15 Gener, 2018 | Pàgina 2 de 3 | Diari La República Checa
xxx Partners
REDACCIÓ15 Gener, 2018L’Institut Català del Sòl (Incasol) ha venut a l’empresa Frigicoll dues parcel·les per a un ús logístic i industrial situades a Valls i Abrera (Barcelona), operació que s’ha dut a terme per 4,6 milions d’euros.
La signatura de la compravenda ha tingut lloc avui amb la presència del director de l’Incasòl, Damià Calvet, i el president de Frigicoll, Salvador Rigol.
La parcel·la de Valls, situada al sector Palau de Reig de Dalt, té una superfície de 85.000 m2 i l’empresa Frigicoll vol ubicar-hi la seva central logística.
Per la seva banda, la parcel·la d’Abrera, situada al sector Sant Ermengol, compta amb 5.000 m2 i està destinada a albergar “serveis industrials”, segons el departament de Territori.
Frigicoll es dedica al subministrament de maquinària per al sector de la climatització i l’energia, el transport, l’hostaleria, la refrigeració i els electrodomèstics.
L’empresa ja compta amb terrenys a Montmeló del Vallès, Sant Just Desvern i el Polígon Pratenc (Barcelona) i a Vila-rodona, i afronta aquesta nova compra en el marc de la seva estratègia de potenciar l’exportació.
REDACCIÓ15 Gener, 2018
17, 449. 230,89 euros és el pressupost del Consell Comarcal del Tarragonès per l’exercici del 2018. Un 11,57% més que en l’any anterior. L’aposta forta passa per les polítiques socials i territorials, sempre fent els possibles per mantenir sanejada els comptes de la institució. El Consell aposta de manera clara per la cooperació activa entre els 22 municipis de la comarca als quals ofereix diversos serveis.
Els pressupostos aprovats recentment, tenen una clara vessant social i prioritzen el benestar de les persones. Així doncs, gran part del volum econòmic es destinarà al desenvolupament de diverses actuacions d’àmbit social, les quals està previst que proporcionin recursos i serveis a les famílies més desafavorides per l’actual situació econòmica. Tot plegat fa que el pressupost d’aquest 2018 prevegi un augment del 45 % dels ajuts per a les famílies i les entitats sense ànim de lucre. Un conjunt d’ajuts que passen dels 2.524.631 euros al 2017, als 3.664.756 euros en aquest 2018.
En aquest sentit també, l’àrea de Benestar Social, una de les que té major pes en l’estructura pressupostària de l’ens, gestionarà un total de 4.100.000 €. Precisament, aquest departament presentarà canvis de cara a aquest 2018, quan implementarà quatre nous serveis. En concret, s’implantarà el Servei d’Orientació i Acompanyament a les Famílies (SOAF), el Servei d’Intervenció Diürna (SIS), el Servei d’Intervenció a les Famílies Extenses (SIFE) i el Servei de Transport a Centres de Dia a les Persones Grans.
A banda, l’àrea continuarà gestionant els programes que actualment es presten, com són els equips bàsics, l’ajuda a domicili, immigració, transport adaptat, violència de gènere i urgències socials. El desenvolupament de tots aquests serveis suposarà la contractació de prop de 30 professionals que desenvoluparan la seva tasca dintre de l’àrea de Benestar Social i Família del Consell Comarcal del Tarragonès.
Suport als estudiants i foment de l’ocupació
Un altre gran paquet d’actuacions previstes per a aquest 2018 en els pressupostos del l’ens supramunicipal, és el que engloba les accions relacionades amb el món de l’ensenyament. Les subvencions als serveis escolars augmentaran la seva dotació en un 54 %. Concretament, la gestió de les beques menjador rebrà una dotació de 5.700.000 euros.
D’altra banda, el foment de l’ocupació és una altra de les fites marcades en el nou pressupost del Consell Comarcal del Tarragonès. És per això que es preveu la incorporació de 28 persones contractades a través de diferents plans d’ocupació.
Aquests nous treballadors disposaran de contractes de treball d’entre sis mesos i un any de durada, i estaran distribuïts entre el Contracte Programa, el Programa Treball i Formació, que permetrà la incorporació de 29 persones, i el Programa de Garantia Juvenil, amb el qual aquest any s’incorporaran 5 persones. Actualment treballen al Consell Comarcal del Tarragonès, unes 140 persones, incloent personal de plantilla i els dels diferents programes d’ocupació, joventut, serveis socials, etc.
Un servei vital per als municipis
Un altre dels departaments que s’enduu bona part del pressupost del Consell Comarcal del Tarragonès, és el de Medi Ambient. Entre els serveis prestats a través d’aquesta àrea destaca el Servei de Recollida de Residus, el Servei de Neteja Viària i el de Neteja de Platges, la gestió de les sis deixalleries fixes de la comarca i la deixalleria mòbil i el Servei de Recollida Selectiva de Residus, entre d’altres. Aquest és un servei bàsic, especialment per als municipis més petits del Tarragonès, que sense l’actuació que ofereix la institució comarcal es veurien privats d’aquestes accions de l’àmbit mediambiental. La gran fita d’aquest departament per al 2018, és la renovació del contracte de la brossa que ha de comportar millores notables per als ajuntaments que reben aquest servei.
Augmenta l’aportació de la Generalitat
Finalment, i pel que fa al capítol d’ingressos del pressupost de la Corporació, cal destacar que la partida més important és la de les transferències corrents, que corresponen a la prestació de serveis transferits, bàsicament per part de la Generalitat.
Aquesta partida suma 16.634.773,07 euros i ha tingut un increment del 13,10 % respecte a l’any anterior. Així doncs, el 59 % dels ingressos del Consell provenen de la Generalitat; el 33 %, dels ajuntaments i prop d’un 6%, de la Diputació. El 2 % restant provindria d’altres fonts.
Pel que fa a les despeses, les partides de compra de béns corrents i serveis (7.748.840,82 euros), les de personal (4.870.531.51 euros) i les transferències corrents, són les més importants.
REDACCIÓ15 Gener, 2018El barri del Port està consternat amb la mort de la presidenta de l’Associació de Veïns, Rosa Puig. Feia un any i mig que presidia l’entitat veïnal, quan va substituir Pepe Ruiz, qui va morir a causa d’un càncer.
Rosa Puig ha mort aquest dilluns víctima de la malaltia que patia feia temps. Els funerals tindran lloc aquest dimarts a partir de les 11 del matí a l’església de Sant Joan.
En un comunicat, l’Ajuntament de Tarragona ha lamentat la pèrdua de Rosa Puig, la qual “és molt dura i difícil de cobrir”.
L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros recorda que “l’última vegada que vaig parlar amb ella va ser amb motiu del Bany de Sant Silvestre, la qual cosa significa que fins al darrer moment ha estat al peu del canó. La trobarem molt a faltar i la recordarem sempre”. Ballesteros insisteix que la Rosa, “una gran líder veïnal” “ens deixa orfes” i lloa la seva feina veïnal al barri del Port i de tota la ciutat. La regidora de Serveis Socials, Ana Santos, també ha manifestat el seu condol per la mort de Puig.
Rosa Puig estava obstinada a revitalitzar el barri, apostant per la joventut i un nou programari, capaç d’unir tot el poble.
REDACCIÓ15 Gener, 2018Tot i que el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic ha anul·lat el procediment de contractació del servei de neteja viària de Torredembarra per una deficient definició dels criteris d’objectius de valoració del plec de clàusules, l’Ajuntament de Torredembarra no pensa presentar cap recurs, evitant així endarrerir una nova contractació.
El socialista, Valeriano Pino, regidor de Via Pública i Manteniment, ha descartat presentar recurs un contenciós administratiu per no endarrerir la contractació del nou servei de neteja viària de municipi. Mentre no s’obre el nou procés, el regidor ha indicat que buscaran implementar una actuació per millorar l’actual servei de neteja viària, “que està antiquat i és insuficient”.
Cal recordar que el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic ha anul·lat el procediment de contractació del servei de neteja viària de Torredembarra per la poca definició dels criteris subjectius de valoració en el plec de clàusules. El ple municipal va adjudicar el servei el 27 d’abril de l’any passat a l’empresa Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) per un import de 2,18 MEUR.
El 23 de maig, la segona firma classificada, Nordvert, va presentar un recurs especial davant aquest òrgan col·legiat. Segons ha informat el consistori, aquest passat 22 de desembre el Tribunal va estimar el recurs i va anul·lar el procediment. Davant d’aquesta resolució, l’Ajuntament ja ha descartat presentar un recurs contenciós administratiu i es veurà obligat a engegar un nou procés de contractació.
El ple ordinari de l’Ajuntament de Torredembarra d’aquest dijous abordarà el tancament i arxiu de l’expedient per a la contractació del servei de neteja del municipi, en compliment de la resolució del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic.
En el procés d’adjudicació es van presentar un total de cinc empreses. L’adjudicatària, FCC, va obtenir una puntuació total -incloent els criteris objectius i els subjectius- de 95,09 punts, mentre que Nordvert en va obtenir 94,24. Aquesta empresa va presentar un recurs en què qüestionava la valoració dels criteris subjectius, és a dir, les millores que presentaven les empreses.
En la seva resolució, el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic ha considerat que no estaven prou definits els criteris de valoració dels criteris subjectius en el plec de clàusules, malgrat que l’Ajuntament havia argumentat que l’explicació tècnica de com s’havien puntuat els criteris subjectius “havia estat un exercici de transparència” i que “els criteris tècnics de qui valora no havien estat arbitraris”.
Nordvert, segons el consistori, reclamava que se li atribuïssin un seguit de puntuacions que la convertirien en guanyadora del procediment. L’òrgan administratiu col·legiat, però, ha recordat que la seva és una funció estrictament revisora dels actes impugnats i que no li correspon valorar ofertes ni adjudicar contractes.
A més de tancar l’expedient anul·lat, el dictamen que es tractarà en el ple municipal de dijous proposarà encomanar a la regidoria de Via Pública i Manteniment la redacció de la documentació tècnica necessària per a la contractació del servei que s’ajusti a la resolució del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic.
REDACCIÓ15 Gener, 2018
Joan Maria Sardà sap el que vol i allò que el seu poble necessita, sobretot els ciutadans. Intenta ser previsor i està capficat amb el benestar i la qualitat de vida dels seus conciutadans. Senzill i honest, diplomàtic i dialogant, metòdic i innovador, l’alcalde de la Pobla de Mafumet diu que només la il·lusió li mantenen al capdavant d’un projecte polític. Fa 23 que compta amb la confiança dels seus conciutadans per ‘conduir’ els destins d’un dels pocs municipis sanejats del camp de Tarragona. La seva prioritat és la gent. Entén que la majoria absoluta no és un xec en blanc per governar. Diu que li agradaria presentar-se a la reelecció, però no en les llistes del PDeCAT.
Fa 23 anys que és l’alcalde de la Pobla de Mafumet. No es cansa?
Estic a l’Ajuntament per il·lusió. El dia que senti que la meva etapa està esgotada o noti un descontentament social, que ningú no dubti que me’n vaig.
Se sent estimat?
Sí, mentiria si digués el contrari. Però també m’esforço per estimar i resoldre o almenys minorar els problemes que més afecten a la gent. Sempre estaré agraït a la confiança i a l’escalf de la gent.
Quan deixarà de ser alcalde?
Li torno a dir que no em trobarà a l’ajuntament el dia que deixi de tenir il·lusió i quan la gent ja no em vulgui.
Però és difícil fer d’alcalde, oi?
El passat mandat va ser molt dur. Vam veure com la gent patia, no tenia recursos econòmics, molts havien perdut la feina, no podien pagar les factures… Va ser molt angoixant.
I vostè que va fer?
Els ajuntaments podem fer molt poc, sobretot amb l’actual legislació. Jo pateixo quan la gent pateix, perquè són persones que conec de tota la vida, són veïns que estimo… Vam crear plans d’ocupació temporals… Vam fer els possibles per auxiliar els més desfavorits…
Era més fàcil quan estava al Parlament?
Vaig ser diputat, però confesso que és molt més gratificant ser alcalde, estar al costat del poble. Sentir-te útil, encara que no sigui capaç de fer miracles. Com a alcalde toques de peus a terra. Al Parlament t’assabentes de les coses però no les pateixes, no les sents de la mateixa manera, tot és molt més impersonal, llunyà…
Quin va ser el moment més difícil que ha viscut com a alcalde?
Un desnonament de la PAC. Va ser mot dur, vam patir molta pressió, social, mediàtica, política… Però nosaltres teníem raó, havíem ajudat a aquelles persones. Elles també haurien d’haver fet quelcom per ajudar-se. Una altra situació dura va ser la mort ‘una noia que va ser interventora nostra….
I a nivell personal?
No he paït encara la mort del meu fill. Està constantment al meu pensament. A casa quan toca parlar, no fem cap drama. Cadascú porta el dol a la seva manera. La seva habitació continua intacta. Penso en ell cada dia. No ho oblido mai. També agraeixo l’estima del poble.
La gent és la prioritat
Quina és la seva prioritat fins al final del mandat?
No ens movem per mandats. La prioritat és el benestar la nostra gent. L’atur ens preocupa i ens ocupa. La taxa d’aturats ha baixat, però ens agradaria que reduís encara més. El fet de tenir el polígon petroquímic al nostre municipi és una sort, perquè dóna oportunitats als nostres joves i a la gent més preparada. La parada que farà Repsol també ajudarà… Estic fent els possibles perquè algunes empreses optin per instal·lar-se al nostre municipi i fomentin la creació de llocs de treball.
Ha aconseguit sanejar l’ajuntament malgrat la situació economica… Com ho ha fet?
Gestionem l’ajuntament com una casa. No podem gastar més del que ingressem. Gastem, però intentem evitar els ‘despilfarros’. Hem de buscar l’equilibri entre el possible i el desitjable. Intentem ser molt curosos. Hem d’agrair la responsabilitat i la col·laboració dels interventors i secretaris.
Però heu fet moltes inversions…
Vam invertir en infraestructures i equipaments necessaris pel municipi. L’escola, que va costar 5 milions, era una prioritat. I continuem fent petites inversions. No tenim atractius arquitectònics, però això decidim apostar de valent per la qualitat de vida.
Teniu el poble de cap per avall, hi ha obres per tot arreu…
Tenim els serveis bàsics coberts. Però continuem millorant alguns aspectes del poble. Estem fent algunes inversions de cara als Jocs del Mediterrani, arranjant l’accés a l’estadi i al pavelló municipal, estem remodelant la zona de les piscines, millorant l’aigua, el gas, l’arbrat… Estem fent un parc infantil a l’antiga escola que estarà acabat per a la Festa de la Candelera, s’està treballant en la renovació i integració del Cementiri Municipal…
Déu n’hi do… Quin és el pressupost de la Pobla?
Uns 10 milions d’euros, però les obres són de l’exercici anterior. Uns 3 milions estan destinats a la inversió.
La gent ha de dir la seva
Concediu també moltes beques escolars (unes 500), xecs nadó…
Les persones són la nostra prioritat. Recordo que l’any 2008 i 2009, el poble ho va passar molt, però molt malament. En 2011 no es va fer el sopar de Nadal perquè la gent estava molt escurada econòmicament.
Vostè aposta molt per la participació ciutadana… No tots els alcaldes segueixen aquest exemple…
Tinc clar que la gent ha de dir la seva. Perquè el poble avanci és important donar-li veu. Estic aquí per servir el poble. L’Ajuntament no és casa meva, estic aquí mentre el poble ho vulgui. I quan marxi ho vull fer amb el cap ben alt.
Però vostè té majoria absoluta…
Per això mateix. La majoria absoluta significa que la gent confia en nosaltres, només per aquesta raó ja se’ls ha de dir el que estem fent i el que volem fer. No els podem enganyar. Majoria absoluta no pot ser entès com un xec en blanc. Intentem cada dia posar-nos a la pell del ciutadà.
Fora del PDeCAT
Li agradaria, doncs, tornar a presentar-se a l’alcaldia?
Falta un any i mig i això en política és una eternitat. Però crec que sí.
Per qui partit, perquè Unió ja és història….
Ara estic una mica en l’aire. (riu)
Amb les sigles del PDeCAT?
No ho crec. Si les eleccions fossin aquest cap de setmana, tornaria als orígens, muntaria un partit independent. No en reveig en cap partit. Encara conservem el nom ‘Unió per la Pobla de Mafumet’.
És un poble independentista? Com ha gestionat la pressió dels darrers mesos?
Amb diàleg i respecte per les idees contràries. Un alcalde no ha de ser radical ni pot decantar-se cap a una opció. No s’ha de posicionar.
Però està a favor d’un referèndum o no?
Sí, pactat, acordat i dins la legalitat. Entenc que el poble ha de decidir el seu futur, però amb normes.
REDACCIÓ15 Gener, 2018A partir d’aquest mateix dilluns RYANAIR canvia les normes dels equipatges, tal com ja va anunciar al setembre. Només podran pujar a la cabina dos embalums, una maleta petita i una bossa de mà, els passatgers que hagin tret la targeta d'”embarcament prioritari”.
La resta només podrà entrar amb la bossa de mà a l’avió. Si porten un equipatge més gran, l’hauran de deixar a la porta d’embarcament i viatjarà a la bodega. Ho farà sense cost, però el passatger haurà d’esperar, quan arribi, que surti per la cinta d’equipatges.
La companyia limita les bosses petites que es deixaran pujar a l’avió a una mida màxima de 35 x 20 x 20 cm.
Per a les maletes petites les mides màximes són 55 x 40 x 20. Si s’incompleixen aquestes condicions, pot suposar un recàrrec de 50 euros per al passatger a la porta d’embarcament.
Per obtenir la targeta de prioritat i dues peces d’equipatge de mà – Flexi Plus, Plus o Family Plus – s’han de pagar cinc euros, sis si es paga després d’haver reservat el vol.
REDACCIÓ15 Gener, 2018El jutge ha dictat 9 anys i 8 mesos de presó per a Millet per un “delicte continuat de malversació i apropiació indeguda, un delicte continuat de tràfic d’influències, de blanqueig de capitals i contra la Hisenda Pública”. Millet haurà de pagar també 2,8 milions d’euros, que hauran de ser entregats o fets efectius sobre el seu patrimoni.
Per al número 2 de Millet, Jordi Montull, el jutge ha decretat 7 anys i 6 mesos de presó i haurà d’abonar 700.000 euros.
En el cas de Millet i Montull, han estat condemnats a penes inferiors a les que demanava la fiscalia, que eren respectivament de 14 anys i 9 mesos i 10 anys i 10 mesos.
En el cas de l’extresorer de Convergència Daniel Osàcar, el magistrat li ha imposat 4 anys i 5 mesos, i per a Gemma Montull, exdirectora financera de l’entitat, 4 anys i 6 mesos.
Els dos exdirectius de Ferrovial acusats, Pedro Buenaventura i Juan Elízaga, han quedat absolts.
El jutge, a més, considera provat el finançament irregular de Convergència, que haurà de pagar 6,6 milions d’euros, els “guanys” que el Tribunal considera “obtinguts”.
El tribunal ha citat fins a 38 parts per donar a conèixer la sentència: tots els acusats, els seus advocats, fiscals i les acusacions particulars i popular, per donar-los a conèixer la sentència del cas d’espoli del Palau xifrat en 23 milions d’euros.
La sentència s’ha donat a conèixer vuit anys i mig després de destapar-se el cas d’espoli del Palau. L’acte de notificació de la sentència no ha estat públic, però ha generat molta expectació mediàtica.
REDACCIÓ15 Gener, 2018
«Que somos los mismos, claro». Una vez más, la genial cinta de José Luis Cuerda que he citado en varias ocasiones (“Amanece, que no es poco.”) ofrece el marco ideal para analizar qué ha pasado en estos últimos meses. Ni siquiera el gatopardiano «algo ha de cambiar para que todo siga igual» hace justicia al despropósito al que el pueblo catalán ha sido sometido desde distintos ámbitos, porque todo sigue igual pero no ha cambiado nada, o ha cambiado a peor, que ya es el colmo.
En muy pocas líneas, una magra mayoría parlamentaria adopta una serie de acuerdos contrarios a Derecho, un gobierno central se niega en redondo a tratar como un problema político un altísimo índice de desafección de uno de sus más importantes territorios, encarcela a algunos líderes políticos –sí, he dicho «el gobierno encarcela»– (a través de su fiscalía), e interviene la autonomía.
Otros líderes políticos huyen de la justicia y protagonizan un sainete propio de la más hilarante literatura surrealista. Entre tanto, Catalunya queda en manos del Partido Popular que, recordemos, en nuestra comunidad tiene una implantación cercana al extraparlamentarismo y convoca deprisa y corriendo unas elecciones para que pase… ¡nada! Lo que decía el alcalde la pelicula, «pierde la Guardia Civil y gana la Secreta, pero es que somos los mismos».
Se puede hacer alguna salvedad en este análisis y es sobre el ascenso de Ciutadans. Este partido, en dura pugna, gana el combate a un PP sin iniciativa política, sin planes más allá de la represión policial y judicial y sin proyecto conocido pero al que parece que, precisamente, esta falta de visión política, le hace merecedor de pescar en un importante caladero de votos más allá de Catalunya, fuera de Catalunya.
Un vistazo a vuelo pluma al mapa de escrutinios parece explicar que ha habido un corrimiento de votos del catalanismo inclusivo hacia el rupturismo, azuzado por la represión policial y judicial, a la vez que amplias capas de tradicionales abstencionistas, esa gente que no se mete en política, ha salido esta vez de casa para apoyar a Arrimadas y, en menor medida, al único líder que se presentaba a los comicios con un proyecto de país y una mochila cargada de soluciones para todos, Miquel Iceta. Parece de justicia decir esto sin matices.
Por supuesto, aquella promesa de reforma constitucional comprometida al apoyo del PSOE a la aplicación del controvertido artículo 155, no está de momento a la altura de lo que se esperaba por culpa también de las ausencias, dicho sea de paso. Pero sobre todo por la falta de profundidad con la que lo aborda M. Rajoy; y es que da la sensación de que sus consejeros áulicos le impulsan a carecer de propuestas políticas de calado, puesto que, según ellos, esto es lo que espera su electorado. Me cuesta calificar esta actitud.
Cuando se escriben estas líneas, el Tribunal Supremo ha decidido mantener en prisión provisional a uno de los candidatos a presidir la Generalitat mediante un Auto que algún catedrático de Derecho Constitucional ha calificado de esperpéntico. Tenemos un Parlament que no sabemos cómo se constituirá, porque varios de los diputados electos se encuentran, con Puigdemont a la cabeza, asimismo fuera de España. La candidata más votada, Inés Arrimadas, hace gala de parecida falta de responsabilidad a la del mismísimo Rajoy y se resiste a tomar la iniciativa, como le corresponde por resultados, en una cámara con teórica mayoría de declarada intención independentista.
Para este viaje no hacían falta alforjas. Convocar un referéndum a todas luces ilegal e ilegítimo, movilizar a unos dos millones de personas, mandar a Guardia Civil y Policía Nacional porra en alto a poner a Catalunya en una suerte de indeclarado estado de excepción, convocar unas elecciones exprés y que el resultado sea volver a la casilla de salida, solo puede ser la conclusión de una ineptitud o, lo que es peor, mala fe, por parte de algunos líderes políticos que el pueblo catalán y el español en general no se merecen, por mucho que los voten una y otra vez.
¿El futuro? Incierto. Quienes intentamos, desde el inicio, llevar el proceso por la senda del diálogo y del sentido común, quedamos desplazados, en una aparente tierra de nadie, encajados en un marco político en el que las mayorías parecen hacer oídos sordos a algo tan sencillo como lo único posible. Diálogo, negociación y pacto.
Carles CASTILLO
Diputat electe del PSC a Tarragona
