Crits de ‘Sense la canalla no hi ha castells’ es van sentir a la Tarraco Arena Plaça en el moment de la recollida dels premis. I és així, sense aquests ‘petits gegants’ no seria possible, ni factible, carregar un castell. Són l’ànima, l’esperit i sobretot el futur de la tradició castellera.
L’Emma Rodríguez, de 12 anys, s’estrenava ahir a la TAP. És una dels dosos de la colla dels Salats de Súria i tot i que és la primera vegada que actuava a aquí comentava que li feia il·lusió fer-ho però que això no la posava nerviosa. A més, la jove castellera va afirmar que no té por a l’alçada i que“quan estic a dalt no veig res, només sento emoció i il·lusió de poder fer castells que m’agrada molt. He caigut tantes vegades que no em fa por”.
Encara té molt recent el dia de la ‘V’a la capital catalana i va afirmar que “quan estic dalt no tinc temps a veure res, estic molt concentrada però aquell dia, com que no vam poder fer castells molt alts perquè estàvem tots repartits, quan ja estava a dalt si que vaig poder veure totes les samarretes vermelles i grogues que omplien els carrers. Va ser una passada”.
L’acolxador d’un castell ‘èpic’ per una colla
En Javi, 8 anys, va ser l’acolxador del 3d8 que van aconseguir ahir els castellers de Sant Pere i Sant Pau. El petit casteller comenta que “quan estic a dalt només sento alegria il·lusió. No em poso gens nerviós quan pujo i tampoc em fa por caure. Sóc valent!”. Només fa un any que participa amb la colla castellera però té molt clar el què li agrada i on li agrada fer-ho. “Prefereixo venir aquí a la plaça de braus que a qualsevol lloc, és emocionant”.
Què fan els petits quan han acabat la seva actuació?
Mentre no els toca entrar en acció, els nens i nenes de les colles castelleres es distreuen a l’espai de canalla que l’organització ha posat a la seva disposició.
Els petits Moixiganguers de Lleida passen l’estona ‘pujant els uns damunt els altres’ com si estiguessin encara dins la plaça. Els menuts comentaven que els agrada tant el món casteller i sobretot poder pujar ‘com més amunt millor’ que no poden parar de fer-ho.
Jonathan OCA