REDACCIÓ
No és fàcil que gairebé 14.000 persones emmudeixin de cop. Tampoc és senzill que en qüestió de segons embogeixin d’eufòria. És cert, no ho és.
Només els castells i els sentiments que desperten poden aconseguir poder portar a la gent al seu extrem. Aquest èxtasi, aquest clímax és fruit d’una afició, un sentiment, una tradició i sobretot de molt treball a les ‘espatlles i esquenes’ dels valents que ofereixen, a cada diada, el millor espectacle casteller del món. Només trenca aquest silenci la fusió dels aplaudiments del públic amb l’eufòria dels castellers després de cada actuació.
La connexió entre castellers i públic és magnífica. Avui el silenci regna a la plaça quan totes les colles decideixen ‘intentar’ carregar els castells. Aquesta connexió entre ambdues parts està deixant moments que molta gent tardarà en oblidar.
Tot i les rivalitats que hi ha avui, tant a la grada com damunt l’arena de la plaça de braus, el respecte que hi ha entre colles és per emmarcar. Quan uns ‘pugen’, els altres miren expectants si carreguen i descarreguen el castell i, sota el paraigües de la rivalitat ‘sana,’ si han de lamentar el resultat que han obtingut.
Jonathan OCA
REDACCIÓ
