REDACCIÓ17 Agost, 2017Josep LLuís Trapero, cap dels Mossos d’Esquadra, ha relacionat clarament l’explosió de la matinada de dimecres a Alcanar amb l’atemptat que ha tingut lloc avui a La Rambla de Barcelona.
Ara investiguen les persones que han pogut intervenir en els dos incidents i mantenen l’operatiu obert per poder-los detenir.
REDACCIÓ17 Agost, 2017Una segona explosió avui dijous a la tarda a la urbanització Montecarlo d’Alcanar, a la mateixa casa on anit es va produir una primera explosió, ha tingut com a resultat un Mosso d’Esquadra ferit greu, cinc mossos més ferits lleus així com dos Bombers i el conductor de la retroexcavadora.
La incidència ha tingut lloc poc abans de les cinc de la tarda, segons han explicat els Bombers, i ha ocasionat més danys materials a la zona, que havia quedat arrasada.
Els fets haurien tingut lloc a causa d’una retroexcavadora que treballava retirant runa. Per seguretat, s’ha tornat a perimetrar la zona i els veïns tornaran a passar la nit fora de casa. L’Ajuntament posarà a disposició dels veïns allotjament alternatiu com la passada nit.
Fonts dels mossos han descartat que es tractés d’una explosió controlada.
Els Bombers hi han enviat sis dotacions i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) hi ha adreçat dos helicòpters i una ambulància. El ferit greu és un agent dels Mossos que ha patit un fort cop al pit i ha estat traslladat a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona amb helicòpter.
Sobre les hipòtesis, Mossos no en descarten cap i l’únic que es confirma és que estarien manipulant gas butà. La investigació confia que la propera declaració del ferit greu que estava a la casa pugui donar llum a les causes de l’explosió. Segons l’evolució del ferit, aquest divendres es podria prendre-li declaració.
REDACCIÓ17 Agost, 2017Segons les darreres informacions sobre l’atemptat la tarda d’avui dijous a la Rambla de Barcelona, ja són dos els detinguts per la seva relació a l’atemptat terrotista.
Es tracta d’un melillenc i un marroquí que han estat arrestats a Alcanar i Ripoll, respectivament. Josep Lluís Trapero, major del cos de Mossos d’Esquadra, ha explicat que cap dels dos detinguts són el conductor de la furgoneta que ha entrat a les Rambles, però sí els ha relacionat “directament” amb els fets. De fet, el conseller d’Interior, Joaquim Forn, ha explicat que s’està treballant per desarticular aquest “grup” que ha atemptat.
La línia d’investigació continua oberta.
A conseqüència de l’acte terrorista han mort 13 persones i s’han comptabilitzat més de 80 ferits, alguns de molta gravetat.
REDACCIÓ17 Agost, 2017David López estava treballant quan notar que un ‘ambient’ estrany estava pertorbant la tranquil·litat. La policia va entrar de trompant a la botiga, on hi havia unes 40 persones, i ha demanat que ningú sortís al carrer. Unes 50 persones, entre treballadors i clients, no han pogut sortir de la botiga durant, pràcticament, una hora i mitja.
REDACCIÓ17 Agost, 2017
Ser prostituta no debe de ser nada fácil, ni tampoco del hacer tablas y quehacer del vicio en una atmósfera casi siempre marginal. Ser cliente igual es cosa más de corriente y de simple actividad de ocio sexual, despreocupado pidiendo servicio sexual al borde y en el arcén del asfalto de cualquier carretera. Pero dentro del marco legal, o mejor dicho “alegal”, que siempre ha rodeado a este tema siempre de discusiones eternas y demasiado ambiguas, la prostituta suele salir casi siempre perdiendo. Según los estudiosos en estos temas, los perfiles de cliente que utiliza estos servicios ahora son hombres casados u hombres jóvenes. Son los que no deberían consumirla, y parece ser un problema de educación sexual.
En Tarragona la Llei Mordassa ha fecho cambiar los hábitos de prostitución en las transitadas carreteras i en los clásicos prostíbulos. En contra y para la impureza o virtud del putero habitual. Pues ve éste como aumentan los pisos que ofrecen servicios sexuales a la carta y según tributo a apoquinar en la mismísima ciudad.
Ejercer y alquilar el cuerpo para un sexo más bien rápido y ordinario en la cuneta de cualquier carretera ya no está bien visto ccmo antes. Y como en este siglo XXI, todo parece que evoluciona exponencialmente y no linealmente, que va mutando la cosa como si fuese el delirio más cuerdo donde jamás llega la sana solución de este tema. Pues el oficio que dicen que es el más antiguo del mundo se va conmutando para adaptarse a los nuevos tiempos, incluidas las nuevas tecnologías que todo lo ofrecen y todo lo quitan. Pero no nos engañemos, la prostitución; por su condición de demanda de hombres instintivos y de gregarias costumbres, ha sido y será cometido de demanda en detrimento de los colectivos más vulnerables.
La prostitución callejera siempre será oficio ejercido con mayor o menor crítica moral e hipocresía social, que siempre va medio escondido con barros y lodos que casi todo lo tapan. E Igual, todo lo expuesto en esto de la prostitución no sea nada más que un cambio de escenario, un decorado falso y amañado hecho en otra escenografía más discreta e hipócrita, pero que no elimina ni quita el eterno conflicto de regularizar esta actividad sexual. Porque igual, los que legislan, piensan aquello de que: no hay vicio que no quite salud.
“Ningún político se ha tomado nunca un café con una prostituta para ver qué necesitan”. Como dice Mamen Briz, portavoz de Hetaira, un colectivo en defensa de los derechos de las prostitutas que vela por la normalización de esta actividad.
La prostitución en la vía pública, igual ya es de anacrónica escena para el ciudadano que no le interesan estos temas del placer por prepago y retribución de recreo de la carne que siempre es débil. Y entre candilejas del recuerdo de otros tiempos más desorientadores y confusos, las prostitutas callejeras pasan a ser como una evocación y recuerdo del pasado, más de corte de mausoleo y estudio para los antropólogos más eruditos que de legislaciones de dudosas y confundidoras normas sancionadoras que no contentan a todos.
Los Mossos d’Esquadra en la zona del Camp de Tarragona han reducido a la mitad del monto la actividad de la prostitución en carretera. Eso puede contentar a la mayoría de ciudadanos y ciudadanas, e igual, hasta el de evitar un problema de salud pública por las condiciones indeseables e insolubles en las que se ejerce este siempre murmurado oficio, normalmente de más prejuicios sociales que de darle una solución práctica y objetiva. Aunque la presión policial no es siempre seguridad de disuasión del cliente vicioso y libidinoso que se la juega a la sanción punible, y que se las sabe casi todas a la hora de meterla en “caliente”.
Las prostitutas no son como las Geishas, son más de cortesana condición y no son esposas ni amantes al uso de nadie, son sólo un suspiro de vicio carnal por un miserable instante. ¿Son el problema principal las prostitutas o el cliente de viciosas intenciones? La prostitución callejera siempre será un problema pendiente de solución, de encajar deportivamente el instinto primario y promiscuo del género humano masculino, que por norma, seguirá utilizando este tipo de servicios sexuales. Porque en la prostitución, el cuerpo no se vende, se emplea y se arrenda por unos míseros euros y unos ruines instantes de placer y alegría para el cuerpo, de instintos de naturaleza impulsiva que no son siempre claros y nítidos como un amor de adolescencias.
La prostituta es una actriz de todo este conglomerado de vicios y lascivas conductas que no llegó nunca a conseguir su rol de artista, por su carencia de aceptación popular y de hipocresías varias de su mundo secreto y de vicios ocultos, del cruel proxenetismo y de las mafias que trafican sin escrúpulos con seres humanos. Y como no, de los clientes cooperadores necesarios que acuden a este tipo de servicios como si fuesen una manada de jauría instintiva y depredadora carnal. Pues esto de las legislaciones y las prohibiciones a los usuarios del “puterio” les resbala bastante. Y hasta igual, algunos encajan la sanción que les puedan disponer como parte de su necesidad y apuro de una fornicación instintiva y hasta a veces pervertida.
Y como dijo Flora Tristan; escritora, pensadora socialista y feminista francesa: “La prostitución es la más horrible de las aflicciones producidas por la distribución desigual de los bienes del mundo.”
Sergio FARRAS
Escritor tremendista
REDACCIÓ17 Agost, 2017Els regidors antisistema plantegen un circuit que té com a principal objectiu treure de l’oblit alguns dels barris de la ciutat que estan, algunes d’ellews, molt deteriorades
Pensant en els barris i amb l’objectiu de fer-los sortir de l’oblit, la CUP de Tarragona proposa que els carros amb l’aigua de Sant Magí modifiquin la seva ruta tradicional. Els cupaires plantegen que els carros es desviïn a la cruïlla amb els Pallaresos a la carretera TP2031 i es dirigeixin cap a Sant Salvador, d’aquesta manera s’eliminaran les múltiples barreres arquitectòniques, i a continuació passin per Sant Pere i Sant Pau.
En to jocós, la CUP diu que d’aquesta manera, potser “Sant Magí farà un miracle i posa remei al deteriorament de la zona”. Després volen que passin per l’escullera i així aquest espai pugui ser gaudit per tothom i no només pels creueristes.
El recorregut també hauria de passar pel Carrer Lleó a la Part Baixa per veure si amb l’aigua de Sant Magí se solucionen els problemes del clavegueram i si amb l’alfàbrega dels portants es poden eliminar les plagues que pateixen els veïns i veïnes. Abans d’enfilar-se cap a la Part Alta, els carros podrien passar pels carrers del centre de la ciutat i revitalitzar la zona comercial després de l’abandonament i l’aposta de l’equip de govern per les grans superfícies i multinacionals com Primark o el Corte Inglés.
Per on ha de passar la processó
Un dels altres punts per on la formació antisistema vol que passi la Processó és per tota la zona de ponent. Per exemple, a Riu clar es podria aprofitar per netejar com cal la riera, a Torreforta es veurien obligats a treure el transformador i ampliar les voreres, a Parc Riu clar haurien de posar les voreres tan àmpliament reclamades i fins i tot tindrien l’oportunitat de plantejar-se d’una vegada per totes la necessitat d’enderrocar el tòtem publicitari sense més excuses.
Si els carros haguessin de passar per Campclar, es donarien ajudes per a la rehabilitació dels edificis i si arribessin fins a Bonavista potser l’aigua de Sant Magí també brollaria de la monumental esquerda que va obligar veïns i veïnes a abandonar la seva casa per perill d’esfondrament.
La CUP també duria l’aigua de Sant Magí a tota l’Anella Verda, per regar bé tot el pulmó verd tarragoní, perquè ja que no es fan tasques de prevenció d’incendis ni s’eliminen els abocadors il·legals almenys es reduiria el risc d’incendis.
REDACCIÓ17 Agost, 2017Un estudi nacional dut a terme per Bruguer, líder en pintura decorativa, revela que el 46% dels catalans decideixen pintar les seves llars ells mateixos a causa principalment a l’estalvi que suposa i l’auge en la tendència Fes-ho tu mateix o DIY.
No obstant, el 15% de la població catalana prefereix contractar un professional. “Els motius pels quals es requereix a un pintor professional varien. Per al 41% dels enquestats el més important és la comoditat, el pintor s’encarrega de la neteja i tot el que comporta, seguit del 31% que declara que el resultat aconseguit és de major qualitat “comenta Mateu Palau, responsable de Màrqueting de la marca.
Freqüència i tendència
El 29% dels catalans pinta les parets de les seves llars com a mínim un cop l’any.
El principal motiu pel qual prenen aquesta decisió és per la higiene i neteja de la llar (91%), per cansar-se del mateix color en les diferents estances (50%), per prendre la decisió de pintar amb un color nou per canvis en la decoració i tendències (45%), o per donar-li un ús diferent a l’estada (45%). No obstant això, són molt pocs els que decideixen pintar després d’un canvi de residència (13%).
Els colors
La majoria de la població catalana prefereix els colors clars (42%) a l’hora de pintar la seva llar, dels quals un 12% prefereix el color blanc. Per contra, els colors foscos són els menys escollits a l’hora de pintar la llar (3%).
El preu (46%), color (42%) i que sigui rentable (41%) són els atributs més ben valorats. En canvi, la facilitat d’aplicar la pintura és el pitjor (32%).
REDACCIÓ17 Agost, 2017Segons han informat els Mossos d’Esquadra de la Regió Policial Terres de l’Ebre, la casa que aquesta passada matinada de dimecres s’ha esfondrat a Alcanar com a conseqüència d’una forta explosió podria ser un habitatge ocupat en què s’emmagatzemaven més d’una vintena de bombones de butà de diferents tipus.
Tot fa pensar que la casa esfondrada d’Alcanar, situada al carrer Martinenca B, al sector F de la urbanització Montecarlo, estava habitada per dos ocupes, ja que l’immoble era propietat d’un banc i aquest no el tenia llogat a ningú.
Segons fons policials, la principal hipòtesi amb què es treballa ara és la d’una explosió de gas, però aquesta no es podrà comprovar del tot fins que una de les dues persones que estaven a la casa i que actualment es troba ingressat a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, pugui declarar.
A la deflagració va morir un dels ocupants de la casa ensorrada, que encara no ha pogut ser identificat, i l’altre va quedar ferit greu, però no es tem per la seva vida. Els Mossos d’Esquadra no descarten que pugui haver-hi una segona víctima mortal sota la runa de la casa.
Segons el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), a les tres cases situades al davant d’on s’ha produït l’explosió, s’hi van atendre sis persones. Tres d’elles van ser evacuades a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta juntament amb un ocupant de la casa afectada i les altres tres van patir ferides lleus. Protecció Civil, ha dit que dels set ferits, quatre són ciutadans francesos; un italià, un marroquí i un altre espanyol.
REDACCIÓ17 Agost, 2017Segons la Guàrdia Urbana, des que es va posar en marxa la campanya l’any passat la policia n’ha registrat dos casos. El respecte entre persones ha de ser la tònica durant les festes
Per evitar actituds masclistes, sexistes i abusos sexuals de baixa intensitat, la Regidora de Serveis a la Persona de l’Ajuntament de Tarragona pretén reforçar, durant les festes, la campanya ‘Respecta’m’. El grup Komando NitsQ, en coordinació amb la Guàrdia Urbana, farà la primera sortida de sensibilització a partir d’aquest divendres.
El recorregut serà els principals punts de festa de la nit de Sant Magí. De fet, el cos policial ha posat en marxa un protocol especial de seguretat ciutadana per atendre les víctimes i advertir als presumptes agressors, que s’identifiquen i queden registrats en una base de dades.
Com a novetat d’aquest any, per Sant Tecla s’instal·larà una carpa del ‘Respecta’m’ davant del Camp de Mart i a la plaça de la Font, on es podrà adquirir el nou kit, format per una samarreta i una polsera, amb el lema de la campanya. La regidora de Serveis a la Persona, Ana Santos, ha fet una crida perquè les dones i el seu entorn denunciïn aquestes conductes sexistes. El respecte ha de ser la clau de les festes de Tarragona.
REDACCIÓ17 Agost, 2017Quantes hores ens passem conduint? Quants sinistres tenen lloc cada dia? Som tots bons conductors? La veritat es que els conductors no volem reconèixer el nostres mals hàbits o que, senzillament, conduïm malament. S’ha de tenir una actitud correcta i molt sentit comú a l’hora d’agafar el volant. Es té la impressió que existeix per part de l’Administració un esperit de recaptació de diners, que no pas de col·laborar en una bona praxis circulatòria. Hem de saber que els accidents de trànsit avui dia són un problema de gran impacte social i econòmic i s’ha convertit en una de les principals preocupacions de les societats modernes.
Els sinistres són la primera causa de mort entre els joves de 16 a 29 anys i una de les primeres entre els menors de 50 anys. Les estadístiques demostren que els factors de risc més normals que fan que es produeixi un sinistre són la velocitat, el consum d’alcohol, les drogues, les infermetats i els fàrmacs, el son, la fatiga i l’ estrès. Tots aquest factors són condicionants que estan molt relacionats amb l’accidentalitat.
A banda de les sancions econòmiques i de la inevitable pèrdua de punts del carnet de conduir, acostumem a cometre errors. Anotem els 10 errors principals que poden ser corregits fàcilment i ajudar a una convivència cívica, per tal d’evitar situacions de risc.
1. No utilitzar el cinturó del conductor i els acompanyants;
2. No usar els intermitents i és el primer que tenim de fer abans de maniobrar;
3. Es tenen que mirar sempre els retrovisors, exteriors i interior;
4. La posició correcta de les mans al volant és la de les “tres menos cuarto” de les agulles del rellotge;
5. La velocitat sempre deu adaptar-se a les condicions de trànsit i a les climatològiques sobretot;
6. Usar el mòbil poden portar-nos a conseqüències tràgiques;
7. Manipular el navegador: tot ha de ser en situació d’aturat;
8. Carril esquerra sempre és per avançar i únicament per fer el progrés. Així de senzill;
9. Cada dues hores es recomanable descansar, hidratar-se i fer estiraments;
10. La distracció és molt habitual i la missió principal del conductor és atendre la carretera, tot el demés és prescindible.
Hi ha dades inimaginables, però certes: A Espanya es produeixen cada any uns 90.000 accidents amb víctimes, que causen 3.500 morts i uns 130.000 ferits. Tot plegat significa una despesa de 16.000 milions d’euros a l’any: 400 euros a l’any paga cada espanyol per les despeses originades per els accidents. Cada any al món i a Europa hi ha 1.200.000 i 35.000 morts, respectivament. Les víctimes per accident a la carretera i a la zona urbana és el 53 i el 47 %, respectivament, sent els morts el 81 % a la carretera per el 19 % a les ciutats. Els ferits són pràcticament els mateixos.
De totes les morts que es produeixen, malalties incloses, les de trànsit són possiblement les més evitables i més tenint en compte que en tota situació de trànsit el factor humà representa entre el 70 al 90 % de les causes dels accidents, mentre que els factors via/entorn ambiental i el vehicle, signifiquen entre el 10 – 35 % i el 4 -13 %, respectivament. El conductor és la peça clau per solucionar i evitar els accidents, tenint en compte a més que són els que tenen major capacitat d’adaptació davant un possible sinistre vers les altres dos factors: la via i el vehicle.
Els turismes són els que tenen amb dades absolutes més accidents i són les motos, amb dades relatives, les que tenen major risc d’accidents. La velocitat és el factor principal dels accidents amb morts, ja que el 80 % esdevenen a les carreteres i sols el 20 % a les zones urbanes. Estadísticament els accidents tenen lloc a l’estiu, el desembre, els caps de setmana, a la entrada i sobretot a la sortida del treball, la nit i la matinada. En zones urbanes, els atropellaments a vianants són els accidents que més víctimes produeixen, en canvi a la carretera gaire bé la meitat de les morts són causades per les sortides de la via, sobretot en les rectes.
La primera hora després d’un tropell és clau per el futur dels accidentats, ja que una vegada produït hi ha molta feina per fer. Existeix la regla mnemotècnica P.A.S./Protegir, Alertar, Socórrer, que és la pauta bàsica a seguir en cas de qualsevol accident de trànsit. Protegir: 1. La zona d’accident; 2. Un mateix i altres auxiliadors i 3. Les víctimes de l’accident. Alertar al 112, que integra i coordina a diversos professionals i és gratuït, facilitant: nom/telèfon de contacte, lloc de l’accident, nombre de ferits, tipus de lesions, entre altres. Socórrer per evitar en primera instància la mort immediata, el segon moment crític és l’hora d’or i finalment hi ha la mortalitat tardana, que suposen el 10,el 75 i el 15 % de les morts, respectivament.
Totes les actuacions que es realitzin sobre els ferits es tenen que limitar al anomenat “suport vital bàsic” en el que la prudència en tot el que es fa serà un dels principis fonamentals a seguir. Tenim una cadena assistencial que inclou el conjunt d’actuacions que es deuen portar a terme des d’abans del sinistre fins al final: prevenció, el PAS, transport sanitari, ingrés/tractament hospitalari (aquest cinc formen la cadena de supervivència) i la rehabilitació i reinserció. Si no estem segur del que podem fer auxiliant, sempre és millor esperar els tècnics sanitaris.
Tothom ha de saber que si es presencia un accident o el causa i no es presta el degut auxili, es comet el delicte d’omissió de socors, que és un dels més antisocials i una de les conductes més greus en el trànsit, ja que és una forma d’homicidi i és castigat amb pena de presó. (Art. 195 del Codi Penal) La majoria de conductors creiem que els accidents no els tenim nosaltres, per això a vegades no respectem les normes de convivència en el trànsit i obvien els consells sobre seguretat. Amb aquestes actituds posem en perill la nostra vida i la de les persones que ens envolten, representant un atemptat directe contra els nostres drets fonamentals.
Hem de tenir present sempre que la via pública és un espai compartit i de tothom, en el qual el respecte, la tolerància, la comprensió i la solidaritat haurien de ser els valors permanents de tots, conductors o no. El trànsit és un fenomen complex, en el que es combinen aspectes físics, tècnics, socials i jurídics, per tant hi ha un principis i valors de convivència i respecte imprescindibles. El comportament del conductor està sotmès a unes responsabilitats legal, civil, personal i social, que poden significar sancions civils, administratives i penals, per a tots els membres de la societat que compartim les vies públiques, siguem conductors o no. En resum, el trànsit és responsabilitat de tots.
Josep Maria BUQUERAS
