29. Març 2024

Arxius de dret a decidir | Diari La República Checa

REDACCIÓ11 Novembre, 2014
Pau_Ricoma.jpg

22.611 és el nombre de vots a favor de la independència de Catalunya que es van registrar aquest diumenge a Tarragona. S’hi hauran d’afegir els de les persones que no van poder exercir el seu dret i que tenen fins al dia 25 per fer-ho a la Delegació de Governació.

22.611 vots són molts vots, tant fa si es mira del dret com del revés. Ja es pot intentar deslegitimar el procés que de cap contesa electoral anterior se’n podia derivar, ni tan sols intuir, un suport a l’independentisme tan gran. I és que els temps estan canviant, que diria Dylan. I ho estan fent a una velocitat enorme. La prepotència i el menys teniment del PP hi fa molt, sens dubte, com també hi fa molt l’absurditat del PSOE i les seves maniobres dilatòries.

22.611 són molts vots i ho són encara més quan no ho són contra ningú. Aquí no val allò del vot útil. Ningú va votar una opció que no era la seva preferida perquè no guanyessin els altres. Aquí no havia cap vot prestat. Hi va haver un vot de dignitat, d’afirmació.

22.611 vots pel Sí-Sí que, sumats als de les altres opcions, van fer possible una veritable gran festa de la democràcia. Segur que això ho hem sentit dir moltes vegades. Hem sentit portaveus, presidents, vicepresidents… referint-se a qualsevol contesa com “la gran festa de la democràcia”. Qui hagi viscut unes quantes jornades electorals estarà d’acord que mai s’ha vist cap festa semblant a la del 9 de novembre. Famílies senceres votant; gent que feia tres i quatre vegades cua, una per votar, una altra per acompanyar els pares, una altra per acompanyar l’àvia; persones retratant-se mentre votaven amb uns somriures que no els cabien a la cara; pares que posaven el sobre a la mà dels seus fills, alguns ben petits, perquè fossin ells els que votessin en una ocasió que sentien com a històrica; persones que dipositaven la papereta dient “voto per tu avi i per tot el que vas haver de passar”. Per cert, mai havia vist tantes cadires de rodes en un col·legi electoral. Les patètiques amenaces dels darrers dies van despertar amb molta gent gran l’esperit de rebel·ió que durant tants anys havien contingut.

22.611 persones diuen a qui ho vulgui sentir que Tarragona, la nostra estimada Tarragona, a vegades indolent i sempre magnífica, encapçalarà el gran canvi històric del nostre país. Un canvi imprescindible perquè necessitem un país amb un marc laboral humà; perquè necessitem un país que aposti per l’educació i per la igualtat d’oportunitats; perquè necessitem un país obert i tolerant; perquè necessitem un país amb oportunitats professionals pels joves i que ofereixi una vellesa digna pels grans. Qui vulgui posar-se d’esquena és lliure de fer-ho, qui vulgui negar-ho allà ell. Nosaltres, els independentistes, en prenem nota, conscients que 22.611 vots són molts vots que ens esperonen.

Pau RICOMÀ
Candidat d’ERC a l’alcaldia de Tarragona

 

 

 


REDACCIÓ9 Novembre, 2014

Twit_9nL’Institut de Els Pallaresos ha estat el centre escollit per celebrar la jornada del 9-N, un dia que molts asseguren estar esperant, ja que es tracta d’un moment històric.

Malgrat els núvols que han anat tapant el cel durant les darreres hores, l’Institut del poble s’ha despertat amb un arc de Sant Martí que l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) de Els Pallaresos no ha dubtat en tuitejar“Un fantàstic arc de Sant Martí presideix l’inici d’una jornada històrica”.

Pel que fa a l’ambient de la primera part de la jornada, el centre educatiu l’ha viscut amb total normalitat. Això ho ha expressat Xavier Martínez, coordinador de local. “Hi ha un ambient de normalitat. La gent ve amb tranquil·litat i està contenta” assegura Martínez, afegint que la votació s’està produint sense cap incidència i amb un bon índex de participació.

Alguns titllen la jornada com una oportunitat i una fita històrica. De fet, qüestionat pel que passarà a partir de demà, Martínez afirma que “continuarem tots amb la il·lusió i amb ganes de treballar i seguir endavant. La gent té clar que és el moment de donar la seva opinió”.

Una passa més
Pallaresos_9N copiaPer altra banda, la Cristina Giráldez i en Marcos Contreras, dos veïns del municipi, s’han mostrat contents a l’hora de donar el seu punt de vista sobre la jornada. Fins i tot, Giráldez ha fet broma dient que “no sabíem quan votar, si abans o després d’esmorzar”, tot assegurant que es tracta d’un dia “emocionant i d’il·lusió”.

Ambdós han coincidit que, tot i la incertesa de com es desenvoluparia la jornada, el dia està sent molt tranquil. “La gent està alegre i vota amb ganes”, han dit.

A l’hora de parlar del demà han estat contundents. “Independentment del que surti, l’important és que hem votat, hem dit la nostra i ens hem expressat. I la democràcia es demostra votant. Qui ha volgut votar ho ha fet, tant sigui a favor com en contra”.

Tant Giráldez com Contreras asseguren que es tracta de cremar etapes i aquest no deixa de ser “una passa més”, veurem què és el que passa.

Dani MARTÍNEZ

 

 


REDACCIÓ9 Novembre, 2014

mesa2
Una ciutadana magrebí exercint el dret de vot

Fins a la una del migdia, gairebé 83 mil persones – 82.747 concretament – ja havien depositat el seu vot al Camp de Tarragona, tal i com ha informat Joana Ortega, la vicepresidenta de la Generalitat.

Per comarques, al Tarragonès 27.957 persones; al Baix Camp 27.016 persones; al Baix Penedès 11.016 persones; a la Conca de Barberà 5.074; al Priorat 2.987 i a l’Alt Camp han votat 9.057 persones. La vicepresidenta ha comparegut a dos quarts de tres del migdia per facilitar les dades de participació fins a la una del migdia. A les set del vespre, Ortega està previst que torni a oferir dades de participació, en aquest cas fins a les sis.

Per capitals de comarca, a Valls (Alt Camp) han votat 4.863 persones, a Reus (Baix Camp) 27.016 persones; al Vendrell 3.802 persones; a Montblanc (Conca de Barberà) 1.582 persones, a Falset (Priorat) 852 i a Tarragona (Tarragonès) 14.803 persones.

 


REDACCIÓ7 Novembre, 2014

Des de fa massa temps, de mica en mica, núvols perillosos posaven amenaçaven de tapar el sol de la llibertat, però la llum de la il·lusió s’escolava entre ells; ara, de sobte, s’han fet molt més espessos i ens ha arribat l’hivern fosc i cru.

Escoltant la mobilització reivindicativa de la societat catalana que demanava llibertat en els camps culturals i idiomàtics i una distribució més justa de la riquesa dins l’estat, el president Mas va demanar al govern estatal la negociació d’un pacte fiscal, que no solucionava totes les aspiracions del poble de Catalunya, però que podia representar un pas endavant dins un procés obert de diàleg que hagués permès mantenir la població il·lusionada. El nostre president va anunciar la conveniència d’obrir aquest procés perquè no hi havia altra solució per mantenir la nostra societat tranquil·la, i que en cas contrari, ell mateix iniciaria un camí per preguntar al catalans si volien separar-se de la resta de l’estat i caminar tot sols.

Des d’aleshores l’única resposta ha estat NO, silenci i amenaces. Sobre tot NO al diàleg, i traient-se les responsabilitats de sobre, el govern espanyol ha utilitzat el poder judicial perquè fes la feina desagradable i assumís les actuacions que li pertocaven a ell.

Els joves no ho han viscut, però estem en una situació similar a la de fa 40 anys, i pels que no la vareu conèixer us puc ben assegurar que la societat era ben trista i fosca.

Els eslògans “¡Una, Grande y Libre!”, “Si eres español, habla español”, “Ni un hogar sin lumbre ni un español sin pan” han ressuscitat, i en nom d’aquesta llibertat, de la “¡Una, Grande y Libre!”, se’ns nega donar la nostra opinió.

Referèndum, per sortir de dubtes i deixar clar què volem? NO.

Consulta no vinculant, només per saber l’opinió, i poder parlar amb coneixement de causa? NO.

Procés participatiu civil, desenvolupat per voluntaris, només per fer una estimació del què voldríem? NO.

I tot utilitzant jutges, per tal de no mullar-se políticament.

Dóna la sensació (només és una sensació) que la justícia funciona d’una manera semblant als temps del general, en els que tothom sabia que els delictes comuns eren jutjats d’una manera més o menys objectiva, però les faltes relacionades amb qüestions d’opinions contràries al règim, de manifestacions crítiques o els delictes comesos per persones afins al govern totalitari, tothom ja en sabia la sentència abans de fer-se el judici. Insisteixo en que és només una sensació que tinc.

La situació d’avui la ha deixat ben clara l’exlendakari Ibarbetxe; “el que s’està tocant avui és la dignitat del poble català” i ha opinat sobre el Tribunal Constitucional, que amb les seves resolucions ha paralitzat les consultes impulsades pel Govern de la Generalitat, i l’ha qualificat “d’àrbitre comprat”. (http://www.lavanguardia.com/politica/20141104/54418937359/ibarretxe-ve-incuestionable-el-derecho-a-decidir-de-euskadi-y-cataluna.html)

Així, doncs, el proper diumenge només té dues possibilitats; “o guanya la por, o guanya la dignitat”.

O superem la por a la repressió amb la que ens amenacen, o ens conformem en ser una colònia de l’imperi, de la que només en volen la riquesa, presa a la força, i que sols ofereixen humiliació i menyspreu, per “garantir la llibertat de tots els espanyols, també els catalans”, com ha dit recentment la Sra. Cospedal.

Estem com en temps passats, en els que per defensar-nos d’un contuberni judeu-masònic-comunista que ens volia robar la llibertat, no se’ns reconeixia precisament la llibertat, ni l’opinió, ni els drets personals.

Ha nascut el Neofranquisme! Cal que ens defensem! Per ser ciutadans lliures, el proper diumenge; Tots a votar!

Robert VENDRELL
Regidor CiU a Tarragona

 

 


REDACCIÓ8 Octubre, 2014

estudiants
La concentració d’aquest matí

L’alumnat de Tarragona també s’afegeix a la protesta per reclamar el dret a votar el proper 9 de novembre. Aquest matí, gairebé 50 estudiants s’han concentrat al centre de Tarragona per protestar contra la suspensió de la consulta del 9- per part del Tribunal Constitucional.

L’acte reivindicatiu està programat pel Sindicat d’Estudiants, en el marc dels dos dies de vaga convocats arreu de Catalunya entre els alumnes universitaris i el se secundària.

A Tarragona, la protesta també ha servit per denunciar “les retallades” dels governs català i espanyol. Segons el sindicat, el seguiment de la vaga a Tarragona ha estat d’entre el 70 i el 80% als instituts i d’entre el 50 i el 60% a la universitat. Els estudiants reclamen una “gran vaga educativa” de tres dies.

 


REDACCIÓ19 Setembre, 2014

ple_ajuntament
Sala de plens de l’Ajuntament de Tarragona

Els grups municipals de Convergència i Unió (CiU) i Iniciativa els Verds, Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUA) han presentat aquest matí, al registre de l’Ajuntament de Tarragona, un document que pretén ser aprovat en un ple extraordinari i que permetrà als ciutadans de Tarragona votar “amb normalitat el proper 9 de novembre”.

Segons ha dit Victòria Forns: “esperem que la receptivitat de l’alcalde Ballesteros sigui la que toca i el Plenari es pugui celebrar abans del 29 de setembre”. 

“La representativitat i la transversalitat de la demanda sobiranista de poder votar el proper 9 de Novembre, expressada a Tarragona de forma contundent i massiva, exigeix una resposta política generosa i a l’alçada de les circumstàncies històriques que viu el nostre país, que estem segurs el Plenari Municipal tindrà a bé a tenir en consideració”, ha afegit la portaveu de CiU.

 

 

 

 

 

 

 

 


REDACCIÓ17 Setembre, 2014

La celebración de la Diada con la V en las calles de Barcelona fue un evento, haciendo un ejercicio de abstracción del sentido político del mismo, hermoso y emocionante para los miles de catalanes de buena fe que acudieron y que quisieron defender su visión de lo que necesita Catalunya y que transcurrió de manera pacífica a excepción de algunos episodios violentos como el que sufrió Albert Rivera a la salida de la entrevista en el programa de la Sexta y que en estas líneas condenamos de manera categórica como de bien seguro hacen la mayoría de catalanes sean de la ideología que sean.

En Tarragona se vivió un hermoso día también con una proyección sobre los muros del Pretori de nuestra ciudad que, independientemente del signo político o ideológico que se tenga, fue de una calidad y belleza que a aquellos que pudimos disfrutarla in situ no olvidaremos y agradecemos a SCC.

Llegados a este punto, ¿qué hacemos? Las visiones hieráticas, estáticas y carentes de movimiento alguno por parte de ambos posicionamientos implica, irremediablemente, que nada cambiará. Quizás sea el momento de ceder todos y no de imponer. Quizás sea el momento de que todos pongamos de nuestra parte y cesemos en actitudes que nada ayudan a reconocer que hay un problema y que utilicemos la única forma real para arreglar los problemas: abordarlos con sinceridad y con clara voluntad de acercar posiciones y buscar soluciones donde ninguno salga contento, prueba inequívoca de que realmente ha habido negociación y no imposición.

A los grupos a favor de la independencia nada les conviene más que tener al Sr. Rajoy en la Presidencia del Gobierno Español. Estoy convencido que ni en sus mejores sueños podría haber un Presidente que facilitara más su proyecto de separar Catalunya de España. Cuantos catalanes se sienten y nos hemos sentido no queridos en alguna ocasión por parte de los Gobiernos Estatales, y qué pocas veces ( más bien ninguna) ha habido un Gobierno Estatal que diga sin tapujos: Catalunya, catalanes, si os habéis sentido maltratados perdón, perdón y hablemos de qué soluciones podemos encontrar juntos para que sintáis que sois parte importante del proyecto común llamado España y que los españoles os quieren, os respetan y os admiran como pueblo. No evoco en mi imaginario al Señor Rajoy diciendo estas palabras posiblemente porque jamás sucederá.

Debemos dejarnos de aptitudes enrocadas y soberbias y frustradas en estériles debates respecto guerras de hace 300 años o de deudas no contraídas por los que vivimos y tratar de buscar soluciones de una vez por todas que hagan que se solucionen los problemas existentes.

Si todos tenemos que ceder, cedamos. Si todos tenemos que decir a nuestro electorado que en aras a una solución debemos cambiar alguna actitud frente al contrario, hagámoslo. Si todos tenemos que ver que somos hermanos, hijos, primos, sobrinos, maridos, mujeres, de personas que piensan distinto a nosotros y que esto esta llegando demasiado lejos hagamos que cambie y dejemos de escucharnos a nosotros mismos e intentemos ejercer una empatía que pueda llevar a un entendimiento.

Amo Catalunya. Soy catalán y por nada del mundo quisiera ser de otro lugar de este pequeño Mundo. Pero también amo a España. Es algo que no elijo, simplemente lo siento y una vez dejo de lado lo emocional y acudo a lo racional me doy cuenta que algo ha ido mal en esta relación. Si es cierto que ha habido manipulación por parte del Poder desde hace muchos años pero de nuevo cedamos y no caigamos en reproches. Quiero encontrar una solución a los problemas y no regocijarme en las causas eludiendo las consecuencias y para ello todos deberemos ceder.

Si no cambiamos todos la situación será cada vez más parecida a aquella película de “Juegos de Guerra” del año 1983 donde la Computadora después de casi llevar a una guerra nuclear a EEUUA contra la URSS creyendo que era un juego le hacen jugar al 3 en raya, dándose cuenta de que es un juego donde nadie puede nunca ganar al igual que en la hipotética confrontación que iba a iniciar.

Deseo que nos demos cuenta de que en este juego que nos ha tocado vivir para ganar, todos debemos perder algo.

Rubén VIÑUALES
Portaveu de Ciutadans (C’s) a Tarragona


REDACCIÓ16 Setembre, 2014

Eudald_Roca
L’alcalde de la Secuita, Eudald Roca, durant la conferència

“Ara és l’hora, el món local ha d’estar al costat del president de la Generalitat quan aquest convoqui formalment la consulta pel 9 de novembre”. Aquestes van ser paraules que l’alcalde de la Secuita i vicepresident de la Federació Regional d’ERC al camp de Tarragona, Eudald Roca va pronunciar ahir en una conferència a la Selva del Camp.

Amb aquestes declaracions, Roca va fer públic el compromís de la Federació amb el pròxim dia 9 de novembre.

Per aquest motiu, el batlle de la Secuita va fer una crida als ajuntaments per tal que aquests facin suport a la consulta que el president de la Generalitat, Artur Mas, hauria de fer efectiva en els propers dies.

L’objectiu és portar aquesta moció als plens dels ajuntaments, tinguin, o no, representació d’ERC, i que aquests aprovin el text i formalitzin, d’aquesta manera, el suport a la consulta del 9-N.

A l’acte, al qual hi van participar representants de més d’una trentena de municipis de la regió, també es va dur a terme una taula rodona amb representants d’ERC de diferents municipis. Amb unanimitat, van destacar que el partit respondrà a la crida que ve del poble perquè les institucions catalanes, i això inclou els ajuntaments, permetin exercir el dret a vot el proper 9 de novembre.

 

 


REDACCIÓ12 Juny, 2014
Ballesteros-cara.jpg

ballesteros perfil
Josep Fèlix Ballesteros

“No seré candidat. La meva única passió és Tarragona i vull Treballar per Tarragona i el meu únic objectiu és treballar pels tarragonins i per les tarragonines. El meu objectiu és ser alcalde de Tarragona. No sóc candidat. Si voleu ho  puc tornar a repetir”.
D’aquesta manera contundent, el primer secretari del PSC al Camp de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha volgut acabar amb els rumors que el posicionaven en totes les travesses dels possibles substituts de Pere Navarro. El líder tarragoní ha avançat que el seu compromís és amb Tarragona i “no fallaré”.
En una trobada amb els periodistes, Ballesteros ha explicat que donarà suport al candidat que millor preparat estigui per defensar els interessos del país i reorientar les polítiques socialistes.
L’alcalde de Tarragona, que serà cap de llista del PSC en les municipals, ha demanat celeritat i que en l’elecció del proper líder socialista hi puguin votar tots els militants perquè hi hagi el màxim de transparència possible.
Ballesteros ha negat que les federacions haguessin abandonat Pere Navarro, perquè “en dos anys ha fet molt més que alguns que hi van estar més de 30”.
Què li passa al PSC? Ballesteros opina que és el mirall de la tensió social que viu el país. “Hi ha tensió, fractures, anhels i il·lusions, de vegades convergents, i som persones i la gent es cansa de defensar a contracorrent un projecte que crec que serà guanyador. El temps ens donarà la raó”, ha remarcat, insistint que “això també li passa a CiU i a Iniciativa, però no sé per què els seus problemes no suren, potser és perquè nosaltres fem els debats de manera més pública”.
Ballesteros vol que els militants també votin
Ballesteros vol que els militants també votin

El dirigent socialista entén que cal ‘reconciliar-se’ amb els abstencionistes i guanyar la seva confiança mitjançant un projecte renovador i engrescador.
Ballesteros reconeix que alguna militància socialista ha vist amb alguna ambigüitat la postura del PSC en relació al dret a decidir.
Per aquest motiu, ha decidit deixar clar que “estem a favort del dreta a decidir i d’una consulta”.
El problema, insisteix, rau en la fórmula plantejada pels nacionalistes.
En la seva opinió, les presses i les precipitacions poden resultar nefastes i portar conseqüències imprevisibles pel futur del país.
L’edil demana als crítics socialistes una alta dosis de generositat i que no es pensi només en el partit, però sí en Catalunya.
Considera que l’elecció del nou líder ha de ser urgent perquè el PSC necessita un interlocutor vàlid per defensar el seu posicionament a Madrid i explicar cabdalment la seva actitud davant la consulta del 9-N. Està convençut que el seu partit té una solució singular, única i realitzable.