XAVIER SABATÉ (PSC): "Muriel, disculpa’t o llença-li un plàtan a Raimon"

Dimarts passat vaig assistir al Palau de la Música al lliurament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a Ramon Pellegero (Raimon). En el parlament de Muriel Casals vaig trobar a faltar unes paraules de disculpa a Raimon desprès de la grolleria de dir “hi ha gent a qui li falta (in)-formació i arguments abans de prendre una decisió  “

Era una reacció a les declaracions de Raimon que havia dit que no veia clar això de la independència, entre altres raons – i no són poc importants – pel que podia suposar per la unitat i la supervivència de la llengua i la cultura catalanes al conjunt dels Països Catalans. I sort que era ell perquè altres amb mèrits potser no tant coneguts però amb un historial de dècades i sense màcula, compromesos a favor de la llengua, la cultura i els Països Catalans no han tingut la mateixa sort.

A la meva Presidenta d’Omnium – cada dia entestada en oferir-nos nous motius per sol.licitar la baixa de l’entitat als qui no combreguem les mateixes creences – se li ha tornat a veure la poteta. I en aquesta ocasió no ho dic per la seva nova filiació a la causa independentista ja coneguda, sinó per la posició de superioritat respecte a Raimon que ha manifestat. Agosarada ella, que no li arriba a la sola de la sabata ni per la contribució a la nostra llengua i a la nostra cultura però tampoc a la gran personalitat del nostre cantautor ha dit: “ hi ha gent a la que li cal més informació”. No va dir després de “gent” l’adjectiu “pobreta” però tothom li vam entendre. És a dir, hi ha gent poc evolucionada encara que no arriba al nostre grau de civilització o de democràcia.

Doncs bé, he pensat que la sra. Muriel Casals ja li podria llençar un plàtan a Raimon si tan poc evolucionat el troba i de pas a tots els qui com ell tenim dubtes sobre – entre altres coses – com li aniria a la nostra llengua i a la nostra cultura a la resta dels països catalans.
Un plàtan segur que ens ajudaria a evolucionar i així esdevenir tots plegats de la mateixa raça ben catalaneta a la qual Déu ens donaria glòria com ja desitjava Josep Pau Ballot en la seva Gramàtica i apologia de la llengua catalana durant la guerra del francès. Prometo, com el jugador del Barça Alves, menjar-me el plàtan a la salut de la meva Presidenta.

Però a continuació no podré evitar –amb permís de la Presidenta d’Omnium si no és un sacrilegi diferir – pensar en tots aquells i aquelles que han estimat la pàtria, han lluitat per ella i encara ho pensen fer , no des de la unanimitat que compadint-nos ens reclamen alguns d’aquests nouvinguts a la causa sinó des de la pluralitat que enriqueix la Catalunya de tots.

En l’acte de lliurament del Premi, Raimon va dir la frase que van recollir tots els mitjans: “jo no sóc dels meus quan els meus volen que sigui com ells voldrien”. Potser és que alguns i algunes dels qui consideràvem nostres no ho han estat mai realment.

Xavier SABATÉ és diputat del PSC al Parlement de Catalunya