REDACCIÓ
Al setembre de l’any passat vaig presentar un document amb 10 crítiques i 10 propostes per donar viabilitat als Jocs Mediterranis de 2017. Eren propostes principalment tècniques. Des de llavors altres han anat situant el desgavell del Comitè Organitzador en moltes àrees fonamentals per una seu organitzadora. Però l’Ajuntament entestat en lo seu.
Com el document és a l’abast de qualsevol, no em repetiré. Però sí voldria fer algunes consideracions afegides que posen de manifest que Ballesteros i Villamayor no ens diuen la veritat davant les afirmacions rotundes i categòriques dels màxims representants del Comitè Olímpic Espanyol aquesta mateixa setmana.
Lo primer que cal recordar, i que no he estat l’únic a dir-ho, es que és incomprensible que en el Comitè Organitzador no hi siguin des d’un principi institucions cabdals pels Jocs, com ara el principal actor, el Consell Superior d’Esports, a més de la Generalitat i la Diputació. Cap d’aquests organismes en formen part. Només aquest fet ja hauria de ser motiu de màxima preocupació. Però pocs ho hem posat d’amunt la taula com un dèficit molt greu. A partir d’aquí, ja es pot un imaginar que es podia esperar.
Sembla que tota la problemàtica sigui financera. I no és així ni molt menys. Malgrat el que assegura Ballesteros, el COE ho desmenteix. També desmenteix que només faltin 9 milions. I com ningú sap en realitat quants diners han compromès els patrocinadors i quants d’aquests patrocinis són aportacions en espècies o serveis, perquè difícilment podem fer un càlcul exacte.
Però el que no diuen des de l’ajuntament és l’enorme dèficit organitzatiu del Comitè Organitzador. A un any dels Jocs no tenen pràcticament res fet de la feina que havien de fer i que no depèn dels diners sinó de la intel·ligència i coneixements dels organitzadors.
No expliquen com és que cap delegació olímpica mediterrània ha informat oficialment i documentalment de la participació dels seus esportistes. Ni quants vindrien ni de quins esports. A mesos d’inaugurar els Jocs, aquesta és una informació imprescindible per poder establir les principals línies operatives del Comitè Organitzador. Si el Sr. Villamayor presenta aquests documents, li demanaré disculpes públicament.
Al setembre de l’any passat ja vaig dir que el Pla Director General dels Jocs era, en extensió, un 10% del que va ser el d’Almeria 2005, i que el contingut del mateix van fer un mal resum del Dossier Internacional que va permetre que ens donessis els Jocs i que va dirigir magistralment Vicent Añó.
Però es que a un any dels Jocs no han elaborat els Plans Directors de Transport, Seguretat, Organització Esportiva, Serveis informàtics i de Comunicacions, Serveis Mèdics, Atenció als visitants, Mass–Media, etc, etc, etc. Torno a repetir el que he dit abans, si els ensenyen públicament i els puc veure, els hi demanaré disculpes públicament, sempre que no siguin de “retalla i enganxa”.
Si no tenen res d’això, no poden tenir els Plans de Treball concrets per a cada instal·lació, subseu, servei, delegació o esport. A què s’han estat dedicant durant aquests 5 anys? A fer-se fotos amb el Rei, a marejar als voluntaris i a vendre fum. Però si fa quatre dies ens deien que tot anava meravellosament! I ara resulta que tot és un desastre? Que ens prenen per idiotes?
El primer que em va sobtar i portar a sospitar que els problemes no eren només financers és que davant d’una situació de tan extrema gravetat, qualsevol altre alcalde hauria organitzat una cimera amb tots els implicats, hauria portat als màxims especialistes en grans esdeveniments esportius, i hauria demanat opinions i, si fos possible, un Pla de Salvació dels Jocs. Hauria demanat un possible ajornament dels Jocs el 2018, per tal de guanyar temps si és que aquest Pla de Salvació fos viable, però necessités una mica més de termini. I, per descomptat, hauria convocat una reunió amb el Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis. Tot amb tal de salvar la celebració dels Jocs i no portar Tarragona al ridícul més gran que ningú hagi pogut imaginar.
Però no ha fet res d’això. S’ha rendit sense presentar batalla. Només ha plorat una mica, ha dit que tot ho confia als seus somnis i al megacrack Villamayor, que com tothom sap és un referent internacional en no fer res.
He tingut la immensa sort de poder compartir moltes hores de treball amb un grup de professionals i entesos en l’organització de grans esdeveniments esportius que es van bolcar en Tarragona per portar-nos els Jocs i cap d’ells en forma part de l’actual Comitè Organitzador. Villamayor no els necessitava, va dir en el seu moment. Doncs bé, segons el codi ètic més elemental, Villamayor hauria de presentar la seva dimissió immediata, encara que només fos per vergonya. Però el pitjor és que ell creu que no en té cap responsabilitat del que ha passat i no ha passat en els darrers cinc anys. Que algú m’ho expliqui, perquè jo no entenc res de res. I si us plau, que també li expliquen al Sr. Alejandro Fernández, actual soci del Sr. Ballesteros.
Emili RIVELLES
Empresari i gestor esportiu
REDACCIÓ
