“No seré candidat. La meva única passió és Tarragona i vull Treballar per Tarragona i el meu únic objectiu és treballar pels tarragonins i per les tarragonines. El meu objectiu és ser alcalde de Tarragona. No sóc candidat. Si voleu ho puc tornar a repetir”.
D’aquesta manera contundent, el primer secretari del PSC al Camp de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha volgut acabar amb els rumors que el posicionaven en totes les travesses dels possibles substituts de Pere Navarro. El líder tarragoní ha avançat que el seu compromís és amb Tarragona i “no fallaré”.
En una trobada amb els periodistes, Ballesteros ha explicat que donarà suport al candidat que millor preparat estigui per defensar els interessos del país i reorientar les polítiques socialistes.
L’alcalde de Tarragona, que serà cap de llista del PSC en les municipals, ha demanat celeritat i que en l’elecció del proper líder socialista hi puguin votar tots els militants perquè hi hagi el màxim de transparència possible.
Ballesteros ha negat que les federacions haguessin abandonat Pere Navarro, perquè “en dos anys ha fet molt més que alguns que hi van estar més de 30”.
Què li passa al PSC? Ballesteros opina que és el mirall de la tensió social que viu el país. “Hi ha tensió, fractures, anhels i il·lusions, de vegades convergents, i som persones i la gent es cansa de defensar a contracorrent un projecte que crec que serà guanyador. El temps ens donarà la raó”, ha remarcat, insistint que “això també li passa a CiU i a Iniciativa, però no sé per què els seus problemes no suren, potser és perquè nosaltres fem els debats de manera més pública”.
El dirigent socialista entén que cal ‘reconciliar-se’ amb els abstencionistes i guanyar la seva confiança mitjançant un projecte renovador i engrescador.
Ballesteros reconeix que alguna militància socialista ha vist amb alguna ambigüitat la postura del PSC en relació al dret a decidir.
Per aquest motiu, ha decidit deixar clar que “estem a favort del dreta a decidir i d’una consulta”.
El problema, insisteix, rau en la fórmula plantejada pels nacionalistes.
En la seva opinió, les presses i les precipitacions poden resultar nefastes i portar conseqüències imprevisibles pel futur del país.
L’edil demana als crítics socialistes una alta dosis de generositat i que no es pensi només en el partit, però sí en Catalunya.
Considera que l’elecció del nou líder ha de ser urgent perquè el PSC necessita un interlocutor vàlid per defensar el seu posicionament a Madrid i explicar cabdalment la seva actitud davant la consulta del 9-N. Està convençut que el seu partit té una solució singular, única i realitzable.