30. Abril 2024

17 Agost, 2017 | Pàgina 2 de 2 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ17 Agost, 2017
PACO-ZAPATER.jpg

En la toma de posesión de Paz Battaner como nueva académica de la RAE (enero 2017), Ignacio Bosque, académico que le hizo la loa, la definió como la mujer “que lleva casi sesenta años persiguiendo las palabras para captar sus matices”. Y es que, como expuso en su discurso esta lexicógrafa y amiga que hoy ocupa la silla “s” de la Academia, una misma palabra puede tener diversos significados según el matiz que enfaticemos.

Esta cautivadora frase es aplicable también a otras áreas del quehacer humano, entre ellas los procesos judiciales, donde un simple matiz puede cambiarlo todo. Y ese es el objetivo del abogado, la búsqueda de matices que permitan vencer la tesis del fiscal, convertir unos hechos a priori acusadores en una sentencia absolutoria. Lo que comúnmente se conoce como darle la vuelta al calcetín.

Y no con malas artes -como puede pensarse extramuros al mundo judicial- sino con sutilezas y matices que convenzan al tribunal. Y ese matiz puede descubrirlo el abogado, acuciado por la necesidad de encontrar salvación para su cliente, o el tribunal, en su deseo de hacer justicia al caso que está enjuiciando. En ambos supuestos, probablemente tras horas de cavilar y devanarse los sesos.

Una de las sutilezas procesales más decisivas que se conocen –ya la conté otra vez- se utilizó ante un tribunal de la Rusia del siglo XIX, cuando el zar respondió con la frase “ejecución imposible perdonar”, a la pregunta de si se debía ejecutar determinada condena a muerte o la indultaba. El tribunal no vio clara la respuesta y pidió  opinión a las partes. Añadiendo una coma tras la palabra “ejecución”, el fiscal interpretó que el zar quería que se ejecutara, porque era imposible perdonar. El defensor colocó la coma tras “ejecución imposible”, por aplicación del principio in dubio pro reo, matiz que daba a la frase el sentido contrario. El tribunal aceptó la tesis del abogado y el condenado salvó la vida.

En su novela El diablo del abogado, cuenta Alan Dershowitz el juicio de un marido acusado de matar a su esposa, cuyo cadáver no se había encontrado. En su informe final el defensor dijo al jurado que contaría hasta diez y la esposa aparecería por la puerta. Comenzó a contar y al llegar a diez todos los miembros del jurado tenían la mirada puesta en la puerta de la sala, pero no se abrió. Contento con el resultado de su golpe de efecto, el letrado hizo ver que todos sus miembros habían vuelto la cabeza hacia la entrada, lo que significaba que tenían dudas. Por tanto, concluyó, deben absolver al acusado. Sin embargo, a pesar de esa lógica optimista su cliente fue condenado. Días después el defensor se encontró a una de las componentes del jurado y le preguntó por qué declararon culpable a su cliente si todos habían mirado hacia la puerta. “Sí, todos –respondió la señora- pero vimos que su cliente no se volvió. Sabía que no iba a aparecer nadie”.

La pérdida de un diente era un tipo delictivo de consecuencias punitivas peligrosas, pues en tanto que pérdida de un miembro no principal del cuerpo humano, estaba castigada con penas de tres años en adelante, que era obligado cumplir por no ser susceptibles de suspensión ni de sustitución. Y es un delito frecuente, porque la boca suele ser el blanco donde se dirigen los puños malintencionados. Tras picar mucha piedra los abogados y cruzar el umbral de la prisión miles de condenados, el Tribunal Supremo flexibilizó su criterio en 2002 y admitió la aplicación de un tipo penal más benévolo -prisión no superior a dos años, que habitualmente se suspende-, porque la pérdida de un diente puede corregirse satisfactoriamente con una prótesis dentaria.

Uno de los matices más ocurrentes lo utilizó Jesús Sancho Tello, un veterano y excelente penalista de Valencia, cuando le pidió por escrito al juez de Alcira, José Mengual, que cambiara “por huebos” una resolución. El juez, ofendido, procesó al letrado por desacato, y el fiscal llegó a pedirle siete meses de prisión. En su defensa el  abogado alegó que ni se había confundido ni había cometido una falta de ortografía, pues la expresión “por huebos”, con “b”, significa “por necesidad”, una terminología antigua pero en vigor, según la RAE. Si el juez no sabe gramática ni distingue entre “huevos” y “huebos”, allá él, concluyó el genial letrado, que pese a ser condenado en primera instancia, fue absuelto en apelación.

Y un último ejemplo lo encontramos en la manipulación del tacógrafo, que algunos tribunales han castigado con pena de prisión como falsedad documental. Pero últimamente otros tribunales –la Audiencia de Tarragona, entre ellos- han dictado sentencia absolutoria por entender que el documento que emite el tacógrafo es privado, y la falsificación de un documento de este tipo solo es delito si se realiza “para perjudicar a otro”.

En definitiva, es el matiz jurídico, la sutileza, el detalle, lo que nos permitirá convencer –o no- a un tribunal. Y, de paso, aportar nuestro granito de arena para mejorar el ordenamiento jurídico.

Feliz verano a los hombres y mujeres de buena voluntad.

Paco Zapater
Abogado

 


REDACCIÓ17 Agost, 2017

En Wladmir Cirera és d’aquelles persones que no deixen a ningú indiferent. És estimat o odiat, però manté la seva personalitat costi el que costi. Li agrada dir les coses clares i, sovint pel seu nom. És un rialler inconformista per naturalesa. Les seves critiques tenen l’objectiu, essencialment, de fer reflexionar. Estima Tarragona com ningú, però la compara amb una dona mal vestida. Una metàfora qué és força entesa pels que hi viuen. Wladimir és una cara força coneguda a la ciutat ja sigui per la seva vessant professional com a director comercial a Adeslas o esportiva com a director del Club Team Adeslas . Aquesta entrevista personal s’ha de llegir interlínies. Un plaer… despullar-lo

.-El teu principal defecte?
La impaciència
.- Una paraula multi usos…
Gràcies
.- El tamany no importa quan…
L’alçada i el pes són ideals
.- Platja o muntanya?
Platja a l’estiu, muntanya a l’hivern
.- Estoreta o hamaca?
Sempre estoreta
.- Un esport…
Atletisme
.- Un sopar romàntic amb…
Pilar Rahola
.- Una paranoia...
Pensar que tinc una malaltia
.- Quants cops fas l’amor a la setmana?
Els que puc i em deixen

.- La política és…
Espectacle
.- Què faries per diners?…
Qualsevol cosa que sigui per salut
.- Un pecat?
La cervesa

.- Una fòbia…
Els llocs plens de gent
.- La millor posició per llegir el Kamasutra…
Si és per llegir, estirat ja em va bé.- Un lloc per fer l’amor…
Playa Rincón a la República Dominicana
.- Davant de qui no et despullaries?
Em despullo sempre davant de tothom
.- Un mojito o aigua freda?
Aigua freda, no m’agraden els mojitos
.- Una paraula prohibida…
Impossible
.- La darrera multa de trànsit…
Aquest matí
.- Has pagat mai factures en B?
He pagat sense factura
.- El teu símbol de la Pau?
La meva mare
.- El depiles?

.- Amb quin/a polític/a no perdries mai el temps?
Amb els polítics no perds mai el temps
.- La pel·lícula de la teva vida…
El silenci dels anyells
.- El teu somni…
Fer la volta al món sense presses
.- Terrorisme…
Una xacra
.- Masclisme és…
Està passat de moda
.- Un llibre per no llegir?
Qualsevol de Mario Vargas Llosa
.- Faries un trio?
Sí, és clar. M’encanta el triatló
.- Una mascota…
El Devil (Yorshire de la meva tieta
.- Com t’agradaria envellir?
Com ho estic fent, vivint intensament
.- Tanga o bòxers?
Slips
.- Un esport favorit…
Sortir a córrer m’encanta, però cada cop la bici m’agrada més
.- No suportes…
La indolència de les persones
.- Un color?
Blau Adeslas
.- Tarragona és….
Una dona guapa, però mal vestida

 


REDACCIÓ17 Agost, 2017

Durant més de 70 minuts, India Martínez ha donat el tot per tot, damunt d’un escenari amb llum, color i molta màgia. La cordovesa, que ha canviat de vestit en dues ocasions, ha conquerit el públic que coneixia la majoria del seu repertori.

El concert ha estat un veritable èxit de públic

Entre cançó i cançó, la cantant injectava missatges positives i apel·lava a la bellesa interior de cada ésser humà. Ens convidava a mirar al mirall i no tenir a la diferència.

El públic, de totes les edats, s’ho ha passat d’allò més bé amb les lletres d’unes cançons que massatgen el cor i converteixen el negatiu en experiències de vida i aprenentatge. India Martínez ha revelat el seu ‘Tour secreto’.

Ha confessat que una de les lletres de les seves cançons amaguen una història d’amor de l’adolescència que no va tenir un final feliç. Però, tot i així, diu l’artista, la vida està plena d’oportunitats. Perquè està convençuda que tot és que passa no és casualitat.

 

ELS MILLORS VÍDEOS DEL CONCERT

 

 


REDACCIÓ17 Agost, 2017

Renfe habilita des d’aquest dijous, 17 d’agost, i fins al 3 de setembre un servei alternatiu per carretera entre Les Borges Blanques i Lleida per a les línies R13 (Barcelona-Lleida per Valls) i R14 (Barcelona-Lleida per Tarragona i Reus).

La mesura ve motivada per les operacions d’Adif per reparar les instal·lacions a Puigverd i Juneda (Lleida), afectades per un incendi dilluns passat.
El foc va inutilitzar els sistemes de gestió de trànsit, comunicacions, senyalització i instal·lacions de seguretat en aquests dos punts. El servei d’autobusos funcionarà els dies laborables, mentre que els caps de setmana el tram es cobrirà igualment en tren.
De manera especial s’avançarà una hora l’horari de sortida del servei de bus per als viatgers amb origen a les estacions de Lleida, Puigverd de Lleida-Artesa de Lleida o Juneda, per tal de garantir l’enllaç del servei de bus amb la sortida dels trens des de Les Borges Blanques mantenint el seu horari habitual.
Renfe indica que la programació especial comptarà amb un servei d’autobusos adaptat a la demanda d’aquest tram per tal de garantir la mobilitat dels viatgers en el trajecte afectat.