITAT

PUBLICITAT

PUBLICITAT


REDACCIÓ1 Maig, 2020
Joan-Llort.jpg

Joan Llort és el secretari general d’UGT a Tarragona. Entén que aquesta situació és molt delicada i que l’1 de maig se celebrarà de forma atípica. Amb tot, considera que, ara més que mai, hi ha raons per reivindicar. Rebutja la idea que els treballadors siguin, un cop més, qui ha de fer pagar la crisi. En la seva opinió, el govern haurà de crear mecanismes d’ajuda perquè ningú no es quedi enrere.



Com està vivint el confinament provocat pel coronavirus?

Estem vivint aquest confinament amb donar suport a centenars de companys d’UGT i treballadors per intentar ajudar a negociar i orientar juntament amb els delegats d’UGT per intentar donar solucions a les moltíssimes problemàtiques que surten.

Molts treballadors es queixen de la falta d’EPIs. Què han de fer?
Els últims anys a moltes empreses ha primat mes els costos i els beneficis, a la prevenció i a la salut i amb aquesta crisi es veu molt evidents la falta d’EPIs al sector de la sanitat i a les residències.

Vivim una situació d’excepcionalitat, ERTOs que a la llarga es convertiran en EROs. Li preocupa el futur laboral?
Ens preocupa la situació actual del dia a dia i també el que ens pot vindre perquè la situació de recuperació intuïm que malauradament serà molt lenta i això pot provocar que la situació sigui més complicada.

Quina és realment la seva principal preocupació?
En aquest moment, la salut. Si tenim salut podrem tenir treball, però necessitem una justícia social perquè ningú es quedi enrere.

Creiem que s’haurà de reforçar els pilars fonamentals de l’economia per afrontar en les millors garanties la desescalada

El pitjor encara està per arribar?
El futur no se sap, però veient com està el món del treball, que ja veníem d’una situació amb molta precarietat i desigualtat, creiem que s’haurà de reforçar els pilars fonamentals de l’economia per afrontar en les millors garanties la desescalada.

Està satisfet amb les mesures preses pel govern?
Al govern ha pres mesures per protegir els llocs de treball amb els ERTOs i també ha donat ajudes a un altre sector com els autònoms, però penso que encara s’ha de donar un tomb a aquesta situació, activant una renta mínima vital pensada per a protegir a les persones.

L’atur augmenta i té tendència a arribar a xifres desbordants. Quina sortida veu pels treballadors que es queden sense feina?
S’ha de posar damunt de la taula la necessitat de crear una xarxa de protecció per a les persones que no reben cap mena de percepció i estan en una situació de penúria extrema, s’ha de deixar de pensar amb el caràcter ideològic i de centrar-se més en la situació de les persones i les famílies.
S’ha d’activar plans d’ocupació i formació per recol·locar als treballadors amb les noves feines que es poden vindre, en definitiva entre tots és haurem de reinventar.

El dia 1 de maig serà celebrat de forma atípica… quines són ara les reivindicacions?
Aquest 1 de maig serà atípic, però hi serem per la SALUT, TREBALL I JUSTICIA SOCIAL. LA PRIORITAT ÉS LA VIDA.  Hi hauran manifestacions visuals i virtuals difoses per les xarxes. Aquest 1 de maig girarà al voltant d’una major protecció per a les persones i un reconeixement sincer i profund als treballadors i treballadores dels serveis essencials del nostre país.

Cal ampliar la renda garantida de ciutadania perquè cobreixi totes les persones que realment la necessiten

Teniu un programa?
A les 11 del matí, hi haurà una intervenció pública a TV3 des de l’Hospital del Mar;  de 12 a 13h tindrà lloc una manifestació virtual a Tarragona. A les 13h es farà la lectura manifest virtual pels secretaris generals de Tarragona d’UGT i CCOO. De les 18 a les 20h s’oferirà un concert virtual. A les 20h hi haurà l’aplaudiment als treballadors/es que mantenen els serveis bàsics per a les persones.

Creu que arran de la crisi econòmica que s’apropa, els treballadors seran els grans perjudicats?
Creiem que aquesta crisi no la pot pagar les persones. És urgent establir prestacions i rendes socials per a garantir els ingressos a totes les treballadores i treballadors, també del treball autònom i mecanismes de la gestió més eficients pel cobrament efectiu. Cal ampliar la renda garantida de ciutadania perquè cobreixi totes les persones que realment la necessiten.

Què estan fent els sindicats per pal·liar la pluja d’acomiadaments i abusos laborals que aviat seran una realitat?
L’UGT, amb més de 1.800 delegats, que representen els treballadors a les empreses del Camp de Tarragona, estem negociant mesures per a afrontar tots els problemes, per donar la millor sortida possible, evitant que els treballadors siguin els menys perjudicats possibles i no perdin els seus llocs de treball. També assessorarem, ajudarem i orientarem a tothom que ens ho demani. Cada dia rebem centenars de trucades de persones que no saben com i què han de fer.

Com creu que ha de ser el desconfinament?
Haurà de ser molt gradual i amb molta responsabilitat individual, som tots responsables per a sortir d’aquesta situació que no ens enganyem és molt difícil.


REDACCIÓ14 Gener, 2020

Un jove de 20 anys ha estat detingut per a Guàrdia Urbana de Tarragona, acusat d’un delicte de robatori amb força en grau de temptativa. Els fets han tingut aquesta matinada a Bonavista. L’arrestat ha intentat robar l’interior d’un domicili.

Dues patrulles policials s’han desplaçat al carrer Cinc del barri, on han sentit un impactant soroll a l’escala. Després han observat com tres persones sortien a tota pressa de l’edifici, una de les quals va ser retinguda.

Tot indica que els presumptes lladres havien fet servir una pota de cabra – localitzada a l’escala de l’immoble – per trencar la porta d’un domicili particular. La investigació continua oberta.

 


REDACCIÓ22 Desembre, 2019
calvo-loteria.jpg

Segur que se’n recorden del ‘calb de la Loteria de Nadal’. Una de les figures més icòniques dels dies previs a la vigília de les festes i que, els més joves, quan érem petits, els anuncis del sorteig nadalenc, ens marcava l’inici de les vacances d’hivern, que esperàvem amb neguit.

Aquesta figura ja fa anys que va desaparèixer, però la tradició de comprar un dècim pel sorteig del 22 de desembre es manté, i a Tarragona és tot un clàssic nadalenc.

Empreses, associacions, comerços, establiments, restaurants i bars… tothom juga una participació, o va a l’administració més propera, o la més premiada, i acaba participant en el sorteig de loteria més ‘màgic’, ja que té la capacitat de reunir a la família davant de la televisió, amb els números comprats i desitjant que, aquest any sí, toqui.

Aquest any em toca, segur
Jo no he estat menys. I, curiosament, aquest any ha estat el que més he jugat. I si em paro a pensar una estona, encara em pregunto per què. El cas és que, aquest divendres vaig caure que no tenia cap número acabat en 8. Els hi reconec que sóc bastant supersticiós, però no sóc un jugador empedreït, ni impulsiu. Però, tal com he dit, encara no sé per què he comprat tanta loteria.

El cas és que confio que, aquest any, m’ha de tocar. I passejant per la plaça Corsini, aprofito per passar per l’administració número 21 de Tarragona, més coneguda per Cal Pantxo. Parlo amb la Corinne Toral, una de les loteres d’aquest establiment que m’explica coses com ha anat la campanya de la Loteria de Nadal.

“Aquest any la gent s’està animant més a última hora. Estem esperant com vénen els últims dies, però creiem que serà un bon any. La gent ha fet cas de l’eslògan d’enguany i sí que comparteix més números. El que sí que és un clàssic és el nostre número, que ja està esgotat i després el número que més hem venut aquest any ha estat el 77.077, el 7 és un dels números que més agrada a la gent”, m’explica la Corinne.

Tarragona és supersticiosa
Preguntada sobre quins números són els més venuts, Corinne assegura que “la gent sobretot busca el 15, el 69, els 13… En definitiva els de tota la vida i són els primers que esgotem. El que sí que notem és que la gent potser té menys liquiditat. La gent ens comprava més, però tot i això ha estat una bona campanya”.

“Aquest diumenge seguirem el sorteig com cada any i esperem que hàgim d’obrir a última hora (rialles). Ens agradaria molt perquè la veritat és que tenim molts números repartits. Hem venut el número del Mercat Central, a moltes empreses i a bastant gent. Ens encantaria tornar a donar un premi, com ja vam fer fa dos anys. Això la gent també ho recorda i ens busca perquè ja va tocar aquí”, m’explica la Corinne.

Deixo l’administració Cal Pantxo i m’enduc el meu número i amb una molt bona sensació, no només per la conversa amb la Corinne, que transmet molta esperança, sinó convençut que aquest any sí, em tocarà i que ella em donarà sort. Serà la màgia del calb de la Loteria? Sigui com sigui, el sorteig és el senyal que el Nadal ja ha arribat.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter