18. Abril 2024

Arxius de #Tarragona | Diari La República Checa

REDACCIÓ2 Maig, 2023
Jordi-Collado4-1280x960.jpg

Tarragona es troba immersa en unes eleccions que es preveuen igualades i – consegüentment – molt cruentes. Les enquestes apunten a una lluita entre Esquerra Republicana i PSC per l’alcaldia. Enmig dels dos, diversos partits tenen la possible clau de govern. Un d’ells és En Comú Podem, que ha dipositat les seves esperances en Jordi Collado, el seu alcaldable. Després d’un mandat de desgast ple de decepcions com la d’Hermán Pinedo o la de la seva sortida de l’executiu municipal, la coalició enfoca aquestes eleccions com una oportunitat de renovar l’espai, de tornar a començar. Avui, entrevistem al líder d’una de les poques candidatures que podria pactar tant amb Esquerra com amb els socialistes. Per qui es decantaria Collado? 

 

Com se sent ara que ja és candidat?
Doncs, per una banda, amb responsabilitat, i per una altra, amb una mica de cangueli. Aquests dies faig broma dient que descobreixes unes dinàmiques que no són les d’un mateix. Intentar normalitzar-ho resulta complex. Tinc la responsabilitat d’estar amb una gent al darrere que ha apostat per mi i d’altra que et trobes pel camí i et fa propostes. Portar tot això fa molt de respecte.

En el procés del 2015, quan va desaparèixer Iniciativa i van aparèixer els Comuns, jo vaig marxar cap a casa pensant que no tornaria mai més.

Havia imaginat o tenia clar que seria candidat?
No, en absolut. En el procés del 2015, quan va desaparèixer Iniciativa i van aparèixer els Comuns, jo vaig marxar cap a casa pensant que no tornaria mai més. Dubtava que fóssim capaços de superar algunes històries que estàvem generant allà. Ha vingut molt de sorpresa. Hi ha gent que em diu: “Home, si estava cantat que algun dia faries el pas!”.

La meva sensació era que tenia una vida molt normalitzada. Tinc una feina que m’omple i m’encanta, una família amb un petit… Si m’ho arribes a preguntar fa quatre mesos, t’hagués dit que no hi havia cap opció. És al desembre quan la direcció local del partit em diu que necessitaven que fes un pas endavant. Havíem de superar algunes coses internes i el meu perfil els hi agradava.

En aquesta ciutat ens hem acostumat a fer coses lletges en política.

En tot aquest joc, on entra la que va ser la seva rival a les primàries, Àngels Pérez?
L’Àngels és la regidora i hi ha un plantejament d’intentar generar un consens. Hi ha alguns punts de desavinença i al final decidim trobar-nos en unes primàries. Fins a l’últim dia plantejàvem que ens hauria agradat fer una llista única en la qual tothom se sentís representat. No vam ser capaços.

Comptarà amb Àngels Pérez?
Li hem allargat la mà. L’Àngels està en un procés de sortida del procediment polític. És completament respectable. Ho he d’entendre i desitjar-li el millor. A més, l’Àngels va assumir el lideratge institucional en un moment molt complex, on hi havia molts terratrèmols interns i públics. Va tenir el valor d’aguantar i intentar sumar gent en el procés. Per tant, el meu respecte i admiració van per davant.

I què pensa d’aquelles presumptes trucades per part d’ERC per a intentar influenciar en les vostres primàries?
Bufff. No ho sé. Crec que en aquesta ciutat ens hem acostumat a fer coses lletges en política. I a mi és un dels aspectes que m’agradaria superar. A banda d’aquestes trucades que es temptejaven també hi va haver missatges molt estranys… S’està respectant poc l’autonomia de les organitzacions. I això a mi és una de les coses que em molesta i molt. Puc trobar millor o pitjor les accions del meu rival polític, però intentar incidir a nivell intern és traspassar línies molt perilloses.

En aquests quatre anys i – en especial – l’any previ a les eleccions s’han traspassat línies que ens haurien de fer reflexionar a tots a nivell intern. Hauríem de fer una introspecció i valorar si paga la pena. Jo vull creure que això de les trucades no va passar perquè em costa molt entendre que Esquerra Republicana fes moviments interns d’igual manera que s’ha dit del PSC en altres moments.

Ha parlat d’aquest ambient crispat que hi ha a la política tarragonina, què li sembla la guerra que mantenen el PSC i ERC?
Em sembla una guerra estúpida. A més, el PSC i Esquerra s’han oblidat que Tarragona és una ciutat d’esquerres. El primer govern de la transició va ser d’esquerres, el Recasens, que crec que en aquestes èpoques cal recuperar-lo més que mai. La seva manera de fer i de construir, de fer avançar tot el municipi, no ha tornat a existir des del seu govern. Un altre exemple, Nadal va ser alcalde perquè va ser capaç d’obrir Convergència a una realitat de socialdemocràcia. Ballesteros es va dedicar a treballar la seva imatge, i el seu primer equip era absolutament d’esquerres.

Per tant, a mi em sobta que aquests dos (ERC i PSC) s’estiguin barallant contínuament per un bocinet convergent que se’ls hi ha quedat. I no estan veient que la força està a l’esquerra. Aquests dies, els socialistes m’estan dient que per a mi tothom és de dretes menys jo. Només dic que s’equivoquen mirant cap a la dreta en comptes de cap a l’esquerra. No crec que cap d’ells sigui de dretes, només que estan condicionats per una mirada electoralista. Em sap greu i em fot molta ràbia. Si es confirmen algunes enquestes que diuen que PSC, ERC i nosaltres serem els més votats, quedarà palès que Tarragona és d’esquerres.

Serà molt difícil que el Sr. Sendra, la Sra. Martorell i la Sra. de la Fuente ens facin una proposta del nostre goig, perquè bàsicament no es dediquen a altra cosa que a malparlar.

Considera que la seva coalició pot ser la peça d’unió entre PSC i Esquerra?
Aquesta és la nostra voluntat. Els hi hem expressat. El moment és clau perquè dibuixarem la ciutat dels pròxims 30 anys. Ens gastarem tots els diners dels Next Generation i ho hem de fer bé. Aquests dies fèiem humor negre: els mateixos que van fer el jardí vertical i els que ara han perdut el FEDER pel Banc d’Espanya es diuen els uns als altres que ho han fet malament. Si us plau, hem de fer una reflexió i mirar a la legislatura que ve, que serà clau. En aquest pròxim mandat el govern ha de ser gran, fort i que sigui capaç de mirar els altres als ulls.

Jo amb la Maria Mercè Martorell estic convençut que comparteixo molt poques coses, però crec que ens hem d’entendre per fer el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Perquè si en algun moment la ciutat decideix que el PP tiri milles amb l’alcaldia, que es respecti allò que hem pactat tots. Potser sóc una mica idealista, però crec que la política està per arreglar coses, i no per generar problemes.

Ha repetit molt que Tarragona és una ciutat d’esquerres, però sempre s’ha dit que és una ciutat de militars, funcionaris i capellans…
Sí, i que els vam fotre fora a uns i als altres. No tenim caserna militar i ens queden molt pocs militars, i la majoria dels que queden estan més vinculats a la Guàrdia Civil. I pel que fa als capellans i monges, cada vegada en queden menys perquè la societat evoluciona i Tarragona això ho ha aconseguit.
Tarragona ha estat capaç de ser capdavantera en la lluita contra les retallades en el moment més dur amb Convergència. Fotíem 10.000 persones al carrer reclamant els salaris públics.

Les lluites històriques del moviment obrer sempre han estat claus en aquesta ciutat: les dones de la Tabacalera, la pujada del bus de Bonavista… És a dir, la història ens diu que hi ha hagut un fil vermell potent a la nostra ciutat, que és el que ens ha mantingut.
M’agrada explicar que mentre es construïa l’església de Torreforta s’organitzaven les Comissions Obreres de Catalunya a Tarragona. No va de militars i capellans, sinó de quin tipus de militars i capellans.

Com està l’ambient dins d’En Comú Podem?
Estem animats. Han passat coses molt boniques com que militants que fa temps que estaven desconnectats, ara tornen a venir als nostres actes. Estem recuperant gent després d’un moment molt convuls. Crec que tant la gent d’En Comú com la de Podem hem estat capaços de mirar-nos a la cara i fer-nos-ho fàcil. Hem de ser respectuosos els uns amb altres, i crec que ho estem fent.

Podríem veure un pacte amb el PSC?
Podríem veure un pacte que tingui una majoria d’esquerres i un programa ample. No ens trobarem en un govern de 12 (regidors).

És a dir que depèn molt del programa?
Lògicament. Ha de ser un programa d’esquerres. Quan nosaltres,  a l’assemblea del juny de 2021, vam acordar que no es pactava amb Junts per Tarragona, no acordàvem que no suméssim mans amb en Dídac Nadal o amb algú en concret. Pactàvem que no faríem polítiques de dretes. I la demostració d’això és que la deriva de l’executiu ha anat cap aquí (la dreta). L’afer de les càmeres de vigilància es basa en això. Quan érem al govern vam fer apostes de 2 i 3 milions d’euros per a compra d’habitatge. Això s’ha perdut. S’ha canviat per unes reformes de pisos privats.

A priori, serà molt difícil que el Sr. Sendra, la Sra. Martorell i la Sra. de la Fuente ens facin una proposta del nostre goig, perquè bàsicament no es dediquen a altra cosa que a malparlar. Però a mi m’agraden els pressupostos de la Generalitat i els de l’Estat, també m’agrada la configuració del govern espanyol. Hi ha molt camí a recórrer com per a plantejar-nos o un o l’altre. No tenim cap necessitat d’entrar a govern. Primer hem de veure quina és l’aritmètica del plenari. El que segur que no farem és entrar en un executiu per a fer de comparsa i respondre a tot el que vulgui el senyor Fortuny o el senyor Viñuales.

El va sorprendre que la CUP entrés en un govern amb Junts per Tarragona?
Sí, em va sorprendre i em va entristir. Crec que hi ha unes posicions de coherència que són molt importants. Quan un decideix entrar en un govern ha de tenir molt clar quines coses vol transformar. Al final els rumors a la ciutat diuen que la gent de la CUP no està gaire contenta amb el resultat del govern. Considero que van córrer massa. Podríem haver aconseguit que Esquerra no estirés el braç a Junts, però no van ser capaços de parar-ho. A mi em sorprèn més que la CUP no hagi pactat amb un trànsfuga. Perquè si parlem de radicalitat democràtica, parlem-ne de debò.

Precisament li anava a preguntar per aquest tema. Què opina d’Hermán Pinedo?
L’Hermán em mereix tots els respectes del món. A nivell personal ni ens coneixem, no en tinc ni opinió. Però en l’àmbit polític… va fer una fugida cap endavant. Hi ha gent que ho entén i hi ha gent que no.

(Pinedo) va ser deslleial amb l’organització i amb el seu votant.

Vostè ho entén?
No, jo no entenc aquestes fugides personals. Agafar-se a una acta… Si a mi la meva organització em diu que per aquí no, i jo tiro igualment per aquí, no em puc aferrar a la meva acta argumentant que em van votar a mi. No sé ni el temps que feia que ell vivia a la ciutat, però plantejar que l’acta era seva perquè l’havien escollit a ell…

És una pràctica política que com a mínim és reprovable. Hi ha una cosa que em sap greu, i és aquesta posició de dir que manaven des de Barcelona. Quan vam votar en contra del pacte amb Junts per Tarragona, Hermán Pinedo estava assegut al meu costat i va aixecar la mà com jo en contra de l’acord.

Hauria entès que ell hagués defensat perquè s’havia de pactar amb Junts, però ni ho va fer. Per tant, o Barcelona manava tant que li tenien un xip posat i no podia ni parlar, o estem ‘tontos’. Aquell dia no va demanar ni la paraula.

Considera que va ser deslleial?
Jo crec que va ser deslleial amb l’organització i amb el seu votant.

Com s’anomena a una persona que vota una cosa internament i després fa una altra a l’hora de la veritat?
D’això se’n diu transfuguisme.

El comerç es mor, i no només al centre, sinó a tota la ciutat.

Ha parlat que aquest mandat és clau pel futur de la ciutat. Com li agradaria veure Tarragona d’aquí a 30 anys?
A mi m’agradaria que fos una ciutat relligada, que es respectessin totes les zones verdes, un municipi reindustrialitzat amb una perspectiva no contaminant i amb bons llocs de treball, una Tarragona amb un turisme que no caigués en els pisos turístics sinó en les visites culturals potents, una ciutat connectada amb el tramvia que ens han promès tantes vegades, que les escoles públiques fossin l’enveja del país… M’imagino una ciutat oberta al mar, però no des del punt de vista del ‘pelotazo’ econòmic, sinó des del d’anar alliberant terreny per a les persones.

Al final, si fas una illa Corsini molt xula, però no transformes una illa de la Granja que uneixi el carrer Gran Canària amb uns altres 4 carrers que no van a cap banda… El comerç es mor, i no només al centre, sinó a tota la ciutat. I quan parlem de la Tarragona que volem, ens referim a l’Illa Corsini o a la Rambla del Mar, però no a la Floresta i a l’Albada que han de superar una autovia de 6 carrils, tampoc parlem de l’entorn del CAP la Granja que hauria de ser un bombó que centra un equipament mèdic, un altre escolar, una residència de persones grans i teixit comercial. Aquest hauria de ser el centre dels barris de Ponent.

No crec que s’hagin descuidat més uns barris que uns altres, perquè ara visc al centre i també és un drama, fa vergonya.

Creu que aquest govern ha deixat abandonat els barris?
Considero que el govern ha deixat abandonada la ciutat, però no només aquest executiu, sinó també el darrer de Ballesteros. Hi ha un tema que em colpeix molt: l’any 2019 tothom tenia clar que alguna cosa s’havia acabat, però és que ara tenim la mateixa sensació. Aquell neguit continua viu i és un desastre. Aquest govern ha cremat un cicle exageradament ràpid. No crec que s’hagin descuidat més uns barris que uns altres, perquè ara visc al centre i també és un drama, fa vergonya.

S’han fet algunes intervencions urbanístiques interessants, però fins i tot algunes que haurien de ser genials – com la del carrer Canyelles – deixen molt a desitjar. Peatonitzem una zona com aquesta i fotem unes torretes de metre i mig i a terra posem granit que és impracticable i llisca quan plou. Tota l’obra està mirada en favor del manteniment, i no de les persones que gaudiran de l’espai.

Què opina del carril bici?
Que necessitem més i millors. A Tarragona estem segrestats contínuament per mirades parcials i pel típic “i tu més”. Celebro molt la lògica de la Ciutat 30. Va ser un pas superinteressant en matèria de mobilitat. Però, és que hi ha una cosa abans que no hem fet, que és el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS). Està caducat de l’època de Ballesteros. Hola!!? S’estan dissenyant zones de baixes emissions sense tenir un PMUS. Estem desenvolupant obres que condicionen la mobilitat sense tenir un pla de mirada llarga. El que no podem fer és que els vianants perdin lloc perquè el guanyin les bicis. La demostració que els carrils bici funcionen arriba quan ocupen carretera i li treuen espai als cotxes. Aquesta ciutat té prou capacitat perquè això passi.

Em quedo amb l’exemple dels patinets. Dos anys després tenim uns aparcabicis molt bufons que no funcionen pràcticament per a res més que per a posar patinets d’empreses privades. Unes companyies que no han vingut aquí a fer altra cosa que a provar coses. No tenim ciclistes al carrer perquè no tenim aquesta cultura i a més no som capaços de pensar en un servei públic de mobilitat sostenible.

Tarragona no ha de continuar apostant pels creuers.

Hem de ser molt seriosos amb la mobilitat perquè al final generem anticossos. Quan t’expliquen mentides, al final no te les creus. I això és prou important com per a anar explicant mentides. Al final no va de treure cotxes perquè sí, va de millorar la salut de les persones. Per exemple, Tarragona té uns mapes de soroll terribles. A mi Tarragona és una ciutat que em sembla acollonant per la seva composició i per una lògica: els urbanistes ara estan intentant fer la ciutat dels 15 minuts, tenir-ho tot a un quart d’hora de distància. Tarragona ja té això. Aprofitem-ho.

I què s’ha de fer amb la Tabacalera?
Tinc molts dubtes amb la Tabacalera, amb els metres i metres que tenim pendents de fer coses maques. Sóc poc partidari dels macroprojectes. Aquest seria un projecte d’uns 15 o 20 milions d’euros facis el que facis, perquè amb tants de metres quadrats que has d’omplir… El que és important és fer-ho ja. Crec que abans d’atacar el tema Tabacalera s’ha de posar ordre a l’antiga facultat de lletres de la plaça Imperial, en alguns edificis de la Part Baixa, posar ordre en habitatge… Fem coses molt tangibles i concretes. A mi la Tabacalera m’agrada molt com a espai. La perspectiva cultural plantejada en el darrer govern de Ballesteros em sembla una bona proposta. Hem de veure si som capaços. A veure què diu el ministre i la consellera de cultura, que ni està ni se l’espera. La Tabacalera no és només un tema de Tarragona.

El projecte Hard Rock és nociu pel territori

Canviant de tema… Tarragona ha de continuar apostant pels creuers?
No. Tarragona no ha de continuar apostant pels creuers. El plantejament és subsidiari. Quan ens volien col·locar el Barcelona World, el debat era si s’havia de dir així o no. Que el tema era el que ens portaria al territori. I amb els creuers ens l’han colat dient-nos que molem molt, quan realment és una operació subsidiaria del Port de Barcelona. Aquests creuers no tenien gens d’interès de venir. I quan s’ha limitat l’arribada de creuers a Barcelona han dit: “Calla, que aquí a una horeta hi ha un Port que ens ho peta i a més si els hi diem que són molt guapos ens posen una catifa”. Crec que no estem sent capaços de fer un plantejament seriosament sostenible amb el Port.

Tenim problemes amb tota la gestió d’escombraries al Port i a les aigües. Quin sentit té que aquí s’aturi un vaixell, el carreguem d’aigua i menjar en plena sequera, xuclen benzina, contaminen i se’n van. A mi em costa molt entendre-ho. I a més, poso en dubte l’impacte que diem que té. L’impacte és que ens petin la Part Alta de gent? És l’únic que passa. Encara estarem amb aquests monocultius intensius? Puc entendre que la gent faci turisme i se’n vagi de creuer. És com quan ens diuen que els avions en algun moment seran sostenibles i mentrestant ens la van colant. Informes del mateix Port apunten que hi ha una despesa de 20 euros per cada creuerista. Qualsevol que arriba a l’estació de l’AVE fa més gasto pel camí fins a Tarragona.

Vostè lluitarà contra el projecte Hard Rock des de Tarragona?
Sí. Sóc dels que va començar a lluitar contra el Barcelona World. No queda una altra. El projecte Hard Rock és una barbaritat en si mateix. Per l’aigua, per l’estètica… De veritat ens plantaran una guitarra elèctrica de no sé quants metres d’alçada per a fer d’hotel? Només per estètic algú ja s’ho hauria de repensar. També per la pressió turística. Les promeses futures mai són veritat. Recordo quan van dir que l’obertura del Corte Inglés comportaria 1.000 nous llocs de treball i al final eren la meitat. Van contractar molta gent i després es van ‘petar’ a la meitat. Ens la colen tota l’estona.

Amb el fitxatge de Granados es demostra la teoria de que el PSC es posa molt ‘palote’ amb les coses gordes

El projecte Hard Rock és nociu pel territori i ens fa caure en un monocultiu molt important. Si el Camp de Tarragona històricament ha tingut problemes d’atur, té relació amb la caiguda de la indústria i la pujada d’un turisme de sol i platja. El negoci de Hard Rock no és ni el casino, són les superconvencions de senyors i senyores que vindran d’arreu del món i que gastaran zero euros en el territori. Al final, hi haurà algú de fora que s’emportarà els diners i aquí ni els veurem. Al territori no quedarà res més que treball precari, que és contra el que hauríem de lluitar.

La nova llei de formació ocupacional de la Generalitat planteja consells territorials d’ocupació. Això ens facilitarà creuar la formació que ofereix el SOC amb les necessitats del territori. De veritat haurem de fer cursos de crupier? No em fotis… La indústria turística ha de ser la bomba, però no amb això.

Si el projecte Hard Rock és tan dolent, per què l’alcalde de Salou el defensa a ultrança?
Perquè creu que facturarà molts diners. Aquí humanament ho entenc. Amb el fitxatge de Granados es demostra la teoria de que el PSC es posa molt ‘palote’ amb les coses gordes. És el plantejament que tenen. No podem continuar pensant en macroprojectes per a desenvolupar un país. Ja no cola. Parem ja de pensar que amb un ‘pelotazo’ arreglarem la societat, això només s’aconsegueix amb coses concretes del dia a dia, millorant el benestar de les persones, les condicions laborals, etc. PortAventura ens ha portat coses bones al territori? Segur. I dolentes? Moltes. I el Covid ens ho va demostrar. Vam patir de valent. Si no arriba a ser pels ERTE… Quina merda de negoci és un que només se salva quan arriba l’Estat per a salvar-lo? No té cap sentit.

Tornant ja en clau tarragonina, considera que Esquerra va trair a En Comú Podem?
No. Aquí no hi ha un tema de traïció. Jo crec que Esquerra va calcular malament. Es pensaven que com que érem tan bons jans… Crec que fins i tot pensaven que ens quedaríem al govern. Creien que no tindríem nassos de sortir i es van trobar amb una força que tenia molt clar el que volia i que al final els va confrontar. A més de crear una regidoria fantasma a la qual no han donat ni una sola eina, es van ‘petar’ els Consells de Districte que era la seva bandera, només perquè els hi agradava més el que va proposar en Dídac Nadal. Es van pensar que en el següent Ple els hi diríem a tot que sí. I no va per aquí. En política s’ha de ser seriós i anar amb cura amb els càlculs, que de vegades surten malament.

Llavors ja no hi ha rancúnia dins de la coalició?
Jo no n’he tingut mai de rancúnia. Al Pau (Ricomà) me l’estimo molt personalment. Hi ha gent decebuda, però no amb rancúnia. A més, en política no en pots tenir. Has de ser més adult. Quan entres en política has de ser conscient que et cauran moltes hòsties i que algunes ni et tocaran, però et cauran igual. Has de tenir cap fred i cor calent.

Anem amb un tema d’actualitat, quina és la posició d’En Comú Podem respecte a la Fira d’Abril?
No s’entén res. La Fira d’Abril pot ser l’explicació de moltes coses en aquesta ciutat. Contínuament hi ha coses que el món conspira perquè no surtin bé. I sí passa això, potser és perquè ja no s’han començat a fer bé. Crec que amb la Fira d’Abril hi havia un plantejament que no acabava de funcionar, i la pandèmia ens va posar en una situació concreta. Així i tot, és que la licitació era un desastre, era inassumible. Quan dius que en una festa amb arrels de fora de Tarragona et gastaràs 15.000 euros, i que ningú del departament de Cultura i Festes hi participa… Potser ja ho estàs explicant tot… Però això no ve d’ara.

Quin sentit té que la Fira d’Abril, que no deixa de ser una expressió cultural, la gestionin des de Mercats o Comerç? Que no és cultura? Que no és una festa? On està la responsable d’aquest àmbit per assegurar i assumir una festa folklòrica com les tantes que hi ha a la ciutat?

Políticament, seria un fracàs no sortir

A Tarragona encara tenim una mirada petita en aquest sentit. No mirem la ciutat tal com és. No fa sentit que sigui la regidoria de Nova Ciutadania la que faci reconeixements culturals a les noves ciutadanies que arriben al municipi. Que no és cultura i festa? No pot ser. No podem parcel·lar tota la ciutat segons les funcions de cadascú. La Fira d’Abril és la representació d’una ciutat que no se sap mirar sencera. Quan parlem de cultura i d’identitats culturals, o som responsables i coherents o deixem de ser-ho. A qui li demana la subvenció la Asociación Folklórica Andaluza? A Relacions Ciutadanes, com totes les entitats del municipi. Llavors, què fa l’Empresa de Mercats gestionant la Fira d’Abril? Les coses es fan quan un té voluntat que surtin i jo crec que en aquesta no hi ha hagut. Quan ho embrutes tot, és difícil que alguna cosa surti bé…

En clau electoral, quin és l’objectiu d’En Comú Podem?
Aquí tenim un debat. Jo sóc una persona molt calmada i crec que el nostre objectiu és tornar a sortir i aconseguir representació. I entre la nostra gent hi ha persones que es venen molt amunt, estan molt animades, i volen obtenir molta (representació). Per a mi, l’objectiu és ser coherent i aconseguir un resultat digne. La dignitat ens la posarà la gent.

M’han arribat enquestes on ens donen 4 regidors, però em costa molt creure-m’ho.

I què seria un fracàs per a En Comú Podem?
Políticament, seria un fracàs no sortir, perquè significarà que no hem estat capaços de recollir i de demostrar que som necessaris. En l’àmbit personal, no ho veuria com un fracàs, per això estic molt tranquil. Al final tinc la meva vida i la continuaré fent igual. La meva militància la mantindré igual. També és veritat que en la legislatura que ens hem marcat, un càstig es podria entendre. Seria un fracàs que no ens sortís bé, que no arribéssim units i forts. Això seria un fracàs de debò. L’objectiu ha de ser obtenir la màxima representació política. A mi m’han arribat enquestes on ens donen 4 regidors, però em costa molt creure-m’ho. Hi ha enquestes que ens donen intenció de vot del 6,8%.

Quina àrea li agradaria comandar en cas de ser al govern municipal?
No ho sé. A mi hi ha una àrea que em sembla clau en aquest govern i en la propera legislatura. Parlo d’Urbanisme, Mobilitat i Medi Ambient. Però no sé si sóc qui ho pot fer millor en aquest espai un cop tinguem representació, siguem capaços de pactar un govern, etc. Hi ha moltes passes. Un ha de ser responsable amb allò que sap fer. Hi ha coses que m’agraden molt en aquest plantejament, però un ha de ser conscient del que té, i si tens algú al costat que és capaç de fer-ho molt millor…

No seré jo qui decideixi entre PSC i Esquerra.

Però imagino que hi ha alguna àrea que li agrada més? Entenc que Seguretat Ciutadana no serà…
(riu) No, no em posa massa, tot i que crec que s’ha de fer molta feina en Seguretat Ciutadana. Crec que aquesta àrea d’Urbanisme és molt clau pel que significa per a la ciutat, i a nivell personal – per trajectòria – em motiva tot allò que tingui a veure amb la gent. Àmbits com la cultura o serveis socials tenen una potència increïble. Però és que sóc un motivat de la vida. A mi m’agrada molt la ciutat i tenint un equip tècnic al davant, no sóc d’aquells que creu que els metges han de portar el Ministeri o la Conselleria de Salut.

Has de tenir un projecte polític molt clar i saber fins a on vols arribar, després ja tens uns tècnics que et porten allà. Tu als tècnics no pots dir-los farem això o allò perquè anirem allà. Els hi has d’explicar cap a on vols anar i escollir la millor opció per arribar-hi. Els tècnics han de facilitar-ho. Aquesta és la meva escola política. Últimament, en aquesta ciutat els polítics semblen més tècnics que polítics. Està molt bé que un sàpiga molt de números o d’habitatge, però hi ha gent molt potent a la casa, que no són capaços de proposar res perquè no tenen espai. Aquí hi ha una incultura política que ens ho pren.

Imagini’s que som a 29 de maig, PSC i Esquerra Republicana estan igualats i vostès tenen la clau de govern. No obstant això, només poden escollir pactar amb un dels dos. A hores d’ara, a qui escolliria?
Bufff. A aquell que digui l’assemblea. Tinc la sort que no escolliré jo. Tenim una assemblea que debat, que reflexiona, que pren posicions, que parla amb molta gent, i que et fa prendre les decisions. No seré jo qui decideixi entre PSC i Esquerra. No va de si Jordi Collado es porta millor amb Pau Ricomà o de si Jordi Collado i Rubén Viñuales es coneixen molt. Va de què la militància política d’En Comú Podem ens posarà allà on cregui que hem d’estar, i escollirà el millor projecte.

Potser el que han de fer (ERC i PSC) és formar govern entre els dos.

I a nivell personal? Preferiria pactar amb PSC o amb Esquerra?
Primerament que no m’he mirat cap dels programes, i jo sóc un friki d’això. I a nivell personal em porto molt bé amb els dos. Això és una mala passada perquè hi ha un punt de no voler trencar relacions personals. Per a mi el Pau (Ricomà) és una persona que es mereix tots els meus respectes, que hem viscut moltes històries quan ell estava a l’oposició. Ens coneixem més enllà de la feina. Per exemple, anava a classe amb la seva filla. Per a mi és el Pau, no és el líder d’Esquerra Republicana.

I amb el Rubén em passa una cosa similar. Som quintos i ens coneixem de fa molts anys. No va d’un amic o un altre, sinó de política. Maleïda la gràcia de conèixer-los als dos, perquè si no seria fotre hòsties als dos i cap endavant, però no va d’això. Va de projecte de ciutat. I si els dos surten empatats, que parlin entre ells, que potser el que han de fer (ERC i PSC) és formar govern entre els dos.

PUBLICITAT







REDACCIÓ23 Abril, 2023
moha-quach2.jpg

El reconegut xef tarragoní Moha Quach, amb una àmplia trajectòria culinària i apassionat per la innovació gastronòmica, ha creat unes postres en directe per celebrar la Diada de Sant Jordi. El plat en qüestió era una representació artística d’una rosa vermella, amb una gran atenció als detalls i un nivell d’elaboració culinària sorprenent.

   El xef ha presentat la seva ‘obra’ davant una audiència entusiasmada, congregada a la Rambla Nova de Tarragona, on s’havien instal·lat diverses entitats, com la carpa del digital larepublicacheca, l’Observatori dels Drets Humans de Catalunya i el Rotary Club Amistat Hispano Marroquí, entre altres.

La presentació, feta a la carpa de larepublicacheca, ha suscitat la curiositat dels vianants que passejaven per la zona, i molts no han pogut resistir la temptació d’enregistrar i compartir el moment en les seves xarxes socials.

A més, les persones que han comprat una rosa han tingut l’oportunitat de participar en un sorteig per assaborir la creació culinària, en directe.

Les reaccions dels guanyadors han estat unànimes: les postres de Moha Quach ha estat una delícia per als sentits. La combinació de sabors i textures ha fet que quedessin sorpresos per la creativitat i habilitat del xef.

Amb aquesta presentació i posada en escena, Moha Quach ha demostrat una vegada més la seva passió per la innovació i la seva capacitat per sorprendre els seus comensals amb noves creacions culinàries.

Sens dubte, aquestes postres en honor a la Diada de Sant Jordi es convertirà en una referència per als amants de la gastronomia i deixarà un gran record en tots els que han tingut l’oportunitat de degustar-la en un dia tan assenyalat com la festa de la rosa i homenatge a la Cultura.

VÍDEO

PUBLICITAT

















REDACCIÓ16 Març, 2022
megaiot-rus.png

Cedida

La Direcció General de la Marina Mercant del Ministeri de Transports ha acordat retenir el megaiot ‘Crescent’ al port de Tarragona mentre verifica si és de propietat russa i se li apliquen les sancions establertes per la Unió Europea arran de la invasió d’Ucraïna.

El vaixell, abanderat a les Illes Caiman, amb 135 metres d’eslora i 21 de mànega, havia sol·licitat salpar el 4 de març passat, però, finalment, no ho va fer. El govern espanyol buscarà ara informació que confirmi la titularitat del buc d’esbarjo privat, si la seva propietat, tinença o control correspon a alguna persona física o societat inclosa en la llista de sancions del Consell Europeu.

Capitania Marítima de Tarragona serà ara l’encarregada de garantir la seguretat del buc, de la navegació, de la tripulació i del port. La retenció provisional s’ha comunicat a l’Agència Tributària, a les institucions dedicades a prevenir el blanqueig de capitals i finançament del terrorisme així com les forces i cossos de seguretat per efectuar les verificacions pertinents. Si es comprova que el titular forma part de la llista del Consell d’Europa, s’immobilitzarà.

El megaiot va arriar al port de Tarragona el 2 de novembre de 2021 passat i es troba atracat al moll de Port Tarraco. És el tercer vaixell d’esbarjo, juntament amb el ‘Valerie‘, al port de Barcelona, i el ‘Lady Anastasia‘, a Port Adriano (Mallorca), que s’immobilitza provisionalment aquesta setmana.

PUBLICITAT


 


REDACCIÓ16 Març, 2022
WhatsApp-Image-2022-03-16-at-4.57.23-PM-1280x881.jpeg

Set furgonetes carregades de material sanitari, roba, aliments de primera necessitat per a adults i nens i medicaments abandonen el Col·legi Turó a Tarragona en direcció a la ciutat polonesa de Janusza, frontera amb Ucraïna. Els 30 voluntaris que participen en aquesta aventura marxen amb il·lusió i amb convicció que poden aportar ajudar als refugiats, les grans víctimes de l’absurda guerra declarada pel règim de Vladímir Putin.

La caravana de TGN ja es troba a França

Per davant hi ha 26 hores de viatge. És un dels viatges més durs per a alguns dels passatgers d’aquest ‘comboi de la solidaritat’, però alhora un dels més gratificants. La durada del viatge i les baixes temperatures són els ingredients negatius, però la il·lusió i les ganes d’ajudar superen tots els obstacles.

Un dels passatgers, Ramon López Gil ens acompanya en aquesta expedició. Aquest jove de la Selva del Camp té 22 anys i està opositant per formar part de l’Exèrcit. “No he tingut cap dubte a l’hora de decidir que volia fer aquest viatge. Sentia que havia d’ajudar i de viure in situ el drama dels refugiats”, explica, tot afegint que aquesta és l’hora de la solidaritat.

No he tingut cap dubte a l’hora de decidir que volia fer aquest viatge. Sentia que havia d’ajudar i de viure in situ el drama dels refugiats

En una de les furgonetes, viatgen tres ucraïnesos. Dos d’ells són menors d’edat. La nena té 14 anys, mentre el nen està a punt de complir els 7. Van arribar a Catalunya la setmana passada. El seu pare està en la primera línia de combat i la seva mare és infermera. Durant aquestes van viure a casa d’una tieta que viu a Tarragona. Ara marxen per estar amb l’àvia que va poder abandonar Ucraïna. No saben si podran tornar mai més a la seva ciutat, la qual va ser devastada pel despietat exèrcit rus.

Encara queden més de 20 hores fins al destí

La ‘història’ d’aquests nens és només un dels molts drames de la bogeria de Putin. D’altra banda, un dels conductors és Lluis Purcallá. És un home avesat als conflictes bèl·lics. Com a mínim, com a ‘espectador’. Va ‘viure’, per raons laborals, guerres com la de Iemen, guerra del Golf, de l’Iraq, Donbass el 2014… Les furgonetes que surten de Tarragona van carregades d’històries i de molta il·lusió, però sobretot de vocació solidària.

Molts dels passatgers d’aquest ‘comboi’ van haver de demanar dies personals i de vacances per poder desplaçar-se a un camp de refugiats ucraïnesos. Tots els que formen part d’aquesta expedició són conscients que el viatge serà llarg i dur, no obstant això, un dels més inoblidables de la seva vida. En les seves mirades es poden veure il·lusió i alhora frustració i impotència.

No entenen que ningú no sigui capaç de frenar la bogeria imperialista de Vladímir Putin i que tingui el món amenaçat. Hi ha molta incertesa sobre el futur d’aquesta guerra. La tristesa és una de les companyes d’aquest viatge, la qual es baralla amb fortalesa personal i la voluntat de salvar vides. Comença el viatge de la solidaritat…

VÍDEO

PUBLICITAT


REDACCIÓ16 Març, 2022
Expedició-Ucraïna9-1280x960.jpg

La guerra a Ucraïna és un tema de màxima actualitat en tot el món. Des de fa dies s’estan organitzant combois humanitaris en direcció a la frontera. En un d’aquests viatja el nostre periodista, en Ricard Checa, qui relatarà de primera mà les històries amb què es trobarà pel camí i -per descomptat- a la destinació final. El seu trajecte ha començat avui i compta amb sis furgonetes plenes de subministraments i voluntaris. Fins i tot hi ha una família ucraïnesa que torna a l’Europa de l’est per retrobar-se amb els avis. Aquestes són les millors imatges de la seva sortida des del col·legi el Turó, a Tarragona.

GALERIA

Expedició Ucraïna
Expedició Ucraïna-Ricard Checa
Expedició Ucraïna2
Expedició Ucraïna3
Expedició Ucraïna10
Expedició Ucraïna9
Expedició Ucraïna8
Expedició Ucraïna7
Expedició Ucraïna6
Expedició Ucraïna5
Expedició Ucraïna4

PUBLICITAT




REDACCIÓ1 Febrer, 2021

La periodista Raquel Sans encapçala la llista d’ERC al Parlament per Tarragona. En una conversa amb larepublicacheca.cat, la vallenca explica com va endinsar-se en aquest projecte i també remarca la diferència entre ‘l’independentisme’ de Junts per Catalunya i el republicà. Sans diu que no se sent identificada amb la classe política i apunta quins han estat els ingredients que van contribuir a minvar la credibilitat de la política. La periodista i diputada confessa que la política està pensada i dibuixada pels homes. A aquest respecte, manifesta el seu més vehement repudi en relació amb les crítiques contra la consellera de Salut, Alba Vergés, només pel simple fet de ser dona. En la propera legislatura, aquesta amant del món casteller promet fer el millor que sap: treballar, treballar i treballar.

 

Quan i per què va decidir encapçalar la llista d’ERC al Parlament?
Va ser un procés natural. No va haver-hi un moment determinat. És el resultat de fer feina i d’assumir responsabilitats. El partit, després que jo entrés a formar-ne part de l’executiva, em va proposar ser la cap de llista i jo com no sé dir mai que no, em vaig animar i acceptar fer un pas endavant.

Ara mateix vostè se sent més periodista o política?
Em sento perduda (riu). Quan sento a parlar de la classe política no m’hi sento identificada. Vaig exercir de periodista durant prop de 20 anys, he picat molta pedra, he treballat caps de setmana, he hagut de tenir quatre feines per poder arribar a final de mes. Tinc tres fills… Em sento molt normal. Vull dir… no em sento classe política. De fet, el concepte classe política em genera distància emocional. Ara, de tant en tant, em recorden que en formo part i, he de dir, és quelcom que em costa digerir. La periodista que porto dins no la perdré mai.

En quina fase es troba la ‘periodista’?
En fase de congelació. M’agrada escriure. De tant en tant faig algun article i les històries m’agraden. No ho puc evitar. A qualsevol cosa trobo el punt comunicatiu, periodístic… Darrere de qualsevol tema hi ha una història per explicar.

Com ho fa per poder conciliar el paper de mare, dona, professional i ara cap de llista?
És molt difícil. Entenc que moltes dones, sobretot les que no volen renunciar a la maternitat (amb tot el que comporta) no es vulguin dedicar a la política. La política, malauradament, està pensada i dissenyada per als homes. Si jo m’hi puc dedicar és gràcies a la xarxa familiar i perquè tinc una parella amb qui és possible compartir aquesta i altres responsabilitats.

PUBLICITAT

Abans deia que no se sent representada per (aquesta) classe política. Per què?
Sobretot per les etiquetes que hi hem anat posant entre tots i afegint tota mena de continguts negatius. També és cert que la corrupció ens ha desacreditat i molt. El discurs polític i les necessitats de la ciutadania no sempre coincideixen i això provoca distanciament. Hauríem d’intentar fer que la política sigui una eina per resoldre els problemes dels ciutadans. A la política només s’hi hauria de dedicar persones amb mirada i preocupades pel bé comú.

Però… si no s’hi sent identificada per què vol ser-hi?
Per canviar coses. Les coses no es poden canviar si ens limitem a queixar-nos. Hem d’assumir reptes i responsabilitats.

Quins canvis vol fer sola?
Jo no estic sola. Quan t’hi fixes, te n’adones que hi ha molta fent que es dedica a la política de forma honrada i honesta i que pensa i veu el mateix que tu.

Considera que els caps de llista un cop ocupen el seu escó al Parlament s’acaben oblidant de les promeses fetes?
És un tema complex. Quan ets cap de llista has de ponderar dues coses: la representativitat territorial i aconseguir una veu forta i potent al Camp de Tarragona a les institucions. Inevitablement quan prens decisions polítiques, moltes vegades no ho fas amb criteris d’objectivitat, però amb la mirada posada en el territori que representes. Per exemple, quan es discuteix temes relacionats amb les infraestructures ferroviàries a Tarragona, tots sabem de què s’està parlant, sobretot si et desplaces en tren. El secret és no oblidar a qui representem i quines són les seves necessitats i prioritats.

Per cert, vostè què en pensa de l’accident d’Iqoxe?
Aquell dia jo arribava de Barcelona i 20 minuts després es va produir l’explosió. Vaig veure com la gent passejava pel carrer, sortia i entrada del Parc Central i cotxes circulant com si no res. Després em vaig adonar de la perillositat si l’aire fos tòxic.

Què s’hauria de fer per què un accident mortal com aquest no es torni a repetir?
Hi ha molta feina a fer i en diferents línies. Una és la seguretat industrial que cal revisar i l’altra és el sistema d’emergències en si mateix. En cas que es produís un altre accident d’aquestes característiques cal saber, sense dubtar, qui haurà d’activar les sirenes; què haurà de fer la ciutadania; quin paper hauran de jugar els mitjans de comunicació (sobretot els locals)… Hi ha molta feina pendent i no podem entendre aquest debat com quelcom negatiu.

El debat és complex, delicat… Creu que hi ha la por que la petroquímica es desplaci de Tarragona amb les conseqüències que això representaria?
Hem d’abraçar la indústria química, la qual dóna molts llocs de treball, però hem de ser exigents amb la indústria. Química sí, però més segura i menys contaminant. Crec que hem de prioritzar les nostres vides. Està molt bé tenir llocs de treball, però a costa de què?

PUBLICITAT

Vostè és feminista. Ha pogut posar el seu segell al Parlament?
El segell es va posant en tot el trajecte vital i personal. Al Parlament ser feminista vol dir ser capaç de treballar en equip, fer les coses d’una altra manera (no crec en els lideratges messiànics). Cal definir les prioritats, tot deixant de banda les discrepàncies polítiques i prioritzar allò que és realment important.

Independentista?
I tant.


Independentista com a mitjà per a aconseguir una República Catalana. La societat en la qual vivim no és justa. Penso que hem de construir un país per resoldre diferències i injustícies. Es tracta de lluitar per la igualtat d’oportunitats en tots els nivells: cultural, lingüística i/o històrica.
Hi ha altres comunitats que tenen els mateixos problemes i no demanen la independència…
Sóc independentista perquè crec que Catalunya té el dret de viure en llibertat i de disposar plenament de totes les eines d’un estat, col·laborant amb la resta de pobles.

Creu que el suflé independentista ha minvat?
Les dades de les eleccions del 14F seran un bon indicatiu per saber en quin punt ens trobem. Les darreres eleccions al

Congreso i al Senado no van posar en evidència una davallada. Ens fa falta recuperar la il·lusió. No crec que sigui una qüestió numèrica, però sí d’il·lusió. La repressió no ens ho posa fàcil. De fet, la repressió només busca la divisió, la confrontació i la incertesa, la desmotivació.

Per on passa la Il·lusió?
Passa, sobretot, per mirar-nos als ulls i recuperar les forces i fer els possibles per corregir els errors que vam poder cometre l’1 d’octubre.

Quina diferència hi ha entre els independentistes de Junts per Catalunya, PDeCAT i ERC?
Crec que és una qüestió de projecte polític. Tots tenim clar que volem una república catalana, encara que cadascú posi l’accent en punts diferents. Hem de saber com assolir el desig comú i quin camí ha de seguir la proposta de l’independentisme: la república catalana.

En quina fase estem?
En la d’acumulació de forces i de saber quins estris disposem. Hi ha uns que creuen que podem ser més ràpids, però l’horitzó ha de ser compartit.

PUBLICITAT

S’identifica, per exemple, amb el projecte de Junts per Catalunya?
No.

No?
Tinc molt clar que sóc d’esquerres. A mi pesa ant la qüestió social com la d’ideologies d’esquerra. Els nostres projectes tenen similituds, però són diferents.

Considera que el català està en perill?
Sí. És una llengua minoritària. El català va estar perseguit durant 40 anys. Només cal veure les estadístiques de l’ús que fa la gent del català. Després de fer una repassada per tots els canals de TDT que ens diguin quina és la llengua que cal reforçar, el català o el castellà.

Raquel, en què ha canviat la seva vida després de ser diputada?
Les hores que hi dedico. Estic connectada les 24 hores – el mateix em passava quan era periodista – i estic molt exposada pública i mediàticament.

PUBLICITAT

Li agrada?
De vegades em fa molta mandra. T’has de mesurar en diferents coses. Hauràs de tenir clar que, d’alguna manera, ets un referent, un exemple i, per tant, hauràs de ser hipermega curosa amb tot. També fa que t’endinsis en un món on gairebé sempre són els mateixos. És una mena de bombolla.

Es perd la noció de la realitat?
Si no hi poses mesures, sí. Jo intento conservar les amistats que discrepen políticament…

Ha deixat de parlar amb algú per qüestions polítiques?
No.

Creu que la gent s’hi més en un bon programa electoral o en el carisma d’un(a) candidata(a)?
Estaria bé que s’hi fixessin en les dues coses. En un programa electoral anem a màxims, construïm la realitat que ens agradaria. Després te n’adones que el paper tot ho aguanta i que has de ser realista. De totes maneres, penso que s’ha perdut la cultura de llegir els programes electorals.

Quim Torra va tenir un mandat complicat. Ara governa un republicà (Pere Aragonès). Qui va governar millor?
El govern és el mateix, malgrat tenir dos lideratges diferents. El projecte és el mateix. Hem de valorar el govern en la seva globalitat.

Qui li agradaria que governés Catalunya?
Pere Aragonès, sens dubte.

Ha governat aquest govern?
I tant, sobretot en la gestió de la pandèmia. Amb molts errors, equivocacions o altres decisions, però hi ha hagut lideratge i la gent que s’hi dedica s’ha implicat a fons i amb sentit de la responsabilitat.

Com va viure la pandèmia?
He tingut la sort de no tenir en el meu cercle més proper cap positiu en Covid. He viscut amb molta intensitat, sobretot el primer confinament, tancada en un pis amb un petit balcó i tres nens petits, dos dels quals tot just començava a caminar. Vaig viure el confinament com molts milers de ciutadans.

PUBLICITAT

Es podria gestionar millor la pandèmia?
No oblidem que el virus ens va agafar per sorpresa. Es tracta d’una pandèmia mundial, on no hi ha un acord i una opinió unànime entre la comunitat científica. El que sí que és cert és que qualsevol discrepància en el si del govern no hauria d’haver transcendit a la ciutadania. No tots ho veiem igual, tots rebem pressions, però les discrepàncies internes s’haurien de quedar en el fòrum intern.

Aquesta picabaralla no estava estudiada?
Espero que no. Espero que hagi estat fruit d’una equivocació.

A qui interessa aquesta picabaralla?
A ningú.

Què no trobarem mai a Raquel Sans?
Rendició. No em rendeixo mai. Tampoc tinc excés d’orgull. Intento practicar la comprensió i l’empatia.

Ha plorat molt darrerament?
Molt. Sobretot pels meus companys que estan a la presó. He plorat de ràbia i de tristesa cada cop que sortia de la presó. També quan la meva companya Alba Vergés (consellera de Salut) rebia atacs ferotges i descarnats que no tenen res a veure amb la gestió.

Creu que ella és objecte de tantes crítiques només perquè és dona?
Segurament sí. Se la pot criticar, però és el to. Hi ha un to que no s’utilitzaria si el gestor de la pandèmia fos un home. Curiosament, l’expressió de les emocions en política sembla que no es puguin fer, sobretot si ets una dona. Es qualifica immediatament de feblesa, debilitat. A canvi, a qui no agrada o no entendreix veure un home plorar? Sembla que l’humanitza. En política, les llàgrimes per què són tan diferents si són d’una dona o d’un home?

Es veu consellera?
No n’hi veig ni tinc gens d’interès. És un orgull ser diputada i representar el meu territori.

Fins quan serà diputada? Ha posat algun termini?
No he posat límits temporals, però emocionalment no crec que sigui massa llarg.

Com li agradaria ser recordada?
Com a una bona persona.

PUBLICITAT


REDACCIÓ28 Novembre, 2020

Tarragona és Patrimoni Mundial des de fa vint anys. Des d’aleshores hi ha hagut diferents governs i responsables polítics al capdavant que, amb més o menys fortuna, han desenvolupat i impulsat diferents projectes en relació amb el patrimoni. Sí, ens enganyaríem si diguéssim que hi ha hagut un abandonament total per part de les institucions. S’han fet coses millors o pitjors, però se n’han fet.

Ara bé, ens preguntem: s’ha fet tot el necessari? S’ha fet tot el que la ciutat necessitava per estar a l’alçada d’una distinció que per llegat sens dubte Tarragona mereix? Estic segur que aquesta pregunta suscita divisió d’opinions, però crec que està bé que ens la fem. Mirar cap enrere de vegades és necessari per afrontar el futur més preparats i reconeixent els errors del passat.

La meva resposta a aquesta pregunta és clara: crec que es podria haver fet més i, sobretot, crec que es podria haver fet diferent. Un exemple. Les famoses grades de fusta de la Plaça Sedassos van tenir un cost aproximat de 240.000€. Una inversió controvertida i que va comptar amb el rebuig de diferents institucions i especialistes. Doncs bé, amb aquest mateix import es podria haver intervingut preventivament a l’Amfiteatre i es podria haver evitat el seu tancament. A més a més, tenint en compte que diferents tècnics municipals ja havien informat que els problemes estructurals eren clarament visibles. Aquest és només un exemple, és clar, però evidencia que, des de les institucions públiques, des de l’Ajuntament, tenim un poder de decisió important a l’hora de decidir on invertim els diners de tots els tarragonins i tarragonines i que, per tant, els responsables polítics tenim capacitat d’influir en els pressupostos i en la despesa.

Estem en el camí correcte. Ara bé, ni serà ràpid ni serà fàcil. Hi ha feina per a diverses legislatures

Així, el resultat de les diferents decisions polítiques en matèria de patrimoni dels darrers vint anys és el que podem veure als nostres carrers. Per a mi, i ho dic com a regidor de Patrimoni, però també com a ciutadà, la salut del nostre patrimoni no és bona. A partir d’aquí, què podem fer?

Des que vam començar a governar ara fa un any i mig – i quin any i mig! – hem dut a terme un gir de 180 graus en la manera en què entenem i gestionem el nostre patrimoni. Així, el principal objectiu que ens hem marcat ha estat invertir en la conservació. En aquest sentit, s’ha multiplicat per més de sis la partida destinada a conservació, passant dels 15.000 euros anuals de 2019 als 100.000 de 2020. A aquests 100.000 euros, cal afegir-ne 100.000 més d’anuals que és l’aportació de la Generalitat de Catalunya, el que fa un total de 200.000 euros a l’any durant quatre anys només en conservació i manteniment. Faltarà, segur, però creure en el nostre patrimoni han de ser fets, no només paraules.

Tarragona està impregnada d’història en cadascuna dels seus carrers i racons

Sumat a això, estem destinant els diners de les inversions a redactar i executar projectes que impliquen recuperació de patrimoni. Els problemes estructurals de l’Amfiteatre, la recuperació de les tan malmeses façanes del Pretori, la recuperació de la Plaça del Pallol, la recuperació de diferents trams de la Muralla, etcètera…en definitiva, hem centrat els esforços municipals en conservar, recuperar i mantenir aquesta part de nostre passat que ens fa referència a nivell nacional i internacional.

D’altra banda, el segon dels objectius que ens hem marcat és el de millorar la museïtzació dels nostres espais patrimonials. Què ensenyem i com ho ensenyem al visitant, és part fonamental de la nostra imatge. Una de les coses que més trobo a faltar quan passejo pels nostres carrers, és la informació necessària perquè puguem entendre on som i el que veiem en cada moment. Tarragona està impregnada d’història en cadascuna dels seus carrers i racons, i tot això s’ha de fer més visible i posar-ho en valor. Hem de generar un relat de ciutat que serveixi per entendre, de manera didàctica i accessible, el passat diacrònic de la nostra ciutat. Tot això ha de servir també per al creixement cultural i econòmic de Tarragona.

Finalment, però no menys important, el tercer objectiu en el qual estem treballant és el de posar en valor, dignificar i donar suport als professionals vinculats al sector del patrimoni.

L’Ajuntament ha de tenir cura sempre a les seves treballadores i treballadors. Sempre. Sense matisos. A més, com a institució pública que gestiona patrimoni hem de facilitar, en la mesura del possible, que professionals del turisme i de la cultura tinguin els espais i les eines per  a funcionar en les millors condicions. Així mateix, hem d’impulsar, donar suport i aprofitar la investigació científica, que és bona i molta la que tenim a Tarragona (URV, ICAC, IPHES).

En definitiva, crec que aquestes mesures i projectes contribueixen a marcar el nou rumb a seguir per estar a l’alçada de la distinció que té la nostra ciutat. Tarragona ha de caminar cap a un model de gestió del patrimoni proactiu que, de manera coordinada, posi en valor el que té, que és molt. Per què no aspirar a ser una referència en la gestió del patrimoni a Europa? Podem aconseguir-ho, sobretot si som capaços de sumar a aquest immens repte a les diferents administracions competents. En aquest sentit, la formació d’una taula de treball compartida amb la Generalitat i l’Estat és un primer pas per generar aquest full de ruta que suposi el suport i l’impuls que necessita el nostre patrimoni.

Per què no aspirar a ser una referència en la gestió del patrimoni a Europa?

Així, vint anys després de la declaració de Tarragona com a patrimoni mundial, crec que estem en el camí correcte. Ara bé, ni serà ràpid ni serà fàcil. Hi ha feina per a diverses legislatures i per això és important generar aquestes eines perquè, governi qui governi, hi hagi una estructura consolidada sobre la qual seguir enfortint el nostre patrimoni.

Crec que aquest aniversari ha de ser un punt d’inflexió en la manera en què, tant polítics com a ciutadans, entenem i gestionem el nostre patrimoni. Ara més que mai hem de seguir invertint i apostant per la cultura com a eina de futur. Tot perquè, d’aquí a cinc, deu i vint, anys, Tarragona sigui una capital de referència en la gestió del patrimoni.

Herman PINEDO
Regidor de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona


REDACCIÓ25 Novembre, 2020

La campanya de Nadal a Tarragona – anomenada ‘Tarragona, el millor regal’ – s’adapta a la pandèmia i ofereix activitats per a tots els públics. La principal característica d’aquest any és que es descentralitzaran molts esdeveniments per evitar aglomeracions. A banda, molts actes també seran en línia. La proposta començarà aquest divendres amb l’encesa de llums de Nadal que es retransmetrà a les 19h per TAC12.

Comerç

Primerament i amb motiu del Black Friday, els comerços de la ViaT oferiran descomptes a través d’una iniciativa pròpia. A partir de la setmana vinent i de manera diària, s’han programat diverses accions d’animació pels carrers de la ciutat que tenen com a objectiu portar a tots els racons de la ciutat la màgia del Nadal. La regidora de comerç, Maria José López, ha explicat que “es tracta de 3 propostes que aniran girant per diferents punts de la ciutat i que es podran veure tant en horari de matí com de tarda. D’aquesta manera es busca descentralitzar les activitats, evitant aglomeracions, i a la vegada dinamitzar el comerç de tots els barris.” També es durà a terme una gimcana d’aparadors i un concurs d’aparadors en col·laboració amb la ViaT.

Actes tradicionals (Reis i Home dels Nassos)

El 22 de desembre es podrà gaudir de l’exposició de les 12 carrosses dels Reis Mags, al Refugi 1 del Moll de Costa. Alhora, el 22 i 23 del mateix mes es durà a terme un espectacle familiar amb temàtica castellera anomenat ‘Mireu allà dalt’. L’Home dels Nassos voltarà per tota la ciutat a partir de les 10, sempre acompanyat pels músics del Tecler.
El 2 de gener el Magatzem Reial al Refugi 1 del Moll de Costa obrirà les seves portes als més petits, que podran observar com els patges reials preparen la nit del dia 5. Alhora, els nens podran entregar les seves cartes als patges al Pati Jaume I de l’Ajuntament. Finalment, la cavalcada serà online, però es mantindrà el repartiment de regals.

Activitats per infants i joves

El dia 19 es durà a terme l’Arbre dels Desitjos, que comptarà amb l’alcalde Ricomà i amb el regidor d’Educació, Manel Castaño. Aquest any, s’han preparat activitats a través de la xarxa com concursos o contacontes. Els joves de la ciutat es podran sumar al CASALx20.t. Del 27 al 30 de desembre, s’han preparat tallers, cursos i activitats de Cultura KESSE pels joves a partir de 12 anys. La majoria de les quals es realitzen a través del campus virtual de Joventut.

Cites culturals

El Teatre de Tarragona serà el gran protagonista d’aquests actes. L’11 de desembre acollirà l’espectacle de màgia ‘Hidden‘; el 13 pujarà a l’escenari l’Orquestra de cambra de l’Empordà amb el “Concerto a tempo d’umore“. És un espectacle únic al món, on dotze músics i un director d’orquestra mostren un muntatge còmic i musical. El dia 19, el director Àlex Rigola portarà el seu espectacle “La Gavina, una versió lliure de l’obra d’Anton Txékhov”. El diumenge 20, els infants gaudiran de l’adaptació teatral de “El Monstre de Colors”, l’obra d’Anna Llenas sobre les emocions. Tampoc faltarà el clàssic ‘Trencanous’, que estarà representat per Rady Miniakhmetov i Orión Pico Plaja. A més, col·laboraran alumnes del centre Artemis Dansa.

El Teatre Tarragona també acollirà els concerts del cicle DCicle de música de cambra organitzat per les Joventuts Musicals de Tarragona: el dimarts 1 de desembre el Cosms Quarte & Fernando Arias, el 15 de desembre Alvaro Mur i el 30 de desembre Jove Orquestra InterComarcal i Kebyart Ensemble. Pel que fa a exposicions fins al 31 de gener es podran visitar les exposicions Talent Latent /SCAN 2020 i #IamAbleProject a la Casa Canals.

Totes les activitats es poden consultar via web, així com a l’App TGN Agenda. Les xarxes socials de l’Ajuntament també faran ressò puntual de les activitats, així com les xarxes de Comerç (Facebook i Instagram) recentment obertes, que informaran de totes les activitats de suport al Comerç.


REDACCIÓ25 Octubre, 2020
vendrell2210202025premsa.jpg

Hi ha mal rotllo a Vox Tarragona fins al punt que la coordinadora de Vox al Vendrell i la majoria dels militants del partit liderat per Abascal es canvien de camisa i passen a la formació de Josep Anglada: Som Identitaris (SOMI).

Demelsa González i Josep Anglada

La ja exrepresentant del partit de l’extrema dreta al Vendrell, Demelsa González justifica el seu traspàs polític “a les males praxis que està portant el partit la presidenta provincial de Tarragona,

Isabel Lázaro”. Demelsa assegura que l’únic que importa a Lázaro són els seus interessos personals, entre ells “poder col·locar-se en un futur dins les institucions”. La nova militant de SOMI acusa Isabel Lázaro de no importar-li la democràcia ni les bases del Vox. “Lázaro no pot permetre que ningú li faci ombra”, puntualitza.

Demelsa González està convençuda que després d’aquesta desbandada de militants de Vox del Vendrell cap a SOMI, hi haurà d’altres militants de la província de Tarragona que faran el salt cap a SOMI.

Dreta ‘agilipollada’
Josep Anglada entén que militants de Vox vulguin passar al seu projecte polític, ja que Vox és una “veritable estafa” i que s’ha convertit en “la dreta agilipollada“.

El president de SOMI diu que “no es pot confia en un partit que va prometre acabar amb els ‘xiringuitos’ i resulta que el major ‘xiringuito’ que hi ha a Espanya és Vox, el partit que representa Abascal”.

PUBLICITAT