Tarragona serà la capital mundial del món casteller. La Tàrraco Arena Plaça serà l’escenari de la XXVIIena edició del Concurs de Castells. Un poti poti de colors decorarà un espai on, a banda de l’estratègia i la competició, es posarà en evidència els valors que identifiquen els castells. Els dos organitzadors del concurs de major projecció a l’exterior ens en faciliten alguns detalls. En Xavi González i l’Ester Roca demanen a les colles i al públic respecte perquè res no perjudiqui el nom de Tarragona que els dies 6 i 7 d’octubre serà un punt d’atenció per a tot el món.
El XXVII Concurs de Castells ja està a tocar…
Xavi: Estem treballant molt perquè sigui un èxit. No podem oblidar que es tracta d’un espectacle casteller més gran del món. No hem d’obviar, però, que el màxim valor del concurs són les colles.
Des de quan esteu treballant per organitzar el concurs?
Ester: No parem en cap moment. Quan acabi aquesta edició comencem a preparar la següent. Quan no hi ha concurs hi ha una comissió que treballa per a la taula de puntuació i acabar d’aclarir la normativa i alguns punts del protocol.
Alguns canvis a destacar en l’edició d’enguany?
Ester: Ja els vam presentar l’any passat i estan vigents per enguany. El canvi més significatiu és que ni tan sols es valorarà un castell carregat. És a dir, el concurs compta de cinc rondes i només es valorarà un castell carregat. Tot i això, l’experiència ens demostra que molt poques colles o pràcticament tenia dos castells carregats. Hem fet un salt per treballar la seguretat.
Les colles estan contentes amb la nova normativa?
Ester: En general sí. El concurs és el reflex de què passa a les places. Hi ha una comissió formada per gent de Tarragona i representants de les colles. És un continu d’aportacions. Tenim clar que el concurs ha de ser obert a tots aquells que tinguin inquietuds en aquest camp.
El concurs no és apte per a…
Xavi: És apte per a tothom. És un espectacle que agrada a l’aficionat més acèrrim i als que no els agrada tant. Hi ha gent que no havia vist mai castells i ens han fet arribar vivències que realment ens han impactat moltíssim.
Per exemple?
Xavi: Una periodista francesa va veure un castell i es va posar plorar al costat de la pinya. Ella estava fotografiant quan estaven descarregant un 3d9 amb agulla i es va posar a plorar. Els castells i el concurs tenen una capacitat comunicativa que va més enllà del seu propi món. Té moments d’alta emoció, d’estratègia, de tensió, de nervis, de solidaritat…
Entre bambolines hi ha tensió, mal rotllo?
Ester: Hem de tenir en compte que és un espectacle molt gran on intervenen molts factors. Les colles van a fer el seu paper i a defensar el color de la seva samarreta, però no ha hi tensió entre colles.
Quanta gent treballa per fer possible el concurs?
Durant aquells dies, moltíssima. Més de 200. Durant l’any hi ha unes 15 o 20 persones que treballen amb diferents intensitats.
La part mediàtica juga un paper important…
Xavi: Hi ha periodistes de tota Espanya i des de fa anys que hi assisteixen mitjans internacionals i agències de notícies mundials. Per exemple, Reuters envia primeres espases de la fotografia. Aquestes imatges després tenen ressò als punts més insospitats del planeta. En aquells dos dies, Tarragona està present a tot el món.
Per assistir-hi que cal fer?
Xavi: Les entrades pel diumenge estan exhaurides. Hem venut unes 6.200 localitats. Hi ha unes 5 mil per dissabte. De fet, una de les nostres signatures pendents és omplir el primer dia del concurs. Hi participessin 18 colles de primeríssim nivell.
Com s’organitza un concurs d’aquesta envergadura?
Ester: Amb molta il·lusió i molts nervis. Insistim que es tracta de l’espectacle més gran de Tarragona i per tant no podem permetre que res falli.
Quin és el moment més emocionant de la jornada?
Ester: L’entrada de les colles a la plaça és gratificant i realment emocionant.
Heu plorat mai?
Ester: Sí, sí. Jo sí.
Xavi: Plorar no, però m’emociono moltíssim. Hi ha moment de gran satisfacció. Coneixes a molta gent del món casteller i saps l’esforç que hi ha al darrere de cada castell, de cada assaig, de cada història personal, hores de dedicació… No puc deixar d’emocionar-me quan veig descarregar un castell de grans dimensions… Sóc defensor de la gent que no surt a les fotos i que s’hi dedica de cos i ànima. De fet, la comunicació del concurs va molt en aquesta línia, la pinya que té una generositat especial i es manté a l’ombra.
Si haguéssiu de posar un lema al concurs, quin seria?
Ester: L’espectacle casteller més gran i únic al món.
El concurs és una finestra publicitària per la marca Tarragona, oi?
Xavi: A vegades no som conscients que estem fent un espectacle únic al món. I a més a més crec que ho fem bé.
Valls és el bressol del món casteller. Paeix bé que Tarragona organitzi aquest concurs?
Ester: No s’ha de negar el que fa o ha fet cada ciutat pel món casteller. Valls potser és el bressol , però Tarragona ha treballat molt pel bé dels castells, molt seriosament i sense cap ànim de protagonisme.
Xavi: La potència de Tarragona resideix segurament en aquesta dualitat: té la potència d’una gran plaça castellera de referència des del segle XIX i alhora té una generositat castellera que pot generar un gran esdeveniment, que el van inventar uns bojos, l’any 1932. Arribar on estem és mèrit de molta gent i molta d’ella és anònima.
Ens xinesos estan convidats per participar en l’edició d’enguany?
Xavi: No. Enguany no hi ha cap convidat especial. El concurs torna a la seva dinàmica habitual.
El comportament del públic és una peça clau per l’èxit del concurs. Alguna recomanació?
Xavi: Normalment el públic que hi assisteix té una preferència de camisa, però la premissa és el respecte casteller. El factor comú en les colles a les places i l’afició a les colles és el respecte mutu.
Després de les manifestacions de l’1 i 3 d’octubre es podria polititzar el concurs amb l’exhibició de pancartes, símbols i cants independentistes?
Ester: Històricament, el concurs sempre ha manifestat símbols. No seria la primera vegada. En l’àmbit organitzatiu no ens hi posarem. No podem prohibir res. Només demanem respecte i que no s’entorpeixi la imatge del concurs ni es provoqui problemes de convivència.
Quin pressupost disposeu pel concurs?
Xavi: 400 mil euros. 300 de l’ajuntament i la resta de patrocinadors que són fidels al concurs.
És un pressupost suficient?
Xavi: El concurs està caminant cap als temps que corresponen, però de cara al futur ens agradaria que l’aportació fos major. Sempre hi ha projectes…
Quin concurs us agradaria projectar d’aquí a 5 anys?
Xavi: L’any 1932 la pretensió era senzilla: ensenyar al món els grans valors humans i socials que tenen els castells. No podem oblidar els valors castellers: treball en comú i que tothom hi és benvingut…
El concurs pot morir d’èxit?
Ester: No, Ha agafat la mida que necessita. És cert que hem d’estar molt al damunt perquè no se’ns escapi res. Hem de valorar el que tenim entre mans i actuar de manera molt responsable.
El concurs es podria fer cada any?
Ester: Crec que perdria la màgia. És cert que quan acaba ens queda el mono, però honestament crec si ho fessin anualment, perdria el sentit i la màgia que té.
El concurs és més segur del que pensem, oi?
Xavi: Sí. Hem anat treballant i perfeccionant molt la seguretat. A més el grau i l’exigència de seguretat que ofereix la TAP és molt bones.
Ester: Les colles tenen molt en compte la seguretat.
Què queda pendent…
Xavi i Ester: Omplir la plaça i gaudir del concurs.
REDACCIÓ10 Setembre, 2022
La Colla Jove de Castellers de Sitges no participaran en el Concurs de Castells de Tarragona que tindrà lloc l’1 d’octubre. El govern de la Plaça de la Font ja ha lamentat aquesta decisió i retreu la manera com s’ha comunicat aquesta decisió i el termini en què ho han fet. L’executiu de Pau Ricomà critica que la colla jove de Sitges hagi anunciat la seva retirada del cartell un cop tancat el termini, un fet que, ara com ara, impossibilita convidar a cap altra colla per fer la substitució.
REDACCIÓ
La darrera de les novetats acordades fa referència a la puntuació d’alguns castells.
La XXV edició del Concurs de Castells de Tarragona ha estat el millor de tots els temps. S’ha viscut emocions, s’ha posat sentiment, s’ha actuat amb estratègia i s’ha presentat novetats importantíssimes pel món castellers. Aquesta ha estat l’opinió compartida pels organitzadors, caps de colla i també la regidora de Cultura, Begoña Floria.
No obstant li queda el mal sabor de boca perquè “hem caigut més del compte”. Tot i així, els verds tornen a casa després d’alçar el trofeu i amb 14 mil euros de premi.
