REDACCIÓCada any, al voltant del 21 de gener, sento la necessitat de recordar una data que s’inscriu amb lletres majúscules en la història de l’Església de Tarragona: el martiri del bisbe sant Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi, el 21 de gener de 259.
El fet s’inscriu en la persecució que van patir els cristians dels tres primers segles per part dels emperadors romans i dels seus delegats en províncies. Milers d’ells van ser assassinats, moltes vegades després de ser sotmesos a tortures perquè abjuressin de la seva fe; en ocasions van ser crucificats, com Jesucrist; en altres la mort es va produir en el marc d’espectacles públics en espais a l’aire lliure.
Sant Fructuós va ser un d’ells i la seva rellevància històrica ve no sols per la seva condició de bisbe, sinó també perquè s’ha conservat un document excepcional, l’acta martirial, és a dir un document oficial que narra el procés i condemna. És l’acta d’un martiri més antiga de la Península, d’aquí l’extraordinari valor historiogràfic.
L’any passat vam tenir la bona notícia d’haver retrobat la tomba del sant a la necròpolis de Tarragona, per part d’un grup d’arqueòlegs que van seguir els treballs de Mn. Serra Vilaró. Com era habitual en aquests enterraments principals d’un màrtir, amb el temps es va construir damunt la seva tomba una edificació religiosa. Al marge d’això, penso que sobre el testimoni dels nostres primers màrtirs s’ha edificat el cristianisme de Tarragona. En aquest sentit m’emociona saber-me successor de qui va profetitzar a la nostra Església que mai no li mancaria un pastor. Ajudeu-me a demanar a Déu que sigui digne d’ocupar-me d’una responsabilitat tan elevada.
En aquest mes de gener fa vint-i-cinc anys que es va estrenar l’obra teatral que amb rigor i bellesa reprodueix el martiri de sant Fructuós i els seus diaques. Va ser fruit d’un grup de joves cristians del barri de Sant Pere i Sant Pau. És un motiu de gran alegria que a través d’ella s’hagi divulgat un fet tan transcendental del cristianisme primitiu. He estat testimoni de com ajuda als qui no coneixien els fets, a entendre’ls i a gaudir d’uns diàlegs plens de fe que transcendeixen el pas del temps.
Desitjo que els cristians d’avui conservem la memòria i seguim l’exemple d’aquelles persones que van donar la vida per fidelitat a les seves creences. Que també nosaltres, en les circumstàncies actuals siguem testimonis valents de la nostra fe.
Jaume PUJOL
Arquebisbe de Tarragona
REDACCIÓ
