Arxius de #Tarragona | Diari La República Checa

REDACCIÓ28 Novembre, 2020
herman_pinedo.jpg

Tarragona és Patrimoni Mundial des de fa vint anys. Des d’aleshores hi ha hagut diferents governs i responsables polítics al capdavant que, amb més o menys fortuna, han desenvolupat i impulsat diferents projectes en relació amb el patrimoni. Sí, ens enganyaríem si diguéssim que hi ha hagut un abandonament total per part de les institucions. S’han fet coses millors o pitjors, però se n’han fet.

Ara bé, ens preguntem: s’ha fet tot el necessari? S’ha fet tot el que la ciutat necessitava per estar a l’alçada d’una distinció que per llegat sens dubte Tarragona mereix? Estic segur que aquesta pregunta suscita divisió d’opinions, però crec que està bé que ens la fem. Mirar cap enrere de vegades és necessari per afrontar el futur més preparats i reconeixent els errors del passat.

La meva resposta a aquesta pregunta és clara: crec que es podria haver fet més i, sobretot, crec que es podria haver fet diferent. Un exemple. Les famoses grades de fusta de la Plaça Sedassos van tenir un cost aproximat de 240.000€. Una inversió controvertida i que va comptar amb el rebuig de diferents institucions i especialistes. Doncs bé, amb aquest mateix import es podria haver intervingut preventivament a l’Amfiteatre i es podria haver evitat el seu tancament. A més a més, tenint en compte que diferents tècnics municipals ja havien informat que els problemes estructurals eren clarament visibles. Aquest és només un exemple, és clar, però evidencia que, des de les institucions públiques, des de l’Ajuntament, tenim un poder de decisió important a l’hora de decidir on invertim els diners de tots els tarragonins i tarragonines i que, per tant, els responsables polítics tenim capacitat d’influir en els pressupostos i en la despesa.

Estem en el camí correcte. Ara bé, ni serà ràpid ni serà fàcil. Hi ha feina per a diverses legislatures

Així, el resultat de les diferents decisions polítiques en matèria de patrimoni dels darrers vint anys és el que podem veure als nostres carrers. Per a mi, i ho dic com a regidor de Patrimoni, però també com a ciutadà, la salut del nostre patrimoni no és bona. A partir d’aquí, què podem fer?

Des que vam començar a governar ara fa un any i mig – i quin any i mig! – hem dut a terme un gir de 180 graus en la manera en què entenem i gestionem el nostre patrimoni. Així, el principal objectiu que ens hem marcat ha estat invertir en la conservació. En aquest sentit, s’ha multiplicat per més de sis la partida destinada a conservació, passant dels 15.000 euros anuals de 2019 als 100.000 de 2020. A aquests 100.000 euros, cal afegir-ne 100.000 més d’anuals que és l’aportació de la Generalitat de Catalunya, el que fa un total de 200.000 euros a l’any durant quatre anys només en conservació i manteniment. Faltarà, segur, però creure en el nostre patrimoni han de ser fets, no només paraules.

Tarragona està impregnada d’història en cadascuna dels seus carrers i racons

Sumat a això, estem destinant els diners de les inversions a redactar i executar projectes que impliquen recuperació de patrimoni. Els problemes estructurals de l’Amfiteatre, la recuperació de les tan malmeses façanes del Pretori, la recuperació de la Plaça del Pallol, la recuperació de diferents trams de la Muralla, etcètera…en definitiva, hem centrat els esforços municipals en conservar, recuperar i mantenir aquesta part de nostre passat que ens fa referència a nivell nacional i internacional.

D’altra banda, el segon dels objectius que ens hem marcat és el de millorar la museïtzació dels nostres espais patrimonials. Què ensenyem i com ho ensenyem al visitant, és part fonamental de la nostra imatge. Una de les coses que més trobo a faltar quan passejo pels nostres carrers, és la informació necessària perquè puguem entendre on som i el que veiem en cada moment. Tarragona està impregnada d’història en cadascuna dels seus carrers i racons, i tot això s’ha de fer més visible i posar-ho en valor. Hem de generar un relat de ciutat que serveixi per entendre, de manera didàctica i accessible, el passat diacrònic de la nostra ciutat. Tot això ha de servir també per al creixement cultural i econòmic de Tarragona.

Finalment, però no menys important, el tercer objectiu en el qual estem treballant és el de posar en valor, dignificar i donar suport als professionals vinculats al sector del patrimoni.

L’Ajuntament ha de tenir cura sempre a les seves treballadores i treballadors. Sempre. Sense matisos. A més, com a institució pública que gestiona patrimoni hem de facilitar, en la mesura del possible, que professionals del turisme i de la cultura tinguin els espais i les eines per  a funcionar en les millors condicions. Així mateix, hem d’impulsar, donar suport i aprofitar la investigació científica, que és bona i molta la que tenim a Tarragona (URV, ICAC, IPHES).

En definitiva, crec que aquestes mesures i projectes contribueixen a marcar el nou rumb a seguir per estar a l’alçada de la distinció que té la nostra ciutat. Tarragona ha de caminar cap a un model de gestió del patrimoni proactiu que, de manera coordinada, posi en valor el que té, que és molt. Per què no aspirar a ser una referència en la gestió del patrimoni a Europa? Podem aconseguir-ho, sobretot si som capaços de sumar a aquest immens repte a les diferents administracions competents. En aquest sentit, la formació d’una taula de treball compartida amb la Generalitat i l’Estat és un primer pas per generar aquest full de ruta que suposi el suport i l’impuls que necessita el nostre patrimoni.

Per què no aspirar a ser una referència en la gestió del patrimoni a Europa?

Així, vint anys després de la declaració de Tarragona com a patrimoni mundial, crec que estem en el camí correcte. Ara bé, ni serà ràpid ni serà fàcil. Hi ha feina per a diverses legislatures i per això és important generar aquestes eines perquè, governi qui governi, hi hagi una estructura consolidada sobre la qual seguir enfortint el nostre patrimoni.

Crec que aquest aniversari ha de ser un punt d’inflexió en la manera en què, tant polítics com a ciutadans, entenem i gestionem el nostre patrimoni. Ara més que mai hem de seguir invertint i apostant per la cultura com a eina de futur. Tot perquè, d’aquí a cinc, deu i vint, anys, Tarragona sigui una capital de referència en la gestió del patrimoni.

Herman PINEDO
Regidor de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona


REDACCIÓ25 Novembre, 2020
Nadal-2020.png

La campanya de Nadal a Tarragona – anomenada ‘Tarragona, el millor regal’ – s’adapta a la pandèmia i ofereix activitats per a tots els públics. La principal característica d’aquest any és que es descentralitzaran molts esdeveniments per evitar aglomeracions. A banda, molts actes també seran en línia. La proposta començarà aquest divendres amb l’encesa de llums de Nadal que es retransmetrà a les 19h per TAC12.

Comerç

Primerament i amb motiu del Black Friday, els comerços de la ViaT oferiran descomptes a través d’una iniciativa pròpia. A partir de la setmana vinent i de manera diària, s’han programat diverses accions d’animació pels carrers de la ciutat que tenen com a objectiu portar a tots els racons de la ciutat la màgia del Nadal. La regidora de comerç, Maria José López, ha explicat que “es tracta de 3 propostes que aniran girant per diferents punts de la ciutat i que es podran veure tant en horari de matí com de tarda. D’aquesta manera es busca descentralitzar les activitats, evitant aglomeracions, i a la vegada dinamitzar el comerç de tots els barris.” També es durà a terme una gimcana d’aparadors i un concurs d’aparadors en col·laboració amb la ViaT.

Actes tradicionals (Reis i Home dels Nassos)

El 22 de desembre es podrà gaudir de l’exposició de les 12 carrosses dels Reis Mags, al Refugi 1 del Moll de Costa. Alhora, el 22 i 23 del mateix mes es durà a terme un espectacle familiar amb temàtica castellera anomenat ‘Mireu allà dalt’. L’Home dels Nassos voltarà per tota la ciutat a partir de les 10, sempre acompanyat pels músics del Tecler.
El 2 de gener el Magatzem Reial al Refugi 1 del Moll de Costa obrirà les seves portes als més petits, que podran observar com els patges reials preparen la nit del dia 5. Alhora, els nens podran entregar les seves cartes als patges al Pati Jaume I de l’Ajuntament. Finalment, la cavalcada serà online, però es mantindrà el repartiment de regals.

Activitats per infants i joves

El dia 19 es durà a terme l’Arbre dels Desitjos, que comptarà amb l’alcalde Ricomà i amb el regidor d’Educació, Manel Castaño. Aquest any, s’han preparat activitats a través de la xarxa com concursos o contacontes. Els joves de la ciutat es podran sumar al CASALx20.t. Del 27 al 30 de desembre, s’han preparat tallers, cursos i activitats de Cultura KESSE pels joves a partir de 12 anys. La majoria de les quals es realitzen a través del campus virtual de Joventut.

Cites culturals

El Teatre de Tarragona serà el gran protagonista d’aquests actes. L’11 de desembre acollirà l’espectacle de màgia ‘Hidden‘; el 13 pujarà a l’escenari l’Orquestra de cambra de l’Empordà amb el “Concerto a tempo d’umore“. És un espectacle únic al món, on dotze músics i un director d’orquestra mostren un muntatge còmic i musical. El dia 19, el director Àlex Rigola portarà el seu espectacle “La Gavina, una versió lliure de l’obra d’Anton Txékhov”. El diumenge 20, els infants gaudiran de l’adaptació teatral de “El Monstre de Colors”, l’obra d’Anna Llenas sobre les emocions. Tampoc faltarà el clàssic ‘Trencanous’, que estarà representat per Rady Miniakhmetov i Orión Pico Plaja. A més, col·laboraran alumnes del centre Artemis Dansa.

El Teatre Tarragona també acollirà els concerts del cicle DCicle de música de cambra organitzat per les Joventuts Musicals de Tarragona: el dimarts 1 de desembre el Cosms Quarte & Fernando Arias, el 15 de desembre Alvaro Mur i el 30 de desembre Jove Orquestra InterComarcal i Kebyart Ensemble. Pel que fa a exposicions fins al 31 de gener es podran visitar les exposicions Talent Latent /SCAN 2020 i #IamAbleProject a la Casa Canals.

Totes les activitats es poden consultar via web, així com a l’App TGN Agenda. Les xarxes socials de l’Ajuntament també faran ressò puntual de les activitats, així com les xarxes de Comerç (Facebook i Instagram) recentment obertes, que informaran de totes les activitats de suport al Comerç.


REDACCIÓ25 Octubre, 2020
vendrell2210202025premsa.jpg

Hi ha mal rotllo a Vox Tarragona fins al punt que la coordinadora de Vox al Vendrell i la majoria dels militants del partit liderat per Abascal es canvien de camisa i passen a la formació de Josep Anglada: Som Identitaris (SOMI).

Demelsa González i Josep Anglada

La ja exrepresentant del partit de l’extrema dreta al Vendrell, Demelsa González justifica el seu traspàs polític “a les males praxis que està portant el partit la presidenta provincial de Tarragona,

Isabel Lázaro”. Demelsa assegura que l’únic que importa a Lázaro són els seus interessos personals, entre ells “poder col·locar-se en un futur dins les institucions”. La nova militant de SOMI acusa Isabel Lázaro de no importar-li la democràcia ni les bases del Vox. “Lázaro no pot permetre que ningú li faci ombra”, puntualitza.

Demelsa González està convençuda que després d’aquesta desbandada de militants de Vox del Vendrell cap a SOMI, hi haurà d’altres militants de la província de Tarragona que faran el salt cap a SOMI.

Dreta ‘agilipollada’
Josep Anglada entén que militants de Vox vulguin passar al seu projecte polític, ja que Vox és una “veritable estafa” i que s’ha convertit en “la dreta agilipollada“.

El president de SOMI diu que “no es pot confia en un partit que va prometre acabar amb els ‘xiringuitos’ i resulta que el major ‘xiringuito’ que hi ha a Espanya és Vox, el partit que representa Abascal”.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ8 Octubre, 2020
mariano-pescador.jpg

Mariano Pescador

Mariano Pescador, en qualitat de portaveu del cercle de Podem Tarragona als Barris de Ponent, ha dit que aviat – “quan ho considerem oportú” – la direcció de la formació formada “aclarirà les veritables raons per les quals (el regidor) Hermán Pinedo ha estat expulsat“.

Pescador ha qualificat la notícia de “trist” i entén que “mai no hauríem d’haver arribat a aquesta situació”, però la decisió d’expulsar el regidor tarragoní posa de manifest que ha triomfat la democràcia interna, la transparència i el respecte “als nostres principis”. “És motiu d’orgull i satisfacció per a la immensa majoria de la militància de Podem”, insisteix Mariano Pescador, recordant que, finalment, es confirma la notícia per la qual “alguns hem estat lluitant des de fa un any i mig”.

Tot i que la decisió ja es coneixia des de fa tres dies, Podem ha volgut ser prudent perquè “no volíem que notícies com aquesta interferissin en allò que és realment important: l’excel·lent treball que està fent el govern d’Espanya, des del nostre vicepresident i secretari general, Pablo Iglesias, fins a l’últim company que forma part del govern més progressista de la Història d’Espanya des de la mort del dictador”.

PUBLICITAT

PUBLICITAT

PUBLICITAT


REDACCIÓ6 Octubre, 2020
amfietatre-1.jpg

El regidor de Patrimoni de Tarragona, Hermán Pinedo, ha afirmat que la graderia reconstruïda de l’amfiteatre romà de Tarragona, en la qual s’asseuen els visitants, seguirà tancada com a mínim un parell d’anys més.
L’espai està clausurat des de fa poc més d’un any arran d’un informe que alertava de problemes estructurals i que va fer tancar tot el monument. Pinedo confia que abans de l’estiu es pugui reobrir l’accés a l’arena, un cop s’hagin executat dues fases de millora. A les graderies reconstruïdes als anys 70 però, s’hi està fent un procés de monitoratge que s’allargarà més temps. Entre altres qüestions, s’analitza l’impacte que tenen les vibracions generades pel pas de trens i vehicles a tocar de monument.

Unes setmanes després del primer tancament total del monument, el setembre de l’any passat, es va permetre contemplar-lo des de la rampa d’accés. Des d’aleshores els visitants no han pogut trepitjar l’arena ni les graderies i des del consistori s’ha treballat per fer les millores necessàries per garantir la seguretat i conservació. En una primera fase, completada aquest estiu, s’han arranjat les escales del Miracle i s’ha reforçat un mur. Ara falta assegurar part de les graderies originals excavades a la roca, ja que hi ha pedres de grans dimensions que amenacen de caure a l’arena; i reforçar la zona de la porta Triumphalis, que és la que permet accedir al centre de l’amfiteatre.

Aquestes dues fases que falten per completar, Pinedo confia que puguin estar enllestides abans del proper estiu. Tot i això, admet que els treballs estaran condicionat pels temps administratius. El proper tràmit que hauran de superar serà l’aprovació de les obres per part de la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural, prevista pel novembre.

Plaça de Sedassos
A banda, ha exposat que espera que les graderies de fusta que s’han col·locat al circ romà a la plaça dels Sedassos es puguin obrir al públic, finalment, abans d’acabar l’any. “Li falta xapa i pintura. Són unes dues setmanes d’obres i uns 40.000 euros”, ha detallat Pinedo.

PUBLICITAT

PUBLICITAT

PUBLICITAT


REDACCIÓ1 Maig, 2020
Joan-Llort.jpg

Joan Llort és el secretari general d’UGT a Tarragona. Entén que aquesta situació és molt delicada i que l’1 de maig se celebrarà de forma atípica. Amb tot, considera que, ara més que mai, hi ha raons per reivindicar. Rebutja la idea que els treballadors siguin, un cop més, qui ha de fer pagar la crisi. En la seva opinió, el govern haurà de crear mecanismes d’ajuda perquè ningú no es quedi enrere.



Com està vivint el confinament provocat pel coronavirus?

Estem vivint aquest confinament amb donar suport a centenars de companys d’UGT i treballadors per intentar ajudar a negociar i orientar juntament amb els delegats d’UGT per intentar donar solucions a les moltíssimes problemàtiques que surten.

Molts treballadors es queixen de la falta d’EPIs. Què han de fer?
Els últims anys a moltes empreses ha primat mes els costos i els beneficis, a la prevenció i a la salut i amb aquesta crisi es veu molt evidents la falta d’EPIs al sector de la sanitat i a les residències.

Vivim una situació d’excepcionalitat, ERTOs que a la llarga es convertiran en EROs. Li preocupa el futur laboral?
Ens preocupa la situació actual del dia a dia i també el que ens pot vindre perquè la situació de recuperació intuïm que malauradament serà molt lenta i això pot provocar que la situació sigui més complicada.

Quina és realment la seva principal preocupació?
En aquest moment, la salut. Si tenim salut podrem tenir treball, però necessitem una justícia social perquè ningú es quedi enrere.

Creiem que s’haurà de reforçar els pilars fonamentals de l’economia per afrontar en les millors garanties la desescalada

El pitjor encara està per arribar?
El futur no se sap, però veient com està el món del treball, que ja veníem d’una situació amb molta precarietat i desigualtat, creiem que s’haurà de reforçar els pilars fonamentals de l’economia per afrontar en les millors garanties la desescalada.

Està satisfet amb les mesures preses pel govern?
Al govern ha pres mesures per protegir els llocs de treball amb els ERTOs i també ha donat ajudes a un altre sector com els autònoms, però penso que encara s’ha de donar un tomb a aquesta situació, activant una renta mínima vital pensada per a protegir a les persones.

L’atur augmenta i té tendència a arribar a xifres desbordants. Quina sortida veu pels treballadors que es queden sense feina?
S’ha de posar damunt de la taula la necessitat de crear una xarxa de protecció per a les persones que no reben cap mena de percepció i estan en una situació de penúria extrema, s’ha de deixar de pensar amb el caràcter ideològic i de centrar-se més en la situació de les persones i les famílies.
S’ha d’activar plans d’ocupació i formació per recol·locar als treballadors amb les noves feines que es poden vindre, en definitiva entre tots és haurem de reinventar.

El dia 1 de maig serà celebrat de forma atípica… quines són ara les reivindicacions?
Aquest 1 de maig serà atípic, però hi serem per la SALUT, TREBALL I JUSTICIA SOCIAL. LA PRIORITAT ÉS LA VIDA.  Hi hauran manifestacions visuals i virtuals difoses per les xarxes. Aquest 1 de maig girarà al voltant d’una major protecció per a les persones i un reconeixement sincer i profund als treballadors i treballadores dels serveis essencials del nostre país.

Cal ampliar la renda garantida de ciutadania perquè cobreixi totes les persones que realment la necessiten

Teniu un programa?
A les 11 del matí, hi haurà una intervenció pública a TV3 des de l’Hospital del Mar;  de 12 a 13h tindrà lloc una manifestació virtual a Tarragona. A les 13h es farà la lectura manifest virtual pels secretaris generals de Tarragona d’UGT i CCOO. De les 18 a les 20h s’oferirà un concert virtual. A les 20h hi haurà l’aplaudiment als treballadors/es que mantenen els serveis bàsics per a les persones.

Creu que arran de la crisi econòmica que s’apropa, els treballadors seran els grans perjudicats?
Creiem que aquesta crisi no la pot pagar les persones. És urgent establir prestacions i rendes socials per a garantir els ingressos a totes les treballadores i treballadors, també del treball autònom i mecanismes de la gestió més eficients pel cobrament efectiu. Cal ampliar la renda garantida de ciutadania perquè cobreixi totes les persones que realment la necessiten.

Què estan fent els sindicats per pal·liar la pluja d’acomiadaments i abusos laborals que aviat seran una realitat?
L’UGT, amb més de 1.800 delegats, que representen els treballadors a les empreses del Camp de Tarragona, estem negociant mesures per a afrontar tots els problemes, per donar la millor sortida possible, evitant que els treballadors siguin els menys perjudicats possibles i no perdin els seus llocs de treball. També assessorarem, ajudarem i orientarem a tothom que ens ho demani. Cada dia rebem centenars de trucades de persones que no saben com i què han de fer.

Com creu que ha de ser el desconfinament?
Haurà de ser molt gradual i amb molta responsabilitat individual, som tots responsables per a sortir d’aquesta situació que no ens enganyem és molt difícil.

PUBLICITAT
Advertisement

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Gener, 2020

Un jove de 20 anys ha estat detingut per a Guàrdia Urbana de Tarragona, acusat d’un delicte de robatori amb força en grau de temptativa. Els fets han tingut aquesta matinada a Bonavista. L’arrestat ha intentat robar l’interior d’un domicili.

Dues patrulles policials s’han desplaçat al carrer Cinc del barri, on han sentit un impactant soroll a l’escala. Després han observat com tres persones sortien a tota pressa de l’edifici, una de les quals va ser retinguda.

Tot indica que els presumptes lladres havien fet servir una pota de cabra – localitzada a l’escala de l’immoble – per trencar la porta d’un domicili particular. La investigació continua oberta.

 


REDACCIÓ22 Desembre, 2019
calvo-loteria.jpg

Segur que se’n recorden del ‘calb de la Loteria de Nadal’. Una de les figures més icòniques dels dies previs a la vigília de les festes i que, els més joves, quan érem petits, els anuncis del sorteig nadalenc, ens marcava l’inici de les vacances d’hivern, que esperàvem amb neguit.

Aquesta figura ja fa anys que va desaparèixer, però la tradició de comprar un dècim pel sorteig del 22 de desembre es manté, i a Tarragona és tot un clàssic nadalenc.

Empreses, associacions, comerços, establiments, restaurants i bars… tothom juga una participació, o va a l’administració més propera, o la més premiada, i acaba participant en el sorteig de loteria més ‘màgic’, ja que té la capacitat de reunir a la família davant de la televisió, amb els números comprats i desitjant que, aquest any sí, toqui.

Aquest any em toca, segur
Jo no he estat menys. I, curiosament, aquest any ha estat el que més he jugat. I si em paro a pensar una estona, encara em pregunto per què. El cas és que, aquest divendres vaig caure que no tenia cap número acabat en 8. Els hi reconec que sóc bastant supersticiós, però no sóc un jugador empedreït, ni impulsiu. Però, tal com he dit, encara no sé per què he comprat tanta loteria.

El cas és que confio que, aquest any, m’ha de tocar. I passejant per la plaça Corsini, aprofito per passar per l’administració número 21 de Tarragona, més coneguda per Cal Pantxo. Parlo amb la Corinne Toral, una de les loteres d’aquest establiment que m’explica coses com ha anat la campanya de la Loteria de Nadal.

“Aquest any la gent s’està animant més a última hora. Estem esperant com vénen els últims dies, però creiem que serà un bon any. La gent ha fet cas de l’eslògan d’enguany i sí que comparteix més números. El que sí que és un clàssic és el nostre número, que ja està esgotat i després el número que més hem venut aquest any ha estat el 77.077, el 7 és un dels números que més agrada a la gent”, m’explica la Corinne.

Tarragona és supersticiosa
Preguntada sobre quins números són els més venuts, Corinne assegura que “la gent sobretot busca el 15, el 69, els 13… En definitiva els de tota la vida i són els primers que esgotem. El que sí que notem és que la gent potser té menys liquiditat. La gent ens comprava més, però tot i això ha estat una bona campanya”.

“Aquest diumenge seguirem el sorteig com cada any i esperem que hàgim d’obrir a última hora (rialles). Ens agradaria molt perquè la veritat és que tenim molts números repartits. Hem venut el número del Mercat Central, a moltes empreses i a bastant gent. Ens encantaria tornar a donar un premi, com ja vam fer fa dos anys. Això la gent també ho recorda i ens busca perquè ja va tocar aquí”, m’explica la Corinne.

Deixo l’administració Cal Pantxo i m’enduc el meu número i amb una molt bona sensació, no només per la conversa amb la Corinne, que transmet molta esperança, sinó convençut que aquest any sí, em tocarà i que ella em donarà sort. Serà la màgia del calb de la Loteria? Sigui com sigui, el sorteig és el senyal que el Nadal ja ha arribat.

 


REDACCIÓ26 Novembre, 2019
PACO-ZAPATER.jpg

Pasadas las elecciones, los efectos de la sentencia del procés y el juicio de Torra, es el momento de descomprimir, de apaciguar los ánimos, de echar agua al fuego en lugar de gasolina, de sentarse y de llegar a acuerdos que acaben con la excepcional anormalidad que desde hace años vive Catalunya. Y todos deberíamos conjurarnos con ese objetivo.

Pero hay un factor importante que condicionará la solución: la prisión de nueve de los condenados por el Supremo. Y pese a las condenas bíblicas impuestas –de 9 a 13 años de prisión-, la ley ofrece cuatro alternativas para remediar, más pronto que tarde, su situación. Vamos a analizarlas.

El primer remedio está en los beneficios penitenciarios. A pesar de  la dureza de las condenas, el Supremo dejó la puerta abierta a la inmediata concesión del tercer grado penitenciario a los presos,  y rechazó la petición del fiscal de que cumplieran antes la mitad. Y ese resquicio, en apariencia fútil, puede propiciar, en cuestión de semanas, el pase a la situación de régimen abierto o de semilibertad, de tal manera que pernocten en prisión de lunes a jueves y el tiempo restante lo pasen en libertad desarrollando actividades laborales, formativas, etc. El tercer grado lo decide la Generalitat a propuesta de Junta de Tratamiento de la prisión, y es susceptible de recurso por la Fiscalía, primero  ante el juez de vigilancia penitenciaria y después ante Marchena.

La última palabra de estos permisos no la tiene el Supremo, sino la Audiencia Provincial respectiva, en el caso de Carme Forcadell la de Tarragona

Los permisos de salida son otro beneficio penitenciario. Los hay ordinarios (entre 36 a 48 al año, de 7 días de duración como máximo cada uno) una vez cumplida la cuarta parte de la pena (los Jordis podrían salir con permiso el 16 de enero, Forn en junio, y así sucesivamente). Y el excepcional del art. 100.2 del Reglamento Penitenciario, que permite salir durante el día a trabajar o a otras actividades, de modo que a partir de principios del próximo año los políticos presos pernoctarían en la prisión y el resto del día libres. La última palabra de estos permisos no la tiene el Supremo, sino la Audiencia Provincial respectiva, en el caso de Carme Forcadell la de Tarragona.

El segundo remedio posible es el indulto. Puede ser de toda la pena que queda por cumplir o de una parte. Lo puede pedir cualquier persona, entidad o institución, si hay “razones de justicia, equidad o utilidad pública”. Y esas razones en mi opinión existen: la paz y la convivencia social en Catalunya -que no es poco- y la atenuación de un castigo desproporcionado. Lo concede el Gobierno y sin excesiva motivación.

En tercer lugar tenemos la amnistía. A diferencia del indulto -que parte de la existencia de un delito cuya pena se perdona después- la amnistía supone la desaparición del hecho y de sus consecuencias jurídicas. Como si no hubiese existido, vaya. Tras la Constitución de 1978 la creencia generalizada fue que las amnistías quedaban prohibidas. Esa opinión es todavía mayoritaria hoy. Es más, opinan así personajes tan relevantes como la vicepresidenta en funciones Carmen Calvo, y Manuel Cruz, presidente del Senado.

Yo también pensaba igual, pero en los últimos meses he cambiado de opinión, sobre todo con la lectura de algunas reflexiones de penalistas, entre ellos de Gonzalo Quintero, catedrático de derecho penal, hasta hace poco de la URV. Lo que la Constitución prohíbe expresamente son los indultos generales, pero nada dice de la amnistía, y el Código Penal tampoco. Y según un aforismo jurídico, lo que la ley no prohíbe, está permitido. La amnistía se suele aplicar en los cambios de régimen para delitos con connotaciones políticas, una especie de borrón y cuenta nueva para construir un nuevo espacio de convivencia. Como el paso del franquismo a la democracia. De hecho la última amnistía se concedió en 1997. Quizás se pensó que, conseguida la democracia, no habría más “cambios de régimen” y, por tanto, no se necesitarían amnistías, lo que pudo abonar la creencia de que estaban prohibidas.

Que la amnistía sea posible jurídicamente no significa que sea probable. Sería difícil de digerir que lo ocurrido en los dos últimos años no existió

Que la amnistía sea posible jurídicamente no significa que sea probable. Sería difícil de digerir que lo ocurrido en los dos últimos años no existió. Además, habría que aplicarla por igual a los dirigentes que comparecieron ante el juez y a los que marcharon al extranjero, lo que generaría un agravio comparativo pues unos se han chupado dos años de prisión y los otros ni un solo día. Y un último obstáculo: la amnistía se tiene que aprobar por ley orgánica, que exige mayoría absoluta del Congreso en una votación final.

El último remedio es una reforma del Código Penal. Algunas voces apuntan a la necesidad de reformar el delito de sedición, que tal cual está tipificado contiene perfiles anacrónicos, impropios de nuestro tiempo, genera dudas de interpretación que van en detrimento de la seguridad jurídica, y compromete algunos derechos fundamentales de las personas. Es más, varios países europeos, de peso específico no menor en el concierto de las democracias consolidadas, denegaron la extradición de los políticos que marcharon al extranjero porque la sedición no estaba en su ordenamiento jurídico o porque tenía perfiles distintos. Hace pocos días, Amnistía Internacional aconsejaba la revisión de la sedición porque la tipificación actual es de excesiva vaguedad y propicia interpretaciones extensivas y peligrosas.

Pues bien, cualquier reforma del Código Penal que restringiera el ámbito del delito de sedición, se aplicaría ipso facto a los responsables del procés por el principio de retroactividad de la ley penal más favorable, algo que posiblemente rebajaría las penas impuestas.

En los cuatro remedios citados la voluntad del Gobierno es decisiva. Y en ese sentido el reciente preacuerdo PSOE-PODEMOS  puede ser el punto de partida, el viento de cola,  de la doble solución, la de los presos y la de Catalunya, algo que difícilmente se dará con un partido de signo opuesto en La Moncloa.

Yo de los indepes no torpedearía la investidura de Sánchez.

Paco ZAPATER
Abogado

 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter