Arxius de emili rivelles | Diari La República Checa

REDACCIÓ11 Abril, 2019

‘Centrats en Tarragona’, la candidatura encapçalada pe Carlos Calderón, compta amb un aval important: el de l’excap de llista d’Ara Tarragona a les eleccions municipals del 2015, Emili Rivelles.

L’empresari tarragoní dóna suport al partit municipalista després quedar a les portes de l’ajuntament de Tarragona perquè malgrat aconseguir 1.858 vots, li van faltar unes 200 paperetes per poder elegir un regidor.

Carlos Calderón, Fernández Teixidó, Emili Rivelles i Josepa Loos

Emili Rivelles va participar, el passat dimarts, en una tertúlia amb empresaris. Els responsables de ‘Centrats en Tarragona’ van destacar la (“bona”) tasca desenvolupada per Rivelles com a cap de llista d’Ara Tarragona.

Cal recordar que la llista de ‘Centrats en Tarragona’ està liderada per l’advocat Carlos Calderón i compta com a número 2 Josepa Loos.

REDACCIÓ7 Juny, 2016

OPINIO EMILI RIVELLES

Al setembre de l’any passat vaig presentar un document amb 10 crítiques i 10 propostes per donar viabilitat als Jocs Mediterranis de 2017. Eren propostes principalment tècniques. Des de llavors altres han anat situant el desgavell del Comitè Organitzador en moltes àrees fonamentals per una seu organitzadora. Però l’Ajuntament entestat en lo seu.

Com el document és a l’abast de qualsevol, no em repetiré. Però sí voldria fer algunes consideracions afegides que posen de manifest que Ballesteros i Villamayor no ens diuen la veritat davant les afirmacions rotundes i categòriques dels màxims representants del Comitè Olímpic Espanyol aquesta mateixa setmana.
Lo primer que cal recordar, i que no he estat l’únic a dir-ho, es que és incomprensible que en el Comitè Organitzador no hi siguin des d’un principi institucions cabdals pels Jocs, com ara el principal actor, el Consell Superior d’Esports, a més de la Generalitat i la Diputació. Cap d’aquests organismes en formen part. Només aquest fet ja hauria de ser motiu de màxima preocupació. Però pocs ho hem posat d’amunt la taula com un dèficit molt greu. A partir d’aquí, ja es pot un imaginar que es podia esperar.

Sembla que tota la problemàtica sigui financera. I no és així ni molt menys. Malgrat el que assegura Ballesteros, el COE ho desmenteix. També desmenteix que només faltin 9 milions. I com ningú sap en realitat quants diners han compromès els patrocinadors i quants d’aquests patrocinis són aportacions en espècies o serveis, perquè difícilment podem fer un càlcul exacte.

Però el que no diuen des de l’ajuntament és l’enorme dèficit organitzatiu del Comitè Organitzador. A un any dels Jocs no tenen pràcticament res fet de la feina que havien de fer i que no depèn dels diners sinó de la intel·ligència i coneixements dels organitzadors.

No expliquen com és que cap delegació olímpica mediterrània ha informat oficialment i documentalment de la participació dels seus esportistes. Ni quants vindrien ni de quins esports. A mesos d’inaugurar els Jocs, aquesta és una informació imprescindible per poder establir les principals línies operatives del Comitè Organitzador. Si el Sr. Villamayor presenta aquests documents, li demanaré disculpes públicament.
Al setembre de l’any passat ja vaig dir que el Pla Director General dels Jocs era, en extensió, un 10% del que va ser el d’Almeria 2005, i que el contingut del mateix van fer un mal resum del Dossier Internacional que va permetre que ens donessis els Jocs i que va dirigir magistralment Vicent Añó.

Però es que a un any dels Jocs no han elaborat els Plans Directors de Transport, Seguretat, Organització Esportiva, Serveis informàtics i de Comunicacions, Serveis Mèdics, Atenció als visitants, Mass–Media, etc, etc, etc. Torno a repetir el que he dit abans, si els ensenyen públicament i els puc veure, els hi demanaré disculpes públicament, sempre que no siguin de “retalla i enganxa”.

Si no tenen res d’això, no poden tenir els Plans de Treball concrets per a cada instal·lació, subseu, servei, delegació o esport. A què s’han estat dedicant durant aquests 5 anys? A fer-se fotos amb el Rei, a marejar als voluntaris i a vendre fum. Però si fa quatre dies ens deien que tot anava meravellosament! I ara resulta que tot és un desastre? Que ens prenen per idiotes?

El primer que em va sobtar i portar a sospitar que els problemes no eren només financers és que davant d’una situació de tan extrema gravetat, qualsevol altre alcalde hauria organitzat una cimera amb tots els implicats, hauria portat als màxims especialistes en grans esdeveniments esportius, i hauria demanat opinions i, si fos possible, un Pla de Salvació dels Jocs. Hauria demanat un possible ajornament dels Jocs el 2018, per tal de guanyar temps si és que aquest Pla de Salvació fos viable, però necessités una mica més de termini. I, per descomptat, hauria convocat una reunió amb el Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis. Tot amb tal de salvar la celebració dels Jocs i no portar Tarragona al ridícul més gran que ningú hagi pogut imaginar.

Però no ha fet res d’això. S’ha rendit sense presentar batalla. Només ha plorat una mica, ha dit que tot ho confia als seus somnis i al megacrack Villamayor, que com tothom sap és un referent internacional en no fer res.

He tingut la immensa sort de poder compartir moltes hores de treball amb un grup de professionals i entesos en l’organització de grans esdeveniments esportius que es van bolcar en Tarragona per portar-nos els Jocs i cap d’ells en forma part de l’actual Comitè Organitzador. Villamayor no els necessitava, va dir en el seu moment. Doncs bé, segons el codi ètic més elemental, Villamayor hauria de presentar la seva dimissió immediata, encara que només fos per vergonya. Però el pitjor és que ell creu que no en té cap responsabilitat del que ha passat i no ha passat en els darrers cinc anys. Que algú m’ho expliqui, perquè jo no entenc res de res. I si us plau, que també li expliquen al Sr. Alejandro Fernández, actual soci del Sr. Ballesteros.

Emili RIVELLES
Empresari i gestor esportiu

REDACCIÓ30 Març, 2016

En relació a les notícies que situaven l’expresident de la Candidatura Tarragona 2017, en la disputa política per apoderar-se de la presidència del partit ‘Ara Taragona’, Mario Rigau ha fet arribar un comunicat on desmenteix de forma categòrica aquestes informacions. Esclareix tanmateix que “l’única relació que tinc amb l’ARA és la meva amistat personal amb alguns dels seus integrants”, un fet que es repeteix a altres formacions polítiques.

rigau_ — Rigau desmenteix notícies sobre el seu futur polític

El que va ser la cara de la candidatura dels Jocs del Mediterrani recorda que, malgrat les seves discrepàncies polítiques i estratègiques amb el Partit Socialista, continua sent-hi “avui dia militant de base”.

Per tant, les notícies que especulen sobre el seu futur polític formen part “d’una mena d’intoxicació informativa com a reacció a les meves declaracions sobre l’estat organitzatiu, financer i logístic del ‘Tarragona 2017’”.

Rigau repudia aquestes especulacions periodístiques sense fonament, tot dient que “matar el missatger mai no ha estat una solució intel·ligent ni honorable”.

Rivelles també reacciona
Per la seva banda, el president d’ARA Tarragona, en una nota enviada a aquest digital, vol deixar clar que ni Mario Rigau ni el sindicalista Martin de Sande entraran a formar part ni tindran cap tipus d’implicació en el partit municipalista.

Emili Rivelles recorda que no té previst deixar la presidència de la formació política i que Héctor Álvarez continuarà sent el secretari d’organització de l’Ara. Així doncs, desmentim rotundament la notícia que dóna per fet que Mario Rigau entrarà a presidir l’ARA Tarragona.

REDACCIÓ16 Març, 2016

Carlos Pedreño, l’actual president de la Plataforma Tarraco Activa i el que va ser el número 7 de la candidatura encapçalada per Albert Abelló podria substituir, pròximament, a Emili Rivelles al capdavant del partit municipalista ARA Tarragona

L’arribada de Carles Pedreño a l’Ara Tarragona, fins ara liderat per Emili Rivelles, i un evident canvi d’estratègia poden ser interpretades com una voluntat clara d’activar el partit de cara a pròximes eleccions municipals. Les línies estratègiques per assolir la credibilitat política i social d’aquesta formació podrien convertir-se en una amenaça pel PSC i, òbviament, Convergència.

D’acord amb fonts consultades, s’apostarà de valent per una nova línia política enfocada a captar el votant socialista, fonamentalment als barris i de continuar seduint les files de Convergència.

De les sessions de treball realitzades entre l’actual equip de Rivellles i els nous incorporats s’hauria arribat a la conclusió que l’actual pacte de govern municipal de Tarragona obre nous espais pel projecte ‘Ara’ a la ciutat que cal aprofitar.

Fa setmanes que s’especula molt sobre l’eminent sortida d’Emili Rivelles de l’Ara Tarragona. S’ha arribat a comentar que l’empresari i antic col·laborador de la candidatura de Tarragona 2017, podria estar interessat a experimentar noves ‘aventures’ polítiques, però aquest extrem no ha estat confirmat per Rivelles.

No marxa… però
En declaracions a aquest diari, l’encara líder de l’Ara Tarragona ha assegurat que la incorporació de Carles Pedreño és la prova més fefaent que “l’Ara és un projecte més viu que mai i que estem en el bon camí”. No obstant això, el líder polític no ha concretat dates, perquè “ara formalitzarem aquestes incorporacions i després convocarem l’assemblea ordinària de militants que serà la que decidirà”, tot i això ha afegit que “jo he estat molt crític amb els polítics que s’agafen a la cadira i per tant no tinc cap intenció de perpetuar-me al capdavant d’Ara”.

Davant la pregunta per què marxa, Emili Rivelles ha esclarit que no marxa, però afegint que ha hagut de deixar de banda les seves ocupacions professionals i aquestes requereixen avui dia una mica més de la seva dedicació. Rivelles dóna la benvinguda a tots aquells que vulguin treballar en el projecte ‘Ara’, que estimin la ciutat i estiguin en disposició d’assumir responsabilitats en el futur immediat.

Pedreño no comenta
Per la seva banda, Carles Pedreño, que va ser dirigent veïnal durant molts anys, no ha volgut comentar la seva incorporació a l’Ara Tarragona, tot hi assegurant que des de sempre ha estat una persona compromesa amb la ciutat. Instat a comentar si deixarà la presidència de la Plataforma Tarraco Activa per dirigir l’Ara Tarragona, Pedreño ha dit que “entenc que el cap visible del projecte Tarraco Activa ha de ser una persona sense compromisos polítics personals concrets”.

monica martin — L’advocada Mònica Martin

Mònica Martin s’afegeix a l’ARA?
Segons ha pogut saber aquest diari, l’advocada i esportista Mònica Martin, que va ser la número 10 a la llista de CiU a l’Ajuntament de Tarragona, també podria optar per sumar-se a la renovació que Pedreño pretén imprimir a la formació municipalista.

No es descarta que en les pròximes setmanes hi hagi noves incorporacions a l’Ara i algunes d’elles podrien estar vinculades al moviment veïnal, professional i social de la ciutat.

Recordar que Ara Tarragona es va presentar per primer cop a les eleccions municipals del passat 2015 obtenint quasi 2.000 vots, resultat molt destacable e inesperat però insuficient per entrar a l’Ajuntament de Tarragona.

REDACCIÓ15 Febrer, 2016

Emili Rivelles va ser el cap de llista del partit municipalista ‘Ara Tarragona’. Va obtenir la confiança de més de 3 mil electors. No obstant això, no va tenir prou per aconseguir entrar al palau municipal i seure al saló de plens com a regidor. Rivelles continua atent a l’actualitat municipal, la qual li mereix alguna crítica. Lamenta el pacte que Ballesteros va fer amb la dreta i considera que a Tarragona li cal una sacsejada perquè desperti i activi les seves potencialitats. Diu que el cas Inipro podria ser el desencadenant de tota una sèrie de casos de corrupció… El portaveu d’Ara Tarragona tornarà a l’escena política i assegura que està més interessat i preocupat amb els projectes que amb les sigles. No seria de descartar veure’l militant en un altre partit polític. O sí?

rivelles_emili — Emili Rivelles continua atent a l’actualitat tarragonina

RC – Encara existeix ARA TGN?
ER – I tant que existeix. Està observant i prenent nota.

RC – Va quedar decebut amb els resultats electorals?
ER – Personalment molt content, molta gent no ens feia ni 200 vots i treure quasi 2.000 vots a Tarragona – sent un partit nou –, és tot un èxit.

RC – El seu equip era el més adequat?
ER – En aquells moments Sí, però tinc clar que hem de sumar més persones que aportin.

RC – Com analitza el pacte de governabilitat de Ballesteros?
ER – Un pacte de supervivència. El que dóna la clau del pacte és que els tres partits pertanyen a la política antiga.

RC – Com el qualificaria?
ER – Un pacte decebedor per a Tarragona.

RC – A qui beneficia i a qui perjudica?
ER – Beneficia a 3 partits en hores baixes; però els beneficis per a la ciutat s’han de veure. De moment han posat en marxa la “repartidora”. Els ciutadans tindrem oportunitat de posar nota en les properes municipals.

RC – Què n’opina de la creació de nous càrrecs polítics i de l’increment pressupostari que representa aquest pacte?
ER – És una estratègia per deixar tothom content. Ho trobo una broma de mal gust.

RC – Si fos regidor, hagués pactat?
ER – La ideologia d’Ara Tarragona, on tothom té cabuda sigui quina sigui la seva orientació política, sempre que sigui pel bé de ciutat, em permet pactar amb tothom… però per Ara TGN seria important en aquest pacte de govern la presència de forces polítiques de regeneració democràtica.

Cal explotar la marca Tarragona
RC – Com veu Tarragona?
ER – Tarragona està molt estancada, i sembla que a alguns ja els va ~~bé. Mentre no creiem que~~ podem ser quelcom més del que som mai fotrem res de bo i així seguirem durant molts anys… Falta fer sortir el veritable potencial que té Tarragona a tots els nivells com a ciutat i no com a poble gran, cal explotar la marca Tarragona i no fa falta injectar “adrenalina” sinó fer una renovació política i apartar als que fa massa anys que hi són.

RC – El cas Inipro acabarà en no res?
ER – Espero que en un cas tan evident la justícia actuï com cal.

RC – Ballesteros hauria de dimitir?
ER – Ballesteros ha estat un bon alcalde en molts sentits, encara que el seu projecte ja està esgotat. No crec que hagi de dimitir a menys que es vegi obligat per les circumstàncies judicials. Alguns del seu entorn li ha fet més mal que bé.

Inipro obrirà la llauna
RC – Quan ‘petarà’ el cas Jaume I?
ER – Espero que obrin els ulls d’una vegada i la justícia es posi a treballar de debò en aquest cas, que fins ara és una broma de mal gust i una presa de pèl per a tots els tarragonins … crec que no tardarà gaire i ens sumarem a tots aquells que lluitin per això, com és el cas de Veu Ciutadana. INIPRO obrirà la llauna dels escàndols…

RC – Pensa presentar-se a les pròximes eleccions amb unes altres sigles?
ER – Unes altres sigles?… Les meves sigles són Ara Tarragona i si algun dia deixo Ara Tarragona, serà per seguir dedicat al món empresarial de l’Esport com he fet sempre. Per dedicar-me a la política fora de l’Ara Tarragona hauria de ser on sumés amb iniciatives de renovació política i al costat de gent i projectes que contemplin el millor per la nostra ciutat per sobre de les ideologies i interessos partidaris i personals.

REDACCIÓ20 Maig, 2015

L’empresari del sector esportiu Emili Rivelles lidera el projecte d’Ara Tarragona. Es presenta aquestes eleccions per aconseguir la vara de govern de l’Ajuntament perquè la ciutat ‘necessita un canvi’. La candidatura municipalista està convençuda que la vella política ja és història i que ha de donar pas a la nova, una política que la facin els tarragonins i pels tarragonins. Rivelles ha denunciat que els grans partits els copien les idees (propostes) i això és degut, més que per la por, per la inoperància i la falta d’idees dels partits com PP, CiU i el de l’actual alcalde, el PSC.

REDACCIÓ4 Maig, 2015

Estem començant l’ascens al gran premi de la muntanya municipal. Totes les candidatures miren d’agafar el seu ritme i no perdre massa distància amb el que va al capdavant. Aquesta setmana ha estat molt moguda i plena de informacions fresques que passo a traslladar als meus seguidors.

La gran sorpresa de la darrera setmana ha estat la posada en escena d’Ara Tarragona. La formació encapçalada per Emili Rivelles no havia aixecat grans expectatives, malgrat que la seva llista electoral és de bon nivell. Però van aquests d’Ara i omplen a vessar la sala de l’Antiga Audiència. Les fotos – com el cotó – no enganyen: Ara Tarragona entra en el derbi electoral. Comencen a tenir-los en compte.

Alguns dubtes
Sobre aquesta formació municipalista pesa no saber ben bé si xuclen vots a Abelló o a Ballesteros, si tenen algun “benefactor” al darrera, movent els fils des de l’anonimat, però, de moment, s’apunten un bon cop d’efecte públic i mediàtic amb la demostració de força a l’Antiga Audiència que es va viure el passat dilluns.

A partir d’aquest acte de presentació amb èxit indiscutible caldrà estar més pendent d’ells. Rivelles ofereix un lideratge de perfil baix i amb poca experiència, però això, en els temps que corren de descrèdit dels polítics professionalitzats, podria ser un avantatge electoral.

Tampoc queda clara la relació que alguns convergents defenestrats com Xavier Quintana, Maribel Rubio i Victòria Forns, tenen amb aquesta formació. Crida l’atenció, per exemple, que l’ex cap de premsa i ombra de Forns sigui qui porta la campanya d’Ara Tarragona. Tampoc queda clar si una mà fosca existent al Palau de la Plaça de la Font, i propera a Ballesteros, ha ajudat a Rivelles a configurar el seu projecte polític i electoral. Finalment, a ningú se li escapa l’estreta relació personal de Rivelles amb el pràcticament desaparegut Mario Rigau, capo di capi del “ballesterisme” en els darrers processos d’eleccions municipals. Ara Tarragona podria ser una mena de Prometeo del municipalisme tarragoní… Oi?

ABELLO_CROMOS — Abelló i Jordi Sendra en la carpa dels ‘cromos’

El conflicte
El conflicte de la setmana el trobem dins la campanya d’Albert Abelló. La tensió entre partit (CDC) i el seu equip de campanya creix a mesura que s’acosta la data de la cita electoral i s’està instal·lant en el camp convergent la contradicció que genera el dubte del resultat final. I en l’epicentre del conflicte està Jordi Sendra, calimero de la política, que viu de l’aristocràcia del nom de la família i que porta amb despreocupació el desengany de no ser ell el cap de llista de CiU.

Sendra ha pres la decisió d’entrar en campanya!!! I dins l’equip d’Abelló s’han disparat totes les alarmes. Jordi Sendra vindria a ser el pagafantas dels convergents i ha anat bé poder-lo utilitzar per investir de legitimitat orgànica la irrupció d’Abelló, però alguns elements de la campanya consideren que seria preferible que no tregui el nas.

L’acte de presentació d’Abelló al Metropol va ser simplement correcte. Molt suau. Les propostes interessants, el públic fredot i la posada en escena molt lluny del que ha estat la dinàmica sorprenent que fins ara havia predominat en la pre campanya de l’alcaldable cameral. Tots esperem més i millor. Volem més rock&roll. Serà capaç?

Decepcions
Pel que fa a les decepcions, estan molt repartides. La més significativa és la de que Alejandro Fernández no acaba de trobar el seu lloc, el seu espai, en aquesta campanya. Ni les seves propostes s’han instal·lat en el debat electoral (tal i com esperava), ni els seus acompanyants en la llista “mosseguen” carrer (a banda de Joe Acero), ni se sap si és crític amb el que ha estat el mandat de Ballesteros, si li dóna un aprovat, si ja té un pacte ‘aparaulat’ amb l’alcalde o si està obert a d’altres opcions.

El cas és que Rubén Viñuales, callat, calladet i molt discretament, li va pessigant vots, sense sorpasso de moment, però li pessiga vots. Viñuales és llest. Es fa el desentès però ens brindarà alguna sorpresa. Alejandro es fa el suec i s’estima més no reaccionar. Dóna la sensació que el polític conservador ja es conformaria amb 5 regidors si aquests li són suficients per governar amb Ballesteros i, segurament, Ciutadans. Però aquest Alejandro ‘reservon’ i (darrerament) poc novedós és desconegut, però molt, molt estratega.

Tenim més decepcions: Pau Ricomà. El candidat d’ERC s’agafa a dos eixos que poc tenen a veure amb el fer dels tarragonins: la ciutat no pot quedar fora del procés independentista i Tarragona ha de ser una petita Barcelona del sud de Catalunya. Si ja era ‘dèbil’ el candidat republicà, ara també ho són les seves propostes. Confiem que les propostes siguin més potents.

I, finalment, la meva darrera decepció digna de registre té que veure amb el paper que podrà tenir Elvira Ferrando. Espero que es comprovin les sospites i la rumorologia. Esperem i desitgem que Elvira no esdevingui un florero electoral. Els legionaris de Ballesteros no ho tenen clar i amb veu baixeta diuen que l’alcalde alcaldable s’ha equivocat. Ja veurem…

Fins dilluns!!!

James FONT 007

REDACCIÓ23 Març, 2015

La relació dels periodistes amb els polítics locals en una petita ciutat com Tarragona és d’una densitat psicològica força interessant. Els periodistes assalariats intenten conjugar la seva objectivitat/subjectivitat amb l’ideari i els interessos del mitjà que els paga. És humà, és lògic i raonable. I els periodistes autònoms, cada cop més presents amb l’increment dels digitals, també tenen les seves limitacions, fruit de la doble relació professional/empresarial.

Això vol dir que el que veiem publicat dels polítics en els mitjans locals acostuma a tenir alguna mena de filtre, ja sigui per prudència o per mala llet. Però, això no vol dir que els periodistes no tinguin una visó, una percepció i una consideració personals de cadascun dels polítics tarragonins.

I aquesta opinió personal només surt a la llum al voltant de cafès o cerveses relaxades, després de jornades esgotadores seguint i sentint els gestos i paraules dels polítics, que sempre m’ha semblat un exercici professional amb un fort càstig psicològic que requereix una sòlida convicció vital per tal d’evitar el pessimisme crònic. I vagi pel davant que no sóc periodista, sóc agent secret (infiltrat).

Què opinen realment els periodistes dels nostres principals alcaldables? Es pot pensar encertadament que les opinions són tantes com periodistes, però alguns punts en comú de la majoria ens aporten interessants elements de judici.

BALLESTEROS CANSA I ESTÀ CANSAT
El més conegut i recurrent és l’actual alcalde Josep Felix Ballesteros. Amb ell s’ha anat produint una mena de moviment tectònic periodístic. El Ballesteros dels primers anys era creïble pels periodistes. La majoria dels professionals dels mitjans havien generat una poc dissimulada simpatia cap a ell i això es feia palès en el seguiment informatiu. Però el pas del temps, el descobriment d’un Ballesteros de més fatxada que molla i la sobre actuació de la seva guàrdia pretoriana han modificat radicalment la primera impressió dels periodistes.

Ara mateix Ballesteros és, per a un important nombre de periodistes, un personatge gastat i un projecte polític esgotat. Els periodistes suporten pacientment però (alguns) de mala gana els circumloquis de sempre de l’alcalde, amagant les seves debilitats i ambicions inconfessables darrera d’una imatge afable però de cap a caiguda a nivell de credibilitat política. Els periodistes s’ha cansat de Ballesteros segurament tant com Ballesteros s’ha cansat d’ells. Altra cosa és que les alternatives tampoc siguin massa engrescadores.

LES SALSITXADES D’ABELLÓ
Pel que fa a Albert Abelló les coses són molt diferents. Els periodistes el coneixen del seu pas per la presidència de la Cambra de Comerç. La seva relació amb els professionals dels mitjans sempre va ser utilitària.

Per Abelló els periodistes eren peces del taulell. Ara, en canvi, els veu protagonistes de la història. De la seva història política personal. I això fa que forci el gest.

Eren tantes les ganes dels periodistes de treure del davant la mediocritat política de Victòria Forns que les expectatives d’Abelló han estat tant elevades com la decepció immediatament posterior. Ara mateix, pels periodistes de Tarragona, l’alcaldable convergent és poca cosa més que una font d’anècdotes ocurrents i de vegades grotesques.

Els periodistes esperaven descobrir un Abelló sòlid, robust i contundent i s’han trobat amb una caricatura imprevisible. “Poca cosa per ser alcalde” pensen alguns dels periodistes. Esperem veure’l més al terreny…

ALE ALE ALEJANDRO
Alejandro Fernández és una altra cosa. Els periodistes també el coneixen molt bé, tal i com passa amb Ballesteros. La majoria de professionals dels mitjans intueixen amb anticipació els seus moviments i reaccions.

La seva singularitat i novetat va ser, principalment, en les passades eleccions del 2011, en que va trencar motllos. Però en aquesta campanya Alejandro és més previsible. Repeteix mètodes i línies argumentals. Tampoc és que ho tingui fàcil amb la marca PP al darrera, però els periodistes esperaven una mica més del polític conservador. Segurament el seu perfil personal públic no ha caigut massa en aquests anys fonamentalment per la seva regularitat i coherència durant el mandat, però no és menys cert que de moment no ha generat cap salt endavant en les seves projeccions electorals. Els periodistes saben que busca no perdre i aquesta actitud decep quan parlem d’Alejandro Fernández.

I… ELS ALTRES CANDIDATS
Fem un repàs a la resta de candidats i candidates. PAU RICOMÀ (ERC) genera molt poc interès entre els periodistes més enllà del seguiment de manual que estan obligats a fer-li.

El candidat de C’s, RUBÉN VIÑUALES, es veu com un element estrany a la realitat de la ciutat; valdria per unes eleccions autonòmiques, però no per a unes municipals. Diuen que és massa bo per dedicar-se al fang polític. arga

Pel que fa a LAIA ESTRADA (CUP) tenen clar els nostres periodistes que representa exactament el que és ella i el seu entorn familiar i per tant, més enllà de saber quina serà la seva força electoral real, el seu discurs i el seu posat polític són coneguts i poc apreciats. Peca per massa visceralitat.

Si parlem d’EMILI RIVELLES (Ara Tarragona), els periodistes el veuen com un trepa, un subproducte d’Ara Reus, l’original. I a més a més (perd credibilitat) quan alguns personatges de l’entorn de confiança de l’alcalde faci ostentació, davant d’alguns periodistes concrets, que maneguen els fils d’Ara per fer-li mal a Abelló.

Finalment, afegirem ARGA SENTIS (ICV). Aquesta política, tremendament treballadora i honesta, està tant presonera de la imatge que vol projectar que es fa avorridament esquerrana pels periodistes, que la veuen sempre agafada al manual. Però veure-la treballar en un plenari i la seva manera d’intervenir és, sens dubte, un regal.

En definitiva, que en aquesta campanya els periodistes no tenen cap alcaldable que els generi un canvi de ritme professional, que els ocupi apassionades tertúlies privades al voltant d’una taula de bar. Amics i amigues periodistes, us compadeixo.

Potser estareu divertits seguint aquesta campanya d’eleccions municipals donades les amplies opcions que es donen en els resultats, però pel que fa a l’aparició d’un alcaldable que us generi expectació professional i personal, ja puc dir als nostres lectors que sou el primer col·lectiu de professionals damnificats pels polítics locals. Sort i paciència!

James FONT 007

REDACCIÓ20 Març, 2015

CC-pepe — La roda de premsa s’ha fet a l’Ajuntament

La roda de premsa de Carles Castillo per anunciar que no anirà en la llista del PSC a les properes eleccions municipals ha generat alguna polèmica entre algunes de les formacions que concorren a l’acte electoral del proper 24 de maig.

Consideren que s’ha utilitzat les dependències municipals amb finalitats partidàries. Una acusació que ha estat rebutjada per l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros. L’edil socialista, al ser confrontat amb aquesta qüestió, ha esclarit que la compareixença a la sala d’actes del consistori feia tot el sentit perquè Carles Castillo és tinent d’alcalde i s’estava parlant de la seva continuïtat com a regidor.

El diari La República Checa ha intentat obtenir l’opinió dels altres formacions polítiques. La majoria coincideix que es tractava d’una roda de premsa partidària i no institucional. Davant aquest fet, recomanen a l’alcalde Ballesteros que sigui més curós i intenti no barrejar el partit amb govern municipal. O sigui, aquesta trobada amb els periodistes s’hauria d’haver fet a la seu del PSC i no a la sala d’actes de l’Ajuntament perquè es parlava de no anar a les llistes i no de renunciar l’acta de regidor.

REDACCIÓ16 Març, 2015

Amb els informes de que disposo sobre cadascun dels candidats que fins ara es coneixen els vull posar a les mans una valoració que els pot ajudar, estimats ciutadans, a escollir el sentit del seu vot en les properes eleccions municipals.

És clar que les adhesions personals, la militància política, el clientelisme i d’altres aspectes més o menys confessables poden ser determinants a l’hora de votar a un o altre, però aquesta valoració que presento està feta des de l’objectivitat i el coneixement que en tinc de cadascun dels candidats tan en lo públic com en lo personal.

valoraciio2 No estan tots els que seran candidats, però estan tots els candidats fins avui coneguts. No ha estat fàcil per la simple raó de que algunes valoracions podran semblar contraproduents pel públic en general, aquell públic que no coneix les intimitats ni interioritats dels candidats. Jo sí les conec. Les de tots. I les poso a les seves mans per a què les analitzeu amb serenitat.

Amb el filtre del condicionant polític tot canviaria. Seria una valoració subjectiva i parcial, amb prejudicis i amb decantacions inevitables. Jo no he jutjat les idees polítiques dels candidats. Per a què m’entenguin: si es tractés d’oposicions a la plaça d’alcalde, sense idees polítiques pel mig, aquesta seria la puntuació del tribunal avaluador.

Que s’ho passin bé amb l’escrutini.

James FONT 007
(Agent infiltrat en l’Ajuntament)

Older Posts

Arxius de emili rivelles | Diari La República Checa

xxx Partners

Emili Rivelles dóna suport a ‘Centrats en Tarragona’

EMILI RIVELLES: ‘Per què menteix l’alcalde en relació als jocs?’

RIGAU DESMENTEIX QUE VULGUI LIDERAR L’ARA TARRAGONA

EXCLUSIVA | CARLOS PEDREÑO OBLIDA ABELLÓ I SE’N VA A L”ARA TARRAGONA’

EMILI RIVELLES: “El cas Inipro obrirà la llauna dels escàndols”

Entrevista municipals 2015: Emili Rivelles, cap de llista ‘Ara Tarragona’

JAMES FONT 007: UNA SORPRESA, UN CONFLICTE I ALGUNA DECEPCIÓ

LA VERSIÓ PERSONAL DELS PERIODISTES SOBRE ELS ALCALDABLES

S’HA UTILITZAT L’AJUNTAMENT AMB OBJECTIUS PARTIDARIS?

LA TAULA DE VALORACIÓ DELS CANDIDATS