REDACCIÓ24 Gener, 2023
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, ha volgut celebrar el Dia de Sant Francesc de Sales, considerat el patró dels periodistes, oferint un esmorzar al Palau Episcopal als professionals de la comunicació de Tarragona. La trobada ha servit perquè Planellas expliqués que l’arxidiòcesi de Tarragona ha reorganitzat la nova estructura interna, reduint a la meitat el nombre d’arxiprestats.
Les noves delimitacions – que sumen 24 unitats pastorals – equivalen a les comarques de l’Alt Camp, el Baix Penedès i el Tarragonès, mentre que el Baix Camp i el Priorat configuren un sol arxiprestat, així com la Conca, l’Urgell i les Garrigues n’esdevenen un altre. Aquesta reestructuració – “que no és un decret inamovible” – que es va forjar en gairebé dos anys escoltant els Consells d’Arxiprestes, Presbiteri i Pastoral Diocesà, permetrà ser “més eficients” i treballar “en conjunt”.
D’acord amb el màxim representant de l’Església catòlica a Tarragona, les unitats pastorals es configuren al voltant de tres models.
L’Arxidiòcesi de Tarragona ha aprovat la seva reestructuració territorial, en la que ha substituït els deu arxiprestats vigents fins ara per cinc, i ha donat llum verda a crear 24 Unitats Pastorals (UPA), comunitats de fidels configurades com una agrupació de parròquies.
D’altra banda, l’arxiprestat del Baix Camp – Priorat tindrà un total de set Unitats pastorals: la de Falset, la de Cornudella de Montsant, la de Cambrils, la de Riudoms i Mont-roig del Camp, la de les Borges del Camp, la de la Selva del Camp i la de Reus.
En el cas de l’arxiprestat de la Conca – Urgell – Garrigues, hi haurà cinc Unitats pastorals: la de Montblanc, la de l’Espluga de Francolí, la de Santa Coloma de Queralt, la d’Arbeca i la de l’Albi.
I, finalment, l’arxiprestat del Tarragonès estarà format per sis Unitats pastorals: la de Torredembarra, la de Tarragona, la de Sant Salvador de Tarragona, els Pallaresos i el Catllar; la del Morell i Constantí, la de Vila-seca i la de Torreforta i Bonavista.
VÍDEOS
PUBLICITAT
L’Ajuntament de Tarragona ha aprovat cobrar l’Impost de Béns i Immobles (IBI) a l’Església. Així s’ha acordat en una 
Xavier Novell va presentar la seva dimissió com a bisbe de Solsona al Papa i aquest va acceptar ràpidament la dimissió del ja exbisbe. Novell es va convertir en el bisbe més jove d’Espanya i era un dels que tenia un major futur de país. No obstant això, l’arribada del Papa Francesc i algunes decisions polèmiques han fet que Novell acabi dimitint.
Una altra de les hipòtesis que es manegen de l’adéu de Novell és que estigués realitzant teràpies per curar l’homosexualitat. Una font, que no vol que se la identifiqui, ha confirmat que el mateix Novell ha acollit a nois que estan en aquests processos si s’escau. A més, assegura que va oficiar la cerimònia d’un casament a Madrid. Aquestes noces era d’un jove que s’havia sotmès a aquests tractaments, però no comptava amb el suport ni el consentiment del rector i tampoc dels pares de la núvia.
Mentre la nostra relació amb Déu no superi els nostres interessos —«et dono perquè tu em donis»—, no passarem mai el llindar del misteri de Déu. El Déu de Jesucrist és un Déu gratuït i vol que les relacions amb ell siguin gratuïtes. A més, la relació que no s’obre al seguiment no duu a port. Déu és «algú», no una força original ni un primer àtom. És «algú» amb qui hom es pot relacionar personalment.
Precisament, Jesucrist ens ha revelat que Déu és Pare amorós i misericordiós. Per Jesucrist i en el seu Esperit som fills de Déu. Ell ens diu: «Quan pregueu digueu: Pare nostre que esteu en el cel…» Fins que hom no es deixa il·luminar per aquesta llum, Déu resta sempre el gran desconegut, per més eloqüents que siguin els discursos sobre Déu.
El procés està passant per les seves hores més baixes. La divisió a l’independentisme és ja una realitat poc qüestionable i moltes institucions, que antany van actuar com a mediadors, han acabat distanciant-se del moviment sobiranista. És el cas de l’Església catalana, que cada vegada es fia menys dels polítics que lideren el procés.
Aquest agost Quim Torra va carregar durament contra l’Església. situant-la com un dels principals enemics de l’independentisme. També va tenir la seva dosi per l’arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella: “S’ha oblidat aquests anys dels drets fonamentals de la Constitució i dels Drets Humans, que protegeixen la llibertat d’expressió, manifestació i de concentració», va afirmar el mandatari català.
L’arquebisbat no va trigar a respondre, anunciant que un dia abans de la missa havia iniciat accions legals contra el Govern per “vulnerar la llibertat de culte” al no respondre a la seva sol·licitud per a realitzar l’ofici catòlic. Encara es desconeix quina és la xifra de la multa que haurà de pagar l’Església per l’expedient de la Generalitat, ni si el Govern serà condemnat “per vulnerar la llibertat de culte”. En tot cas, la guerra està servida.
