Arxius de església | Diari La República Checa

REDACCIÓ25 Octubre, 2020
joan_planellas.jpg

Mentre la nostra relació amb Déu no superi els nostres interessos —«et dono perquè tu em donis»—, no passarem mai el llindar del misteri de Déu. El Déu de Jesucrist és un Déu gratuït i vol que les relacions amb ell siguin gratuïtes. A més, la relació que no s’obre al seguiment no duu a port. Déu és «algú», no una força original ni un primer àtom. És «algú» amb qui hom es pot relacionar personalment.

Precisament, Jesucrist ens ha revelat que Déu és Pare amorós i misericordiós. Per Jesucrist i en el seu Esperit som fills de Déu. Ell ens diu: «Quan pregueu digueu: Pare nostre que esteu en el cel…» Fins que hom no es deixa il·luminar per aquesta llum, Déu resta sempre el gran desconegut, per més eloqüents que siguin els discursos sobre Déu.

L’activisme i la disbauxa de paraules han fet molt de mal a la fe, perquè no deixen lloc al diàleg filial, cert, tranquil i tendre. Però igualment fa mal voler-ho solucionar tot amb pregàries que es desentenen de l’entorn. És una escapatòria de la vida real, que és social per voler de Déu. Jesucrist ens fa pregar «Pare nostre» i no pas «Pare meu», amb tota l’extensió i el pes que porta l’adjectiu «nostre». La pregària cristiana no tracta de captar l’atenció de Déu. Com diu Jesús, «bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat abans que li ho demaneu» (Mt 6,8). La pregària, més aviat està ordenada a centrar la nostra atenció en Déu. D’aquí que les paraules que diem quan preguem, més que revelar a Déu els nostres sentiments, els purifiquen.

Per a poder viure el que acabem d’expressar, en la majoria d’ocasions és necessari un bon acolliment i acompanyament espirituals. En la Carta Pastoral de la passada Quaresma afirmava la necessitat que les noves generacions puguin viure a un nivell personal i concret aquella relació fraternal de Jesús amb els deixebles, o la mateixa experiència d’acceptació i d’acolliment que van viure Mateu, Zaqueu, Nicodem o la dona samaritana per part de Jesús. El Bon Pastor és aquell que crida cada una de les seves ovelles pel seu nom (Jn 10,3). El cristià ha rebut també un nom: el nom del baptisme per mitjà del qual ha estat acceptat a la casa de l’Església; casa on s’hauria de trobar acollit al llarg de tota la vida.

A voltes, a les parròquies es fa difícil oferir aquest acolliment i acompanyament en la seva totalitat. D’aquí que hàgim creat un Secretariat per a l’Acompanyament, per tal d’ajudar en aquesta comesa. També, he manifestat la conveniència que en l’àmbit de la nostra arxidiòcesi es potenciïn determinats llocs on, amb una Església de portes obertes, en qualsevol moment de la jornada hom hi pugui trobar aquell escalf que els primers deixebles van trobar en Jesús. En aquest sentit, per exemple, desitgem portar vida consagrada al santuari de la Serra de Montblanc. En altres temples ja té lloc aquest acolliment, com a l’església de Sant Antoni de Pàdua de Tarragona. Però encara es vol potenciar més. Dimarts vinent, dia 27 d’octubre, a les 7 de la tarda, beneiré al costat d’aquest temple una petita capella de pregària i d’adoració perpètua al Santíssim Sagrament. L’objectiu és que estigui oberta dia i nit. A més de l’acompanyament espiritual que hi fan els mossens i altres laics al llarg de cada dia, es disposarà d’aquest espai de recolliment i de pregària per tal que, en qualsevol moment hom pugui trobar-se amb el Senyor. Preguem pel bon encert d’aquesta iniciativa eclesial.

Ben vostre,

Joan PLANELLAS
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

 


REDACCIÓ22 Setembre, 2020
omella_torra.jpg

El procés està passant per les seves hores més baixes. La divisió a l’independentisme és ja una realitat poc qüestionable i moltes institucions, que antany van actuar com a mediadors, han acabat distanciant-se del moviment sobiranista. És el cas de l’Església catalana, que cada vegada es fia menys dels polítics que lideren el procés.

Aquest agost Quim Torra va carregar durament contra l’Església. situant-la com un dels principals enemics de l’independentisme. També va tenir la seva dosi per l’arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella: “S’ha oblidat aquests anys dels drets fonamentals de la Constitució i dels Drets Humans, que protegeixen la llibertat d’expressió, manifestació i de concentració», va afirmar el mandatari català.

Abans de la declaració d’independència, Omella era vist amb bons ulls pel procés. Sempre ha fet crides a “construir ponts” i “fomentar la convivència”. Fins i tot va ser mediador entre Rajoy i Puigdemont en els dies previs a la declaració d’independència de 2017.

No obstant això, tot va canviar després de proclamar la república de forma unilateral. “En aquest moment, com a pastor de Barcelona, comparteixo el dolor i el sofriment de la gent. El meu cor plora amb ells”, va declarar l’arquebisbe després de la declaració d’independència de Puigdemont.

L’independentisme no va veure amb bons ulls que l’Església rebutgés frontalment el seu ‘procés’, i des de llavors van passar a les institucions catòliques al bàndol dels enemics.

L’univers sobiranista tampoc ha perdonat que l’Església no hagi demanat explícitament l’alliberament dels presos del procés. Torra va retreure a Omella que “durant aquests anys” s’ha “oblidat” de la Constitució i de drets fonamentals, en particular del dret de manifestació i de la llibertat d’expressió. També li va recriminar que “no hi hagi aixecat la veu ni una vegada per condemnar la repressió que viu Catalunya”.

El president ha esperat al moment oportú per tornar el cop a l’Església. Concretament, durant la pandèmia del Covid-19. Aquest estiu i l Departament de Salut va anunciar que anava a obrir un expedient sancionador contra l’Arquebisbat per haver celebrat una missa en memòria dels morts a la Sagrada Família. “Tots som iguals”, va assegurar Torra retraient que haguessin fet una reunió de més de deu persones quan encara no estaven permeses.

L’arquebisbat no va trigar a respondre, anunciant que un dia abans de la missa havia iniciat accions legals contra el Govern per “vulnerar la llibertat de culte” al no respondre a la seva sol·licitud per a realitzar l’ofici catòlic. Encara es desconeix quina és la xifra de la multa que haurà de pagar l’Església per l’expedient de la Generalitat, ni si el Govern serà condemnat “per vulnerar la llibertat de culte”. En tot cas, la guerra està servida.


REDACCIÓ24 Juliol, 2020
foto_3678775.jpg

L’Església de TGN es defensa de les acusacions

Les deu diòcesis amb seu a Catalunya que formen la Conferència Episcopal Tarraconense han afirmat que l’Església “no s’ha apropiat de res que no fos seu”, després que avui el Govern hagi revelat que la institució religiosa ha inscrit 3.722 immobles al seu nom sense cap títol que n’acredités la propietat.

La Conferència assegura que les “immatriculacions”, la primera inscripció d’una finca al Registre de la Propietat, s’han fet amb la “documentació de prova de la titularitat eclesial” i “d’acord sempre amb la legalitat vigent”. L’entitat admet “possibles errors” i es mostra oberta al “diàleg” i a resoldre els litigis “de forma amistosa”. Si no hi hagués acord, “sempre es podria recórrer als tribunals de justícia competents”, afegeix.

Segons la Conferència Episcopal Tarraconense les immatriculacions s’han dut a terme després que entre el 1861 i el 1998 no es poguessin inscriure temples destinats al culte catòlic, perquè la possessió de l’Església es considerava de pública notorietat.

El 1998, recorda la institució eclesiàstica, aquesta prohibició es va considerar inconstitucional i es van poder registrar els béns fins al 2015, “amb la forma legal d’inscripció per certificació”. Finalment, la Conferència afirma que els béns immatriculats “han estat i estan a disposició dels fidels”, ja que “no pertanyen a cap rector o bisbe a títol personal, que només són administradors d’aquests béns”.

 


REDACCIÓ10 Març, 2020
arquebisbe-tgn.jpg

L’Arquebisbat demana prendre mesures

L’Arquebisbat de Tarragona ha fet públiques diverses indicacions a tenir en compte en les celebracions litúrgiques per evitar la propagació del coronavirus. Així, apunta a la conveniència de retirar l’aigua beneïda de les piques que hi ha a l’entrada de les esglésies i centres de culte, o que a l’hora de la pau es faci un altre gest diferent del de donar-se la mà, o fins i tot suprimir-lo.

L’Arquebisbat també demana que les persones que donen la comunió es rentin les mans abans i després de fer-ho, i aconsella que, en la mesura del possible, la comunió es rebi a la mà. També es demana evitar el contacte físic amb les imatges i reliquiaris, i que les mostres de devoció i afecta es limitin a una inclinació o reverència.

 


REDACCIÓ21 Juny, 2019
arquebisbat-e1549527979107.jpg

Façana de l’Arquebisbat de Tarragona

L’Arquebisbat de Tarragona ha anunciat que relleva tres mossens de l’Alt Camp i la Conca de Barberà acusats de ‘delictes canònics’. Es tracta de Mn. Pere Fibla Palazón, Mn. Xabier Segura Echezárraga i Mn. Miquel Barcos Ripollès, clergues de la clausurada associació Seminari del Poble de Déu.

La decisió ha estat presa pel Tribunal eclesiàstic de la Santa Seu, just en el període de relleu a l’Arquebisbat i els clergues deixaran els seus càrrecs parroquials el pròxim 25 de juny, a l’espera que arribi la decisió final des del Vaticà.

“En cas d’haver-hi indicis de delictes de l’àmbit penal civil, es comunicaria a l’autoritat judicial de l’Estat. Per altra banda, l’acusació no implica condemna i cal respectar la presumpció d’innocència dels acusats, i, si a la fi del procés fossin declarats innocents, se’ls reintegraria a altres tasques pastorals”, reflecteix el comunicat.

Pel que sembla els religiosos han estat apartats a causa de les acusacions de pràctiques sectàries i pràctiques sexuals dubtoses. No podran exercir com a representants eclesiàstics i s’espera que la Santa Seu es pronunciï aviat. Aquesta és la primera decisió complicada pel nou arquebisbe Joan Planellas i el tercer cas de delictes sexuals a les esglésies de la Demarcació.

B.V.

 


RICARD CHECA18 Març, 2019

És fill adoptiu de Tarragona i està a punt d’abandonar la ciutat. Exerceix les funcions d’Arquebisbe i està a punt de ser rellevat del càrrec per arribar a l’edat de la jubilació. En una entrevista a La República Checa, Jaume Pujol confessa com està vivint un dels pitjors moments del seu mandat i inclòs de la seva trajectòria professional. Repudia els abusos sexuals en l’església i entén que s’ha de ser més severs a l’hora de tractar aquesta polèmica. El màxim responsable de l’església a Tarragona i membre de l’Opus Dei, diu que durant tots aquests anys ha intentar estimar i perdonar de cor. A l’hora de l’adéu, Jaume Pujol agraeix tots aquells que li han entès i estimat i demana perdó per algun error. Diu que quan abandoni el Palau Episcopal deixarà Tarragona. De moment, no té pensat escriure les seves memòries.

Jaume Pujol és l’arquebisbe de Tarragona

Va lliurar la carta de renúncia, quin balanç fa dels anys que porta en el càrrec?
Més que jo, penso que són els fidels cristians de l’Arxidiòcesi, en primer lloc, els que han de fer aquest balanç, i després, totes les persones que també ho vulguin fer, amb tota llibertat. Per part meva, he intentat servir a l’Arxidiòcesi de la millor manera que he sabut, amb els meus encerts i evidentment amb els meus errors, dels quals en demano perdó.

Demanem perdó a les víctimes i ens comprometem a trobar la manera d’ajudar-les en el seu restabliment. També hem dit que actuarem amb determinació per protegir els infants i els adults vulnerables

Quin titular posaria al mandat?
És una mica difícil resumir prop de 15 anys en un sol titular, però podria ser aquest: “He intentat estimar i perdonar de cor”.

Quin és el segell personal que deixa impregnat en el seu mandat?
M’agradaria ser recordat com un arquebisbe que ha estat sempre al costat de la gent, escoltant tant les seves inquietuds i patiments com les seves alegries; i que ha estimat l’arxidiòcesi de Tarragona, a través de les seves persones i les seves institucions, tant eclesiàstiques com civils.

Vostè ha estat distingit amb el títol de ‘fill predilecte’ de Tarragona. Què ha representat aquesta distinció?
Mai no m’ho haguera imaginat. Va ser un fet que em va omplir de satisfacció i que vaig agrair molt, sobretot perquè l’Ajuntament ho va decidir per unanimitat. Recordo amb molta estima aquell 8 d’abril de 2011 al saló de plens de l’Ajuntament. Per a mi, ha suposat ser membre oficial d’una gran família i estimar, encara més, Tarragona, els tarragonins i les tarragonines.

Sobre la polèmica proposta de la CUP de retirar-li el títol de fill predilecte de la ciutat, li ha dolgut més la proposta en si o el vot d’alguns grups municipals?
No vull judicar ningú per les seves accions. Cadascú és lliure per proposar o votar el que li sembli més convenient segons els seus principis.

Jaume Pujol saludant l’alcalde Ballesteros

S’ha sentit còmode a Tarragona? Estimat?
Molt, de veritat. M’he sentit molt sostingut i estimat, tant pels mossens, pels fidels com pels representants de les institucions del territori.

Els moments més durs, i ho dic sincerament, han estat els viscuts els darrers dies en relació als abusos (sexuals a menors)

Quins han estat els pitjors moments?
Els moments més durs, i li dic sincerament, han estat els viscuts els darrers dies en relació als abusos (sexuals a menors). Però també davant la mort dels mossens de l’Arxidiòcesi, un total de 61, als quals he enterrat, i també he enterrat, sempre que he pogut, els pares dels mossens. O davant la mort d’una persona estimada tant de la família com de persones que han treballat o col·laborat en algun àmbit pastoral. Són moments tristos però que he viscut amb esperança.

Darrerament han transcendit a l’opinió pública alguns escàndols d’abusos sexuals que esquitxaven al sacerdoci a Tarragona…
Els he viscut amb dolor i patiment, crec que ha estat un sentiment compartit amb tots els cristians i cristianes de l’Arxidiòcesi.

Com s’ha gestionat aquests casos per evitar ‘tacar’ la imatge general de l’església?
Tota institució formada per persones travessa moments de dificultat i desencís. És en aquests moments quan ens cal recordar les paraules de Santa Teresa de Jesús: «En tiempos recios, amigos fuertes de Dios» i romandre més units que mai perquè fets com aquests no tornin a succeir.

Qualsevol actuació d’aquest tipus, impròpia de ningú i més encara d’un prevere, em sembla gravíssima.

Creu que les seves paraules (‘Tots tenim un mal moment’) van ser desafortunades o van ser mal interpretades per la premsa? Què volia dir exactament?
Com ja vaig puntualitzar en el seu moment, les meves paraules mai no van pretendre rebaixar la importància dels fets. Qualsevol actuació d’aquest tipus, impròpia de ningú i més encara d’un prevere, em sembla gravíssima. Per això, vaig demanar perdó en nom de l’Església de Tarragona i ens vam posar tant personalment com des de l’Arquebisbat a disposició per escoltar a les víctimes.

Creu que els mitjans de comunicació hem estat injustament durs amb vostè pel cas dels mossens acusats?
No em pertoca a mi valorar l’ètica o la professionalitat dels periodistes. Sempre he valorat molt el vostre treball i us ho he fet saber en totes les ocasions en què hem coincidit. I vostè ho sap…

Quina és la posició clara i inequívoca de l’Arquebisbat sobre els abusos sexuals a l’església catòlica?
En el darrer comunicat dels bisbes de Catalunya, del mes de febrer d’aquest any, – i que La República Checa també va fer ressò – hem dit que aquestes notícies referides a abusos de menors ens omplen de vergonya i de dolor; abusos que condemnem rotundament. Demanem perdó a les víctimes i ens comprometem a trobar la manera d’ajudar-les en el seu restabliment. També hem dit que actuarem amb determinació per protegir els infants i els adults vulnerables, eliminant tota mena de tolerància o encobriment. També parlem del ferm compromís a complir la legislació vigent tant Canònica com Civil. I volem seguir fidelment el que el Papa Francesc ha determinat i determini per combatre aquestes accions deshonestes i delictives que tant afecten l’anunci de l’Evangeli. Aquesta és la nostra posició i la meva, naturalment.

Creu que es podria ser molt més severs amb els mossens implicats o sospitosos en aquests casos?
Quan hem tingut constància d’algun cas hem secundat en tot moment les indicacions del Sant Pare i des de l’Arquebisbat hem aplicat escrupolosament el protocol previst.

Davant d’aquests fets és important llegir i aplicar les directrius que el Papa Francesc va donar

Considera que aquests escàndols provoquen alarma social? Com es pot frenar el descrèdit de l’església arran d’aquests escàndols?
És evidentment que aquests casos no són agradables per a ningú i ens provoquen rebuig i vergonya. Però és, també, en aquests moments quan es fa més necessari fer valdre la gran tasca de l’Església a nivell social, educatiu, cultural… i és de justícia valorar la dedicació generosa i madura de tants sacerdots i religiosos, d’educadors en les escoles i el temps lliure, vers els infants i joves, i les seves famílies. Convé que els defensem de l’ombra de sospites generalitzades, així com recordar el dret que tota persona té a la presumpció d’innocència.

A què es deuen, segons el seu parer, aquests desagradables casos en l’interior de l’església?
Hi ha persones que creuen que el celibat és la causa d’aquests casos, però segons les estadístiques la major part dels abusos sexuals es realitzen dins l’entorn familiar: més del 70%. Per tant, el celibat no és la causa dels abusos que puguin cometre sacerdots i religiosos. Al contrari, el celibat és un dels grans tresors que tenim a l’Església. Davant d’aquests fets és important llegir i aplicar les directrius que el Papa Francesc va donar a conèixer al final de la cimera celebrada al Vaticà el mes de febrer passat en relació a la protecció dels menors entre els quals parla de la formació i selecció dels candidats al sacerdoci.

Vostè ha patit molt amb aquesta situació… S’ha sentit impotent i incomprès a l’hora de ‘tractar-la’?
Com ja he dit anteriorment ha estat un moment molt dur, tant per a mi com per tota l’arxidiòcesi, i l’he afrontat amb dolor i de la millor manera que he sabut.

Creu que l’Església ha actuat prou bé en aquest tema si mirem 20 o 30 anys enrere?
Segurament no es va procedir adequadament. Tant de bo hi hagués en aquells anys els mecanismes i protocols actuals en relació a aquest tema.

Per cert, vostè assumeix totalment el que diu el Sant Pare sobre l’assumpte dels abusos sexuals a menors en mans de representants de l’Església?
No pot ser d’una altra manera, i coincideixo plenament amb el que el Papa ens diu.

És important que (el nou arquebisbe) parli el català i que conegui el nostre país: Catalunya.

El dia que abandoni definitivament el càrrec, què és el que més trobarà a faltar?
Trobaré a faltar moltes persones que amb el seu bon fer m’han ajudat al llarg del meu episcopat i a les que sempre portaré en el meu cor. També trobaré a faltar participar de la vida tan activa de les parròquies (en tenim 201 a l’arxidiòcesi) i ser a prop de les persones que en formen part i a les que he pogut conèixer en les meves visites pastorals. També trobaré a faltar la Setmana Santa de Tarragona, Reus, Valls i altres ciutats on he pogut participar; l’anada a Lourdes amb l’Hospitalitat, les grans celebracions a la Catedral al Nadal i Pasqua, Sant Fructuós i Santa Tecla, la festa de la Mare de Déu de Misericòrdia a Reus, les Decennals de Valls, les festes de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc, les quinquennals de Vimbodí i tantes i tantes festes que he celebrat amb molt de goig.

Jaume Pujol en un acte eucarístic

Fixarà la seva residència a Tarragona o en un altre lloc?
M’agradaria molt quedar-me per aquesta terra tan bonica que és Catalunya. A Tarragona li puc dir, ja des d’ara, que no.

Quan va arribar a l’Arquebisbat, vostè no tenia experiència bisbal. Com van ser els primers dies? Va canviar el matalàs com el president Pedro Sánchez?
Després de la solemne celebració catedralícia els primers dies com a arquebisbe van ser molt intensos. L’endemà de la presa de possessió vaig confirmar tots els càrrecs de la cúria arxidiocesana, vaig contactar amb els diversos organismes que hi ha a l’arxidiòcesi o que estan relacionats amb l’Arquebisbat, també vaig visitar sacerdots malalts, comunitats religioses a més de les trucades, visites… L’endemà de la meva ordenació vaig celebrar la primera missa com a arquebisbe a la Capella de la Mare de Déu del Claustre, em feia molta il·lusió, perquè l’advocació d’aquesta Mare de Déu coincideix amb la de la meva parròquia de Guissona. Participar en les celebracions de Santa Tecla i la Mare de Déu de Misericòrdia a Reus, els dies 23 i 25 de setembre, respectivament, van ser per a mi tot un regal.

Tan bon punt vaig arribar a Tarragona vaig estudiar la possibilitat de viure a l’edifici del palau arquebisbal a diferència dels meus antecessors que havien viscut fora de Palau, a la Residència Sacerdotal. Ho vaig parlar amb el Consell Episcopal i d’altres preveres i la idea va semblar bona.

Qualsevol actuació d’aquest tipus, impròpia de ningú i més encara d’un prevere, em sembla gravíssima.

Quin consell li donaria a la persona que el rellevi a vostè al capdavant de l’arxidiòcesi?
Que sigui un bon pastor i que escolti i aculli a tothom.

En el seu criteri, quines creu que haurien de ser les principals qualitats del nou Arquebisbe?
Em sembla primordial que tingui experiència en l’administració d’una diòcesi i que estimi els preveres i els fidels que en formen part. També crec que és important que parli el català i que conegui el nostre país.

L’Arquebisbe amb el Papa Francesc

Quines seran les seves activitats quan deixi el càrrec?
Si Déu vol, tornaré a treballar per a l’Opus Dei, com he estat fent durant quaranta anys de la meva vida, concretament des dels 17 fins als 60 anys primer com a laic i després com a prevere. Espero poder impartir conferències, xerrades i dirigir Exercicis Espirituals, entre altres tasques. I passar moltes hores confessant i dirigint espiritualment a les persones que s’acostin. No em faltarà el treball.

Tornaré a treballar per a l’Opus Dei, com he estat fent durant 40 anys de la meva vida

S’ha plantejat escriure les seves memòries?
La veritat és que, avui dia, no m’ho he plantejat. L’any 2011, quan feia set anys de la meva consagració i presa de possessió de l’arxidiòcesi, vaig publicar el llibre Records i esperances, no pretenia ser ni una biografia ni unes memòries, sinó simplement un recull que em va brollar del cor, experiències, records i emocions viscudes fins a la data.

 


REDACCIÓ17 Març, 2019

La llista dels mossens abusadors continua augmentant

La llista de mossens tarragonins que presumptament han abusat de menors no para de créixer. Després d’haver transpirat públicament el nom de tres capellans – Pere Llagostera i F. Xavier Morell a Constantí, i Josep Maria Font a Cambrils i a l’Alt Camp – que estaven implicats en un escàndol de pederàstia, ara es descobreix que n’hi ha un quart: Joaquim Maria Gallinat.

El Periódico de Catalunya avança que el prevere, destinat a Sant Jaume dels Domenys i a l’Argentera entre els anys 50 i 70, ja és mort. La informació s’ha fet pública després que una noia hagi denunciat als Mossos d’Esquadra abusos soferts per Joaquim M. Gallinat quan ella tenia només 8 anys, més concretament a l’estiu de 1960.

Dels quatre capellans acusats d’abusar sexualment de menors, dos d’ells ja són morts.

 


RICARD CHECA8 Febrer, 2019

És la cara visible de les víctimes que van patir tocaments per part d’alguns mossens de Tarragona. L’escàndol va ser de tal magnitud que l’Arquebisbat va fer saltar dos sacerdots sospitosos de pederàstia. Un tercer, l’exrector de Constantí, Pere Llagostera, ja és mort. Avui, algunes de les seves víctimes han guanyat coratge i han decidit fer públic uns fets execrables. Joan Maria Ramon, un dels escolanets de Constantí, va decidir donar la cara i compartir la seva trista i traumàtica experiència. No ha estat l’únic.

Ramon diu que encara hi ha 8 víctimes en silenci

En una entrevista a La República Checa revela que, a banda del bateria d’Els Pets, Joan Reig, hi ha altres 8 víctimes que han optat pel silenci perquè continuen vivint al poble.

He plorat molt al començament més per la impotència que pel dolor

La conversa mantinguda amb Ramon no és fàcil, atenent que els fets són abominables. Ell tenia només 12 anys. I durant més de 40 va haver de mantenir la seva esfereïdora experiència en silenci. Els va intentar explicar-la als seus pares però “ells van entendre que allò en aquell moment no tocava”. “He plorat molt al començament més per la impotència que pel dolor”, confessa, tot afegint que és molt frustrant picar a la porta i quan s’obre no trobes a ningú que et vulgui escoltar. Els seus pares – a qui “col·loco en un determinat espai geogràfic” – li van recomanar: “això es perdona i s’oblida”. Un consell que “provoca ràbia”, reconeix.

És molt frustrant picar a la porta i quan s’obre no trobes a ningú que et vulgui escoltar.

Joan Maria Ramon recorda que els tocaments perpetrats pel mossèn Pere Llagostera consistien en “masturbacions i fel·lacions”. Les víctimes eren els escolanets que anaven d’excursió amb el sacerdot. En relació al silenci i discreció dels altres companys, Ramon, de 59 anys, casat i pare de fills, diu que se’ls ha d’entendre i respectar. És que donar la cara per un cas com aquest no et proporciona cap rellevància social.

El nostre interlocutor diu que, amb menys o menys decència i frustració, s’ha de viure amb aquest “drama” i “trauma”. Però el pitjor és aprendre a conviure amb la hipocresia social. Les víctimes no entenien que el seu agressor sexual continués mantenint “una molt bona imatge social” i que no hagués fet mai un acte de contrició.

Joan Maria Ramon enalteix l´alcalde de Constantí

Protecció de l’Arquebisbat
Instat a comentar les declaracions de l’arquebisbe Jaume Pujol, on fa referència al “mal moment” dels religiosos, Ramon confessa la seva insatisfacció. “Abans, en aquest moment i en el futur, la reacció serà sempre la mateixa. És seguir el protocol eclesiàstic: canvi de fitxa del domini, de lloc geogràfic i ‘suma i sigue'”. Defensa que s’hauria d’explorar una altra via del delicte i solucionar-ho d’una altra manera. “No estic d’acord amb la protecció que se’ls dóna dels de l’Arquebisbat”, remarca.

Sobre les declaracions de l’alcalde Ballesteros, al posicionar-se al costat de l’arquebisbe Jaume Pujol, el nostre entrevistat assegura que és una resposta “coherent” com a polític i sobretot si tenim en compte que “tenim eleccions d’aquí a quatre dies”.

Hauria desitjat una trucada  (per part de l’Arquebisbat)”, sobretot tenint en compte que un dels seus membres “ha fallat”

D’altra banda, enalteix el paper desenvolupat per l’alcalde de Constantí, Óscar Sánchez. “Ha demostrat una valentia i una celeritat com a persona”. Va manifestar el seu suport absolut i els va brindar la possibilitat de crear una plataforma per denunciar-ho. Lamenta que fins al dia d’avui, cap representant de l’església s’hagi posat en contacte amb cap de les víctimes. “Hauria desitjat una trucada  (per part de l’Arquebisbat)”, sobretot tenint en compte que un dels seus membres “ha fallat”.

Joan Maria Ramon assegura que no té ràbia. Només frustració. Ha decidit donar la cara perquè entén que el seu testimoni per tenir un caràcter preventiu.

 

ENTREVISTA 

 


REDACCIÓ10 Setembre, 2018

La celebració ha comptat amb l’assistència de l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros i d’altres membres del consistori tarragoní

L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, ha ordenat mossèn Antonio Rodríguez, exregidor de l’Ajuntament de Tarragona. La missa ha estat concelebrada per Joaquim Fortuny, vicari general, Jaume Gené, rector del Seminari de Tarragona; Norbert Miracle, qui ha estat el rector del Seminari Major Interdiocesà, durant la seva etapa formativa i Joan Maria Padrell, rector de la Parròquia de Sant Salvador del Vendrell, on col·laborava actualment com a diaca, entre altres preveres.

L’arquebisbe Jaume Pujol, en l’homilia, ha definit el nou mossèn com una persona plena d’entusiasme. També l’ha encoratjat a recórrer sempre al Senyor i a escoltar els crits de tanta gent, especialment els joves, que no acaben de trobar la llum per caminar lliurement.

El ritu de l’ordenació presbiteral s’ha iniciat amb la voluntat de l’ordenand de rebre el presbiterat per servir l’Església i el món, i també obeir al bisbe i als seus successors. Després de les lletanies dels sants, amb l’ordenand prostrat a terra, ha tingut lloc el moment central de la litúrgia d’ordenació com són la imposició de mans per part del Sr. Arquebisbe i de totes preveres allí presents.

Seguidament, els mossèns Joan Maria Padrell i Josep Ribot, han imposat al nou mossèn Antonio l’estola a l’estil presbiteral i la casulla com a signe del seu ordre; hi ha hagut el lliurament del pa i el vi per a la celebració de la missa i el gest de pau amb l’arquebisbe i tots els companys preveres.

Abans de cloure la celebració, el nou prevere ha adreçat unes paraules d’agraïment. L’exregidor Antonio Rodríguez ha tingut un record agraït a la Parròquia de Sant Francesc d’Assís de Tarragona i a la comunitat filipina, molt vinculada a aquesta parròquia, als quals els ha dirigit unes breus paraules en Tagal. També ha citat a la Parròquia de Sant Salvador del Vendrell on s’ha sentit acollit i estimat des del primer dia.

El Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral han sostingut els cants de la celebració.

 

 


REDACCIÓ2 Novembre, 2016

com-viure-el-DolL’esglèsia Sant Joan Baptista de Reus serà l’escenari aquesta tarda de dimecres d’una xerrada a càrrec del Dr. Manuel Esteban, responsable a Reus de l’equip PADES (Programa d’Atenció Domiciliària Equip de Suport), en el marc de la conferència ‘Com viure el dol’.

El Dr. Manuel Esteban és el responsable de l’equip PADES de Reus, el grup de suport domiciliari que té com a objectiu contribuir a la millora de la qualitat assistencial, oferir atenció continuada al si de la comunitat, ser un element de suport per als professionals de l’atenció primària i de les unitats bàsiques d’assistència social i servir de connexió entre els diferents recursos assistencials.

M.M.

 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter