REDACCIÓ
Ara que la ressaca dels Nadals – i de Reis – han passat, l’economia familiar comença a donar senyals d’esgotament. Les targetes de crèdit estan més esquifides que mai. I ara arriba la temuda ‘cuesta de enero’. El mes es fa més llarg que ‘un dia sense pa’.
La ‘cuesta de enero’ és el nom que reben a països com Espanya i països d’Amèrica Llatina el conjunt de pujades de preus, tarifes i taxes que succeeixen a l’inici de cada any i que afecten la capacitat de compra dels consumidors. Es tracta d’augments de preus en els productes regulats una vegada a l’any, al mes de gener, a diferència de la resta de béns i serveis els preus i els serveis dels quals fluctuen al llarg del calendari.
A Espanya, per exemple, els serveis amb preus fixats o regulats per les administracions com el transport públic, servei de correus, peatges i taxes administratives augmenten de preu aquest mes de gener. També ho fan els productes dels anomenats sectors estratègics, com ara l’electricitat, el gas i les telecomunicacions. Igualment afectarien, si n’hi hagués, les pujades d’impostos, en iniciar-se el calendari fiscal al mes de gener.
Aquesta situació de reducció del poder adquisitiu no és l’únic problema econòmic per a les famílies al gener, ja que passa just després dels tradicionals desemborsaments en consum per a les Festes de Nadal i de Reis. L’efecte erosionador de la ‘cuesta de enero’ es veu parcialment alleujat per l’inici de la temporada de rebaixes, en la qual els comerciants abaixen els preus dels productes per donar sortida a l’estoc que no van poder vendre per les festes nadalenques. La ‘cuesta de enero’ és, sens dubte, el bany de realitat després de les festes del ‘consumisme’.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
