Arxius de església | Diari La República Checa

REDACCIÓ16 Març, 2022
Arquebisbat-de-Tarragona-1280x634.jpg

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, i l’ONGD Coopera han signat un conveni de cessió gratuïta de l’edifici del Seminari de Tarragona i de la Casa d’Exercicis Cardenal Arce de la Selva del Camp. L’objectiu és que s’hi puguin acollir més d’un centenar de refugiats ucraïnesos.

L’entitat s’encarregarà de l’acompanyament a les persones que hi viuran i que està previst que arribin d’aquí a dues setmanes. Alhora, la institució eclesiàstica també ha posat a disposició tots els serveis i recursos de les escoles diocesanes de Tarragona per garantir l’escolarització dels menors refugiats i la seva participació en les activitats extraescolars.

PUBLICITAT


 


REDACCIÓ7 Febrer, 2022
esglesia-1280x720.jpeg

El PSOE ha registrat aquest dilluns una iniciativa al Congrés dels Diputats per encarregar al Defensor del Poble la creació d’una comissió independent que investigui els abusos sexuals a menors dins de l’Església i el paper dels poders públics.

La iniciativa va en paral·lel a la que van registrar Podem, ERC i Bildu, que demana que aquesta comissió es creï i celebri les seves sessions al Congrés dels Diputats. Els socialistes opten per la via que va proposar una altra iniciativa del PNB, que és treure-la de la cambra i –com a França- deixar-la en mans d’independents perquè elaborin un informe.

Els socialistes demanen a l’Església catòlica que “cooperi” perquè part de la informació haurà de sortir dels seus arxius.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ24 Gener, 2022
51302d27-8474-46d6-a55a-bf5b031d35f3-1280x853.jpg

L’Església ha admès que té un miler de béns a tot l’estat espanyol que no li pertanyen i s’ha compromès amb el govern espanyol a col·laborar en el procés per regularitzar-los.

En un comunicat conjunt de l’executiu espanyol i de la Conferència Episcopal Espanyola, les dues parts expliquen que l’Església ha analitzat el conjunt de béns immatriculats entre 1998 i 2015 i ha arribat a la conclusió que n’hi ha aproximadament mil “que pertanyen a un tercer o no li consta la seva titularitat sobre el mateix”.

En aquell període, l’Església va registrar a favor seu gairebé 35.000 béns gràcies a una modificació de la llei hipotecària que va realitzar l’executiu del PP de José María Aznar el 1996.

PUBLICITAT


REDACCIÓ19 Novembre, 2021
Diners-Ajuts3.jpg

L’Ajuntament de Tarragona ha aprovat cobrar l’Impost de Béns i Immobles (IBI) a l’Església. Així s’ha acordat en una moció presentada per En Comú Podem amb l’objectiu de cobrar l’IBI en aquells edificis de l’Arquebisbat que tinguin una activitat econòmica. Tanmateix, el regidor d’Hisenda, Jordi Fortuny, ha apuntat que la proposta insta al Consistori a revisar l’aplicació fiscal a totes les entitats.

La moció ha estat aprovada amb els vots favorables d’En Comú Podem, CUP, PSC i un regidor no adscrit, Hermán Pinedo. La resta de regidors s’han abstingut: Junts per Tarragona, ERC, Cs, PP i dos regidors no adscrits, Sonia Orts i José Luís Calderón.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ17 Novembre, 2021

La moció es debatrà al plenari aquest divendres

Es tracta d’un dels temes que ha tornat al centre del debat polític tarragoní. En Comú Podem ha presentat una moció per al pròxim consell plenari de l’Ajuntament de Tarragona on demana que l’Església pagui l’Impost sobre els Béns i Immobles (IBI) de tots aquells llocs que, encara que no hi hagi culte, tinguin activitat econòmica.

Segons avança el ‘DT‘, la moció reclama que els tècnics municipals revisin totes les exempcions de pagament d’impostos a totes les organitzacions de caràcter eclesiàstic de la ciutat, en un debat que ja es va portar al plenari en anteriors mandats, a través de la regidora Arga Sentís d’Iniciativa Verds.

Aquesta moció, segons el rotatiu, preveu que tiri endavant amb els vots a favor de l’actual equip de govern format per ERC, JxTGN i la CUP, el vot dels comuns i del PSC de Tarragona, que durant un dels mandats de Ballesteros, el llavors alcalde no va exercir el vot de qualitat perquè la moció s’aprovés.

PUBLICITAT






REDACCIÓ6 Setembre, 2021
xavier_novell3.jpg

Xavier Novell va presentar la seva dimissió com a bisbe de Solsona al Papa i aquest va acceptar ràpidament la dimissió del ja exbisbe. Novell es va convertir en el bisbe més jove d’Espanya i era un dels que tenia un major futur de país. No obstant això, l’arribada del Papa Francesc i algunes decisions polèmiques han fet que Novell acabi dimitint.

A més, Xavier Novell tampoc va rebre excessiu afecte una vegada va ser destituït. Tan sols Josep Rull i Jordi Turull li han dedicat paraules d’agraïment pel seguiment espiritual que ha fet amb ells des de la presó. De fet, Novell tenia prohibit expressar-se en públic o en privat sobre la qüestió catalana, ja que va ser una de les persones que va votar en el referèndum.

Algunes informacions indicaven que Novell havia estat destituït per les diferències polítiques amb el cardenal, però la realitat és que això és fals i l’arquebisbe de Barcelona ha posat a disposició de Novell tota l’ajuda psicològica, material i personal que necessita.

La decisió sembla que Xavier Novell la va prendre després d’un període de reflexió. La realitat és que des del seu entorn s’ha volgut mostrar a Novell com una persona una mica inestable i que el motiu pel qual abandona l’Església és simplement perquè s’ha cansat d’això.  Xavier Novell s’ha enamorat d’una psicòloga divorciada de 30 anys – i escriptora de novel·les eròtiques – i que per aquest motiu hauria renunciat al seu lloc.

Una altra de les hipòtesis que es manegen de l’adéu de Novell és que estigués realitzant teràpies per curar l’homosexualitat. Una font, que no vol que se la identifiqui, ha confirmat que el mateix Novell ha acollit a nois que estan en aquests processos si s’escau. A més, assegura que va oficiar la cerimònia d’un casament a Madrid. Aquestes noces era d’un jove que s’havia sotmès a aquests tractaments, però no comptava amb el suport ni el consentiment del rector i tampoc dels pares de la núvia.

PUBLICITAT















REDACCIÓ25 Octubre, 2020

Mentre la nostra relació amb Déu no superi els nostres interessos —«et dono perquè tu em donis»—, no passarem mai el llindar del misteri de Déu. El Déu de Jesucrist és un Déu gratuït i vol que les relacions amb ell siguin gratuïtes. A més, la relació que no s’obre al seguiment no duu a port. Déu és «algú», no una força original ni un primer àtom. És «algú» amb qui hom es pot relacionar personalment.

Precisament, Jesucrist ens ha revelat que Déu és Pare amorós i misericordiós. Per Jesucrist i en el seu Esperit som fills de Déu. Ell ens diu: «Quan pregueu digueu: Pare nostre que esteu en el cel…» Fins que hom no es deixa il·luminar per aquesta llum, Déu resta sempre el gran desconegut, per més eloqüents que siguin els discursos sobre Déu.

L’activisme i la disbauxa de paraules han fet molt de mal a la fe, perquè no deixen lloc al diàleg filial, cert, tranquil i tendre. Però igualment fa mal voler-ho solucionar tot amb pregàries que es desentenen de l’entorn. És una escapatòria de la vida real, que és social per voler de Déu. Jesucrist ens fa pregar «Pare nostre» i no pas «Pare meu», amb tota l’extensió i el pes que porta l’adjectiu «nostre». La pregària cristiana no tracta de captar l’atenció de Déu. Com diu Jesús, «bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat abans que li ho demaneu» (Mt 6,8). La pregària, més aviat està ordenada a centrar la nostra atenció en Déu. D’aquí que les paraules que diem quan preguem, més que revelar a Déu els nostres sentiments, els purifiquen.

Per a poder viure el que acabem d’expressar, en la majoria d’ocasions és necessari un bon acolliment i acompanyament espirituals. En la Carta Pastoral de la passada Quaresma afirmava la necessitat que les noves generacions puguin viure a un nivell personal i concret aquella relació fraternal de Jesús amb els deixebles, o la mateixa experiència d’acceptació i d’acolliment que van viure Mateu, Zaqueu, Nicodem o la dona samaritana per part de Jesús. El Bon Pastor és aquell que crida cada una de les seves ovelles pel seu nom (Jn 10,3). El cristià ha rebut també un nom: el nom del baptisme per mitjà del qual ha estat acceptat a la casa de l’Església; casa on s’hauria de trobar acollit al llarg de tota la vida.

A voltes, a les parròquies es fa difícil oferir aquest acolliment i acompanyament en la seva totalitat. D’aquí que hàgim creat un Secretariat per a l’Acompanyament, per tal d’ajudar en aquesta comesa. També, he manifestat la conveniència que en l’àmbit de la nostra arxidiòcesi es potenciïn determinats llocs on, amb una Església de portes obertes, en qualsevol moment de la jornada hom hi pugui trobar aquell escalf que els primers deixebles van trobar en Jesús. En aquest sentit, per exemple, desitgem portar vida consagrada al santuari de la Serra de Montblanc. En altres temples ja té lloc aquest acolliment, com a l’església de Sant Antoni de Pàdua de Tarragona. Però encara es vol potenciar més. Dimarts vinent, dia 27 d’octubre, a les 7 de la tarda, beneiré al costat d’aquest temple una petita capella de pregària i d’adoració perpètua al Santíssim Sagrament. L’objectiu és que estigui oberta dia i nit. A més de l’acompanyament espiritual que hi fan els mossens i altres laics al llarg de cada dia, es disposarà d’aquest espai de recolliment i de pregària per tal que, en qualsevol moment hom pugui trobar-se amb el Senyor. Preguem pel bon encert d’aquesta iniciativa eclesial.

Ben vostre,

Joan PLANELLAS
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

 


REDACCIÓ22 Setembre, 2020
omella_torra.jpg

El procés està passant per les seves hores més baixes. La divisió a l’independentisme és ja una realitat poc qüestionable i moltes institucions, que antany van actuar com a mediadors, han acabat distanciant-se del moviment sobiranista. És el cas de l’Església catalana, que cada vegada es fia menys dels polítics que lideren el procés.

Aquest agost Quim Torra va carregar durament contra l’Església. situant-la com un dels principals enemics de l’independentisme. També va tenir la seva dosi per l’arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella: “S’ha oblidat aquests anys dels drets fonamentals de la Constitució i dels Drets Humans, que protegeixen la llibertat d’expressió, manifestació i de concentració», va afirmar el mandatari català.

Abans de la declaració d’independència, Omella era vist amb bons ulls pel procés. Sempre ha fet crides a “construir ponts” i “fomentar la convivència”. Fins i tot va ser mediador entre Rajoy i Puigdemont en els dies previs a la declaració d’independència de 2017.

No obstant això, tot va canviar després de proclamar la república de forma unilateral. “En aquest moment, com a pastor de Barcelona, comparteixo el dolor i el sofriment de la gent. El meu cor plora amb ells”, va declarar l’arquebisbe després de la declaració d’independència de Puigdemont.

L’independentisme no va veure amb bons ulls que l’Església rebutgés frontalment el seu ‘procés’, i des de llavors van passar a les institucions catòliques al bàndol dels enemics.

L’univers sobiranista tampoc ha perdonat que l’Església no hagi demanat explícitament l’alliberament dels presos del procés. Torra va retreure a Omella que “durant aquests anys” s’ha “oblidat” de la Constitució i de drets fonamentals, en particular del dret de manifestació i de la llibertat d’expressió. També li va recriminar que “no hi hagi aixecat la veu ni una vegada per condemnar la repressió que viu Catalunya”.

El president ha esperat al moment oportú per tornar el cop a l’Església. Concretament, durant la pandèmia del Covid-19. Aquest estiu i l Departament de Salut va anunciar que anava a obrir un expedient sancionador contra l’Arquebisbat per haver celebrat una missa en memòria dels morts a la Sagrada Família. “Tots som iguals”, va assegurar Torra retraient que haguessin fet una reunió de més de deu persones quan encara no estaven permeses.

L’arquebisbat no va trigar a respondre, anunciant que un dia abans de la missa havia iniciat accions legals contra el Govern per “vulnerar la llibertat de culte” al no respondre a la seva sol·licitud per a realitzar l’ofici catòlic. Encara es desconeix quina és la xifra de la multa que haurà de pagar l’Església per l’expedient de la Generalitat, ni si el Govern serà condemnat “per vulnerar la llibertat de culte”. En tot cas, la guerra està servida.


REDACCIÓ24 Juliol, 2020

L’Església de TGN es defensa de les acusacions

Les deu diòcesis amb seu a Catalunya que formen la Conferència Episcopal Tarraconense han afirmat que l’Església “no s’ha apropiat de res que no fos seu”, després que avui el Govern hagi revelat que la institució religiosa ha inscrit 3.722 immobles al seu nom sense cap títol que n’acredités la propietat.

La Conferència assegura que les “immatriculacions”, la primera inscripció d’una finca al Registre de la Propietat, s’han fet amb la “documentació de prova de la titularitat eclesial” i “d’acord sempre amb la legalitat vigent”. L’entitat admet “possibles errors” i es mostra oberta al “diàleg” i a resoldre els litigis “de forma amistosa”. Si no hi hagués acord, “sempre es podria recórrer als tribunals de justícia competents”, afegeix.

Segons la Conferència Episcopal Tarraconense les immatriculacions s’han dut a terme després que entre el 1861 i el 1998 no es poguessin inscriure temples destinats al culte catòlic, perquè la possessió de l’Església es considerava de pública notorietat.

El 1998, recorda la institució eclesiàstica, aquesta prohibició es va considerar inconstitucional i es van poder registrar els béns fins al 2015, “amb la forma legal d’inscripció per certificació”. Finalment, la Conferència afirma que els béns immatriculats “han estat i estan a disposició dels fidels”, ja que “no pertanyen a cap rector o bisbe a títol personal, que només són administradors d’aquests béns”.

 


REDACCIÓ10 Març, 2020

L’Arquebisbat demana prendre mesures

L’Arquebisbat de Tarragona ha fet públiques diverses indicacions a tenir en compte en les celebracions litúrgiques per evitar la propagació del coronavirus. Així, apunta a la conveniència de retirar l’aigua beneïda de les piques que hi ha a l’entrada de les esglésies i centres de culte, o que a l’hora de la pau es faci un altre gest diferent del de donar-se la mà, o fins i tot suprimir-lo.

L’Arquebisbat també demana que les persones que donen la comunió es rentin les mans abans i després de fer-ho, i aconsella que, en la mesura del possible, la comunió es rebi a la mà. També es demana evitar el contacte físic amb les imatges i reliquiaris, i que les mostres de devoció i afecta es limitin a una inclinació o reverència.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter