REDACCIÓ
Tantes paraules i promeses incomplertes han provocat que les obres del Mercat Central es judicialitzin. El propietari de la tenda de roba DNI-39 (situada a la cantonada del carrer Governador González amb Passatge Cobos), Antonio Ortiz, ha decidit tirar pel dret i després d’un periple propi de ‘L’Odissea d’Homer’ i d’aguantar estoicament els moviments de terra provocats pel sotrac que es va obrir per construir l’aparcament soterrani, té una cita aquest novembre amb l’Ajuntament. No pas a cap despatx de regidor benintencionat i propens a explicar contes de fades amb final feliç, sinó directament al Jutjat Contenciós-Administratiu Número 1 de Tarragona.
Ajuntament no contesta
“Com l’Ajuntament no ha contestat als nostres reiterats requeriments per arranjar els desperfectes que hem sofert per culpa de les obres tant a la nostra tenda com a la vivenda que tenim damunt, hem passat a presentar una denuncia recolzada pel perit de la nostra companyia d’assegurança”, explica Ortiz davant l’atenta mirada de la seva parella Isabel Mañas. “Per la tenda han passat perits de no sé quantes empreses que han estat a càrrec de les obres. Ens van instal·lar fins i tot sensors per a mesurar les afectacions dels moviments de terra dos cops per setmana. Al final no va servir per a res. De fet, ja no sabien a quina empresa reclamar després que el passat mes de juny els que treballaven al Mercat marxessin perquè no els pagaven”, comenta. “No han tornat fins fa prop de 15 dies, i els que hi han ara són nous”.
1.200 euros de reclamació
La reclamació per danys i perjudicis, que abans d’arribar a l’estació terme del jutjat va passar per ESPIMSA sense resultat, és de poc més de 2.100 euros. “La quantitat és tan petita perquè quan vam decidir interposar-la patíem esquerdes i desplaçaments del terra de la tenda que pràcticament impedien tancar la porta. Part del marbre s’havia mogut i trencat. Però després d’iniciar el procés judicial, no només les esquerdes es van fer més grans. També vam veure com es trencava part del marbre de la façana exterior i les esquerdes van anar-se fent més grans fins al punt que algunes ja arriben al terrat de l’edifici”, afegia.
“Ens ha deixat amb el cul a l’aire”
L’important, en tot cas, no és la xifra: és el precedent que pot generar. “Jo estic disposat a arribar al Tribunal Suprem si fa falta i tinc diners”, deixar anar amb indignació mal continguda. José Antonio Hernández, marit de la propietària de l’edifici del carrer Cristòfol Colom, número 10-12. El primer pas ha estat l’entrada al registre general de l’Ajuntament amb data de 10 de febrer d’enguany de la seva denúncia administrativa contra un alcalde “que ens ha deixat amb el cul a l’aire i que no respon a res”.
El document, que per ara no té més validesa que la d’exigir una resposta municipal, especifica que el perit de la companyia d’assegurances responsabilitza clarament dels desperfectes que ha patit el seu immoble a les obres de l’aparcament. “Fins a quatre llogaters nostres han acabat marxant perquè els pisos s’omplien d’esquerdes i, fins i tot, de gotellades. El que reclamo és que se’ns reparin les esquerdes i demés desperfectes o se’ns compensi amb la indemnització corresponent”.
Cartes amb promeses
Ortiz i Hernández parlen d’agrupar-se per a poder constituir una associació d’afectats per tant pagar (“on estan les bonificacions especials en els impostos municipals que va prometre l’alcalde pels habitants de la zona?”) per a no res. Les vendes de la botiga estan sota mínims i uns pisos plens de ferides de guerra no són atractius per a cap llogater.
La Montse, que ha llogat uns baixos del carrer Cristòfol Colom cantonada amb el carrer Reding per a muntar la tenda de roba de canalla Tuc-Tuc, és una altra de les heroïnes d’aquesta història. Ella guarda les cartes de Josep Fèlix Ballesteros prometent que les obres d’urbanització dels carrers Cristòfol Colom, Reding i Governador González en el tram fins a la Plaça Corsini “estaran completament acabats abans de Nadal”. Del Nadal passat, s’entén.
“La família em va ajudar”
“Jo sóc de La Selva del Camp i abans d’apostar per una zona que era atractiva un cop acabat tot l’enrenou de les obres – explicava – vaig voler assegurar-me bé. Per això, el 2012 em vaig entrevistar amb la regidor de Comerç, Patrícia Anton. Volia saber quin era el calendari d’obres previst. Jo li vaig dir que amb la decisió em jugava tot el meu patrimoni, i ella em va dir que les obres estarien llestes el novembre del 2013. Tira endavant!!!, em va dir. Me la vaig creure”. Ara ja fa tres anys que acumula pèrdues. “Algunes vegades la meva família m’ha hagut d’ajudar a pagar el lloguer. I encara em queden set anys. No tinc pla B. Si marxo, acabo totalment arruïnada. Per això encara continuo”. La conclusió no sorprèn: “La veritat és que em sento enganyada”.
Jordi SIRÉ
REDACCIÓ
